Seleccionar redacció:
Índex:

TEXT CONSOLIDAT

TEXTO CONSOLIDADO

Aquest Reial decret es publica tenint en compte la Correcció d’errades publicada en el BOE núm. 63, de 13-03-2004.

Incluye la corrección de errores publicada en BOE núm. 63, de 13 de marzo de 2004. Ref. BOE-A-2004-4667-html.


[Bloc 1: #preamb]

I

La disposició addicional cinquena de la Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior i sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals, afegeix una disposició addicional tretzena a la Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i estableix que el Govern ha d’elaborar i aprovar en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

El termini d’aquesta habilitació va ser ampliat a 15 mesos per la disposició final setzena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que modifica la disposició addicional tretzena de la Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Aquesta habilitació té per finalitat dotar de més claredat el sistema tributari i financer aplicable a les entitats locals mitjançant la integració en un únic cos normatiu de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, i de la Llei 51/2002, de 27 de desembre, en particular determinades disposicions addicionals i transitòries d’aquesta última, i amb això contribuir a augmentar la seguretat jurídica de l’Administració tributària i, especialment, dels contribuents.

No obstant això, aquesta delegació legislativa té l’abast més limitat dels que preveu l’apartat 5 de l’article 82 de la Constitució, ja que només se circumscriu a la formulació d’un text únic i no inclou autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals per refondre.

II

La Llei 39/1988, de 28 de desembre, publicada en el «Butlletí Oficial de l’Estat» de 30 de desembre de 1988, va aprovar una nova normativa reguladora de les hisendes locals, en el vessant tributari i financer. No obstant això, des de l’entrada en vigor, aquesta Llei ha experimentat diverses modificacions, entre les quals, pel caràcter recent i la transcendència, es poden destacar les portades a terme per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, i per la comentada Llei 51/2002, de 27 de desembre, la qual ha suposat modificar múltiples preceptes de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, i una reforma de gran transcendència en tot el règim tributari i financer propi de les hisendes locals.

El text refós aprovat per aquest Reial decret legislatiu integra la Llei 39/1988, de 28 de desembre, tant l’articulat com les disposicions addicionals i transitòries la incorporació de les quals és pertinent, i determinades disposicions addicionals i transitòries de la Llei 51/2002, de 27 de desembre, en particular aquelles la incorporació de les quals al text refós és procedent per dotar-lo de més claredat en la conjunció entre la Llei 39/1988, de 28 de desembre, i la Llei 51/2002, de 27 de desembre.

També s’hi han incorporat les modificacions que els articles 15 i 64 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, fan de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

En concret, s’incorporen al text refós les disposicions addicionals primera, segona, setena i vuitena i les disposicions transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, desena, onzena i dotzena, totes de la Llei 51/2002, de 27 de desembre, en alguns casos amb les adaptacions de redacció que calen per donar-los el sentit que van tenir en incorporar-les a la Llei esmentada.

Així mateix, s’inclouen al text refós ja expressament en euros les quotes de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, així com la quantia de les despeses menors no sotmeses a intervenció prèvia, amb aplicació de les regles de la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre la introducció de l’euro.

III

Aquest Reial decret legislatiu conté un article pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, dues disposicions addicionals: la primera regula les remissions normatives als textos derogats, i la segona fa referència a l’aplicació del règim especial que preveu el títol X de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; tres disposicions transitòries que regulen la participació de les entitats locals en els tributs de l’Estat per a exercicis anteriors a l’1 de gener de 2004 i l’aplicació de les referències a les noves lleis general tributària i general pressupostària fins que entrin en vigor; una disposició derogatòria que preveu la derogació de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, i de la Llei 51/2002, de 27 de desembre, i una disposició final d’entrada en vigor.

El text refós s’estructura en un títol preliminar, sis títols, 223 articles, 12 disposicions addicionals, 17 disposicions transitòries i una disposició final. Així mateix, s’hi inclou un índex  de l’articulat, l’objecte del qual és facilitar l’ús de la norma per part dels seus destinataris mitjançant una localització ràpida i una ubicació sistemàtica dels seus preceptes.

En virtut d’això, a proposta del ministre d’Hisenda, d’acord amb el Consell d’Estat i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 5 de març de 2004,

D I S P O S O :


[Bloque 1: #preamb]

I

La disposición adicional quinta de la Ley 19/2003, de 4 de julio, sobre régimen jurídico de los movimientos de capitales y de las transacciones económicas con el exterior y sobre determinadas medidas de prevención del blanqueo de capitales, añade una disposición adicional decimotercera a la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, estableciendo que el Gobierno elaborará y aprobará en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.

El plazo de esta habilitación fue ampliado a 15 meses por la disposición final decimosexta de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social, que modifica la disposición adicional decimotercera de la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales.

Esta habilitación tiene por finalidad dotar de mayor claridad al sistema tributario y financiero aplicable a las entidades locales mediante la integración en un único cuerpo normativo de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, y de la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, en particular determinadas disposiciones adicionales y transitorias de esta última, contribuyendo con ello a aumentar la seguridad jurídica de la Administración tributaria y, especialmente, de los contribuyentes.

No obstante, esta delegación legislativa tiene el alcance más limitado de los previstos en el apartado 5 del artículo 82 de la Constitución, ya que se circunscribe a la mera formulación de un texto único y no incluye autorización para regularizar, aclarar y armonizar los textos legales a refundir.

II

La Ley 39/1988, de 28 de diciembre, publicada en el “Boletín Oficial del Estado” de 30 de diciembre de 1988, aprobó una nueva normativa reguladora de las haciendas locales, en su vertiente tributaria y financiera. No obstante, desde su entrada en vigor, dicha ley ha experimentado diversas modificaciones, entre las que pueden destacarse, por su carácter reciente y su trascendencia, las llevadas a cabo por la Ley 50/1998, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social, y por la ya comentada Ley 51/2002, de 27 de diciembre, la cual ha supuesto la modificación de múltiples preceptos de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, y una reforma de gran trascendencia en todo el régimen tributario y financiero propio de las haciendas locales.

El texto refundido aprobado por este real decreto legislativo integra la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, tanto su articulado como las disposiciones adicionales y transitorias cuya incorporación resulta pertinente, y determinadas disposiciones adicionales y transitorias de la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, en particular aquellas cuya incorporación al texto refundido resulta procedente para dotarle de una mayor claridad en la conjunción entre la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, y la Ley 51/2002, de 27 de diciembre.

También se han incorporado las modificaciones que los artículos 15 y 64 de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social, realizan a la Ley 39/1988 de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales.

En concreto, se incorporan al texto refundido las disposiciones adicionales primera, segunda, séptima y octava y las disposiciones transitorias primera, segunda, tercera, cuarta, quinta, sexta, séptima, octava, décima, undécima y duodécima, todas ellas de la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, en algunos casos con las adaptaciones de redacción precisas para darles el sentido que tuvieron en su incorporación a la ley citada.

Asimismo, en el texto refundido se recogen ya expresamente en euros las cuotas del Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica, así como la cuantía de los gastos menores no sometidos a intervención previa, con aplicación de las reglas de la Ley 46/1998, de 17 de diciembre, sobre la introducción del euro.

III

Este real decreto legislativo contiene un artículo por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, dos disposiciones adicionales: la primera regula las remisiones normativas a los textos derogados, y la segunda hace referencia a la aplicación del régimen especial previsto en el título X de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; tres disposiciones transitorias que regulan, la participación de las entidades locales en los tributos del Estado para ejercicios anteriores al 1 de enero de 2004 y la aplicación de las referencias a las nuevas Leyes General Tributaria y General Presupuestaria hasta su entrada en vigor; una disposición derogatoria que prevé la derogación de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, y de la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, y una disposición final de entrada en vigor.

El texto refundido se estructura en un título preliminar, seis títulos, 223 artículos, 12 disposiciones adicionales, 17 disposiciones transitorias y una disposición final. Asimismo, se incluye un índice de su articulado, cuyo objeto es facilitar la utilización de la norma por sus destinatarios mediante una rápida localización y ubicación sistemática de sus preceptos.

En su virtud, a propuesta del Ministro de Hacienda, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 5 de marzo de 2004,

D I S P O N G O :

Redactados los apartados II y III conforme a la corrección de errores publicada en BOE núm. 63, de 13 de marzo de 2004. Ref. BOE-A-2004-4667-html.


[Bloc 2: #a·u]

Article únic. Aprovació del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

S’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que s’inclou a continuació.


[Bloque 2: #a·u]

Artículo único. Aprobación del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.

Se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, que se incluye a continuación.


[Bloc 3: #da1]

Disposició addicional primera. Remissions normatives.

Les referències normatives fetes en ordenances i en altres disposicions a la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i a la Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de l’anterior, s’entenen fetes als preceptes corresponents d’aquest text refós.


[Bloque 3: #da1]

Disposición adicional primera. Remisiones normativas.

Las referencias normativas efectuadas en ordenanzas y en otras disposiciones a la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, y a la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la anterior, se entenderán efectuadas a los preceptos correspondientes de este texto refundido.

Redactado el título conforme a la corrección de errores publicada en BOE núm. 63, de 13 de marzo de 2004. Ref. BOE-A-2004-4667-html.


[Bloc 4: #da2]

Disposició addicional segona. Règim especial dels municipis de gran població.

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen sense perjudici del règim especial previst per als municipis de gran població al títol X de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.


[Bloque 4: #da2]

Disposición adicional segunda. Régimen especial de los municipios de gran población.

Las disposiciones de esta ley se aplicarán sin perjuicio del régimen especial previsto para los municipios de gran población en el título X de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.


[Bloc 5: #dt1]

Disposició transitòria primera. Regulació anterior a l’1 de gener de 2004.

La participació de les entitats locals en els tributs de l’Estat, corresponent als exercicis iniciats abans de l’1 de gener de 2004, es regeix per la legislació que deroga aquest Reial decret legislatiu.


[Bloque 5: #dt1]

Disposición transitoria primera. Regulación anterior a 1 de enero de 2004.

La participación de las entidades locales en los tributos del Estado, correspondiente a los ejercicios iniciados con anterioridad al 1 de enero de 2004, se regirá por la legislación derogada por este real decreto legislativo.


[Bloc 6: #dt2]

Disposició transitòria segona. Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

Fins a l’1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, les referències fetes al text refós que aprova aquest Reial decret legislatiu a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, s’entenen fetes als corresponents de la Llei 230/1963, de 28 de desembre, general tributària, i de la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, en els termes que disposava la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.


[Bloque 6: #dt2]

Disposición transitoria segunda. Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria.

Hasta el 1 de julio de 2004, fecha de entrada en vigor de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, las referencias efectuadas en el texto refundido que aprueba este real decreto legislativo a la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, se entenderán realizadas a los correspondientes de la Ley 230/1963, de 28 de diciembre, General Tributaria, y de la Ley 1/1998, de 26 de febrero, de Derechos y Garantías de los Contribuyentes, en los términos que disponía la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales.

Redactada conforme a la corrección de errores publicada en BOE núm. 63, de 13 de marzo de 2004. Ref. BOE-A-2004-4667-html.


[Bloc 7: #dt3]

Disposició transitòria tercera. Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.

Fins a l’1 de gener de 2005, data d’entrada en vigor de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, les referències fetes al text refós que aprova aquest Reial decret legislatiu a la Llei 47/2003, de 26 de novembre, s’entenen fetes als corresponents del text refós de la Llei general pressupostària, aprovat pel Reial decret legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre, en els termes que disposava la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.


[Bloque 7: #dt3]

Disposición transitoria tercera. Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.

Hasta el 1 de enero de 2005, fecha de entrada en vigor de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria, las referencias efectuadas en el texto refundido que aprueba este real decreto legislativo a la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, se entenderán realizadas a los correspondientes del texto refundido de la Ley General Presupuestaria, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1091/1988, de 23 de septiembre, en los términos que disponía la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales.


[Bloc 8: #dd·u]

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin a aquesta Llei i, en particular, les següents:

a) La Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, excepte les disposicions addicionals primera, vuitena i dinovena.

b) La Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, exceptuant-ne les disposicions addicionals tercera, quarta, cinquena, sisena, desena, onzena i dotzena, així com la disposició transitòria novena.

2. El que preveu aquesta disposició derogatòria no perjudica els drets de la Hisenda pública respecte de les obligacions meritades durant la seva vigència.


[Bloque 8: #dd·u]

Disposición derogatoria única. Derogación normativa.

1. Quedan derogadas todas las disposiciones de igual o de inferior rango que se opongan a esta ley y, en particular, las siguientes:

a) La Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, excepto las disposiciones adicionales primera, octava y decimonovena.

b) La Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, con excepción de las disposiciones adicionales tercera, cuarta, quinta, sexta, décima, undécima y duodécima, así como de la disposición transitoria novena.

2. Lo previsto en esta disposición derogatoria no perjudicará los derechos de la Hacienda pública respecto a las obligaciones devengadas durante su vigencia.


[Bloc 9: #df·u]

Disposició final única. Entrada en vigor.

1. Aquest Reial decret legislatiu i el text refós que aprova entren en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

2. No obstant això, el model de finançament de les entitats locals descrit als capítols III i IV del títol II i als capítols III i IV del títol III del text refós adjunt entra en vigor l’1 de gener de 2004 i ha de ser objecte de desplegament anual per les lleis de pressupostos generals de l’Estat, d’acord amb les directrius incloses al text refós esmentat.


[Bloque 9: #df·u]

Disposición final única. Entrada en vigor.

1. El presente real decreto legislativo y el texto refundido que aprueba entrarán en vigor el día siguiente al de su publicación en el “Boletín Oficial del Estado”.

2. No obstante lo anterior, el modelo de financiación de las entidades locales descrito en los capítulos III y IV del título II y en los capítulos III y IV del título III del texto refundido adjunto entrará en vigor el 1 de enero de 2004 y será objeto de desarrollo anual por las Leyes de Presupuestos Generales del Estado, de conformidad con las directrices recogidas en el citado texto refundido.


[Bloc 10: #firma]

Madrid, 5 de març de 2004.

JUAN CARLOS R.

El ministre d’Hisenda,

CRISTÓBAL MONTORO ROMERO


[Bloque 10: #firma]

Dado en Madrid, a 5 de marzo de 2004.

JUAN CARLOS R.

El Ministro de Hacienda,

CRISTÓBAL MONTORO ROMERO


C

[Bloc 11: #TRLRHL]

TEXT REFÓS DE LA LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS


C

[Bloque 11: #TRLRHL]

TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY REGULADORA DE LAS HACIENDAS LOCALES


[Bloc 12: #TRLRHL-t·p]

TÍTOL PRELIMINAR

Àmbit d’aplicació


[Bloque 12: #TRLRHL-t·p]

TÍTULO PRELIMINAR

Ámbito de aplicación


[Bloc 13: #TRLRHL-a1]

Article 1. Àmbit d’aplicació.

1. Tenen la consideració de bases del règim jurídic financer de l’Administració local, dictades a l’empara de l’article 149.1.18a de la Constitució, els preceptes inclosos en aquesta Llei, amb l’excepció dels apartats 2 i 3 de l’article 186, llevat dels que regulen el sistema tributari local, dictats en virtut del que disposa l’article 133 de la Constitució i els que despleguen les participacions en els tributs de l’Estat a què es refereix l’article 142 de la Constitució; tot això sense perjudici de les competències exclusives que corresponen a l’Estat en virtut del que disposa l’article 149.1.14a de la Constitució.

2. Aquesta Llei s’aplica en tot el territori nacional, sense perjudici dels règims financers forals dels territoris històrics del País Basc i Navarra.

3. Igualment, aquesta Llei s’aplica sense perjudici dels tractats i convenis internacionals.


[Bloque 13: #TRLRHL-a1]

Artículo 1. Ámbito de aplicación.

1. Tienen la consideración de bases del régimen jurídico financiero de la Administración local, dictadas al amparo del artículo 149.1.18.ª de la Constitución, los preceptos contenidos en esta ley, con excepción de los apartados 2 y 3 del artículo 186, salvo los que regulan el sistema tributario local, dictados en virtud de lo dispuesto en el artículo 133 de la Constitución y los que desarrollan las participaciones en los tributos del Estado a que se refiere el artículo 142 de la Constitución ; todo ello sin perjuicio de las competencias exclusivas que corresponden al Estado en virtud de lo dispuesto en el artículo 149.1.14.ª de la Constitución.

2. Esta ley se aplicará en todo el territorio nacional, sin perjuicio de los regímenes financieros forales de los Territorios Históricos del País Vasco y Navarra.

3. Igualmente, esta ley se aplicará sin perjuicio de los tratados y convenios internacionales.


[Bloc 14: #TRLRHL-t1]

TÍTOL I

Recursos de les hisendes locals


[Bloque 14: #TRLRHL-t1]

TÍTULO I

Recursos de las haciendas locales


[Bloc 15: #TRLRHL-t1-c1]

CAPÍTOL I

Enumeració


[Bloque 15: #TRLRHL-t1-c1]

CAPÍTULO I

Enumeración


[Bloc 16: #TRLRHL-a2]

Article 2. Enumeració dels recursos de les entitats locals.

1. La hisenda de les entitats locals està constituïda pels recursos següents:

a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat.

b) Els tributs propis classificats en taxes, contribucions especials i impostos i els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autònomes o altres entitats locals.

c) Les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes.

d) Les subvencions.

e) Els percebuts en concepte de preus públics.

f) El producte de les operacions de crèdit.

g) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de les seves competències.

h) Les altres prestacions de dret públic.

2. Per a la cobrança dels tributs i de les quantitats que com a ingressos de dret públic, com ara prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries, preus públics, i multes i sancions pecuniàries, ha de percebre la hisenda de les entitats locals d’acord amb el que preveu l’apartat anterior, aquesta hisenda té les prerrogatives establertes legalment per a la hisenda de l’Estat, i, si s’escau, ha d’actuar conforme als procediments administratius corresponents.


[Bloque 16: #TRLRHL-a2]

Artículo 2. Enumeración de los recursos de las entidades locales.

1. La hacienda de las entidades locales estará constituida por los siguientes recursos:

a) Los ingresos procedentes de su patrimonio y demás de derecho privado.

b) Los tributos propios clasificados en tasas, contribuciones especiales e impuestos y los recargos exigibles sobre los impuestos de las comunidades autónomas o de otras entidades locales.

c) Las participaciones en los tributos del Estado y de las comunidades autónomas.

d) Las subvenciones.

e) Los percibidos en concepto de precios públicos.

f) El producto de las operaciones de crédito.

g) El producto de las multas y sanciones en el ámbito de sus competencias.

h) Las demás prestaciones de derecho público.

2. Para la cobranza de los tributos y de las cantidades que como ingresos de derecho público, tales como prestaciones patrimoniales de carácter público no tributarias, precios públicos, y multas y sanciones pecuniarias, debe percibir la hacienda de las entidades locales de conformidad con lo previsto en el apartado anterior, dicha Hacienda ostentará las prerrogativas establecidas legalmente para la hacienda del Estado, y actuará, en su caso, conforme a los procedimientos administrativos correspondientes.


[Bloc 17: #TRLRHL-t1-c2]

CAPÍTOL II

Ingressos de dret privat


[Bloque 17: #TRLRHL-t1-c2]

CAPÍTULO II

Ingresos de derecho privado


[Bloc 18: #TRLRHL-a3]

Article 3. Definició.

1. Constitueixen ingressos de dret privat de les entitats locals els rendiments o productes de qualsevol naturalesa derivats del seu patrimoni, així com les adquisicions a títol d’herència, llegat o donació.

2. A aquests efectes, es considera patrimoni de les entitats locals el constituït pels béns de la seva propietat, així com pels drets reals o personals, de què siguin titulars, susceptibles de valoració econòmica, sempre que els uns i els altres no estiguin afectes a l’ús o servei públic.

3. En cap cas no tenen la consideració d’ingressos de dret privat els que, per qualsevol concepte, procedeixin dels béns de domini públic local.

4. També tenen la consideració d’ingressos de dret privat l’import obtingut en l’alienació de béns integrants del patrimoni de les entitats locals com a conseqüència de la seva desafectació com a béns de domini públic i venda posterior, encara que fins aleshores estiguin subjectes a concessió administrativa. En aquests casos, llevat que la legislació de desplegament de les comunitats autònomes prevegi una altra cosa, qui en sigui l’últim concessionari abans de la desafectació té dret preferent d’adquisició directa dels béns sense que calgui subhasta pública.


[Bloque 18: #TRLRHL-a3]

Artículo 3. Definición.

1. Constituyen ingresos de derecho privado de las entidades locales los rendimientos o productos de cualquier naturaleza derivados de su patrimonio, así como las adquisiciones a título de herencia, legado o donación.

2. A estos efectos, se considerará patrimonio de las entidades locales el constituido por los bienes de su propiedad, así como por los derechos reales o personales, de que sean titulares, susceptibles de valoración económica, siempre que unos y otros no se hallen afectos al uso o servicio público.

3. En ningún caso tendrán la consideración de ingresos de derecho privado los que procedan, por cualquier concepto, de los bienes de dominio público local.

4. Tendrán también la consideración de ingresos de derecho privado el importe obtenido en la enajenación de bienes integrantes del patrimonio de las entidades locales como consecuencia de su desafectación como bienes de dominio público y posterior venta, aunque hasta entonces estuvieran sujetos a concesión administrativa. En tales casos, salvo que la legislación de desarrollo de las comunidades autónomas prevea otra cosa, quien fuera el último concesionario antes de la desafectación tendrá derecho preferente de adquisición directa de los bienes sin necesidad de subasta pública.


[Bloc 19: #TRLRHL-a4]

Article 4. Règim jurídic.

L’efectivitat dels drets de la hisenda local compresos en aquest capítol es du a terme amb subjecció a les normes i els procediments del dret privat.


[Bloque 19: #TRLRHL-a4]

Artículo 4. Régimen jurídico.

La efectividad de los derechos de la hacienda local comprendidos en este capítulo se llevará a cabo con sujeción a las normas y procedimientos del derecho privado.


[Bloc 20: #TRLRHL-a5]

Article 5. Limitació de destinació.

Els ingressos procedents de l’alienació o el gravamen de béns i drets que tinguin la consideració de patrimonials no es poden destinar a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobrants de vies públiques no edificables o d’efectes no utilitzables en serveis municipals o provincials.


[Bloque 20: #TRLRHL-a5]

Artículo 5. Limitación de destino.

Los ingresos procedentes de la enajenación o gravamen de bienes y derechos que tengan la consideración de patrimoniales no podrán destinarse a la financiación de gastos corrientes, salvo que se trate de parcelas sobrantes de vías públicas no edificables o de efectos no utilizables en servicios municipales o provinciales.


[Bloc 21: #TRLRHL-t1-c3]

CAPÍTOL III

Tributs


[Bloque 21: #TRLRHL-t1-c3]

CAPÍTULO III

Tributos


[Bloc 22: #TRLRHL-t1-c3-s1]

Secció 1a Normes generals


[Bloque 22: #TRLRHL-t1-c3-s1]

Sección 1.a Normas generales


[Bloc 23: #TRLRHL-a6]

Article 6. Principis de tributació local.

Els tributs que estableixin les entitats locals a l’empara del que disposa l’article 106.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, han de respectar, en tot cas, els principis següents:

a) No sotmetre a gravamen béns situats, activitats exercides, rendiments originats ni despeses fetes fora del territori de l’entitat respectiva.

b) No gravar, d’aquesta manera, negocis, actes o fets celebrats o duts a terme fora del territori de l’entitat impositora, ni l’exercici o la transmissió de béns, drets o obligacions que no hagin nascut ni s’hagin de complir en aquest territori.

c) No implicar cap obstacle per a la lliure circulació de persones, mercaderies o serveis i capitals, ni afectar de manera efectiva la fixació de la residència de les persones o la ubicació d’empreses i capitals dins el territori espanyol, sense que això obsti perquè les entitats locals puguin instrumentar l’ordenació urbanística del seu territori.


[Bloque 23: #TRLRHL-a6]

Artículo 6. Principios de tributación local.

Los tributos que establezcan las entidades locales al amparo de lo dispuesto en el artículo 106.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, respetarán, en todo caso, los siguientes principios:

a) No someter a gravamen bienes situados, actividades desarrolladas, rendimientos originados ni gastos realizados fuera del territorio de la respectiva entidad.

b) No gravar, como tales, negocios, actos o hechos celebrados o realizados fuera del territorio de la Entidad impositora, ni el ejercicio o la transmisión de bienes, derechos u obligaciones que no hayan nacido ni hubieran de cumplirse en dicho territorio.

c) No implicar obstáculo alguno para la libre circulación de personas, mercancías o servicios y capitales, ni afectar de manera efectiva a la fijación de la residencia de las personas o la ubicación de empresas y capitales dentro del territorio español, sin que ello obste para que las entidades locales puedan instrumentar la ordenación urbanística de su territorio.


[Bloc 24: #TRLRHL-a7]

Article 7. Delegació.

1. D’acord amb el que disposa l’article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, les entitats locals poden delegar en la comunitat autònoma o en altres entitats locals al territori de les quals estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació tributàries que els atribueix aquesta Llei.

Així mateix, les entitats locals poden delegar en la comunitat autònoma o en altres entitats locals al territori de les quals estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos restants de dret públic que els corresponguin.

2. L’acord que adopti el ple de la corporació ha de fixar l’abast i el contingut de la delegació esmentada, i una vegada acceptada per l’òrgan corresponent de govern, referit sempre al ple, en el cas d’entitats locals al territori de les quals estiguin integrades, s’ha de publicar en els butlletins oficials de la província i de la comunitat autònoma, per a coneixement general.

3. L’exercici de les facultats delegades s’ha d’ajustar als procediments, els tràmits i les mesures en general, jurídiques o tècniques, relatives a la gestió tributària que estableix aquesta Llei i, supletòriament, a les que preveu la Llei general tributària. Els actes de gestió que es duguin a terme en l’exercici de la delegació esmentada són impugnables d’acord amb el procediment que correspongui a l’ens gestor, i, en últim terme, davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Les facultats delegades són exercides per l’òrgan de l’entitat delegada que sigui procedent conforme a les normes internes de distribució de competències pròpies de la dita entitat.

4. Les entitats que a l’empara del que preveu aquest article hagin assumit per delegació d’una entitat local totes o algunes de les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de tots o alguns dels tributs o recursos de dret públic de l’entitat local esmentada, poden exercir aquestes facultats delegades en tot el seu àmbit territorial i fins i tot en el d’altres entitats locals que no li hagin delegat aquestes facultats.


[Bloque 24: #TRLRHL-a7]

Artículo 7. Delegación.

1. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 106.3 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, las entidades locales podrán delegar en la comunidad autónoma o en otras entidades locales en cuyo territorio estén integradas, las facultades de gestión, liquidación, inspección y recaudación tributarias que esta ley les atribuye.

Asimismo, las entidades locales podrán delegar en la comunidad autónoma o en otras entidades locales en cuyo territorio estén integradas, las facultades de gestión, liquidación, inspección y recaudación de los restantes ingresos de Derecho público que les correspondan.

2. El acuerdo que adopte el Pleno de la corporación habrá de fijar el alcance y contenido de la referida delegación y se publicará, una vez aceptada por el órgano correspondiente de gobierno, referido siempre al Pleno, en el supuesto de Entidades Locales en cuyo territorio estén integradas en los “Boletines Oficiales de la Provincia y de la Comunidad Autónoma”, para general conocimiento.

3. El ejercicio de las facultades delegadas habrá de ajustarse a los procedimientos, trámites y medidas en general, jurídicas o técnicas, relativas a la gestión tributaria que establece esta ley y, supletoriamente, a las que prevé la Ley General Tributaria. Los actos de gestión que se realicen en el ejercicio de dicha delegación serán impugnables con arreglo al procedimiento que corresponda al ente gestor, y, en último término, ante la Jurisdicción Contencioso-Administrativa.

Las facultades delegadas serán ejercidas por el órgano de la entidad delegada que proceda conforme a las normas internas de distribución de competencias propias de dicha entidad.

4. Las entidades que al amparo de lo previsto en este artículo hayan asumido por delegación de una entidad local todas o algunas de las facultades de gestión, liquidación, inspección y recaudación de todos o algunos de los tributos o recursos de derecho público de dicha entidad local, podrán ejercer tales facultades delegadas en todo su ámbito territorial e incluso en el de otras entidades locales que no le hayan delegado tales facultades.


[Bloc 25: #TRLRHL-a8]

Article 8. Col·laboració.

1. D’acord amb el que disposa l’article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, les administracions tributàries de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals col·laboren en tots els ordres de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals.

D’igual manera, les administracions a què es refereix el paràgraf anterior col·laboren en tots els ordres de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels restants ingressos de dret públic de les entitats locals.

2. En particular, aquestes administracions:

a) S’han de facilitar tota la informació que mútuament se sol·licitin i, si s’escau, a aquest efecte s’ha d’establir la intercomunicació tècnica que calgui a través dels centres d’informàtica respectius.

b) S’han de prestar recíprocament, en la forma que es determini per reglament, l’assistència que interessi als efectes de les seves comeses respectives i les dades i els antecedents que es reclamin.

c) S’han de comunicar immediatament, en la forma que s’estableixi per reglament, els fets amb transcendència per als tributs i altres recursos de dret públic de qualsevol d’aquestes, que es posin de manifest com a conseqüència d’actuacions comprovadores i investigadores dels serveis d’inspecció respectius.

d) Poden elaborar i preparar plans d’inspecció conjunta o coordinada sobre objectius, sectors i procediments selectius.

El que preveu aquest apartat s’entén sense perjudici del règim legal a què estan sotmesos l’ús i la cessió de la informació tributària.

3. Les actuacions en matèria d’inspecció o recaptació executiva que s’hagin de dur a terme fora del territori de l’entitat local respectiva en relació amb els ingressos de dret públic propis de l’entitat, les duen a terme els òrgans competents de la comunitat autònoma corresponent quan s’hagin de fer al seu àmbit territorial, i els òrgans competents de l’Estat en un altre cas, amb la sol·licitud prèvia del president de la corporació.

4. Les entitats que, a l’empara del que preveu aquest article, hagin establert fórmules de col·laboració amb entitats locals per a la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic propis d’aquestes entitats locals, poden dur a terme aquesta activitat col·laboradora en tot el seu àmbit territorial i fins i tot al d’altres entitats locals amb les quals no hagin establert cap fórmula de col·laboració.


[Bloque 25: #TRLRHL-a8]

Artículo 8. Colaboración.

1. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 106.3 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, las Administraciones tributarias del Estado, de las comunidades autónomas y de las entidades locales colaborarán en todos los órdenes de gestión, liquidación, inspección y recaudación de los tributos locales.

De igual modo, las Administraciones a que se refiere el párrafo anterior colaborarán en todos los órdenes de gestión, liquidación, inspección y recaudación de los restantes ingresos de derecho público de las entidades locales.

2. En particular, dichas Administraciones:

a) Se facilitarán toda la información que mutuamente se soliciten y, en su caso, se establecerá, a tal efecto la intercomunicación técnica precisa a través de los respectivos centros de informática.

b) Se prestarán recíprocamente, en la forma que reglamentariamente se determine, la asistencia que interese a los efectos de sus respectivos cometidos y los datos y antecedentes que se reclamen.

c) Se comunicarán inmediatamente, en la forma que reglamentariamente se establezca, los hechos con trascendencia para los tributos y demás recursos de derecho público de cualquiera de ellas, que se pongan de manifiesto como consecuencia de actuaciones comprobadoras e investigadoras de los respectivos servicios de inspección.

d) Podrán elaborar y preparar planes de inspección conjunta o coordinada sobre objetivos, sectores y procedimientos selectivos.

Lo previsto en este apartado se entiende sin perjuicio del régimen legal al que están sometidos el uso y la cesión de la información tributaria.

3. Las actuaciones en materia de inspección o recaudación ejecutiva que hayan de efectuarse fuera del territorio de la respectiva entidad local en relación con los ingresos de derecho público propios de ésta, serán practicadas por los órganos competentes de la correspondiente comunidad autónoma cuando deban realizarse en el ámbito territorial de ésta, y por los órganos competentes del Estado en otro caso, previa solicitud del presidente de la corporación.

4. Las entidades que, al amparo de lo previsto en este artículo, hayan establecido fórmulas de colaboración con entidades locales para la gestión, liquidación, inspección y recaudación de los tributos y demás ingresos de derecho público propios de dichas entidades locales, podrán desarrollar tal actividad colaboradora en todo su ámbito territorial e incluso en el de otras entidades locales con las que no hayan establecido fórmula de colaboración alguna.


[Bloc 26: #TRLRHL-a9]

Article 9. Beneficis fiscals, règim i compensació.

1. No es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs locals que els expressament previstos a les normes amb rang de llei o els derivats de l’aplicació dels tractats internacionals.

No obstant això, també es poden reconèixer els beneficis fiscals que les entitats locals estableixin a les seves ordenances fiscals en els casos expressament previstos per la Llei. En particular, i en les condicions que puguin preveure les dites ordenances, les entitats locals poden establir una bonificació de fins al cinc per cent de la quota a favor dels subjectes passius que domiciliïn els seus deutes de venciment periòdic en una entitat financera, anticipin pagaments o duguin a terme actuacions que impliquin col·laboració en la recaptació d’ingressos.

2. Les lleis per les quals s’estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals han de determinar les fórmules de compensació que escaiguin; aquestes fórmules han de tenir en compte les possibilitats de creixement futur dels recursos de les entitats locals procedents dels tributs respecte dels quals s’estableixin els beneficis fiscals esmentats.

Això no és aplicable en cap cas quan es tracti dels beneficis fiscals a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 d’aquest article.

3. Quan l’Estat atorgui moratòries o ajornaments en el pagament de tributs locals a alguna persona o entitat, queda obligat a arbitrar les fórmules de compensació o avançament que escaiguin a favor de l’entitat local respectiva.


[Bloque 26: #TRLRHL-a9]

Artículo 9. Beneficios fiscales, régimen y compensación.

1. No podrán reconocerse otros beneficios fiscales en los tributos locales que los expresamente previstos en las normas con rango de ley o los derivados de la aplicación de los tratados internacionales.

No obstante, también podrán reconocerse los beneficios fiscales que las entidades locales establezcan en sus ordenanzas fiscales en los supuestos expresamente previstos por la ley. En particular, y en las condiciones que puedan prever dichas ordenanzas, éstas podrán establecer una bonificación de hasta el cinco por ciento de la cuota a favor de los sujetos pasivos que domicilien sus deudas de vencimiento periódico en una entidad financiera, anticipen pagos o realicen actuaciones que impliquen colaboración en la recaudación de ingresos.

2. Las leyes por las que se establezcan beneficios fiscales en materia de tributos locales determinarán las fórmulas de compensación que procedan ; dichas fórmulas tendrán en cuenta las posibilidades de crecimiento futuro de los recursos de las Entidades Locales procedentes de los tributos respecto de los cuales se establezcan los mencionados beneficios fiscales.

Lo anterior no será de aplicación en ningún caso cuando se trate de los beneficios fiscales a que se refiere el párrafo segundo del apartado 1 de este artículo.

3. Cuando el Estado otorgue moratorias o aplazamientos en el pago de tributos locales a alguna persona o entidad, quedará obligado a arbitrar las fórmulas de compensación o anticipo que procedan en favor de la entidad local respectiva.


[Bloc 27: #TRLRHL-a10]

Article 10. Recàrrecs i interessos de demora.

En l’exacció dels tributs locals i dels restants ingressos de dret públic de les entitats locals, els recàrrecs i interessos de demora s’exigeixen i es determinen en els mateixos casos, forma i quantia que en l’exacció dels tributs de l’Estat.

Quan les ordenances fiscals així ho prevegin, no s’ha d’exigir interès de demora en els acords d’ajornament o fraccionament de pagament que s’hagin sol·licitat en període voluntari, en les condicions i els termes que prevegi l’ordenança, sempre que es refereixin a deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva i que el seu pagament total es produeixi en el mateix exercici que el de la meritació.


[Bloque 27: #TRLRHL-a10]

Artículo 10. Recargos e intereses de demora.

En la exacción de los tributos locales y de los restantes ingresos de derecho público de las entidades locales, los recargos e intereses de demora se exigirán y determinarán en los mismos casos, forma y cuantía que en la exacción de los tributos del Estado.

Cuando las ordenanzas fiscales así lo prevean, no se exigirá interés de demora en los acuerdos de aplazamiento o fraccionamiento de pago que hubieran sido solicitados en período voluntario, en las condiciones y términos que prevea la ordenanza, siempre que se refieran a deudas de vencimiento periódico y notificación colectiva y que el pago total de estas se produzca en el mismo ejercicio que el de su devengo.


[Bloc 28: #TRLRHL-a11]

Article 11. Infraccions i sancions tributàries.

En matèria de tributs locals, s’aplica el règim d’infraccions i sancions que regulen la Llei general tributària i les disposicions que la complementin i despleguin, amb les especificacions que resultin d’aquesta Llei i les que, si s’escau, estableixin les ordenances fiscals a l’empara de la Llei.


[Bloque 28: #TRLRHL-a11]

Artículo 11. Infracciones y sanciones tributarias.

En materia de tributos locales, se aplicará el régimen de infracciones y sanciones regulado en la Ley General Tributaria y en las disposiciones que la complementen y desarrollen, con las especificaciones que resulten de esta ley y las que, en su caso, se establezcan en las Ordenanzas fiscales al amparo de la ley.


[Bloc 29: #TRLRHL-a12]

Article 12. Gestió.

1. La gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals es du a terme d’acord amb el que preveuen la Llei general tributària i les altres lleis de l’Estat reguladores de la matèria, així com les disposicions dictades per desplegar-les.

2. A través de les seves ordenances fiscals, les entitats locals poden adaptar la normativa a què es refereix l’apartat anterior al règim d’organització i funcionament intern propi de cadascuna d’aquestes, sense que l’adaptació pugui contravenir al contingut material de la normativa esmentada.


[Bloque 29: #TRLRHL-a12]

Artículo 12. Gestión.

1. La gestión, liquidación, inspección y recaudación de los tributos locales se realizará de acuerdo con lo prevenido en la Ley General Tributaria y en las demás leyes del Estado reguladoras de la materia, así como en las disposiciones dictadas para su desarrollo.

2. A través de sus ordenanzas fiscales las entidades locales podrán adaptar la normativa a que se refiere el apartado anterior al régimen de organización y funcionamiento interno propio de cada una de ellas, sin que tal adaptación pueda contravenir el contenido material de dicha normativa.


[Bloc 30: #TRLRHL-a13]

Article 13. Consultes.

En relació amb la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals, la competència per evacuar les consultes a què es refereix l’article 88 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, correspon a l’entitat que exerceixi aquestes funcions.


[Bloque 30: #TRLRHL-a13]

Artículo 13. Consultas.

En relación con la gestión, liquidación, inspección y recaudación de los tributos locales, la competencia para evacuar las consultas a que se refiere el artículo 88 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria corresponde a la entidad que ejerza dichas funciones.


[Bloc 31: #TRLRHL-a14]

Article 14. Revisió d’actes en via administrativa.

1. Respecte dels procediments especials de revisió dels actes dictats en matèria de gestió tributària, cal atenir-se al que disposa l’article 110 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i els paràgrafs següents:

a) La devolució d’ingressos indeguts i la rectificació d’errors materials en l’àmbit dels tributs locals s’han d’ajustar al que disposen els articles 32 i 220 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

b) En cap cas no són revisables els actes administratius confirmats per una sentència judicial ferma.

Els actes dictats en matèria de gestió dels restants ingressos de dret públic de les entitats locals, també estan sotmesos als procediments especials de revisió de conformitat amb el que preveu aquest apartat.

2. Contra els actes d’aplicació i efectivitat dels tributs i restants ingressos de dret públic de les entitats locals només s’hi pot interposar el recurs de reposició que a continuació es regula.

a) Objecte i naturalesa.—Són impugnables, mitjançant aquest recurs de reposició, tots els actes dictats per les entitats locals en via de gestió dels seus tributs propis i dels seus restants ingressos de dret públic. Això s’entén sense perjudici dels casos en què la Llei prevegi la possibilitat de formular reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals; en aquests casos, quan els actes els hagi dictat una entitat local, aquest recurs de reposició ha de ser previ a la reclamació economicoadministrativa.

b) Competència per resoldre.—És competent per conèixer del recurs de reposició i resoldre l’òrgan de l’entitat local que hagi dictat l’acte administratiu impugnat.

c) Termini d’interposició.—El recurs de reposició s’ha d’interposar dins el termini d’un mes comptat de l’endemà de la notificació expressa de l’acte la revisió del qual se sol·licita o al de finalització del període d’exposició pública dels corresponents padrons o matrícules de contribuents o obligats al pagament.

d) Legitimació.—Poden interposar el recurs de reposició:

1r Els subjectes passius i, si s’escau, els responsables dels tributs, així com els obligats a efectuar l’ingrés de dret públic de què es tracti.

2n Qualsevol altra persona els interessos legítims i directes de la qual siguin afectats per l’acte administratiu de gestió.

e) Representació i direcció tècnica.—Els recurrents poden comparèixer per si mateixos o per mitjà d’un representant, sense que sigui preceptiva la intervenció d’un advocat ni procurador.

f) Iniciació.—El recurs de reposició s’interposa per mitjà d’un escrit en el qual s’han de fer constar les dades següents:

1r Les circumstàncies personals del recurrent i, si s’escau, del seu representant, amb indicació del número del document nacional d’identitat o del codi identificador.

2n L’òrgan davant el qual es formula el recurs.

3r L’acte administratiu que es recorre, la data en què es va dictar, número de l’expedient i altres dades relatives a aquell que es considerin convenients.

4t El domicili que assenyali el recurrent a l’efecte de notificacions.

5è El lloc i la data d’interposició del recurs.

A l’escrit d’interposició es formulen les al·legacions tant sobre qüestions de fet com de dret. Amb aquest escrit s’han de presentar els documents que serveixin de base a la pretensió que s’exerceix.

Si se sol·licita la suspensió de l’acte impugnat, a l’escrit d’iniciació del recurs s’han d’adjuntar els justificants de les garanties constituïdes d’acord amb el paràgraf i) següent.

g) Posada de manifest de l’expedient.—Si l’interessat necessita l’expedient de gestió o les actuacions administratives per formular les seves al·legacions, ha de comparèixer amb aquesta finalitat davant l’oficina gestora a partir de l’endemà de la notificació de l’acte administratiu que s’impugna i abans que finalitzi el termini d’interposició del recurs.

