Seleccionar redacció:
Índex:

TEXT CONSOLIDAT

TEXTO CONSOLIDADO


[Bloc 0: #preamb]

I

Aquest Reial decret té per objecte complir la previsió que recull la disposició final vuitena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, per la qual s’autoritza el Govern perquè, a proposta del llavors ministre d’Economia i Competitivitat (avui ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital), dicti les normes necessàries per desplegar el que disposa aquesta Llei.

La Llei esmentada té per objecte regular l’activitat d’auditoria de comptes, que es caracteritza per la rellevància pública que exerceix perquè presta un servei a l’entitat revisada i afecta i interessa no tan sols a aquesta, sinó també als tercers que hi mantinguin o hi puguin mantenir relacions, tenint en compte que tots, entitat auditada i tercers, poden conèixer la qualitat de la informació econòmica financera auditada sobre la qual versa l’opinió d’auditoria emesa. Sobre la base d’aquesta rellevància o funció d’interès públic, es regulen les condicions, els requisits i les formalitats que han de complir els qui exerceixen aquesta activitat, al mateix temps que se sotmet la vigilància d’aquesta activitat a un Règim de supervisió pública, la responsabilitat del qual s’atribueix a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

La Llei esmentada va adaptar la legislació interna espanyola als canvis incorporats per la Directiva 2014/56/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, en allò que no s’hi ajusta. Al costat de la Directiva esmentada, es va aprovar el Reglament (UE) núm. 537/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic, si bé es van incorporar opcions que han d’exercir els estats membres, que així mateix es van concretar en la Llei referida. Aquesta normativa va introduir canvis substancials en la normativa existent, derivats de la necessitat, posada de manifest a la Unió Europea, de recuperar la confiança dels usuaris en la informació econòmica financera que s’audita, en especial la de les entitats d’interès públic, i de reforçar la qualitat de les auditories, enfortint la seva independència.

Amb aquesta finalitat, amb el nou marc legal es persegueix, en primer lloc, incrementar la transparència en l’actuació dels auditors clarificant la funció que exerceix l’auditoria i l’abast i les limitacions que té, per tal de reduir la denominada bretxa d’expectatives entre el que espera un usuari d’una auditoria i el que realment és. El principal canvi incorporat és el nou model d’informe d’auditoria, juntament amb obligacions més grans de comunicació i informació que s’exigeixen als qui auditen entitats d’interès públic, amb la millora de la informació que s’ha de proporcionar a l’entitat auditada, als inversors i altres interessats. En segon lloc, persegueix reforçar la independència dels auditors en l’exercici de la seva activitat, pilar bàsic i fonamental en el qual resideix la confiança que es diposita en l’informe d’auditoria, amb la incorporació de requisits més restrictius i la potenciació de l’actitud d’escepticisme professional i l’atenció especial que s’ha de prestar per evitar conflictes d’interès o la presència de determinats interessos. Igualment, s’exigeixen requisits més grans per als qui auditen entitats d’interès públic, mitjançant una llista de serveis diferents d’auditoria prohibits, que no es poden prestar a aquelles entitats, la seva matriu i les controlades; determinades normes per les quals es limiten els honoraris que poden percebre pels serveis diferents dels d’auditoria permesos o en relació amb una determinada entitat d’interès públic, l’obligació de rotació externa, i determinades obligacions en relació amb la Comissió d’Auditoria d’aquestes entitats. En tercer lloc, la nova normativa pretén dinamitzar el mercat d’auditoria mitjançant un conjunt de mesures que pretenen resoldre els problemes detectats en relació amb l’estructura del mercat i les dificultats de creixement d’auditors. I en quart lloc, per tal d’evitar una fragmentació en el mercat d’auditoria en l’àmbit de la Unió Europea, la nova normativa pretén un grau més alt d’harmonització, també en les normes que vigilen l’activitat, i exigeix més transparència i independència en l’activitat supervisora i introdueix el criteri de risc com a rector en les revisions de control de qualitat que ha de dur a terme l’autoritat esmentada.

Amb la Llei 22/2015, de 20 de juliol, va quedar derogat el Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d’auditoria de comptes. Aquest text refós va ser al seu torn desplegat mitjançant el Reglament aprovat pel Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre.

La modificació efectuada per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, comporta l’obligació d’adequar el Reglament que desplega el text refós a la legislació vigent. Amb aquests antecedents, és necessari aprovar un nou reglament que, seguint la sistemàtica i el contingut de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la desplegui i derogui el Reglament anterior. Per això, i d’acord amb la normativa aplicable, amb caràcter previ a la redacció d’aquest projecte es va obrir un procés de consulta pública prèvia amb la finalitat de conèixer l’opinió dels possibles interessats en la reforma sobre els objectius i l’abast que servís de base per redactar el Reglament. Els comentaris rebuts, tots del sector auditor, es mostren a favor d’emprendre la reforma principalment amb la finalitat d’aclarir els dubtes sobre l’abast d’algunes qüestions, sense deixar de manifestar alguns efectes de la reforma legal aprovada recentment.

En relació amb l’adequació d’aquest Reglament als principis de bona regulació que conté l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest Reglament constitueix el desplegament imprescindible de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

L’adequació als principis de necessitat i eficàcia es justifica per la raó de l’interès general la protecció del qual és un objectiu d’aquesta norma: la confiança que els tercers dipositen en els estats financers auditats. Per procedir al desplegament dels preceptes inclosos en la vigent Llei 22/2015, de 20 de juliol, necessari per millorar-ne l’aplicabilitat, es considera idònia la utilització en primera instància de la facultat reglamentària del Govern perquè, mitjançant un reial decret, aprovi aquest Reglament. Des de la perspectiva d’eficàcia, en termes de la consecució dels objectius perseguits, també és un reglament aprovat mitjançant un reial decret l’instrument jurídic considerat idoni que permet garantir de la millor manera i amb seguretat jurídica l’aplicació consistent de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

L’adequació al principi de proporcionalitat es justifica perquè aquest Reglament conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat d’aplicació de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i no hi ha la possibilitat d’adoptar altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions als destinataris que les que siguin necessàries per consolidar la qualitat de les auditories a fi de garantir la consecució de l’interès públic perseguit. En aquest sentit, també s’incorporen previsions per assegurar una aplicació proporcionada de les disposicions que contenen la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i aquest Reglament a la complexitat de les tasques d’auditoria que s’han de dur a terme, determinada al seu torn per la naturalesa i les característiques del treball que s’ha d’efectuar.

L’adequació al principi de seguretat jurídica es justifica perquè la norma contribueix a reforçar aquest principi, d’una banda, perquè és coherent i consistent amb la resta de l’ordenament jurídic i, de l’altra, perquè n’afavoreix la certesa i claredat en proporcionar criteris més precisos sobre les disposicions que estableix la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

L’adequació al principi de transparència es justifica i s’ha materialitzat mitjançant la participació intensa oferta als destinataris potencials en l’elaboració de la norma i tercers interessats, inclòs l’accés als documents propis del procés d’elaboració. D’altra banda, l’adequació al principi de transparència també es produeix pel fet que la norma defineix clarament els seus objectius, reflectits en el preàmbul i en la memòria amb què s’acompanya.

Finalment, l’adequació al principi d’eficiència es justifica perquè es comprova que aquesta iniciativa normativa no imposa, per satisfer l’interès públic enunciat, càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Per elaborar el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han tingut en compte les consideracions següents.

En primer lloc, només s’han inclòs en els articles d’aquest Reglament les previsions que suposen un desplegament del contingut dels articles de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, amb la incorporació de les modificacions necessàries per adaptar-se a les disposicions que conté aquesta Llei i el manteniment amb caràcter general de la regulació anterior en tot el que no sigui contrària a aquesta Llei o no es consideri convenient modificar-la perquè així ho aconsella la pràctica.

En segon lloc, s’han dut a terme certes modificacions en alguns aspectes que no modifica la Llei 22/2015, de 20 de juliol, que s’han considerat necessàries per raons de millora tècnica aconsellades per la pràctica, així com d’altres per mantenir la coherència i consistència amb la terminologia i el tractament que empren la Llei 22/2015, de 20 de juliol o bé les normes d’auditoria adaptades per a la seva aplicació a Espanya, publicades mitjançant les resolucions d’ICAC de 15 d’octubre de 2013 i 23 de desembre de 2016.

Amb el nou reglament es pretén dotar el cos normatiu que han d’aplicar els qui exerceixen l’activitat d’auditoria de comptes de la convenient seguretat jurídica que permeti aplicar les disposicions d’aquest cos de manera que se satisfaci la finalitat d’interès públic que s’encomana a aquesta activitat.

II

Aquest Reglament segueix la mateixa sistemàtica i ordenació de matèries que conté la Llei 22/2015, de 20 de juliol, que desplega, amb l’excepció que no s’hi inclouen els preceptes legals que no requereixen desplegament reglamentari, i està estructurat en un títol preliminar i cinc títols que es divideixen en capítols i seccions, i, en algun cas, en subseccions.

El títol preliminar inclou tres capítols. El capítol I «Àmbit d’aplicació» delimita l’objecte i l’àmbit d’aplicació del Reglament, i aclareix, en primer lloc, la inclusió en l’àmbit d’aplicació de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, de la verificació per part dels auditors dels comptes formulats per entitats a les quals la seva normativa aplicable exigeix la gestió de comptabilitat però no estableix un marc normatiu d’informació financera per a la seva aplicació quan es formulin aquests comptes de conformitat amb un marc que sigui aplicable, tenint en compte la naturalesa de l’entitat auditada, així com de la verificació per part dels auditors dels comptes formulats per entitats la normativa aplicable de les quals els exigeix que presentin uns comptes auditats, quan aquests comptes s’hagin preparat de conformitat amb un marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable tenint en compte la naturalesa de l’entitat auditada. En segon lloc, aclareix l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, dels treballs de revisió que no tenen aquesta naturalesa, sense que es produeixin novetats rellevants en relació amb el marc actualment vigent. Entre aquests treballs exclosos figuren els duts a terme sobre comptes anuals, estats financers o documents comptables quan aquests no s’hagin elaborat d’acord amb els principis i les normes que conté el marc normatiu d’informació financera establert expressament per a la seva elaboració per disposicions legals o reglamentàries, llevat que es compleixin les premisses anteriors.

El capítol II «Normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes» regula la normativa reguladora de l’auditoria de comptes i l’elaboració de les normes tècniques d’auditoria, d’ètica i de control de qualitat. Igualment com fins ara, es defineixen els principis d’ètica que s’han de promoure i observar en l’exercici de l’activitat i que s’han de desplegar en les normes d’ètica corresponents que s’aprovin, i s’estableix que les normes de control de qualitat intern han d’establir els principis i requisits que han de seguir els auditors en la implantació i el manteniment dels sistemes de control de qualitat.

Per tal de dotar-lo de més transparència, es regula el contingut bàsic i el règim procedimental d’elaboració d’aquestes normes, i les principals modificacions introduïdes són les que es refereixen, d’una banda, a la publicació de les normes provisionals per al tràmit d’informació pública també a la pàgina web de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a més del Butlletí Oficial d’aquest Institut i el «Butlletí Oficial de l’Estat». I d’altra banda, es regula la publicació de les normes definitives a la pàgina web de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. En relació amb l’elaboració subsidiària per part de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, es modifica l’article per reduir de sis a dos mesos el termini que tenen les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes per atendre el requeriment efectuat per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per elaborar o adaptar una norma, per equiparar-lo al termini de publicació de la norma per al tràmit d’informació pública.

El capítol III «Definicions» ha inclòs el desplegament d’algunes definicions que conté la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Es manté la definició d’entitats d’interès públic, que es va adoptar mitjançant el Reial decret 877/2015, de 2 d’octubre, que va modificar la definició continguda en el Reglament que desplega el text refós de la Llei d’auditoria de comptes. S’aclareix que es consideren entitats d’interès públic les que cotitzin en el mercat regulat de qualsevol Estat membre i estiguin sotmeses al règim de supervisió i control atribuït a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, d’acord amb el contingut de l’article 2.13 de la Directiva 2006/43 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, en la redacció que en fa la Directiva 2014/56/UE.

Respecte a la definició de familiars, s’exclou del concepte de familiars el cònjuge separat quan s’hagi produït la separació efectiva i estigui inscrita en el Registre Civil. Així mateix, es detalla qui són els familiars amb vincles estrets de la persona afectada per la causa d’incompatibilitat, de la definició de l’article 3.13 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, considerant com a tals els qui compleixin les condicions de convivència dins del concepte de familiars definit per la Llei 22/2015, tenint en compte la finalitat i l’esperit de la Llei esmentada que aquests siguin un grup més reduït dins del concepte de familiars, per facilitar-ne una millor interpretació i aplicació efectiva.

En relació amb la definició de xarxa, que amb caràcter general no ha canviat a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’ha tingut en compte com s’ha transposat aquest concepte en l’àmbit de la Unió Europea, amb la finalitat d’evitar possibles diferències entre la normativa nacional i la dels països del nostre entorn. Amb la redacció que se’n fa, s’aclareix que l’acord de cooperació, inclòs en la Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, en la redacció que en fan la Directiva 2014/56/UE i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, pot adoptar forma escrita o no, així com que l’acord de cooperació esmentat es pot assolir mitjançant alguna de les circumstàncies que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol, és a dir compartir costos o beneficis rellevants o recursos professionals significatius, el disseny o la implementació de polítiques i procediments de control de qualitat intern, l’existència d’una estratègia empresarial comuna o l’ús d’un nom comercial comú. S’ha aclarit que la concurrència d’una d’aquestes circumstàncies determina l’existència de l’acord de cooperació i, per tant, l’existència de xarxa. D’acord amb aquest criteri, en principi no seria xarxa la mera acceptació i la realització conjunta d’una auditoria per part de dos auditors si no concorren la resta de circumstàncies.

Finalment, dins d’aquest capítol se segueix definint el concepte d’entitats vinculades a l’entitat auditada i entitats vinculades per relació de control, per referència a la normativa mercantil i comptable que, a causa de la seva precisió en el concepte de vinculació, proporciona més seguretat jurídica a l’hora de definir la vinculació respecte a l’entitat auditada.

III

El títol I «De l’auditoria de comptes» inclou dos capítols.

El capítol I desplega les modalitats d’auditoria de comptes i inclou cinc seccions.

La secció 1a regula l’auditoria de comptes anuals, i inclou un article dedicat a l’informe d’auditoria que, partint del contingut de l’informe inclòs a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, recull únicament la descripció de la responsabilitat de l’òrgan d’administració de l’entitat de la formulació dels estats financers a auditar i del sistema de control intern de l’entitat auditada, la descripció de l’objecte de l’auditoria i de la manera en què es desenvolupa, així com la referència al nom, el domicili i el número de Registre oficial d’auditors de comptes de l’auditor o auditors principals responsables i de la societat d’auditoria, per a una millor identificació dels responsables de l’informe. Així mateix, en relació amb l’actuació de l’auditor respecte de l’informe de gestió, regulada a l’article 5.1.f) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’una banda, es precisa que quan aquest informe de gestió acompanyi els comptes anuals, ja sigui per obligació legal o de manera voluntària, l’auditor ha d’actuar en tot cas de conformitat amb el que disposa l’article esmentat de la Llei 22/2015, de 20 de juliol; i, de l’altra, s’estableix l’excepció en l’aplicació de l’article 5.1.f) esmentat per a determinats supòsits, d’acord amb la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació no financera i informació sobre diversitat per part de grans empreses determinades i grups determinats, i d’acord amb la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de comerç, el text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, en matèria d’informació no financera i diversitat, l’auditor de comptes únicament ha de comprovar que s’hagi facilitat l’estat d’informació no financera, que pot ser obligatori tant per a entitats d’interès públic com per a les que no tinguin aquesta condició. Sobre això el Reglament aclareix l’actuació de l’auditor en relació amb la informació esmentada que forma part de l’informe de gestió, però a la qual no és aplicable el que preveu per a l’informe de gestió establert a l’article 5.1.f) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, sinó que l’auditor únicament ha de comprovar l’existència d’aquesta informació, i la seva actuació en cas d’inexistència.

Es manté, com en la redacció del Reglament que ara es deroga, que s’ha de deixar constància documental de la data de lliurament de l’informe i de la seva recepció per part de l’entitat auditada quan hi hagi diferència entre una data i l’altra.

Respecte a l’obligació d’emetre l’informe, es recull, tal com figurava en el Reglament que ara es deroga, l’obligació que, en els casos en què es produeixin les circumstàncies previstes que impedeixin l’emissió de l’informe o determinin la renúncia al contracte, l’auditor detalli en un escrit totes les circumstàncies concurrents i remeti aquest escrit a l’entitat auditada en un termini no superior a quinze dies naturals des que l’auditor tingui constància d’aquesta situació. Aquest escrit en el cas d’auditoria obligatòria s’ha de remetre no tan sols a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i al Registre Mercantil, com estava regulat fins ara, sinó també al jutjat en cas que s’hagi produït el nomenament judicial de l’auditor. A aquests efectes, es distingeix en el termini de comunicació entre quinze dies naturals, per a la comunicació entre auditor i entitat auditada, atès que es tracta d’una comunicació entre particulars, i deu dies hàbils, per a les comunicacions entre auditor i òrgan judicial, Registre Mercantil i Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, atès que, en aquests casos, deriva d’una relació entre un administrat i òrgans de caràcter públic.

Es matisa, respecte al contingut d’aquest article, que s’entén per auditoria obligatòria aquella en què es nomena un auditor perquè l’entitat està obligada a auditar els seus comptes, així com quan es produeix el nomenament de l’auditor per part del Registre Mercantil o el jutjat.

En el cas d’auditoria voluntària, si el nomenament de l’auditor s’ha inscrit en el Registre Mercantil, s’ha d’efectuar la comunicació únicament a aquest de les causes d’impossibilitat d’emetre l’informe corresponent. Amb això es garanteix que, en els casos en què l’auditor estigui inscrit en el Registre Mercantil, aquest pugui tenir coneixement, si s’escau, de la impossibilitat per la qual l’auditor no pot portar a terme l’auditoria contractada, atès que si es presentessin els comptes anuals a dipòsit sense l’informe d’auditoria corresponent no seria admès el dipòsit d’aquests comptes, d’acord amb l’article 279 del text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

En relació amb el contracte d’auditoria es detallen, per als supòsits de nomenament d’auditor per part del registrador mercantil o de l’òrgan judicial corresponent que preveuen els articles 265 i 266 del text refós de la Llei de societats de capital, els efectes de la possibilitat establerta a l’article 267 del text refós esmentat que permet a l’auditor sol·licitar que es garanteixi el pagament dels seus honoraris, per evitar situacions en què l’auditor nomenat no té seguretat del cobrament d’aquests honoraris, cosa que podria afectar la seva independència en la realització del treball d’auditoria, i es detalla que aquesta garantia l’ha de prestar l’entitat en el termini de deu dies naturals des que l’auditor notifica la seva sol·licitud i es preveuen les conseqüències que, en cas que no s’aporti la garantia esmentada, l’auditor pugui renunciar al treball o a continuar amb el contracte d’auditoria.

En relació amb aquest nomenament, la disposició final primera concedeix un termini de deu dies hàbils per acceptar el contracte d’auditoria, amb la finalitat que l’auditor pugui avaluar, abans d’acceptar el treball, la seva capacitat per dur-lo a terme, així com el compliment de la condició de la necessària independència i dels requisits restants que estableix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. Amb això, aquesta obligació és exigible per a tots els treballs.

La secció 2a regula l’auditoria d’altres estats financers o documents comptables, sense modificacions rellevants.

La secció 3a es refereix a l’obligació de requerir informació a l’entitat auditada i l’obligació d’aquesta de subministrar-la, i es manté la necessitat d’acreditar els requeriments d’informació per part de l’auditor i les respostes obtingudes de l’entitat auditada als requeriments d’informació esmentats.

La secció 4a es refereix a l’auditoria dels comptes consolidats. S’hi detalla la documentació que l’auditor del grup ha de tenir respecte a la revisió i avaluació del treball realitzat pels auditors de les entitats que formen part del conjunt consolidable i que ha de reflectir, entre d’altres, els riscos que l’auditor ha considerat per a la planificació del treball que s’ha de dur a terme, les qüestions i els aspectes concrets revisats, el treball realitzat pels altres auditors, així com la motivació per la qual l’auditor dels comptes consolidats considera adequat i suficient el treball esmentat. S’hi manifesta que les obligacions incorporades responen a l’abast més gran de la regulació existent a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, ja que incorpora el manament mínim que conté la Directiva 2014/56/UE, respecte al contingut en les normes internacionals d’auditoria, adaptades per a la seva aplicació a Espanya, com a conseqüència de l’assumpció de la responsabilitat plena.