L’oficina o dependència de gestió, sota la responsabilitat del seu cap, té l’obligació de posar de manifest a l’interessat l’expedient o les actuacions administratives que es requereixin.

h) Presentació del recurs.—L’escrit d’interposició del recurs s’ha de presentar a la seu de l’òrgan de l’entitat local que va dictar l’acte administratiu que s’impugna o si no a les dependències o oficines a què es refereix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

i) Suspensió de l’acte impugnat.—La interposició del recurs de reposició no suspèn l’execució de l’acte impugnat, amb les conseqüències legals consegüents, incloent-hi la recaptació de quotes o drets liquidats, interessos i recàrrecs. Els actes d’imposició de sancions tributàries queden automàticament suspesos de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària.

No obstant això, i en els mateixos termes que a l’Estat, es pot suspendre l’execució de l’acte impugnat mentre duri la substanciació del recurs aplicant el que estableixen el Reial decret 2244/1979, de 7 de setembre, pel qual es reglamenta el recurs de reposició previ a l’econòmic administratiu, i el Reial decret 391/1996, d’1 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediment en les reclamacions economicoadministratives, amb les especialitats següents:

1r En tot cas és competent per tramitar i resoldre la sol·licitud l’òrgan de l’entitat local que va dictar l’acte.

2n Les resolucions desestimatòries de la suspensió només són susceptibles d’impugnació en via contenciosa administrativa.

3r Quan s’interposi recurs contenciós administratiu contra la resolució del recurs de reposició, la suspensió acordada en via administrativa es manté, sempre que hi hagi garantia suficient, fins que l’òrgan judicial competent adopti la decisió que correspongui en relació amb aquesta suspensió.

j) Altres interessats.—Si de l’escrit inicial o de les actuacions posteriors en resulten altres interessats diferents del recurrent, se’ls ha de comunicar la interposició del recurs perquè en el termini de cinc dies al·leguin el que convingui al seu dret.

k) Extensió de la revisió.—La revisió sotmet a coneixement de l’òrgan competent, perquè emeti resolució, totes les qüestions que ofereixi l’expedient, hagin estat o no plantejades en el recurs.

Si l’òrgan considera pertinent examinar i resoldre qüestions no plantejades pels interessats, les ha d’exposar als qui estiguin personats en el procediment i els ha de concedir un termini de cinc dies per formular al·legacions.

l) Resolució del recurs.—El recurs s’ha de resoldre en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la presentació, amb excepció dels casos que regulen els paràgrafs j) i k) anteriors, en què el termini es computa des del dia següent a aquell en què es formulin les al·legacions o es deixin transcórrer els terminis assenyalats.

El recurs s’entén desestimat quan no s’hi hagi dictat resolució dins de termini.

La denegació presumpta no eximeix de l’obligació de resoldre el recurs.

m) Forma i contingut de la resolució.—La resolució expressa del recurs s’ha de produir sempre de manera escrita.

Aquesta resolució, que sempre ha de ser motivada, ha de contenir una referència succinta als fets i a les al·legacions del recurrent, i ha d’expressar de manera clara les raons per les quals es confirma o revoca de manera total o parcial l’acte impugnat.

n) Notificació i comunicació de la resolució.— La resolució expressa ha de ser notificada al recurrent i als altres interessats, si n’hi ha, en el termini màxim de 10 dies des que aquella es produeixi.

ñ) Impugnació de la resolució.—Contra la resolució del recurs de reposició no es pot interposar aquest recurs una altra vegada, però i els interessats hi poden interposar directament recurs contenciós administratiu, tot això sense perjudici dels casos en què la Llei preveu la interposició de reclamacions economicoadministratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals.


[Bloque 31: #TRLRHL-a14]

Artículo 14. Revisión de actos en vía administrativa.

1. Respecto de los procedimientos especiales de revisión de los actos dictados en materia de gestión tributaria, se estará a lo dispuesto en el artículo 110 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local y en los párrafos siguientes:

a) La devolución de ingresos indebidos y la rectificación de errores materiales en el ámbito de los tributos locales se ajustarán a lo dispuesto en los artículos 32 y 220 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria.

b) No serán en ningún caso revisables los actos administrativos confirmados por sentencia judicial firme.

Los actos dictados en materia de gestión de los restantes ingresos de derecho público de las entidades locales, también estarán sometidos a los procedimientos especiales de revisión conforme a lo previsto en este apartado.

2. Contra los actos de aplicación y efectividad de los tributos y restantes ingresos de derecho público de las entidades locales, sólo podrá interponerse el recurso de reposición que a continuación se regula.

a) Objeto y naturaleza.-Son impugnables, mediante el presente recurso de reposición, todos los actos dictados por las entidades locales en vía de gestión de sus tributos propios y de sus restantes ingresos de derecho público. Lo anterior se entiende sin perjuicio de los supuestos en los que la ley prevé la posibilidad de formular reclamaciones económico-administrativas contra actos dictados en vía de gestión de los tributos locales ; en tales casos, cuando los actos hayan sido dictados por una entidad local, el presente recurso de reposición será previo a la reclamación económico-administrativa.

b) Competencia para resolver.-Será competente para conocer y resolver el recurso de reposición el órgano de la entidad local que haya dictado el acto administrativo impugnado.

c) Plazo de interposición.-El recurso de reposición se interpondrá dentro del plazo de un mes contado desde el día siguiente al de la notificación expresa del acto cuya revisión se solicita o al de finalización del período de exposición pública de los correspondientes padrones o matrículas de contribuyentes u obligados al pago.

d) Legitimación.-Podrán interponer el recurso de reposición:

1.º Los sujetos pasivos y, en su caso, los responsables de los tributos, así como los obligados a efectuar el ingreso de derecho público de que se trate.

2.º Cualquiera otra persona cuyos intereses legítimos y directos resulten afectados por el acto administrativo de gestión.

e) Representación y dirección técnica.-Los recurrentes podrán comparecer por sí mismos o por medio de representante, sin que sea preceptiva la intervención de abogado ni procurador.

f) Iniciación.-El recurso de reposición se interpondrá por medio de escrito en el que se harán constar los siguientes extremos:

1.º Las circunstancias personales del recurrente y, en su caso, de su representante, con indicación del núme ro del documento nacional de identidad o del código identificador.

2.º El órgano ante quien se formula el recurso.

3.º El acto administrativo que se recurre, la fecha en que se dictó, número del expediente y demás datos relativos a aquel que se consideren convenientes.

4.º El domicilio que señale el recurrente a efectos de notificaciones.

5.º El lugar y la fecha de interposición del recurso.

En el escrito de interposición se formularán las alegaciones tanto sobre cuestiones de hecho como de derecho. Con dicho escrito se presentarán los documentos que sirvan de base a la pretensión que se ejercita.

Si se solicita la suspensión del acto impugnado, al escrito de iniciación del recurso se acompañarán los justificantes de las garantías constituidas de acuerdo con el párrafo i) siguiente.

g) Puesta de manifiesto del expediente.-Si el interesado precisare del expediente de gestión o de las actuaciones administrativas para formular sus alegaciones, deberá comparecer a tal objeto ante la oficina gestora a partir del día siguiente a la notificación del acto administrativo que se impugna y antes de que finalice el plazo de interposición del recurso.

La oficina o dependencia de gestión, bajo la responsabilidad de su jefe, tendrá la obligación de poner de manifiesto al interesado el expediente o las actuaciones administrativas que se requieran.

h) Presentación del recurso.-El escrito de interposición del recurso se presentará en la sede del órgano de la entidad local que dictó el acto administrativo que se impugna o en su defecto en las dependencias u oficinas a que se refiere el artículo 38.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

i) Suspensión del acto impugnado.-La interposición del recurso de reposición no suspenderá la ejecución del acto impugnado, con las consecuencias legales consiguientes, incluso la recaudación de cuotas o derechos liquidados, intereses y recargos. Los actos de imposición de sanciones tributarias quedarán automáticamente suspendidos conforme a lo previsto en la Ley General Tributaria.

No obstante, y en los mismos términos que en el Estado, podrá suspenderse la ejecución del acto impugnado mientras dure la sustanciación del recurso aplicando lo establecido en el Real Decreto 2244/1979, de 7 de septiembre, por el que se reglamenta el recurso de reposición previo al económico-administrativo, y en el Real Decreto 391/1996, de 1 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de procedimiento en las reclamaciones económico-administrativas, con las siguientes especialidades:

1.º En todo caso será competente para tramitar y resolver la solicitud el órgano de la entidad local que dictó el acto.

2.º Las resoluciones desestimatorias de la suspensión sólo serán susceptibles de impugnación en vía contencioso-administrativa.

3.º Cuando se interponga recurso contencioso-administrativo contra la resolución del recurso de reposición, la suspensión acordada en vía administrativa se mantendrá, siempre que exista garantía suficiente, hasta que el órgano judicial competente adopte la decisión que corresponda en relación con dicha suspensión.

j) Otros interesados.-Si del escrito inicial o de las actuaciones posteriores resultaren otros interesados distintos del recurrente, se les comunicará la interposición del recurso para que en el plazo de cinco días aleguen lo que a su derecho convenga.

k) Extensión de la revisión.-La revisión somete a conocimiento del órgano competente, para su resolución, todas las cuestiones que ofrezca el expediente, hayan sido o no planteadas en el recurso.

Si el órgano estima pertinente examinar y resolver cuestiones no planteadas por los interesados, las expondrá a los que estuvieren personados en el procedimiento y les concederá un plazo de cinco días para formular alegaciones.

l) Resolución del recurso.-El recurso será resuelto en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente al de su presentación, con excepción de los supuestos regulados en los párrafos j) y k) anteriores, en los que el plazo se computará desde el día siguiente al que se formulen las alegaciones o se dejen transcurrir los plazos señalados.

El recurso se entenderá desestimado cuando no haya recaído resolución en plazo.

La denegación presunta no exime de la obligación de resolver el recurso.

m) Forma y contenido de la resolución.-La resolución expresa del recurso se producirá siempre de forma escrita.

Dicha resolución, que será siempre motivada, contendrá una sucinta referencia a los hechos y a las alegaciones del recurrente, y expresará de forma clara las razones por las que se confirma o revoca total o parcialmente el acto impugnado.

n) Notificación y comunicación de la resolución.-La resolución expresa deberá ser notificada al recurrente y a los demás interesados, si los hubiera, en el plazo máximo de 10 días desde que aquélla se produzca.

ñ) Impugnación de la resolución.-Contra la resolución del recurso de reposición no puede interponerse de nuevo este recurso, pudiendo los interesados interponer directamente recurso contencioso-administrativo, todo ello sin perjuicio de los supuestos en los que la ley prevé la interposición de reclamaciones económico-administrativas contra actos dictados en vía de gestión de los tributos locales.


[Bloc 32: #TRLRHL-t1-c3-s2]

Secció 2a Imposició i ordenació de tributs locals


[Bloque 32: #TRLRHL-t1-c3-s2]

Sección 2.ª Imposición y ordenación de tributos locales


[Bloc 33: #TRLRHL-a15]

Article 15. Ordenances fiscals.

1. Llevat dels casos que preveu l’article 59.1 d’aquesta Llei, les entitats locals han d’acordar la imposició i supressió dels seus tributs propis, i aprovar les seves ordenances fiscals reguladores corresponents.

2. Respecte dels impostos que preveu l’article 59.1, els ajuntaments que decideixin fer ús de les facultats que els confereix aquesta Llei a fi fixar els elements necessaris per determinar les quotes tributàries respectives, han d’acordar l’exercici d’aquestes facultats, i aprovar les ordenances fiscals oportunes.

3. Així mateix, les entitats locals exerceixen la potestat reglamentària a què es refereix l’apartat 2 de l’article 12 d’aquesta Llei, bé en les ordenances fiscals reguladores dels diferents tributs locals, o bé mitjançant l’aprovació d’ordenances fiscals específicament reguladores de la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals.


[Bloque 33: #TRLRHL-a15]

Artículo 15. Ordenanzas fiscales.

1. Salvo en los supuestos previstos en el artículo 59.1 de esta ley, las entidades locales deberán acordar la imposición y supresión de sus tributos propios, y aprobar las correspondientes ordenanzas fiscales reguladoras de estos.

2. Respecto de los impuestos previstos en el artículo 59.1, los ayuntamientos que decidan hacer uso de las facultades que les confiere esta ley en orden a la fijación de los elementos necesarios para la determinación de las respectivas cuotas tributarias, deberán acordar el ejercicio de tales facultades, y aprobar las oportunas ordenanzas fiscales.

3. Asimismo, las entidades locales ejercerán la potestad reglamentaria a que se refiere el apartado 2 del artículo 12 de esta ley, bien en las ordenanzas fiscales reguladoras de los distintos tributos locales, bien mediante la aprobación de ordenanzas fiscales específicamente reguladoras de la gestión, liquidación, inspección y recaudación de los tributos locales.


[Bloc 34: #TRLRHL-a16]

Article 16. Contingut de les ordenances fiscals.

1. Les ordenances fiscals a què es refereix l’apartat 1 de l’article anterior almenys han de contenir:

a) La determinació del fet imposable, el subjecte passiu, els responsables, les exempcions, les reduccions i bonificacions, la base imposable i liquidable, el tipus de gravamen o la quota tributària, el període impositiu i la meritació.

b) Els règims de declaració i d’ingrés.

c) Les dates de la seva aprovació i del començament de la seva aplicació.

Així mateix, aquestes ordenances fiscals, si s’escau, poden contenir les normes a què es refereix l’apartat 3 de l’article 15.

Els acords d’aprovació d’aquestes ordenances fiscals s’han d’adoptar simultàniament amb els d’imposició dels tributs respectius.

Els acords de modificació de les ordenances esmentades han de contenir la nova redacció de les normes afectades i les dates de la seva aprovació i del començament de la seva aplicació.

2. Les ordenances fiscals a què es refereix l’apartat 2 de l’article anterior, a més dels elements necessaris per determinar les quotes tributàries dels respectius impostos, han de contenir les dates de la seva aprovació i el començament de la seva aplicació.

Així mateix, aquestes ordenances fiscals poden contenir, si s’escau, les normes a què es refereix l’apartat 3 de l’article 15.

Els acords d’aprovació d’ordenances fiscals s’han d’adoptar simultàniament amb els de fixació dels elements que s’hi regulen.

Els acords de modificació d’aquestes ordenances s’han d’ajustar al que disposa l’últim paràgraf de l’apartat anterior.


[Bloque 34: #TRLRHL-a16]

Artículo 16. Contenido de las ordenanzas fiscales.

1. Las ordenanzas fiscales a que se refiere el apartado 1 del artículo anterior contendrán, al menos:

a) La determinación del hecho imponible, sujeto pasivo, responsables, exenciones, reducciones y boni ficaciones, base imponible y liquidable, tipo de gravamen o cuota tributaria, período impositivo y devengo.

b) Los regímenes de declaración y de ingreso.

c) Las fechas de su aprobación y del comienzo de su aplicación.

Asimismo, estas ordenanzas fiscales podrán contener, en su caso, las normas a que se refiere el apartado 3 del artículo 15.

Los acuerdos de aprobación de estas ordenanzas fiscales deberán adoptarse simultáneamente a los de imposición de los respectivos tributos.

Los acuerdos de modificación de dichas ordenanzas deberán contener la nueva redacción de las normas afectadas y las fechas de su aprobación y del comienzo de su aplicación.

2. Las ordenanzas fiscales a que se refiere el apartado 2 del artículo anterior contendrán, además de los elementos necesarios para la determinación de las cuotas tributarias de los respectivos impuestos, las fechas de su aprobación y el comienzo de su aplicación.

Asimismo, estas ordenanzas fiscales podrán contener, en su caso, las normas a que se refiere el apartado 3 del artículo 15.

Los acuerdos de aprobación de ordenanzas fiscales deberán adoptarse simultáneamente a los de fijación de los elementos regulados en aquéllas.

Los acuerdos de modificación de dichas ordenanzas se ajustarán a lo dispuesto en el último párrafo del apartado anterior.


[Bloc 35: #TRLRHL-a17]

Article 17. Elaboració, publicació i publicitat de les ordenances fiscals.

1. Els acords provisionals adoptats per les corporacions locals per a l’establiment, la supressió i l’ordenació de tributs i per a la fixació dels elements necessaris a fi de determinar les quotes tributàries respectives, així com les aprovacions i modificacions de les ordenances fiscals corresponents, s’han d´exposar en el tauler d’anuncis de l’entitat durant trenta dies, com a mínim, dins els quals els interessats poden examinar l’expedient i presentar les reclamacions que considerin oportunes.

2. Les entitats locals han de publicar, en tot cas, els anuncis d’exposició en el butlletí oficial de la província, o, si s’escau, en el de la comunitat autònoma uniprovincial. Les diputacions provincials, els òrgans de govern de les entitats supramunicipals i els ajuntaments de població de més de 10.000 habitants a més els han de publicar en un diari dels de més difusió de la província, o de la comunitat autònoma uniprovincial.

3. Finalitzat el període d’exposició pública, les corporacions locals han d’adoptar els acords definitius que escaiguin, i han de resoldre les reclamacions que s’hagin presentat i aprovar la redacció definitiva de l’ordenança, la seva derogació o les modificacions a què es refereixi l’acord provisional. En el cas que no s’hagin presentat reclamacions, l’acord es considera definitivament adoptat, fins aleshores provisional, sense que calgui un acord plenari.

4. En tot cas, els acords definitius a què es refereix l’apartat anterior, incloent-hi els provisionals elevats automàticament a aquesta categoria, i el text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions, s’han de publicar en el butlletí oficial de la província o, si s’escau, de la comunitat autònoma uniprovincial, sense que entrin en vigor fins que se n’hagi dut a terme la publicació.

5. Les diputacions provincials, els consells, els cabildos insulars i, en tot cas, les altres entitats locals quan la seva població sigui de més de 20.000 habitants, han d’editar el text íntegre de les ordenances fiscals reguladores dels seus tributs dins el primer quadrimestre de l’exercici econòmic corresponent.

En tot cas, les entitats locals han de lliurar còpies de les ordenances fiscals publicades als qui les demandin.


[Bloque 35: #TRLRHL-a17]

Artículo 17. Elaboración, publicación y publicidad de las ordenanzas fiscales.

1. Los acuerdos provisionales adoptados por las corporaciones locales para el establecimiento, supresión y ordenación de tributos y para la fijación de los elementos necesarios en orden a la determinación de las respectivas cuotas tributarias, así como las aprobaciones y modificaciones de las correspondientes ordenanzas fiscales, se expondrán en el tablón de anuncios de la Entidad durante treinta días, como mínimo, dentro de los cuales los interesados podrán examinar el expediente y presentar las reclamaciones que estimen oportunas.

2. Las entidades locales publicarán, en todo caso, los anuncios de exposición en el boletín oficial de la provincia, o, en su caso, en el de la comunidad autónoma uniprovincial. Las diputaciones provinciales, los órganos de gobierno de las entidades supramunicipales y los ayuntamientos de población superior a 10.000 habitantes deberán publicarlos, además, en un diario de los de mayor difusión de la provincia, o de la comunidad autónoma uniprovincial.

3. Finalizado el período de exposición pública, las corporaciones locales adoptarán los acuerdos definitivos que procedan, resolviendo las reclamaciones que se hubieran presentado y aprobando la redacción definitiva de la ordenanza, su derogación o las modificaciones a que se refiera el acuerdo provisional. En el caso de que no se hubieran presentado reclamaciones, se entenderá definitivamente adoptado el acuerdo, hasta entonces provisional, sin necesidad de acuerdo plenario.

4. En todo caso, los acuerdos definitivos a que se refiere el apartado anterior, incluyendo los provisionales elevados automáticamente a tal categoría, y el texto íntegro de las ordenanzas o de sus modificaciones, habrán de ser publicados en el boletín oficial de la provincia o, en su caso, de la comunidad autónoma uniprovincial, sin que entren en vigor hasta que se haya llevado a cabo dicha publicación.

5. Las diputaciones provinciales, consejos, cabildos insulares y, en todo caso, las demás entidades locales cuando su población sea superior a 20.000 habitantes, editarán el texto íntegro de las ordenanzas fiscales reguladoras de sus tributos dentro del primer cuatrimestre del ejercicio económico correspondiente.

En todo caso, las entidades locales habrán de expedir copias de las ordenanzas fiscales publicadas a quienes las demanden.


[Bloc 36: #TRLRHL-a18]

Article 18. Interessats als efectes de reclamar contra acords provisionals.

Als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article anterior, tenen la consideració d’interessats:

a) Els que tinguin un interès directe o estiguin afectats per aquests acords.

b) Els col·legis oficials, les cambres oficials, les associacions i altres entitats legalment constituïdes per vetllar pels interessos professionals, econòmics o veïnals, quan actuïn en defensa dels que els són propis.


[Bloque 36: #TRLRHL-a18]

Artículo 18. Interesados a los efectos de reclamar contra acuerdos provisionales.

A los efectos de lo dispuesto en el apartado 1 del artículo anterior, tendrán la consideración de interesados:

a) Los que tuvieran un interés directo o resulten afectados por tales acuerdos.

b) Los colegios oficiales, cámaras oficiales, asociaciones y demás entidades legalmente constituidas para velar por los intereses profesionales, económicos o vecinales, cuando actúen en defensa de los que les son propios.


[Bloc 37: #TRLRHL-a19]

Article 19. Recurs contenciós administratiu.

1. Les ordenances fiscals de les entitats locals a què es refereix l’article 17.3 d’aquesta Llei regeixen durant el termini, determinat o indefinit, que s’hi preveu, i l’únic recurs que s’hi pot interposar és el contenciós administratiu, el qual es pot interposar, a partir de la publicació en el butlletí oficial de la província, o, si s’escau, de la comunitat autònoma uniprovincial, en la forma i els terminis que estableixen les normes reguladores de la jurisdicció esmentada.

2. Si els acords locals o el text de les ordenances fiscals són anul·lats o modificats per una resolució judicial ferma, l’entitat local està obligada a adequar als termes de la sentència totes les actuacions que executi posteriorment a la data en què aquella li sigui notificada. Llevat que la sentència ho prohibeixi expressament, s’han de mantenir els actes ferms o consentits dictats a l’empara de l’ordenança que posteriorment sigui anul·lada o modificada.


[Bloque 37: #TRLRHL-a19]

Artículo 19. Recurso contencioso administrativo.

1. Las ordenanzas fiscales de las entidades locales a que se refiere el artículo 17.3 de esta ley regirán durante el plazo, determinado o indefinido, previsto en ellas, sin que quepa contra ellas otro recurso que el contencioso-administrativo que se podrá interponer, a partir de su publicación en el boletín oficial de la provincia, o, en su caso, de la comunidad autónoma uniprovincial, en la forma y plazos que establecen las normas reguladoras de dicha jurisdicción.

2. Si por resolución judicial firme resultaren anulados o modificados los acuerdos locales o el texto de las ordenanzas fiscales, la entidad local vendrá obligada a adecuar a los términos de la sentencia todas las actuaciones que lleve a cabo con posterioridad a la fecha en que aquélla le sea notificada. Salvo que expresamente lo prohibiera la sentencia, se mantendrán los actos firmes o consentidos dictados al amparo de la ordenanza que posteriormente resulte anulada o modificada.


[Bloc 38: #TRLRHL-t1-c3-s3]

Secció 3a Taxes


[Bloque 38: #TRLRHL-t1-c3-s3]

Sección 3.ª Tasas


[Bloc 39: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss1]

Subsecció 1a Fet imposable


[Bloque 39: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss1]

Subsección 1.ª Hecho imponible


[Bloc 40: #TRLRHL-a20]

Article 20. Fet imposable.

1. Les entitats locals, en els termes que preveu aquesta Llei, poden establir taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn.

En tot cas, tenen la consideració de taxes les prestacions patrimonials que estableixin les entitats locals per:

A) La utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local.

B) La prestació d’un servei públic o la realització d’una activitat administrativa en règim de dret públic de competència local que es refereixi de manera particular al subjecte passiu, l’afecti o el beneficiï, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que els administrats no les hagin de sol·licitar o rebre de manera voluntària. A aquests efectes no es considera voluntària la sol·licitud o la recepció per part dels administrats:

Quan estigui imposada per disposicions legals o reglamentàries.

Quan els béns, els serveis o les activitats requerits siguin imprescindibles per a la vida privada o social del sol·licitant.

b) Que no les presti o realitzi el sector privat, n’estigui o no establerta la reserva a favor del sector públic de conformitat amb la normativa vigent.

2. S’entén que l’activitat administrativa o el servei afecta el subjecte passiu o s’hi refereix quan hagi estat motivat directament o indirectament pel subjecte passiu per que les seves actuacions o omissions obliguin les entitats locals a dur a terme d’ofici activitats o a prestar serveis per raons de seguretat, salubritat, de proveïment de la població o d’ordre urbanístic, o qualssevol altres.

3. De conformitat amb el que preveu l’apartat 1 anterior, les entitats locals poden establir taxes per qualsevol supòsit d’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, i en particular pels següents:

a) Saques de sorra i d’altres materials de construcció en terrenys de domini públic local.

b) Construcció en terrenys d’ús públic local de pous de neu o de cisternes o aljubs on es recullin les aigües pluvials.

c) Balnearis i altres gaudis d’aigües que no consisteixin en l’ús comú de les públiques.

d) Abocament i desguàs de canalons i altres instal·lacions anàlogues en terrenys d’ús públic local.

e) Ocupació del subsòl de terrenys d’ús públic local.

f) Obertura de rases, escandalls i cales en terrenys d’ús públic local, inclusivament carreteres, camins i altres vies públiques locals, per a la instal·lació i reparació de canonades, conduccions i altres instal·lacions, així com qualsevol remoció de paviment o voreres en la via pública.

g) Ocupació de terrenys d’ús públic local amb mercaderies, materials de construcció, runa, tanques, puntals, cavallets d’estaques, bastides i altres instal·lacions anàlogues.

h) Entrades de vehicles a través de les voreres i reserves de via pública per a aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe.

i) Instal·lació de reixes de pisos, lluernes, respiradors, portes d’entrada, boques de càrrega o elements anàlegs que ocupin el sòl o subsòl de tota classe de vies públiques locals, per donar llums, ventilació, accés de persones o entrada d’articles a soterranis o semisoterranis.

j) Ocupació del vol de tota classe de vies públiques locals amb elements constructius tancats, terrasses, miradors, balcons, marquesines, tendals, paravents i altres instal·lacions semblants, voladisses sobre la via pública o que sobresurtin de la línia de façana.

k) Esteses, canonades i galeries per a les conduccions d’energia elèctrica, aigua, gas o qualsevol altre fluid inclosos els pals per a línies, cables, femelles d’orelles, caixes d’amarratge, de distribució o de registre, transformadors, rails, bàscules, aparells per a venda automàtica i altres d’anàlegs que s’estableixin sobre vies públiques o altres terrenys de domini públic local o hi volin per sobre.

l) Ocupació de terrenys d’ús públic local amb taules, cadires, tribunes, taulats i altres elements anàlegs, amb finalitat lucrativa.

m) Instal·lació de quioscos a la via pública.

n) Instal·lació de parades, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions o esbarjo, situats en terrenys d’ús públic local així com indústries del carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic.

ñ) Portades, aparadors i vitrines.

o) Rodatge i arrossegament de vehicles que no estiguin gravats per l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

p) Trànsit de ramat sobre vies públiques o terrenys de domini públic local.

q) Murs de contenció o sosteniment de terres, edificacions o tanques, ja siguin definitives o provisionals, en vies públiques locals.

r) Dipòsits i aparells distribuïdors de combustible i, en general, de qualsevol article o mercaderia, en terrenys d’ús públic local.

s) Instal·lació d’anuncis ocupant terrenys de domini públic local.

t) Construcció en carreteres, camins i altres vies públiques locals de claveguerons i passos sobre cunetes i en terraplens per a vehicles de qualsevol classe, així com per al pas del bestiar.

u) Estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies dels municipis dins de les zones que a aquest efecte es determinin i amb les limitacions que es puguin establir.

4. De conformitat amb el que preveu l’apartat 1 anterior, les entitats locals poden establir taxes per qualsevol supòsit de prestació de serveis o de realització d’activitats administratives de competència local, i en particular pels següents:

a) Documents que expedeixin o de què entenguin les administracions o autoritats locals, a instància de part.

b) Autorització per fer servir l’escut de l’entitat local en plaques, patents i altres distintius anàlegs.

c) Atorgament de llicències o autoritzacions administratives d’autotaxis i altres vehicles de lloguer.

d) Guarderia rural.

e) Veu pública.

f) Vigilància especial dels establiments que ho sol·licitin.

g) Serveis de competència local que especialment siguin motivats per la celebració d’espectacles públics, grans transports, passos de caravana i qualssevol altres activitats que exigeixin la prestació d’aquests serveis especials.

h) Atorgament de les llicències urbanístiques exigides per la legislació del sòl i ordenació urbana o realització de les activitats administratives de control en els supòsits en els quals l’exigència de llicència sigui substituïda per la presentació d’una declaració responsable o comunicació prèvia.

i) Atorgament de les llicències d’obertura d’establiments o realització de les activitats administratives de control en els supòsits en els quals l’exigència de llicència sigui substituïda per la presentació d’una declaració responsable o comunicació prèvia.

j) Inspecció de vehicles, calderes de vapor, motors, transformadors, ascensors, muntacàrregues i altres aparells i instal·lacions anàlogs d’establiments industrials i comercials.

k) Serveis de prevenció i extinció d’incendis, de prevenció de ruïnes, construccions i enderrocs, salvaments i, en general, de protecció de persones i béns, incloent-hi també el manteniment del servei i la cessió de l’ús de maquinària i equip adscrits a aquests serveis, com ara escales, cisternes, motobombes, barques, etcètera.

l) Serveis d’inspecció sanitària així com els d’anàlisis químiques, bacteriològiques i qualssevol altres de naturalesa anàloga i, en general, serveis de laboratoris o de qualsevol altre establiment de sanitat i higiene de les entitats locals.

m) Serveis de sanitat preventiva, desinfecció, desinsectació, desratització i destrucció de qualsevol classe de matèries i productes contaminants o propagadors de gèrmens nocius per a la salut pública prestats a domicili o per encàrrec.

n) Assistències i estades en hospitals, clíniques o sanatoris mèdics quirúrgics, psiquiàtrics i especials, dispensaris, centres de recuperació i rehabilitació, ambulàncies sanitàries i altres serveis anàlegs, i altres establiments beneficoassistencials de les entitats locals, fins i tot quan les despeses les hagin de sufragar altres entitats de qualsevol naturalesa.

ñ) Assistències i estades en llars i residències de gent gran, guarderies infantils, albergs i altres establiments de naturalesa anàloga.

o) Casas de banys, dutxes, piscines, instal·lacions esportives i altres serveis anàlegs.

p) Cementiris locals, conducció de cadàvers i altres serveis fúnebres de caràcter local.

q) Col·locació de canonades, fils conductors i cables en pals o en galeries de servei de la titularitat d’entitats locals.

r) Serveis de clavegueram, així com de tractament i depuració d’aigües residuals, inclosa la vigilància especial de clavegueres particulars.

s) Recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació d’aquests, buidatge de pous negres i neteja en carrers particulars.

t) Distribució d’aigua, gas, electricitat i altres proveïments públics inclosos els drets de connexió de línies i col·locació i utilització de comptadors i instal·lacions anàlogues, quan aquests serveis o subministraments siguin prestats per entitats locals.

u) Servei d’escorxador, llotges i mercats, així com el transport de carn si s’ha de fer servir d’una manera obligatòria; i serveis d’inspecció en matèria d’abastos, inclòs l’ús de mitjans de pesar i mesurar.

v) Ensenyaments especials en establiments docents de les entitats locals.

w) Visites a museus, exposicions, biblioteques, monuments històrics o artístics, parcs zoològics o altres centres o llocs anàlegs.

x) Utilització de columnes, cartells i altres instal·lacions locals anàlogues per exhibir-hi anuncis.

y) Cobriment de vies públiques amb sorra a sol·licitud dels particulars.

z) Realització d’activitats singulars de regulació i control del trànsit urbà, tendents a facilitar la circulació de vehicles i diferents de les habituals de senyalització i ordenació del trànsit per la Policia Municipal.

5. Els ajuntaments poden establir una taxa per a la celebració dels matrimonis en forma civil.

6. Les contraprestacions econòmiques establertes coactivament que es percebin per la prestació dels serveis públics a què es refereix l’apartat 4 d’aquest article, efectuada de manera directa mitjançant personificació privada o mitjançant gestió indirecta, tenen la condició de prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari d’acord amb el que preveu l’article 31.3 de la Constitució.

En concret, tenen aquesta consideració les exigides per l’explotació d’obres o la prestació de serveis, en règim de concessió, societats d’economia mixta, entitats públiques empresarials, societats de capital íntegrament públic i altres fórmules de dret privat.

Sense perjudici del que estableix l’article 103 de la Llei de contractes del sector públic, les contraprestacions econòmiques a què es refereix aquest apartat s’han de regular mitjançant una ordenança. Durant el procediment d’aprovació d’aquesta ordenança, les entitats locals han de sol·licitar un informe preceptiu de les administracions públiques a les quals l’ordenament jurídic atribueixi alguna facultat d’intervenció sobre aquelles.


[Bloque 40: #TRLRHL-a20]

Artículo 20. Hecho imponible.

1. Las entidades locales, en los términos previstos en esta ley, podrán establecer tasas por la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público local, así como por la prestación de servicios públicos o la realización de actividades administrativas de competencia local que se refieran, afecten o beneficien de modo particular a los sujetos pasivos.

En todo caso, tendrán la consideración de tasas las prestaciones patrimoniales que establezcan las entidades locales por:

A) La utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público local.

B) La prestación de un servicio público o la realización de una actividad administrativa en régimen de derecho público de competencia local que se refiera, afecte o beneficie de modo particular al sujeto pasivo, cuando se produzca cualquiera de las circunstancias siguientes:

a) Que no sean de solicitud o recepción voluntaria para los administrados. A estos efectos no se considerará voluntaria la solicitud o la recepción por parte de los administrados:

Cuando venga impuesta por disposiciones legales o reglamentarias.

Cuando los bienes, servicios o actividades requeridos sean imprescindibles para la vida privada o social del solicitante.

b) Que no se presten o realicen por el sector privado, esté o no establecida su reserva a favor del sector público conforme a la normativa vigente.

2. Se entenderá que la actividad administrativa o servicio afecta o se refiere al sujeto pasivo cuando haya sido motivado directa o indirectamente por este en razón de que sus actuaciones u omisiones obliguen a las entidades locales a realizar de oficio actividades o a prestar servicios por razones de seguridad, salubridad, de abastecimiento de la población o de orden urbanístico, o cualesquiera otras.

3. Conforme a lo previsto en el apartado 1 anterior, las entidades locales podrán establecer tasas por cualquier supuesto de utilización privativa o aprovechamiento especial del dominio público local, y en particular por los siguientes:

a) Sacas de arena y de otros materiales de construcción en terrenos de dominio público local.

b) Construcción en terrenos de uso público local de pozos de nieve o de cisternas o aljibes donde se recojan las aguas pluviales.

c) Balnearios y otros disfrutes de aguas que no consistan en el uso común de las públicas.

d) Vertido y desagüe de canalones y otras instalaciones análogas en terrenos de uso público local.

e) Ocupación del subsuelo de terrenos de uso público local.

f) Apertura de zanjas, calicatas y calas en terrenos de uso público local, inclusive carreteras, caminos y demás vías públicas locales, para la instalación y reparación de cañerías, conducciones y otras instalaciones, así como cualquier remoción de pavimento o aceras en la vía pública.

g) Ocupación de terrenos de uso público local con mercancías, materiales de construcción, escombros, vallas, puntales, asnillas, andamios y otras instalaciones análogas.

h) Entradas de vehículos a través de las aceras y reservas de vía pública para aparcamiento exclusivo, parada de vehículos, carga y descarga de mercancías de cualquier clase.

i) Instalación de rejas de pisos, lucernarios, respiraderos, puertas de entrada, bocas de carga o elementos análogos que ocupen el suelo o subsuelo de toda clase de vías públicas locales, para dar luces, ventilación, acceso de personas o entrada de artículos a sótanos o semisótanos.

j) Ocupación del vuelo de toda clase de vías públicas locales con elementos constructivos cerrados, terrazas, miradores, balcones, marquesinas, toldos, paravientos y otras instalaciones semejantes, voladizas sobre la vía pública o que sobresalgan de la línea de fachada.

k) Tendidos, tuberías y galerías para las conducciones de energía eléctrica, agua, gas o cualquier otro fluido incluidos los postes para líneas, cables, palomillas, cajas de amarre, de distribución o de registro, transformadores, rieles, básculas, aparatos para venta automática y otros análogos que se establezcan sobre vías públicas u otros terrenos de dominio público local o vuelen sobre ellos.

l) Ocupación de terrenos de uso público local con mesas, sillas, tribunas, tablados y otros elementos análogos, con finalidad lucrativa.

m) Instalación de quioscos en la vía pública.

n) Instalación de puestos, barracas, casetas de venta, espectáculos, atracciones o recreo, situados en terrenos de uso público local así como industrias callejeras y ambulantes y rodaje cinematográfico.

ñ) Portadas, escaparates y vitrinas.

o) Rodaje y arrastre de vehículos que no se encuentren gravados por el Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica.

p) Tránsito de ganados sobre vías públicas o terrenos de dominio público local.

q) Muros de contención o sostenimiento de tierras, edificaciones o cercas, ya sean definitivas o provisionales, en vías públicas locales.

r) Depósitos y aparatos distribuidores de combustible y, en general, de cualquier artículo o mercancía, en terrenos de uso público local.

s) Instalación de anuncios ocupando terrenos de dominio público local.

t) Construcción en carreteras, caminos y demás vías públicas locales de atarjeas y pasos sobre cunetas y en terraplenes para vehículos de cualquier clase, así como para el paso del ganado.

u) Estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en las vías de los municipios dentro de las zonas que a tal efecto se determinen y con las limitaciones que pudieran establecerse.

4. Conforme a lo previsto en el apartado 1 anterior, las entidades locales podrán establecer tasas por cualquier supuesto de prestación de servicios o de realización de actividades administrativas de competencia local, y en particular por los siguientes:

a) Documentos que expidan o de que entiendan las Administraciones o autoridades locales, a instancia de parte.

b) Autorización para utilizar en placas, patentes y otros distintivos análogos el escudo de la entidad local.

c) Otorgamiento de licencias o autorizaciones administrativas de autotaxis y demás vehículos de alquiler.

d) Guardería rural.

e) Voz pública.

f) Vigilancia especial de los establecimientos que lo soliciten.

g) Servicios de competencia local que especialmente sean motivados por la celebración de espectáculos públicos, grandes transportes, pasos de caravana y cualesquiera otras actividades que exijan la prestación de dichos servicios especiales.

h) Otorgamiento de las licencias urbanísticas exigidas por la legislación del suelo y ordenación urbana o realización de las actividades administrativas de control en los supuestos en los que la exigencia de licencia fuera sustituida por la presentación de declaración responsable o comunicación previa.

i) Otorgamiento de las licencias de apertura de establecimientos o realización de las actividades administrativas de control en los supuestos en los que la exigencia de licencia fuera sustituida por la presentación de declaración responsable o comunicación previa.

j) Inspección de vehículos, calderas de vapor, motores, transformadores, ascensores, montacargas y otros aparatos e instalaciones análogas de establecimientos industriales y comerciales.

k) Servicios de prevención y extinción de incendios, de prevención de ruinas, construcciones y derribos, salvamentos y, en general, de protección de personas y bienes, comprendiéndose también el mantenimiento del servicio y la cesión del uso de maquinaria y equipo adscritos a estos servicios, tales como escalas, cubas, motobombas, barcas, etcétera.

l) Servicios de inspección sanitaria así como los de análisis químicos, bacteriológicos y cualesquiera otros de naturaleza análoga y, en general, servicios de laboratorios o de cualquier otro establecimiento de sanidad e higiene de las entidades locales.

m) Servicios de sanidad preventiva, desinfectación, desinsectación, desratización y destrucción de cualquier clase de materias y productos contaminantes o propagadores de gérmenes nocivos para la salud pública prestados a domicilio o por encargo.

n) Asistencias y estancias en hospitales, clínicas o sanatorios médicos quirúrgicos, psiquiátricos y especiales, dispensarios, centros de recuperación y rehabilitación, ambulancias sanitarias y otros servicios análogos, y demás establecimientos benéfico-asistenciales de las entidades locales, incluso cuando los gastos deban sufragarse por otras entidades de cualquier naturaleza.

ñ) Asistencias y estancias en hogares y residencias de ancianos, guarderías infantiles, albergues y otros establecimientos de naturaleza análoga.

o) Casas de baños, duchas, piscinas, instalaciones deportivas y otros servicios análogos.

p) Cementerios locales, conducción de cadáveres y otros servicios fúnebres de carácter local.

q) Colocación de tuberías, hilos conductores y cables en postes o en galerías de servicio de la titularidad de entidades locales.

r) Servicios de alcantarillado, así como de tratamiento y depuración de aguas residuales, incluida la vigilancia especial de alcantarillas particulares.

s) Recogida de residuos sólidos urbanos, tratamiento y eliminación de estos, monda de pozos negros y limpieza en calles particulares.

t) Distribución de agua, gas, electricidad y otros abastecimientos públicos incluidos los derechos de enganche de líneas y colocación y utilización de contadores e instalaciones análogas, cuando tales servicios o suministros sean prestados por entidades locales.

u) Servicio de matadero, lonjas y mercados, así como el acarreo de carnes si hubiera de utilizarse de un modo obligatorio ; y servicios de inspección en materia de abastos, incluida la utilización de medios de pesar y medir.

v) Enseñanzas especiales en establecimientos docentes de las entidades locales.

w) Visitas a museos, exposiciones, bibliotecas, monumentos históricos o artísticos, parques zoológicos u otros centros o lugares análogos.

x) Utilización de columnas, carteles y otras instalaciones locales análogas para la exhibición de anuncios.

y) Enarenado de vías públicas a solicitud de los particulares.

z) Realización de actividades singulares de regulación y control del tráfico urbano, tendentes a facilitar la circulación de vehículos y distintas a las habituales de señalización y ordenación del tráfico por la Policía Municipal.