A més, s’inclou en aquesta secció un nou article per establir reglamentàriament el termini i la forma de la comunicació a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de la impossibilitat de revisar el treball d’altres auditors, mitjançant un escrit que detalli les circumstàncies que impedeixin aquesta revisió.

La secció 5a es refereix a l’auditoria conjunta, que en el seu únic article estableix els principis rectors que han de seguir els auditors quan són nomenats conjuntament per fer una auditoria de comptes anuals, i incorpora com a novetats l’actuació en cas de discrepància sobre l’opinió tècnica que s’ha d’emetre i assenyala que cada auditor ha de presentar la seva opinió en un paràgraf diferent de l’informe d’auditoria i ha d’exposar els motius de la discrepància; que els auditors nomenats no poden pertànyer a la mateixa xarxa i que s’han de comunicar entre ells les circumstàncies que afectin la seva independència; també es regula, sense que suposi cap novetat, la responsabilitat conjunta en relació amb el deure de custòdia i conservació dels papers de treball. Amb això es pretén dotar d’un marc reglamentari aquestes actuacions que pretén incentivar el Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril de 2014, sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic.

El capítol II desplega l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes i inclou dues seccions.

La secció 1a està referida al Registre oficial d’auditors de comptes, el qual recull les seccions de persones físiques, societats d’auditoria, de les quals es pot obtenir informació  sobre si auditen entitats d’interès públic, i auditors i societats d’auditoria i altres entitats de tercers països.

Dins de la secció de persones físiques s’elimina la situació voluntària de «no exercent que presta serveis per compte d’altri», i es manté únicament, d’una banda, la situació d’«exercent», que inclou els auditors individuals i els auditors designats per les societats d’auditoria per a la signatura d’informes d’auditoria, i s’elimina la modalitat de «soci de societat d’auditoria», i, de l’altra, la situació de «no exercent».

Es regula el procés d’inscripció dels auditors autoritzats en altres estats membres o tercers països com a exercents i s’estableix l’obligació que acreditin, a més de les condicions establertes a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la constitució de la garantia, i per als qui estiguin autoritzats en tercers països s’exigeix que acreditin, addicionalment a això, la concurrència de la condició de reciprocitat i com a novetat també s’exigeix en el cas d’auditors de comptes i societats d’auditoria i altres entitats de tercers països que s’inscriuen per tal que l’informe d’auditoria emès respecte a determinades entitats domiciliades en tercers països amb valors que cotitzen en els mercats oficials nacionals tingui validesa a Espanya. S’estableix que l’auditor de comptes faciliti a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes l’adreça electrònica habilitada única per a les seves comunicacions.

La secció 2a regula els requisits exigits per obtenir l’autorització per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes.

S’ha de destacar, com a novetat, d’una banda, la possibilitat que els cursos de formació teòrica els organitzin els centres de formació superior acreditats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o un organisme equivalent de l’àmbit autonòmic i reconeguts per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, igual que es va reconèixer la facultat a aquests centres d’organitzar els cursos de formació continuada, i, d’altra banda, es permet incrementar el temps de formació pràctica que es pot realitzar abans de la finalització del programa d’ensenyament teòric, que es computa en anys i no en hores. I finalment, es modifica la composició del tribunal qualificador de l’examen d’aptitud per a l’accés al Registre oficial d’auditors de comptes, atenent la necessitat d’assegurar més diversitat dels seus representants, considerant les matèries objecte d’examen.

IV

El títol II «De l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes» consta de sis capítols. En el capítol I «Formació continuada», es desplega l’obligació dels auditors de comptes de dur a terme activitats de formació continuada, la finalitat de la qual és mantenir el nivell d’exigència adequat en relació amb l’actualització dels seus coneixements, dins d’un entorn financer i mercantil en continu canvi i progressivament més complex. La realització d’activitats de formació continuada per part dels auditors de comptes s’ha d’orientar al manteniment i l’actualització del coneixement d’aquells aspectes de les matèries a què es refereix l’article 9.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, a un nivell suficientment elevat, que garanteixin el compliment correcte de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes en la realització dels treballs d’auditoria acceptats. En el desplegament reglamentari s’estableix la forma i les condicions en què s’ha de considerar complert el requisit de formació continuada mínima, xifrada en un nombre d’hores, que han de seguir i acreditar els auditors de comptes inscrits en situació d’exercents i de no exercents que estiguin col·laborant activament amb un auditor de comptes, mitjançant la realització d’una sèrie d’activitats. Així mateix, s’estableixen els centres que poden organitzar i impartir aquestes activitats de formació, es facilita l’entrada a nous centres i als grups d’auditors, es defineixen les agrupacions de societats i els grups d’auditors, la seva acreditació i justificació i la remissió d’informació anual sobre això a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. La regulació està en línia amb l’exigida en el Reglament que es deroga i s’incorporen les millores que de l’experiència acumulada es dedueixen recomanables.

El capítol II, «D’independència», que consta de cinc seccions, regula el règim d’independència al qual estan subjectes els auditors de comptes en l’exercici d’aquesta activitat, suport fonamental en el qual recolza la confiança que es diposita en l’informe d’auditoria de comptes. A fi de salvaguardar el deure d’independència que obliga l’auditor a abstenir-se d’actuar quan es pugui veure compromesa la seva objectivitat en relació amb la informació econòmica financera que s’ha d’auditar, la Llei 22/2015, de 20 de juliol, configura un sistema mixt basat en un doble pilar, d’una banda, en l’anomenat sistema d’amenaces i salvaguardes que s’articula com un sistema d’autodiagnòstic en què l’auditor ha d’establir els procediments necessaris per identificar situacions, relacions o serveis, incloses les definides com a causes d’incompatibilitat, que puguin generar amenaces a la independència, avaluar-les i, si s’escau, aplicar mesures de salvaguarda. I de l’altra, en l’enumeració d’un conjunt de circumstàncies, situacions o relacions específiques en què es considera que, en cas que hi concorrin, els auditors no gaudeixen d’independència respecte a una entitat determinada, i l’única solució o salvaguarda possible és la no-realització del treball d’auditoria. Així, es recullen, al costat de les causes d’incompatibilitat, limitacions en relació amb els honoraris, la durada dels contractes i les prohibicions posteriors. Aquestes situacions són una manifestació del principi de ser i semblar independent pel qual opta la normativa comunitària ja que és una actitud inobservable que no es pot mesurar i en el sentit de detallar aquelles situacions que s’han d’evitar en la mesura que es pugui concloure que no s’observaria l’objectivitat deguda en cas que hi concorrin.

La secció 1a, «Principi general d’independència», concreta i aclareix determinats aspectes que estableix la Llei 22/2015, de 20 de juliol, relatius al principi general d’independència, i destaquen com a novetats les precisions que es fan en relació amb la prohibició de participar en la gestió o presa de decisions en l’entitat auditada, els contorns de la qual són objecte d’una doble delimitació, positiva i negativa; i a l’existència de conflicte d’interessos, que ha d’evitar el personal que participa en la realització del treball d’auditoria o que poden resultar de situacions de les quals poden derivar amenaces a la independència. En línia amb el Reglament que es deroga, es regula el procés d’identificació i avaluació d’amenaces a la independència de l’auditor, l’aplicació de les salvaguardes que si s’escau siguin procedents per eliminar-les o reduir-les a un nivell suficientment baix que no en comprometi la independència, i la documentació de totes les actuacions efectuades sobre això, procés que s’integra en el seu sistema de control intern. En particular, i com passava fins ara, s’adverteix que les amenaces no deriven únicament de les circumstàncies constitutives d’incompatibilitat, sinó que poden provenir de situacions, relacions o serveis diferents d’aquelles, tant en relació amb l’entitat auditada com respecte a entitats vinculades a aquesta, com de les persones relacionades amb l’auditor o que formin part de la xarxa. Aquestes amenaces s’han d’avaluar individualment i en conjunt amb altres amenaces, per a la qual cosa s’ha de considerar la naturalesa de l’amenaça, la importància per a l’auditor i, si s’escau, la significativitat de l’entitat vinculada a l’entitat auditada en els termes que es defineixen.

La secció 2a, «Incompatibilitats», concreta determinats aspectes de les causes d’incompatibilitat que estableix la Llei 22/2015, de 20 de juliol, per raons de seguretat jurídica, a fi de facilitar una millor comprensió i aplicació pràctica d’aquestes circumstàncies per part dels auditors de comptes. Aquesta secció inclou tres subseccions. La primera recull les causes d’incompatibilitat derivades de situacions personals. Respecte al règim anterior, convé destacar que es desplega per aclarir i precisar determinades circumstàncies derivades de situacions personals no permeses incorporades a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, per manament comunitari, com ara la tinença d’interès significatiu directe (es consideren com a tals determinades relacions empresarials, préstecs, garanties i intercanvi de personal clau, de valor significatiu), la possessió d’instruments financers i la realització d’operacions amb aquests instruments, i s’aclareix quan tenen caràcter significatiu i la percepció o sol·licitud d’obsequis i favors.

La segona subsecció recull les causes d’incompatibilitat derivades de serveis prestats, i s’incorporen canvis exigits per les noves exigències de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, com succeeix en el cas dels serveis de valoració.

La tercera subsecció determina i concreta quan s’ha de considerar que una situació o un servei, per als casos en què així ho estableix la Llei 22/2015, de 20 de juliol, té una incidència significativa de manera que afecti la independència de l’auditor. Amb aquesta finalitat, es precisa que concorrin alguna de les dues circumstàncies que es fixen com a referència: una, perquè supera la xifra d’importància relativa fixada per l’auditor en la realització del treball concret, i una altra de nova, que s’afegeix respecte al Reglament que es deroga, perquè supera un dels paràmetres (el més representatiu), referits a xifres relacionades amb la dimensió de l’entitat auditada.

La secció 3a, «Particularitats de les normes d’extensió», desplega diferents aspectes d’extensió del règim d’independència que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol, amb la mateixa finalitat indicada en les seccions anteriors de dotar el marc de seguretat jurídica i facilitar una millor comprensió i aplicació pràctica del règim esmentat. Aquestes normes d’extensió impliquen la falta d’independència de l’auditor, quan concorren les situacions o serveis no permesos en determinades persones vinculades a l’auditor per raó de parentiu o professional, així com en els qui pertanyen a la mateixa xarxa i en relació amb l’entitat auditada o les seves vinculades. Aquestes normes no operen amb caràcter absolut perquè s’incorporen excepcions o requisits més restrictius en funció del grau de participació en el treball d’auditoria, de la naturalesa de la relació amb l’entitat auditada, del grau de familiaritat i de la rellevància dels instruments financers que es tinguin o de les operacions que es duen a terme. Així, es destaquen com a modificacions respecte al règim anterior les precisions incorporades amb la finalitat de delimitar i precisar:

– En relació amb les incompatibilitats derivades d’instruments financers, d’una banda, quan la possessió d’instruments financers de l’entitat auditada i les seves vinculades genera incompatibilitat, atenent les circumstàncies i particularitats que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol. I de l’altra, i en coherència amb això, s’estableix que en els supòsits en què la possessió d’aquests instruments financers no estigui prohibida o generi una situació d’incompatibilitat, tampoc la generi la realització d’operacions amb els instruments esmentats. Així mateix, es concreten els supòsits en què cal considerar si els instruments financers esmentats o el volum d’operacions és significatiu o molt significatiu als efectes del que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

– Quan una entitat vinculada a l’entitat auditada es considera que té un caràcter significatiu, als efectes de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en els casos en què l’absència del caràcter esmentat es preveu com una circumstància enervant o no generadora d’incompatibilitat.

– En relació amb les persones o entitats relacionades directament amb l’auditor de comptes, les persones que participen o tenen capacitat per influir en el resultat final del treball d’auditoria o responsabilitat de supervisió o gestió del treball; les persones amb qui s’entenen vinculats els auditors de comptes responsables de l’informe d’auditoria; les persones que intervenen en les activitats d’auditoria, inclòs en aquest últim grup qui té atribuïdes i exerceix la funció de seguiment del sistema de control intern de l’auditor.

– Quan s’ha de considerar que les relacions amb possibles efectes o influència en el resultat del treball per raó de l’estructura i dimensió de la societat d’auditoria o la seva xarxa impliquen una situació d’incompatibilitat, en els supòsits en què així ho preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

– Les persones de la xarxa a la qual pertany l’auditor, que li poden generar situacions d’incompatibilitat.

– I determinats aspectes relacionats amb l’eliminació d’instruments financers sobrevinguts amb posterioritat a l’acceptació del treball que s’ha de dur a terme, així com respecte a la realització d’operacions amb els instruments esmentats en aquest període.

La secció 4a, «Contractació i pròrroga», concreta determinats aspectes de la pròrroga i rescissió del contracte d’auditoria i les obligacions de remetre informació sobre això a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. I sobre prohibicions posteriors a la realització del treball d’auditoria de comptes, es concreten, com a novetat, determinats aspectes a fi d’assegurar-ne l’aplicació efectiva, i aclareix què s’entén per interès financer significatiu directe o indirecte, qui té a aquests efectes responsabilitat de supervisió o gestió en la realització del treball, quan existeixen influències recíproques entre qui cessa i l’auditor signant que determina l’aplicació del règim de prohibicions i com afecta el fet que els subjectes als quals afecta la prohibició de l’article 23 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es desvinculin de l’auditor abans que finalitzi el treball d’auditoria.

La secció 5a «Honoraris», d’una banda, estableix, com a novetat i per garantir la qualitat de les auditories, que els honoraris s’hagin de fixar en funció de l’esforç d’auditoria estimat per a la realització del treball. Aquesta estimació s’ha de fer en funció dels mitjans, els recursos, la qualificació i l’especialització requerits en cada treball, segons la complexitat de les tasques que s’han de dur a terme. Això respon al principi que conté la Llei 22/2015, de 20 de juliol, de disposar de recursos suficients i adequats per poder acceptar i dur a terme el treball d’auditoria corresponent. Si no es procuren aquests recursos i mitjans, no s’estaria en condicions de poder complir la funció d’interès públic encomanada, ja que no proporciona fiabilitat a la informació auditada. Igualment, s’estableix que aquests honoraris no es poden modificar en l’exercici o exercicis successius, llevat que es modifiquin les condicions que van servir de base per a la seva realització, i així es justifiqui.

Es detallen les regles de còmput per determinar l’existència de dependència financera i econòmica, real o aparent, que no està permesa, perquè s’arriba a un nivell de concentració determinat en una entitat en relació amb el total dels ingressos. Es detallen les particularitats d’aplicació en cas d’auditors de nou accés i determinades mesures per evitar l’anomenat efecte «cascada» que es produeix quan se supera el percentatge de concentració exigit que es genera com a conseqüència que concorrin determinades circumstàncies alienes a l’auditor, amb el propòsit d’eliminar obstacles a l’expansió dels auditors de dimensió més petita i d’afavorir-ne la recuperació, en línia amb un dels objectius que fixa la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

El capítol III, «Garantia financera», amb un únic article que presenta com a canvi, respecte a la regulació que ara es deroga, l’actualització de l’import garantit.

El capítol IV tracta de l’«Organització interna». En la regulació que aquí s’emprèn es té molt en compte el canvi molt rellevant incorporat per manament de la normativa europea a la Llei 22/2015, de 20 de juliol, ja que s’exigeix a l’auditor de comptes que disposi d’una organització sòlida basada en uns procediments administratius i comptables sòlids i eficaços, procediments eficaços de gestió de riscos que afectin l’activitat d’auditoria de comptes, mecanismes que assegurin el control dels sistemes informàtics, i un sistema de control intern. És a dir, la Llei 22/2015, de 20 de juliol, imposa requeriments addicionals als que ja existien en la norma de control de qualitat intern, i que requereixen ser desplegats i precisats, per a més seguretat jurídica. Així, s’estableixen els principis bàsics, les polítiques i els criteris que tot auditor de comptes ha d’establir per garantir que la seva activitat s’exerceix de conformitat amb la normativa aplicable, respectant en tot cas l’autonomia en l’organització empresarial de l’auditor per triar els procediments concrets que ha d’aplicar l’auditor, que han de ser els que segons el seu criteri siguin proporcionats i adequats a la seva estructura i dimensió.

Així mateix, es regulen les condicions que ha de tenir el sistema de control de qualitat intern que els auditors han d’implantar, per a la qual cosa s’han de basar en la norma de control de qualitat intern, respecte a la qual s’incorporen els requisits addicionals per complir certes exigències que recull la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i que la norma esmentada no preveu amb el mateix rang imperatiu.

Respecte a aquests criteris, es precisen els principis d’adequació i proporcionalitat a la dimensió de l’auditor de comptes i la complexitat dels treballs que ha de dur a terme, i les polítiques de comunicació i documentació poden ser més simplificades i menys formals.

La regulació incorporada va encaminada a prevenir i, si s’escau, detectar riscos d’incompliments en relació amb l’activitat d’auditoria, inclosos els necessaris per salvaguardar la independència.

Finalment, es detallen amb més precisió determinats aspectes de l’organització de cada treball d’auditoria, entre d’altres, els relacionats amb el contingut mínim de la documentació de cada treball i les polítiques i els procediments adequats per generar, en cas de modificació necessària de l’arxiu compilat, un arxiu complementari que documenti  qui efectua el canvi, la data i els motius d’aquest canvi. S’estableix així mateix que la documentació s’ha de compilar en format electrònic.

El capítol V, «Deures de custòdia i secret», regula aspectes concrets del deure de conservació i custòdia en línia amb el que estableix sobre això el Reglament que es deroga, i detalla a qui arriba el deure de secret que preveu l’article 31 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, incloses totes les persones que hagin participat o col·laborat en l’exercici de l’activitat d’auditoria de l’auditor de comptes, independentment de si formen o no part de la seva organització interna. S’estableix que els auditors de comptes han d’adoptar les mesures necessàries per protegir la documentació i els arxius i han de disposar de sistemes informàtics amb controls adequats per reduir les possibilitats de deteriorament o pèrdua de la informació, així com garantir que no es produeixen accessos no autoritzats.

El capítol VI del títol II, «De l’auditoria de les entitats d’interès públic», conté quatre seccions.

La secció 1a, «De l’àmbit d’aplicació», recull l’aplicació d’aquest capítol als auditors de comptes que duguin a terme treballs d’auditoria dels comptes anuals o d’estats financers o documents comptables corresponents a entitats d’interès públic.

La secció 2a, «Dels informes», concreta determinats aspectes referents als informes addicionals que han d’emetre els auditors d’entitats d’interès públic. Així, en relació amb l’informe addicional a la Comissió d’Auditoria, s’aclareix que únicament és obligatori per als treballs d’auditoria sobre comptes anuals; es precisen determinats aspectes del contingut de l’informe de transparència, en relació amb el detall que s’ha de proporcionar de serveis i honoraris; i en relació amb l’informe que si s’escau han de remetre a les autoritats nacionals supervisores, es concreta el termini màxim per remetre’l.

La secció 3a, «Independència», concreta determinats aspectes de les particularitats del règim d’independència que estableix per a aquest tipus d’auditors la Llei 22/2015, de 20 de juliol. Així, s’imposen requisits més restrictius, principalment, referits al caràcter significatiu de les causes d’incompatibilitat, i es recullen les obligacions i actuacions que amb el caràcter de mínim han d’efectuar els auditors de comptes de les entitats d’interès públic en relació amb la Comissió d’Auditoria de cadascuna d’aquestes entitats, de manera que pugui donar compliment al que estableix el Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril, i l’article 529 quaterdecies del text refós de la Llei de societats de capital, i així contribuir a augmentar el valor afegit que suposa l’auditoria i a coadjuvar al millor funcionament de les funcions atribuïdes a aquesta Comissió i consegüentment a una qualitat més gran de la informació econòmica financera.

D’altra banda, i en relació amb la contractació, es recullen les actuacions que ha de seguir l’auditor de comptes d’entitats d’interès públic quan participi en un procés de selecció de nomenament d’auditor que regula l’article 16 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril; es detallen el procés i els terminis de pròrroga del contracte de l’auditor en diferents casos de contractació conjunta; i es fixen els terminis de les obligacions de comunicació en cas de rescissió i revocació del nomenament d’auditor.

Aquest capítol dedica el seu últim article als honoraris i la transparència, i estableix que per al còmput dels límits aplicables de concentració s’utilitzin les regles que estableix sobre això l’article 64. Així mateix, es regula el procés d’autorització excepcional que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol, que permet fer l’auditoria de l’exercici següent malgrat que s’incorri en concentració a les societats d’auditoria petites i mitjanes, i es defineixen aquestes societats.