5. Los Ayuntamientos podrán establecer una tasa para la celebración de los matrimonios en forma civil.

6. Las contraprestaciones económicas establecidas coactivamente que se perciban por la prestación de los servicios públicos a que se refiere el apartado 4 de este artículo, realizada de forma directa mediante personificación privada o mediante gestión indirecta, tendrán la condición de prestaciones patrimoniales de carácter público no tributario conforme a lo previsto en el artículo 31.3 de la Constitución.

En concreto, tendrán tal consideración aquellas exigidas por la explotación de obras o la prestación de servicios, en régimen de concesión, sociedades de economía mixta, entidades públicas empresariales, sociedades de capital íntegramente público y demás fórmulas de Derecho privado.

Sin perjuicio de lo establecido en el artículo 103 de la Ley de Contratos del Sector Público, las contraprestaciones económicas a que se refiere este apartado se regularán mediante ordenanza. Durante el procedimiento de aprobación de dicha ordenanza las entidades locales solicitarán informe preceptivo de aquellas Administraciones Públicas a las que el ordenamiento jurídico les atribuyera alguna facultad de intervención sobre las mismas.

S’afegeix l’apartat 6, amb efectes de 9 de març de 2018, per la disposició final 12 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre. Ref. BOE-A-2017-12902-CAT-pdf.

S’afegeix l’apartat 5, amb efectes de 30 de juny de 2020, per la disposició final 4.10 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol. Ref. BOE-A-2015-7391-CAT-pdf.

Es modifica l’apartat 4.h) i i) per la disposició final 1.1 de la Llei 12/2012, de 26 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15595-CAT-pdf.

Es modifica l’apartat 4.h) i i) per la disposició final 1.1 del Reial decret llei 19/2012, de 25 de maig. Ref. BOE-A-2012-6929-CAT-pdf.

Cal tenir en compte que l’apartat 5 entra en vigor el 22 de juliol de 2014, segons estableix la Llei 20/2011, de 21 de juliol.

S’afegeix l’apartat 5 per la disposició final 5 de la Llei 20/2011, de 21 de juliol. Ref. BOE-A-2011-12628-CAT-pdf.

Es modifica l’apartat 4.i) per l’art. 42 de la Llei 2/2011, de 4 de març. Ref. BOE-A-2011-4117-CAT-pdf.

Se añade el apartado 6, con efectos de 9 de marzo de 2018, por la disposición final 12 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre. Ref. BOE-A-2017-12902-html.

Se modifica el apartado 5, con efectos de 30 de junio de 2020, por la disposición final 4.10 de la Ley 15/2015, de 2 de julio. Ref. BOE-A-2015-7391-html.

Se modifica el apartado 4.h) e i) por la disposición final 1.1 de la Ley 12/2012, de 26 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15595-html.

Se modifica el apartado 4.h) e i) por la disposición final 1.1 del Real Decreto-ley 19/2012, de 25 de mayo. Ref. BOE-A-2012-6929-html.

Téngase en cuenta que el apartado 5 entra en vigor el 22 de julio de 2014, según establece la Ley 20/2011, de 21 de julio.

Se añade el apartado 5 por la disposición final 5 de la Ley 20/2011, de 21 de julio. Ref. BOE-A-2011-12628-html.

Se modifica el apartado 4.i) por el art. 42 de la Ley 2/2011, de 4 de marzo. Ref. BOE-A-2011-4117-html.


[Bloc 41: #TRLRHL-a21]

Article 21. Casos de no subjecció i d’exempció.

1. Les entitats locals no poden exigir taxes pels serveis següents:

a) Proveïment d’aigües en fonts públiques.

b) Enllumenat de vies públiques.

c) Vigilància pública en general.

d) Protecció civil.

e) Neteja de la via pública.

f) Ensenyament als nivells d’educació obligatòria.

2. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals no estan obligats a pagar les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic pels aprofitaments inherents als serveis públics de comunicacions que explotin directament i per tots els que immediatament interessin a la seguretat ciutadana o a la defensa nacional.


[Bloque 41: #TRLRHL-a21]

Artículo 21. Supuestos de no sujeción y de exención.

1. Las entidades locales no podrán exigir tasas por los servicios siguientes:

a) Abastecimiento de aguas en fuentes públicas.

b) Alumbrado de vías públicas.

c) Vigilancia pública en general.

d) Protección civil.

e) Limpieza de la vía pública.

f) Enseñanza en los niveles de educación obligatoria.

2. El Estado, las comunidades autónomas y las entidades locales no estarán obligados al pago de las tasas por utilización privativa o aprovechamiento especial del dominio público por los aprovechamientos inherentes a los servicios públicos de comunicaciones que exploten directamente y por todos los que inmediatamente interesen a la seguridad ciudadana o a la defensa nacional.


[Bloc 42: #TRLRHL-a22]

Article 22. Compatibilitat amb les contribucions especials.

Les taxes per la prestació de serveis no exclouen l’exacció de contribucions especials per l’establiment o ampliació d’aquells.


[Bloque 42: #TRLRHL-a22]

Artículo 22. Compatibilidad con las contribuciones especiales.

Las tasas por la prestación de servicios no excluyen la exacción de contribuciones especiales por el establecimiento o ampliación de aquéllos.


[Bloc 43: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss2]

Subsecció 2a Subjectes passius


[Bloque 43: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss2]

Subsección 2.ª Sujetos pasivos


[Bloc 44: #TRLRHL-a23]

Article 23. Subjectes passius.

1. Són subjectes passius de les taxes, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques així com les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària:

a) Que gaudeixin, utilitzin o aprofitin especialment el domini públic local en benefici particular, de conformitat amb algun dels casos que preveu l’article 20.3 d’aquesta Llei.

b) Que sol·licitin o resultin beneficiades o afectades pels serveis o les activitats locals que prestin o realitzin les entitats locals, de conformitat amb algun dels casos que preveu l’article 20.4 d’aquesta Llei.

2. Tenen la condició de substituts del contribuent:

a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn els ocupants d’habitatges o locals o els afectin, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes sobre els beneficiaris respectius.

b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques previstes a la normativa sobre terra i ordenació urbana, els constructors i contractistes d’obres.

c) En les taxes establertes per la prestació de serveis de prevenció i extinció d’incendis, de prevenció de ruïnes, construccions i enderrocs, salvaments i, en general, de protecció de persones i béns, incloent-hi també el manteniment del servei, les entitats o societats asseguradores del risc.

d) En les taxes establertes per la utilització privativa o l’aprofitament especial per entrades de vehicles o carruatges a través de les voreres i per la seva construcció, manteniment, modificació o supressió, els propietaris de les finques i locals a què donin accés les entrades de vehicles, els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes sobre els respectius beneficiaris.


[Bloque 44: #TRLRHL-a23]

Artículo 23. Sujetos pasivos.

1. Son sujetos pasivos de las tasas, en concepto de contribuyentes, las personas físicas y jurídicas así como las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria:

a) Que disfruten, utilicen o aprovechen especialmente el dominio público local en beneficio particular, conforme a alguno de los supuestos previstos en el artículo 20.3 de esta ley.

b) Que soliciten o resulten beneficiadas o afectadas por los servicios o actividades locales que presten o realicen las entidades locales, conforme a alguno de los supuestos previstos en el artículo 20.4 de esta ley.

2. Tendrán la condición de sustitutos del contribuyente:

a) En las tasas establecidas por razón de servicios o actividades que beneficien o afecten a los ocupantes de viviendas o locales, los propietarios de dichos inmuebles, quienes podrán repercutir, en su caso, las cuotas sobre los respectivos beneficiarios.

b) En las tasas establecidas por el otorgamiento de las licencias urbanísticas previstas en la normativa sobre suelo y ordenación urbana, los constructores y contratistas de obras.

c) En las tasas establecidas por la prestación de servicios de prevención y extinción de incendios, de prevención de ruinas, construcciones y derribos, salvamentos y, en general, de protección de personas y bienes, comprendiéndose también el mantenimiento del servicio, las entidades o sociedades aseguradoras del riesgo.

d) En las tasas establecidas por la utilización privativa o el aprovechamiento especial por entradas de vehículos o carruajes a través de las aceras y por su construcción, mantenimiento, modificación o supresión, los propietarios de las fincas y locales a que den acceso dichas entradas de vehículos, quienes podrán repercutir, en su caso, las cuotas sobre los respectivos beneficiarios.


[Bloc 45: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss3]

Subsecció 3a Quantia i meritació


[Bloque 45: #TRLRHL-t1-c3-s3-ss3]

Subsección 3.ª Cuantía y devengo


[Bloc 46: #TRLRHL-a24]

Article 24. Quota tributària.

1. L’import de les taxes previstes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local es fixa d’acord amb les següents regles:

a) Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la utilitat derivada de la utilització esmentada o l’aprofitament, si els béns afectats no fossin de domini públic. Amb aquesta finalitat, les ordenances fiscals poden assenyalar en cada cas, atenent la naturalesa específica de la utilització privativa o de l’aprofitament especial de què es tracti, els criteris i paràmetres que permetin definir el valor de mercat de la utilitat derivada.

b) Quan es facin servir procediments de licitació pública, l’import de la taxa l’ha de determinar el valor econòmic de la proposició sobre la qual recaigui la concessió, autorització o adjudicació.

c) Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts al sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments que siguin d’interès general o afectin la generalitat del veïnat o a una part important, l’import d’aquelles, en tot cas i sense cap excepció, ha de consistir en l’1,5 per cent dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin anualment en cada terme municipal les empreses esmentades.

A aquests efectes, s’inclouen entre les empreses explotadores d’aquests serveis les empreses que els distribueixen i els comercialitzen.

No s’inclouen en aquest règim especial de quantificació de la taxa els serveis de telefonia mòbil.

Aquest règim especial de quantificació s’aplica a les empreses a què es refereix aquest paràgraf c), tant si són titulars de les corresponents xarxes a través de les quals s’efectuen els subministraments com si, no sent titulars d’aquestes xarxes, ho són de drets d’ús, accés o interconnexió a les xarxes.

A l’efecte del que disposa aquest paràgraf, s’entén per ingressos bruts procedents de la facturació els que, sent imputables a cada entitat, hagin estat obtinguts per l’entitat com a contraprestació pels serveis prestats en cada terme municipal.

No s’inclouen entre els ingressos bruts, a aquests efectes, els imposts indirectes que gravin els serveis prestats ni les partides o quantitats cobrades per compte de tercers que no constitueixin un ingrés propi de l’entitat a la qual s’apliqui aquest règim especial de quantificació de la taxa. Així mateix, no s’inclouen entre els ingressos bruts procedents de la facturació les quantitats percebudes pels serveis de subministrament que s’hagin de fer servir en les instal·lacions que estiguin inscrites en la secció 1a o 2a del Registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministeri d’Economia, com a primera matèria necessària per generar energia susceptible de tributació per aquest règim especial.

Les empreses que facin servir xarxes alienes per efectuar els subministraments han de deduir dels seus ingressos bruts de facturació les quantitats satisfetes a altres empreses en concepte d’accés o interconnexió a les seves xarxes. Les empreses titulars d’aquestes xarxes han de computar les quantitats percebudes per aquest concepte entre els seus ingressos bruts de facturació.

L’import derivat de l’aplicació d’aquest règim especial no es pot repercutir als usuaris dels serveis de subministrament a què es refereix aquest paràgraf c).

Les taxes que regula aquest paràgraf c) són compatibles amb altres taxes que es puguin establir per la prestació de serveis o la realització d’activitats de competència local, de les quals les empreses a què es refereix aquest paràgraf c) hagin de ser subjectes passius de conformitat amb el que estableix l’article 23.1.b) d’aquesta Llei, i queda exclosa, pel pagament d’aquesta taxa, l’exacció d’altres taxes derivades de la utilització privativa o l’aprofitament especial constituït al sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals.

2. En general, i d’acord amb el que preveu el paràgraf següent, l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una activitat no pot excedir, en el seu conjunt, el cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracti o, si no, del valor de la prestació rebuda.

Per determinar de l’import esmentat s’han de prendre en consideració els costos directes i indirectes, inclusivament els de caràcter financer, amortització de l’immobilitzat i, si s’escau, les necessaris per garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del servei o activitat per la prestació o realització del qual s’exigeix la taxa, tot això amb independència del pressupost o organisme que ho satisfaci. El manteniment i desenvolupament raonable del servei o activitat de què es tracti es calcula d’acord amb el pressupost i projecte aprovats per l’òrgan competent.

3. La quota tributària consisteix, segons disposi la corresponent ordenança fiscal, en:

a) La quantitat resultant d’aplicar una tarifa,

b) Una quantitat fixa assenyalada a l’efecte, o

c) La quantitat resultant d’aplicar conjuntament els dos procediments.

4. Per determinar la quantia de les taxes es poden tenir en compte criteris genèrics de capacitat econòmica dels subjectes obligats a satisfer-les.

5. Quan la utilització privativa o l’aprofitament especial comporti la destrucció o el deteriorament del domini públic local, el beneficiari, sense perjudici del pagament de la taxa que li correspon, està obligat a reintegrar el cost total de les despeses respectives de reconstrucció o reparació i fer-ne el dipòsit previ de l’import.

Si els danys són irreparables, l’entitat ha de ser indemnitzada amb un quantia igual al valor dels béns destruïts o l’import del deteriorament dels danyats.

Les entitats locals no poden condonar totalment ni parcialment les indemnitzacions i reintegraments a què es refereix aquest apartat.


[Bloque 46: #TRLRHL-a24]

Artículo 24. Cuota tributaria.

1. El importe de las tasas previstas por la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público local se fijará de acuerdo con las siguientes reglas:

a) Con carácter general, tomando como referencia el valor que tendría en el mercado la utilidad derivada de dicha utilización o aprovechamiento, si los bienes afectados no fuesen de dominio público. A tal fin, las ordenanzas fiscales podrán señalar en cada caso, atendiendo a la naturaleza específica de la utilización privativa o del aprovechamiento especial de que se trate, los criterios y parámetros que permitan definir el valor de mercado de la utilidad derivada.

b) Cuando se utilicen procedimientos de licitación pública, el importe de la tasa vendrá determinado por el valor económico de la proposición sobre la que recaiga la concesión, autorización o adjudicación.

c) Cuando se trate de tasas por utilización privativa o aprovechamientos especiales constituidos en el suelo, subsuelo o vuelo de las vías públicas municipales, a favor de empresas explotadoras de servicios de suministros que resulten de interés general o afecten a la generalidad o a una parte importante del vecindario, el importe de aquéllas consistirá, en todo caso y sin excepción alguna, en el 1,5 por ciento de los ingresos brutos procedentes de la facturación que obtengan anualmente en cada término municipal las referidas empresas.

A estos efectos, se incluirán entre las empresas explotadoras de dichos servicios las empresas distribuidoras y comercializadoras de estos.

No se incluirán en este régimen especial de cuantificación de la tasa los servicios de telefonía móvil.

Este régimen especial de cuantificación se aplicará a las empresas a que se refiere este párrafo c), tanto si son titulares de las correspondientes redes a través de las cuales se efectúan los suministros como si, no siendo titulares de dichas redes, lo son de derechos de uso, acceso o interconexión a estas.

A efectos de lo dispuesto en este párrafo, se entenderá por ingresos brutos procedentes de la facturación aquellos que, siendo imputables a cada entidad, hayan sido obtenidos por esta como contraprestación por los servicios prestados en cada término municipal.

No se incluirán entre los ingresos brutos, a estos efectos, los impuestos indirectos que graven los servicios prestados ni las partidas o cantidades cobradas por cuenta de terceros que no constituyan un ingreso propio de la entidad a la que se aplique este régimen especial de cuantificación de la tasa. Asimismo, no se incluirán entre los ingresos brutos procedentes de la facturación las cantidades percibidas por aquellos servicios de suministro que vayan a ser utilizados en aquellas instalaciones que se hallen inscritas en la sección 1.ª ó 2.ª del Registro administrativo de instalaciones de producción de energía eléctrica del Ministerio de Economía, como materia prima necesaria para la generación de energía susceptible de tributación por este régimen especial.

Las empresas que empleen redes ajenas para efectuar los suministros deducirán de sus ingresos brutos de facturación las cantidades satisfechas a otras empresas en concepto de acceso o interconexión a sus redes. Las empresas titulares de tales redes deberán computar las cantidades percibidas por tal concepto entre sus ingresos brutos de facturación.

El importe derivado de la aplicación de este régimen especial no podrá ser repercutido a los usuarios de los servicios de suministro a que se refiere este párrafo c).

Las tasas reguladas en este párrafo c) son compatibles con otras tasas que puedan establecerse por la prestación de servicios o la realización de actividades de competencia local, de las que las empresas a que se refiere este párrafo c) deban ser sujetos pasivos conforme a lo establecido en el artículo 23.1.b) de esta ley, quedando excluida, por el pago de esta tasa, la exacción de otras tasas derivadas de la utilización privativa o el aprovechamiento especial constituido en el suelo, subsuelo o vuelo de las vías públicas municipales.

2. En general, y con arreglo a lo previsto en el párrafo siguiente, el importe de las tasas por la prestación de un servicio o por la realización de una actividad no podrá exceder, en su conjunto, del coste real o previsible del servicio o actividad de que se trate o, en su defecto, del valor de la prestación recibida.

Para la determinación de dicho importe se tomarán en consideración los costes directos e indirectos, inclusive los de carácter financiero, amortización del inmovilizado y, en su caso, los necesarios para garantizar el mantenimiento y un desarrollo razonable del servicio o actividad por cuya prestación o realización se exige la tasa, todo ello con independencia del presupuesto u organismo que lo satisfaga. El mantenimiento y desarrollo razonable del servicio o actividad de que se trate se calculará con arreglo al presupuesto y proyecto aprobados por el órgano competente.

3. La cuota tributaria consistirá, según disponga la correspondiente ordenanza fiscal, en:

a) La cantidad resultante de aplicar una tarifa,

b) Una cantidad fija señalada al efecto, o

c) La cantidad resultante de la aplicación conjunta de ambos procedimientos.

4. Para la determinación de la cuantía de las tasas podrán tenerse en cuenta criterios genéricos de capacidad económica de los sujetos obligados a satisfacerlas.

5. Cuando la utilización privativa o el aprovechamiento especial lleve aparejada la destrucción o deterioro del dominio público local, el beneficiario, sin perjuicio del pago de la tasa a que hubiera lugar, estará obligado al reintegro del coste total de los respectivos gastos de reconstrucción o reparación y al depósito previo de su importe.

Si los daños fueran irreparables, la entidad será indemnizada en cuantía igual al valor de los bienes destruidos o el importe del deterioro de los dañados.

Las entidades locales no podrán condonar total ni parcialmente las indemnizaciones y reintegros a que se refiere el presente apartado.


[Bloc 47: #TRLRHL-a25]

Article 25. Acords d’establiment de taxes: informe tecnicoeconòmic.

Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, o per finançar totalment o parcialment els nous serveis, s’han d’adoptar a la vista d’informes tecnicoeconòmics en què es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. L’informe esmentat s’ha d’incorporar a l’expedient per a l’adopció de l’acord corresponent.


[Bloque 47: #TRLRHL-a25]

Artículo 25. Acuerdos de establecimiento de tasas: informe técnico-económico.

Los acuerdos de establecimiento de tasas por la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público, o para financiar total o parcialmente los nuevos servicios, deberán adoptarse a la vista de informes técnico-económicos en los que se ponga de manifiesto el valor de mercado o la previsible cobertura del coste de aquellos, respectivamente. Dicho informe se incorporará al expediente para la adopción del correspondiente acuerdo.

Es modifica per la disposició final 4 de la Llei 2/2015, de 30 de març. Ref. BOE-A-2015-3443-CAT-pdf.

Es modifica, amb efectes des de l’1 de gener de 2013, per l’art. 14.1 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15650-CAT-pdf.

Se modifica por la disposición final 4 de la Ley 2/2015, de 30 de marzo. Ref. BOE-A-2015-3443-html.

Se modifica, con efectos desde el 1 de enero de 2013, por el art. 14.1 de la Ley 16/2012, de 27 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15650-html.


[Bloc 48: #TRLRHL-a26]

Article 26. Meritació.

1. Les taxes, segons la naturalesa del seu fet imposable i de conformitat amb el que determini l’ordenança fiscal respectiva, es poden meritar:

a) Quan s’iniciï l’ús privatiu o l’aprofitament especial, o quan s’iniciï la prestació del servei o la realització de l’activitat, encara que en els dos casos es pot exigir el dipòsit previ del seu import total o parcial.

b) Quan es presenti la sol·licitud que iniciï l’actuació o l’expedient, que no s’ha de realitzar o tramitar sense que s’hagi efectuat el pagament corresponent.

2. Quan la naturalesa material de la taxa n’exigeixi la meritació periòdica, i així ho determini l’ordenança fiscal corresponent, la meritació ha de tenir lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu ha de comprendre l’any natural, llevat dels casos d’inici o cessació en la utilització privativa, l’aprofitament especial o l’ús del servei o activitat, cas en què el període impositiu s’ha d’ajustar a aquesta circumstància amb el prorrateig consegüent de la quota, en els termes que estableixi l’ordenança fiscal corresponent.

3. Quan per causes no imputables al subjecte passiu, el servei públic, l’activitat administrativa o el dret a la utilització o aprofitament del domini públic no es presti o es dugui a terme, és procedent la devolució de l’import corresponent.


[Bloque 48: #TRLRHL-a26]

Artículo 26. Devengo.

1. Las tasas podrán devengarse, según la naturaleza de su hecho imponible y conforme determine la respectiva ordenanza fiscal:

a) Cuando se inicie el uso privativo o el aprovechamiento especial, o cuando se inicie la prestación del servicio o la realización de la actividad, aunque en ambos casos podrá exigirse el depósito previo de su importe total o parcial.

b) Cuando se presente la solicitud que inicie la actuación o el expediente, que no se realizará o tramitará sin que se haya efectuado el pago correspondiente.

2. Cuando la naturaleza material de la tasa exija el devengo periódico de ésta, y así se determine en la correspondiente ordenanza fiscal, el devengo tendrá lugar el 1 de enero de cada año y el período impositivo comprenderá el año natural, salvo en los supuestos de inicio o cese en la utilización privativa, el aprovechamiento especial o el uso del servicio o actividad, en cuyo caso el período impositivo se ajustará a esa circunstancia con el consiguiente prorrateo de la cuota, en los términos que se establezcan en la correspondiente ordenanza fiscal.

3. Cuando por causas no imputables al sujeto pasivo, el servicio público, la actividad administrativa o el derecho a la utilización o aprovechamiento del dominio público no se preste o desarrolle, procederá la devolución del importe correspondiente.


[Bloc 49: #TRLRHL-a27]

Article 27. Gestió.

1. Les entitats locals poden exigir les taxes en règim d’autoliquidació.

2. Les entitats locals poden establir convenis de col·laboració amb entitats, institucions i organitzacions representatives dels subjectes passius de les taxes, amb la finalitat de simplificar el compliment de les obligacions formals i materials que se’n deriven, o els procediments de liquidació o recaptació.


[Bloque 49: #TRLRHL-a27]

Artículo 27. Gestión.

1. Las entidades locales podrán exigir las tasas en régimen de autoliquidación.

2. Las entidades locales podrán establecer convenios de colaboración con entidades, instituciones y organizaciones representativas de los sujetos pasivos de las tasas, con el fin de simplificar el cumplimiento de las obligaciones formales y materiales derivadas de aquéllas, o los procedimientos de liquidación o recaudación.


[Bloc 50: #TRLRHL-t1-c3-s4]

Secció 4a Contribucions especials


[Bloque 50: #TRLRHL-t1-c3-s4]

Sección 4.ª Contribuciones especiales


[Bloc 51: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss1]

Subsecció 1a Fet imposable


[Bloque 51: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss1]

Subsección 1.ª Hecho imponible


[Bloc 52: #TRLRHL-a28]

Article 28. Fet imposable.

Constitueix el fet imposable de les contribucions especials l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local, per les entitats respectives.


[Bloque 52: #TRLRHL-a28]

Artículo 28. Hecho imponible.

Constituye el hecho imponible de las contribuciones especiales la obtención por el sujeto pasivo de un beneficio o de un aumento de valor de sus bienes como consecuencia de la realización de obras públicas o del establecimiento o ampliación de servicios públicos, de carácter local, por las entidades respectivas.


[Bloc 53: #TRLRHL-a29]

Article 29. Obres i serveis públics locals.

1. Tenen la consideració d’obres i serveis locals:

a) Els que duguin a terme les entitats locals dins l’àmbit de les seves competències per complir les finalitats que els estiguin atribuïdes, a excepció de les que executin a títol de propietaris dels seus béns patrimonials.

b) Els que duguin a terme aquestes entitats per haver-los estat atribuïts o delegats per altres entitats públiques i aquells la titularitat dels quals hagin assumit d’acord amb la Llei.

c) Els que duguin a terme altres entitats públiques, o els concessionaris d’aquests, amb aportacions econòmiques de l’entitat local.

2. No perden la consideració d’obres o serveis locals els inclosos al paràgraf a) de l’apartat anterior, encara que siguin realitzats per organismes autònoms o societats mercantils el capital social dels quals pertanyi íntegrament a una entitat local, per concessionaris amb aportacions de l’entitat local o per associacions de contribuents.

3. Les quantitats recaptades per contribucions especials només es poden destinar a sufragar les despeses de l’obra o del servei per raó del qual s’hagin exigit.


[Bloque 53: #TRLRHL-a29]

Artículo 29. Obras y servicios públicos locales.

1. Tendrán la consideración de obras y servicios locales:

a) Los que realicen las entidades locales dentro del ámbito de sus competencias para cumplir los fines que les estén atribuidos, excepción hecha de los que aquéllas ejecuten a título de dueños de sus bienes patrimoniales.

b) Los que realicen dichas entidades por haberles sido atribuidos o delegados por otras entidades públicas y aquellos cuya titularidad hayan asumido de acuerdo con la ley.

c) Los que realicen otras entidades públicas, o los concesionarios de estos, con aportaciones económicas de la entidad local.

2. No perderán la consideración de obras o servicios locales los comprendidos en el párrafo a) del apartado anterior, aunque sean realizados por organismos autónomos o sociedades mercantiles cuyo capital social pertenezca íntegramente a una entidad local, por concesionarios con aportaciones de dicha entidad o por asociaciones de contribuyentes.

3. Las cantidades recaudadas por contribuciones especiales sólo podrán destinarse a sufragar los gastos de la obra o del servicio por cuya razón se hubiesen exigido.


[Bloc 54: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss2]

Subsecció 2a Subjecte passiu


[Bloque 54: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss2]

Subsección 2.ª Sujeto pasivo


[Bloc 55: #TRLRHL-a30]

Article 30. Subjecte passiu.

1. Són subjectes passius de les contribucions especials les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, especialment beneficiades per la realització de les obres o per l’establiment o l’ampliació dels serveis locals que originin l’obligació de contribuir.

2. Es consideren persones especialment beneficiades:

a) En les contribucions especials per realització d’obres o establiment o ampliació de serveis que afectin béns immobles, els seus propietaris.

b) En les contribucions especials per realització d’obres o establiment o ampliació de serveis a conseqüència d’explotacions empresarials, les persones o entitats titulars d’aquestes.

c) En les contribucions especials per l’establiment o l’ampliació dels serveis d’extinció d’incendis, a més dels propietaris dels béns afectats, les companyies d’assegurances que exerceixin la seva activitat en el ram, al terme municipal corresponent.

d) En les contribucions especials per construcció de galeries subterrànies, les empreses subministradores que les hagin de fer servir.


[Bloque 55: #TRLRHL-a30]

Artículo 30. Sujeto pasivo.

1. Son sujetos pasivos de las contribuciones especiales las personas físicas y jurídicas y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, especialmente beneficiadas por la realización de las obras o por el establecimiento o ampliación de los servicios locales que originen la obligación de contribuir.

2. Se considerarán personas especialmente beneficiadas:

a) En las contribuciones especiales por realización de obras o establecimiento o ampliación de servicios que afecten a bienes inmuebles, sus propietarios.

b) En las contribuciones especiales por realización de obras o establecimiento o ampliación de servicios a consecuencia de explotaciones empresariales, las personas o entidades titulares de éstas.

c) En las contribuciones especiales por el establecimiento o ampliación de los servicios de extinción de incendios, además de los propietarios de los bienes afectados, las compañías de seguros que desarrollen su actividad en el ramo, en el término municipal correspondiente.

d) En las contribuciones especiales por construcción de galerías subterráneas, las empresas suministradoras que deban utilizarlas.


[Bloc 56: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss3]

Subsecció 3a Base imposable


[Bloque 56: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss3]

Subsección 3.ª Base imponible


[Bloc 57: #TRLRHL-a31]

Article 31. Base imposable.

1. La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per cent del cost que l’entitat local suporti per la realització de les obres o per l’establiment o l’ampliació dels serveis.

2. El cost esmentat està integrat pels conceptes següents:

a) El cost real dels treballs pericials, de redacció de projectes i de direcció d’obres, plans i programes tècnics.

b) L’import de les obres per dur a terme o dels treballs d’establiment o ampliació dels serveis.

c) El valor dels terrenys que hagin d’ocupar permanentment les obres o els serveis, llevat que es tracti de béns d’ús públic, de terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament a l’entitat local, o el d’immobles cedits en els termes que estableix l’article 145 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

d) Les indemnitzacions escaients per l’enderroc de construccions, la destrucció de plantacions, obres o instal·lacions, així com les que siguin procedents per als arrendataris dels béns que s’hagin d’enderrocar o ocupar.

e) L’interès del capital invertit en les obres o els serveis quan les entitats locals hagin d’apel·lar al crèdit per finançar la porció no coberta per contribucions especials o la coberta per aquestes en cas de fraccionament general d’aquelles.

3. El cost total pressupostat de les obres o els serveis té caràcter de mera previsió. Si el cost real és més gran o més petit que el previst, s’ha de prendre aquell a l’efecte de calcular les quotes corresponents.

4. Quan es tracti d’obres o serveis a què es refereix l’article 29.1.c), o de les dutes a terme per concessionaris amb aportacions de l’entitat local a què es refereix l’apartat 2 del mateix article, la base imposable de les contribucions especials s’ha de determinar en funció de l’import d’aquestes aportacions, sense perjudici de les que puguin imposar altres administracions públiques per raó de la mateixa obra o servei. En tot cas, s’ha de respectar el límit del 90 per cent a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

5. Als efectes de determinar la base imposable, s’entén per cost suportat per l’entitat la quantia resultant de restar a la xifra del cost total l’import de les subvencions o auxilis que l’entitat local obtingui de l’Estat o de qualsevol altra persona, o entitat pública o privada.

6. Si la subvenció o l’auxili esmentats els atorga un subjecte passiu de la contribució especial, el seu import s’ha de destinar primer a compensar la quota de la respectiva persona o entitat. Si el valor de la subvenció o auxili excedeix la quota esmentada, l’excés ha de reduir, a prorrata, les quotes dels altres subjectes passius.


[Bloque 57: #TRLRHL-a31]

Artículo 31. Base imponible.

1. La base imponible de las contribuciones especiales está constituida, como máximo, por el 90 por ciento del coste que la entidad local soporte por la realización de las obras o por el establecimiento o ampliación de los servicios.

2. El referido coste estará integrado por los siguientes conceptos:

a) El coste real de los trabajos periciales, de redacción de proyectos y de dirección de obras, planes y programas técnicos.

b) El importe de las obras a realizar o de los trabajos de establecimiento o ampliación de los servicios.

c) El valor de los terrenos que hubieren de ocupar permanentemente las obras o servicios, salvo que se trate de bienes de uso público, de terrenos cedidos gratuita y obligatoriamente a la entidad local, o el de inmuebles cedidos en los términos establecidos en el artículo 145 de la Ley 33/2003, de 3 de noviembre, del Patrimonio de las Administraciones Públicas.

d) Las indemnizaciones procedentes por el derribo de construcciones, destrucción de plantaciones, obras o instalaciones, así como las que procedan a los arrendatarios de los bienes que hayan de ser derruidos u ocupados.

e) El interés del capital invertido en las obras o servicios cuando las entidades locales hubieran de apelar al crédito para financiar la porción no cubierta por contribuciones especiales o la cubierta por éstas en caso de fraccionamiento general de aquéllas.

3. El coste total presupuestado de las obras o servicios tendrá carácter de mera previsión. Si el coste real fuese mayor o menor que el previsto, se tomará aquél a efectos del cálculo de las cuotas correspondientes.

4. Cuando se trate de obras o servicios a que se refiere el artículo 29.1.c), o de las realizadas por concesionarios con aportaciones de la entidad local a que se refiere el apartado 2 del mismo artículo, la base imponible de las contribuciones especiales se determinará en función del importe de estas aportaciones, sin perjuicio de las que puedan imponer otras Administraciones públicas por razón de la misma obra o servicio. En todo caso, se respetará el límite del 90 por ciento a que se refiere el apartado 1 de este artículo.

5. A los efectos de determinar la base imponible, se entenderá por coste soportado por la entidad la cuantía resultante de restar a la cifra del coste total el importe de las subvenciones o auxilios que la entidad local obtenga del Estado o de cualquier otra persona, o entidad pública o privada.

6. Si la subvención o el auxilio citados se otorgasen por un sujeto pasivo de la contribución especial, su importe se destinará primeramente a compensar la cuota de la respectiva persona o entidad. Si el valor de la subvención o auxilio excediera de dicha cuota, el exceso reducirá, a prorrata, las cuotas de los demás sujetos pasivos.


[Bloc 58: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss4]

Subsecció 4a Quota i meritació


[Bloque 58: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss4]

Subsección 4.ª Cuota y devengo


[Bloc 59: #TRLRHL-a32]

Article 32. Quota tributària.

1. La base imposable de les contribucions especials es reparteix entre els subjectes passius, tenint en compte la classe i naturalesa de les obres i els serveis, amb subjecció a les regles següents:

a) Amb caràcter general s’apliquen conjuntament o separadament, com a mòduls de repartiment, els metres lineals de façana dels immobles, la seva superfície, el seu volum edificable i el valor cadastral a l’efecte de l’impost sobre béns immobles.

b) Si es tracta de l’establiment i la millora del servei d’extinció d’incendis, es poden distribuir entre les entitats o societats que cobreixin el risc per béns situats al municipi de la imposició, proporcionalment a l’import de les primes recaptades l’any immediatament anterior. Si la quota exigible a cada subjecte passiu és superior al cinc per cent de l’import de les primes recaptades pel subjecte passiu, l’excés s’ha de traslladar als exercicis successius fins a la seva amortització total.

c) En el cas de les obres a què es refereix l’apartat 2.d) de l’article 30 d’aquesta Llei, l’import total de la contribució especial s’ha de distribuir entre les companyies o empreses que les hagin de fer servir tenint en compte l’espai reservat a cadascuna o en proporció a la seva secció total, encara que no les usin immediatament.

2. En el cas que les lleis o els tractats internacionals concedeixin beneficis fiscals, les quotes que puguin correspondre als beneficiaris no s’han de distribuir entre els altres contribuents.

3. Una vegada determinada la quota que s’ha de satisfer, la corporació, si ho sol·licita el subjecte passiu, en pot concedir el fraccionament o l’ajornament per un termini màxim de cinc anys.


[Bloque 59: #TRLRHL-a32]

Artículo 32. Cuota tributaria.

1. La base imponible de las contribuciones especiales se repartirá entre los sujetos pasivos, teniendo en cuenta la clase y naturaleza de las obras y servicios, con sujeción a las siguientes reglas:

a) Con carácter general se aplicarán conjunta o separadamente, como módulos de reparto, los metros lineales de fachada de los inmuebles, su superficie, su volumen edificable y el valor catastral a efectos del Impuesto sobre Bienes Inmuebles.

b) Si se trata del establecimiento y mejora del servicio de extinción de incendios, podrán ser distribuidas entre las entidades o sociedades que cubran el riesgo por bienes sitos en el municipio de la imposición, proporcionalmente al importe de las primas recaudadas en el año inmediatamente anterior. Si la cuota exigible a cada sujeto pasivo fuera superior al cinco por ciento del importe de las primas recaudadas por este, el exceso se trasladará a los ejercicios sucesivos hasta su total amortización.

c) En el caso de las obras a que se refiere el apartado 2.d) del artículo 30 de esta ley, el importe total de la contribución especial será distribuido entre las compañías o empresas que hayan de utilizarlas en razón al espacio reservado a cada una o en proporción a la total sección de aquellas, aun cuando no las usen inmediatamente.

2. En el supuesto de que las leyes o tratados internacionales concedan beneficios fiscales, las cuotas que puedan corresponder a los beneficiarios no serán distribuidas entre los demás contribuyentes.

3. Una vez determinada la cuota a satisfacer, la corporación podrá conceder, a solicitud del sujeto pasivo, el fraccionamiento o aplazamiento de aquélla por un plazo máximo de cinco años.


[Bloc 60: #TRLRHL-a33]

Article 33. Meritació.

1. Les contribucions especials es meriten en el moment en què les obres s’hagin executat o el servei s’hagi començat a prestar. Si les obres són fraccionables, la meritació s’ha de produir per a cada un dels subjectes passius des que s’hagin executat les corresponents a cada tram o fracció de l’obra.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, una vegada aprovat l’acord concret d’imposició i ordenació, l’entitat local pot exigir per endavant el pagament de les contribucions especials en funció de l’import del cost previst per a l’any següent. No es pot exigir l’avançament d’una anualitat nova sense que s’hagin executat les obres per a les quals es va exigir l’avançament corresponent.

3. El moment de la meritació de les contribucions especials es té en compte als efectes de determinar la persona obligada al pagament d’acord amb el que disposa l’article 30, encara que a l’acord concret d’ordenació figuri com a subjecte passiu qui ho sigui amb referència a la data de la seva aprovació i del fet que aquest hagi anticipat el pagament de quotes, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 d’aquest article. Quan la persona que figuri com a subjecte passiu a l’acord concret d’ordenació i n’hagi rebut notificació transmeti els drets sobre els béns o les explotacions que motiven la imposició en el període comprès entre l’aprovació de l’acord esmentat i el del naixement de la meritació, està obligada a donar compte a l’Administració de la transmissió efectuada, dins el termini d’un mes des de la data d’aquesta, i, si no ho fa, l’Administració pot dirigir l’acció per al cobrament contra qui figurava com a subjecte passiu al dit expedient.

4. Una vegada finalitzada la realització total o parcial de les obres, o iniciada la prestació del servei, s’assenyalen els subjectes passius, la base i les quotes individualitzades definitives, es giren les liquidacions que escaiguin i es compensen com a lliurament a compte els pagaments anticipats que s’hagin efectuat.

Aquest assenyalament definitiu el duen terme els òrgans competents de l’entitat impositora d’acord amb les normes de l’acord concret d’ordenació del tribut per a l’obra o el servei de què es tracti.

5. Si els pagaments anticipats els han efectuat persones que no tenen la condició de subjectes passius en la data de la meritació del tribut o bé excedeixen la quota individual definitiva que els correspon, l’ajuntament ha de practicar d’ofici la devolució pertinent.


[Bloque 60: #TRLRHL-a33]

Artículo 33. Devengo.

1. Las contribuciones especiales se devengan en el momento en que las obras se hayan ejecutado o el servicio haya comenzado a prestarse. Si las obras fueran fraccionables, el devengo se producirá para cada uno de los sujetos pasivos desde que se hayan ejecutado las correspondientes a cada tramo o fracción de la obra.

2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, una vez aprobado el acuerdo concreto de imposición y ordenación, la entidad local podrá exigir por anticipado el pago de las contribuciones especiales en función del importe del coste previsto para el año siguiente. No podrá exigirse el anticipo de una nueva anualidad sin que hayan sido ejecutadas las obras para las cuales se exigió el correspondiente anticipo.

3. El momento del devengo de las contribuciones especiales se tendrá en cuenta a los efectos de determinar la persona obligada al pago de conformidad con lo dispuesto en el artículo 30, aun cuando en el acuerdo concreto de ordenación figure como sujeto pasivo quien lo sea con referencia a la fecha de su aprobación y de que este hubiera anticipado el pago de cuotas, de conformidad con lo dispuesto en el apartado 2 del presente artículo. Cuando la persona que figure como sujeto pasivo en el acuerdo concreto de ordenación y haya sido notificada de ello, transmita los derechos sobre los bienes o explotaciones que motivan la imposición en el período comprendido entre la aprobación de dicho acuerdo y el del nacimiento del devengo, estará obligada a dar cuenta a la Administración de la transmisión efectuada, dentro del plazo de un mes desde la fecha de ésta, y, si no lo hiciera, dicha Administración podrá dirigir la acción para el cobro, contra quien figuraba como sujeto pasivo en dicho expediente.

4. Una vez finalizada la realización total o parcial de las obras, o iniciada la prestación del servicio, se procederá a señalar los sujetos pasivos, la base y las cuotas individualizadas definitivas, girando las liquidaciones que procedan y compensando como entrega a cuenta los pagos anticipados que se hubieran efectuado.

Tal señalamiento definitivo se realizará por los órganos competentes de la entidad impositora ajustándose a las normas del acuerdo concreto de ordenación del tributo para la obra o servicio de que se trate.

5. Si los pagos anticipados hubieran sido efectuados por personas que no tienen la condición de sujetos pasivos en la fecha del devengo del tributo o bien excedieran de la cuota individual definitiva que les corresponda, el ayuntamiento practicará de oficio la pertinente devolución.


[Bloc 61: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss5]

Subsecció 5a Imposició i ordenació


[Bloque 61: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss5]

Subsección 5.ª Imposición y ordenación


[Bloc 62: #TRLRHL-a34]

Article 34. Acords d’imposició i d’ordenació.

1. L’exacció de les contribucions especials necessita l’adopció prèvia de l’acord d’imposició en cada cas concret.

2. L’acord relatiu a la realització d’una obra o a l’establiment o l’ampliació d’un servei que s’hagi de costejar mitjançant contribucions especials no es pot executar fins que s’hagi aprovat l’ordenació concreta d’aquestes.

3. L’acord d’ordenació s’ha d’adoptar inexcusablement i ha de contenir la determinació del cost previst de les obres i els serveis, de la quantitat que s’ha de repartir entre els beneficiaris i dels criteris de repartiment. Si s’escau, l’acord d’ordenació concret es pot remetre a l’ordenança general de contribucions especials, si n’hi ha.

4. Una vegada adoptat l’acord concret d’ordenació de contribucions especials, i determinades les quotes que s’han de satisfer, les quotes s’han de notificar individualment a cada subjecte passiu si aquest o el seu domicili són coneguts, i, si no ho són, per edictes. Els interessats poden formular recurs de reposició davant l’ajuntament, que pot versar sobre la procedència de les contribucions especials, el percentatge del cost que hagin de satisfer les persones especialment beneficiades o les quotes assignades.


[Bloque 62: #TRLRHL-a34]

Artículo 34. Acuerdos de imposición y de ordenación.

1. La exacción de las contribuciones especiales precisará la previa adopción del acuerdo de imposición en cada caso concreto.

2. El acuerdo relativo a la realización de una obra o al establecimiento o ampliación de un servicio que deba costearse mediante contribuciones especiales no podrá ejecutarse hasta que se haya aprobado la ordenación concreta de éstas.

3. El acuerdo de ordenación será de inexcusable adopción y contendrá la determinación del coste previsto de las obras y servicios, de la cantidad a repartir entre los beneficiarios y de los criterios de reparto. En su caso, el acuerdo de ordenación concreto podrá remitirse a la ordenanza general de contribuciones especiales, si la hubiera.

4. Una vez adoptado el acuerdo concreto de ordenación de contribuciones especiales, y determinadas las cuotas a satisfacer, estas serán notificadas individualmente a cada sujeto pasivo si éste o su domicilio fuesen conocidos, y, en su defecto, por edictos. Los interesados podrán formular recurso de reposición ante el ayuntamiento, que podrá versar sobre la procedencia de las contribuciones especiales, el porcentaje del coste que deban satisfacer las personas especialmente beneficiadas o las cuotas asignadas.


[Bloc 63: #TRLRHL-a35]

Article 35. Gestió i recaptació.

1. Quan les obres i els serveis de la competència local siguin dutes a terme o prestats per una entitat local amb la col·laboració econòmica d’una altra, i sempre que s’imposin contribucions especials d’acord amb el que disposa la Llei, la seva gestió i recaptació l’ha de fer l’entitat que prengui a càrrec seu la realització de les obres o l’establiment o ampliació dels serveis, sense perjudici que cada entitat conservi la seva competència respectiva de conformitat amb els acords d’imposició i d’ordenació.

2. En el cas que l’acord concret d’ordenació no sigui aprovat per una de les entitats esmentades, queda sense efecte la unitat d’actuació, i cadascuna de les entitats ha d’adoptar separadament les decisions que escaiguin.


[Bloque 63: #TRLRHL-a35]

Artículo 35. Gestión y recaudación.

1. Cuando las obras y servicios de la competencia local sean realizadas o prestados por una entidad local con la colaboración económica de otra, y siempre que se impongan contribuciones especiales con arreglo a lo dispuesto en la ley, su gestión y recaudación se hará por la entidad que tome a su cargo la realización de las obras o el establecimiento o ampliación de los servicios, sin perjuicio de que cada entidad conserve su competencia respectiva en orden a los acuerdos de imposición y de ordenación.

2. En el supuesto de que el acuerdo concreto de ordenación no fuera aprobado por una de dichas entidades, quedará sin efecto la unidad de actuación, adoptando separadamente cada una de ellas las decisiones que procedan.


[Bloc 64: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss6]

Subsecció 6a Col·laboració ciutadana


[Bloque 64: #TRLRHL-t1-c3-s4-ss6]

Subsección 6.ª Colaboración ciudadana


[Bloc 65: #TRLRHL-a36]

Article 36. Col·laboració ciutadana.

1. Els propietaris o titulars afectats per les obres es poden constituir en associació administrativa de contribuents i promoure la realització d’obres o l’establiment o ampliació de serveis per part de l’entitat local, comprometent-se a sufragar la part que correspongui aportar a l’associació quan la seva situació financera no ho permeti, a més de la que els correspongui segons la naturalesa de l’obra o el servei.

2. Així mateix, els propietaris o titulars afectats per la realització de les obres o l’establiment o l’ampliació de serveis promoguts per l’entitat local es poden constituir en associacions administratives de contribuents en el període d’exposició al públic de l’acord d’ordenació de les contribucions especials.


[Bloque 65: #TRLRHL-a36]

Artículo 36. Colaboración ciudadana.

1. Los propietarios o titulares afectados por las obras podrán constituirse en asociación administrativa de contribuyentes y promover la realización de obras o el establecimiento o ampliación de servicios por la entidad local, comprometiéndose a sufragar la parte que corresponda aportar a ésta cuando su situación financiera no lo permitiera, además de la que les corresponda según la naturaleza de la obra o servicio.

2. Asimismo, los propietarios o titulares afectados por la realización de las obras o el establecimiento o ampliación de servicios promovidos por la entidad local podrán constituirse en asociaciones administrativas de contribuyentes en el período de exposición al público del acuerdo de ordenación de las contribuciones especiales.


[Bloc 66: #TRLRHL-a37]

Article 37. Associació administrativa de contribuents.

Per constituir les associacions administratives de contribuents a què es refereix l’article anterior, l’acord ha de ser pres per la majoria absoluta dels afectats, sempre que representin, almenys, els dos terços de les quotes que s’hagin de satisfer.


[Bloque 66: #TRLRHL-a37]

Artículo 37. Asociación administrativa de contribuyentes.

Para la constitución de las asociaciones administrativas de contribuyentes a que se refiere el artículo anterior, el acuerdo deberá ser tomado por la mayoría absoluta de los afectados, siempre que representen, al menos, los dos tercios de las cuotas que deban satisfacerse.


[Bloc 67: #TRLRHL-t1-c3-s5]

Secció 5a Impostos i recàrrecs


[Bloque 67: #TRLRHL-t1-c3-s5]

Sección 5.ª Impuestos y recargos


[Bloc 68: #TRLRHL-a38]

Article 38. Impostos i recàrrecs.

1. Les entitats locals exigeixen els impostos que preveu aquesta Llei sense que calgui un acord d’imposició, llevat dels casos en què aquesta Llei el requereixi.

2. Fora dels casos que aquesta Llei preveu expressament, les entitats locals poden establir recàrrecs sobre els impostos propis de la comunitat autònoma respectiva i d’altres entitats locals en els casos que prevegin expressament les lleis de la comunitat autònoma.


[Bloque 68: #TRLRHL-a38]

Artículo 38. Impuestos y recargos.

1. Las entidades locales exigirán los impuestos previstos en esta ley sin necesidad de acuerdo de imposición, salvo los casos en los que dicho acuerdo se requiera por esta.

2. Fuera de los supuestos expresamente previstos en esta ley las entidades locales podrán establecer recargos sobre los impuestos propios de la respectiva comunidad autónoma y de otras entidades locales en los casos expresamente previstos en las leyes de la comunidad autónoma.


[Bloc 69: #TRLRHL-t1-c4]

CAPÍTOL IV

Participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes


[Bloque 69: #TRLRHL-t1-c4]

CAPÍTULO IV

Participaciones en los tributos del Estado y de las comunidades autónomas


[Bloc 70: #TRLRHL-a39]

Article 39. Participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes.

1. Les entitats locals participen en els tributs de l’Estat en la quantia i segons els criteris que estableix aquesta Llei.

2. Així mateix, les entitats locals participen en els tributs propis de les comunitats autònomes en la forma i quantia que determinin les lleis dels seus parlaments respectius.


[Bloque 70: #TRLRHL-a39]

Artículo 39. Participaciones en los tributos del Estado y de las comunidades autónomas.

1. Las entidades locales participarán en los tributos del Estado en la cuantía y según los criterios que se establecen en esta ley.

2. Asimismo, las entidades locales participarán en los tributos propios de las comunidades autónomas en la forma y cuantía que se determine por las leyes de sus respectivos Parlamentos.


[Bloc 71: #TRLRHL-t1-c5]

CAPÍTOL V

Subvencions


[Bloque 71: #TRLRHL-t1-c5]

CAPÍTULO V

Subvenciones


[Bloc 72: #TRLRHL-a40]

Article 40. Subvencions.

1. Les subvencions de qualsevol índole que obtinguin les entitats locals, amb destinació a les seves obres i serveis, no es poden aplicar a atencions diferents d’aquelles per a les quals es van atorgar, llevat, si s’escau, dels sobrants no reintegrables la utilització dels quals no estigui prevista a la concessió.

2. Per garantir el compliment del que disposa l’apartat anterior, les entitats públiques atorgants de les subvencions poden verificar la destinació que se’ls ha donat. Si després de les actuacions de verificació resulta que les subvencions no es van destinar a les finalitats per a les quals s’hagin concedit, l’entitat pública atorgant n’ha d’exigir el reintegrament de l’import o el pot compensar amb altres subvencions o transferències a què tingui dret l’entitat afectada, amb independència de les responsabilitats que corresponguin.


[Bloque 72: #TRLRHL-a40]

Artículo 40. Subvenciones.

1. Las subvenciones de toda índole que obtengan las entidades locales, con destino a sus obras y servicios no podrán ser aplicadas a atenciones distintas de aquellas para las que fueron otorgadas, salvo, en su caso, los sobrantes no reintegrables cuya utilización no estuviese prevista en la concesión.

2. Para garantizar el cumplimiento de lo dispuesto en el apartado anterior, las entidades públicas otorgantes de las subvenciones podrán verificar el destino dado a estas. Si tras las actuaciones de verificación resultase que las subvenciones no fueron destinadas a los fines para los que se hubieran concedido, la entidad pública otorgante exigirá el reintegro de su importe o podrá compensarlo con otras subvenciones o transferencias a que tuviere derecho la entidad afectada, con independencia de las responsabilidades a que haya lugar.


[Bloc 73: #TRLRHL-t1-c6]

CAPÍTOL VI

Preus públics


[Bloque 73: #TRLRHL-t1-c6]

CAPÍTULO VI

Precios públicos


[Bloc 74: #TRLRHL-t1-c6-s1]

Secció 1a Concepte


[Bloque 74: #TRLRHL-t1-c6-s1]

Sección 1.ª Concepto


[Bloc 75: #TRLRHL-a41]

Article 41. Concepte.

Les entitats locals poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència de l’entitat local, sempre que no es doni cap de les circumstàncies que especifica l’article 20.1.B) d’aquesta Llei.


[Bloque 75: #TRLRHL-a41]

Artículo 41. Concepto.

La entidades locales podrán establecer precios públicos por la prestación de servicios o la realización de actividades de la competencia de la entidad local, siempre que no concurra ninguna de las circunstancias especificadas en el artículo 20.1.B) de esta ley.


[Bloc 76: #TRLRHL-a42]

Article 42. Serveis i activitats excloses.

No es poden exigir preus públics pels serveis i les activitats enumerats a l’article 21 d’aquesta Llei.


[Bloque 76: #TRLRHL-a42]

Artículo 42. Servicios y actividades excluidas.

No podrán exigirse precios públicos por los servicios y actividades enumerados en el artículo 21 de esta ley.


[Bloc 77: #TRLRHL-t1-c6-s2]

Secció 2a Obligats al pagament


[Bloque 77: #TRLRHL-t1-c6-s2]

Sección 2.ª Obligados al pago


[Bloc 78: #TRLRHL-a43]

Article 43. Obligats al pagament.

Estan obligats pagar els preus públics els qui es beneficiïn dels serveis o les activitats pels quals s’hagin de satisfer.


[Bloque 78: #TRLRHL-a43]

Artículo 43. Obligados al pago.

Estarán obligados al pago de los precios públicos quienes se beneficien de los servicios o actividades por los que deban satisfacerse aquéllos.


[Bloc 79: #TRLRHL-t1-c6-s3]

Secció 3a Quantia i obligació de pagament


[Bloque 79: #TRLRHL-t1-c6-s3]

Sección 3.ª Cuantía y obligación de pago


[Bloc 80: #TRLRHL-a44]

Article 44. Quantia.

1. L’import dels preus públics ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada.

2. Quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus públics per sota del límit que preveu l’apartat anterior. En aquests casos s’han de consignar als pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per cobrir la diferència resultant si n’hi ha.


[Bloque 80: #TRLRHL-a44]

Artículo 44. Cuantía.

1. El importe de los precios públicos deberá cubrir como mínimo el coste del servicio prestado o de la actividad realizada.

2. Cuando existan razones sociales, benéficas, culturales o de interés público que así lo aconsejen, la entidad podrá fijar precios públicos por debajo del límite previsto en el apartado anterior. En estos casos deberán consignarse en los presupuestos de la entidad las dotaciones oportunas para la cobertura de la diferencia resultante si la hubiera.


[Bloc 81: #TRLRHL-a45]

Article 45. Gestió.

Les entitats locals poden exigir els preus públics en règim d’autoliquidació.


[Bloque 81: #TRLRHL-a45]

Artículo 45. Gestión.

Las entidades locales podrán exigir los precios públicos en régimen de autoliquidación.


[Bloc 82: #TRLRHL-t1-c6-s4]

Secció 4a Cobrament


[Bloque 82: #TRLRHL-t1-c6-s4]

Sección 4.ª Cobro


[Bloc 83: #TRLRHL-a46]

Article 46. Cobrament.

1. L’obligació de pagar el preu públic neix des que s’iniciï la prestació del servei o la realització de l’activitat, si bé les entitats poden exigir el dipòsit previ del seu import total o parcial.

2. Quan per causes no imputables a l’obligat al pagament del preu, el servei o l’activitat no es presti o es dugui a terme, és procedent la devolució de l’import corresponent.

3. Els deutes per preus públics es poden exigir pel procediment administratiu de constrenyiment.


[Bloque 83: #TRLRHL-a46]

Artículo 46. Cobro.

1. La obligación de pagar el precio público nace desde que se inicie la prestación del servicio o la realización de la actividad, si bien las entidades podrán exigir el depósito previo de su importe total o parcial.

2. Cuando por causas no imputables al obligado al pago del precio, el servicio o la actividad no se preste o desarrolle, procederá la devolución del importe correspondiente.

3. Las deudas por precios públicos podrán exigirse por el procedimiento administrativo de apremio.


[Bloc 84: #TRLRHL-t1-c6-s5]

Secció 5a Fixació


[Bloque 84: #TRLRHL-t1-c6-s5]

Sección 5.ª Fijación


[Bloc 85: #TRLRHL-a47]

Article 47. Fixació.

1. L’establiment o la modificació dels preus públics correspon al ple de la corporació, sense perjudici de les seves facultats de delegació a la comissió de govern, de conformitat amb l’article 23.2.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

2. Les entitats locals poden atribuir als seus organismes autònoms la fixació dels preus públics, establerts per aquelles, corresponents als serveis a càrrec d’aquests organismes, excepte quan els preus no en cobreixin el cost. Aquesta atribució es pot fer, així mateix i en els mateixos termes, respecte dels consorcis, llevat que se’n digui una altra cosa als seus estatuts.

En els dos casos, els organismes autònoms i els consorcis han de trametre a l’ens local de què depenguin una còpia de la proposta i de l’estat econòmic del qual es desprengui que els preus públics cobreixen el cost del servei.


[Bloque 85: #TRLRHL-a47]

Artículo 47. Fijación.

1. El establecimiento o modificación de los precios públicos corresponderá al Pleno de la corporación, sin perjuicio de sus facultades de delegación en la Comisión de Gobierno, conforme al artículo 23.2.b) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local.

2. Las entidades locales podrán atribuir a sus organismos autónomos la fijación de los precios públicos, por ella establecidos, correspondientes a los servicios a cargo de dichos organismos, salvo cuando los precios no cubran su coste. Tal atribución podrá hacerse, asimismo y en iguales términos, respecto de los consorcios, a menos que otra cosa se diga en sus estatutos.

En ambos supuestos, los organismos autónomos y los consorcios enviarán al ente local de que dependan copia de la propuesta y del estado económico del que se desprenda que los precios públicos cubren el coste del servicio.


[Bloc 86: #TRLRHL-t1-c7]

CAPÍTOL VII

Operacions de crèdit


[Bloque 86: #TRLRHL-t1-c7]

CAPÍTULO VII

Operaciones de crédito


[Bloc 87: #TRLRHL-a48]

Article 48. Àmbits subjectiu i objectiu.

En els termes que preveu aquesta Llei, les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i les societats mercantils dependents poden concertar operacions de crèdit en totes les seves modalitats, tant a curt com a llarg termini, així com operacions financeres de cobertura i gestió del risc del tipus d’interès i del tipus de canvi.


[Bloque 87: #TRLRHL-a48]

Artículo 48. Ámbitos subjetivo y objetivo.

En los términos previstos en esta ley, las entidades locales, sus organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes podrán concertar operaciones de crédito en todas sus modalidades, tanto a corto como a largo plazo, así como operaciones financieras de cobertura y gestión del riesgo del tipo de interés y del tipo de cambio.


[Bloc 88: #TRLRHL-a48·2]

Article 48 bis. Principi de prudència financera.

1. Totes les operacions financeres que subscriguin les corporacions locals estan subjectes al principi de prudència financera.

S’entén per prudència financera el conjunt de condicions que han de complir les operacions financeres per minimitzar-ne el risc i el cost.

2. Es consideren financeres totes les operacions que tinguin per objecte els instruments següents:

a) Actius financers. Estan inclosos en aquest concepte els instruments de capital o de patrimoni net d’altres entitats, els drets a rebre efectiu o un altre actiu financer d’un tercer o d’intercanviar amb un tercer actius o passius financers en condicions potencialment favorables.

b) Passius financers. Estan inclosos en aquest concepte deutes representats en valors, operacions de crèdit, operacions de derivats i qualsevol altra obligació exigible i incondicional de lliurar efectiu o un altre actiu financer a un tercer o d’intercanviar amb un tercer actius o passius financers en condicions desfavorables.

c) La concessió d’avals, reavals o una altra classe de garanties públiques o mesures de suport extrapressupostari.

3. Les condicions que han de complir les operacions financeres que preveu la lletra b) de l’apartat anterior s’han d’establir per mitjà d’una resolució de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, i les que preveuen les lletres a) i c) anteriors per mitjà d’una resolució de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local.

4. Les corporacions locals han de vetllar per l’aplicació del principi de prudència financera en el conjunt del seu sector públic.

5. La formalització de les operacions a què es refereix la lletra c) de l’apartat 2 d’aquest article requereix l’autorització de l’òrgan competent de l’administració pública que tingui atribuïda la tutela financera de les entitats locals, quan no s’ajustin a les condicions del principi de prudència financera.

Text afegit, publicat el 30/12/2014, en vigor a partir del 31/12/2014.


[Bloque 88: #TRLRHL-a48·2]

Artículo 48 bis. Principio de prudencia financiera.

1. Todas las operaciones financieras que suscriban las Corporaciones Locales están sujetas al principio de prudencia financiera.

Se entiende por prudencia financiera el conjunto de condiciones que deben cumplir las operaciones financieras para minimizar su riesgo y coste.

2. Se consideran financieras todas aquellas operaciones que tengan por objeto los instrumentos siguientes:

a) Activos financieros. Están incluidos en este concepto los instrumentos de capital o de patrimonio neto de otras entidades, los derechos a recibir efectivo u otro activo financiero de un tercero o de intercambiar con un tercero activos o pasivos financieros en condiciones potencialmente favorables.

b) Pasivos financieros. Están incluidos en este concepto deudas representadas en valores, operaciones de crédito, operaciones de derivados y cualquier otra obligación exigible e incondicional de entregar efectivo u otro activo financiero a un tercero o de intercambiar con un tercero activos o pasivos financieros en condiciones desfavorables.

c) La concesión de avales, reavales u otra clase de garantías públicas o medidas de apoyo extrapresupuestario.

3. Las condiciones que deben cumplir las operaciones financieras previstas en la letra b) del apartado anterior se establecerán por Resolución de la Secretaría General del Tesoro y Política Financiera, y las de las letras a) y c) anteriores por Resolución de la Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local.

4. Las Corporaciones Locales velarán por la aplicación del principio de prudencia financiera en el conjunto de su sector público.

5. Precisará de autorización del órgano competente de la Administración Pública que tenga atribuida la tutela financiera de las Entidades Locales la formalización de las operaciones a las que se refiere la letra c) del apartado 2 de este artículo, cuando no se ajusten a las condiciones del principio de prudencia financiera.

Texto añadido, publicado el 30/12/2014, en vigor a partir del 31/12/2014.

S’afegeix per la disposició final 1.1 del Reial decret llei 17/2014, de 26 de desembre. Ref. BOE-A-2014-13613-CAT-pdf.

Se añade por la disposición final 1.1 del Real Decreto-ley 17/2014, de 26 de diciembre. Ref. BOE-A-2014-13613-html.


[Bloc 89: #TRLRHL-a49]

Article 49. Finalitat, instruments i garanties reals i financeres.

1. Per finançar les seves inversions, així com per substituir totalment o parcialment operacions preexistents, les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i societats mercantils dependents, que prestin serveis o produeixin béns que no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat, poden acudir al crèdit públic i privat, a llarg termini, en qualsevol de les seves formes.

2. El crèdit es pot instrumentar mitjançant:

a) Emissió pública de deute.

b) Contractació de préstecs o crèdits.

c) Qualsevol altra apel·lació al crèdit públic o privat.

d) Conversió i substitució total o parcial d’operacions preexistents.

3. El deute públic de les entitats locals i els títols valors de caràcter equivalent emesos per aquestes gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que el deute públic emès de l’Estat.

4. Per als casos excepcionals que preveuen els articles 177.5 i 193.2 d’aquesta Llei, el crèdit només es pot instrumentar mitjançant préstecs o crèdits concertats amb entitats financeres.

5. El pagament de les obligacions derivades de les operacions de crèdit es pot garantir de la manera següent:

A) Si es tracta d’operacions de crèdit a curt termini:

a) En el cas que preveu l’article 51.a) mitjançant l’afectació dels recursos tributaris objecte de l’avançament, meritats en l’exercici econòmic, fins al límit màxim d’avançament o avançaments concedits.

b) En les operacions de préstec o crèdit concertades per organismes autònoms i societats mercantils dependents, amb avals concedits per la corporació corresponent. Quan la participació social sigui detinguda per diverses entitats locals, l’aval ha de quedar limitat, per a cada partícip, al seu percentatge de participació en el capital social.

c) Amb l’afectació d’ingressos procedents de contribucions especials, taxes i preus públics.

B) Si es tracta d’operacions de crèdit a llarg termini:

a) Amb la constitució de garantia real sobre béns patrimonials.

b) Amb l’instrument que preveu l’apartat A).b) anterior.

c) Amb l’afectació d’ingressos procedents de contribucions especials, taxes i preus públics, sempre que hi hagi una relació directa entre els recursos esmentats i la despesa per finançar amb l’operació de crèdit.

d) Quan es tracti d’inversions cofinançades amb fons procedents de la Unió Europea o amb aportacions de qualsevol administració pública, amb la mateixa subvenció de capital, sempre que hi hagi una relació directa d’aquesta amb la despesa finançada amb l’operació de crèdit.

6. Les corporacions locals, quan ho considerin convenient per als seus interessos i a l’efecte de facilitar la realització d’obres i prestació de serveis de competència seva, poden concedir el seu aval a les operacions de crèdit, sigui quina sigui la naturalesa i sempre de manera individualitzada per a cada operació, que concertin persones o entitats amb les quals aquelles contractin obres o serveis, o que explotin concessions que hagin de revertir en l’entitat respectiva.

7. Les corporacions locals també poden concedir avals a societats mercantils participades per persones o entitats privades, en què tinguin una quota de participació en el capital social no inferior al 30 per cent.

L’aval no pot garantir un percentatge del crèdit superior al de la seva participació en la societat.

8. Les operacions a què es refereixen els dos apartats anteriors estan sotmeses a fiscalització prèvia i l’import del préstec garantit no pot ser superior al que hagi suposat el finançament directe mitjançant crèdit de l’obra o del servei per la mateixa entitat.


[Bloque 89: #TRLRHL-a49]

Artículo 49. Finalidad, instrumentos y garantías reales y financieras.

1. Para la financiación de sus inversiones, así como para la sustitución total o parcial de operaciones preexistentes, las entidades locales, sus organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, que presten servicios o produzcan bienes que no se financien mayoritariamente con ingresos de mercado, podrán acudir al crédito público y privado, a largo plazo, en cualquiera de sus formas.

2. El crédito podrá instrumentarse mediante:

a) Emisión pública de deuda.

b) Contratación de préstamos o créditos.

c) Cualquier otra apelación al crédito público o privado.

d) Conversión y sustitución total o parcial de operaciones preexistentes.

3. La deuda pública de las entidades locales y los títulos-valores de carácter equivalente emitidos por éstas gozarán de los mismos beneficios y condiciones que la deuda pública emitida del Estado.

4. Para los casos excepcionales previstos en los artículos 177.5 y 193.2 de esta ley, el crédito sólo podrá instrumentarse mediante préstamos o créditos concertados con entidades financieras.

5. El pago de las obligaciones derivadas de las operaciones de crédito podrá ser garantizado en la siguiente forma:

A) Tratándose de operaciones de crédito a corto plazo:

a) En el supuesto previsto en el artículo 51.a) mediante la afectación de los recursos tributarios objeto del anticipo, devengados en el ejercicio económico, hasta el límite máximo de anticipo o anticipos concedidos.

b) En las operaciones de préstamo o crédito concertadas por organismos autónomos y sociedades mercantiles dependientes, con avales concedidos por la corporación correspondiente. Cuando la participación social sea detentada por diversas entidades locales, el aval deberá quedar limitado, para cada partícipe, a su porcentaje de participación en el capital social.

c) Con la afectación de ingresos procedentes de contribuciones especiales, tasas y precios públicos.

B) Tratándose de operaciones de crédito a largo plazo:

a) Con la constitución de garantía real sobre bienes patrimoniales.

b) Con el instrumento previsto en el apartado A).b) anterior.

c) Con la afectación de ingresos procedentes de contribuciones especiales, tasas y precios públicos, siempre que exista una relación directa entre dichos recursos y el gasto a financiar con la operación de crédito.

d) Cuando se trate de inversiones cofinanciadas con fondos procedentes de la Unión Europea o con aportaciones de cualquier Administración pública, con la propia subvención de capital, siempre que haya una relación directa de ésta con el gasto financiado con la operación de crédito.

6. Las corporaciones locales podrán, cuando lo estimen conveniente a sus intereses y a efectos de facilitar la realización de obras y prestación de servicios de su competencia, conceder su aval a las operaciones de crédito, cualquiera que sea su naturaleza y siempre de forma individualizada para cada operación, que concierten personas o entidades con las que aquéllas contraten obras o servicios, o que exploten concesiones que hayan de revertir a la entidad respectiva.

7. Las corporaciones locales también podrán conceder avales a sociedades mercantiles participadas por personas o entidades privadas, en las que tengan una cuota de participación en el capital social no inferior al 30 por ciento.

El aval no podrá garantizar un porcentaje del crédito superior al de su participación en la sociedad.

8. Las operaciones a que se refieren los dos apartados anteriores estarán sometidas a fiscalización previa y el importe del préstamo garantizado no podrá ser superior al que hubiere supuesto la financiación directa mediante crédito de la obra o del servicio por la propia entidad.

Es deixa sense efecte l’excepció el 2020 de l’aplicació de l’apartat 4, per l’Acord de derogació del Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost, publicat per la Resolució de 10 de setembre de 2020 del Congres dels Diputats. Ref. BOE-A-2020-10491-html.

Resolució publicada en el BOE exclusivament en castellà.

S’exceptua el 2020 l’aplicació de l’apartat 4, com a mesures de suport de les diputacions provincials y entitats equivalents a municipis, segons estableix l’art. 7.2 del Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost. Ref. BOE-A-2020-9131-CAT-pdf.

Se deja sin efecto la suspensión en 2020 de la aplicación del apartado 4, por el Acuerdo de derogación del Real Decreto-Ley 27/2020, de 4 de agosto, publicado por la Resolución de 10 de setiembre de 2020 del Congreso de los Diputados. Ref. BOE-A-2020-10491-html.

Se suspende en 2020 la aplicación del apartado 4, como medidas de apoyo de las Diputaciones Provinciales y entidades equivalentes a municipios, según establece el art. 7.2 del Real Decreto-ley 27/2020, de 4 de agosto. Ref. BOE-A-2020-9131-html.


[Bloc 90: #TRLRHL-a50]

Article 50. Inclusió de les operacions de crèdit en el pressupost aprovat.

La concertació de qualsevol de les modalitats de crèdit que preveu aquesta Llei, excepte la que regula l’article 149, requereix que la corporació o entitat corresponent disposi del pressupost aprovat per a l’exercici en curs, condició que s’ha de justificar en el moment de subscriure el corresponent contracte, pòlissa o document mercantil en què se suporti l’operació, davant l’entitat financera corresponent i davant el fedatari públic que intervingui o formalitzi el document.

Excepcionalment, quan es produeixi la situació de pròrroga del pressupost, es poden concertar les modalitats següents d’operacions de crèdit:

a) Operacions de tresoreria, dins els límits fixats per la Llei , sempre que les concertades siguin reembossades i es justifiqui la condició esmentada de la forma que assenyala el paràgraf primer d’aquest article.

b) Operacions de crèdit a llarg termini per al finançament d’inversions vinculades directament a modificacions de crèdit tramitades en la forma que preveuen els apartats 1, 2, 3 i 6 de l’article 177.


[Bloque 90: #TRLRHL-a50]

Artículo 50. Inclusión de las operaciones de crédito en el presupuesto aprobado.

La concertación de cualquiera de las modalidades de crédito previstas en esta ley, excepto la regulada en el artículo 149, requerirá que la corporación o entidad correspondiente disponga del presupuesto aprobado para el ejercicio en curso, extremo que deberá ser justificado en el momento de suscribir el correspondiente contrato, póliza o documento mercantil en el que se soporte la operación, ante la entidad financiera correspondiente y ante el fedatario público que intervenga o formalice el documento.

Excepcionalmente, cuando se produzca la situación de prórroga del presupuesto, se podrán concertar las siguientes modalidades de operaciones de crédito:

a) Operaciones de tesorería, dentro de los límites fijados por la ley, siempre que las concertadas sean reembolsadas y se justifique dicho extremo en la forma señalada en el párrafo primero de este artículo.

b) Operaciones de crédito a largo plazo para la financiación de inversiones vinculadas directamente a modificaciones de crédito tramitadas en la forma prevista en los apartados 1, 2, 3 y 6 del artículo 177.


[Bloc 91: #TRLRHL-a51]

Article 51. Operacions de crèdit a curt termini.

Per atendre necessitats transitòries de tresoreria, les entitats locals poden concertar operacions de crèdit a curt termini, que no excedeixi l’any, sempre que en conjunt no superin el 30 per cent dels seus ingressos liquidats per operacions corrents en l’exercici anterior, llevat que l’operació s’hagi de dur a terme en el primer semestre de l’any sense que s’hagi produït la liquidació del pressupost de l’exercici, cas en què s’ha de prendre en consideració la liquidació de l’exercici anterior a aquest últim. A aquests efectes tenen la consideració d’operacions de crèdit a curt termini, entre d’altres, les següents:

a) Els avançaments que es percebin d’entitats financeres, amb intermediació dels òrgans de gestió recaptadora o sense, a càrrec dels productes recaptadors dels impostos meritats en cada exercici econòmic i liquidats a través d’un padró o matrícula.

b) Els préstecs i crèdits concedits per entitats financeres per cobrir desfasaments transitoris de tresoreria.

c) Les emissions de deute per un termini de no més d’un any.


[Bloque 91: #TRLRHL-a51]

Artículo 51. Operaciones de crédito a corto plazo.

Para atender necesidades transitorias de tesorería, las entidades locales podrán concertar operaciones de crédito a corto plazo, que no exceda de un año, siempre que en su conjunto no superen el 30 por ciento de sus ingresos liquidados por operaciones corrientes en el ejercicio anterior, salvo que la operación haya de realizarse en el primer semestre del año sin que se haya producido la liquidación del presupuesto de tal ejercicio, en cuyo caso se tomará en consideración la liquidación del ejercicio anterior a este último. A estos efectos tendrán la consideración de operaciones de crédito a corto plazo, entre otras las siguientes:

a) Los anticipos que se perciban de entidades financieras, con o sin intermediación de los órganos de gestión recaudatoria, a cuenta de los productos recaudatorios de los impuestos devengados en cada ejercicio económico y liquidados a través de un padrón o matrícula.

b) Los préstamos y créditos concedidos por entidades financieras para cubrir desfases transitorios de tesorería.

c) Las emisiones de deuda por plazo no superior a un año.


[Bloc 92: #TRLRHL-a52]

Article 52. Concertació d’operacions de crèdit: règim jurídic i competències.

1. En la concertació o modificació de tota classe d’operacions de crèdit amb entitats financeres de qualsevol naturalesa, l’activitat de les quals estigui sotmesa a normes de dret privat, vinculades a la gestió del pressupost en la forma que preveu la secció 1a del capítol I del títol VI d’aquesta Llei, és aplicable el que preveu l’article 3.1.k) del Reial  decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

En cas que no hi hagi previsions pressupostàries a aquest efecte, és aplicable, en tot cas, l’article 9.1 i 3 del dit text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, llevat que es faci l’oportuna adaptació del pressupost o de les seves bases d’execució, com a condició prèvia a la viabilitat dels compromisos adquirits per subscriure l’operació de crèdit corresponent. Aquesta modificació s’ha de dur a terme per acord del ple de la corporació, en qualsevol cas.

2. La concertació o modificació de qualssevol operacions s’ha d’acordar amb l’informe previ de la intervenció en què, especialment, s’ha d’analitzar la capacitat de l’entitat local per fer front, en el temps, a les obligacions que se’n derivin per a l’entitat.

Els presidents de les corporacions locals poden concertar les operacions de crèdit a llarg termini previstes al pressupost, l’import acumulat de les quals, dins cada exercici econòmic, no superi el 10 per cent dels recursos de caràcter ordinari previstos al pressupost. La concertació de les operacions de crèdit a curt termini els correspon quan l’import acumulat de les operacions vives d’aquesta naturalesa, inclosa la nova operació, no superi el 15 per cent dels recursos corrents liquidats en l’exercici anterior.

Una vegada superats els límits esmentats, l’aprovació correspon al ple de la corporació local.


[Bloque 92: #TRLRHL-a52]

Artículo 52. Concertación de operaciones de crédito: régimen jurídico y competencias.

1. En la concertación o modificación de toda clase de operaciones de crédito con entidades financieras de cualquier naturaleza, cuya actividad esté sometida a normas de derecho privado, vinculadas a la gestión del presupuesto en la forma prevista en la sección 1.ª del capítulo I del título VI de esta ley, será de aplicación lo previsto en el artículo 3.1.k) del Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas.

En caso de que no existan previsiones presupuestarias al efecto, será de aplicación, en todo caso, el artículo 9.1 y 3 del mencionado texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, salvo que se realice la oportuna adaptación del presupuesto o de sus bases de ejecución, como condición previa a la viabilidad de los compromisos adquiridos para suscribir la correspondiente operación de crédito. Dicha modificación deberá realizarse por acuerdo del Pleno de la corporación, en cualquier caso.

2. La concertación o modificación de cualesquiera operaciones deberá acordarse previo informe de la Intervención en el que se analizará, especialmente, la capacidad de la entidad local para hacer frente, en el tiempo, a las obligaciones que de aquéllas se deriven para ésta.

Los presidentes de las corporaciones locales podrán concertar las operaciones de crédito a largo plazo previstas en el presupuesto, cuyo importe acumulado, dentro de cada ejercicio económico, no supere el 10 por ciento de los recursos de carácter ordinario previstos en dicho presupuesto. La concertación de las operaciones de crédito a corto plazo le corresponderán cuando el importe acumulado de las operaciones vivas de esta naturaleza, incluida la nueva operación, no supere el 15 por ciento de los recursos corrientes liquidados en el ejercicio anterior.

Una vez superados dichos límites, la aprobación corresponderá al Pleno de la corporación local.


C

[Bloc 93: #TRLRHL-a53]

Article 53. Operacions de crèdit a llarg termini: règim d’autorització.

1. No es poden concertar noves operacions de crèdit a llarg termini, incloent les operacions que modifiquin les condicions contractuals o afegeixin garanties addicionals amb intermediació de tercers o sense, ni concedir avals, ni substituir operacions de crèdit concertades abans per part de les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i societats mercantils dependents, que prestin serveis o produeixin béns que no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat sense l’autorització prèvia dels òrgans competents del Ministeri d’Hisenda o, en el cas d’operacions denominades en euros que es duguin a terme dins de l’espai territorial dels països pertanyents a la Unió Europea i amb entitats financeres residents en algun d’aquests països, de la comunitat autònoma a què l’entitat local pertanyi que tingui atribuïda competència en la matèria al seu estatut, quan dels estats financers que reflecteixin la liquidació dels pressupostos, els resultats corrents i els resultats de l’activitat ordinària de l’últim exercici, es dedueixi un estalvi net negatiu.

A aquests efectes s’entén per estalvi net de les entitats locals i els seus organismes autònoms de caràcter administratiu la diferència entre els drets liquidats pels capítols u al cinc, tots dos inclusivament, de l’estat d’ingressos, i de les obligacions reconegudes pels capítols u, dos i quatre de l’estat de despeses, minorada en l’import d’una anualitat teòrica d’amortització de l’operació projectada i de cadascun dels préstecs i emprèstits propis i avalats a tercers pendents de reembossament.

L’import de l’anualitat teòrica d’amortització, de cadascun dels préstecs a llarg termini concertats i dels avalats per la corporació pendents de reembossament, així com la de l’operació projectada, es determina en tot cas, en termes constants, incloent-hi els interessos i la quota anual d’amortització, sigui quina sigui la modalitat i condicions de cada operació.

Es considera estalvi net en els organismes autònoms de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg els resultats corrents de l’exercici i, en les societats mercantils locals, els resultats de l’activitat ordinària, exclosos els interessos de préstecs o emprèstits, en els dos casos, i minorats en una anualitat teòrica d’amortització, tal com es defineix al paràgraf anterior, igualment en els dos casos.

A l’estalvi net, no s’hi inclouen les obligacions reconegudes, derivades de modificacions de crèdits, que hagin estat finançades amb romanent líquid de tresoreria.

No s’inclouen en el càlcul de les anualitats teòriques les operacions de crèdit garantides amb hipoteques sobre béns immobles, en proporció a la part del préstec afectat per aquesta garantia.

Si l’objecte de l’activitat de l’organisme autònom o societat mercantil local és la construcció d’habitatges, el càlcul de l’estalvi net s’obté prenent la mitjana dels dos últims exercicis.

Quan l’estalvi net sigui de signe negatiu, el ple de la corporació respectiva ha d’aprovar un pla de sanejament financer per dur a terme en un termini de no més de tres anys, en què s’adoptin mesures de gestió, tributàries, financeres i pressupostàries que permetin com a mínim ajustar a zero l’estalvi net negatiu de l’entitat, l’organisme autònom o la societat mercantil.

Aquest pla s’ha de presentar conjuntament amb la sol·licitud de l’autorització corresponent.

2. Necessiten l’autorització dels òrgans esmentats a l’apartat 1 anterior les operacions de crèdit a llarg termini de qualsevol naturalesa, inclòs el risc deduït dels avals, quan el volum total del capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i llarg termini, incloent-hi l’import de l’operació projectada, excedeixi el 110 per cent dels ingressos corrents liquidats o meritats en l’exercici immediatament anterior o, si no n’hi ha, en el precedent a aquest últim quan el còmput s’hagi de fer en el primer semestre de l’any i no s’hagi liquidat el pressupost corresponent a aquell, segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats de les entitats esmentades a l’apartat 1 d’aquest article.

El càlcul del percentatge que regula el paràgraf anterior s’ha de dur a terme considerant les operacions de crèdit vigents, tant a curt com a llarg termini, valorades amb els mateixos criteris que s’han fet servir per incloure-les al balanç. El risc derivat dels avals es computa aplicant el mateix criteri anterior a l’operació avalada.1

1 S’eleva del 110 al 125 per cent el percentatge establert en l’apartat 2, exclusivament per a l’any 2010, per la disposició addicional 46 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre.

3. No cal presentar el pla de sanejament financer a què es refereix l’apartat 1 anterior en el cas d’autorització d’operacions de crèdit que tinguin per finalitat substituir operacions de crèdit a llarg termini concertades anteriorment, en la forma que preveu la Llei , amb la finalitat de disminuir la càrrega financera o el risc de les operacions esmentades, respecte a les obligacions derivades de les pendents de venciment.

4. No obstant el que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, les entitats locals de més de 200.000 habitants poden optar per substituir les autoritzacions que s’hi preceptuen per la presentació d’un escenari de consolidació pressupostària, perquè l’aprovi l’òrgan competent.

L’escenari de consolidació pressupostària ha de contenir el compromís per part de l’entitat local, aprovat pel seu ple, del límit màxim del dèficit no financer, i l’import màxim de l’endeutament per a cada un dels tres exercicis següents.

L’òrgan competent per aprovar l’escenari de consolidació pressupostària és aquell a què correspon l’autorització de les operacions d’endeutament, amb l’informe previ del Ministeri d’Hisenda en el cas que la competència sigui de la comunitat autònoma. En el cas que l’escenari de consolidació pressupostària contingui alguna operació de les enumerades a l’apartat 5 d’aquest article, l’autorització corresponent al Ministeri d’Hisenda, amb l’informe previ, si s’escau, de la comunitat autònoma amb competència en la matèria.

5. En tot cas necessiten l’autorització del Ministeri d’Hisenda les operacions de crèdit a curt i llarg termini, la concessió d’avals, i les altres operacions que modifiquin les condicions contractuals o afegeixin garanties addicionals, amb intermediació de tercers o sense, en els casos següents:

a) Les que es formalitzin a l’exterior o amb entitats financeres no residents a Espanya, sigui quina sigui la divisa que serveixi de determinació del capital de l’operació projectada, incloses les cessions a entitats financeres no residents de les participacions, que tinguin entitats residents, en crèdits atorgats a les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i les societats mercantils dependents, que prestin serveis o produeixin béns que no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat.

b) Les que s’instrumentin mitjançant emissions de deute o qualsevol altra forma d’apel·lació al crèdit públic, sense perjudici del que preveu la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors.