La secció 4a, «Organització interna i del treball en relació amb auditories d’entitats d’interès públic», desplega reglamentàriament la previsió que conté a aquests efectes l’article 45 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. D’aquesta manera s’estableixen els recursos i les condicions de què han de disposar com a mínim els auditors de comptes d’entitats d’interès públic en la seva estructura organitzativa, addicionalment als que estableix l’article 42 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

V

El títol III, «Supervisió pública», s’estructura en dos capítols; el capítol I, «Funció supervisora», es divideix a la vegada en sis seccions. La secció 1a, «Òrgans col·legiats de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes», regula la composició dels òrgans col·legiats de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

La secció 2a, «Facultats de supervisió», defineix les facultats de la supervisió i autoritza l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a sol·licitar informació a qualsevol persona relacionada amb un treball d’auditoria efectuat.

En relació amb l’obligació periòdica el mes d’octubre de cada any de rendició d’informació per part dels auditors de comptes a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a més de la informació que recull la Llei 22/2015, de 20 de juliol, se sol·licita la remissió de determinada informació perquè l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pugui verificar el compliment de les limitacions respecte als honoraris que estableixen la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i el Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril, sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic, així com altra informació necessària per a l’exercici adequat de la seva funció supervisora. Així mateix, i perquè l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pugui elaborar la llista a què es refereix l’article 16 del Reglament comunitari esmentat, se sol·licita als auditors de comptes d’entitats d’interès públic que remetin informació relativa a l’import dels honoraris d’activitat d’auditoria de comptes el mes de febrer de cada exercici. Finalment, per tal que l’Institut esmentat pugui preparar els informes d’evolució del mercat d’auditoria a què es refereixen les disposicions addicionals quarta i cinquena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’habilita aquesta autoritat supervisora perquè mitjançant una resolució determini la informació que s’ha de sol·licitar a auditors d’entitats d’interès públic, així com el seu termini de remissió.

La secció 3a, «Disposicions comunes de les actuacions de control», defineix les actuacions de control, entre les quals s’inclouen no tan sols les investigacions i inspeccions sinó també les actuacions de comprovació. Respecte al Reglament que es deroga, s’abandonen definitivament els termes control de qualitat i control tècnic, que se substitueixen per inspeccions i investigacions, respectivament. Es determina la finalitat d’aquestes actuacions, així com la seva naturalesa, que es correspon amb les pròpies d’informació o actuacions prèvies de l’article 55 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, l’abast d’aquestes activitats de control i diferents aspectes de la seva realització i es defineix el pla d’actuacions de control atenent el principi de transparència i tenint en compte criteris de risc per a la selecció de les inspeccions i investigacions.

Les seccions 4a i 5a regulen l’objecte, l’abast i la finalització de les actuacions d’investigació i d’inspecció sense presentar canvis substancials respecte al Reglament que es deroga.

La selecció per a la realització de les inspeccions s’ha de fer tenint en compte criteris de risc i la periodicitat mínima exigida. A més, per als auditors d’entitats d’interès públic, l’abast dels quals defineix l’article 26 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril, es pot verificar si aquests auditors compleixen els requisits establerts a l’article 87 relacionats amb l’estructura organitzativa que han de tenir aquest tipus d’auditors.

Finalment es regula el contingut de l’informe d’inspecció i el règim de la seva publicitat per al cas d’auditors d’entitats d’interès públic, a fi de dotar de més transparència l’activitat supervisora, d’acord amb l’article 28 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril.

El capítol II, «Règim de supervisió pública», aplicable tant als auditors, societats i altres entitats d’auditoria autoritzades en estats membres de la Unió Europea com de tercers països, regula el Règim de supervisió pública aplicable a aquests auditors. La primera secció, «Actuacions de control i dispenses», delimita el camp d’actuacions de control en el cas de la prestació de serveis transfronterers a la Unió Europea, que depèn del domicili de l’entitat auditada, i la inspecció correspon a l’autoritat del domicili de l’entitat auditada i la investigació al país on originàriament es va inscriure l’auditor.

Les modificacions que s’incorporen en relació amb el règim vigent consisteixen a preveure, tal com fa la Llei 22/2015, de 20 de juliol, a la secció 2a, «Coordinació amb autoritats competents d’estats membres de la Unió Europea», que l’intercanvi d’informació ja no es produeix únicament entre les diferents autoritats competents, sinó també amb les autoritats europees de supervisió.

La secció 3a regula la «Coordinació amb autoritats competents de tercers països», sense presentar pràcticament diferències respecte al règim anterior.

VI

El títol IV, «Règim d’infraccions i sancions», inclou tres seccions.

El capítol I regula el procediment sancionador. En relació amb la denúncia se suprimeix la comunicació al denunciant de la incoació del procediment sancionador, i s’acull la regla general i la possibilitat que preveu l’article 64.1, segon paràgraf, de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

Respecte al termini de caducitat del procediment sancionador i en relació amb els supòsits d’ampliació d’aquest termini, es preveu la comunicació als interessats de la iniciació i finalització de l’efecte suspensiu de les actuacions que preveu l’article 22 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

En relació amb l’acord d’incoació s’incorpora com a novetat, i com a conseqüència de l’aprovació de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, la possibilitat excepcional, quan en el moment de dictar l’acord d’incoació no hi hagi elements suficients per a la qualificació inicial dels fets que el motiven, que la determinació d’aquesta qualificació i de les sancions que puguin correspondre, s’ha de fer mitjançant un plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes des de la data de l’acord d’incoació, que s’ha de notificar als interessats. Finalment, es concreta el termini de quinze dies hàbils per presentar al·legacions a l’acord d’incoació i a la proposta de resolució, i es concreta a més que, en cas que s’emeti el plec de càrrecs, el termini per a les al·legacions compta des de la remissió d’aquest plec.

I també com a novetat i com a conseqüència de l’aprovació de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, es regula que en cas que concorrin les circumstàncies que preveu l’article 89.1 de la Llei esmentada i l’instructor resolgui la finalització del procediment amb l’arxivament de les actuacions, s’ha de notificar igualment als interessats als efectes de la presentació d’al·legacions, i es recull la possibilitat que el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes revisi la resolució esmentada i, si s’escau, n’emeti una de nova.

El capítol II regula el procediment abreujat que es va incloure en el Reglament que desplega el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre, mitjançant la disposició final primera del Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, pel qual es modifiquen el pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre; el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre; les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre; i les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense fins lucratius aprovades pel Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, sense que suposi cap novetat.

El capítol III regula les infraccions i sancions. Quant a les infraccions, s’incorporen elements que permeten precisar o especificar les conductes que integren tipus infractors, dins dels límits de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. Com a novetats respecte a la regulació vigent, s’indica que, en relació amb la infracció derivada de la negativa o resistència a l’actuació de control o de disciplina, s’inclouen aquelles actuacions que, per acció o omissió, es dirigeixin a obstaculitzar de manera reiterada l’efectivitat de les notificacions efectuades per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en l’exercici de les seves competències de control o disciplina.

Es despleguen les circumstàncies en què es considera que l’informe addicional per a la Comissió d’Auditoria té un contingut substancialment incorrecte o incomplet quan la informació incorrecta o incompleta n’impedeixi la comprensió o l’exercici adequat de les funcions per part de la Comissió d’Auditoria. Així mateix, es despleguen les circumstàncies en què es considera que la informació remesa a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes és substancialment incorrecta o incompleta, quan aquesta impedeixi l’exercici  adequat de les competències de supervisió, així com les circumstàncies en què es considera que l’informe de transparència presenta un contingut substancialment incorrecte o incomplet, quan la informació incorrecta o omesa pugui impedir la comprensió adequada de la situació de l’auditor.

S’aclareix que s’entén comesa la infracció derivada de l’incompliment de les normes d’auditoria en relació amb un informe d’auditoria quan s’hagi incomplert el que estableix la Llei 22/2015, de 20 de juliol, respecte a l’exigència de tenir recursos suficients i apropiats per poder acceptar i realitzar el treball d’auditoria que siguin adequats amb la complexitat de les tasques d’auditoria que s’han de dur a terme segons la dimensió i naturalesa de l’entitat que s’ha d’auditar, atès que, en aquest cas, no s’estaria en condicions d’aplicar i complir les prescripcions exigides amb vista a emetre una opinió tècnica sobre la fiabilitat de la informació econòmica financera auditada, amb el detriment consegüent en la funció d’interès públic encomanada a l’auditoria, i sempre que concorri el segon element del tipus infractor, això és, que es pugui produir un efecte significatiu en un treball d’auditoria i, per consegüent, en el seu informe.

Respecte a la infracció derivada de l’incompliment de l’obligació de comunicació a les autoritats supervisores de l’entitat auditada de determinades circumstàncies en relació amb l’entitat esmentada de les quals l’auditor hagi tingut coneixement durant la realització de l’auditoria, es redueix el termini d’aquesta comunicació a tres dies hàbils, per garantir l’eficàcia de les comunicacions esmentades.

Quant a les sancions, respecte als criteris de graduació, s’estableix la classificació en els tres graus en què s’han de dividir les sancions a imposar i es recull el cas de la sanció per infraccions molt greus comeses per una societat d’auditoria, que la redacció fins ara vigent no preveia, per completar la casuística, i a més es concreta el caràcter d’atenuant o agreujant dels criteris de graduació de sancions que preveu la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

S’aclareix que la sanció addicional de prohibició de realització de l’auditoria de comptes de l’entitat auditada en els tres exercicis següents en què la sanció adquireixi fermesa en via administrativa, en cas que s’imposin sancions per infraccions greus o molt greus relacionades amb un treball d’auditoria, s’entén aplicable no tan sols a l’auditoria dels comptes anuals sinó a l’auditoria d’altres estats financers o documents comptables.

VII

El títol V, «De les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes», com en el Reglament que es deroga, conté el conjunt de requisits que han de reunir aquestes corporacions i les funcions que han d’exercir.

Finalment, les disposicions addicionals primera a cinquena del Reglament incorporen gairebé literalment aspectes ja continguts en el Reglament que es deroga, encara que se n’actualitza el contingut en els aspectes en què és necessari. Aquestes disposicions tenen per objecte el desplegament del que preveuen la disposició addicional primera de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, relativa a l’obligació de sotmetre els comptes anuals a auditoria, i la disposició addicional setena de l’esmentada Llei 22/2015, de 20 de juliol, relativa a la coordinació entre els òrgans o les institucions públiques i els auditors de comptes i a la possibilitat que aquestes institucions sol·licitin als auditors l’elaboració d’un informe complementari al d’auditoria de comptes anuals. Al mateix temps, per tal que aquests òrgans i institucions públiques obtinguin més i millor informació sobre la situació i el funcionament de les entitats sotmeses a la seva supervisió, de manera que s’augmenti l’eficàcia en l’exercici de les seves funcions d’inspecció i control, es despleguen aspectes relatius a les obligacions dels auditors de comptes que preveu la disposició final primera esmentada de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Les disposicions addicionals sisena i setena donen continuïtat a les tasques que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes duu a terme en l’establiment de criteris uniformes d’interpretació de la normativa d’informació financera aplicable i de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. A més, mantenen i actualitzen la competència de l’edició, publicació i distribució del Butlletí Oficial de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, instrument de reconegut prestigi i eficàcia en el sector de l’auditoria de comptes a Espanya.

La disposició addicional vuitena manté l’exempció de disposar de Comissió d’Auditoria dirigida a les institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions, que ja es va incorporar mitjançant el Reial decret 877/2015, de 2 d’octubre, per a l’activitat de la qual, per les seves característiques pròpies, no es considera procedent l’establiment d’aquesta institució.

La disposició addicional novena, disposició nova que té per objecte concretar una situació que dona lloc a l’obligació de comunicació entre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, quan tingui coneixement de l’existència de clàusules contractuals o estatutàries que puguin restringir o limitar el nomenament de l’auditor.

La disposició addicional desena recull la col·laboració entre l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública per a l’aplicació efectiva del que estableixen la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i la normativa mercantil, aplicable al nomenament de l’auditor de comptes i fixació dels seus honoraris, i reconeix, en particular, la necessitat d’establir els mecanismes per a l’accés i intercanvi d’informació entre les dues a aquests efectes, com l’accés per part de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a la informació de la base de dades de titularitat real. També es dona habilitació normativa a la comanda de gestió per a la tramitació dels expedients sancionadors per l’incompliment de l’obligació de dipòsit de comptes.

La disposició addicional onzena precisa la regulació del règim sancionador aplicable a l’incompliment de l’obligació de dipositar els comptes en el Registre Mercantil. Es detalla el termini per tramitar el procediment sancionador i els criteris per imposar les sancions per l’incompliment de l’obligació de dipòsit de comptes.

Mitjançant les sis disposicions transitòries es pretén facilitar l’aplicació d’aquesta nova regulació, especialment en relació amb els règims anteriors i amb els nous requeriments.

Finalment, s’inclouen tres disposicions finals referides al termini perquè el Registre Mercantil accepti el nomenament de l’auditor, el termini per a la modificació de les normes de control de qualitat dels auditors de comptes i la determinació de les corporacions representatives d’auditors de comptes existents.

En compliment del que preveu la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, el projecte de reial decret s’ha sotmès al tràmit preceptiu de consulta i audiència mitjançant la seva posada a disposició dels sectors afectats a la seu electrònica del llavors Ministeri d’Economia i Empresa (actual Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital). El text ha rebut comentaris del llavors Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (actual Ministeri d’Universitats), Ministeri d’Hisenda, Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, Ministeri de Justícia, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

En virtut d’això, a proposta de la ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, amb l’aprovació prèvia de la ministra de Política Territorial i Funció Pública, d’acord amb el Consell d’Estat i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres a la reunió del dia 12 de gener de 2021,

DISPOSO:


[Bloque 0: #preamb]

I

Este real decreto tiene por objeto dar cumplimiento a la previsión recogida en la disposición final octava de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, por la que se autoriza al Gobierno para que, a propuesta del entonces Ministro de Economía y Competitividad (hoy Ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital), dicte las normas necesarias para el desarrollo de lo dispuesto en la citada ley.

Dicha ley tiene por objeto regular la actividad de auditoría de cuentas, que se caracteriza por la relevancia pública que desempeña por prestar un servicio a la entidad revisada y afectar e interesar no solo a esta, sino también a los terceros que mantengan o puedan mantener relaciones con la misma, habida cuenta de que todos ellos, entidad auditada y terceros, pueden conocer la calidad de la información económica financiera auditada sobre la cual versa la opinión de auditoría emitida. Sobre la base de esta relevancia o función de interés público, se regulan las condiciones, requisitos y formalidades que deben cumplir quienes ejercen tal actividad, al mismo tiempo que se somete la vigilancia de dicha actividad a un régimen de supervisión pública, cuya responsabilidad se atribuye al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

La citada ley adaptó la legislación interna española a los cambios incorporados por la Directiva 2014/56/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de abril de 2014, por la que se modifica la Directiva 2006/43/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de mayo de 2006, relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, en lo que no se ajusta a ella. Junto a dicha Directiva, se aprobó el Reglamento (UE) n.º 537/2014, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de abril de 2014, sobre los requisitos específicos para la auditoría legal de las entidades de interés público, si bien se incorporaron opciones a ejercer por los Estados miembros, que asimismo fueron concretadas en la referida ley. Esta normativa introdujo cambios sustanciales en la normativa existente, derivados de la necesidad, puesta de manifiesto en la Unión Europea, de recuperar la confianza de los usuarios en la información económica financiera que se audita, en especial la de las entidades de interés público y de reforzar la calidad de las auditorías, fortaleciendo su independencia.

A tal fin, con el nuevo marco legal se persigue, en primer lugar, incrementar la transparencia en la actuación de los auditores clarificando la función que desempeña la auditoría y el alcance y las limitaciones que tiene, al objeto de reducir la denominada brecha de expectativas entre lo que espera un usuario de una auditoría y lo que realmente es. El principal cambio incorporado es el nuevo modelo de informe de auditoría, junto con mayores obligaciones de comunicación e información que se exigen a quienes auditan entidades de interés público, mejorando la información que debe proporcionarse a la entidad auditada, a los inversores y demás interesados. En segundo lugar, persigue reforzar la independencia de los auditores en el ejercicio de su actividad, pilar básico y fundamental en que reside la confianza que se deposita en el informe de auditoría, incorporándose requisitos más restrictivos, potenciándose la actitud de escepticismo profesional y la atención especial que debe prestarse para evitar conflictos de interés o la presencia de determinados intereses. Igualmente, se exigen requisitos mayores para quienes auditan entidades de interés público, mediante una lista de servicios distintos de auditoría prohibidos, que no pueden prestarse a aquellas entidades, su matriz y sus controladas; determinadas normas por las que se limitan los honorarios que pueden percibir por los servicios distintos de los de auditoría permitidos o en relación con una determinada entidad de interés público, la obligación de rotación externa, y determinadas obligaciones en relación con la Comisión de Auditoría de estas entidades. En tercer lugar, la nueva normativa pretende dinamizar el mercado de auditoría mediante un conjunto de medidas que pretenden resolver los problemas detectados en relación con la estructura del mercado y las dificultades de crecimiento de auditores. Y en cuarto lugar, al objeto de evitar una fragmentación en el mercado de auditoría en el ámbito de la Unión Europea, la nueva normativa pretende un mayor grado de armonización, también en las normas que vigilan la actividad, exigiendo mayor transparencia e independencia en la actividad supervisora e introduciéndose el criterio de riesgo como rector en las revisiones de control de calidad que ha de realizar dicha autoridad.

Con la Ley 22/2015, de 20 de julio, quedó derogado el Real Decreto Legislativo 1/2011, de 1 de julio, por el que se aprobó el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas. El mencionado texto refundido fue a su vez desarrollado mediante el Reglamento aprobado por Real Decreto 1517/2011, de 31 de octubre.

La modificación realizada por la Ley 22/2015, de 20 de julio, conlleva la obligación de adecuar el reglamento que desarrolla el texto refundido, a la legislación vigente. Con estos antecedentes, resulta preciso aprobar un nuevo reglamento, que siguiendo la sistemática y contenido de la Ley 22/2015, de 20 de julio, desarrolle esta y derogue el reglamento anterior. Por eso, y de acuerdo con la normativa aplicable, con carácter previo a la redacción de este proyecto se abrió un proceso de consulta pública previa con la finalidad de conocer la opinión de los posibles interesados en la reforma sobre los objetivos y alcance que sirviese de base para redactar el reglamento. Los comentarios recibidos, todos del sector auditor, se muestran a favor de acometer la reforma principalmente con la finalidad de aclarar las dudas sobre el alcance de algunas cuestiones, sin dejar de manifestar algunos efectos de la reforma legal recientemente aprobada.

En relación con la adecuación de este reglamento a los principios de buena regulación contenidos en el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, este reglamento constituye el imprescindible desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

La adecuación a los principios de necesidad y eficacia se justifica por la razón del interés general cuya protección es objetivo de esta norma: la confianza que los terceros depositan en los estados financieros auditados. Para proceder al desarrollo de los preceptos incluidos en la vigente Ley 22/2015, de 20 de julio, necesario para mejorar su aplicabilidad, se considera idónea la utilización en primera instancia de la facultad reglamentaria del Gobierno para que, mediante real decreto, apruebe este reglamento. Desde la perspectiva de eficacia, en términos de la consecución de los objetivos perseguidos, es también un reglamento aprobado mediante real decreto el instrumento jurídico considerado idóneo que permite garantizar de la mejor forma y con seguridad jurídica la aplicación consistente de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

La adecuación al principio de proporcionalidad se justifica porque este reglamento contiene la regulación imprescindible para atender la necesidad de aplicación de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y no existe la posibilidad de adoptar otras medidas menos restrictivas de derechos o que impongan menos obligaciones a los destinatarios, que las que resulten necesarias para afianzar la calidad de las auditorías en aras de garantizar la consecución del interés público perseguido. En este sentido, se incorporan también previsiones para asegurar una aplicación proporcionada de las disposiciones contenidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, y en este reglamento, a la complejidad de las labores de auditoría a realizar, determinada a su vez por la naturaleza y características del trabajo a efectuar.

La adecuación al principio de seguridad jurídica se justifica porque la norma contribuye a reforzar este principio, por una parte, porque es coherente y consistente con el resto del ordenamiento jurídico y, por otra parte, porque favorece la certidumbre y claridad de este al proporcionar criterios más precisos sobre las disposiciones establecidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

La adecuación al principio de transparencia se justifica y se ha materializado mediante la participación intensa ofrecida a los potenciales destinatarios en la elaboración de la norma y terceros interesados, incluyendo el acceso a los documentos propios del proceso de elaboración. Por otra parte, la adecuación al principio de transparencia también se produce por el hecho de que la norma define claramente sus objetivos, reflejados en su preámbulo y en la memoria que lo acompaña.

Finalmente, la adecuación al principio de eficiencia se justifica al comprobarse que esta iniciativa normativa no impone, para satisfacer el interés público enunciado, cargas administrativas innecesarias o accesorias.