En relació amb el que preveu el paràgraf a) anterior, no es consideren finançament exterior les operacions denominades en euros que es duguin a terme dins l’espai territorial dels països pertanyents a la Unió Europea i amb entitats financeres residents en algun d’aquests països. Aquestes operacions han de ser, en tot cas, comunicades prèviament al Ministeri d’Hisenda.

6. En els casos en que, d’acord amb les regles que estableix aquest article, calgui autorització per concertar l’operació d’endeutament, no poden adquirir fermesa els compromisos de despesa vinculats a l’operació, fins que no es disposi de l’autorització corresponent.

7. Per atorgar l’autorització de les operacions a què es refereixen els apartats anteriors, l’òrgan autoritzant ha de tenir en compte, amb caràcter preferent, el compliment del principi d’estabilitat pressupostària que estableix la Llei general d’estabilitat pressupostària.

Així mateix, cal atenir-se a la situació econòmica de l’entitat, organisme autònom o societat mercantil local peticionaris, deduïda almenys de l’anàlisi i de la informació comptable a la qual es fa referència en l’apartat 1 d’aquest article, inclòs el càlcul del romanent de tresoreria, de l’estat de previsió de moviments i situació del deute i, a més, el termini d’amortització de l’operació, a la futura rendibilitat econòmica de la inversió per realitzar i a les altres condicions de tota mena que comporti el crèdit per concertar o per modificar.

8. Els òrgans competents del Ministeri d’Hisenda han de tenir coneixement de les operacions de crèdit autoritzades per les comunitats autònomes, així com de les que no requereixin autorització, de la manera com s’estableixi per reglament.

9. Les lleis de pressupostos generals de l’Estat, anualment, poden fixar límits d’accés al crèdit de les entitats locals quan es donin circumstàncies que conjunturalment puguin aconsellar aquesta mesura per raons de política econòmica general.


C

[Bloque 93: #TRLRHL-a53]

Artículo 53. Operaciones de crédito a largo plazo: régimen de autorización.

1. No se podrán concertar nuevas operaciones de crédito a largo plazo, incluyendo las operaciones que modifiquen las condiciones contractuales o añadan garantías adicionales con o sin intermediación de terceros, ni conceder avales, ni sustituir operaciones de crédito concertadas con anterioridad por parte de las entidades locales, sus organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, que presten servicios o produzcan bienes que no se financien mayoritariamente con ingresos de mercado sin previa autorización de los órganos competentes del Ministerio de Hacienda o, en el caso de operaciones denominadas en euros que se realicen dentro del espacio territorial de los países pertenecientes a la Unión Europea y con entidades financieras residentes en alguno de dichos países, de la comunidad autónoma a que la entidad local pertenezca que tenga atribuida en su Estatuto competencia en la materia, cuando de los estados financieros que reflejen la liquidación de los presupuestos, los resultados corrientes y los resultados de la actividad ordinaria del último ejercicio, se deduzca un ahorro neto negativo.

A estos efectos se entenderá por ahorro neto de las entidades locales y sus organismos autónomos de carácter administrativo la diferencia entre los derechos liquidados por los capítulos uno a cinco, ambos inclusive, del estado de ingresos, y de las obligaciones reconocidas por los capítulos uno, dos y cuatro del estado de gastos, minorada en el importe de una anualidad teórica de amortización de la operación proyectada y de cada uno de los préstamos y empréstitos propios y avalados a terceros pendientes de reembolso.

El importe de la anualidad teórica de amortización, de cada uno de los préstamos a largo plazo concertados y de los avalados por la corporación pendientes de reembolso, así como la de la operación proyectada, se determinará en todo caso, en términos constantes, incluyendo los intereses y la cuota anual de amortización, cualquiera que sea la modalidad y condiciones de cada operación.

Se considera ahorro neto en los organismos autónomos de carácter comercial, industrial, financiero o análogo los resultados corrientes del ejercicio y, en las sociedades mercantiles locales, los resultados de la actividad ordinaria, excluidos los intereses de préstamos o empréstitos, en ambos casos, y minorados en una anualidad teórica de amortización, tal y como se define en el párrafo anterior, igualmente en ambos casos.

En el ahorro neto no se incluirán las obligaciones reconocidas, derivadas de modificaciones de créditos, que hayan sido financiadas con remanente líquido de tesorería.

No se incluirán en el cálculo de las anualidades teóricas, las operaciones de crédito garantizadas con hipotecas sobre bienes inmuebles, en proporción a la parte del préstamo afectado por dicha garantía.

Si el objeto de la actividad del organismo autónomo o sociedad mercantil local, es la construcción de viviendas, el cálculo del ahorro neto se obtendrá tomando la media de los dos últimos ejercicios.

Cuando el ahorro neto sea de signo negativo, el Pleno de la respectiva corporación deberá aprobar un plan de saneamiento financiero a realizar en un plazo no superior a tres años, en el que se adopten medidas de gestión, tributarias, financieras y presupuestarias que permitan como mínimo ajustar a cero el ahorro neto negativo de la entidad, organismo autónomo o sociedad mercantil.

Dicho plan deberá ser presentado conjuntamente con la solicitud de la autorización correspondiente.

2. Precisarán de autorización de los órganos citados en el apartado 1 anterior, las operaciones de crédito a largo plazo de cualquier naturaleza, incluido el riesgo deducido de los avales, cuando el volumen total del capital vivo de las operaciones de crédito vigentes a corto y largo plazo, incluyendo el importe de la operación proyectada, exceda del 110 por ciento de los ingresos corrientes liquidados o devengados en el ejercicio inmediatamente anterior o, en su defecto, en el precedente a este último cuando el cómputo haya de realizarse en el primer semestre del año y no se haya liquidado el presupuesto correspondiente a aquél, según las cifras deducidas de los estados contables consolidados de las entidades citadas en el apartado 1 de este artículo.

El cálculo del porcentaje regulado en el párrafo anterior se realizará considerando las operaciones de crédito vigentes, tanto a corto como a largo plazo, valoradas con los mismos criterios utilizados para su inclusión en el balance. El riesgo derivado de los avales se computará aplicando el mismo criterio anterior a la operación avalada.1

1 Se actualiza del 110 al 125 por ciento el porcentaje establecido en el apartado 2, exclusivamente para el año 2010, por la disposición adicional 46 de la Ley 26/2009, de 23 de diciembre.

3. No será precisa la presentación del plan de saneamiento financiero a que se refiere el apartado 1 anterior en el caso de autorización de operaciones de crédito que tengan por finalidad la sustitución de operaciones de crédito a largo plazo concertadas con anterioridad, en la forma prevista por la ley, con el fin de disminuir la carga financiera o el riesgo de dichas operaciones, respecto a las obligaciones derivadas de aquéllas pendientes de vencimiento.

4. No obstante lo previsto en los apartados 1 y 2 anteriores, las entidades locales de más de 200.000 habitantes podrán optar por sustituir las autorizaciones en ellos preceptuadas por la presentación de un escenario de consolidación presupuestaria, para su aprobación por el órgano competente.

El escenario de consolidación presupuestaria contendrá el compromiso por parte de la entidad local, aprobado por su Pleno, del límite máximo del déficit no financiero, e importe máximo del endeudamiento para cada uno de los tres ejercicios siguientes.

El órgano competente para aprobar el escenario de consolidación presupuestaria, será aquél a quien corresponde la autorización de las operaciones de endeudamiento, previo informe del Ministerio de Hacienda en el caso de que la competencia sea de la comunidad autónoma. En el caso de que el escenario de consolidación presupuestaria contenga alguna operación de las enumeradas en el apartado 5 de este artículo, la autorización corresponderá al Ministerio de Hacienda, previo informe, en su caso, de la comunidad autónoma con competencia en la materia.

5. En todo caso precisarán de la autorización del Ministerio de Hacienda las operaciones de crédito a corto y largo plazo, la concesión de avales, y las demás operaciones que modifiquen las condiciones contractuales o añadan garantías adicionales, con o sin intermediación de terceros, en los siguientes casos:

a) Las que se formalicen en el exterior o con entidades financieras no residentes en España, cualquiera que sea la divisa que sirva de determinación del capital de la operación proyectada, incluidas las cesiones a entidades financieras no residentes de las participaciones, que ostenten entidades residentes, en créditos otorgados a las entidades locales, sus organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, que presten servicios o produzcan bienes que no se financien mayoritariamente con ingresos de mercado.

b) Las que se instrumenten mediante emisiones de deuda o cualquier otra forma de apelación al crédito público, sin perjuicio de lo previsto en la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores.

En relación con lo que se prevé en el párrafo a) anterior, no se considerarán financiación exterior las operaciones denominadas en euros que se realicen dentro del espacio territorial de los países pertenecientes a la Unión Europea y con entidades financieras residentes en alguno de dichos países. Estas operaciones habrán de ser, en todo caso, comunicadas previamente al Ministerio de Hacienda.

6. En los casos en que, de acuerdo con las reglas establecidas en este artículo, se precise autorización para concertar la operación de endeudamiento, no podrán adquirir firmeza los compromisos de gasto vinculados a tal operación, hasta tanto no se disponga de la correspondiente autorización.

7. Para el otorgamiento de la autorización de las operaciones a que se refieren los apartados anteriores el órgano autorizante tendrá en cuenta, con carácter preferente, el cumplimiento del principio de estabilidad presupuestaria establecido en la Ley General de Estabilidad Presupuestaria.

Asimismo, se atenderá a la situación económica de la entidad, organismo autónomo o sociedad mercantil local peticionarios, deducida al menos de los análisis y de la información contable a la que se hace referencia en el apartado 1 de este artículo, incluido el cálculo del remanente de tesorería, del estado de previsión de movimientos y situación de la deuda y, además, el plazo de amortización de la operación, a la futura rentabilidad económica de la inversión a realizar y a las demás condiciones de todo tipo que conlleve el crédito a concertar o a modificar.

8. Los órganos competentes del Ministerio de Hacienda habrán de tener conocimiento de las operaciones de crédito autorizadas por las comunidades autónomas, así como de las que no requieran autorización, en la forma en que reglamentariamente se establezca.

9. Las Leyes de Presupuestos Generales del Estado podrán, anualmente, fijar límites de acceso al crédito de las entidades locales cuando se den circunstancias que coyunturalmente puedan aconsejar tal medida por razones de política económica general.

S’eleva del 110 al 125 per cent el percentatge establert en l’apartat 2, exclusivament per a l’any 2010, per la disposició addicional 46 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre. Ref. BOE-A-2009-20765-CAT-pdf.

Se actualiza del 110 al 125 por ciento el porcentaje establecido en el apartado 2, exclusivamente para el año 2010, por la disposición adicional 46 de la Ley 26/2009, de 23 de diciembre. Ref. BOE-A-2009-20765-html.


[Bloc 94: #TRLRHL-a54]

Article 54. Operacions de crèdit a llarg termini d’organismes autònoms i societats mercantils.

Els organismes autònoms i els ens i les societats mercantils dependents necessiten l’autorització prèvia del ple de la corporació i l’informe de la intervenció per concertar operacions de crèdit a llarg termini.


[Bloque 94: #TRLRHL-a54]

Artículo 54. Operaciones de crédito a largo plazo de organismos autónomos y sociedades mercantiles.

Los organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, precisarán la previa autorización del Pleno de la corporación e informe de la Intervención para la concertación de operaciones de crédito a largo plazo.


[Bloc 95: #TRLRHL-a55]

Article 55. Central d’informació de riscos.

1. El Ministeri d’Hisenda ha de mantenir una central de riscos que proveeixi d’informació sobre les diferents operacions de crèdit concertades per les entitats locals i les càrregues financeres que suposin. Els bancs, les caixes d’estalvis i altres entitats financeres, així com les diferents administracions públiques han de trametre les dades necessàries amb aquesta finalitat, que tenen caràcter públic en la forma que el Ministeri d’Hisenda assenyali.

2. El Banc d’Espanya ha de col·laborar amb els òrgans competents del Ministeri d’Hisenda amb la finalitat de subministrar la informació que es rebi a través del seu Servei Central d’Informació de Riscos, establert en virtut de l’article 16 del Decret llei 18/1962, de 7 de juny, de nacionalització i reorganització del Banc d’Espanya, sobre endeutament de les corporacions locals en la forma i amb l’abast i la periodicitat que s’estableixi.

3. Amb independència d’això, els òrgans competents del Ministeri d’Hisenda poden requerir al Banc d’Espanya l’obtenció d’altres dades concretes relatives a l’endeutament de les corporacions locals amb entitats financeres declarants al Servei Central d’Informació de Riscos en els termes que es fixin per reglament.

4. Igualment, les corporacions locals han d’informar als òrgans competents del Ministeri d’Hisenda sobre la resta del seu endeutament i càrregues financeres, en la forma i amb l’abast, el contingut i la periodicitat, que s’estableixin per reglament.


[Bloque 95: #TRLRHL-a55]

Artículo 55. Central de información de riesgos.

1. El Ministerio de Hacienda mantendrá una central de riesgos que provea de información sobre las distintas operaciones de crédito concertadas por las entidades locales y las cargas financieras que supongan. Los bancos, cajas de ahorros y demás entidades financieras, así como las distintas Administraciones públicas remitirán los datos necesarios a tal fin, que tendrán carácter público en la forma que por aquel se señale.

2. El Banco de España colaborará con los órganos competentes del Ministerio de Hacienda con el fin de suministrar la información que se reciba a través de su Servicio Central de Información de Riesgos, establecido en virtud del artículo 16 del Decreto Ley 18/1962, de 7 de junio, de Nacionalización y Reorganización del Banco de España, sobre endeudamiento de las corporaciones locales en la forma y con el alcance y periodicidad que se establezca.

3. Con independencia de lo anterior, los órganos competentes del Ministerio de Hacienda podrán requerir al Banco de España la obtención de otros datos concretos relativos al endeudamiento de las corporaciones locales con entidades financieras declarantes al Servicio Central de Información de Riesgos en los términos que se fijen reglamentariamente.

4. Igualmente, las corporaciones locales informarán a los órganos competentes del Ministerio de Hacienda sobre el resto de su endeudamiento y cargas financieras, en la forma y con el alcance, contenido y periodicidad, que reglamentariamente se establezca.


[Bloc 96: #TRLRHL-t2]

TÍTOL II

Recursos dels municipis


[Bloque 96: #TRLRHL-t2]

TÍTULO II

Recursos de los municipios


[Bloc 97: #TRLRHL-t2-c1]

CAPÍTOL I

Enumeració


[Bloque 97: #TRLRHL-t2-c1]

CAPÍTULO I

Enumeración


[Bloc 98: #TRLRHL-a56]

Article 56. Recursos dels municipis.

La hisenda dels municipis està constituïda pels recursos enumerats a l’article 2 d’aquesta Llei en els termes i amb les especialitats que recull aquest títol.


[Bloque 98: #TRLRHL-a56]

Artículo 56. Recursos de los municipios.

La hacienda de los municipios estará constituida por los recursos enumerados en el artículo 2 de esta ley en los términos y con las especialidades que se recogen en este título.


[Bloc 99: #TRLRHL-t2-c2]

CAPÍTOL II

Tributs propis


[Bloque 99: #TRLRHL-t2-c2]

CAPÍTULO II

Tributos propios


[Bloc 100: #TRLRHL-t2-c2-s1]

Secció 1a Taxes


[Bloque 100: #TRLRHL-t2-c2-s1]

Sección 1.ª Tasas


[Bloc 101: #TRLRHL-a57]

Article 57. Taxes.

Els ajuntaments poden establir i exigir taxes per la prestació de serveis o la realització d’activitats de competència seva i per la utilització privativa o l’aprofitament especial dels béns del domini públic municipal, segons les normes incloses a la secció 3a del capítol III del títol I d’aquesta Llei.


[Bloque 101: #TRLRHL-a57]

Artículo 57. Tasas.

Los ayuntamientos podrán establecer y exigir tasas por la prestación de servicios o la realización de actividades de su competencia y por la utilización privativa o el aprovechamiento especial de los bienes del dominio público municipal, según las normas contenidas en la sección 3.ª del capítulo III del título I de esta ley.


[Bloc 102: #TRLRHL-t2-c2-s2]

Secció 2a Contribucions especials


[Bloque 102: #TRLRHL-t2-c2-s2]

Sección 2.ª Contribuciones especiales


[Bloc 103: #TRLRHL-a58]

Article 58. Contribucions especials.

Els ajuntaments poden establir i exigir contribucions especials per la realització d’obres o per l’establiment o l’ampliació de serveis municipals, segons les normes incloses la secció 4a del capítol III del títol I d’aquesta Llei.


[Bloque 103: #TRLRHL-a58]

Artículo 58. Contribuciones especiales.

Los ayuntamientos podrán establecer y exigir contribuciones especiales por la realización de obras o por el establecimiento o ampliación de servicios municipales, según las normas contenidas en la sección 4.ª del capítulo III del título I de esta ley.


[Bloc 104: #TRLRHL-t2-c2-s3]

Secció 3a Impostos


[Bloque 104: #TRLRHL-t2-c2-s3]

Sección 3.ª Impuestos


[Bloc 105: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss1]

Subsecció 1a Disposició general


[Bloque 105: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss1]

Subsección 1.ª Disposición general


[Bloc 106: #TRLRHL-a59]

Article 59. Enumeració d’impostos.

1. Els ajuntaments, d’acord amb aquesta Llei i les disposicions que la despleguen, han d’exigir els impostos següents:

a) Impost sobre béns immobles.

b) Impost sobre activitats econòmiques.

c) Impost sobre vehicles de tracció mecànica.

2. Així mateix, els ajuntaments poden establir i exigir l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la despleguin i les ordenances fiscals respectives.


[Bloque 106: #TRLRHL-a59]

Artículo 59. Enumeración de impuestos.

1. Los ayuntamientos exigirán, de acuerdo con esta ley y las disposiciones que la desarrollan, los siguientes impuestos:

a) Impuesto sobre Bienes Inmuebles.

b) Impuesto sobre Actividades Económicas.

c) Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica.

2. Asimismo, los ayuntamientos podrán establecer y exigir el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras y el Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, de acuerdo con esta ley, las disposiciones que la desarrollen y las respectivas ordenanzas fiscales.


[Bloc 107: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss2]

Subsecció 2a Impost sobre béns immobles


[Bloque 107: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss2]

Subsección 2.ª Impuesto sobre Bienes Inmuebles


[Bloc 108: #TRLRHL-a60]

Article 60. Naturalesa.

L’impost sobre béns immobles és un tribut directe de caràcter real que grava el valor dels béns immobles en els termes que estableix aquesta Llei.


[Bloque 108: #TRLRHL-a60]

Artículo 60. Naturaleza.

El Impuesto sobre Bienes Inmuebles es un tributo directo de carácter real que grava el valor de los bienes inmuebles en los términos establecidos en esta ley.


[Bloc 109: #TRLRHL-a61]

Article 61. Fet imposable i casos de no subjecció.

1. Constitueix el fet imposable de l’impost la titularitat dels drets següents sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials:

a) D’una concessió administrativa sobre els immobles o sobre els serveis públics a què estiguin afectes.

b) D’un dret real de superfície.

c) D’un dret real d’usdefruit.

d) Del dret de propietat.

2. La realització del fet imposable que correspongui d’entre els definits a l’apartat anterior per l’ordre que s’hi estableix determina la no-subjecció de l’immoble urbà o rústic a les restants modalitats que s’hi preveuen. En els immobles de característiques especials s’ha d’aplicar aquesta mateixa prelació, excepte quan els drets de concessió que puguin recaure sobre l’immoble no esgotin la seva extensió superficial, cas en què també es realitzarà el fet imposable pel dret de propietat sobre la part de l’immoble no afectada per una concessió.

3. Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de béns immobles rústics, de béns immobles urbans i de béns immobles de característiques especials els que defineixen d’aquesta manera les normes reguladores del Cadastre immobiliari.

4. En cas que un mateix immoble estigui localitzat en diferents termes municipals, a l’efecte d’aquest impost s’entén que pertany a cadascun d’aquests per la superfície que ocupi al terme municipal respectiu.

5. No estan subjectes a aquest impost:

a) Les carreteres, els camins, les altres vies terrestres i els béns del domini públic maritimoterrestre i hidràulic, sempre que siguin d’aprofitament públic i gratuït per als usuaris.

b) Els següents béns immobles propietat dels municipis en què estiguin enclavats:

Els de domini públic afectes a ús públic.

Els de domini públic afectes a un servei públic gestionat directament per l’ajuntament, excepte quan es tracti d’immobles cedits a tercers mitjançant contraprestació.

Els béns patrimonials, exceptuant-ne igualment els cedits a tercers mitjançant contraprestació.


[Bloque 109: #TRLRHL-a61]

Artículo 61. Hecho imponible y supuestos de no sujeción.

1. Constituye el hecho imponible del impuesto la titularidad de los siguientes derechos sobre los bienes inmuebles rústicos y urbanos y sobre los inmuebles de características especiales:

a) De una concesión administrativa sobre los propios inmuebles o sobre los servicios públicos a que se hallen afectos.

b) De un derecho real de superficie.

c) De un derecho real de usufructo.

d) Del derecho de propiedad.

2. La realización del hecho imponible que corresponda de entre los definidos en el apartado anterior por el orden en él establecido determinará la no sujeción del inmueble urbano o rústico a las restantes modalidades en el mismo previstas. En los inmuebles de características especiales se aplicará esta misma prelación, salvo cuando los derechos de concesión que puedan recaer sobre el inmueble no agoten su extensión superficial, supuesto en el que también se realizará el hecho imponible por el derecho de propiedad sobre la parte del inmueble no afectada por una concesión.

3. A los efectos de este impuesto, tendrán la consideración de bienes inmuebles rústicos, de bienes inmuebles urbanos y de bienes inmuebles de características especiales los definidos como tales en las normas reguladoras del Catastro Inmobiliario.

4. En caso de que un mismo inmueble se encuentre localizado en distintos términos municipales se entenderá, a efectos de este impuesto, que pertenece a cada uno de ellos por la superficie que ocupe en el respectivo término municipal.

5. No están sujetos a este impuesto:

a) Las carreteras, los caminos, las demás vías terrestres y los bienes del dominio público marítimo-terrestre e hidráulico, siempre que sean de aprovechamiento público y gratuito para los usuarios.

b) Los siguientes bienes inmuebles propiedad de los municipios en que estén enclavados:

Los de dominio público afectos a uso público.

Los de dominio público afectos a un servicio público gestionado directamente por el ayuntamiento, excepto cuando se trate de inmuebles cedidos a terceros mediante contraprestación.

Los bienes patrimoniales, exceptuados igualmente los cedidos a terceros mediante contraprestación.

Es modifica l’apartat 5.a), amb efectes des de l’1 de gener de 2013, per l’art. 14.2 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15650-CAT-pdf.

Es modifica l’apartat 2 per la disposició addicional 10.1 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol. Ref. BOE-A-2007-13023-CAT-pdf.

Se modifica el apartado 5.a), con efectos desde el 1 de enero de 2013, por el art. 14.2 de la Ley 16/2012, de 27 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15650-html.

Se modifica el apartado 2 por la disposición adicional 10.1 de la Ley 16/2007, de 4 de julio. Ref. BOE-A-2007-13023-html.


[Bloc 110: #TRLRHL-a62]

Article 62. Exempcions.

1. N’estan exempts els immobles següents:

a) Els que siguin propietat de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals que estiguin directament afectes a la seguretat ciutadana i als serveis educatius i penitenciaris, així com els de l’Estat afectes a la defensa nacional.

b) Els béns comunals i les forests veïnals en mà comuna.

c) Els de l’Església Catòlica, en els termes que preveu l’Acord entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics, de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes que estableixen els acords respectius de cooperació subscrits en virtut del que disposa l’article 16 de la Constitució.

d) Els de la Creu Roja Espanyola.

e) Els immobles a què sigui aplicable l’exempció en virtut de convenis internacionals en vigor i, amb la condició de reciprocitat, els dels governs estrangers destinats a la seva representació diplomàtica, consular, o als seus organismes oficials.

f) La superfície de les forests poblades amb espècies de creixement lent determinades per reglament, el principal aprofitament de les quals sigui la fusta o el suro, sempre que la densitat de l’arbrat sigui la pròpia o normal de l’espècie de què es tracti.

g) Els terrenys ocupats per les línies de ferrocarrils i els edificis enclavats als mateixos terrenys, que estiguin dedicats a estacions, magatzems o a qualsevol altre servei indispensable per a l’explotació de les línies esmentades. Per tant, no n’estan exempts els establiments d’hoteleria, espectacles, comercials i d’esplai, les cases destinades a habitatges dels empleats, les oficines de la direcció ni les instal·lacions fabrils.

2. Així mateix, amb la sol·licitud prèvia, n’estan exempts:

a) Els béns immobles que es destinin a l’ensenyament per centres docents acollits, totalment o parcialment, al règim de concert educatiu, quant a la superfície afectada a l’ensenyament concertat.

Aquesta exempció ha de ser compensada per l’Administració competent.

b) Els declarats expressament i individualitzadament monument o jardí històric d’interès cultural, mitjançant reial decret en la forma establerta per l’article 9 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i inscrits en el registre general a què es refereix l’article 12 com a integrants del patrimoni històric espanyol, així com els inclosos a les disposicions addicionals primera, segona i cinquena de la dita Llei.

Aquesta exempció no inclou qualssevol classes de béns urbans ubicats dins del perímetre delimitatiu de les zones arqueològiques i els llocs i conjunts històrics, que hi estiguin globalment integrats, sinó, exclusivament, els que compleixin les condicions següents:

En zones arqueològiques, els inclosos com a objecte de protecció especial en l’instrument de planejament urbanístic a què es refereix l’article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol.

En llocs o conjunts històrics, els que tinguin una antiguitat igual o superior a cinquanta anys i estiguin inclosos al catàleg que preveu el Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de planejament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, com a objecte de protecció integral en els termes que preveu l’article 21 de la Llei 16/1985, de 25 de juny.

No estan exempts els béns immobles a què es refereix aquesta lletra b) quan estiguin afectes a explotacions econòmiques, llevat que els sigui aplicable algun dels supòsits d’exempció que preveu la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, o que la subjecció a l’impost a títol de contribuent recaigui sobre l’Estat, les comunitats autònomes o les entitats locals, o sobre organismes autònoms de l’Estat o entitats de dret públic de caràcter anàleg de les comunitats autònomes i de les entitats locals.

c) La superfície de les forests en què es duguin a terme repoblacions forestals o regeneració de masses arbrades subjectes a projectes d’ordenació o plans tècnics aprovats per l’Administració forestal. Aquesta exempció té una durada de 15 anys, comptats a partir del període impositiu següent a aquell en què se’n faci la sol·licitud.

3. Les ordenances fiscals poden regular una exempció a favor dels béns de què siguin titulars els centres sanitaris de titularitat pública, sempre que estiguin directament afectats al compliment de les finalitats específiques d’aquests centres. La regulació dels restants aspectes substantius i formals d’aquesta exempció s’ha d’establir en l’ordenança fiscal.

4. Els ajuntaments, per raó de criteris d’eficiència i economia en la gestió recaptadora del tribut, poden establir l’exempció dels immobles rústics i urbans la quota líquida dels quals no superi la quantia que es determini mitjançant ordenança fiscal, i a aquests efectes es pot prendre en consideració, per als primers, la quota agrupada que resulti del que preveu l’apartat 2 de l’article 77 d’aquesta Llei.


[Bloque 110: #TRLRHL-a62]

Artículo 62. Exenciones.

1. Estarán exentos los siguientes inmuebles:

a) Los que sean propiedad del Estado, de las comunidades autónomas o de las entidades locales que estén directamente afectos a la seguridad ciudadana y a los servicios educativos y penitenciarios, así como los del Estado afectos a la defensa nacional.

b) Los bienes comunales y los montes vecinales en mano común.

c) Los de la Iglesia Católica, en los términos previstos en el Acuerdo entre el Estado Español y la Santa Sede sobre Asuntos Económicos, de 3 de enero de 1979, y los de las asociaciones confesionales no católicas legalmente reconocidas, en los términos establecidos en los respectivos acuerdos de cooperación suscritos en virtud de lo dispuesto en el artículo 16 de la Constitución.

d) Los de la Cruz Roja Española.

e) Los inmuebles a los que sea de aplicación la exención en virtud de convenios internacionales en vigor y, a condición de reciprocidad, los de los Gobiernos extranjeros destinados a su representación diplomática, consular, o a sus organismos oficiales.

f) La superficie de los montes poblados con especies de crecimiento lento reglamentariamente determinadas, cuyo principal aprovechamiento sea la madera o el corcho, siempre que la densidad del arbolado sea la propia o normal de la especie de que se trate.

g) Los terrenos ocupados por las líneas de ferrocarriles y los edificios enclavados en los mismos terrenos, que estén dedicados a estaciones, almacenes o a cualquier otro servicio indispensable para la explotación de dichas líneas. No están exentos, por consiguiente, los establecimientos de hostelería, espectáculos, comerciales y de esparcimiento, las casas destinadas a viviendas de los empleados, las oficinas de la dirección ni las instalaciones fabriles.

2. Asimismo, previa solicitud, estarán exentos:

a) Los bienes inmuebles que se destinen a la enseñanza por centros docentes acogidos, total o parcialmente, al régimen de concierto educativo, en cuanto a la superficie afectada a la enseñanza concertada.

Esta exención deberá ser compensada por la Administración competente.

b) Los declarados expresa e individualizadamente monumento o jardín histórico de interés cultural, mediante real decreto en la forma establecida por el artículo 9 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, e inscritos en el registro general a que se refiere su artículo 12 como integrantes del Patrimonio Histórico Español, así como los comprendidos en las disposiciones adicionales primera, segunda y quinta de dicha Ley.

Esta exención no alcanzará a cualesquiera clases de bienes urbanos ubicados dentro del perímetro delimitativo de las zonas arqueológicas y sitios y conjuntos históricos, globalmente integrados en ellos, sino, exclusivamente, a los que reúnan las siguientes condiciones:

En zonas arqueológicas, los incluidos como objeto de especial protección en el instrumento de planeamiento urbanístico a que se refiere el artículo 20 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.

En sitios o conjuntos históricos, los que cuenten con una antigüedad igual o superior a cincuenta años y estén incluidos en el catálogo previsto en el Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de planeamiento para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, como objeto de protección integral en los términos previstos en el artículo 21 de la Ley 16/1985, de 25 de junio.

No estarán exentos los bienes inmuebles a que se refiere esta letra b) cuando estén afectos a explotaciones económicas, salvo que les resulte de aplicación alguno de los supuestos de exención previstos en la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo, o que la sujeción al impuesto a título de contribuyente recaiga sobre el Estado, las Comunidades Autónomas o las entidades locales, o sobre organismos autónomos del Estado o entidades de derecho público de análogo carácter de las Comunidades Autónomas y de las entidades locales.

c) La superficie de los montes en que se realicen repoblaciones forestales o regeneración de masas arboladas sujetas a proyectos de ordenación o planes técnicos aprobados por la Administración forestal. Esta exención tendrá una duración de 15 años, contados a partir del período impositivo siguiente a aquel en que se realice su solicitud.

3. Las ordenanzas fiscales podrán regular una exención a favor de los bienes de que sean titulares los centros sanitarios de titularidad pública, siempre que estén directamente afectados al cumplimiento de los fines específicos de los referidos centros. La regulación de los restantes aspectos sustantivos y formales de esta exención se establecerá en la ordenanza fiscal.

4. Los ayuntamientos podrán establecer, en razón de criterios de eficiencia y economía en la gestión recaudatoria del tributo, la exención de los inmuebles rústicos y urbanos cuya cuota líquida no supere la cuantía que se determine mediante ordenanza fiscal, a cuyo efecto podrá tomarse en consideración, para los primeros, la cuota agrupada que resulte de lo previsto en el apartado 2 del artículo 77 de esta ley.

Es modifica l’apartat 2.b), amb efectes des de l’1 de gener de 2013, per l’art. 14.3 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15650-CAT-pdf.

Se modifica el apartado 2.b), con efectos desde el 1 de enero de 2013, por el art. 14.3 de la Ley 16/2012, de 27 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15650-html.


[Bloc 111: #TRLRHL-a63]

Article 63. Subjecte passiu.

1. Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones naturals i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que tinguin la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable d’aquest impost.

En el cas de béns immobles de característiques especials, quan la condició de contribuent recaigui en un o en diversos concessionaris, cadascun d’ells ho és per la seva quota, que es determina en raó a la part del valor cadastral que correspongui a la superfície concedida i a la construcció directament vinculada a cada concessió. Sense perjudici del deure dels concessionaris de formalitzar les declaracions a què es refereix l’article 76 d’aquesta Llei, l’ens o organisme públic al qual estigui afectat o adscrit l’immoble o aquell a càrrec del qual es trobi la seva administració i gestió, està obligat a subministrar anualment al Ministeri d’Economia i Hisenda la informació relativa a les esmentades concessions en els termes i altres condicions que es determinin per ordre.

Per a aquesta mateixa classe d’immobles, quan el propietari tingui la condició de contribuent per raó de la superfície no afectada per les concessions, actua com a substitut d’aquest l’ens o organisme públic a què es refereix el paràgraf anterior, el qual no pot repercutir en el contribuent l’import del deute tributari satisfet.

2. El que disposa l’apartat anterior és aplicable sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributària suportada de conformitat amb les normes de dret comú.

Les administracions públiques i els ens o organismes a què es refereix l’apartat anterior han de repercutir la part de la quota líquida de l’impost que correspongui en els qui, no complint la condició de subjectes passius de l’impost, facin ús mitjançant contraprestació dels seus béns demanials o patrimonials, els quals estan obligats a suportar la repercussió. A aquest efecte la quota repercutible es determina pel que fa a la part del valor cadastral que correspongui a la superfície utilitzada i a la construcció directament vinculada a cada arrendatari o cessionari del dret d’ús. El que disposa aquest paràgraf no és aplicable en el supòsit de lloguer d’un immoble d’ús residencial amb renda limitada per una norma jurídica.


[Bloque 111: #TRLRHL-a63]

Artículo 63. Sujeto pasivo.

1. Son sujetos pasivos, a título de contribuyentes, las personas naturales y jurídicas y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, que ostenten la titularidad del derecho que, en cada caso, sea constitutivo del hecho imponible de este impuesto.

En el caso de bienes inmuebles de características especiales, cuando la condición de contribuyente recaiga en uno o en varios concesionarios, cada uno de ellos lo será por su cuota, que se determinará en razón a la parte del valor catastral que corresponda a la superficie concedida y a la construcción directamente vinculada a cada concesión. Sin perjuicio del deber de los concesionarios de formalizar las declaraciones a que se refiere el artículo 76 de esta Ley, el ente u organismo público al que se halle afectado o adscrito el inmueble o aquel a cuyo cargo se encuentre su administración y gestión, estará obligado a suministrar anualmente al Ministerio de Economía y Hacienda la información relativa a dichas concesiones en los términos y demás condiciones que se determinen por orden.

Para esa misma clase de inmuebles, cuando el propietario tenga la condición de contribuyente en razón de la superficie no afectada por las concesiones, actuará como sustituto del mismo el ente u organismo público al que se refiere el párrafo anterior, el cual no podrá repercutir en el contribuyente el importe de la deuda tributaria satisfecha.

2. Lo dispuesto en el apartado anterior será de aplicación sin perjuicio de la facultad del sujeto pasivo de repercutir la carga tributaria soportada conforme a las normas de derecho común.

Las Administraciones Públicas y los entes u organismos a que se refiere el apartado anterior repercutirán la parte de la cuota líquida del impuesto que corresponda en quienes, no reuniendo la condición de sujetos pasivos, hagan uso mediante contraprestación de sus bienes demaniales o patrimoniales, los cuales estarán obligados a soportar la repercusión. A tal efecto la cuota repercutible se determinará en razón a la parte del valor catastral que corresponda a la superficie utilizada y a la construcción directamente vinculada a cada arrendatario o cesionario del derecho de uso. Lo dispuesto en este párrafo no será de aplicación en el supuesto de alquiler de inmueble de uso residencial con renta limitada por una norma jurídica.

Es modifica l’apartat 2 per l’art. 4.1 del Reial decret llei 7/2019, d’1 de març. Ref. BOE-A-2019-3108-CAT-pdf.

Es deixa sense efecte la modificació de l’apartat 2 per Resolució de 22 de gener de 2019 que publica l’Acord del Congrés dels Diputats pel qual es deroga el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Resolució publicada en el BOE exclusivament en castellà.

Es modifica l’apartat 2 per l’art. 4.1 del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2018-17293-CAT.pdf.

Es modifica per la disposició addicional 10.2 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol. Ref. BOE-A-2007-13023-CAT-pdf.

Se modifica el apartado 2 por el art. 4.1 del Real Decreto-ley 7/2019, de 1 de marzo. Ref. BOE-A-2019-3108-html,

Se deja sin efecto la modificación del apartado 2 por Resolución de 22 de enero de 2019 que publica el Acuerdo del Congreso de los Diputados por el que se deroga el Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Se modifica el apartado 2 por el art. 4.1 del Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2018-17293-html.

Se modifica por la disposición adicional 10.2 de la Ley 16/2007, de 4 de julio. Ref. BOE-A-2007-13023-html.


[Bloc 112: #TRLRHL-a64]

Article 64. Afecció real en la transmissió i responsabilitat solidària en la cotitularitat.

1. En els casos de canvi, per qualsevol causa, en la titularitat dels drets que constitueixen el fet imposable d’aquest impost, els béns immobles objecte dels drets queden afectes al pagament de la totalitat de la quota tributària, en règim de responsabilitat subsidiària, en els termes que preveu la Llei general tributària. A aquests efectes, els notaris han de sol·licitar informació i advertir expressament els compareixents, en els documents que autoritzin sobre els deutes pendents per l’impost sobre béns immobles associats a l’immoble que es transmet, sobre el termini dins el qual estan obligats els interessats a presentar declaració per l’impost, quan aquesta obligació subsisteixi perquè no s’ha aportat la referència cadastral de l’immoble, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 43 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari i altres normes tributàries, sobre l’afecció dels béns al pagament de la quota tributària i, així mateix, sobre les responsabilitats en què incorrin per la falta de presentació de declaracions, el fet de no efectuar-les dins el termini o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes, de conformitat amb el que preveuen l’article 70 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari i altres normes tributàries.

2. Responen solidàriament de la quota d’aquest impost, i en proporció a les seves participacions respectives, els copartícips o cotitulars de les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, si figuren inscrits d’aquesta manera en el Cadastre immobiliari. Si no hi figuren inscrits, la responsabilitat s’ha d’exigir per parts iguals en tot cas.


[Bloque 112: #TRLRHL-a64]

Artículo 64. Afección real en la transmisión y responsabilidad solidaria en la cotitularidad.

1. En los supuestos de cambio, por cualquier causa, en la titularidad de los derechos que constituyen el hecho imponible de este impuesto, los bienes inmuebles objeto de dichos derechos quedarán afectos al pago de la totalidad de la cuota tributaria, en régimen de responsabilidad subsidiaria, en los términos previstos en la Ley General Tributaria. A estos efectos, los notarios solicitarán información y advertirán expresamente a los comparecientes en los documentos que autoricen sobre las deudas pendientes por el Impuesto sobre Bienes Inmuebles asociadas al inmueble que se transmite, sobre el plazo dentro del cual están obligados los interesados a presentar declaración por el impuesto, cuando tal obligación subsista por no haberse aportado la referencia catastral del inmueble, conforme al apartado 2 del artículo 43 del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario y otras normas tributarias, sobre la afección de los bienes al pago de la cuota tributaria y, asimismo, sobre las responsabilidades en que incurran por la falta de presentación de declaraciones, el no efectuarlas en plazo o la presentación de declaraciones falsas, incompletas o inexactas, conforme a lo previsto en el artículo 70 del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario y otras normas tributarias.

2. Responden solidariamente de la cuota de este impuesto, y en proporción a sus respectivas participaciones, los copartícipes o cotitulares de las entidades a que se refiere el artículo 35.4. de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, si figuran inscritos como tales en el Catastro Inmobiliario. De no figurar inscritos, la responsabilidad se exigirá por partes iguales en todo caso.


[Bloc 113: #TRLRHL-a65]

Article 65. Base imposable.

La base imposable d’aquest impost està constituïda pel valor cadastral dels béns immobles, que es determina, es notifica i és susceptible d’impugnació de conformitat amb el que disposen les normes reguladores del Cadastre immobiliari.


[Bloque 113: #TRLRHL-a65]

Artículo 65. Base imponible.

La base imponible de este impuesto estará constituida por el valor catastral de los bienes inmuebles, que se determinará, notificará y será susceptible de impugnación conforme a lo dispuesto en las normas reguladoras del Catastro Inmobiliario.


[Bloc 114: #TRLRHL-a66]

Article 66. Base liquidable.

1. La base liquidable d’aquest impost és el resultat de practicar en la base imposable la reducció a què es refereixen els articles següents.

2. La base liquidable s’ha de notificar conjuntament amb la base imposable en els procediments de valoració col·lectiva. Aquesta notificació ha d’incloure la motivació de la reducció aplicada mitjançant la indicació del valor base que correspongui a l’immoble així com dels imports de la reducció esmentada i de la base liquidable del primer any de vigència del nou valor cadastral en aquest impost.

Sense perjudici d’això, que és aplicable en els procediments de valoració col·lectiva de caràcter general, en els de caràcter parcial i simplificat, la motivació ha de consistir en l’expressió de les dades indicades al paràgraf anterior, referides a l’exercici en què es practiqui la notificació.

3. Quan es produeixin alteracions de termes municipals i mentre no s’aprovi una nova ponència de valors, els béns immobles que passin a formar part d’un altre municipi han de mantenir el mateix règim d’assignació de bases imposables i liquidables que tinguin en el d’origen.

4. En els procediments de valoració col·lectiva, la determinació de la base liquidable és competència de la Direcció General del Cadastre i objecte de recurs davant els tribunals econòmics administratius de l’Estat.


[Bloque 114: #TRLRHL-a66]

Artículo 66. Base liquidable.

1. La base liquidable de este impuesto será el resultado de practicar en la base imponible la reducción a que se refieren los artículos siguientes.

2. La base liquidable se notificará conjuntamente con la base imponible en los procedimientos de valoración colectiva. Dicha notificación incluirá la motivación de la reducción aplicada mediante la indicación del valor base que corresponda al inmueble así como de los importes de dicha reducción y de la base liquidable del primer año de vigencia del nuevo valor catastral en este impuesto.

Sin perjuicio de lo anterior, que será aplicable en los procedimientos de valoración colectiva de carácter general, en los de carácter parcial y simplificado, la motivación consistirá en la expresión de los datos indicados en el párrafo anterior, referidos al ejercicio en que se practique la notificación.

3. Cuando se produzcan alteraciones de términos municipales y mientras no se apruebe una nueva ponencia de valores, los bienes inmuebles que pasen a formar parte de otro municipio mantendrán el mismo régimen de asignación de bases imponibles y liquidables que tuvieran en el de origen.

4. En los procedimientos de valoración colectiva la determinación de la base liquidable será competencia de la Dirección General del Catastro y recurrible ante los Tribunales Económico-Administrativos del Estado.


[Bloc 115: #TRLRHL-a67]

Article 67. Reducció en la base imposable.

1. La reducció en la base imposable és aplicable als béns immobles urbans i rústics que estiguin en algunes d’aquestes dues situacions:

a) Immobles el valor cadastral dels quals s’incrementi, com a conseqüència de procediments de valoració col·lectiva de caràcter general en virtut de:

1r L’aplicació de la primera ponència total de valors aprovada després de l’1 de gener de 1997.

2n L’aplicació de successives ponències totals de valors que s’aprovin una vegada transcorregut el període de reducció que estableix l’article 68.1 d’aquesta Llei.

b) Immobles situats en municipis per a què s’hagi aprovat una ponència de valors que hagi donat lloc a l’aplicació de la reducció que preveu el paràgraf a) anterior i el valor cadastral dels quals s’alteri, abans de finalitzar el termini de reducció, per alguna de les causes següents:

1r Procediments de valoració col·lectiva de caràcter general.

2n Procediments de valoració col·lectiva de caràcter parcial.

3r Procediments simplificats de valoració col·lectiva.

4t Procediments d’inscripció mitjançant declaracions, comunicacions, sol·licituds, compensació de discrepàncies i inspecció cadastral.

2. Tractant-se de béns immobles de característiques especials, la reducció a la base imposable únicament és procedent quan el valor cadastral resultant de l’aplicació d’una nova ponència de valors especial superi el doble del que, com a immoble d’aquesta classe, tingui prèviament assignat. En defecte d’aquest valor, es pren com a tal el 40 per cent del que resulti de la nova ponència.

3. Aquesta reducció s’aplica d’ofici sense que calgui que els subjectes passius de l’impost ho sol·licitin prèviament i no dóna lloc a la compensació que estableix l’article 9 d’aquesta Llei.

4. La reducció que estableix aquest article no s’aplica respecte de l’increment de la base imposable dels immobles que resulti d’actualitzar-ne els valors cadastrals per aplicació dels coeficients que estableixen les lleis de pressupostos generals de l’Estat.


[Bloque 115: #TRLRHL-a67]

Artículo 67. Reducción en base imponible.

1. La reducción en la base imponible será aplicable a aquellos bienes inmuebles urbanos y rústicos que se encuentren en algunas de estas dos situaciones:

a) Inmuebles cuyo valor catastral se incremente, como consecuencia de procedimientos de valoración colectiva de carácter general en virtud de:

1.º La aplicación de la primera ponencia total de valores aprobada con posterioridad al 1 de enero de 1997.

2.º La aplicación de sucesivas ponencias totales de valores que se aprueben una vez transcurrido el período de reducción establecido en el artículo 68.1 de esta ley.

b) Inmuebles situados en municipios para los que se hubiera aprobado una ponencia de valores que haya dado lugar a la aplicación de la reducción prevista en el párrafo a) anterior y cuyo valor catastral se altere, antes de finalizar el plazo de reducción, por alguna de las siguientes causas:

1.º Procedimientos de valoración colectiva de carácter general.

2.º Procedimientos de valoración colectiva de carácter parcial.

3.º Procedimientos simplificados de valoración colectiva.

4.º Procedimientos de inscripción mediante declaraciones, comunicaciones, solicitudes, subsanación de discrepancias e inspección catastral.

2. Tratándose de bienes inmuebles de características especiales, la reducción en la base imponible únicamente procederá cuando el valor catastral resultante de la aplicación de una nueva Ponencia de valores especial supere el doble del que, como inmueble de esa clase, tuviera previamente asignado. En defecto de este valor, se tomará como tal el 40 por ciento del que resulte de la nueva Ponencia.

3. Esta reducción se aplicará de oficio sin necesidad de previa solicitud por los sujetos pasivos del impuesto y no dará lugar a la compensación establecida en el artículo 9 de esta ley.

4. La reducción establecida en este artículo no se aplicará respecto del incremento de la base imponible de los inmuebles que resulte de la actualización de sus valores catastrales por aplicación de los coeficientes establecidos en las Leyes de Presupuestos Generales del Estado.

Es deroga l’apartat 4, es renumeren els apartats 2 i 3 com a 3 i 4 i s’afegeix un apartat 2 per la disposició addicional 7.2 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol. Ref. BOE-A-2007-13023-CAT-pdf.

Cal tenir en compte que l’entrada en vigor d’aquesta modificació és el 6 de juliol de 2007 en lloc d’1 de gener de 2008, tal com estableix la disposició final 2 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, en la redacció feta per la disposició final 4.2 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre Ref. BOE-A-2007-19744-CAT-pdf.

Se deroga el apartado 4, se renumeran los apartados 2 y 3 como 3 y 4 y se añade un apartado 2 por la disposición adicional 7.2 de la Ley 16/2007, de 4 de julio. Ref. BOE-A-2007-13023-html.

Téngase en cuenta que la entrada en vigor de esta modificación es el 6 de julio de 2007 en lugar de 1 de enero de 2008, según establece la disposición final 2 de la Ley 16/2007, de 4 de julio, en la redacción dada por la disposición final 4.2 de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre. Ref. BOE-A-2007-19744-html.


[Bloc 116: #TRLRHL-a68]

Article 68. Durada i quantia de la reducció.

1. La reducció s’aplica durant un període de nou anys a comptar de l’entrada en vigor dels nous valors cadastrals, sense perjudici del que disposa l’article 70 d’aquesta Llei.

2. La quantia de la reducció és el resultat d’aplicar un coeficient reductor, únic per a tots els immobles afectats del municipi, a un component individual de la reducció, calculat per a cada immoble.

3. El coeficient reductor té el valor de 0,9 el primer any de la seva aplicació i va disminuint en 0,1 anualment fins a desaparèixer.

4. El component individual de la reducció ha de ser, cada any, la diferència positiva entre el nou valor cadastral que correspongui a l’immoble en el primer exercici de la seva vigència i el seu valor base. Aquesta diferència s’ha de dividir per l’últim coeficient reductor aplicat quan concorrin els supòsits de l’article 67, apartat 1.b).2n, i b).3r d’aquesta Llei.

En cas que l’actualització de valors cadastrals per aplicació dels coeficients establerts a les lleis de pressupostos generals de l’Estat determini un decrement de la base imposable dels immobles, el component individual de la reducció ha de ser, cada any, la diferència positiva entre el valor cadastral resultant de l’actualització i el seu valor base. Aquesta diferència s’ha de dividir per l’últim coeficient reductor aplicat.

No obstant això, tractant-se de béns immobles de característiques especials, el component individual de la reducció ha de ser, cada any, la diferència positiva entre el nou valor cadastral que correspongui a l’immoble en el primer exercici de la seva vigència i el doble del valor a què es refereix l’article 67.2 que, a aquests efectes, s’ha de prendre com a valor base.


[Bloque 116: #TRLRHL-a68]

Artículo 68. Duración y cuantía de la reducción.

1. La reducción se aplicará durante un período de nueve años a contar desde la entrada en vigor de los nuevos valores catastrales, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 70 de esta ley.

2. La cuantía de la reducción será el resultado de aplicar un coeficiente reductor, único para todos los inmuebles afectados del municipio, a un componente individual de la reducción, calculado para cada inmueble.

3. El coeficiente reductor tendrá el valor de 0,9 el primer año de su aplicación e irá disminuyendo en 0,1 anualmente hasta su desaparición.

4. El componente individual de la reducción será, en cada año, la diferencia positiva entre el nuevo valor catastral que corresponda al inmueble en el primer ejercicio de su vigencia y su valor base. Dicha diferencia se dividirá por el último coeficiente reductor aplicado cuando concurran los supuestos del artículo 67, apartado 1.b).2.º, y b).3.º de esta ley.

En caso de que la actualización de valores catastrales por aplicación de los coeficientes establecidos en las leyes de Presupuestos Generales del Estado determine un decremento de la base imponible de los inmuebles, el componente individual de la reducción será, en cada año, la diferencia positiva entre el valor catastral resultante de dicha actualización y su valor base. Dicha diferencia se dividirá por el último coeficiente reductor aplicado.

No obstante, tratándose de bienes inmuebles de características especiales el componente individual de la reducción será, en cada año, la diferencia positiva entre el nuevo valor catastral que corresponda al inmueble en el primer ejercicio de su vigencia y el doble del valor a que se refiere el artículo 67.2 que, a estos efectos, se tomará como valor base.

Es modifica l’apartat 4, amb efectes des de l’1 de gener de 2014, per l’art. 7.2.1 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre. Ref. BOE-A-2013-11331-CAT-pdf.

S’afegeix l’últim paràgraf l’apartat 4 per la disposició addicional 7.3 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol. Ref. BOE-A-2007-13023-CAT-pdf.

Cal tenir en compte que l’entrada en vigor d’aquesta modificació és el 6 de juliol de 2007 en lloc d’1 de gener de 2008, tal com estableix la disposició final 2 de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, en la redacció feta per la disposició final 4.2 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre Ref. BOE-A-2007-19744-CAT-pdf.

Se modifica el apartado 4, con efectos desde el 1 de enero de 2014, por el art. 7.2.1 de la Ley 16/2013, de 29 de octubre. Ref. BOE-A-2013-11331-html.

Se añade el último párrafo al apartado 4 por la disposición adicional 7.3 de la Ley 16/2007, de 4 de julio. Ref. BOE-A-2007-13023-html.

Téngase en cuenta que la entrada en vigor de esta modificación es el 6 de julio de 2007 en lugar de 1 de enero de 2008, según establece la disposición final 2 de la Ley 16/2007, de 4 de julio, en la redacción dada por la disposición final 4.2 de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre. Ref. BOE-A-2007-19744-html.


[Bloc 117: #TRLRHL-a69]

Article 69. Valor base de la reducció.

El valor base és la base liquidable de l’exercici immediatament anterior a l’entrada en vigor del nou valor cadastral, excepte quan hi concorrin les circumstàncies següents:

a) Per als immobles en els quals, havent-se produït alteracions susceptibles d’inscripció cadastral prèviament a la modificació del planejament o a l’1 de gener de l’any anterior a l’entrada en vigor dels valors cadastrals resultants de les ponències de valors a què es refereix l’article 67, encara no s’hagi modificat el seu valor cadastral en el moment de l’aprovació d’aquestes, el valor base ha de ser l’import de la base liquidable que d’acord amb aquestes alteracions correspongui a l’exercici immediatament anterior a l’entrada en vigor dels nous valors cadastrals per l’aplicació als béns esmentats de la ponència de valors anterior aprovada a l’última.

b) Per als immobles als quals es refereix l’article 67, a l’apartat 1.b).4t, el valor base és el resultat de multiplicar el nou valor cadastral per un quocient, determinat per la Direcció General del Cadastre que, calculat amb els seus dos primers decimals, s’obté de dividir el valor cadastral mitjà de tots els immobles de la mateixa classe del municipi inclosos a l’últim padró entre la mitjana dels valors cadastrals resultants de l’aplicació de la nova ponència de valors.

En els procediments de valoració col·lectiva de caràcter general, una vegada aprovada la corresponent ponència de valors, la Direcció General del Cadastre ha de fer públics el valor cadastral mitjà de tots els immobles de la classe de què es tracti inclosos en l’últim padró del municipi i el valor cadastral mitjà resultant de l’aplicació de la nova ponència, abans de l’inici de les notificacions dels valors cadastrals. Els anuncis d’exposició pública d’aquests valors mitjans s’ha de publicar per edictes en el butlletí oficial de la província, i s’ha d’indicar el lloc i el termini, que no pot ser inferior a 15 dies.

Així mateix, aquest valor base s’ha d’utilitzar per als immobles que hagin de ser novament valorats com a béns d’una classe diferent de la que tenien.

c) Quan l’actualització de valors cadastrals per aplicació dels coeficients que estableixen les lleis de pressupostos generals de l’Estat determini un decrement de la base imposable dels immobles, el valor base ha de ser la base liquidable de l’exercici immediatament anterior a l’esmentada actualització.


[Bloque 117: #TRLRHL-a69]

Artículo 69. Valor base de la reducción.

El valor base será la base liquidable del ejercicio inmediato anterior a la entrada en vigor del nuevo valor catastral, salvo cuando concurran las siguientes circunstancias:

a) Para aquellos inmuebles en los que, habiéndose producido alteraciones susceptibles de inscripción catastral previamente a la modificación del planeamiento o al 1 de enero del año anterior a la entrada en vigor de los valores catastrales resultantes de las ponencias de valores a las que se refiere el artículo 67, aún no se haya modificado su valor catastral en el momento de la aprobación de estas, el valor base será el importe de la base liquidable que de acuerdo a dichas alteraciones corresponda al ejercicio inmediato anterior a la entrada en vigor de los nuevos valores catastrales por la aplicación a los mencionados bienes de la ponencia de valores anterior a la última aprobada.

b) Para los inmuebles a los que se refiere el artículo 67, en su apartado 1.b).4.º, el valor base será el resultado de multiplicar el nuevo valor catastral por un cociente, determinado por la Dirección General del Catastro que, calculado con sus dos primeros decimales, se obtiene de dividir el valor catastral medio de todos los inmuebles de la misma clase del municipio incluidos en el último padrón entre la media de los valores catastrales resultantes de la aplicación de la nueva ponencia de valores.

En los procedimientos de valoración colectiva de carácter general, una vez aprobada la correspondiente ponencia de valores, la Dirección General del Catastro hará públicos el valor catastral medio de todos los inmuebles de la clase de que se trate incluidos en el último padrón del municipio y el valor catastral medio resultante de la aplicación de la nueva ponencia, antes del inicio de las notificaciones de los valores catastrales. Los anuncios de exposición pública de estos valores medios se publicarán por edictos en el boletín oficial de la provincia, indicándose el lugar y plazo, que no será inferior a 15 días.

Asimismo, este valor base se utilizará para aquellos inmuebles que deban ser nuevamente valorados como bienes de clase diferente de la que tenían.

c) Cuando la actualización de valores catastrales por aplicación de los coeficientes establecidos en las leyes de presupuestos generales del Estado determine un decremento de la base imponible de los inmuebles, el valor base será la base liquidable del ejercicio inmediatamente anterior a dicha actualización.

Es modifica, amb efectes des de l’1 de gener de 2014, per l’art. 7.2.2 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre. Ref. BOE-A-2013-11331-CAT-pdf.

Se modifica, con efectos desde el 1 de enero de 2014, por el art. 7.2.2 de la Ley 16/2013, de 29 de octubre. Ref. BOE-A-2013-11331-html.


[Bloc 118: #TRLRHL-a70]

Article 70. Còmput del període de reducció en casos especials.

1. En els casos que preveu l’article 67, apartat 1.b).1r, s’inicia el còmput d’un nou període de reducció i s’extingeix el dret a aplicar la resta de la reducció que s’estigui aplicant.

2. En els casos que preveu l’article 67, apartats 1.b).2n, 3r i 4t, no s’inicia el còmput d’un nou període de reducció i el coeficient reductor aplicat als immobles afectats pren el valor corresponent a la resta dels immobles del municipi.


[Bloque 118: #TRLRHL-a70]

Artículo 70. Cómputo del período de reducción en supuestos especiales.

1. En los casos contemplados en el artículo 67, apartado 1.b).1.º se iniciará el cómputo de un nuevo período de reducción y se extinguirá el derecho a la aplicación del resto de la reducción que se viniera aplicando.

2. En los casos contemplados en el artículo 67, apartados 1.b).2.o, 3.º y 4.º no se iniciará el cómputo de un nuevo período de reducción y el coeficiente reductor aplicado a los inmuebles afectados tomará el valor correspondiente al resto de los inmuebles del municipio.


[Bloc 119: #TRLRHL-a71]

Article 71. Quota íntegra i quota líquida.

1. La quota íntegra d’aquest impost és el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen a què es refereix l’article següent.

2. La quota líquida s’obté minorant la quota íntegra en l’import de les bonificacions previstes legalment.


[Bloque 119: #TRLRHL-a71]

Artículo 71. Cuota íntegra y cuota líquida.

1. La cuota íntegra de este impuesto será el resultado de aplicar a la base liquidable el tipo de gravamen a que se refiere el artículo siguiente.

2. La cuota líquida se obtendrá minorando la cuota íntegra en el importe de las bonificaciones previstas legalmente.


C

[Bloc 120: #TRLRHL-a72]

Article 72. Tipus de gravamen. Recàrrec per immobles urbans d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent.1

1 Vegeu els arts. 26 i 30 del Reial decret llei 8/2013, de 28 de juny, quant a condicions aplicables a uns certs municipis.

1. El tipus de gravamen mínim i supletori és el 0,4 per cent quan es tracti de béns immobles urbans i el 0,3 per cent quan es tracti de béns immobles rústics, i el màxim és l’1,10 per cent per als urbans i 0,90 per cent per als rústics.

2. El tipus de gravamen aplicable als béns immobles de característiques especials, que té caràcter supletori, és del 0,6 per cent. Els ajuntaments poden establir per a cada grup d’aquests existents al municipi un tipus diferenciat que, en cap cas, no ha de ser inferior al 0,4 per cent ni superior a l’1,3 per cent.

3. Els ajuntaments respectius poden incrementar els tipus que fixa l’apartat 1 amb els punts percentuals que per a cada cas s’indiquen, quan es doni alguna de les circumstàncies següents. En el cas que siguin diverses, es pot optar per fer ús de l’increment previst per a una de sola, algunes o totes aquestes:

Punts percentuals  Béns
urbans
 Béns
rústics
A) Municipis que siguin capital de província o comunitat autònoma 0,07 0,06
B) Municipis en què es presti servei de transport públic col·lectiu de superfície 0,07 0,05
C) Municipis els ajuntaments dels quals prestin més serveis d’aquells a què estan obligats segons el que disposa l’article 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril 0,06 0,06
D) Municipis en què els terrenys de naturalesa rústica representen més del 80 per cent de la superfície total del terme 0,00 0,15

4. Dins dels límits resultants del que disposen els apartats anteriors, els ajuntaments poden establir, per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, tipus diferenciats atenent els usos que estableix la normativa cadastral per valorar les construccions. Quan els immobles tinguin atribuïts diversos usos, s’ha d’aplicar el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o dependència principal.

Aquests tipus només es poden aplicar, com a màxim, al 10 per cent dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui un valor cadastral més alt, i a aquests efectes l’ordenança fiscal de l’impost ha d’assenyalar el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual són aplicables els tipus incrementats.

Si es tracta d’immobles d’ús residencial que estiguin desocupats amb caràcter permanent, els ajuntaments poden exigir un recàrrec de fins al 50 per cent de la quota líquida de l’impost. Dins d’aquest límit, els ajuntaments poden determinar mitjançant una ordenança fiscal un únic recàrrec o diversos en funció de la durada del període de desocupació de l’immoble.

Aquest recàrrec, que s’exigeix als subjectes passius d’aquest tribut, es merita el 31 de desembre i el liquiden anualment els ajuntaments, una vegada constatada la desocupació de l’immoble en aquesta data, juntament amb l’acte administratiu pel qual es declari la desocupació.

A aquests efectes té la consideració d’immoble desocupat amb caràcter permanent el que romangui desocupat d’acord amb el que estableixi la normativa sectorial d’habitatge corresponent, autonòmica o estatal, amb rang de llei, i de conformitat amb els requisits, els mitjans de prova i el procediment que estableixi l’ordenança fiscal. En tot cas, la declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigeix l’audiència prèvia del subjecte passiu i l’acreditació per part de l’ajuntament dels indicis de desocupació, a regular a l’ordenança esmentada, dins dels quals poden figurar els relatius a les dades del padró municipal, així com els consums de serveis de subministrament.

5. Per excepció, als municipis en què entrin en vigor nous valors cadastrals d’immobles rústics i urbans, resultants de procediments de valoració col·lectiva de caràcter general, els ajuntaments, durant un període màxim de sis anys, poden establir tipus de gravamen reduïts, que no poden ser inferiors al 0,1 per cent per als béns immobles urbans ni al 0,075 per cent, si es tracta d’immobles rústics.

6. Els ajuntaments que acordin nous tipus de gravamen, perquè el municipi respectiu està incurs en procediments de valoració col·lectiva de caràcter general, han d’aprovar aquests tipus provisionalment abans d’iniciar les notificacions individualitzades dels nous valors i, en tot cas, abans de l’1 de juliol de l’any immediatament anterior a aquell en què hagin de tenir efecte. S’ha de donar trasllat d’aquest acord a la Direcció General del Cadastre dins el termini esmentat.

7. En els casos a què es refereix l’apartat 3 de l’article 66 d’aquesta Llei, els ajuntaments apliquen als béns immobles rústics i urbans que passin a formar part del seu terme municipal el tipus de gravamen vigent al municipi d’origen, llevat que acordin establir-ne un altre de diferent.


C

[Bloque 120: #TRLRHL-a72]

Artículo 72. Tipo de gravamen. Recargo por inmuebles urbanos de uso residencial desocupados con carácter permanente.1

1 Véanse los arts. 26 y 30 del Real Decreto-ley 8/2013, de 28 de junio, en cuanto a condiciones aplicables a ciertos municipios.

1. El tipo de gravamen mínimo y supletorio será el 0,4 por ciento cuando se trate de bienes inmuebles urbanos y el 0,3 por ciento cuando se trate de bienes inmuebles rústicos, y el máximo será el 1,10 por ciento para los urbanos y 0,90 por ciento para los rústicos.

2. El tipo de gravamen aplicable a los bienes inmuebles de características especiales, que tendrá carácter supletorio, será del 0,6 por ciento. Los ayuntamientos podrán establecer para cada grupo de ellos existentes en el municipio un tipo diferenciado que, en ningún caso, será inferior al 0,4 por ciento ni superior al 1,3 por ciento.

3. Los ayuntamientos respectivos podrán incrementar los tipos fijados en el apartado 1 con los puntos porcentuales que para cada caso se indican, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes. En el supuesto de que sean varias, se podrá optar por hacer uso del incremento previsto para una sola, algunas o todas ellas:

Puntos porcentuales

Bienes urbanos

Bienes rústicos

A) Municipios que sean capital de provincia o comunidad autónoma

0,07

0,06

B) Municipios en los que se preste servicio de transporte público colectivo de superficie

0,07

0,05

C) Municipios cuyos ayuntamientos presten más servicios de aquellos a los que están obligados según lo dispuesto en el artículo 26 de la Ley 7/1985, de 2 de abril

0,06

0,06

D) Municipios en los que los terrenos de naturaleza rústica representan más del 80 por ciento de la superficie total del término

0,00

0,15

4. Dentro de los límites resultantes de lo dispuesto en los apartados anteriores, los ayuntamientos podrán establecer, para los bienes inmuebles urbanos, excluidos los de uso residencial, tipos diferenciados atendiendo a los usos establecidos en la normativa catastral para la valoración de las construcciones. Cuando los inmuebles tengan atribuidos varios usos se aplicará el tipo correspondiente al uso de la edificación o dependencia principal.

Dichos tipos solo podrán aplicarse, como máximo, al 10 por ciento de los bienes inmuebles urbanos del término municipal que, para cada uso, tenga mayor valor catastral, a cuyo efecto la ordenanza fiscal del impuesto señalará el correspondiente umbral de valor para todos o cada uno de los usos, a partir del cual serán de aplicación los tipos incrementados.

Tratándose de inmuebles de uso residencial que se encuentren desocupados con carácter permanente, los ayuntamientos podrán exigir un recargo de hasta el 50 por ciento de la cuota líquida del impuesto. Dentro de este límite, los ayuntamientos podrán determinar mediante ordenanza fiscal un único recargo o varios en función de la duración del período de desocupación del inmueble.

El recargo, que se exigirá a los sujetos pasivos de este tributo, se devengará el 31 de diciembre y se liquidará anualmente por los ayuntamientos, una vez constatada la desocupación del inmueble en tal fecha, juntamente con el acto administrativo por el que esta se declare.

A estos efectos tendrá la consideración de inmueble desocupado con carácter permanente aquel que permanezca desocupado de acuerdo con lo que se establezca en la correspondiente normativa sectorial de vivienda, autonómica o estatal, con rango de ley, y conforme a los requisitos, medios de prueba y procedimiento que establezca la ordenanza fiscal. En todo caso, la declaración municipal como inmueble desocupado con carácter permanente exigirá la previa audiencia del sujeto pasivo y la acreditación por el Ayuntamiento de los indicios de desocupación, a regular en dicha ordenanza, dentro de los cuales podrán figurar los relativos a los datos del padrón municipal, así como los consumos de servicios de suministro.

5. Por excepción, en los municipios en los que entren en vigor nuevos valores catastrales de inmuebles rústicos y urbanos, resultantes de procedimientos de valoración colectiva de carácter general, los ayuntamientos podrán establecer, durante un período máximo de seis años, tipos de gravamen reducidos, que no podrán ser inferiores al 0,1 por ciento para los bienes inmuebles urbanos ni al 0,075 por ciento, tratándose de inmuebles rústicos.

6. Los ayuntamientos que acuerden nuevos tipos de gravamen, por estar incurso el municipio respectivo en procedimientos de valoración colectiva de carácter general, deberán aprobar dichos tipos provisionalmente con anterioridad al inicio de las notificaciones individualizadas de los nuevos valores y, en todo caso, antes del 1 de julio del año inmediatamente anterior a aquel en que deban surtir efecto. De este acuerdo se dará traslado a la Dirección General del Catastro dentro de dicho plazo.

7. En los supuestos a los que se refiere el apartado 3 del artículo 66 de esta ley, los ayuntamientos aplicarán a los bienes inmuebles rústicos y urbanos que pasen a formar parte de su término municipal el tipo de gravamen vigente en el municipio de origen, salvo que acuerden establecer otro distinto.

Es modifica l’apartat 4 per l’art. 4.2 del Reial decret llei 7/2019, d’1 de març. Ref. BOE-A-2019-3108-CAT-pdf.

Es deixa sense efecte la modificació de l’apartat 4 per Resolució de 22 de gener de 2019 que publica l’Acord del Congrés dels Diputats pel qual es deroga el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Resolució publicada en el BOE exclusivament en castellà.

Es modifica l’apartat 4 per l’art. 4.2 del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2018-17293-CAT-pdf.

Vegeu l’art. 8 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre Ref. BOE-A-2013-11331-CAT-pdf, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2014 i 2015, sobre tipus de gravamen de l’IBI.

Vegeu els arts. 26 i 30 del Reial decret llei 8/2013, de 28 de juny. Ref. BOE-A-2013-7063-CAT-pdf, quant a condicions aplicables a uns certs municipis.

Vegeu l’art. 8 del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre Ref. BOE-A-2011-20638-CAT-pdf, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2012 i 2013, sobre tipus de gravamen de l’IBI.

S’amplia fins l’1 d’agost de 2011, amb vigencia exclusiva per a l’exercici 2011, el termini de l’apartat 6 per als procedimients indicats, per la disposició transitòria 6 de la Llei 39/2010, de 22 de desembre. Ref. BOE-A-2010-19703-CAT-pdf.

S’amplia fins al 31 d’octubre d’2007, amb vigencia exclusiva per a l’exercici 2007, el termini de l’apartat 6 per als procediments indicats, per la disposició transitòria 9 de la Llei 36/2006, de 29 de novembre. Ref. BOE-A-2006-20843-CAT-pdf.

Se modifica el apartado 4 por el art. 4.2 del Real Decreto-ley 7/2019, de 1 de marzo. Ref. BOE-A-2019-3108-html.

Se deja sin efecto la modificación del apartado 4 por Resolución de 22 de enero de 2019 que publica el Acuerdo del Congreso de los Diputados por el que se deroga el Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Se modifica el apartado 4 por el art. 4.2 del Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2018-17293-html.

Véase el art. 8 de la Ley 16/2013, de 29 de octubre Ref. BOE-A-2013-11331-html, con efectos para los periodos impositivos que se inicien en los años 2014 y 2015, sobre tipos de gravamen del IBI.

Véanse los arts. 26 y 30 del Real Decreto-ley 8/2013, de 28 de junio. Ref. BOE-A-2013-7063-html, en cuanto a condiciones aplicables a ciertos municipios.

Véase el art. 8 del Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre Ref. BOE-A-2011-20638-html, con efectos para los periodos impositivos que se inicien en los años 2012 y 2013, sobre tipos de gravamen del IBI.

Se amplía hasta el 1 de agosto de 2011, con vigencia exclusiva para el ejercicio 2011, el plazo del apartado 6 para los procedimientos indicados, por la disposición transitoria 6 de la Ley 39/2010, de 22 de diciembre. Ref. BOE-A-2010-19703-html.

Se amplía hasta el 31 de octubre de 2007, con vigencia exclusiva para el ejercicio 2007, el plazo del apartado 6 para los procedimientos indicados, por la disposición transitoria 9 de la Ley 36/2006, de 29 de noviembre. Ref. BOE-A-2006-20843-html.


[Bloc 121: #TRLRHL-a73]

Article 73. Bonificacions obligatòries.

1. Tenen dret a una bonificació d’entre el 50 i el 90 per cent en la quota íntegra de l’impost, sempre que ho sol·licitin els interessats abans de l’inici de les obres, els immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d’obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figurin entre els béns del seu immobilitzat. Si no hi ha un acord municipal, s’aplica als immobles esmentats la bonificació màxima que preveu aquest article.

El termini d’aplicació d’aquesta bonificació comprèn des del període impositiu següent a aquell en què s’iniciïn les obres fins al posterior a la seva finalització, sempre que durant aquest temps es duguin a terme obres d’urbanització o construcció efectiva, i sense que, en cap cas, pugui excedir tres períodes impositius.

2. Tenen dret a una bonificació del 50 per cent en la quota íntegra de l’impost, durant els tres períodes impositius següents al de l’atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i els que s’hi puguin equiparar de conformitat amb la normativa de la comunitat autònoma respectiva.

Aquesta bonificació es concedeix a petició de l’interessat, i es pot fer en qualsevol moment abans de la finalització dels tres períodes impositius de durada d’aquella i té efectes, si s’escau, des del període impositiu següent a aquell en què se sol·liciti.

Els ajuntaments poden establir una bonificació de fins al 50 per cent en la quota íntegra de l’impost, aplicable als immobles esmentats una vegada transcorregut el termini que preveu el paràgraf anterior. L’ordenança fiscal ha de determinar la durada i la quantia anual d’aquesta bonificació.

3. Tenen dret a una bonificació del 95 per cent de la quota íntegra i, si s’escau, del recàrrec de l’impost a què es refereix l’article 153 d’aquesta Llei, els béns rústics de les cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra, en els termes que estableix la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.

4. Les ordenances fiscals han d’especificar els aspectes substantius i formals de les bonificacions indicades als apartats anteriors, així com les condicions de compatibilitat amb altres beneficis fiscals.


[Bloque 121: #TRLRHL-a73]

Artículo 73. Bonificaciones obligatorias.

1. Tendrán derecho a una bonificación de entre el 50 y el 90 por ciento en la cuota íntegra del impuesto, siempre que así se solicite por los interesados antes del inicio de las obras, los inmuebles que constituyan el objeto de la actividad de las empresas de urbanización, construcción y promoción inmobiliaria tanto de obra nueva como de rehabilitación equiparable a ésta, y no figuren entre los bienes de su inmovilizado. En defecto de acuerdo municipal, se aplicará a los referidos inmuebles la bonificación máxima prevista en este artículo.

El plazo de aplicación de esta bonificación comprenderá desde el período impositivo siguiente a aquel en que se inicien las obras hasta el posterior a su terminación, siempre que durante ese tiempo se realicen obras de urbanización o construcción efectiva, y sin que, en ningún caso, pueda exceder de tres períodos impositivos.

2. Tendrán derecho a una bonificación del 50 por ciento en la cuota íntegra del Impuesto, durante los tres períodos impositivos siguientes al del otorgamiento de la calificación definitiva, las viviendas de protección oficial y las que resulten equiparables a éstas conforme a la normativa de la respectiva comunidad autónoma.

Dicha bonificación se concederá a petición del interesado, la cual podrá efectuarse en cualquier momento anterior a la terminación de los tres períodos impositivos de duración de aquella y surtirá efectos, en su caso, desde el período impositivo siguiente a aquel en que se solicite.

Los ayuntamientos podrán establecer una bonificación de hasta el 50 por ciento en la cuota íntegra del impuesto, aplicable a los citados inmuebles una vez transcurrido el plazo previsto en el párrafo anterior. La ordenanza fiscal determinará la duración y la cuantía anual de esta bonificación.

3. Tendrán derecho a una bonificación del 95 por ciento de la cuota íntegra y, en su caso, del recargo del impuesto a que se refiere el artículo 153 de esta ley, los bienes rústicos de las cooperativas agrarias y de explotación comunitaria de la tierra, en los términos establecidos en la Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre Régimen Fiscal de las Cooperativas.

4. Las ordenanzas fiscales especificarán los aspectos sustantivos y formales de las bonificaciones indicadas en los apartados anteriores, así como las condiciones de compatibilidad con otros beneficios fiscales.


[Bloc 122: #TRLRHL-a74]

Article 74. Bonificacions potestatives.

1. Les ordenances fiscals poden regular una bonificació de fins al 90 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor dels béns immobles urbans ubicats en àrees o zones del municipi que, de conformitat amb la legislació i el planejament urbanístics, corresponguin a assentaments de població singularitzats per la seva vinculació o preeminència d’activitats primàries de caràcter agrícola, ramader, forestal, pesquer o anàlogues i que disposin d’un nivell de serveis de competència municipal, infraestructures o equipaments col·lectius inferior a l’existent a les àrees o zones consolidades del municipi, sempre que les seves característiques econòmiques aconsellin una protecció especial.

Les característiques peculiars i l’àmbit dels nuclis de població, les àrees o les zones, així com les tipologies de les construccions i els usos del sòl necessaris per aplicar aquesta bonificació i la seva durada, la quantia anual i altres aspectes substantius i formals s’han d’especificar a l’ordenança fiscal.

2. Els ajuntaments, per a cada exercici, poden acordar l’aplicació als béns immobles d’una bonificació en la quota íntegra de l’impost equivalent a la diferència positiva entre la quota íntegra de l’exercici i la quota líquida de l’exercici anterior multiplicada aquesta última pel coeficient d’increment màxim anual de la quota líquida que estableixi l’ordenança fiscal per a cada un dels trams de valor cadastral i, si s’escau, per a cada una de les diverses classes de cultius o aprofitaments o de modalitats d’ús de les construccions que s’hi fixin i en què se situïn els diferents béns immobles del municipi.

Aquesta bonificació, la durada màxima de la qual no pot excedir tres períodes impositius, té efectivitat a partir de l’entrada en vigor de nous valors cadastrals de béns immobles d’una mateixa classe, resultants d’un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general d’àmbit municipal. Així mateix, l’ordenança ha de fixar les condicions de compatibilitat d’aquesta bonificació amb les altres que beneficiïn els mateixos immobles.

Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, en el cas que l’aplicació d’una altra bonificació conclogui en el període immediatament anterior a aquell en què s’hagi d’aplicar sobre aquest mateix immoble la bonificació a què es refereix aquest apartat, la quota sobre la qual s’aplica, si s’escau, el coeficient d’increment màxim anual ha de ser la quota íntegra de l’exercici anterior.

Quan en algun dels períodes impositius en què s’apliqui aquesta bonificació tingui efectivitat un canvi en el valor cadastral dels immobles, resultant d’alteracions susceptibles d’inscripció cadastral, del canvi de classe de l’immoble o d’un canvi d’aprofitament determinat per la modificació del planejament urbanístic, per calcular la bonificació s’ha de considerar quota líquida de l’exercici anterior la resultant d’aplicar el tipus de gravamen de l’any esmentat al valor base determinat de conformitat amb el que disposa l’article 69 d’aquesta Llei.

Les liquidacions tributàries resultants d’aplicar aquesta bonificació es regeixen pel que preveu l’article 102.3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, sense que sigui necessària la notificació individual en els casos d’establiment, modificació o supressió d’aquella com a conseqüència de l’aprovació o modificació de l’ordenança fiscal.

2 bis) Els ajuntaments poden regular mitjançant una ordenança una bonificació de fins al 95 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor d’immobles d’organismes públics de recerca i els d’ensenyament universitari.

2 ter. Els ajuntaments, mitjançant ordenança, poden regular una bonificació de fins al 95 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor dels béns immobles exclosos de l’exempció a què es refereix l’últim paràgraf de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 62 d’aquesta Llei.

2 quater. Els ajuntaments, mitjançant ordenança, poden regular una bonificació de fins al 95 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor d’immobles en què es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin aquesta declaració. Aquesta declaració correspon al ple de la corporació i s’ha d’acordar, amb la sol·licitud prèvia del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

3. Els ajuntaments, mitjançant ordenança, poden regular una bonificació de fins al 90 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor de cada grup de béns immobles de característiques especials. L’ordenança ha d’especificar la durada, la quantia anual i altres aspectes substantius i formals relatius a aquesta bonificació.

4. Les ordenances fiscals poden regular una bonificació de fins al 90 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor dels subjectes passius que tinguin la condició de titulars de família nombrosa.

L’ordenança ha d’especificar la classe i les característiques dels béns immobles a què afecti, la durada, la quantia anual i altres aspectes substantius i formals d’aquesta bonificació, així com les condicions de compatibilitat amb altres beneficis fiscals.

5. Les ordenances fiscals poden regular una bonificació de fins al 50 per cent de la quota íntegra de l’impost per als béns immobles en què s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. L’aplicació d’aquesta bonificació està condicionada al fet que les instal·lacions per produir calor incloguin col·lectors que disposin de l’homologació corresponent per part de l’Administració competent. Els altres aspectes substantius i formals d’aquesta bonificació s’han d’especificar a l’ordenança fiscal.

6. Els ajuntaments, mitjançant una ordenança fiscal, poden establir una bonificació de fins al 95 per cent en la quota íntegra de l’impost per als béns immobles d’ús residencial destinats a lloguer d’habitatge amb renda limitada per una norma jurídica.


[Bloque 122: #TRLRHL-a74]

Artículo 74. Bonificaciones potestativas.

1. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 90 por ciento de la cuota íntegra del Impuesto a favor de los bienes inmuebles urbanos ubicados en áreas o zonas del municipio que, conforme a la legislación y planeamiento urbanísticos, correspondan a asentamientos de población singularizados por su vinculación o preeminencia de actividades primarias de carácter agrícola, ganadero, forestal, pesquero o análogas y que dispongan de un nivel de servicios de competencia municipal, infraestructuras o equipamientos colectivos inferior al existente en las áreas o zonas consolidadas del municipio, siempre que sus características económicas aconsejen una especial protección.

Las características peculiares y ámbito de los núcleos de población, áreas o zonas, así como las tipologías de las construcciones y usos del suelo necesarios para la aplicación de esta bonificación y su duración, cuantía anual y demás aspectos sustantivos y formales se especificarán en la ordenanza fiscal.

2. Los ayuntamientos podrán acordar, para cada ejercicio, la aplicación a los bienes inmuebles de una bonificación en la cuota íntegra del impuesto equivalente a la diferencia positiva entre la cuota íntegra del ejercicio y la cuota líquida del ejercicio anterior multiplicada esta última por el coeficiente de incremento máximo anual de la cuota líquida que establezca la ordenanza fiscal para cada uno de los tramos de valor catastral y, en su caso, para cada una de las diversas clases de cultivos o aprovechamientos o de modalidades de uso de las construcciones que en aquella se fijen y en que se sitúen los diferentes bienes inmuebles del municipio.

Dicha bonificación, cuya duración máxima no podrá exceder de tres períodos impositivos, tendrá efectividad a partir de la entrada en vigor de nuevos valores catastrales de bienes inmuebles de una misma clase, resultantes de un procedimiento de valoración colectiva de carácter general de ámbito municipal. Asimismo, la ordenanza fijará las condiciones de compatibilidad de esta bonificación con las demás que beneficien a los mismos inmuebles.

Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, en el supuesto de que la aplicación de otra bonificación concluya en el período inmediatamente anterior a aquel en que haya de aplicarse sobre ese mismo inmueble la bonificación a que se refiere este apartado, la cuota sobre la que se aplicará, en su caso, el coeficiente de incremento máximo anual será la cuota íntegra del ejercicio anterior.

Cuando en alguno de los períodos impositivos en los que se aplique esta bonificación tenga efectividad un cambio en el valor catastral de los inmuebles, resultante de alteraciones susceptibles de inscripción catastral, del cambio de clase del inmueble o de un cambio de aprovechamiento determinado por la modificación del planeamiento urbanístico, para el cálculo de la bonificación se considerará como cuota líquida del ejercicio anterior la resultante de aplicar el tipo de gravamen de dicho año al valor base determinado conforme a lo dispuesto en el artículo 69 de esta ley.

Las liquidaciones tributarias resultantes de la aplicación de esta bonificación se regirán por lo previsto en el artículo 102.3 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, sin que sea necesaria su notificación individual en los casos de establecimiento, modificación o supresión de aquella como consecuencia de la aprobación o modificación de la ordenanza fiscal.

2 bis. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 95 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de inmuebles de organismos públicos de investigación y los de enseñanza universitaria.

2 ter. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 95 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de los bienes inmuebles excluidos de la exención a que se refiere el último párrafo de la letra b) del apartado 2 del artículo 62 de esta Ley.