Para la elaboración del reglamento de desarrollo de la citada Ley 22/2015, de 20 de julio, se han tenido en cuenta las siguientes consideraciones.

En primer lugar, solo se han incluido en los artículos de este reglamento aquellas previsiones que suponen desarrollo del contenido de los artículos de la Ley 22/2015, de 20 de julio, incorporando las modificaciones necesarias para adaptarse a las disposiciones contenidas en dicha ley y, manteniendo con carácter general la regulación anterior en tanto no resultara contraria a dicha ley o no se considerara conveniente su modificación por así aconsejarlo la práctica.

En segundo lugar, se han realizado ciertas modificaciones en algunos aspectos no modificados en la Ley 22/2015, de 20 de julio, que se han considerado necesarias por razones de mejora técnica aconsejadas por la práctica, así como otras para guardar coherencia y consistencia con la terminología y tratamiento empleados, bien en la Ley 22/2015, de 20 de julio o, bien en las normas de auditoría adaptadas para su aplicación en España, publicadas mediante Resoluciones de ICAC de 15 de octubre de 2013 y 23 de diciembre de 2016.

Con el nuevo reglamento se pretende dotar al cuerpo normativo que deben aplicar quienes ejercen la actividad de auditoría de cuentas de la conveniente seguridad jurídica que permita aplicar las disposiciones de dicho cuerpo de modo que se satisfaga el fin de interés público que se encomienda a dicha actividad.

II

Este reglamento sigue la misma sistemática y ordenación de materias que la contenida en la Ley 22/2015, de 20 de julio, que desarrolla, con la salvedad de que no se incluyen aquellos preceptos legales que no precisan de desarrollo reglamentario y está estructurado en un título preliminar y cinco títulos que se dividen en capítulos y secciones, y, en algún caso, en subsecciones.

El título preliminar incluye tres capítulos. El capítulo I «Ámbito de aplicación» delimita el objeto y el ámbito de aplicación del reglamento, aclarándose, en primer lugar la inclusión en el ámbito de aplicación de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de la verificación por los auditores de las cuentas formuladas por entidades a las que su normativa aplicable exige la llevanza de contabilidad pero no establece un marco normativo de información financiera para su aplicación cuando se formulen dichas cuentas conforme a un marco que resulte aplicable, teniendo en cuenta la naturaleza de la entidad auditada, así como, de la verificación por los auditores de las cuentas formuladas por entidades cuya normativa aplicable les exija la presentación de unas cuentas auditadas, cuando dichas cuentas se hayan preparado conforme a un marco normativo de información financiera que resulte de aplicación teniendo en cuenta la naturaleza de la entidad auditada. En segundo lugar, se aclara la exclusión del ámbito de aplicación de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de los trabajos de revisión que no tienen tal naturaleza, sin que se produzcan novedades relevantes en relación con el marco actualmente vigente. Entre dichos trabajos excluidos figuran los realizados sobre cuentas anuales, estados financieros o documentos contables cuando estos no hayan sido elaborados con arreglo a los principios y normas contenidos en el marco normativo de información financiera expresamente establecido para su elaboración por disposiciones legales o reglamentarias, salvo que se cumplan las premisas anteriores.

El capítulo II «Normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas», regula la normativa reguladora de la auditoría de cuentas y la elaboración de las normas técnicas de auditoría, de ética y de control de calidad. De igual manera que hasta la fecha, se definen los principios de ética que deben promoverse y observarse en el ejercicio de la actividad y que deben desarrollarse en las correspondientes normas de ética que se aprueben, así como se establece que las normas de control de calidad interno establecerán los principios y requisitos a seguir por los auditores en la implantación y mantenimiento de los sistemas de control de calidad.

Al objeto de dotarle de mayor transparencia, se regula el contenido básico y régimen procedimental de elaboración de estas normas, siendo las principales modificaciones introducidas, las que se refieren, por un lado, a la publicación de las normas provisionales para el trámite de información pública también en la página web del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, además de en el Boletín Oficial de dicho Instituto y en el «Boletín Oficial del Estado». Y por otro lado, se regula la publicación de las normas definitivas en la página web del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. En relación con la elaboración subsidiaria por parte del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, se modifica el artículo para reducir de seis a dos meses el plazo que tienen las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas para atender el requerimiento efectuado por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas para la elaboración o adaptación de una norma, para equipararlo al plazo de publicación de la norma para el trámite de información pública.

En el capítulo III «Definiciones» se ha incluido el desarrollo de algunas definiciones contenidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Se mantiene la definición de entidades de interés público, que se adoptó mediante el Real Decreto 877/2015, de 2 de octubre, que modificó la definición contenida en el reglamento que desarrolla el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas. Se aclara que se considerarán entidades de interés público aquellas que coticen en el mercado regulado de cualquier Estado miembro y se encuentren sometidas al régimen de supervisión y control atribuido a la Comisión Nacional del Mercado de Valores, de acuerdo con el contenido del artículo 2.13 de la Directiva 2006/43 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de mayo de 2006, relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, en la redacción dada por la Directiva 2014/56/UE.

Respecto a la definición de familiares, se excluye del concepto de familiares al cónyuge separado cuando se haya producido la separación efectiva y se encuentre inscrita en el registro civil. Asimismo, se precisa quiénes son los familiares con vínculos estrechos de la persona afectada por la causa de incompatibilidad, de la definición del artículo 3.13 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, considerando como tales a quienes cumplan las condiciones de convivencia dentro del concepto de familiares definido por la citada Ley 22/2015, teniendo en cuenta la finalidad y el espíritu de dicha ley de que estos sean un grupo más reducido dentro del concepto de familiares, facilitando así su mejor interpretación y aplicación efectiva.

En relación con la definición de red, que con carácter general no ha cambiado en la Ley 22/2015, de 20 de julio, se ha tenido en cuenta cómo ha sido traspuesto este concepto en el ámbito de la Unión Europea, con la finalidad de evitar posibles diferencias entre la normativa nacional y la de los países de nuestro entorno. Con la redacción dada, se viene a aclarar que el acuerdo de cooperación, incluido en la Directiva 2006/43/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de mayo de 2006, relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, en la redacción dada por la Directiva 2014/56/UE, y la Ley 22/2015, de 20 de julio, puede adoptar forma escrita o no, así como que dicho acuerdo de cooperación se podrá alcanzar mediante alguna de las circunstancias previstas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, es decir, compartir costes o beneficios relevantes o recursos profesionales significativos, el diseño o implementación de políticas y procedimientos de control de calidad interno, la existencia de una estrategia empresarial común o el uso de un nombre comercial común. Se ha aclarado que la concurrencia de una de dichas circunstancias determina la existencia del acuerdo de cooperación y, por tanto, la existencia de red. De acuerdo con dicho criterio, en principio no sería red, la mera aceptación y la realización conjunta de una auditoría por parte de dos auditores, si no concurren el resto de circunstancias.

Por último, dentro de este capítulo se sigue definiendo el concepto de entidades vinculadas a la entidad auditada y entidades vinculadas por relación de control, por referencia a la normativa mercantil y contable que, debido a su precisión en el concepto de vinculación, proporciona mayor seguridad jurídica a la hora de definir la vinculación respecto a la entidad auditada.

III

El título I «De la auditoría de cuentas» incluye dos capítulos.

El capítulo I desarrolla las modalidades de auditoría de cuentas e incluye cinco secciones.

La sección 1.ª regula la auditoría de cuentas anuales, incluyendo un artículo dedicado al informe de auditoría en el que, partiendo del contenido del informe incluido en la Ley 22/2015, de 20 de julio, se recoge únicamente la descripción de la responsabilidad del órgano de administración de la entidad de la formulación de los estados financieros a auditar y del sistema de control interno de la entidad auditada, la descripción del objeto de la auditoría y del modo en que se desarrolla, así como la referencia al nombre, el domicilio y el número de Registro Oficial de Auditores de Cuentas del auditor o auditores principales responsables y de la sociedad de auditoría, para una mejor identificación de los responsables del informe. Asimismo, en relación con la actuación del auditor respecto del informe de gestión, regulada en el artículo 5.1.f) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, por una parte, se precisa, que cuando dicho informe de gestión acompañe a las cuentas anuales, ya sea por obligación legal o de forma voluntaria, el auditor deberá actuar en todo caso de conformidad con lo dispuesto en dicho artículo de la Ley 22/2015, de 20 de julio; y, por otra parte, se establece la excepción en la aplicación del artículo 5.1.f) mencionado para determinados supuestos, de acuerdo con la Directiva 2014/95/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de octubre de 2014, por la que se modifica la Directiva 2013/34/UE en lo que respecta a la divulgación de información no financiera e información sobre diversidad por parte de determinadas grandes empresas y determinados grupos y de acuerdo con la Ley 11/2018, de 28 de diciembre, por la que se modifica el Código de Comercio, el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, y la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, en materia de información no financiera y diversidad, el auditor de cuentas únicamente debe comprobar que se haya facilitado el estado de información no financiera, que puede ser obligatorio tanto para entidades de interés público, como para las que no tengan tal condición. Se aclara a este respecto en el reglamento la actuación del auditor en relación con dicha información que forma parte del informe de gestión, pero a la que no resulta de aplicación lo previsto para el informe de gestión establecido en el artículo 5.1.f) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, sino que el auditor únicamente debe comprobar la existencia de tal información, y su actuación en caso de inexistencia.

Se mantiene, como en la redacción del reglamento que ahora se deroga, que debe dejarse constancia documental de la fecha de entrega del informe y de su recepción por la entidad auditada cuando haya diferencia entre una fecha y otra.

Respecto a la obligación de emitir el informe, se recoge, tal y como figuraba en el reglamento que ahora se deroga, la obligación de que, en los casos en que se produzcan las circunstancias previstas que impidan la emisión del informe o determinen la renuncia al contrato, el auditor detalle en un escrito todas las circunstancias concurrentes y remita tal escrito a la entidad auditada en un plazo no superior a quince días naturales desde que el auditor tuviese constancia de tal situación. Dicho escrito en el caso de auditoría obligatoria se remitirá no solo al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y al Registro Mercantil, como estaba regulado hasta el momento, sino también al Juzgado en caso de que se hubiera producido el nombramiento judicial del auditor. A estos efectos, se distingue en el plazo de comunicación entre quince días naturales, para la comunicación entre auditor y entidad auditada, dado que se trata de una comunicación entre particulares, y diez días hábiles, para las comunicaciones entre auditor y órgano judicial, Registro Mercantil e Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, dado que, en estos casos, deriva de una relación entre un administrado y órganos de carácter público.

Se matiza respecto al contenido de este artículo, que se entiende por auditoría obligatoria aquella en la que se nombra auditor porque la entidad está obligada a auditar sus cuentas, así como cuando se produce el nombramiento del auditor por el Registro Mercantil o por el Juzgado.

En el caso de auditoría voluntaria, si el nombramiento del auditor se ha inscrito en el Registro Mercantil se efectuará la comunicación únicamente a este de las causas de imposibilidad de emitir el correspondiente informe. Con esto se garantiza que, en los casos en los que el auditor esté inscrito en el Registro Mercantil, este pueda tener conocimiento, en su caso, de la imposibilidad por la que el auditor no puede llevar a cabo la auditoría contratada, dado que si se presentaran las cuentas anuales a depósito sin el correspondiente informe de auditoría no sería admitido el depósito de dichas cuentas, de acuerdo con el artículo 279 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio.

En relación con el contrato de auditoría se precisan, para los supuestos de nombramiento de auditor por el Registrador Mercantil o por el órgano judicial correspondiente previstos en los artículos 265 y 266 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, los efectos de la posibilidad contemplada en el artículo 267 de dicho texto refundido que permite al auditor solicitar que se garantice el pago de sus honorarios, para evitar situaciones en las que el auditor nombrado no tiene seguridad del cobro de dichos honorarios, lo que podría afectar a su independencia en la realización del trabajo de auditoría, precisándose que dicha garantía deberá ser prestada por la entidad en el plazo de diez días naturales desde la notificación de su solicitud por el auditor y previéndose las consecuencias de que, en caso de que no se aporte dicha garantía, el auditor pueda renunciar al trabajo o a continuar con el contrato de auditoría.

En relación con este nombramiento, en la disposición final primera se concede un plazo de diez días hábiles para la aceptación del contrato de auditoría, con la finalidad de que el auditor pueda evaluar, antes de aceptar el trabajo, su capacidad para desarrollarlo, así como el cumplimiento de la condición de la necesaria independencia y de los restantes requisitos establecidos en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas. Con ello, dicha obligación resulta exigible para todos los trabajos.

La sección 2.ª regula la auditoría de otros estados financieros o documentos contables, sin modificaciones relevantes.

La sección 3.ª se refiere a la obligación de requerir información a la entidad auditada y la obligación de esta de suministrarla, manteniéndose la necesidad de acreditar los requerimientos de información por parte del auditor y las respuestas obtenidas de la entidad auditada a dichos requerimientos de información.

La sección 4.ª se refiere a la auditoría de las cuentas consolidadas. Se precisa la documentación que el auditor del grupo debe tener respecto a la revisión y evaluación del trabajo realizado por los auditores de las entidades que forman parte del conjunto consolidable y que deberá reflejar, entre otros, los riesgos que el auditor ha considerado para la planificación del trabajo a realizar, las cuestiones y aspectos concretos revisados, el trabajo realizado por los otros auditores así como la motivación por la que dicho trabajo se considera adecuado y suficiente por parte del auditor de las cuentas consolidadas. Se significa que las obligaciones incorporadas responden al mayor alcance de la regulación existente en la Ley 22/2015, de 20 de julio, al incorporar el mandato mínimo contenido en la Directiva 2014/56/UE, respecto al contenido en las normas internacionales de auditoría, adaptadas para su aplicación en España, como consecuencia de la asunción de la responsabilidad plena.

Además, se incluye en esta sección un nuevo artículo para establecer reglamentariamente el plazo y forma de la comunicación al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de la imposibilidad de revisar el trabajo de otros auditores, mediante un escrito que detalle las circunstancias que impidan tal revisión.

La sección 5.ª se refiere a la auditoría conjunta, que en su único artículo establece los principios rectores a seguir por los auditores cuando son nombrados conjuntamente para realizar una auditoría de cuentas anuales, incorporando como novedades la actuación en caso de discrepancia en cuanto a la opinión técnica a emitir, señalando que cada auditor presentará su opinión en un párrafo distinto del informe de auditoría y expondrá los motivos de la discrepancia; que los auditores nombrados no pueden pertenecer a la misma red y que deben comunicarse entre ellos las circunstancias que afecten a su independencia; también se regula sin que suponga novedad alguna la responsabilidad conjunta en relación con el deber de custodia y conservación de los papeles de trabajo. Con ello se pretende dotar de un marco reglamentario a estas actuaciones que pretende incentivar el Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril de 2014, sobre los requisitos específicos para la auditoría legal de las entidades de interés público.

El capítulo II desarrolla el acceso al ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas e incluye dos secciones.

La sección 1.ª está referida al Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en el que se recogen las secciones de personas físicas, sociedades de auditoría, pudiendo obtenerse información sobre si auditan entidades de interés público, y auditores y sociedades de auditoría y demás entidades de terceros países.

Dentro de la sección de personas físicas se elimina la situación voluntaria de «no ejerciente prestando servicios por cuenta ajena», manteniéndose únicamente, por un lado, la situación de «ejerciente» que incluye a los auditores individuales y los auditores designados por las sociedades de auditoría para la firma de informes de auditoría, eliminándose la modalidad de «socio de sociedad de auditoría», y, por otro lado, la situación de «no ejerciente».

Se regula el proceso de inscripción de los auditores autorizados en otros Estados miembros o terceros países como ejercientes estableciéndose la obligación de que acrediten, además de las condiciones establecidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, la constitución de la garantía, y para quienes estén autorizados en terceros países se exige que acrediten, adicionalmente a lo anterior, la concurrencia de la condición de reciprocidad y como novedad también se exige en el caso de auditores de cuentas y sociedades de auditoría y demás entidades de terceros países que se inscriben para que el informe de auditoría emitido respecto a determinadas entidades domiciliadas en terceros países cuyos valores cotizan en los mercados oficiales nacionales tenga validez en España. Se establece que el auditor de cuentas facilite al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la dirección electrónica habilitada única para sus comunicaciones.

La sección 2.ª regula los requisitos exigidos para obtener la autorización para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas.

Merece destacar, como novedad, por un lado, la posibilidad de que los cursos de formación teórica se organicen por los centros de formación superior acreditados por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación u organismo equivalente del ámbito autonómico y reconocidos por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, al igual que se reconoció la facultad a estos centros de organizar los cursos de formación continuada, y, por otro lado, se permite incrementar el tiempo de formación práctica que puede realizarse antes de la terminación del programa de enseñanza teórica, computándose en años y no en horas. Y por último, se modifica la composición del tribunal calificador del examen de aptitud para el acceso al Registro Oficial de Auditores de Cuentas, atendiendo a la necesidad de asegurar una mayor diversidad de sus representantes, considerando las materias objeto de examen.

IV

El título II «Del ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas» consta de seis capítulos. En el capítulo I «Formación continuada», se desarrolla la obligación de los auditores de cuentas de realizar actividades de formación continuada, cuyo fin es mantener el adecuado nivel de exigencia en relación con la actualización de sus conocimientos, dentro de un entorno financiero y mercantil en continuo cambio y progresivamente más complejo. La realización de actividades de formación continuada por parte de los auditores de cuentas debe orientarse al mantenimiento y actualización del conocimiento de aquellos aspectos de las materias a que se refiere el artículo 9.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, a un nivel suficientemente elevado, que garanticen el correcto cumplimiento de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas en la realización de los trabajos de auditoría aceptados. En el desarrollo reglamentario se establece la forma y condiciones en que ha de tenerse por cumplido el requisito de formación continuada mínima, cifrada en número de horas, que deben seguir y acreditar los auditores de cuentas inscritos en situación de ejercientes y de no ejercientes que se encuentren colaborando activamente con un auditor de cuentas, mediante la realización de una serie de actividades. Asimismo, se establecen los centros que pueden organizar e impartir dichas actividades de formación, facilitando la entrada a nuevos centros y a los grupos de auditores, definiéndose las agrupaciones de sociedades y los grupos de auditores, su acreditación y justificación y la remisión de información anual a este respecto al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. La regulación está en línea con la exigida en el reglamento que se deroga incorporándose las mejoras que de la experiencia acumulada se deducen recomendables.

En el capítulo II, «De independencia», que consta de cinco secciones, se regula el régimen de independencia al que se encuentran sujetos los auditores de cuentas en el ejercicio de esta actividad, soporte fundamental en que se asienta la confianza que se deposita en el informe de auditoría de cuentas. En aras de salvaguardar el deber de independencia que obliga al auditor a abstenerse de actuar cuando pudiera verse comprometida su objetividad en relación a la información económica financiera a auditar, la Ley 22/2015, de 20 de julio, configura un sistema mixto basado en un doble pilar, de un lado, en el llamado sistema de amenazas y salvaguardas que se articula como un sistema de autodiagnóstico en el que el auditor debe establecer los procedimientos necesarios para identificar situaciones, relaciones o servicios, incluidas las definidas como causas de incompatibilidad, que puedan generar amenazas a la independencia, evaluarlas y, en su caso, aplicar medidas de salvaguarda. Y de otro lado, en la enumeración de un conjunto de circunstancias, situaciones o relaciones específicas en las que se considera que, en el caso de concurrir, los auditores no gozan de independencia respecto a una entidad determinada, siendo la única solución o salvaguarda posible la no realización del trabajo de auditoría. Así, se recogen junto a las causas de incompatibilidad, limitaciones en relación con los honorarios, la duración de los contratos y las prohibiciones posteriores. Dichas situaciones son manifestación del principio de ser y parecer ser independiente por el que opta la normativa comunitaria en cuanto que es una actitud inobservable que no puede medirse y en el sentido de precisar aquellas situaciones que deben evitarse en la medida en que se pudiera concluir que no se observaría la debida objetividad en caso de concurrir.

En la sección 1.ª «Principio general de independencia», se concretan y aclaran determinados aspectos establecidos en la Ley 22/2015, de 20 de julio, relativos al principio general de independencia, destacando como novedades las precisiones que se realizan en relación con la prohibición de participar en la gestión o toma de decisiones en la entidad auditada, cuyos contornos son objeto de una doble delimitación, positiva y negativa; y a la existencia de conflicto de intereses, que deben evitarse por el personal que participa en la realización del trabajo de auditoría o que pueden resultar de situaciones de las que pueden derivar amenazas a la independencia. En línea con el reglamento que se deroga, se regula el proceso de identificación y evaluación de amenazas a la independencia del auditor, la aplicación de las salvaguardas que en su caso procedan para eliminarlas o reducirlas a un nivel suficientemente bajo que no comprometa su independencia, y la documentación de todas las actuaciones efectuadas a este respecto, proceso que se integra en su sistema de control interno. En particular, y como venía sucediendo hasta ahora, se advierte que las amenazas no derivan únicamente de las circunstancias constitutivas de incompatibilidad, sino que pueden provenir de situaciones, relaciones o servicios, distintas de aquellas, tanto en relación con la entidad auditada como respecto a entidades vinculadas a esta, como de las personas relacionadas con el auditor o que formen parte de la red. Dichas amenazas deben ser evaluadas individualmente y en conjunto con otras amenazas, considerando para ello la naturaleza de la amenaza la importancia para el auditor y, en su caso, la significatividad de la entidad vinculada a la entidad auditada en los términos que se definen.