2 quáter. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 95 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de inmuebles en los que se desarrollen actividades económicas que sean declaradas de especial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, histórico artísticas o de fomento del empleo que justifiquen tal declaración. Corresponderá dicha declaración al Pleno de la Corporación y se acordará, previa solicitud del sujeto pasivo, por voto favorable de la mayoría simple de sus miembros.

3. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 90 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de cada grupo de bienes inmuebles de características especiales. La ordenanza deberá especificar la duración, cuantía anual y demás aspectos sustantivos y formales relativos a esta bonificación.

4. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 90 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de aquellos sujetos pasivos que ostenten la condición de titulares de familia numerosa.

La ordenanza deberá especificar la clase y características de los bienes inmuebles a que afecte, duración, cuantía anual y demás aspectos sustantivos y formales de esta bonificación, así como las condiciones de compatibilidad con otros beneficios fiscales.

5. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 50 por ciento de la cuota íntegra del impuesto para los bienes inmuebles en los que se hayan instalado sistemas para el aprovechamiento térmico o eléctrico de la energía proveniente del sol. La aplicación de esta bonificación estará condicionada a que las instalaciones para producción de calor incluyan colectores que dispongan de la correspondiente homologación por la Administración competente. Los demás aspectos sustantivos y formales de esta bonificación se especificarán en la ordenanza fiscal.

6. Los ayuntamientos mediante ordenanza fiscal podrán establecer una bonificación de hasta el 95 por ciento en la cuota íntegra del impuesto para los bienes inmuebles de uso residencial destinados a alquiler de vivienda con renta limitada por una norma jurídica.

S’afegeix l’apartat 6 per l’art. 4.3 del Reial decret llei 7/2019, d’1 de març. Ref. BOE-A-2019-3108-CAT-pdf.

Es deixa sense efecte la incorporació de l’apartat 6 per Resolució de 22 de gener de 2019 que publica l’Acord del Congrés dels Diputats pel qual es deroga el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Resolució publicada en el BOE exclusivament en castellà.

S’afegeix l’apartat 6 per l’art. 4.3 del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre. Ref. BOE-A-2018-17293-CAT-pdf.

S’afegeixen els apartats 2 ter i 2 quater, amb efectes des de l’1 de gener de 2013, per l’art. 14.4 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15650-CAT-pdf.

S’afegeix l’apartat 2 bis) per la disposició final 4 de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril. Ref. BOE-A-2007-7786-CAT-pdf.

Se añade el apartado 6 por el art. 4.3 del Real Decreto-ley 7/2019, de 1 de marzo. Ref. BOE-A-2019-3108-html.

Se deja sin efecto la incorporación del apartado 6 por Resolución de 22 de enero de 2019 que publica el Acuerdo del Congreso de los Diputados por el que se deroga el Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2019-799-html.

Se añade el apartado 6 por el art. 4.3 del Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre. Ref. BOE-A-2018-17293-html.

Se añaden los apartados 2 ter y 2 quáter, con efectos desde el 1 de enero de 2013, por el art. 14.4 de la Ley 16/2012, de 27 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15650-html.

Se añade el apartado 2 bis) por la disposición final 4 de la Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril. Ref. BOE-A-2007-7786-html.


[Bloc 123: #TRLRHL-a75]

Article 75. Meritació i període impositiu.

1. L’impost es merita el primer dia del període impositiu.

2. El període impositiu coincideix amb l’any natural.

3. Els fets, actes i negocis que han de ser objecte de declaració o comunicació davant el Cadastre immobiliari tenen efectivitat en la meritació d’aquest impost immediatament posterior al moment en què produeixin efectes cadastrals. L’efectivitat de les inscripcions cadastrals resultants dels procediments de valoració col·lectiva i de determinació del valor cadastral dels béns immobles de característiques especials coincideix amb la que preveuen les normes reguladores del Cadastre immobiliari.


[Bloque 123: #TRLRHL-a75]

Artículo 75. Devengo y período impositivo.

1. El impuesto se devengará el primer día del período impositivo.

2. El período impositivo coincide con el año natural.

3. Los hechos, actos y negocios que deben ser objeto de declaración o comunicación ante el Catastro Inmobiliario tendrán efectividad en el devengo de este impuesto inmediatamente posterior al momento en que produzcan efectos catastrales. La efectividad de las inscripciones catastrales resultantes de los procedimientos de valoración colectiva y de determinación del valor catastral de los bienes inmuebles de características especiales coincidirá con la prevista en las normas reguladoras del Catastro Inmobiliario.


[Bloc 124: #TRLRHL-a76]

Article 76. Declaracions i comunicacions davant el Cadastre immobiliari.

1. Les alteracions concernents als béns immobles susceptibles d’inscripció cadastral que tinguin transcendència a l’efecte d’aquest impost determinen l’obligació dels subjectes passius de formalitzar les declaracions conduents a inscriure’ls en el Cadastre immobiliari, de conformitat amb el que estableixen les seves normes reguladores.

2. Sense perjudici de la facultat de la Direcció General del Cadastre de requerir a l’interessat la documentació que en cada cas sigui pertinent, als municipis acollits mitjançant ordenança fiscal al procediment de comunicació que preveuen les normes reguladores del Cadastre immobiliari, les declaracions a les quals al·ludeix aquest article s’entenen realitzades quan les circumstàncies o alteracions a què es refereixen constin en la corresponent llicència o autorització municipal, cas en què el subjecte passiu queda exempt de l’obligació de declarar abans esmentada.

3. Els ajuntaments poden exigir l’acreditació de la presentació de la declaració cadastral de nova construcció per a la tramitació del procediment de concessió de la llicència que autoritzi la primera ocupació dels immobles. En cas que l’ajuntament s’hagi acollit al procediment de comunicació a què es refereix l’apartat anterior, en comptes de l’acreditació de la declaració es pot exigir la informació complementària que sigui necessària per a la remissió de la comunicació.


[Bloque 124: #TRLRHL-a76]

Artículo 76. Declaraciones y comunicaciones ante el Catastro Inmobiliario.

1. Las alteraciones concernientes a los bienes inmuebles susceptibles de inscripción catastral que tengan trascendencia a efectos de este impuesto determinarán la obligación de los sujetos pasivos de formalizar las declaraciones conducentes a su inscripción en el Catastro Inmobiliario, conforme a lo establecido en sus normas reguladoras.

2. Sin perjuicio de la facultad de la Dirección General del Catastro de requerir al interesado la documentación que en cada caso resulte pertinente, en los municipios acogidos mediante ordenanza fiscal al procedimiento de comunicación previsto en las normas reguladoras del Catastro Inmobiliario, las declaraciones a las que alude este artículo se entenderán realizadas cuando las circunstancias o alteraciones a que se refieren consten en la correspondiente licencia o autorización municipal, supuesto en el que el sujeto pasivo quedará exento de la obligación de declarar antes mencionada.

3. Los ayuntamientos podrán exigir la acreditación de la presentación de la declaración catastral de nueva construcción para la tramitación del procedimiento de concesión de la licencia que autorice la primera ocupación de los inmuebles. En el caso de que el ayuntamiento se hubiera acogido al procedimiento de comunicación a que se refiere el apartado anterior, en lugar de la acreditación de la declaración podrá exigirse la información complementaria que resulte necesaria para la remisión de la comunicación.

S’afegeix l’apartat 3 per l’art.11.1 de la Llei 36/2006, de 29 de novembre. Ref. BOE-A-2006-20843-CAT-pdf.

Se añade el apartado 3 por el art.11.1 de la Ley 36/2006, de 29 de noviembre. Ref. BOE-A-2006-20843-html.


[Bloc 125: #TRLRHL-a77]

Article 77. Gestió tributària de l’impost.

1. La liquidació i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària d’aquest impost, són competència exclusiva dels ajuntaments i comprenen les funcions de reconeixement i denegació d’exempcions i bonificacions, realització de les liquidacions conduents a la determinació dels deutes tributaris, emissió dels documents de cobrament, resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts, resolució dels recursos que s’interposin contra els esmentats actes i actuacions per a l’assistència i informació al contribuent referides a les matèries incloses en aquest apartat.

2. Els ajuntaments poden agrupar en un únic document de cobrament totes les quotes d’aquest impost relatives a un mateix subjecte passiu quan es tracti de béns rústics situats en un mateix municipi.

3. Els ajuntaments han de determinar la base liquidable quan la base imposable resulti de la tramitació dels procediments de declaració, comunicació, sol·licitud, compensació de discrepàncies i inspecció cadastral que preveuen les normes reguladores del Cadastre immobiliari.

4. No és necessari notificar individualment les liquidacions tributàries en els casos en què, d’acord amb els articles 65 i següents d’aquesta Llei, s’hagin practicat prèviament les notificacions del valor cadastral i base liquidable que preveuen els procediments de valoració col·lectiva.

Una vegada transcorregut el termini d’impugnació que preveuen les notificacions sense que s’hagin fet servir els recursos pertinents, s’entenen consentides i fermes les bases imposable i liquidable notificades, sense que puguin ser objecte d’una impugnació nova quan es faci l’exacció anual de l’impost.

5. L’impost es gestiona a partir de la informació inclosa al padró cadastral i als altres documents que n’expressin les variacions elaborats a l’efecte per la Direcció General del Cadastre, sense perjudici de la competència municipal per qualificar immobles d’ús residencial desocupats. Aquest padró, que es forma anualment per a cada terme municipal, conté la informació relativa als béns immobles, separadament per als de cada classe, i ha de ser tramès a les entitats gestores de l’impost abans de l’1 de març de cada any.

6. Les dades incloses al padró cadastral i als altres documents esmentats a l’apartat anterior han de figurar en les llistes de cobrament, els documents d’ingrés i els justificants de pagament de l’impost sobre béns immobles.

7. En els casos en què, després de l’emissió dels documents a què es refereix l’apartat anterior, s’hagi acreditat la no coincidència del subjecte passiu amb el titular cadastral, les rectificacions que respecte a aquell pugui acordar l’òrgan gestor a l’efecte de liquidar l’impost meritat pel corresponent exercici, s’han comunicar immediatament a la Direcció General del Cadastre de la manera que aquesta determini. Aquesta liquidació té caràcter provisional quan no hi hagi un conveni de delegació de funcions entre el Cadastre i l’ajuntament o entitat local corresponent.

En aquest cas, a la vista de la informació tramesa, la Direcció General del Cadastre confirma o modifica el titular cadastral mitjançant un acord que comunica a l’ajuntament o entitat local perquè es practiqui, si s’escau, una liquidació definitiva.

8. Els ajuntaments exerceixen directament les competències que aquest article els atribueix amb relació a l’impost sobre béns immobles o a través dels convenis o altres fórmules de col·laboració que se subscriguin amb qualsevol de les administracions públiques en els termes que preveu la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, amb aplicació de manera supletòria del que disposa el títol I de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Sense perjudici d’això, les entitats locals reconegudes per les lleis i les comunitats autònomes uniprovincials en què s’integrin els ajuntaments respectius han d’assumir l’exercici de les competències esmentades quan ho sol·liciti l’ajuntament interessat, de la manera i dins els terminis que s’estableixin per reglament.


[Bloque 125: #TRLRHL-a77]

Artículo 77. Gestión tributaria del impuesto.

1. La liquidación y recaudación, así como la revisión de los actos dictados en vía de gestión tributaria de este impuesto, serán competencia exclusiva de los ayuntamientos y comprenderán las funciones de reconocimiento y denegación de exenciones y bonificaciones, realización de las liquidaciones conducentes a la determinación de las deudas tributarias, emisión de los documentos de cobro, resolución de los expedientes de devolución de ingresos indebidos, resolución de los recursos que se interpongan contra dichos actos y actuaciones para la asistencia e información al contribuyente referidas a las materias comprendidas en este apartado.

2. Los ayuntamientos podrán agrupar en un único documento de cobro todas las cuotas de este impuesto relativas a un mismo sujeto pasivo cuando se trate de bienes rústicos sitos en un mismo municipio.

3. Los ayuntamientos determinarán la base liquidable cuando la base imponible resulte de la tramitación de los procedimientos de declaración, comunicación, solicitud, subsanación de discrepancias e inspección catastral previstos en las normas reguladoras del Catastro Inmobiliario.

4. No será necesaria la notificación individual de las liquidaciones tributarias en los supuestos en que, de conformidad con los artículos 65 y siguientes de esta ley, se hayan practicado previamente las notificaciones del valor catastral y base liquidable previstas en los procedimientos de valoración colectiva.

Una vez transcurrido el plazo de impugnación previsto en las citadas notificaciones sin que se hayan utilizado los recursos pertinentes, se entenderán consentidas y firmes las bases imponible y liquidable notificadas, sin que puedan ser objeto de nueva impugnación al procederse a la exacción anual del impuesto.

5. El impuesto se gestiona a partir de la información contenida en el padrón catastral y en los demás documentos expresivos de sus variaciones elaborados al efecto por la Dirección General del Catastro, sin perjuicio de la competencia municipal para la calificación de inmuebles de uso residencial desocupados. Dicho padrón, que se formará anualmente para cada término municipal, contendrá la información relativa a los bienes inmuebles, separadamente para los de cada clase y será remitido a las entidades gestoras del impuesto antes del 1 de marzo de cada año.

6. Los datos contenidos en el padrón catastral y en los demás documentos citados en el apartado anterior deberán figurar en las listas cobratorias, documentos de ingreso y justificantes de pago del Impuesto sobre Bienes Inmuebles.

7. En los supuestos en los que resulte acreditada, con posterioridad a la emisión de los documentos a que se refiere el apartado anterior, la no coincidencia del sujeto pasivo con el titular catastral, las rectificaciones que respecto a aquél pueda acordar el órgano gestor a efectos de liquidación del impuesto devengado por el correspondiente ejercicio, deberán ser inmediatamente comunicadas a la Dirección General del Catastro en la forma en que por ésta se determine. Esta liquidación tendrá carácter provisional cuando no exista convenio de delegación de funciones entre el Catastro y el ayuntamiento o entidad local correspondiente.

En este caso, a la vista de la información remitida, la Dirección General del Catastro confirmará o modificará el titular catastral mediante acuerdo que comunicará al ayuntamiento o entidad local para que se practique, en su caso, liquidación definitiva.

8. Las competencias que con relación al Impuesto sobre Bienes Inmuebles se atribuyen a los ayuntamientos en este artículo se ejercerán directamente por aquellos o a través de los convenios u otras fórmulas de colaboración que se celebren con cualquiera de las Administraciones públicas en los términos previstos en la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, con aplicación de forma supletoria de lo dispuesto en el título I de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Sin perjuicio de lo anterior, las entidades locales reconocidas por las leyes y las comunidades autónomas uniprovinciales en las que se integren los respectivos ayuntamientos asumirán el ejercicio de las referidas competencias cuando así lo solicite el ayuntamiento interesado, en la forma y plazos que reglamentariamente se establezcan.


[Bloc 126: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss3]

Subsecció 3a Impost sobre activitats econòmiques


[Bloque 126: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss3]

Subsección 3.ª Impuesto sobre Actividades Económicas


[Bloc 127: #TRLRHL-a78]

Article 78. Naturalesa i fet imposable.

1. L’impost sobre activitats econòmiques és un tribut directe de caràcter real, el fet imposable del qual està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d’activitats empresarials, professionals o artístiques, s’exerceixin o no en un local determinat i estiguin o no especificades a les tarifes de l’impost.

2. Als efectes d’aquest impost, es consideren activitats empresarials les ramaderes, quan tinguin caràcter independent, les mineres, industrials, comercials i de serveis. Per tant, no tenen aquesta consideració les activitats agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres, i cap d’aquestes no constitueix fet imposable per l’impost.

A l’efecte del que preveu el paràgraf anterior, té la consideració de ramaderia independent el conjunt de caps de bestiar que estigui inclòs en algun dels casos següents:

a) Que pasturi o s’alimenti fonamentalment en terres que no siguin explotades agrícolament o forestalment pel propietari del bestiar.

b) L’estabulat fora de les finques rústiques.

c) El transhumant o transterminant.

d) El que s’alimenti fonamentalment amb pinsos no produïts a la finca en què es criï.


[Bloque 127: #TRLRHL-a78]

Artículo 78. Naturaleza y hecho imponible.

1. El Impuesto sobre Actividades Económicas es un tributo directo de carácter real, cuyo hecho imponible está constituido por el mero ejercicio, en territorio nacional, de actividades empresariales, profesionales o artísticas, se ejerzan o no en local determinado y se hallen o no especificadas en las tarifas del impuesto.

2. Se consideran, a los efectos de este impuesto, actividades empresariales las ganaderas, cuando tengan carácter independiente, las mineras, industriales, comerciales y de servicios. No tienen, por consiguiente, tal consideración las actividades agrícolas, las ganaderas dependientes, las forestales y las pesqueras, no constituyendo hecho imponible por el impuesto ninguna de ellas.

A efectos de lo previsto en el párrafo anterior, tendrá la consideración de ganadería independiente el conjunto de cabezas de ganado que se encuentre comprendido en alguno de los casos siguientes:

a) Que paste o se alimente fundamentalmente en tierras que no sean explotadas agrícola o forestalmente por el dueño del ganado.

b) El estabulado fuera de las fincas rústicas.

c) El trashumante o trasterminante.

d) Aquel que se alimente fundamentalmente con piensos no producidos en la finca en que se críe.


[Bloc 128: #TRLRHL-a79]

Article 79. Activitat econòmica gravada.

1. Es considera que una activitat s’exerceix amb caràcter empresarial, professional o artístic, quan suposi l’ordenació pel seu compte de mitjans de producció i de recursos humans o d’un de tots dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.

2. El contingut de les activitats gravades es defineix a les tarifes de l’impost.


[Bloque 128: #TRLRHL-a79]

Artículo 79. Actividad económica gravada.

1. Se considera que una actividad se ejerce con carácter empresarial, profesional o artístico, cuando suponga la ordenación por cuenta propia de medios de producción y de recursos humanos o de uno de ambos, con la finalidad de intervenir en la producción o distribución de bienes o servicios.

2. El contenido de las actividades gravadas se definirá en las tarifas del impuesto.


[Bloc 129: #TRLRHL-a80]

Article 80. Prova de l’exercici d’activitat econòmica gravada.

L’exercici de les activitats gravades s’ha de provar per qualsevol mitjà admissible en dret i, en particular, pels que preveu l’article 3 del Codi de comerç.


[Bloque 129: #TRLRHL-a80]

Artículo 80. Prueba del ejercicio de actividad económica gravada.

El ejercicio de las actividades gravadas se probará por cualquier medio admisible en derecho y, en particular, por los contemplados en el artículo 3 del Código de Comercio.


[Bloc 130: #TRLRHL-a81]

Article 81. Casos de no subjecció.

No constitueix fet imposable en aquest impost l’exercici de les activitats següents:

1. L’alienació de béns integrats en l’actiu fix de les empreses que hagin figurat degudament inventariats com a immobilitzat amb més de dos anys d’antelació a la data de transmetre’s, i la venda de béns d’ús particular i privat del venedor sempre que els hagi fet servir durant un període de temps igual.

2. La venda dels productes que es reben en pagament de treballs personals o serveis professionals.

3. L’exposició d’articles amb la finalitat exclusiva de decoració o guarniment de l’establiment. Per contra, està subjecta a l’impost l’exposició d’articles per a regal als clients.

4. Quan es tracti de venda al detall la realització d’un sol acte o operació aïllada.


[Bloque 130: #TRLRHL-a81]

Artículo 81. Supuestos de no sujeción.

No constituye hecho imponible en este impuesto el ejercicio de las siguientes actividades:

1. La enajenación de bienes integrados en el activo fijo de las empresas que hubieran figurado debidamente inventariados como tal inmovilizado con más de dos años de antelación a la fecha de transmitirse, y la venta de bienes de uso particular y privado del vendedor siempre que los hubiese utilizado durante igual período de tiempo.

2. La venta de los productos que se reciben en pago de trabajos personales o servicios profesionales.

3. La exposición de artículos con el fin exclusivo de decoración o adorno del establecimiento. Por el contrario, estará sujeta al impuesto la exposición de artículos para regalo a los clientes.

4. Cuando se trate de venta al por menor la realización de un solo acto u operación aislada.


[Bloc 131: #TRLRHL-a82]

Article 82. Exempcions.

1. Estan exempts de l’impost:

a) L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.

b) Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què aquella s’exerceixi.

A aquests efectes, no es considera que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi exercit anteriorment sota una altra titularitat, circumstància que s’entén que, entre d’altres casos, concorre en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.

c) Els subjectes passius següents:

Les persones físiques.

Els subjectes passius de l’impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 d’euros.

Quant als contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, l’exempció només abasta els que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, sempre que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 d’euros.

A l’efecte d’aplicar l’exempció que preveu aquest paràgraf, s’han de tenir en compte les regles següents:

1a L’import net del volum de negoci es determina d’acord amb el que preveu l’article 191 del text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre.

2a L’import net del volum de negoci, en el cas dels subjectes passius de l’impost sobre societats o dels contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, és el del període impositiu el termini de presentació de declaracions pels esmentats tributs del qual hagi finalitzat l’any anterior al de la meritació d’aquest impost. En el cas de les societats civils i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, l’import net del volum de negoci és el que correspongui al penúltim any anterior al de meritació d’aquest impost. Si aquest període impositiu ha tingut una durada inferior a l’any natural, l’import net del volum de negoci s’ha d’elevar a l’any.

3a Per calcular l’import del volum de negoci del subjecte passiu, es té en compte el conjunt de les activitats econòmiques que hagi exercit.

No obstant això, quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de comerç, l’import net del volum de negoci s’ha de referir al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup.

A l’efecte del que disposa el paràgraf anterior, s’entén que els casos de l’article 42 del Codi de comerç són els que recull la secció 1a del capítol I de les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1815/1991, de 20 de desembre.

4a En el cas dels contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, cal atenir-se a l’import net del volum de negoci imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.

d) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social que regula la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.

e) Els organismes públics d’investigació, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública, i els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, mancant-los l’ànim de lucre, estiguin en règim de concert educatiu, fins i tot si faciliten als seus alumnes llibres o articles d’escriptori o els presten els serveis de mitja pensió o internat i encara que per excepció venguin en el mateix establiment els productes dels tallers dedicats a l’esmentat ensenyament, sempre que l’import de la venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini, exclusivament, a adquirir matèries primeres o sostenir l’establiment.

f) Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que duguin a terme per l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de minusvàlids, encara que venguin els productes dels tallers dedicats a aquestes finalitats, sempre que l’import de la venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini exclusivament a adquirir matèries primeres o a sostenir l’establiment.

g) La Creu Roja Espanyola.

h) Els subjectes passius a què els sigui aplicable l’exempció en virtut de tractats o convenis internacionals.

2. Els subjectes passius a què es refereixen els paràgrafs a), d), g) i h) de l’apartat anterior no estan obligats a presentar declaració d’alta en la matrícula de l’impost.

3. El ministre d’Hisenda ha d’establir en quins casos l’aplicació de l’exempció que preveu el paràgraf c) de l’apartat 1 anterior exigeix presentar una comunicació adreçada a l’Agència Estatal d’Administració Tributària en què es faci constar que es compleixen els requisits que estableix el paràgraf esmentat per a l’aplicació de l’exempció. Aquesta obligació no s’exigeix, en cap cas, quan es tracti de contribuents per l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Els subjectes passius que hagin aplicat l’exempció que preveu el paràgraf b) de l’apartat 1 anterior han de presentar la comunicació, si s’escau, l’any següent al posterior al d’inici de la seva activitat.

A aquests efectes, el ministre d’Hisenda ha d’establir el contingut, el termini i la forma de presentació de la comunicació, així com els casos en què s’ha de presentar per via telemàtica.

Quant a les variacions que puguin afectar l’exempció que preveu el paràgraf c) de l’apartat 1 anterior, cal atenir-se al que preveu el paràgraf tercer de l’apartat 2 de l’article 90 d’aquesta Llei.

4. Les exempcions que preveuen els paràgrafs e) i f) de l’apartat 1 d’aquest article s’han de sol·licitar i es concedeixen, quan escaigui, a instància de part.


[Bloque 131: #TRLRHL-a82]

Artículo 82. Exenciones.

1. Están exentos del impuesto:

a) El Estado, las comunidades autónomas y las entidades locales, así como los organismos autónomos del Estado y las entidades de derecho público de análogo carácter de las comunidades autónomas y de las entidades locales.

b) Los sujetos pasivos que inicien el ejercicio de su actividad en territorio español, durante los dos primeros períodos impositivos de este impuesto en que se desarrolle aquella.

A estos efectos, no se considerará que se ha producido el inicio del ejercicio de una actividad cuando esta se haya desarrollado anteriormente bajo otra titularidad, circunstancia que se entenderá que concurre, entre otros supuestos, en los casos de fusión, escisión o aportación de ramas de actividad.

c) Los siguientes sujetos pasivos:

Las personas físicas.

Los sujetos pasivos del Impuesto sobre Sociedades, las sociedades civiles y las entidades del artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, que tengan un importe neto de la cifra de negocios inferior a 1.000.000 de euros.

En cuanto a los contribuyentes por el Impuesto sobre la Renta de no Residentes, la exención sólo alcanzará a los que operen en España mediante establecimiento permanente, siempre que tengan un importe neto de la cifra de negocios inferior a 1.000.000 de euros.

A efectos de la aplicación de la exención prevista en este párrafo, se tendrán en cuenta las siguientes reglas:

1.ª El importe neto de la cifra de negocios se determinará de acuerdo con lo previsto en el artículo 191 del texto refundido de la Ley de Sociedades Anónimas, aprobado por Real Decreto Legislativo 1564/1989, de 22 de diciembre.

2.ª El importe neto de la cifra de negocios será, en el caso de los sujetos pasivos del Impuesto sobre Sociedades o de los contribuyentes por el Impuesto sobre la Renta de no Residentes, el del período impositivo cuyo plazo de presentación de declaraciones por dichos tributos hubiese finalizado el año anterior al del devengo de este impuesto. En el caso de las sociedades civiles y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, el importe neto de la cifra de negocios será el que corresponda al penúltimo año anterior al de devengo de este impuesto. Si dicho período impositivo hubiera tenido una duración inferior al año natural, el importe neto de la cifra de negocios se elevará al año.

3.ª Para el cálculo del importe de la cifra de negocios del sujeto pasivo, se tendrá en cuenta el conjunto de las actividades económicas ejercidas por él.

No obstante, cuando la entidad forme parte de un grupo de sociedades en el sentido del artículo 42 del Código de Comercio, el importe neto de la cifra de negocios se referirá al conjunto de entidades pertenecientes a dicho grupo.

A efectos de lo dispuesto en el párrafo anterior, se entenderá que los casos del artículo 42 del Código de Comercio son los recogidos en la sección 1.ª del capítulo I de las normas para la formulación de las cuentas anuales consolidadas, aprobadas por Real Decreto 1815/1991, de 20 de diciembre.

4.ª En el supuesto de los contribuyentes por el Impuesto sobre la Renta de no Residentes, se atenderá al importe neto de la cifra de negocios imputable al conjunto de los establecimientos permanentes situados en territorio español.

d) Las entidades gestoras de la Seguridad Social y las mutualidades de previsión social reguladas en la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados.

e) Los organismos públicos de investigación, los establecimientos de enseñanza en todos sus grados costeados íntegramente con fondos del Estado, de las comunidades autónomas o de las entidades locales, o por fundaciones declaradas benéficas o de utilidad pública, y los establecimientos de enseñanza en todos sus grados que, careciendo de ánimo de lucro, estuvieren en régimen de concierto educativo, incluso si facilitasen a sus alumnos libros o artículos de escritorio o les prestasen los servicios de media pensión o internado y aunque por excepción vendan en el mismo establecimiento los productos de los talleres dedicados a dicha enseñanza, siempre que el importe de dicha venta, sin utilidad para ningún particular o tercera persona, se destine, exclusivamente, a la adquisición de materias primas o al sostenimiento del establecimiento.

f) Las asociaciones y fundaciones de disminuidos físicos, psíquicos y sensoriales, sin ánimo de lucro, por las actividades de carácter pedagógico, científico, asistenciales y de empleo que para la enseñanza, educación, rehabilitación y tutela de minusválidos realicen, aunque vendan los productos de los talleres dedicados a dichos fines, siempre que el importe de dicha venta, sin utilidad para ningún particular o tercera persona, se destine exclusivamente a la adquisición de materias primas o al sostenimiento del establecimiento.

g) La Cruz Roja Española.

h) Los sujetos pasivos a los que les sea de aplicación la exención en virtud de tratados o convenios internacionales.

2. Los sujetos pasivos a que se refieren los párrafos a), d), g) y h) del apartado anterior no estarán obligados a presentar declaración de alta en la matrícula del impuesto.

3. El Ministro de Hacienda establecerá en qué supuestos la aplicación de la exención prevista en el párrafo c) del apartado 1 anterior exigirá la presentación de una comunicación dirigida a la Agencia Estatal de Administración Tributaria en la que se haga constar que se cumplen los requisitos establecidos en dicho párrafo para la aplicación de la exención. Dicha obligación no se exigirá, en ningún caso, cuando se trate de contribuyentes por el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.

Los sujetos pasivos que hayan aplicado la exención prevista en el párrafo b) del apartado 1 anterior presentarán la comunicación, en su caso, el año siguiente al posterior al de inicio de su actividad.

A estos efectos, el Ministro de Hacienda establecerá el contenido, el plazo y la forma de presentación de dicha comunicación, así como los supuestos en que habrá de presentarse por vía telemática.

En cuanto a las variaciones que puedan afectar a la exención prevista en el párrafo c) del apartado 1 ante rior, se estará a lo previsto en el párrafo tercero del apartado 2 del artículo 90 de esta ley.

4. Las exenciones previstas en los párrafos e) y f) del apartado 1 de este artículo tendrán carácter rogado y se concederán, cuando proceda, a instancia de parte.


[Bloc 132: #TRLRHL-a83]

Article 83. Subjectes passius.

Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, sempre que duguin a terme en territori nacional qualsevol de les activitats que originen el fet imposable.


[Bloque 132: #TRLRHL-a83]

Artículo 83. Sujetos pasivos.

Son sujetos pasivos de este impuesto las personas físicas o jurídicas y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria siempre que realicen en territorio nacional cualquiera de las actividades que originan el hecho imponible.


[Bloc 133: #TRLRHL-a84]

Article 84. Quota tributària.

La quota tributària és la resultant d’aplicar les tarifes de l’impost, d’acord amb els preceptes inclosos en aquesta Llei i en les disposicions que la complementin i despleguin, i els coeficients i les bonificacions previstos per la Llei i, si s’escau, acordats per cada ajuntament i regulats a les ordenances fiscals respectives.


[Bloque 133: #TRLRHL-a84]

Artículo 84. Cuota tributaria.

La cuota tributaria será la resultante de aplicar las tarifas del impuesto, de acuerdo con los preceptos contenidos en esta ley y en las disposiciones que la complementen y desarrollen, y los coeficientes y las bonificaciones previstos por la ley y, en su caso, acordados por cada ayuntamiento y regulados en las ordenanzas fiscales respectivas.


[Bloc 134: #TRLRHL-a85]

Article 85. Tarifes de l’impost.

1. Les tarifes de l’impost, en què es fixen les quotes mínimes, així com la instrucció per aplicar-les, s’aproven per reial decret legislatiu del Govern, que es dicta en virtut d’aquesta delegació legislativa a l’empara del que disposa l’article 82 de la Constitució. La fixació de les quotes mínimes s’ha d’ajustar a les bases següents:

Primera.—Delimitar el contingut de les activitats gravades d’acord amb les característiques dels sectors econòmics, i tipificar-les, amb caràcter general, mitjançant elements fixos que han de concórrer en el moment de la meritació de l’impost.

Segona.—Els epígrafs i les rúbriques que classifiquin les activitats subjectes, en la mesura que es pugui, s’han d’ordenar d’acord amb la Classificació nacional d’activitats econòmiques.

Tercera.—Determinar les activitats o modalitats d’activitats a les quals pel seu poc rendiment econòmic se’ls assenyali una quota zero.

Quarta.—Les quotes resultants d’aplicar les tarifes no poden excedir el 15 per cent del benefici mitjà presumpte de l’activitat gravada, i per fixar-les s’ha de tenir en compte, a més del que preveu la base primera anterior, la superfície dels locals en què les activitats gravades es duguin a terme.

Cinquena.—Així mateix, les tarifes de l’impost poden fixar quotes provincials o nacionals, assenyalar les condicions en què les activitats poden tributar per aquestes quotes i fixar-ne l’import, tenint en compte el seu àmbit espacial respectiu.

2. El termini per exercir la delegació legislativa concedida al Govern a l’apartat 1 d’aquest article és d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

3. No obstant el que disposa l’article 91.2 d’aquesta Llei, la gestió tributària de les quotes provincials i nacionals que fixin les tarifes de l’impost correspon a l’Administració tributària de l’Estat, sense perjudici de les fórmules de col·laboració que, en relació amb aquesta gestió, es puguin establir amb altres entitats.

Sobre les quotes provincials i nacionals esmentades no es pot establir ni el coeficient ni el recàrrec provincial que regulen, respectivament, els articles 87 i 134 d’aquesta Llei.

4. Per dur a terme l’exacció de les quotes de l’impost i distribuir-les cal tenir en compte les normes següents:

A) L’exacció de les quotes mínimes municipals l’ha de dur a terme l’ajuntament al terme municipal del qual tingui lloc la realització de les activitats respectives.

Quan els locals, o les instal·lacions que no en tinguin la consideració, radiquin en més d’un terme municipal, la quota corresponent l’ha d’exigir l’ajuntament en el qual radiqui la major part dels locals o instal·lacions, sense perjudici de l’obligació d’aquell de distribuir entre tots els altres l’import de la quota, en proporció a la superfície que en cada terme municipal ocupi la instal·lació o local de què es tracti, en els termes que estableixin la instrucció per aplicar les tarifes de l’impost i les normes reglamentàries.

En el cas de centrals hidràuliques de producció d’energia elèctrica, les quotes s’han de distribuir entre els municipis al terme dels quals radiquin les instal·lacions de la central, sense incloure l’embassament, i els altres al terme dels quals s’estengui l’embassament, en els termes que estableixin la instrucció per aplicar les tarifes de l’impost i les normes reglamentàries.

Si es tracta de l’activitat de producció d’energia elèctrica a centrals nuclears, la quota corresponent l’ha d’exigir l’ajuntament en què radiqui la central, o aquell en què hi radiqui la part més gran. En els dos casos, la quota s’ha de distribuir, en els termes que estableixin la instrucció per aplicar les tarifes de l’impost i les normes reglamentàries, entre tots els municipis afectats per la central, encara que no hi radiquin instal·lacions o edificis que hi estiguin afectes.

A aquests efectes, es consideren municipis afectats per una central nuclear aquells al terme respectiu dels quals radiquin totes o una part de les seves instal·lacions, així com els altres en què, tot i no s’hi doni la circumstància anterior, tinguin part del seu terme municipal o tot en una àrea circular de 10 quilòmetres de radi amb centre a la instal·lació.

Les quotes municipals corresponents a activitats que es duguin a terme en zones portuàries que s’estenguin sobre més d’un terme municipal les ha de distribuir l’ajuntament exactor entre tots els municipis sobre els quals s’estengui la zona portuària de què es tracti, en proporció a la superfície de l’esmentat terme ocupada per la zona portuària.

B) L’exacció de les quotes provincials l’ha de dur a terme la delegació provincial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a l’àmbit territorial de la qual tingui lloc la realització de les activitats corresponents.

La delegació de l’Agència Estatal exactora ha de distribuir l’import de les quotes esmentades entre tots els municipis de la província i la diputació provincial corresponent, en els termes que s’estableixin per reglament.

C) L’exacció de les quotes nacionals l’ha de dur a terme la delegació provincial de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a l’àmbit territorial de la qual tingui el seu domicili fiscal el subjecte passiu.

L’import de les quotes nacionals s’ha de distribuir entre tots els municipis i les diputacions provincials de territori comú en els termes que s’estableixin per reglament.

5. Les lleis de pressupostos generals de l’Estat poden modificar les tarifes de l’impost, així com la instrucció per aplicar-les, i actualitzar les quotes que s’hi inclouen.

S’autoritza al Govern per dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i l’aplicació de les tarifes i la instrucció de l’impost.


[Bloque 134: #TRLRHL-a85]

Artículo 85. Tarifas del impuesto.

1. Las tarifas del impuesto, en las que se fijarán las cuotas mínimas, así como la Instrucción para su aplicación, se aprobarán por real decreto legislativo del Gobierno, que será dictado en virtud de la presente delegación legislativa al amparo de lo dispuesto en el artículo 82 de la Constitución. La fijación de las cuotas mínimas se ajustará a las bases siguientes:

Primera.-Delimitación del contenido de las actividades gravadas de acuerdo con las características de los sectores económicos, tipificándolas, con carácter general, mediante elementos fijos que deberán concurrir en el momento del devengo del impuesto.

Segunda.-Los epígrafes y rúbricas que clasifiquen las actividades sujetas se ordenarán, en lo posible, con arreglo a la Clasificación Nacional de Actividades Económicas.

Tercera.-Determinación de aquellas actividades o modalidades de estas a las que por su escaso rendimiento económico se les señale cuota cero.

Cuarta.-Las cuotas resultantes de la aplicación de las tarifas no podrán exceder del 15 por ciento del beneficio medio presunto de la actividad gravada, y en su fijación se tendrá en cuenta, además de lo previsto en la base primera anterior, la superficie de los locales en los que se realicen las actividades gravadas.

Quinta.-Asimismo, las tarifas del impuesto podrán fijar cuotas provinciales o nacionales, señalando las condiciones en que las actividades podrán tributar por dichas cuotas y fijando su importe, teniendo en cuenta su respectivo ámbito espacial.

2. El plazo para el ejercicio de la delegación legislativa concedida al Gobierno en el apartado 1 de este artículo será de un año a contar desde la fecha de entrada en vigor de esta ley.

3. No obstante lo dispuesto en el artículo 91.2 de esta ley, la gestión tributaria de las cuotas provinciales y nacionales que fijen las tarifas del impuesto corresponderá a la Administración tributaria del Estado, sin perjuicio de las fórmulas de colaboración que, en relación a tal gestión, puedan establecerse con otras entidades.

Sobre las referidas cuotas provinciales y nacionales no podrá establecerse ni el coeficiente ni el recargo provincial regulados, respectivamente, en los artículos 87 y 134 de esta ley.

4. Las cuotas del impuesto se exaccionarán y distribuirán con arreglo a las normas siguientes:

A) La exacción de las cuotas mínimas municipales se llevará a cabo por el ayuntamiento en cuyo término municipal tenga lugar la realización de las respectivas actividades.

Cuando los locales, o las instalaciones que no tienen consideración de tal, radiquen en más de un término municipal, la cuota correspondiente será exigida por el ayuntamiento en el que radique la mayor parte de aquéllos, sin perjuicio de la obligación de aquél de distribuir entre todos los demás el importe de dicha cuota, en proporción a la superficie que en cada término municipal ocupe la instalación o local de que se trate, en los términos que se establezcan en la Instrucción para la aplicación de las tarifas del impuesto y en las normas reglamentarias.

En el caso de centrales hidráulicas de producción de energía eléctrica, las cuotas se distribuirán entre los municipios en cuyo término radiquen las instalaciones de la central, sin incluir el embalse, y aquellos otros en cuyo término se extienda el embalse, en los términos que se establezcan en la Instrucción para la aplicación de las tarifas del impuesto y en las normas reglamentarias.

Tratándose de la actividad de producción de energía eléctrica en centrales nucleares, la cuota correspondiente se exigirá por el ayuntamiento en el que radique la central, o por aquél en el que radique la mayor parte de ella. En ambos casos, dicha cuota será distribuida, en los términos que se establezcan en la instrucción para la aplicación de las tarifas del impuesto y en las normas reglamentarias, entre todos los municipios afectados por la central, aunque en éstos no radiquen instalaciones o edificios afectos a ella.

A tales efectos, se consideran municipios afectados por una central nuclear aquéllos en cuyo término respectivo radique el todo o una parte de sus instalaciones, así como aquellos otros, en los que no concurriendo la circunstancia anterior, tengan parte o todo de su término municipal en un área circular de 10 kilómetros de radio con centro en la instalación.

Las cuotas municipales correspondientes a actividades que se desarrollen en zonas portuarias que se extiendan sobre más de un término municipal serán distribuidas por el ayuntamiento exactor entre todos los municipios sobre los que se extienda la zona portuaria de que se trate, en proporción a la superficie de dicho término ocupada por la zona portuaria.

B) La exacción de las cuotas provinciales se llevará a cabo por la Delegación Provincial de la Agencia Estatal de Administración Tributaria en cuyo ámbito territorial tenga lugar la realización de las actividades correspondientes.

El importe de dichas cuotas será distribuido por la Delegación de la Agencia Estatal exactora entre todos los municipios de la provincia y la diputación provincial correspondiente, en los términos que reglamentariamente se establezcan.

C) La exacción de las cuotas nacionales se llevará a cabo por la Delegación Provincial de la Agencia Estatal de Administración Tributaria en cuyo ámbito territorial tenga su domicilio fiscal el sujeto pasivo.

El importe de las cuotas nacionales se distribuirá entre todos los municipios y Diputaciones Provinciales de territorio común en los términos que reglamentariamente se establezcan.

5. Las Leyes de Presupuestos Generales del Estado podrán modificar las tarifas del impuesto, así como la Instrucción para su aplicación, y actualizar las cuotas en ellas contenidas.

Se autoriza al Gobierno para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el desarrollo y aplicación de las tarifas e Instrucción del impuesto.


[Bloc 135: #TRLRHL-a86]

Article 86. Coeficient de ponderació.

Sobre les quotes municipals, provincials o nacionals fixades a les tarifes de l’impost s’aplica, en tot cas, un coeficient de ponderació, determinat en funció de l’import net del volum de negoci del subjecte passiu.

Aquest coeficient es determina d’acord amb el quadre següent:

Import net del volum de negoci (euros) Coeficient
Des d’1.000.000,00 fins a 5.000.000,00 1,29
Des de 5.000.000,01 fins a 10.000.000,00 1,30
Des de 10.000.000,01 fins a 50.000.000,00 1,32
Des de 50.000.000,01 fins a 100.000.000,00 1,33
Més de 100.000.000,00 1,35
Sense xifra neta de negoci 1,31

Als efectes d’aplicar el coeficient a què es refereix aquest article, l’import net del volum de negoci del subjecte passiu és el corresponent al conjunt d’activitats econòmiques exercides per aquest i es determina d’acord amb el que preveu l’article 82.1.c) d’aquesta Llei.