En la sección 2.ª «Incompatibilidades», se concretan determinados aspectos de las causas de incompatibilidad establecidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, por razones de seguridad jurídica, a fin de facilitar una mejor comprensión y aplicación práctica de dichas circunstancias por parte de los auditores de cuentas. Esta sección incluye tres subsecciones. En la primera de ellas se recogen las causas de incompatibilidad derivadas de situaciones personales. Con respecto al régimen anterior, conviene destacar que se desarrolla para aclarar y precisar determinadas circunstancias derivadas de situaciones personales no permitidas incorporadas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, por mandato comunitario, tales como la tenencia de interés significativo directo (contemplándose como tales determinadas relaciones empresariales, préstamos, garantías e intercambio de personal clave, de valor significativo), la posesión de instrumentos financieros y la realización de operaciones con estos instrumentos, aclarando cuándo tienen carácter significativo y la percepción o solicitud de obsequios y favores.

La segunda subsección recoge las causas de incompatibilidad derivadas de servicios prestados, incorporándose cambios exigidos por las nuevas exigencias de la Ley 22/2015, de 20 de julio, como sucede en el caso de los servicios de valoración.

En la tercera subsección se determina y concreta cuándo se va a considerar que una situación o un servicio, para aquellos casos en que así lo establece la Ley 22/2015, de 20 de julio, tiene incidencia significativa de modo que afecte a la independencia del auditor. Para ello, se precisa que concurran alguna de las dos circunstancias que se fijan como referencia: una, por superar la cifra de importancia relativa fijada por el auditor en la realización del trabajo concreto, y otra nueva, que se añade respecto al reglamento que se deroga, por superar uno de los parámetros (el más representativo), referidos a cifras relacionadas con la dimensión de la entidad auditada.

En la sección 3.ª «Particularidades de las normas de extensión», se desarrollan distintos aspectos de extensión del régimen de independencia previstos en la Ley 22/2015, de 20 de julio, con la misma finalidad indicada en las secciones anteriores de dotar al marco de seguridad jurídica y facilitar una mejor comprensión y aplicación práctica de dicho régimen. Dichas normas de extensión implican la falta de independencia del auditor, cuando concurren las situaciones o servicios no permitidos en determinadas personas vinculadas al auditor por razón de parentesco o profesional, así como en quienes pertenecen a la misma red y en relación con la entidad auditada o sus vinculadas. Dichas normas no operan con carácter absoluto al incorporarse excepciones o requisitos más restrictivos en función del grado de participación en el trabajo de auditoría, de la naturaleza de la relación con la entidad auditada, del grado de familiaridad y de la relevancia de los instrumentos financieros que se posean o de las operaciones que se realizan. Así, se destacan como modificaciones con respecto al régimen anterior, las precisiones incorporadas con el fin de delimitar y precisar:

– En relación con las incompatibilidades derivadas de instrumentos financieros, por una parte, cuándo la posesión de instrumentos financieros de la entidad auditada y sus vinculadas genera incompatibilidad, atendiendo a las circunstancias y particularidades previstas en la Ley 22/2015, de 20 de julio. Y por otra parte, y en coherencia con lo anterior, se establece que en los supuestos en que la posesión de tales instrumentos financieros no esté prohibida o genere una situación de incompatibilidad tampoco la genere la realización de operaciones con dichos instrumentos. Asimismo, se concretan los supuestos en los que cabe considerar si dichos instrumentos financieros o el volumen de operaciones es significativo o muy significativo a efectos de lo previsto en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

– Cuando una entidad vinculada a la entidad auditada va a considerarse que tiene un carácter significativo, a efectos de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en aquellos casos en que la ausencia de dicho carácter se contempla como circunstancia enervadora o no generadora de incompatibilidad.

– En relación con las personas o entidades relacionadas directamente con el auditor de cuentas, las personas que participan o tienen capacidad para influir en el resultado final del trabajo de auditoría o responsabilidad de supervisión o gestión del trabajo; las personas con quienes se entienden vinculados los auditores de cuentas responsables del informe de auditoría; las personas que intervienen en las actividades de auditoría, incluyendo en este último grupo a quien tiene atribuidas y desempeña la función de seguimiento del sistema de control interno del auditor.

– Cuando se va a considerar que las relaciones con posibles efectos o influencia en el resultado del trabajo por razón de la estructura y dimensión de la sociedad de auditoría o su red implican una situación de incompatibilidad, en aquellos supuestos en que así lo prevé en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

– Las personas de la red a la que pertenece el auditor, que le pueden generar situaciones de incompatibilidad.

– Y determinados aspectos relacionados con la eliminación de instrumentos financieros sobrevenidos con posterioridad a la aceptación del trabajo a realizar, así como con respecto a la realización de operaciones con dichos instrumentos en dicho periodo.

En la sección 4.ª «Contratación y prórroga», se concretan determinados aspectos de la prórroga y rescisión del contrato de auditoría y las obligaciones de remitir información a este respecto al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Y sobre prohibiciones posteriores a la realización del trabajo de auditoría de cuentas, se concretan, como novedad, determinados aspectos a fin de asegurar su efectiva aplicación, aclarando qué se entiende por interés financiero significativo directo o indirecto, quiénes tienen a estos efectos responsabilidad de supervisión o gestión en la realización del trabajo, cuándo existen influencias recíprocas entre quien cesa y el auditor firmante que determina la aplicación del régimen de prohibiciones y cómo afecta el hecho de que los sujetos a los que afecta la prohibición del artículo 23 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se desvinculen del auditor antes de finalizar el trabajo de auditoría.

En la sección 5.ª «Honorarios», de un lado, se establece, como novedad y para garantizar la calidad de las auditorías, que los honorarios deban fijarse en función del esfuerzo de auditoría estimado para la realización del trabajo. Dicha estimación debe hacerse en función de los medios, recursos, cualificación y especialización requeridos en cada trabajo, según la complejidad de las labores a realizar. Lo anterior responde al principio contenido en la Ley 22/2015, de 20 de julio, de disponer de recursos suficientes y adecuados para poder aceptar y realizar el trabajo de auditoría correspondiente. De no procurarse estos recursos y medios, no se estaría en condiciones de poder cumplir la función de interés público encomendada, al no proporcionar fiabilidad a la información auditada. De igual manera, se establece que dichos honorarios no podrán modificarse en el ejercicio o sucesivos, salvo que se modifiquen las condiciones que sirvieron de base para su realización, y así se justifique.

Se detallan las reglas de cómputo para determinar la existencia de dependencia financiera y económica, real o aparente, que no se encuentra permitida, por alcanzar un determinado nivel de concentración en una entidad en relación con el total de los ingresos. Se precisan las particularidades de aplicación en caso de auditores de nuevo acceso y determinadas medidas para evitar el llamado efecto «cascada» que se produce al superar el porcentaje de concentración exigido que se genera como consecuencia de que concurran determinadas circunstancias ajenas al auditor, con el propósito de eliminar obstáculos a la expansión de los auditores de menor tamaño y de favorecer su recuperación, en línea con uno de los objetivos fijados en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

El capítulo III, «Garantía financiera», con un único artículo que presenta como cambio respecto a la regulación que ahora se deroga la actualización del importe garantizado.

El capítulo IV trata de la «Organización interna». En la regulación que aquí se acomete se tiene muy en cuenta el cambio muy relevante incorporado por mandato de la normativa europea en la Ley 22/2015, de 20 de julio, al exigir al auditor de cuentas disponer de una organización sólida basada en unos procedimientos administrativos y contables sólidos y eficaces, procedimientos eficaces de gestión de riesgos que afecten a la actividad de auditoría de cuentas, mecanismos que aseguren el control de los sistemas informáticos, y un sistema de control interno. Es decir, la Ley 22/2015, de 20 de julio, impone requerimientos adicionales a los que ya existían en la norma de control de calidad interno, y que requieren ser desarrollados y precisados, para una mayor seguridad jurídica. Así, se establecen los principios básicos, políticas, y criterios que todo auditor de cuentas debe establecer para garantizar que su actividad se desarrolla de conformidad con la normativa de aplicación, respetando en todo caso la autonomía en la organización empresarial del auditor para elegir los concretos procedimientos a aplicar por el auditor, que serán los que a su criterio sean proporcionados y adecuados a su estructura y dimensión.

Asimismo, se regulan las condiciones que debe tener el sistema de control de calidad interno que los auditores deben implantar, para lo cual deben basarse en la norma de control de calidad interno, respecto a la cual se incorporan los requisitos adicionales para dar cumplimiento a ciertas exigencias recogidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, y no contempladas con el mismo rango imperativo en la citada norma.

Con respecto a dichos criterios, se precisan los principios de adecuación y proporcionalidad a la dimensión del auditor de cuentas y complejidad de los trabajos a realizar, pudiendo ser las políticas de comunicación y documentación más simplificadas y menos formales.

La regulación incorporada va encaminada a prevenir y, en su caso, detectar riesgos de incumplimientos en relación con la actividad de auditoría, incluyendo los necesarios para salvaguardar la independencia.

Por último, se detalla con mayor precisión determinados aspectos de la organización de cada trabajo de auditoría, entre otros, los relacionados con el contenido mínimo de la documentación de cada trabajo y las políticas y procedimientos adecuados para generar, en caso de modificación necesaria del archivo compilado, un archivo complementario en el que se documente quién realiza el cambio, la fecha y los motivos de dicho cambio. Se establece asimismo que la documentación deberá compilarse en formato electrónico.

El capítulo V «Deberes de custodia y secreto», regula aspectos concretos del deber de conservación y custodia en línea con lo establecido a este respecto en el reglamento que se deroga, precisando a quienes alcanza el deber de secreto previsto en el artículo 31 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, incluyendo a todas las personas que hayan participado o colaborado en el desarrollo de la actividad de auditoría del auditor de cuentas, independientemente de si forman o no parte de la organización interna de estos. Se establece que los auditores de cuentas deberán adoptar las medidas necesarias para la protección de la documentación y de los archivos, disponiendo de sistemas informáticos con controles adecuados para reducir las posibilidades de deterioro o pérdida de la información, así como garantizar que no se producen accesos no autorizados.

El capítulo VI del título II «De la auditoría de las entidades de interés público» contiene cuatro secciones.

La sección 1.ª «Del ámbito de aplicación», recoge la aplicación de este capítulo a los auditores de cuentas que realicen trabajos de auditoría de las cuentas anuales o de estados financieros o documentos contables correspondientes a entidades de interés público.

La sección 2.ª «De los informes», se concretan determinados aspectos referentes a los informes adicionales a emitir por los auditores de entidades de interés público. Así, en relación con el informe adicional a la Comisión de Auditoría, se aclara que únicamente es obligatorio para los trabajos de auditoría sobre cuentas anuales; se precisan determinados aspectos del contenido del informe de transparencia, en relación con el detalle a proporcionar de servicios y honorarios; y en relación con el informe que en su caso deben remitir a las autoridades nacionales supervisoras, se concreta el plazo máximo para su remisión.

En la sección 3.ª «Independencia», se concretan determinados aspectos de las particularidades del régimen de independencia establecido para este tipo de auditores en la Ley 22/2015, de 20 de julio. Así, se imponen requisitos más restrictivos, principalmente, referidos al carácter significativo de las causas de incompatibilidad, y se recogen las obligaciones y actuaciones que con el carácter de mínimo deben realizar los auditores de cuentas de las entidades de interés público en relación con la Comisión de Auditoría de cada una de estas entidades, de modo que pueda dar cumplimiento a lo establecido en el Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril, y el artículo 529 quaterdecies del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, y así contribuir a aumentar el valor añadido que supone la auditoría y a coadyuvar al mejor funcionamiento de las funciones atribuidas a dicha Comisión y consiguientemente a una mayor calidad de la información económica financiera.

Por otra parte, y en relación con la contratación, se recogen las actuaciones a seguir por el auditor de cuentas de entidades de interés público cuando participe en un proceso de selección de nombramiento de auditor que se regula en el artículo 16 del Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril; se precisa el proceso y plazos de prórroga del contrato del auditor en diferentes casos de contratación conjunta; y se fijan los plazos de las obligaciones de comunicación en caso de rescisión y revocación del nombramiento de auditor.

Este capítulo dedica su último artículo a los honorarios y transparencia, estableciéndose que para el cómputo de los límites aplicables de concentración se utilicen las reglas establecidas a este respecto en el artículo 64. Asimismo, se regula el proceso de autorización excepcional previsto en la Ley 22/2015, de 20 de julio, que permite realizar la auditoría del ejercicio siguiente a pesar de incurrir en concentración a las sociedades de auditoría pequeñas y medianas, definiéndose tales sociedades.

En la sección 4.ª, «Organización interna y del trabajo en relación con auditorías de entidades de interés público», se desarrolla reglamentariamente la previsión contenida a estos efectos en el artículo 45 de la Ley 22/2015, de 20 de julio. De esta forma se establecen los recursos y condiciones con los que como mínimo deben contar los auditores de cuentas de entidades de interés público en su estructura organizativa, adicionalmente a los establecidos en el artículo 42 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

V

El título III «Supervisión Pública», se estructura en dos capítulos, el capítulo I, «Función supervisora» se divide a la vez en seis secciones. En la sección 1.ª «Órganos colegiados del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas» se regula la composición de los órganos colegiados del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

En la sección 2.ª «Facultades de supervisión», se definen las facultades de la supervisión, autorizando al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas a solicitar información a cualquier persona relacionada con un trabajo de auditoría realizado.

En relación con la obligación periódica en el mes de octubre de cada año de rendición de información por parte de los auditores de cuentas al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, además de la información recogida en la Ley 22/2015, de 20 de julio, se solicita la remisión de determinada información para que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas pueda verificar el cumplimiento de las limitaciones respecto a los honorarios establecidas en la Ley 22/2015, de 20 de julio, y en el Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril, sobre los requisitos específicos para la auditoría legal de las entidades de interés público, así como otra información necesaria para el adecuado ejercicio de su función supervisora. Asimismo, y para que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas pueda elaborar la lista a que se refiere el artículo 16 del mencionado reglamento comunitario, se solicita a los auditores de cuentas de entidades de interés público la remisión de información relativa al importe de los honorarios de actividad de auditoría de cuentas en el mes de febrero de cada ejercicio. Finalmente, para que el citado Instituto pueda preparar los informes de evolución del mercado de auditoría a que se refieren las disposiciones adicionales cuarta y quinta de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se habilita a la citada autoridad supervisora para que mediante resolución determine la información a solicitar a auditores de entidades de interés público, así como su plazo de remisión.

En la sección 3.ª «Disposiciones comunes de las actuaciones de control», se definen las actuaciones de control, incluyéndose en estas no solo a las investigaciones e inspecciones sino también a las actuaciones de comprobación. Con respecto al reglamento que se deroga, se abandonan definitivamente los términos control de calidad y control técnico, que se sustituyen por inspecciones e investigaciones, respectivamente. Se determina la finalidad de estas actuaciones, así como su naturaleza, que se corresponde con las propias de información o actuaciones previas del artículo 55 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, el alcance de estas actividades de control y diferentes aspectos de su realización y se define el plan de actuaciones de control atendiendo al principio de transparencia y teniendo en cuenta criterios de riesgo para la selección de las inspecciones e investigaciones.

En las secciones 4.ª y 5.ª se regulan el objeto, alcance y finalización de las actuaciones de investigación y de inspección sin presentar cambios sustanciales respecto al reglamento que se deroga.

La selección para la realización de las inspecciones se hará teniendo en cuenta criterios de riesgo y la periodicidad mínima exigida. Además, para los auditores de entidades de interés público, cuyo alcance viene definido por el artículo 26 del Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril, se podrá verificar si estos auditores cumplen con los requisitos establecidos en el artículo 87 relacionados con la estructura organizativa que deben tener este tipo de auditores.

Finalmente se regula el contenido del informe de inspección y el régimen de su publicidad para el caso de auditores de entidades de interés público, en aras de dotar de mayor transparencia a la actividad supervisora, de acuerdo con el artículo 28 del Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril.

El capítulo II «Régimen de supervisión Pública», aplicable tanto a los auditores, sociedades y demás entidades de auditoría autorizadas en Estados miembros de la Unión Europea como de terceros países, regula el régimen de supervisión pública aplicable a estos auditores. En la primera sección «Actuaciones de control y dispensas», se delimita el campo de actuaciones de control en el caso de la prestación de servicios trasfronterizos en la Unión Europea, dependiendo del domicilio de la entidad auditada, correspondiéndole la inspección a la autoridad del domicilio de la entidad auditada y la investigación al país donde originariamente se inscribió el auditor.

Las modificaciones que se incorporan en relación con el régimen vigente consisten en prever, tal como hace la Ley 22/2015, de 20 de julio, en la sección 2.ª «Coordinación con autoridades competentes de Estados miembros de la Unión Europea» que el intercambio de información ya no se produce únicamente entre las distintas autoridades competentes, sino también con las autoridades europeas de supervisión.

La sección 3.ª regula la «Coordinación con autoridades competentes de terceros países», sin presentar prácticamente diferencias respecto al régimen anterior.

VI

El título IV «Régimen de infracciones y sanciones» incluye tres secciones.

El capítulo I regula el procedimiento sancionador. En relación con la denuncia se suprime la comunicación al denunciante de la incoación del procedimiento sancionador, acogiendo la regla general y posibilidad prevista en el artículo 64.1, segundo párrafo, de la Ley 39/2015, de 1 de octubre.

Respecto al plazo de caducidad del procedimiento sancionador y, en relación con los supuestos de ampliación de dicho plazo, se prevé la comunicación a los interesados de la iniciación y finalización del efecto suspensivo de las actuaciones contempladas en el artículo 22 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre.

En relación con el acuerdo de incoación se incorpora como novedad y como consecuencia de la aprobación de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, la posibilidad excepcional, cuando en el momento de dictar el acuerdo de incoación no existan elementos suficientes para la calificación inicial de los hechos que lo motivan, de que la determinación de la citada calificación y de las sanciones que pudieran corresponder, se realizará mediante un Pliego de cargos en el plazo máximo de un mes desde la fecha del acuerdo de incoación, que se notificará a los interesados. Por último, se concreta el plazo de quince días hábiles para presentar alegaciones al Acuerdo de Incoación y a la Propuesta de Resolución, se concreta además que en el caso de que se emita Pliego de cargos, el plazo para las alegaciones contará desde la remisión de dicho Pliego.

Y también como novedad y como consecuencia de la aprobación de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, se regula que en el caso de que concurran las circunstancias previstas en el artículo 89.1 de la mencionada ley y el instructor resolviera la finalización del procedimiento con archivo de las actuaciones, se notificará igualmente a los interesados a efectos de la presentación de alegaciones, recogiéndose la posibilidad de que el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas revise dicha Resolución y, en su caso, emita una nueva.

El capítulo II regula el procedimiento abreviado que fue incluido en el Reglamento que desarrolla el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, aprobado por el Real Decreto 1517/2011, de 31 de octubre, mediante la Disposición final primera del Real Decreto 602/2016, de 2 de diciembre, por el que se modifican el Plan General de Contabilidad aprobado por Real Decreto 1514/2007, de 16 de noviembre, el Plan General de Contabilidad de Pequeñas y Medianas Empresas aprobado por Real Decreto 1515/2007, de 16 de noviembre, las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas aprobadas por Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre, y las Normas de Adaptación del Plan General de Contabilidad a las entidades sin fines lucrativos aprobadas por el Real Decreto 1491/2011, de 24 de octubre, sin que suponga ninguna novedad.

El capítulo III regula las infracciones y sanciones. En cuanto a las infracciones, se incorporan elementos que permiten precisar o especificar las conductas que integran tipos infractores, dentro de los límites de la Ley 22/2015, de 20 de julio. Como novedades respecto a la regulación vigente, se indica que en relación con la infracción derivada de la negativa o resistencia a la actuación de control o de disciplina, se incluyen aquellas actuaciones que, por acción u omisión, se dirijan a obstaculizar de forma reiterada la efectividad de las notificaciones realizadas por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el ejercicio de sus competencias de control o disciplina.

Se desarrollan las circunstancias en las que se considera que el informe adicional para la Comisión de Auditoría tiene un contenido sustancialmente incorrecto o incompleto cuando la información incorrecta o incompleta impida su comprensión o el adecuado ejercicio de las funciones por parte de la Comisión de Auditoría. Asimismo, se desarrollan las circunstancias en las que se considera que la información remitida al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas es sustancialmente incorrecta o incompleta, cuando esta impida el adecuado ejercicio de las competencias de supervisión, así como las circunstancias en las que se considera que el informe de transparencia presenta un contenido sustancialmente incorrecto o incompleto, cuando la información incorrecta u omitida pudiera impedir la adecuada comprensión de la situación del auditor.

Se aclara que se entiende cometida la infracción derivada del incumplimiento de las normas de auditoría en relación con un informe de auditoría cuando se haya incumplido lo establecido en la Ley 22/2015, de 20 de julio, respecto a la exigencia de tener recursos suficientes y apropiados para poder aceptar y realizar el trabajo de auditoría que sean adecuados con la complejidad de las labores de auditoría a realizar según la dimensión y naturaleza de la entidad a auditar, toda vez que, en tal caso, no se estaría en condiciones de aplicar y cumplir con las prescripciones exigidas en orden a emitir una opinión técnica sobre la fiabilidad de la información económica financiera auditada, con el consiguiente menoscabo en la función de interés público encomendada a la auditoría, y siempre que concurriera el segundo elemento del tipo infractor, esto es, que se pudiera producir un efecto significativo en un trabajo de auditoría y, por consiguiente, en su informe.

Respecto a la infracción derivada del incumplimiento de la obligación de comunicación a las autoridades supervisoras de la entidad auditada de determinadas circunstancias en relación con dicha entidad de las que el auditor haya tenido conocimiento durante la realización de la auditoría, se reduce el plazo de dicha comunicación a tres días hábiles, para garantizar la eficacia de dichas comunicaciones.

En cuanto a las sanciones, respecto a los criterios de graduación, se establece la clasificación en los tres grados en los que deben dividirse las sanciones a imponer recogiendo el caso de la sanción por infracciones muy graves cometidas por una sociedad de auditoría, que no estaba previsto en la redacción hasta ahora vigente, para completar la casuística, además de concretarse el carácter de atenuante o agravante de los criterios de graduación de sanciones previstos en la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Se aclara que la sanción adicional de prohibición de realización de la auditoría de cuentas de la entidad auditada en los tres ejercicios siguientes a que la sanción adquiera firmeza en vía administrativa, en caso de la imposición de sanciones por infracciones graves o muy graves relacionadas con un trabajo de auditoría, se entiende aplicable no solo a la auditoría de las cuentas anuales sino a la auditoría de otros estados financieros o documentos contables.

VII

El título V «De las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas» al igual que en el reglamento que se deroga contiene el conjunto de requisitos que deben reunir estas corporaciones y las funciones que deben desempeñar.

Finalmente, las disposiciones adicionales primera a quinta del reglamento incorporan casi literalmente aspectos ya contenidos en el reglamento, que se deroga, aunque se actualiza su contenido en aquellos aspectos en los que es preciso. Estas disposiciones tienen por objeto el desarrollo de lo previsto en la disposición adicional primera de la Ley 22/2015, de 20 de julio, relativa a la obligación de someter las cuentas anuales a auditoría, y de la disposición adicional séptima de la citada Ley 22/2015, de 20 de julio, relativa a la coordinación entre los órganos o instituciones públicas y los auditores de cuentas y a la posibilidad de que dichas instituciones recaben de los auditores la elaboración de un informe complementario al de auditoría de cuentas anuales. Al mismo tiempo, al objeto de obtener por los citados órganos e instituciones públicas una mayor y mejor información sobre la situación y funcionamiento de las entidades sometidas a su supervisión, aumentando de esta manera la eficacia en el desarrollo de sus funciones de inspección y control, se desarrollan aspectos relativos a las obligaciones de los auditores de cuentas previstas en la citada disposición final primera de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Las disposiciones adicionales sexta y séptima dan continuidad a las labores que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas viene desarrollando en el establecimiento de criterios uniformes de interpretación de la normativa de información financiera aplicable y de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas. Además, mantienen y actualizan la competencia de la edición, publicación y distribución del Boletín Oficial del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, instrumento de reconocido prestigio y eficacia en el sector de la auditoría de cuentas en España.

La disposición adicional octava mantiene la exención de disponer de Comisión de Auditoría dirigida a las instituciones de inversión colectiva y fondos de pensiones, que ya fue incorporada mediante el Real Decreto 877/2015, de 2 de octubre, para cuya actividad, por sus características propias, no se considera procedente el establecimiento de dicha institución.

La disposición adicional novena, nueva disposición que tiene por objeto concretar una situación que da lugar a la obligación de comunicación entre la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia y el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, cuando tuviera conocimiento de la existencia de cláusulas contractuales o estatutarias que pudieran restringir o limitar el nombramiento del auditor.

La disposición adicional décima recoge la colaboración entre el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública para la efectiva aplicación de lo establecido en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, y la normativa mercantil, aplicable al nombramiento del auditor de cuentas y fijación de sus honorarios, reconociendo, en particular, la necesidad de establecer los mecanismos para el acceso e intercambio de información entre ambas a estos efectos, como el acceso por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas a la información de la base de datos de titularidad real. También se le da habilitación normativa a la encomienda de gestión para la tramitación de los expedientes sancionadores por el incumplimiento de la obligación de depósito de cuentas.

La disposición adicional undécima precisa la regulación del régimen sancionador aplicable al incumplimiento de la obligación de depositar las cuentas en el Registro Mercantil. Se precisa el plazo para la tramitación del procedimiento sancionador y los criterios para la imposición de las sanciones por el incumplimiento de la obligación de depósito de cuentas.

Mediante las seis disposiciones transitorias se pretende facilitar la aplicación de esta nueva regulación, especialmente en relación con los regímenes anteriores y con los nuevos requerimientos.

Por último, se incluyen tres disposiciones finales referidas al plazo para aceptar el nombramiento del auditor por el Registro mercantil, el plazo para la modificación de las normas de control de calidad de los auditores de cuentas y la determinación de las corporaciones representativas de auditores de cuentas existentes.

En cumplimiento de lo previsto en la Ley 50/1997, de 27 de noviembre, del Gobierno, el proyecto de real decreto ha sido sometido al preceptivo trámite de consulta y audiencia mediante su puesta a disposición de los sectores afectados en la sede electrónica del entonces Ministerio de Economía y Empresa (actual Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital). El texto ha recibido comentarios del entonces Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (actual Ministerio de Universidades), Ministerio de Hacienda, Ministerio de Política Territorial y Función Pública, Ministerio de Justicia, de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, y de la Agencia Española de Protección de Datos.

En su virtud, a propuesta de la Ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital, con la aprobación previa de la Ministra de Política Territorial y Función Pública, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 12 de enero de 2021,

DISPONGO:


[Bloc 1: #a·u]

Article únic. Aprovació del Reglament que desplega la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

S’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, el text del qual s’inclou a continuació.


[Bloque 1: #a·u]

Artículo único. Aprobación del Reglamento que desarrolla la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, cuyo texto se incluye a continuación.


[Bloc 2: #dd·u]

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

Queda derogat el Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament que desplega el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol.

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reial decret.


[Bloque 2: #dd·u]

Disposición derogatoria única. Derogación normativa.

Queda derogado el Real Decreto 1517/2011, de 31 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento que desarrolla el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2011, de 1 de julio.

Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en este real decreto.


[Bloc 3: #df1]

Disposició final primera. Títol competencial.

Les disposicions que conté aquest Reial decret es dicten a l’empara del que disposa l’article 149.1.6a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre la legislació mercantil.


[Bloque 3: #df1]

Disposición final primera. Título competencial.

Las disposiciones contenidas en este real decreto, se dictan al amparo de lo dispuesto en el artículo 149.1.6.ª de la Constitución, que atribuye al Estado competencia exclusiva sobre la legislación mercantil.


[Bloc 4: #df2]

Disposició final segona. Entrada en vigor.

1. Aquest Reial decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

2. El que disposen els articles 62 i 63.2 sobre honoraris és aplicable als nous contractes que se signin o es prorroguin a partir de la data d’entrada en vigor del Reial decret pel qual s’aprova aquest Reglament.

3. El que disposen el capítol IV del títol II, l’article 72.2 i l’article 87 del Reglament entra en vigor l’1 de juliol de 2022 i és aplicable als treballs d’auditoria sobre comptes anuals corresponents a exercicis econòmics tancats amb posterioritat a aquesta data.

4. El que disposa l’article 65 del Reglament, respecte a la quantia mínima de la garantia financera, entra en vigor l’1 de juliol de 2021.


[Bloque 4: #df2]

Disposición final segunda. Entrada en vigor.

1. Este real decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

2. Lo dispuesto en los artículos 62 y 63.2 sobre honorarios será aplicable a los nuevos contratos que se firmen o se prorroguen a partir de la fecha de entrada en vigor del real decreto por el que se aprueba este reglamento.

3. Lo dispuesto en el capítulo IV del título II, en el artículo 72.2 y en el artículo 87 del reglamento entrará en vigor el 1 de julio de 2022 y será aplicable a los trabajos de auditoría sobre cuentas anuales correspondientes a ejercicios económicos cerrados con posterioridad a dicha fecha.

4. Lo dispuesto en el artículo 65 del reglamento, respecto a la cuantía mínima de la garantía financiera, entrará en vigor el 1 de julio de 2021.


[Bloc 5: #firma]

Madrid, 12 de gener de 2021.

FELIPE R.

La vicepresidenta tercera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital,

NADIA CALVIÑO SANTAMARÍA


[Bloque 5: #firma]

Dado en Madrid, el 12 de enero de 2021.

FELIPE R.

La Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital,

NADIA CALVIÑO SANTAMARÍA


C

[Bloc 6: #RAC]

REGLAMENT DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 22/2015, DE 20 DE JULIOL, D’AUDITORIA DE COMPTES


C

[Bloque 6: #RAC]

REGLAMENTO DE DESARROLLO DE LA LEY 22/2015, DE 20 DE JULIO, DE AUDITORÍA DE CUENTAS


[Bloc 7: #RAC-t·p]

TÍTOL PRELIMINAR


[Bloque 7: #RAC-t·p]

TÍTULO PRELIMINAR


[Bloc 8: #RAC-t·p-c1]

CAPÍTOL I.

Àmbit d’aplicació


[Bloque 8: #RAC-t·p-c1]

CAPÍTULO I

Ámbito de aplicación


[Bloc 9: #RAC-a1]

Article 1. Concepte d’auditor de comptes.

Les mencions que recull aquest Reglament a l’auditor de comptes s’entenen fetes, igualment, a les societats d’auditoria, així com a l’auditor o auditors de comptes designats expressament com a auditors principals responsables per dur a terme el treball i signar l’informe d’auditoria en nom d’aquestes societats.


[Bloque 9: #RAC-a1]

Artículo 1. Concepto de auditor de cuentas.

Las menciones recogidas en este reglamento al auditor de cuentas se entenderán realizadas, igualmente, a las sociedades de auditoría, así como al auditor o auditores de cuentas designados expresamente como auditores principales responsables para realizar el trabajo y firmar el informe de auditoría en nombre de las citadas sociedades.


[Bloc 10: #RAC-a2]

Article 2. Delimitació de l’àmbit d’aplicació.

1. La verificació per part dels auditors de comptes dels comptes anuals o estats financers formulats per entitats a les quals la seva normativa aplicable exigeixi la gestió de comptabilitat i la formulació de comptes que reflecteixin la imatge fidel del seu patrimoni, resultat i situació financera, encara que aquesta normativa no estableixi un marc normatiu d’informació financera aplicable, s’entén com a auditoria de comptes de l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, quan aquests comptes o estats financers s’hagin preparat de conformitat amb un marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable tenint en compte la naturalesa de l’entitat auditada.

2. Així mateix, la verificació per part dels auditors dels comptes o estats financers formulats per entitats a les quals la seva normativa aplicable exigeixi presentar uns comptes o estats financers auditats, encara que aquesta normativa no estableixi un marc normatiu d’informació financera aplicable, s’entén com a auditoria de comptes de l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, quan aquests comptes o estats financers s’hagin preparat de conformitat amb un marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable tenint en compte la naturalesa de l’entitat auditada.

3. No es consideren auditoria de comptes de l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els treballs efectuats sobre comptes anuals, estats financers o documents comptables consistents en la comprovació específica de fets concrets, en l’emissió de certificacions o en la revisió o aplicació de procediments amb un abast limitat inferior al que exigeix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes per poder emetre una opinió tècnica d’auditoria de comptes.

4. Tampoc es consideren auditoria de comptes de l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els treballs de revisió efectuats sobre comptes anuals, estats financers o documents comptables quan aquests no s’hagin elaborat d’acord amb els principis i les normes que conté el marc normatiu d’informació financera aplicable, establert expressament per mitjà de disposicions legals o reglamentàries per a la seva elaboració.

Així mateix, no es consideren auditoria de comptes els treballs que, sense reunir les característiques i condicions pròpies d’un treball d’aquesta naturalesa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, estiguin atribuïts per disposicions de rang legal a auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes. Aquests treballs se subjecten al que disposa la normativa legal corresponent que sigui aplicable.

5. Els informes emesos per auditors de comptes sobre treballs que no tinguin la consideració d’auditoria de comptes de conformitat amb el que estableix l’article 1.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com aquells informes als quals es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, no es poden identificar com a informes d’auditoria de comptes, ni la seva redacció o presentació poden generar confusió respecte a la seva naturalesa com a treballs d’auditoria de comptes efectuats de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes definida a l’article 2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 10: #RAC-a2]

Artículo 2. Delimitación del ámbito de aplicación.

1. La verificación por los auditores de cuentas de las cuentas anuales o estados financieros formulados por entidades a las que su normativa aplicable exija la llevanza de contabilidad y la formulación de cuentas que reflejen la imagen fiel de su patrimonio, resultado y situación financiera, aun cuando dicha normativa no establezca un marco normativo de información financiera aplicable, se entenderá como auditoría de cuentas del artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, cuando dichas cuentas o estados financieros se hayan preparado conforme a un marco normativo de información financiera que resulte de aplicación teniendo en cuenta la naturaleza de la entidad auditada.

2. Asimismo, la verificación por los auditores de las cuentas o estados financieros formulados por entidades a las que su normativa aplicable les exija la presentación de unas cuentas o estados financieros auditados, aun cuando dicha normativa no establezca un marco normativo de información financiera aplicable, se entenderá como auditoría de cuentas del artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, cuando dichas cuentas o estados financieros se hayan preparado conforme a un marco normativo de información financiera que resulte de aplicación teniendo en cuenta la naturaleza de la entidad auditada.

3. No se considerará auditoría de cuentas del artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los trabajos realizados sobre cuentas anuales, estados financieros o documentos contables consistentes en la comprobación específica de hechos concretos, en la emisión de certificaciones o en la revisión o aplicación de procedimientos con un alcance limitado inferior al exigido por la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas para poder emitir una opinión técnica de auditoría de cuentas.

4. Tampoco se considerará auditoría de cuentas del artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los trabajos de revisión realizados sobre cuentas anuales, estados financieros o documentos contables cuando estos no hayan sido elaborados con arreglo a los principios y normas contenidos en el marco normativo de información financiera aplicable, expresamente establecido para su elaboración por disposiciones legales o reglamentarias.

Asimismo, no se considerará auditoría de cuentas, los trabajos que, sin reunir las características y condiciones propias de un trabajo de esta naturaleza, conforme a lo establecido en el artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, estén atribuidos por disposiciones de rango legal a auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas. Dichos trabajos se sujetarán a lo dispuesto en la normativa legal correspondiente que resulte de aplicación.

5. Los informes emitidos por auditores de cuentas sobre trabajos que no tengan la consideración de auditoría de cuentas conforme a lo establecido en el artículo 1.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como aquellos informes a los que se refieren los apartados 3 y 4 de este artículo, no podrán identificarse como informes de auditoría de cuentas, ni su redacción o presentación podrán generar confusión respecto a su naturaleza como trabajos de auditoría de cuentas realizados conforme a la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas definida en el artículo 2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 11: #RAC-t·p-c2]

CAPÍTOL II

Normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes


[Bloque 11: #RAC-t·p-c2]

CAPÍTULO II

Normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas


[Bloc 12: #RAC-t·p-c2-s1]

Secció 1a Normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes


[Bloque 12: #RAC-t·p-c2-s1]

Sección 1.ª Normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas


[Bloc 13: #RAC-a3]

Article 3. Normes d’ètica.

1. La responsabilitat i l’actuació dels auditors de comptes ha d’estar presidida pel principi d’interès públic que comporta l’activitat d’auditoria de comptes. En aquest sentit, els auditors de comptes en l’exercici de la seva activitat han de tenir en consideració i actuar en tot cas amb subjecció als principis ètics següents: competència professional, diligència deguda, integritat i objectivitat, sense perjudici del que estableixen respecte al deure d’independència les seccions 1a i 2a del capítol III del títol I i, si s’escau, de la secció 3a del capítol IV, del títol I de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. A aquests efectes:

a) La competència professional exigeix que els auditors de comptes mantinguin els seus coneixements teòrics i pràctics en el nivell requerit per assegurar que les entitats auditades i els usuaris de la informació financera rebin amb plena confiança un servei òptim.

Aquests coneixements adquirits s’han de mantenir al llarg del temps de manera que els auditors de comptes han de dur a terme activitats de formació continuada i d’actualització permanent.

b) La diligència deguda fa referència al deure especial de cura i atenció que han de prestar els auditors de comptes quan coneguin i apliquin la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria, de manera que les conclusions a les quals arribin en la realització del treball d’auditoria estiguin degudament suportades i justificades.

c) L’objectivitat implica, per als auditors de comptes, actuar amb imparcialitat i sense conflictes d’interessos que en puguin comprometre la independència. En cap cas, els auditors de comptes no poden comprometre la seva actuació per influències indegudes, favoritismes o prejudicis, ni tenir interessos aliens que puguin afectar la forma de plantejar i dur a terme un treball d’auditoria, o que puguin afectar la formació d’un judici imparcial.

d) El principi d’integritat imposa per als auditors de comptes l’obligació de ser honest en l’exercici de la seva activitat. La integritat també implica que els auditors de comptes actuïn amb rectitud i compromís davant de qualsevol circumstància que pugui suposar un conflicte d’interessos.

2. Els auditors de comptes han d’actuar d’acord amb les normes que regulin l’activitat d’auditoria de comptes atenent no tan sols la lletra, sinó també l’esperit en què aquelles s’inspiren.

Els auditors de comptes han de promoure un entorn laboral i corporatiu d’integritat i de respecte als principis i les normes d’ètica que regeixen l’activitat d’auditoria de comptes.


[Bloque 13: #RAC-a3]

Artículo 3. Normas de ética.

1. La responsabilidad y actuación de los auditores de cuentas debe estar presidida por el principio de interés público que conlleva la actividad de auditoría de cuentas. En este sentido, los auditores de cuentas en el ejercicio de su actividad han de tener en consideración y actuar en todo caso con sujeción a los siguientes principios éticos: competencia profesional, diligencia debida, integridad y objetividad, sin perjuicio de lo establecido respecto al deber de independencia en las secciones 1.ª y 2.ª del capítulo III del título I y, en su caso, de la sección 3.ª del capítulo IV, del título I de la Ley 22/2015, de 20 de julio. A estos efectos:

a) La competencia profesional exige que los auditores de cuentas mantengan sus conocimientos teóricos y prácticos en el nivel requerido para asegurar que las entidades auditadas y los usuarios de la información financiera reciban con plena confianza un óptimo servicio.

Estos conocimientos adquiridos han de ser mantenidos a lo largo del tiempo por lo que los auditores de cuentas deberán realizar actividades de formación continuada y de actualización permanente.

b) La diligencia debida hace referencia al especial deber de cuidado y atención que deben prestar los auditores de cuentas al conocer y aplicar la normativa reguladora de la actividad de auditoría, de suerte que las conclusiones alcanzadas por ellos en la realización del trabajo de auditoría estén debidamente soportadas y justificadas.

c) La objetividad implica, para los auditores de cuentas, actuar con imparcialidad y sin conflictos de intereses que pudieran comprometer su independencia. En ningún caso, los auditores de cuentas podrán comprometer su actuación por influencias indebidas, favoritismos o prejuicios, ni tener intereses ajenos que puedan afectar a la forma de plantear y realizar un trabajo de auditoría, o que puedan afectar a la formación de un juicio imparcial.

d) El principio de integridad impone para los auditores de cuentas la obligación de ser honesto en el ejercicio de su actividad. La integridad también implica por parte de los auditores de cuentas actuar con rectitud y compromiso ante cualquier circunstancia que pueda suponer un conflicto de intereses.