[Bloque 135: #TRLRHL-a86]

Artículo 86. Coeficiente de ponderación.

Sobre las cuotas municipales, provinciales o nacionales fijadas en las tarifas del impuesto se aplicará, en todo caso, un coeficiente de ponderación, determinado en función del importe neto de la cifra de negocios del sujeto pasivo.

Dicho coeficiente se determinará de acuerdo con el siguiente cuadro:

Importe neto de la cifra de negocios (euros) Coeficiente
Desde 1.000.000,00 hasta 5.000.000,00 1,29
Desde 5.000.000,01 hasta 10.000.000,00 1,30
Desde 10.000.000,01 hasta 50.000.000,00 1,32
Desde 50.000.000,01 hasta 100.000.000,00 1,33
Más de 100.000.000,00 1,35
Sin cifra neta de negocio 1,31

A los efectos de la aplicación del coeficiente a que se refiere este artículo, el importe neto de la cifra de negocios del sujeto pasivo será el correspondiente al conjunto de actividades económicas ejercidas por él y se determinará de acuerdo con lo previsto en el artículo 82.1.c) de esta ley.


[Bloc 136: #TRLRHL-a87]

Article 87. Coeficient de situació.

1. Sobre les quotes modificades per l’aplicació del coeficient de ponderació que preveu l’article anterior, els ajuntaments poden establir una escala de coeficients que ponderi la situació física del local dins de cada terme municipal, atenent la categoria del carrer en què radiqui.

2. El coeficient no pot ser inferior a 0,4 ni superior a 3,8.

3. Als efectes de fixar el coeficient de situació, el nombre de categories de carrers que ha d’establir cada municipi no pot ser inferior a 2 ni superior a 9.

4. Als municipis en què no sigui possible distingir més d’una categoria de carrer, no es pot establir el coeficient de situació.

5. La diferència del valor del coeficient atribuït a un carrer respecte a l’atribuït a la categoria superior o inferior no pot ser menor de 0,10.


[Bloque 136: #TRLRHL-a87]

Artículo 87. Coeficiente de situación.

1. Sobre las cuotas modificadas por la aplicación del coeficiente de ponderación previsto en el artículo anterior, los ayuntamientos podrán establecer una escala de coeficientes que pondere la situación física del local dentro de cada término municipal, atendiendo a la categoría de la calle en que radique.

2. Dicho coeficiente no podrá ser inferior a 0,4 ni superior a 3,8.

3. A los efectos de la fijación del coeficiente de situación, el número de categorías de calles que debe establecer cada municipio no podrá ser inferior a 2 ni superior a 9.

4. En los municipios en los que no sea posible distinguir más de una categoría de calle, no se podrá establecer el coeficiente de situación.

5. La diferencia del valor del coeficiente atribuido a una calle con respecto al atribuido a la categoría superior o inferior no podrá ser menor de 0,10.


[Bloc 137: #TRLRHL-a88]

Article 88. Bonificacions obligatòries i potestatives.

1. Sobre la quota de l’impost s’han d’aplicar, en tot cas, les bonificacions següents:

a) Les cooperatives, així com les unions, federacions i confederacions de cooperatives i les societats agràries de transformació tenen la bonificació que preveu la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.

b) Una bonificació del 50 per cent de la quota corresponent, per als qui iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional, durant els cinc anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu d’exercici d’aquella. El període d’aplicació de la bonificació caduca transcorreguts cinc anys des de la finalització de l’exempció que preveu l’article 82.1.b) d’aquesta Llei.

2. Quan les ordenances fiscals així ho estableixin, s’han d’aplicar les bonificacions següents:

a) Una bonificació de fins al 50 per cent de la quota corresponent, per als qui iniciïn l’exercici de qualsevol activitat empresarial i tributin per quota municipal, durant els cinc anys d’activitat següents a la conclusió del segon període impositiu d’exercici d’aquella.

L’aplicació de la bonificació requereix que l’activitat econòmica no s’hagi exercit anteriorment sota una altra titularitat. S’entén que l’activitat s’ha exercit anteriorment sota una altra titularitat, entre d’altres, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.

El període d’aplicació de la bonificació caduca transcorreguts cinc anys des de la finalització de l’exempció que preveu el paràgraf b) de l’apartat 1 de l’article 82 d’aquesta Llei.

La bonificació s’aplica a la quota tributària, integrada per la quota de tarifa ponderada pel coeficient que estableix l’article 86 i modificada, si s’escau, pel coeficient que estableix l’article 87 d’aquesta Llei. En el cas que sigui aplicable la bonificació a què al·ludeix el paràgraf a) de l’apartat 1 anterior, la bonificació que preveu aquest paràgraf s’aplica a la quota resultant d’aplicar la bonificació del dit paràgraf a) de l’apartat 1.

b) Una bonificació per creació de llocs de treball de fins al 50 per cent de la quota corresponent, per als subjectes passius que tributin per quota municipal i que hagin incrementat la mitjana de la seva plantilla de treballadors amb contracte indefinit durant el període impositiu immediatament anterior al de l’aplicació de la bonificació, en relació amb el període anterior a aquell.

L’ordenança fiscal pot establir diferents percentatges de bonificació, sense excedir el límit màxim que fixa el paràgraf anterior, en funció de quin sigui l’increment mitjà de la plantilla de treballadors amb contracte indefinit.

La bonificació s’aplica a la quota resultant d’aplicar, si s’escau, les bonificacions a què es refereixen l’apartat 1 d’aquest article i el paràgraf a) anterior.

c) Una bonificació de fins al 50 per cent de la quota corresponent per als subjectes passius que tributin per quota municipal i que:

Utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per aprofitar energies renovables o sistemes de cogeneració.

A aquests efectes, es consideren instal·lacions per aprofitar les energies renovables les incloses i definides d’aquesta manera al Pla de foment de les energies renovables. Es consideren sistemes de cogeneració els equips i les instal·lacions que permetin la producció conjunta d’electricitat i energia tèrmica útil.

Duguin a terme les seves activitats industrials, des de l’inici de l’activitat o per trasllat posterior, a locals o instal·lacions allunyades de les zones més poblades del terme municipal.

Estableixin un pla de transport per als seus treballadors que tingui per objecte reduir el consum d’energia i les emissions causades pel desplaçament al lloc del lloc de treball i fomentar l’ús dels mitjans de transport més eficients, com el transport col·lectiu o el compartit.

La bonificació s’aplica a la quota resultant d’aplicar, si s’escau, les bonificacions a què es refereixen l’apartat 1 d’aquest article i els paràgrafs a) i b) anteriors.

d) Una bonificació de fins al 50 per cent de la quota corresponent per als subjectes passius que tributin per quota municipal i tinguin una renda o un rendiment net de l’activitat econòmica negatius o inferiors a la quantitat que l’ordenança fiscal determini, la qual pot fixar diferents percentatges de bonificació i límits en funció de quina sigui la divisió, agrupació o grup de les tarifes de l’impost en què es classifiqui l’activitat econòmica duta a terme.

La bonificació s’aplica a la quota resultant d’aplicar, si s’escau, les bonificacions a què es refereixen l’apartat 1 d’aquest article i els paràgrafs anteriors d’aquest apartat.

e) Una bonificació de fins al 95 per cent de la quota corresponent per als subjectes passius que tributin per quota municipal i que desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin aquesta declaració. Aquesta declaració correspon al ple de la corporació i s’ha d’acordar, amb la sol·licitud prèvia del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

La bonificació s’aplica a la quota resultant d’aplicar, si s’escau, les bonificacions a què es refereixen l’apartat 1 d’aquest article i els paràgrafs anteriors d’aquest apartat.

3. L’ordenança fiscal corresponent ha d’especificar els restants aspectes substantius i formals a què es refereix l’apartat anterior. Entre d’altres matèries, l’ordenança fiscal ha de determinar si totes o algunes de les bonificacions esmentades són o no aplicables simultàniament.


[Bloque 137: #TRLRHL-a88]

Artículo 88. Bonificaciones obligatorias y potestativas.

1. Sobre la cuota del impuesto se aplicarán, en todo caso, las siguientes bonificaciones:

a) Las cooperativas, así como las uniones, federaciones y confederaciones de aquéllas y las sociedades agrarias de transformación tendrán la bonificación prevista en la Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre Régimen Fiscal de las Cooperativas.

b) Una bonificación del 50 por ciento de la cuota correspondiente, para quienes inicien el ejercicio de cualquier actividad profesional, durante los cinco años de actividad siguientes a la conclusión del segundo período impositivo de desarrollo de aquélla. El período de aplicación de la bonificación caducará transcurridos cinco años desde la finalización de la exención prevista en el artículo 82.1.b) de esta ley.

2. Cuando las ordenanzas fiscales así lo establezcan, se aplicarán las siguientes bonificaciones:

a) Una bonificación de hasta el 50 por ciento de la cuota correspondiente, para quienes inicien el ejercicio de cualquier actividad empresarial y tributen por cuota municipal, durante los cinco años de actividad siguientes a la conclusión del segundo período impositivo de desarrollo de aquélla.

La aplicación de la bonificación requerirá que la actividad económica no se haya ejercido anteriormente bajo otra titularidad. Se entenderá que la actividad se ha ejercido anteriormente bajo otra titularidad, entre otros, en los supuestos de fusión, escisión o aportación de ramas de actividad.

El período de aplicación de la bonificación caducará transcurridos cinco años desde la finalización de la exención prevista en el párrafo b) del apartado 1 del artículo 82 de esta ley.

La bonificación se aplicará a la cuota tributaria, integrada por la cuota de tarifa ponderada por el coeficiente establecido en el artículo 86 y modificada, en su caso, por el coeficiente establecido en el artículo 87 de esta ley. En el supuesto de que resultase aplicable la bonificación a que alude el párrafo a) del apartado 1 anterior, la bonificación prevista en este párrafo se aplicará a la cuota resultante de aplicar la bonificación del citado párrafo a) del apartado 1.

b) Una bonificación por creación de empleo de hasta el 50 por ciento de la cuota correspondiente, para los sujetos pasivos que tributen por cuota municipal y que hayan incrementado el promedio de su plantilla de trabajadores con contrato indefinido durante el período impositivo inmediato anterior al de la aplicación de la bonificación, en relación con el período anterior a aquél.

La ordenanza fiscal podrá establecer diferentes porcentajes de bonificación, sin exceder el límite máximo fijado en el párrafo anterior, en función de cuál sea el incremento medio de la plantilla de trabajadores con contrato indefinido.

La bonificación se aplicará a la cuota resultante de aplicar, en su caso, las bonificaciones a que se refieren el apartado 1 de este artículo y el párrafo a) anterior.

c) Una bonificación de hasta el 50 por ciento de la cuota correspondiente para los sujetos pasivos que tributen por cuota municipal y que:

Utilicen o produzcan energía a partir de instalaciones para el aprovechamiento de energías renovables o sistemas de cogeneración.

A estos efectos, se considerarán instalaciones para el aprovechamiento de las energías renovables las contempladas y definidas como tales en el Plan de Fomento de las Energías Renovables. Se considerarán sistemas de cogeneración los equipos e instalaciones que permitan la producción conjunta de electricidad y energía térmica útil.

Realicen sus actividades industriales, desde el inicio de su actividad o por traslado posterior, en locales o instalaciones alejadas de las zonas más pobladas del término municipal.

Establezcan un plan de transporte para sus trabajadores que tenga por objeto reducir el consumo de energía y las emisiones causadas por el desplazamiento al lugar del puesto de trabajo y fomentar el empleo de los medios de transporte más eficientes, como el transporte colectivo o el compartido.

La bonificación se aplicará a la cuota resultante de aplicar, en su caso, las bonificaciones a que se refieren el apartado 1 de este artículo y los párrafos a) y b) anteriores.

d) Una bonificación de hasta el 50 por ciento de la cuota correspondiente para los sujetos pasivos que tributen por cuota municipal y tengan una renta o rendimiento neto de la actividad económica negativos o inferiores a la cantidad que determine la ordenanza fiscal, la cual podrá fijar diferentes porcentajes de bonificación y límites en función de cuál sea la división, agrupación o grupo de las tarifas del impuesto en que se clasifique la actividad económica realizada.

La bonificación se aplicará a la cuota resultante de aplicar, en su caso, las bonificaciones a que se refieren el apartado 1 de este artículo y los párrafos anteriores de este apartado.

e) Una bonificación de hasta el 95 por ciento de la cuota correspondiente para los sujetos pasivos que tributen por cuota municipal y que desarrollen actividades económicas que sean declaradas de especial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, histórico artísticas o de fomento del empleo que justifiquen tal declaración. Corresponderá dicha declaración al Pleno de la Corporación y se acordará, previa solicitud del sujeto pasivo, por voto favorable de la mayoría simple de sus miembros.

La bonificación se aplicará a la cuota resultante de aplicar, en su caso, las bonificaciones a que se refieren el apartado 1 de este artículo y los párrafos anteriores de este apartado.

3. La ordenanza fiscal correspondiente especificará los restantes aspectos sustantivos y formales a que se refiere el apartado anterior. Entre otras materias, la ordenanza fiscal determinará si todas o algunas de las citadas bonificaciones son o no aplicables simultáneamente.

S’afegeix la lletra e) a l’apartat 2, amb efectes des de l’1 de gener de 2013, per l’art. 14.5 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre. Ref. BOE-A-2012-15650-CAT-pdf.

Se añade la letra e) al apartado 2, con efectos desde el 1 de enero de 2013, por el art. 14.5 de la Ley 16/2012, de 27 de diciembre. Ref. BOE-A-2012-15650-html.


[Bloc 138: #TRLRHL-a89]

Article 89. Període impositiu i meritació.

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte quan es tracti de declaracions d’alta, cas en què abasta des de la data de començament de l’activitat fins al final de l’any natural.

2. L’impost es merita el primer dia del període impositiu i les quotes són irreductibles, excepte quan, en els casos de declaració d’alta, el dia de començament de l’activitat no coincideixi amb l’any natural, cas en què les quotes s’han de calcular proporcionalment al nombre de trimestres naturals que resten per finalitzar l’any, inclòs el del començament de l’exercici de l’activitat.

Així mateix, i en el cas de baixa per cessació en l’exercici de l’activitat, les quotes es poden prorratejar per trimestres naturals, exclòs aquell en què es produeixi la cessació. Amb aquesta finalitat, els subjectes passius poden sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent als trimestres naturals en què no s’hagi exercit l’activitat.

3. Si es tracta d’espectacles, quan les quotes estiguin establertes per actuacions aïllades, la meritació es produeix per la realització de cadascuna d’aquests, i cal presentar les declaracions corresponents de la manera s’estableixi per reglament.


[Bloque 138: #TRLRHL-a89]

Artículo 89. Período impositivo y devengo.

1. El período impositivo coincide con el año natural, excepto cuando se trate de declaraciones de alta, en cuyo caso abarcará desde la fecha de comienzo de la actividad hasta el final del año natural.

2. El impuesto se devenga el primer día del período impositivo y las cuotas serán irreducibles, salvo cuando, en los casos de declaración de alta, el día de comienzo de la actividad no coincida con el año natural, en cuyo supuesto las cuotas se calcularán proporcionalmente al número de trimestres naturales que restan para finalizar el año, incluido el del comienzo del ejercicio de la actividad.

Asimismo, y en el caso de baja por cese en el ejercicio de la actividad, las cuotas serán prorrateables por trimestres naturales, excluido aquél en el que se produzca dicho cese. A tal fin los sujetos pasivos podrán solicitar la devolución de la parte de la cuota correspondiente a los trimestres naturales en los que no se hubiera ejercido la actividad.

3. Tratándose de espectáculos, cuando las cuotas estén establecidas por actuaciones aisladas, el devengo se produce por la realización de cada una de ellas, debiéndose presentar las correspondientes declaraciones en la forma que se establezca reglamentariamente.


[Bloc 139: #TRLRHL-a90]

Article 90. Gestió tributària de l’impost.

1. L’impost es gestiona a partir de la seva matrícula. La matrícula es forma anualment per a cada terme i està constituïda per censos que inclouen les activitats econòmiques, els subjectes passius, les quotes mínimes i, si s’escau, el recàrrec provincial.

La matrícula està a disposició del públic als ajuntaments respectius.

2. Els subjectes passius estan obligats a presentar les corresponents declaracions censals d’alta en què manifestin tots els elements necessaris per incloure’ls a la matrícula en els termes de l’article 90.1 d’aquesta Llei i dins el termini que s’estableixi per reglament. A continuació l’Administració competent practica la liquidació corresponent, la qual es notifica al subjecte passiu, el qual ha d’efectuar l’ingrés que escaigui.

Així mateix, els subjectes passius estan obligats a comunicar les variacions d’ordre físic, econòmic o jurídic que es produeixin en l’exercici de les activitats gravades i que tinguin transcendència a l’efecte d’aquest impost, i les han de formalitzar en els terminis i termes determinats per reglament.

En particular, els subjectes passius a què no sigui aplicable l’exempció que preveu el paràgraf c) de l’apartat 1 de l’article 82 d’aquesta Llei han de comunicar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària l’import net del seu volum de negoci. Així mateix, els subjectes passius han de comunicar les variacions que es produeixin en l’import net del seu volum de negoci quan aquesta variació suposi la modificació de l’aplicació o no de l’exempció que preveu el paràgraf c) de l’apartat 1 de l’article 82 d’aquesta Llei o una modificació en el tram que s’ha de considerar a l’efecte d’aplicar el coeficient de ponderació que preveu l’article 86 d’aquesta Llei. El ministre d’Hisenda ha d’establir els casos en què s’han de presentar aquestes comunicacions, el seu contingut i el seu termini i forma de presentació, així com els casos en què s’han de presentar per via telemàtica.

3. La inclusió, exclusió o alteració de les dades incloses als censos, resultants de les actuacions d’inspecció tributària o de la formalització d’altes i comunicacions, es consideren acte administratiu, i comporten la modificació del cens. Qualsevol modificació de la matrícula que es refereixi a dades que figurin en els censos requereix, inexcusablement, l’alteració prèvia d’aquests últims en el mateix sentit.

4. Aquest impost es pot exigir en règim d’autoliquidació, en els termes que s’estableixin per reglament.


[Bloque 139: #TRLRHL-a90]

Artículo 90. Gestión tributaria del impuesto.

1. El impuesto se gestiona a partir de la matrícula de éste. Dicha matrícula se formará anualmente para cada término y estará constituida por censos comprensivos de las actividades económicas, sujetos pasivos, cuotas mínimas y, en su caso, del recargo provincial.

La matrícula estará a disposición del público en los respectivos ayuntamientos.

2. Los sujetos pasivos estarán obligados a presentar las correspondientes declaraciones censales de alta manifestando todos los elementos necesarios para su inclusión en la matrícula en los términos del artículo 90.1 de esta ley y dentro del plazo que reglamentariamente se establezca. A continuación se practicará por la Administración competente la liquidación correspondiente, la cual se notificará al sujeto pasivo, quien deberá efectuar el ingreso que proceda.

Asimismo, los sujetos pasivos estarán obligados a comunicar las variaciones de orden físico, económico o jurídico que se produzcan en el ejercicio de las actividades gravadas y que tengan trascendencia a efectos de este impuesto, y las formalizarán en los plazos y términos reglamentariamente determinados.

En particular, los sujetos pasivos a los que no resulte de aplicación la exención prevista en el párrafo c) del apartado 1 del artículo 82 de esta ley, deberán comunicar a la Agencia Estatal de Administración Tributaria el importe neto de su cifra de negocios. Asimismo, los sujetos pasivos deberán comunicar las variaciones que se produzcan en el importe neto de su cifra de negocios cuando tal variación suponga la modificación de la aplicación o no de la exención prevista en el párrafo c) del apartado 1 del artículo 82 de esta ley o una modificación en el tramo a considerar a efectos de la aplicación del coeficiente de ponderación previsto en el artículo 86 de esta ley. El Ministro de Hacienda establecerá los supuestos en que deberán presentarse estas comunicaciones, su contenido y su plazo y forma de presentación, así como los supuestos en que habrán de presentarse por vía telemática.

3. La inclusión, exclusión o alteración de los datos contenidos en los censos, resultantes de las actuaciones de inspección tributaria o de la formalización de altas y comunicaciones, se considerarán acto administrativo, y conllevarán la modificación del censo. Cualquier modificación de la matrícula que se refiera a datos obrantes en los censos requerirá, inexcusablemente, la previa alteración de estos últimos en el mismo sentido.

4. Este impuesto podrá exigirse en régimen de autoliquidación, en los términos que reglamentariamente se establezcan.


[Bloc 140: #TRLRHL-a91]

Article 91. Matrícula de l’impost.

1. La formació de la matrícula de l’impost, la qualificació de les activitats econòmiques, l’assenyalament de les quotes corresponents i, en general, la gestió censal del tribut els du a terme l’Administració tributària de l’Estat.

Sense perjudici d’això, la notificació d’aquests actes la poden practicar els ajuntaments o l’Administració de l’Estat, juntament amb la notificació de les liquidacions conduents a determinar els deutes tributaris.

Si es tracta de quotes municipals, les funcions a què es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat es poden delegar en els ajuntaments, les diputacions provincials, els cabildos o els consells insulars i altres entitats reconegudes per les lleis i comunitats autònomes que ho sol·licitin, en els termes que s’estableixin per reglament.

2. La liquidació i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària d’aquest impost, les duen a terme els ajuntaments i comprenen les funcions de concessió i denegació d’exempcions i bonificacions, realització de les liquidacions conduents a determinar els deutes tributaris, emissió dels instruments de cobrament, resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts, resolució dels recursos que s’interposin contra els esmentats actes i actuacions per informar i assistir el contribuent referides a les matèries incloses en aquest apartat.

3. La inspecció d’aquest impost la duen a terme els òrgans competents de l’Administració tributària de l’Estat, sense perjudici de les delegacions que es puguin fer en els ajuntaments, les diputacions provincials, els cabildos o els consells insulars i altres entitats locals reconegudes per les lleis i comunitats autònomes que ho sol·licitin, i de les fórmules de col·laboració que es puguin establir amb aquestes entitats, tot això en els termes que disposi el ministre d’Hisenda.

4. En tot cas el coneixement de les reclamacions que s’interposin contra els actes de gestió censal dictats per l’Administració tributària de l’Estat a què es refereix el paràgraf primer de l’apartat 1 d’aquest article, així com els actes de la mateixa naturalesa dictats en virtut de la delegació que preveu el paràgraf tercer del mateix apartat, correspon als tribunals econòmics administratius de l’Estat.

De la mateixa manera, correspon als tribunals econòmics administratius conèixer de les reclamacions que s’interposin contra els actes dictats en virtut de la delegació que preveu l’apartat 3 d’aquest article que suposin inclusió, exclusió o alteració de les dades incloses en els censos de l’impost.


[Bloque 140: #TRLRHL-a91]

Artículo 91. Matrícula del impuesto.

1. La formación de la matrícula del Impuesto, la calificación de las actividades económicas, el señalamiento de las cuotas correspondientes y, en general, la gestión censal del tributo se llevará a cabo por la Administración tributaria del Estado.

Sin perjuicio de ello, la notificación de estos actos puede ser practicada por los ayuntamientos o por la Administración del Estado, juntamente con la notificación de las liquidaciones conducentes a la determinación de las deudas tributarias.

Tratándose de cuotas municipales, las funciones a que se refiere el párrafo primero de este apartado, podrán ser delegadas en los ayuntamientos, diputaciones provinciales, cabildos o consejos insulares y otras entidades reconocidas por las leyes y comunidades autónomas que lo soliciten, en los términos que reglamentariamente se establezca.

2. La liquidación y recaudación, así como la revisión de los actos dictados en vía de gestión tributaria de este impuesto se llevará a cabo por los ayuntamientos y comprenderá las funciones de concesión y denegación de exenciones y bonificaciones, realización de las liquidaciones conducentes a la determinación de las deudas tributarias, emisión de los instrumentos de cobro, resolución de los expedientes de devolución de ingresos indebidos, resolución de los recursos que se interpongan contra dichos actos y actuaciones para la información y asistencia al contribuyente referidas a las materias comprendidas en este apartado.

3. La inspección de este impuesto se llevará a cabo por los órganos competentes de la Administración tributaria del Estado, sin perjuicio de las delegaciones que puedan hacerse en los ayuntamientos, diputaciones provinciales, cabildos o consejos insulares y otras entidades locales reconocidas por las leyes y comunidades autónomas que lo soliciten, y de las fórmulas de colaboración que puedan establecerse con dichas entidades, todo ello en los términos que se disponga por el Ministro de Hacienda.

4. En todo caso el conocimiento de las reclamaciones que se interpongan contra los actos de gestión censal dictados por la Administración tributaria del Estado a que se refiere el párrafo primero del apartado 1 de este artículo, así como los actos de igual naturaleza dictados en virtud de la delegación prevista en el párrafo tercero del mismo apartado, corresponderá a los Tribunales Económico-Administrativos del Estado.

De igual modo, corresponderá a los mencionados Tribunales Económico-Administrativos el conocimiento de las reclamaciones que se interpongan contra los actos dictados en virtud de la delegación prevista en el apartado 3 de este artículo que supongan inclusión, exclusión o alteración de los datos contenidos en los censos del impuesto.


[Bloc 141: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss4]

Subsecció 4a Impost sobre vehicles de tracció mecànica


[Bloque 141: #TRLRHL-t2-c2-s3-ss4]

Subsección 4.ª Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica


[Bloc 142: #TRLRHL-a92]

Article 92. Naturalesa i fet imposable.

1. L’impost sobre vehicles de tracció mecànica és un tribut directe que grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa, aptes per circular per les vies públiques, sigui quina sigui la classe i categoria.

2. Es considera vehicle apte per a la circulació el que hagi estat matriculat en els registres públics corresponents i mentre no hagi estat donat de baixa. Als efectes d’aquest impost també es consideren aptes els vehicles proveïts de permisos temporals i matrícula turística.

3. No estan subjectes a aquest impost:

a) Els vehicles que, hagin estat donats de baixa en els registres per antiguitat del seu model, i puguin ser autoritzats per circular excepcionalment arran d’exhibicions, certàmens o curses limitades als d’aquesta naturalesa.

b) Els remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica la càrrega útil dels quals no sigui superior a 750 quilograms.


[Bloque 142: #TRLRHL-a92]

Artículo 92. Naturaleza y hecho imponible.

1. El Impuesto sobre Vehículos de Tracción Mecánica es un tributo directo que grava la titularidad de los vehículos de esta naturaleza, aptos para circular por las vías públicas, cualesquiera que sean su clase y categoría.

2. Se considera vehículo apto para la circulación el que hubiera sido matriculado en los registros públicos correspondientes y mientras no haya causado baja en éstos. A los efectos de este impuesto también se considerarán aptos los vehículos provistos de permisos temporales y matrícula turística.

3. No están sujetos a este impuesto:

a) Los vehículos que habiendo sido dados de baja en los Registros por antigüedad de su modelo, puedan ser autorizados para circular excepcionalmente con ocasión de exhibiciones, certámenes o carreras limitadas a los de esta naturaleza.

b) Los remolques y semirremolques arrastrados por vehículos de tracción mecánica cuya carga útil no sea superior a 750 kilogramos.


[Bloc 143: #TRLRHL-a93]

Article 93. Exempcions.

1. Estan exempts de l’impost:

a) Els vehicles oficials de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals adscrits a la defensa nacional o a la seguretat ciutadana.

b) Els vehicles de representacions diplomàtiques, oficines consulars, agents diplomàtics i funcionaris consulars de carrera acreditats a Espanya, que siguin súbdits dels països respectius, externament identificats i amb la condició de reciprocitat en la seva extensió i grau.

Així mateix, els vehicles dels organismes internacionals amb seu o oficina a Espanya i dels seus funcionaris o membres amb estatut diplomàtic.

c) Els vehicles respecte dels quals així se derivi del que disposen tractats o convenis internacionals.

d) Les ambulàncies i els altres vehicles directament destinats a l’assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts.

e) Els vehicles per a persones de mobilitat reduïda a què es refereix l’apartat A de l’annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre.

Així mateix, n’estan exempts els vehicles matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s’aplica mentre es mantinguin les circumstàncies esmentades, tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitat com els destinats a transportar-les.

Les exempcions que preveuen els dos paràgrafs anteriors no són aplicables als subjectes passius que en són beneficiaris per més d’un vehicle simultàniament.

A l’efecte del que disposa aquest paràgraf, es consideren persones amb minusvalidesa les que tinguin aquesta condició legal en grau igual o superior al 33 per cent.

f) Els autobusos, microbusos i altres vehicles destinats o adscrits al servei de transport públic urbà, sempre que tinguin una capacitat que excedeixi les nou places, inclosa la del conductor.

g) Els tractors, els remolcs, els semiremolcs i la maquinària proveïts de cartilla d’inspecció agrícola.

2. Per poder aplicar les exempcions a què es refereixen els paràgrafs e) i g) de l’apartat 1 d’aquest article, els interessats n’han d’instar la concessió indicant les característiques del vehicle, la seva matrícula i la causa del benefici. Declarada l’exempció per l’Administració municipal, s’expedeix un document que n’acrediti la concessió.

En relació amb l’exempció que preveu el segon paràgraf del paràgraf e) de l’apartat 1 anterior, l’interessat ha d’aportar el certificat de la minusvalidesa emès per l’òrgan competent i justificar la destinació del vehicle davant l’ajuntament de la imposició, en els termes que aquest estableixi a l’ordenança fiscal corresponent.


[Bloque 143: #TRLRHL-a93]

Artículo 93. Exenciones.

1. Estarán exentos del impuesto:

a) Los vehículos oficiales del Estado, comunidades autónomas y entidades locales adscritos a la defensa nacional o a la seguridad ciudadana.

b) Los vehículos de representaciones diplomáticas, oficinas consulares, agentes diplomáticos y funcionarios consulares de carrera acreditados en España, que sean súbditos de los respectivos países, externamente identificados y a condición de reciprocidad en su extensión y grado.

Asimismo, los vehículos de los organismos internacionales con sede u oficina en España y de sus funcionarios o miembros con estatuto diplomático.

c) Los vehículos respecto de los cuales así se derive de lo dispuesto en tratados o convenios internacionales.

d) Las ambulancias y demás vehículos directamente destinados a la asistencia sanitaria o al traslado de heridos o enfermos.

e) Los vehículos para personas de movilidad reducida a que se refiere el apartado A del anexo II del Reglamento General de Vehículos, aprobado por el Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre.

Asimismo, están exentos los vehículos matriculados a nombre de minusválidos para su uso exclusivo. Esta exención se aplicará en tanto se mantengan dichas circunstancias, tanto a los vehículos conducidos por personas con discapacidad como a los destinados a su transporte.

Las exenciones previstas en los dos párrafos anteriores no resultarán aplicables a los sujetos pasivos beneficiarios de ellas por más de un vehículo simultáneamente.

A efectos de lo dispuesto en este párrafo, se considerarán personas con minusvalía quienes tengan esta condición legal en grado igual o superior al 33 por ciento.

f) Los autobuses, microbuses y demás vehículos destinados o adscritos al servicio de transporte público urbano, siempre que tengan una capacidad que exceda de nueve plazas, incluida la del conductor.

g) Los tractores, remolques, semirremolques y maquinaria provistos de Cartilla de Inspección Agrícola.

2. Para poder aplicar las exenciones a que se refieren los párrafos e) y g) del apartado 1 de este artículo, los interesados deberán instar su concesión indicando las características del vehículo, su matrícula y la causa del beneficio. Declarada la exención por la Administración municipal, se expedirá un documento que acredite su concesión.

En relación con la exención prevista en el segundo párrafo del párrafo e) del apartado 1 anterior, el interesado deberá aportar el certificado de la minusvalía emitido por el órgano competente y justificar el destino del vehículo ante el ayuntamiento de la imposición, en los términos que éste establezca en la correspondiente ordenanza fiscal.


[Bloc 144: #TRLRHL-a94]

Article 94. Subjectes passius.

Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, a nom de les quals consti el vehicle en el permís de circulació.


[Bloque 144: #TRLRHL-a94]

Artículo 94. Sujetos pasivos.

Son sujetos pasivos de este impuesto las personas físicas o jurídicas y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, a cuyo nombre conste el vehículo en el permiso de circulación.


[Bloc 145: #TRLRHL-a95]

Article 95. Quota.

1. L’impost s’ha d’exigir d’acord amb el quadre següent de tarifes:

Potència i classe de vehicle Quota

Euros
A) Turismes:
De menys de vuit cavalls fiscals 12,62
De 8 fins a 11,99 cavalls fiscals 34,08
De 12 fins a 15,99 cavalls fiscals 71,94
De 16 fins a 19,99 cavalls fiscals 89,61
De 20 cavalls fiscals o més 112,00
B) Autobusos:
De menys de 21 places 83,30
De 21 a 50 places 118,64
De més de 50 places 148,30
C) Camions:
De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil 42,28
De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil 83,30
De més de 2.999 a 9.999 quilograms de càrrega útil 118,64
De més de 9.999 quilograms de càrrega útil 148,30
D) Tractors:
De menys de 16 cavalls fiscals 17,67
De 16 a 25 cavalls fiscals 27,77
De més de 25 cavalls fiscals 83,30
E) Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica:
De menys de 1.000 i més de 750 quilograms de càrrega útil 17,67
De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil 27,77
De més de 2.999 quilograms de càrrega útil 83,30
F) Vehicles:
Ciclomotors 4,42
Motocicletes fins a 125 centímetres cúbics 4,42
Motocicletes de més de 125 fins a 250 centímetres cúbics 7,57
Motocicletes de més de 250 fins a 500 centímetres cúbics 15,15
Motocicletes de més de 500 fins a 1.000 centímetres cúbics 30,29
Motocicletes de més de 1.000 centímetres cúbics 60,58

2. El quadre de quotes pot ser modificat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

3. S’ha de determinar per reglament el concepte de les diverses classes de vehicles i les regles per aplicar les tarifes.

4. Els ajuntaments poden incrementar les quotes que fixa l’apartat 1 d’aquest article mitjançant l’aplicació sobre les quotes d’un coeficient, el qual no pot ser superior a 2.

Els ajuntaments poden fixar un coeficient per a cada una de les classes de vehicles que preveu el quadre de tarifes inclòs a l’apartat 1 d’aquest article, el qual pot ser, al seu torn, diferent per a cada un dels trams fixats en cada classe de vehicle, sense excedir en cap cas el límit màxim que fixa el paràgraf anterior

5. En el cas que els ajuntaments no facin ús de la facultat a què es refereix l’apartat anterior, l’impost s’ha d’exigir d’acord amb les quotes del quadre de tarifes.

6. Les ordenances fiscals poden regular, sobre la quota de l’impost, incrementada o no per l’aplicació del coeficient, les bonificacions següents:

a) Una bonificació de fins al 75 per cent en funció de la classe de carburant que consumeixi el vehicle, quant a la incidència de la combustió del carburant en el medi ambient.

b) Una bonificació de fins al 75 per cent en funció de les característiques dels motors dels vehicles i la seva incidència en el medi ambient.

c) Una bonificació de fins al 100 per cent per als vehicles històrics o els que tinguin una antiguitat mínima de vint-i-cinc anys, comptats a partir de la data de la seva fabricació o, si la data no es coneix, prenent com a data la de la seva primera matriculació o, si no es coneix, la data en què el corresponent tipus o variant es va deixar de fabricar.

La regulació dels restants aspectes substantius i formals de les bonificacions a què es refereixen els paràgrafs anteriors s’ha d’establir a l’ordenança fiscal.


[Bloque 145: #TRLRHL-a95]

Artículo 95. Cuota.

1. El Impuesto se exigirá con arreglo al siguiente cuadro de tarifas:

Potencia y clase de vehículo Cuota

Euros
A) Turismos:
De menos de ocho caballos fiscales 12,62
De 8 hasta 11,99 caballos fiscales 34,08
De 12 hasta 15,99 caballos fiscales 71,94
De 16 hasta 19,99 caballos fiscales 89,61
De 20 caballos fiscales en adelante 112,00
B) Autobuses:
De menos de 21 plazas 83,30
De 21 a 50 plazas 118,64
De más de 50 plazas 148,30
C) Camiones:
De menos de 1.000 kilogramos de carga útil 42,28
De 1.000 a 2.999 kilogramos de carga útil 83,30
De más de 2.999 a 9.999 kilogramos de carga útil 118,64
De más de 9.999 kilogramos de carga útil 148,30
D) Tractores:
De menos de 16 caballos fiscales 17,67
De 16 a 25 caballos fiscales 27,77
De más de 25 caballos fiscales 83,30
E) Remolques y semirremolques arrastrados por vehículos de tracción mecánica:
De menos de 1.000 y más de 750 kilogramos de carga útil 17,67
De 1.000 a 2.999 kilogramos de carga útil 27,77
De más de 2.999 kilogramos de carga útil 83,30
F) Vehículos:
Ciclomotores 4,42
Motocicletas hasta 125 centímetros cúbicos 4,42
Motocicletas de más de 125 hasta 250 centímetros cúbicos 7,57
Motocicletas de más de 250 hasta 500 centímetros cúbicos 15,15
Motocicletas de más de 500 hasta 1.000 centímetros cúbicos 30,29
Motocicletas de más de 1.000 centímetros cúbicos 60,58

2. El cuadro de cuotas podrá ser modificado por la Ley de Presupuestos Generales del Estado.

3. Reglamentariamente se determinará el concepto de las diversas clases de vehículos y las reglas para la aplicación de las tarifas.

4. Los ayuntamientos podrán incrementar las cuotas fijadas en el apartado 1 de este artículo mediante la aplicación sobre ellas de un coeficiente, el cual no podrá ser superior a 2.

Los ayuntamientos podrán fijar un coeficiente para cada una de las clases de vehículos previstas en el cuadro de tarifas recogido en el apartado 1 de este artículo, el cual podrá ser, a su vez, diferente para cada uno de los tramos fijados en cada clase de vehículo, sin exceder en ningún caso el límite máximo fijado en el párrafo anterior.

5. En el caso de que los ayuntamientos no hagan uso de la facultad a que se refiere el apartado anterior, el impuesto se exigirá con arreglo a las cuotas del cuadro de tarifas.

6. Las ordenanzas fiscales podrán regular, sobre la cuota del impuesto, incrementada o no por la aplicación del coeficiente, las siguientes bonificaciones:

a) Una bonificación de hasta el 75 por ciento en función de la clase de carburante que consuma el vehículo, en razón a la incidencia de la combustión de dicho carburante en el medio ambiente.

b) Una bonificación de hasta el 75 por ciento en función de las características de los motores de los vehículos y su incidencia en el medio ambiente.

c) Una bonificación de hasta el 100 por cien para los vehículos históricos o aquellos que tengan una antigüedad mínima de veinticinco años, contados a partir de la fecha de su fabricación o, si ésta no se conociera, tomando como tal la de su primera matriculación o, en su defecto, la fecha en que el correspondiente tipo o variante se dejó de fabricar.

La regulación de los restantes aspectos sustantivos y formales de las bonificaciones a que se refieren los párrafos anteriores se establecerá en la ordenanza fiscal.


[Bloc 146: #TRLRHL-a96]

Article 96. Període impositiu i meritació.

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, llevat del cas de primera adquisició dels vehicles.

En aquest cas el període impositiu comença el dia en què es produeixi l’adquisició.

2. L’impost es merita el primer dia del període impositiu.

3. L’import de la quota de l’impost es prorrateja per trimestres naturals en els casos de primera adquisició o baixa definitiva del vehicle. També escau el prorrateig de la quota en els mateixos termes en els casos de baixa temporal per sostracció o robatori de vehicle, i això des del moment en què es produeixi l’esmentada baixa temporal en el registre públic corresponent.


[Bloque 146: #TRLRHL-a96]

Artículo 96. Período impositivo y devengo.

1. El período impositivo coincide con el año natural, salvo en el caso de primera adquisición de los vehículos.

En este caso el período impositivo comenzará el día en que se produzca dicha adquisición.

2. El impuesto se devenga el primer día del período impositivo.

3. El importe de la cuota del impuesto se prorrateará por trimestres naturales en los casos de primera adquisición o baja definitiva del vehículo. También procederá el prorrateo de la cuota en los mismos términos en los supuestos de baja temporal por sustracción o robo de vehículo, y ello desde el momento en que se produzca dicha baja temporal en el Registro público correspondiente.


[Bloc 147: #TRLRHL-a97]

Article 97. Gestió tributària de l’impost.

La gestió, liquidació, inspecció i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària correspon a l’ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle.


[Bloque 147: #TRLRHL-a97]

Artículo 97. Gestión tributaria del impuesto.

La gestión, liquidación, inspección y recaudación, así como la revisión de los actos dictados en vía de gestión tributaria corresponde al ayuntamiento del domicilio que conste en el permiso de circulación del vehículo.


[Bloc 148: #TRLRHL-a98]

Article 98. Autoliquidació.

1. Els ajuntaments poden exigir aquest impost en règim d’autoliquidació.

2. Els ajuntaments han de disposar la classe d’instrument acreditatiu del pagament de l’impost a les ordenances fiscals respectives.


[Bloque 148: #TRLRHL-a98]

Artículo 98. Autoliquidación.

1. Los ayuntamientos podrán exigir este impuesto en régimen de autoliquidación.

2. En las respectivas ordenanzas fiscales los ayuntamientos dispondrán la clase de instrumento acreditativo del pago del impuesto.


[Bloc 149: #TRLRHL-a99]

Article 99. Justificació del pagament de l’impost.

1. Els qui sol·licitin davant la prefectura provincial de Trànsit la matriculació o la certificació d’aptitud per circular d’un vehicle han d’acreditar prèviament el pagament de l’impost.

2. Les direccions provincials de Trànsit no han de tramitar el canvi de titularitat administrativa d’un vehicle mentre el titular registral no hagi acreditat el pagament de l’impost corresponent al període impositiu de l’any anterior a aquell en què es realitza el tràmit.

3. Als efectes de l’acreditació anterior, els ajuntaments o les entitats que exerceixin les funcions de recaptació per delegació, en finalitzar el període voluntari, han de comunicar informàticament al Registre de vehicles de la Direcció Ge