2. Los auditores de cuentas han de actuar de acuerdo con las normas que regulen la actividad de auditoría de cuentas atendiendo no solo a la letra, sino también al espíritu en que aquellas se inspiran.

Los auditores de cuentas promoverán un entorno laboral y corporativo de integridad y de respeto a los principios y normas de ética que rigen la actividad de auditoría de cuentas.


[Bloc 14: #RAC-a4]

Article 4. Normes de control de qualitat intern dels auditors de comptes.

Les normes de control de qualitat intern tenen per objecte establir els principis i requisits que han de seguir els auditors de comptes en la implantació i el manteniment d’un sistema de control de qualitat intern que els permeti assegurar raonablement que l’activitat d’auditoria de comptes es duu a terme de conformitat amb el que exigeixen la Llei 22/2015, de 20 de juliol, aquest Reglament i les normes d’auditoria i d’ètica.


[Bloque 14: #RAC-a4]

Artículo 4. Normas de control de calidad interno de los auditores de cuentas.

Las normas de control de calidad interno tendrán por objeto establecer los principios y requisitos a seguir por los auditores de cuentas en la implantación y mantenimiento de un sistema de control de calidad interno que les permita asegurar razonablemente que la actividad de auditoría de cuentas se realiza conforme a lo exigido en la Ley 22/2015, de 20 de julio, en este reglamento y en las normas de auditoría y de ética.


[Bloc 15: #RAC-t·p-c2-s2]

Secció 2a Elaboració de normes tècniques d’auditoria, d’ètica i de control de qualitat


[Bloque 15: #RAC-t·p-c2-s2]

Sección 2.ª Elaboración de normas técnicas de auditoría, de ética y de control de calidad


[Bloc 16: #RAD-a5]

Article 5. Informació pública.

1. El tràmit d’informació pública al qual es refereix l’article 2.4 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’ha de dur a terme mitjançant l’enviament per a la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat» i mitjançant la publicació de les normes en la pàgina web i en el Butlletí Oficial de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

2. Durant el tràmit d’informació pública el text de la norma queda a disposició de qui estigui interessat en el seu examen, tant a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, inclosa la seva pàgina web, com a les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, i es poden deduir les al·legacions pertinents, que es poden presentar per mitjans electrònics. El termini de dos mesos d’informació pública es pot ampliar en funció de la transcendència i les circumstàncies excepcionals que puguin concórrer en una determinada norma.


[Bloque 16: #RAD-a5]

Artículo 5. Información pública.

1. El trámite de información pública al que se refiere el artículo 2.4 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se realizará mediante el envío para su publicación en el «Boletín Oficial del Estado» y mediante la publicación de las normas en la página web y en el Boletín Oficial del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

2. Durante el trámite de información pública el texto de la norma quedará a disposición de quien estuviera interesado en su examen, tanto en el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, incluyendo su página web, como en las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, pudiéndose deducir las alegaciones pertinentes, que se podrán presentar por medios electrónicos. El plazo de dos meses de información pública podrá ampliarse en función de la trascendencia y circunstancias excepcionales que pudieran concurrir en una determinada norma.


[Bloc 17: #RAC-a6]

Article 6. Publicació i entrada en vigor.

1. En un termini màxim de tres mesos des de la conclusió del tràmit d’informació pública o, si s’escau, des de la presentació de l’adaptació o revisió corresponent, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de procedir, mitjançant una resolució, a la publicació corresponent en la seva pàgina web i en el seu butlletí oficial perquè entri en vigor, o bé en cas que consideri necessari fer alguna modificació en la norma sotmesa a informació pública ha de comunicar a les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes els motius pels quals no sigui procedent la seva publicació, i proposar les pertinents modificacions, si escauen, i requerir-ne la revisió a aquests efectes.

2. Un cop revisades les normes per part de les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes segons les modificacions proposades, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de procedir a la publicació a què es refereix l’apartat anterior.

3. Addicionalment, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’enviar la resolució perquè es publiqui en el «Butlletí Oficial de l’Estat».


[Bloque 17: #RAC-a6]

Artículo 6. Publicación y entrada en vigor.

1. En un plazo máximo de tres meses desde la conclusión del trámite de información pública o, en su caso, desde la presentación de la correspondiente adaptación o revisión, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá, mediante resolución, a la correspondiente publicación en su página web y en su boletín oficial para su entrada en vigor, o bien en el caso de que considerara necesario realizar alguna modificación en la norma sometida a información pública comunicará a las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, los motivos por los que no procediese su publicación, proponiendo las pertinentes modificaciones, si hubiere lugar a ellas y requiriendo su revisión a estos efectos.

2. Revisadas las normas por las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas según las modificaciones propuestas, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá a la publicación a que se refiere el apartado anterior.

3. Adicionalmente, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá al envío de la resolución para su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».


[Bloc 18: #RAC-a7]

Article 7. Elaboració per part de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

En el supòsit referit a l’article 2.4, segon paràgraf, de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, quan hagin transcorregut dos mesos des del requeriment de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes sense que les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes l’hagin atès, aquest Institut ha de procedir a l’elaboració, adaptació o revisió corresponent, informar-les sobre això i complir els tràmits d’informació pública i publicació.


[Bloque 18: #RAC-a7]

Artículo 7. Elaboración por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

En el supuesto referido en el artículo 2.4, segundo párrafo, de la Ley 22/2015, de 20 de julio, cuando hubiesen transcurrido dos meses desde el requerimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas sin que las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas lo hubieran atendido, dicho Instituto procederá a la elaboración, adaptación o revisión correspondiente, informando a aquéllas de ello y cumpliendo con los trámites de información pública y publicación.


[Bloc 19: #RAC-t·p-c3]

CAPÍTOL III

Definicions


[Bloque 19: #RAC-t·p-c3]

CAPÍTULO III

Definiciones


[Bloc 20: #RAC-a8]

Article 8. Definicions.

1. Entitats d’interès públic.

Als efectes del que disposa l’article 3.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, tenen la consideració d’entitats d’interès públic les següents:

a) Les entitats de crèdit, les entitats asseguradores, així com les entitats emissores de valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials de valors sotmeses al règim de supervisió i control atribuït al Banc d’Espanya, a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, als organismes autonòmics amb competències d’ordenació i supervisió de les entitats asseguradores i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, respectivament, així com les entitats emissores de valors en el mercat alternatiu borsari que pertanyen al segment d’empreses en expansió. A aquests efectes s’entén com a mercat secundari oficial de valors qualsevol mercat regulat d’un Estat membre de la Unió Europea, en els termes que preveu l’article 2.13 de la Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, per la qual es modifiquen les directives 78/660/CEE i 83/349/CEE del Consell i es deroga la Directiva 84/253/CE del Consell.

b) Les empreses de serveis d’inversió i les institucions d’inversió col·lectiva que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, tinguin com a mínim 5.000 clients, en el primer cas, o 5.000 partícips o accionistes, en el segon cas, i les societats gestores que administrin aquestes institucions.

c) Els fons de pensions que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, tinguin com a mínim 10.000 partícips i les societats gestores que administrin aquests fons.

d) Les fundacions bancàries, els establiments financers de crèdit, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic.

e) Les entitats diferents de les que esmenten els paràgrafs anteriors amb un import net de la xifra de negocis i una plantilla mitjana que durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, siguin superiors a 2.000.000.000 d’euros i a 4.000 empleats, respectivament.

f) Els grups de societats en els quals la societat dominant sigui una de les entitats que preveuen les lletres anteriors.

Les entitats que esmenten les lletres b), c) i e) del paràgraf anterior perden la consideració d’entitats d’interès públic si deixen de reunir durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, els requisits que estableixen aquestes lletres.

Les entitats a què es refereixen les lletres del paràgraf anterior tenen la condició d’entitats d’interès públic si reuneixen els requisits per ser-ho al tancament de l’exercici social de la seva constitució, transformació o fusió i de l’exercici immediatament posterior. No obstant això, en cas que una de les entitats que participi en la fusió o que l’entitat que es transformi tingui la consideració d’entitat d’interès públic en l’exercici anterior a aquesta operació, no perden tal condició les entitats resultants si reuneixen al tancament d’aquest primer exercici social els requisits que recullen aquestes lletres.

2. Familiars.

a) Als efectes del que estableixen els articles 3.12 i 3.13 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, no es consideren cònjuges de l’auditor principal responsable o de la persona afectada per la causa d’incompatibilitat els qui estiguin en situació de separació efectiva d’aquestes persones i aquesta situació estigui inscrita en el Registre Civil corresponent, de conformitat amb les normes de dret civil.

b) Als efectes del que estableix l’article 3.13 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entenen com a familiars consanguinis amb vincles estrets per raó de la convivència durant almenys un any a la llar de la persona afectada, les persones que tinguin un vincle de consanguinitat en primer grau directe o en segon grau col·lateral segons el que preveu l’article 3.12 de la Llei esmentada.

A aquests mateixos efectes, s’entén per persona afectada per la causa d’incompatibilitat l’auditor o auditors de comptes principals responsables del treball d’auditoria i qualsevol de les persones que estableixen els articles 19.1 i 20.1 de la Llei esmentada de conformitat amb les particularitats establertes en els articles esmentats.

3. Xarxa de l’auditor de comptes.

Als efectes del que disposa l’article 3.14 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que pertanyen a la xarxa de l’auditor de comptes les persones o entitats en les quals concorri qualsevol de les circumstàncies següents:

a) L’existència de vinculació de conformitat amb el que estableix l’apartat 4 d’aquest article.

b) Un acord de cooperació, sigui quina sigui la forma de la seva instrumentació, inclosa la no escrita, amb vocació de permanència quan es mantingui per un període superior a 12 mesos o quan es repeteixi de manera recurrent en el temps, a través d’algun dels mitjans següents:

1r Compartir beneficis o costos, que siguin significatius en els termes que per la seva rellevància es pugui concloure l’existència d’un acord de cooperació. En tot cas, s’entén que es produeix tal circumstància quan aquests superin els percentatges que preveu l’article 52.b) sobre els comptes anuals de l’auditor de comptes.

2n Control o gestió comuns o concertats.

3r El disseny i la implementació comuna de polítiques i procediments de control de qualitat intern, inclòs el seguiment, efectuat per una estructura més àmplia que la de l’auditor de comptes.

4t L’ús d’un nom comercial comú. Es considera que s’utilitza un nom comercial comú quan aquest s’inclou en tot o en part en el nom comercial de l’auditor de comptes.

5è Una estratègia empresarial comuna. A aquests efectes s’entén per estratègia empresarial comuna aquella que suposa que les decisions que s’han de prendre en polítiques d’explotació i gestió financera es prenen de manera centralitzada, coordinada o complementària a fi d’assolir objectius estratègics comuns, aconseguir una millora en l’explotació del negoci o sinergies més grans.

6è Compartir una part significativa dels recursos professionals quan per la seva naturalesa o rellevància es pugui concloure l’existència d’un acord de cooperació. A aquests efectes, s’entenen per recursos professionals, entre d’altres, els referits al personal amb capacitació relacionada amb l’àrea economicofinancera, l’assessorament jurídic, la consultoria de gestió empresarial o qualsevol altre d’anàleg, a recursos tècnics i d’assessorament i als sistemes d’intercanvi d’informació.

No es considera que existeix xarxa quan la cooperació tingui com a única finalitat la realització conjunta d’una auditoria per part de dos auditors, sempre que no concorri cap de les circumstàncies restants.

4. Entitats vinculades a l’entitat auditada.

D’acord amb l’article 3.15 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, són entitats vinculades a l’entitat auditada les que hi estan vinculades directament o indirectament mitjançant alguna de les circumstàncies següents:

a) L’existència d’una relació de control, determinada per l’existència de grup perquè concorren les relacions de control que preveu l’article 42.1 del Codi de comerç, i d’acord amb les normes i presumpcions que contenen els articles 2 i 3 de les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.

b) L’existència d’unitat de decisió, en els termes que preveu el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, en particular, la norma d’elaboració dels comptes anuals 13a, paràgraf 1r, i l’apartat 24.5 del contingut de la memòria de les normes d’elaboració dels comptes anuals, així com les normes que es dictin en el seu desplegament.

c) L’existència de control conjunt o influència significativa en la seva gestió, d’acord amb el que disposa l’article 47 del Codi de comerç, quan es compleixin els dos requisits i les presumpcions que estableixen els articles 4 i 5 de les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.

5. Entitats vinculades a l’entitat auditada per relació de control.

D’acord amb l’article 3.16 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, són entitats vinculades mitjançant una relació de control quan concorre qualsevol de les circumstàncies que preveu la lletra a) de l’apartat anterior.


[Bloque 20: #RAC-a8]

Artículo 8. Definiciones.

1. Entidades de interés público.

A efectos de lo dispuesto en el artículo 3.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, tendrán la consideración de entidades de interés público las siguientes:

a) Las entidades de crédito, las entidades aseguradoras, así como las entidades emisoras de valores admitidos a negociación en mercados secundarios oficiales de valores sometidas al régimen de supervisión y control atribuido al Banco de España, a la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, a los organismos autonómicos con competencias de ordenación y supervisión de las entidades aseguradoras y a la Comisión Nacional del Mercado de Valores, respectivamente, así como las entidades emisoras de valores en el mercado alternativo bursátil pertenecientes al segmento de empresas en expansión. A estos efectos se entenderá como mercado secundario oficial de valores cualquier mercado regulado de un Estado miembro de la Unión Europea, en los términos previstos en el artículo 2.13 de la Directiva 2006/43/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo de 17 de mayo de 2006, relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, por la que se modifican las Directivas 78/660/CEE y 83/349/CEE del Consejo y se deroga la Directiva 84/253/CE del Consejo.

b) Las empresas de servicios de inversión y las instituciones de inversión colectiva que, durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, tengan como mínimo 5.000 clientes, en el primer caso, o 5.000 partícipes o accionistas, en el segundo caso, y las sociedades gestoras que administren dichas instituciones.

c) Los fondos de pensiones que, durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, tengan como mínimo 10.000 partícipes y las sociedades gestoras que administren dichos fondos.

d) Las fundaciones bancarias, los establecimientos financieros de crédito, las entidades de pago y las entidades de dinero electrónico.

e) Aquellas entidades distintas de las mencionadas en los párrafos anteriores cuyo importe neto de la cifra de negocios y plantilla media durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, sea superior a 2.000.000.000 de euros y a 4.000 empleados, respectivamente.

f) Los grupos de sociedades en los que la sociedad dominante sea una de las entidades contempladas en las letras anteriores.

Las entidades mencionadas en las letras b), c) y e) del párrafo anterior perderán la consideración de entidades de interés público si dejan de reunir durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, los requisitos establecidos en dichas letras.

Las entidades a que se refieren las letras del párrafo anterior tendrán la condición de entidades de interés público si reuniesen los requisitos para serlo al cierre del ejercicio social de su constitución, transformación o fusión y del ejercicio inmediatamente posterior. No obstante, en el caso de que una de las entidades que participe en la fusión o de que la entidad que se transforme tuviese la consideración de entidad de interés público en el ejercicio anterior a dicha operación, no perderán tal condición las entidades resultantes si reúnen al cierre de ese primer ejercicio social los requisitos recogidos en las citadas letras.

2. Familiares.

a) A efectos de lo establecido en los artículos 3.12 y 3.13 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, no se considerarán cónyuges del auditor principal responsable o de la persona afectada por la causa de incompatibilidad quienes estén en situación de separación efectiva de estas personas y dicha situación se encuentre inscrita en el registro civil correspondiente, de conformidad con las normas de derecho civil.

b) A efectos de lo establecido en el artículo 3.13 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderán como familiares consanguíneos con vínculos estrechos por razón de la convivencia durante al menos un año en el hogar de la persona afectada, las personas que tengan un vínculo de consanguinidad en primer grado directo o en segundo grado colateral según lo previsto en el artículo 3.12 de dicha ley.

A estos mismos efectos, se entiende por persona afectada por la causa de incompatibilidad al auditor o auditores de cuentas principales responsables del trabajo de auditoría y a cualquiera de las personas contempladas en los artículos 19.1 y 20.1 de la citada Ley de conformidad con las particularidades establecidas en dichos artículos.

3. Red del auditor de cuentas.

A efectos de lo dispuesto en el artículo 3.14 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende que pertenecen a la red del auditor de cuentas aquellas personas o entidades en las que concurran cualquiera de las siguientes circunstancias:

a) La existencia de vinculación de conformidad con lo establecido en el apartado 4 de este artículo.

b) Un acuerdo de cooperación, cualquiera que sea la forma de su instrumentación, incluida la no escrita, con vocación de permanencia cuando se mantenga por un periodo superior a 12 meses o cuando se repita de forma recurrente en el tiempo, a través de alguno de los siguientes medios:

1.º Compartir beneficios o costes, que sean significativos en los términos que por su relevancia pudiera concluirse la existencia de un acuerdo de cooperación. En todo caso se entenderá que se produce tal circunstancia cuando estos superen los porcentajes previstos en el artículo 52.b) sobre las cuentas anuales del auditor de cuentas.

2.º Control o gestión comunes o concertados.

3.º El diseño e implementación común de políticas y procedimientos de control de calidad interno incluido el seguimiento, realizado por una estructura más amplia que la del auditor de cuentas.

4.º El uso de un nombre comercial común. Se considera que se utiliza un nombre comercial común, cuando se incluye este en todo o en parte en el nombre comercial del auditor de cuentas.

5.º Una estrategia empresarial común. A tales efectos se entiende por estrategia empresarial común, aquella que supone que las decisiones a tomar en políticas de explotación y gestión financiera se realizan de forma centralizada, coordinada o complementaria en aras de alcanzar objetivos estratégicos comunes, lograr una mejora en la explotación del negocio o mayores sinergias.

6.º Compartir una parte significativa de los recursos profesionales cuando por su naturaleza o relevancia pudiera concluirse la existencia de un acuerdo de cooperación. A estos efectos, se entienden por recursos profesionales, entre otros, los referidos al personal con capacitación relacionada con el área económico-financiera, el asesoramiento jurídico, la consultoría de gestión empresarial o cualquier otro análogo, a recursos técnicos y de asesoramiento y a los sistemas de intercambio de información.

No se considerará la existencia de red, cuando la cooperación tenga como único fin la realización conjunta de una auditoría por parte de dos auditores, siempre que no concurra ninguna de las restantes circunstancias.

4. Entidades vinculadas a la entidad auditada.

De acuerdo con el artículo 3.15 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, son entidades vinculadas a la entidad auditada las que están vinculadas directa o indirectamente a esta mediante alguna de las siguientes circunstancias:

a) La existencia de una relación de control, determinada por la existencia de grupo al concurrir las relaciones de control contempladas en el artículo 42.1 del Código de Comercio, y de acuerdo con las normas y presunciones contenidas en los artículos 2 y 3 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.

b) La existencia de unidad de decisión, en los términos previstos en el Plan General de Contabilidad aprobado por el Real Decreto 1514/2007, de 16 de noviembre, en particular, la Norma de elaboración de las cuentas anuales 13.ª, párrafo 1.º, y el apartado 24.5 del contenido de la memoria de las normas de elaboración de las cuentas anuales, así como las normas que se dicten en su desarrollo.

c) La existencia de control conjunto o influencia significativa en su gestión, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 47 del Código de Comercio, cuando se cumplan los dos requisitos y presunciones establecidas en los artículos 4 y 5 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.

5. Entidades vinculadas a la entidad auditada por relación de control.

De acuerdo con el artículo 3.16 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, son entidades vinculadas mediante relación de control cuando concurre cualquiera de las circunstancias contempladas en la letra a) del apartado anterior.


[Bloc 21: #RAC-t1]

TÍTOL I

De l’auditoria de comptes


[Bloque 21: #RAC-t1]

TÍTULO I

De la auditoría de cuentas


[Bloc 22: #RAC-t1-c1]

CAPÍTOL I

De les modalitats d’auditoria de comptes


[Bloque 22: #RAC-t1-c1]

CAPÍTULO I

De las modalidades de auditoría de cuentas


[Bloc 23: #RAC-t1-c1-s1]

Secció 1a Auditoria de comptes anuals


[Bloque 23: #RAC-t1-c1-s1]

Sección 1.ª Auditoría de cuentas anuales


[Bloc 24: #RAC-a9]

Article 9. L’informe d’auditoria de comptes anuals.

1. L’informe d’auditoria de comptes anuals l’han d’emetre els auditors de comptes amb subjecció al contingut, els requisits, el model de presentació i les formalitats que estableix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.

2. L’informe d’auditoria dels comptes anuals és un document mercantil que ha de contenir, a més del que exigeix l’article 5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, les dades següents:

a) Manifestació sobre la responsabilitat de l’òrgan d’administració de l’entitat en relació amb la formulació dels comptes anuals auditats i el sistema del control intern de l’entitat.

b) Descripció general de l’objecte d’una auditoria de comptes i de la manera en què aquesta es desenvolupa.

c) Quan l’informe de gestió acompanyi els comptes anuals, ja sigui per obligació legal o de manera voluntària, l’auditor de comptes ha d’emetre l’opinió a què es refereix la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

d) Nom, domicili professional i número d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes de l’auditor o auditors de comptes que signen l’informe.

En cas que l’auditor nomenat sigui una societat d’auditoria, a més del nom i el número d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes de l’auditor de comptes que signa l’informe, s’ha d’indicar la denominació social, el domicili social i el número d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes de la societat.

3. La data de l’informe d’auditoria no pot ser anterior a la de formulació dels comptes anuals per part de l’òrgan d’administració.

En els casos en què la data de l’informe d’auditoria no coincideixi amb la data del seu lliurament a l’entitat auditada s’ha de deixar constància documental d’aquest lliurament i de la seva data en els papers de treball de l’auditor de comptes.

4. En l’informe d’auditoria de comptes anuals no es poden establir limitacions del seu ús.


[Bloque 24: #RAC-a9]

Artículo 9. El informe de auditoría de cuentas anuales.

1. El informe de auditoría de cuentas anuales deberá ser emitido por los auditores de cuentas con sujeción al contenido, requisitos, modelo de presentación y formalidades establecidos en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.

2. El informe de auditoría de las cuentas anuales es un documento mercantil que contendrá, además de lo exigido en el artículo 5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los siguientes datos:

a) Manifestación sobre la responsabilidad del órgano de administración de la entidad en relación con la formulación de las cuentas anuales auditadas y el sistema del control interno de la entidad.

b) Descripción general del objeto de una auditoría de cuentas y del modo en que esta se desarrolla.

c) Cuando el informe de gestión acompañe a las cuentas anuales, ya sea por obligación legal o de forma voluntaria, el auditor de cuentas emitirá la opinión a que se refiere la Ley 22/2015, de 20 de julio.

d) Nombre, domicilio profesional y número de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas del auditor o auditores de cuentas firmante del informe.

En el caso de que el auditor nombrado sea una sociedad de auditoría, además del nombre y número de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas del auditor de cuentas firmante del informe, debe indicarse la denominación social, el domicilio social y el número de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas de la sociedad.

3. La fecha del informe de auditoría no podrá ser anterior a la de formulación de las cuentas anuales por el órgano de administración.

En los casos en que la fecha del informe de auditoría no coincida con la fecha de su entrega a la entidad auditada deberá dejarse constancia documental de tal entrega y de su fecha en los papeles de trabajo del auditor de cuentas.

4. En el informe de auditoría de cuentas anuales no podrán establecerse limitaciones de su uso.


[Bloc 25: #RAC-a10]

Article 10. Obligació d’emetre l’informe d’auditoria de comptes anuals i la falta de la seva emissió o renúncia al contracte d’auditoria.

1. L’emissió de l’informe i el seu lliurament a l’entitat auditada s’han d’efectuar en les dates previstes contractualment, de manera que pugui complir la finalitat per a la qual es va contractar l’auditoria de comptes. A aquests efectes, s’entén que l’informe d’auditoria compleix aquesta finalitat quan pugui ser conegut i valorat per part de l’entitat auditada i els tercers que s’hi puguin relacionar, a la vegada que permeti complir els requeriments legals i estatutaris exigits a l’entitat auditada sobre això.

No obstant això, si en el transcurs del treball l’auditor detecta l’existència de circumstàncies, no imputables a aquest que puguin afectar la data d’emissió de l’informe inicialment prevista, l’auditor de comptes ha de detallar en un escrit, que s’ha de remetre a qui va contractar l’auditoria, les circumstàncies i els seus possibles efectes en l’emissió de l’informe d’auditoria. Aquest escrit s’ha de documentar en els papers de treball.

2. Als efectes del que preveu l’article 5.2.b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es considera que existeix impossibilitat absoluta per dur a terme el treball d’auditoria:

a) Quan l’entitat no lliuri a l’auditor de comptes els comptes anuals formulats, objecte d’examen, amb el requeriment escrit previ efectuat a aquest efecte. En tot cas, s’entén que no s’ha produït aquest lliurament quan hagi transcorregut més d’un any des de la data de tancament de l’exercici d’aquests comptes anuals.

b) Quan, excepcionalment, altres circumstàncies no imputables a l’auditor de comptes, i diferents de les de caràcter tècnic, impedeixin dur a terme el treball d’auditoria en els seus aspectes substancials. En particular, no es considera que concorren les circumstàncies esmentades quan l’auditor de comptes no pugui aplicar els procediments d’auditoria que siguin necessaris per obtenir evidència d’auditoria en relació amb la informació dels comptes anuals; en aquest cas, l’informe d’auditoria s’ha d’emetre de conformitat amb el que disposen les normes d’auditoria.

3. En els supòsits a què es refereix l’article 5.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor de comptes ha de detallar en un escrit totes les circumstàncies determinants de la falta d’emissió de l’informe o la renúncia al contracte d’auditoria. Aquest escrit s’ha de remetre a l’entitat auditada, en un termini no superior a quinze dies naturals des de la data en què l’auditor tingui coneixement de la circumstància determinant, i excepte en el supòsit que preveu la segona part de l’apartat 2.a) anterior, sempre amb anterioritat a la data en què l’informe d’auditoria s’hagi d’emetre per complir la finalitat per a la qual es va contractar.

El que estableix l’apartat anterior s’entén sense perjudici de la possibilitat de renunciar a la continuïtat del contracte d’auditoria.

Addicionalment, quan l’auditoria sigui obligatòria, aquesta comunicació s’ha de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i al Registre Mercantil del domicili social corresponent a l’entitat auditada, així com, si s’escau, a l’òrgan judicial que va designar l’auditor de comptes per a aquest treball, en el termini de deu dies hàbils des de la data de remissió de l’escrit a l’entitat auditada.

4. S’entén que una auditoria és obligatòria quan la seva realització es derivi del que exigeixen la disposició addicional primera de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com els supòsits de nomenament d’auditor per part del registrador mercantil o jutjat a què es refereixen els articles 40 del Codi de comerç i 265 i 266 del text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

En els supòsits de nomenament d’auditor de manera voluntària quan aquest s’hagi inscrit en el Registre Mercantil, aquesta comunicació s’ha de remetre al Registre Mercantil del domicili social corresponent a l’entitat auditada, en el termini de deu dies hàbils des de la data indicada en el paràgraf primer de l’apartat anterior.

5. Una vegada efectuades les actuacions referides en aquest article, en els supòsits esmentats es poden entendre finalitzades les obligacions de l’auditor quant al treball d’auditoria que s’ha de dur a terme sobre els comptes anuals de l’exercici respecte al qual han concorregut les circumstàncies que preveu l’apartat 2 d’aquest article.


[Bloque 25: #RAC-a10]

Artículo 10. Obligación de emitir el informe de auditoría de cuentas anuales y la falta de su emisión o renuncia al contrato de auditoría.

1. La emisión del informe y su entrega a la entidad auditada deberán realizarse en las fechas previstas contractualmente, de forma que pueda cumplir con la finalidad para la que fue contratada la auditoría de cuentas. A estos efectos, se entenderá que el informe de auditoría cumple con esta finalidad cuando pueda ser conocido y valorado por la entidad auditada y por los terceros que puedan relacionarse con esta, a la vez que permita cumplir con los requerimientos legales y estatutarios exigidos a la entidad auditada a este respecto.

No obstante lo anterior, si en el transcurso del trabajo el auditor detectase la existencia de circunstancias, no imputables al mismo, que pudieran afectar a la fecha de emisión del informe inicialmente prevista, el auditor de cuentas detallará en un escrito, que deberá ser remitido a quien contrató la auditoría, las circunstancias y sus posibles efectos en la emisión del informe de auditoría. Dicho escrito deberá documentarse en los papeles de trabajo.

2. A efectos de lo previsto en el artículo 5.2.b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se considerará que existe imposibilidad absoluta para la realización del trabajo de auditoría:

a) Cuando la entidad no haga entrega al auditor de cuentas de las cuentas anuales formuladas, objeto de examen, previo requerimiento escrito efectuado a tal efecto. En todo caso, se entenderá que no se ha producido tal entrega cuando haya transcurrido más de un año desde la fecha de cierre del ejercicio de las citadas cuentas anuales.

b) Cuando, excepcionalmente, otras circunstancias no imputables al auditor de cuentas, y distintas de las de carácter técnico, impidan la realización del trabajo de auditoría en sus aspectos sustanciales. En particular, no se considerará que concurren las circunstancias citadas cuando el auditor de cuentas no pueda aplicar los procedimientos de auditoría que resulten necesarios para obtener evidencia de auditoría en relación con la información de las cuentas anuales, en cuyo caso el informe de auditoría se emitirá conforme a lo dispuesto en las normas de auditoría.

3. En los supuestos a que se refiere el artículo 5.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de cuentas detallará en un escrito todas las circunstancias determinantes de la falta de emisión del informe o la renuncia al contrato de auditoría. Este escrito deberá ser remitido a la entidad auditada, en un plazo no superior a quince días naturales desde la fecha en que el auditor tuviera conocimiento de la circunstancia determinante, y salvo en el supuesto previsto en la segunda parte del apartado 2.a) anterior, siempre con anterioridad a la fecha en la que el informe de auditoría debiera emitirse para cumplir con la finalidad para la que fue contratado.

Lo establecido en el apartado anterior se entenderá sin perjuicio de la posibilidad de renunciar a la continuidad del contrato de auditoría.

Adicionalmente, cuando la auditoría sea obligatoria, dicha comunicación deberá ser remitida al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y al Registro Mercantil del domicilio social correspondiente a la entidad auditada, así como, en su caso, al órgano judicial que designó al auditor de cuentas para dicho trabajo, en el plazo de diez días hábiles desde la fecha de remisión del escrito a la entidad auditada.

4. Se entenderá que una auditoría es obligatoria cuando su realización se derive de lo exigido en la disposición adicional primera de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como en los supuestos de nombramiento de auditor por el Registrador Mercantil o Juzgado a que se refieren los artículos 40 del Código de Comercio y 265 y 266 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio.

En los supuestos de nombramiento de auditor de forma voluntaria cuando este se hubiese inscrito en Registro Mercantil, dicha comunicación deberá ser remitida al Registro Mercantil del domicilio social correspondiente a la entidad auditada, en el plazo de diez días hábiles desde la fecha indicada en el párrafo primero del apartado anterior.

5. Una vez realizadas las actuaciones referidas en este artículo, en dichos supuestos podrán entenderse finalizadas las obligaciones del auditor en cuanto al trabajo de auditoría a realizar sobre las cuentas anuales del ejercicio respecto al cual han concurrido las circunstancias contempladas en el apartado 2 de este artículo.


[Bloc 26: #RAC-a11]

Article 11. Contracte d’auditoria de comptes anuals.

1. Abans d’acceptar el nomenament i signar el contracte d’auditoria l’auditor de comptes ha d’avaluar la seva capacitat per al compliment adequat i efectiu del treball d’auditoria, així com les seves condicions d’independència, de conformitat amb el que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.

2. Amb caràcter previ a l’inici de la realització del treball d’auditoria, corresponent al primer exercici per al qual l’auditor hagi estat nomenat, s’ha de subscriure un contracte d’auditoria entre l’entitat auditada i l’auditor de comptes, que té naturalesa mercantil.

El contracte d’auditoria de comptes anuals s’ha de formalitzar per escrit i ha d’incloure, de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, almenys, la identificació dels comptes anuals objecte d’auditoria i els aspectes rellevants del treball d’auditoria que s’ha de dur a terme, referits al període de contractació, els honoraris, la finalitat o la raó per la qual es duu a terme el treball d’auditoria i el termini de lliurament de l’informe d’auditoria.

No es poden establir limitacions a l’abast o al desenvolupament del treball d’auditoria ni restriccions a la distribució o utilització de l’informe d’auditoria, ni estipulacions contràries al que estableix la normativa esmentada, incloses les que tinguin per objecte limitar la responsabilitat de l’auditor pels danys i perjudicis que l’incompliment de les seves obligacions pugui causar o que aquesta sigui assumida per l’entitat auditada.

3. En el moment que se subscrigui el contracte d’auditoria i, en tot cas, en el moment que s’accepti la designació efectuada per part de l’entitat, l’auditor de comptes ha d’estar inscrit en la situació d’exercent. Si el contracte d’auditoria se subscriu amb una persona jurídica, aquesta ha d’estar inscrita en el moment esmentat com a societat d’auditoria en el Registre oficial d’auditors de comptes.

4. En els casos de nomenament d’auditor per part del registrador mercantil o l’òrgan judicial, a què es refereixen els articles 265 i 266 del text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, els auditors de comptes poden sol·licitar una caució adequada o provisió de fons en garantia del pagament dels seus honoraris abans d’iniciar l’exercici de les seves funcions. L’entitat ha de prestar aquesta garantia en el termini de deu dies naturals des que l’auditor de comptes sol·liciti la notificació. Si no es presta la garantia en el termini establert, l’auditor pot renunciar al contracte, i ho ha de comunicar al registrador mercantil o a l’òrgan judicial que el va nomenar.


[Bloque 26: #RAC-a11]

Artículo 11. Contrato de auditoría de cuentas anuales.

1. Antes de aceptar el nombramiento y firmar el contrato de auditoría el auditor de cuentas deberá evaluar su capacidad para el adecuado y efectivo cumplimiento del trabajo de auditoría, así como sus condiciones de independencia, de conformidad con lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.

2. Con carácter previo al inicio de la realización del trabajo de auditoría, correspondiente al primer ejercicio para el que el auditor haya sido nombrado, deberá suscribirse un contrato de auditoría entre la entidad auditada y el auditor de cuentas, que tendrá naturaleza mercantil.

El contrato de auditoría de cuentas anuales ha de formalizarse por escrito e incluirá, de conformidad con la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, al menos, la identificación de las cuentas anuales objeto de auditoría y los aspectos relevantes del trabajo de auditoría a realizar, referidos al período de contratación, los honorarios, finalidad o razón por la que se realiza el trabajo de auditoría y plazo de entrega del informe de auditoría.

No podrán establecerse limitaciones al alcance o al desarrollo del trabajo de auditoría ni restricciones a la distribución o utilización del informe de auditoría, ni estipulaciones contrarias a lo establecido en la citada normativa, incluidas las que tuvieran por objeto limitar la responsabilidad del auditor por los daños y perjuicios que el incumplimiento de sus obligaciones pudiera causar o que esta fuera asumida por la entidad auditada.

3. En el momento de suscribirse el contrato de auditoría y, en todo caso, en el momento de aceptar la designación efectuada por la entidad, el auditor de cuentas deberá estar inscrito en la situación de ejerciente. Si el contrato de auditoría se suscribiese con una persona jurídica, esta deberá estar inscrita en dicho momento como sociedad de auditoría en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

4. En los casos de nombramiento de auditor por el registrador mercantil o por el órgano judicial, a que se refieren los artículos 265 y 266 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, los auditores de cuentas podrán solicitar caución adecuada o provisión de fondos en garantía del pago de sus honorarios antes de iniciar el ejercicio de sus funciones. Dicha garantía deberá ser prestada por la entidad en el plazo de diez días naturales desde la notificación de su solicitud por el auditor de cuentas. De no prestarse la garantía en el plazo establecido el auditor podrá renunciar al contrato, debiendo comunicarlo al registrador mercantil o al órgano judicial que lo nombró.


[Bloc 27: #RAC-t1-c1-s2]

Secció 2a Auditoria d’altres estats financers o documents comptables


[Bloque 27: #RAC-t1-c1-s2]

Sección 2.ª Auditoría de otros estados financieros o documentos contables


[Bloc 28: #RAC-a12]

Article 12. Auditoria d’altres estats financers o documents comptables.

1. Als efectes del que estableix l’article 4.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén per altres estats financers o documents comptables aquells que són elaborats d’acord amb els principis i les normes que conté el marc normatiu d’informació financera aplicable, expressament establert per a la seva elaboració per mitjà de disposicions legals o reglamentàries.

En particular, queden inclosos en aquest concepte els estats o documents comptables integrants dels comptes anuals que s’elaborin separadament, o fins i tot elaborats en el seu conjunt, però que es refereixin en aquest cas a un període inferior al de l’exercici social.

Aquests estats o documents han d’estar signats o ser assumits formalment pels qui tinguin atribuïdes les competències per formular-los, subscriure’ls o emetre’ls, en la mateixa forma que la prevista en la legislació mercantil per a la formulació dels comptes anuals. Si s’escau, el document en el qual consti aquesta assumpció formal ha d’acompanyar els estats financers o documents comptables corresponents.

2. El que preveu la secció 1a d’aquest capítol I per als treballs i l’informe d’auditoria dels comptes anuals és aplicable, amb l’adaptació corresponent i en allò que no regula expressament aquesta secció, als treballs i informes d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.


[Bloque 28: #RAC-a12]

Artículo 12. Auditoría de otros estados financieros o documentos contables.

1. A los efectos de lo establecido en el artículo 4.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende por otros estados financieros o documentos contables aquellos elaborados con arreglo a los principios y normas contenidos en el marco normativo de información financiera aplicable, expresamente establecido para su elaboración por disposiciones legales o reglamentarias.

En particular, quedan incluidos en este concepto los estados o documentos contables integrantes de las cuentas anuales que se elaboren separadamente, o incluso elaborados en su conjunto, pero que se refieran en este caso a un período inferior al del ejercicio social.

Estos estados o documentos deberán estar firmados o ser asumidos formalmente por quienes tengan atribuidas las competencias para su formulación, suscripción o emisión, en la misma forma que la prevista en la legislación mercantil para la formulación de las cuentas anuales. En su caso, el documento en el que conste la citada asunción formal deberá acompañar a los estados financieros o documentos contables correspondientes.

2. Lo previsto en la sección 1.ª de este capítulo I para los trabajos e informe de auditoría de las cuentas anuales será de aplicación, con la correspondiente adaptación y en lo no regulado expresamente en la presente sección, a los trabajos e informes de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.


[Bloc 29: #RAC-a13]

Article 13. Informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.

L’informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables ha de contenir la informació adaptada a l’estat financer o document comptable objecte d’auditoria, així com, almenys, el següent:

a) Referència al fet que els estats financers o documents comptables objecte d’auditoria de comptes han estat signats o assumits formalment pels qui tinguin atribuïdes les competències per subscriure’ls o emetre’ls, així com la referència al marc normatiu d’informació financera aplicat en la preparació d’aquests estats o documents establert per mitjà de disposicions legals o reglamentàries.

b) Opinió tècnica, amb el contingut i l’abast que estableix l’article següent.


[Bloque 29: #RAC-a13]

Artículo 13. Informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.

El informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables contendrá la información adaptada al estado financiero o documento contable objeto de auditoría, así como, al menos lo siguiente:

a) Referencia a que los estados financieros o documentos contables objeto de auditoría de cuentas han sido firmados o asumidos formalmente por quienes tengan atribuidas las competencias para su suscripción o emisión, así como la referencia al marco normativo de información financiera aplicado en la preparación de dichos estados o documentos establecido por disposiciones legales o reglamentarias.

b) Opinión técnica, con el contenido y alcance que se establecen en el artículo siguiente.


[Bloc 30: #RAC-a14]

Article 14. Opinió tècnica de l’auditor en l’informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.

1. La forma de l’opinió tècnica a què es refereix la lletra b) de l’article anterior depèn del tipus de marc normatiu d’informació financera aplicable, de conformitat amb el que disposa aquest article.

En cas que el marc normatiu d’informació financera aplicable sigui un marc d’imatge fidel, l’opinió tècnica ha d’adoptar la forma que preveu l’article 5.1.e) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, si bé referida a la informació continguda en l’estat financer o document comptable concret auditat.

Quan el marc normatiu d’informació financera aplicable sigui un marc de compliment, l’opinió tècnica ha de versar sobre si els estats financers o documents comptables auditats s’han preparat, en tots els aspectes significatius, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera expressament establert per a l’elaboració d’aquests documents o estats.

2. Es considera que un marc d’informació financera és d’imatge fidel quan, a més d’exigir l’aplicació d’uns principis i normes comptables determinats, prevegi explícitament la possibilitat d’incloure les informacions complementàries precises per assolir aquesta imatge fidel i, en casos excepcionals, la de deixar d’utilitzar els principis i les normes comptables aplicables que siguin incompatibles amb aquesta.

En cas que el marc normatiu d’informació financera aplicable requereixi el compliment d’uns determinats principis i normes comptables, sense possibilitat d’aplicar les previsions a què es refereix el paràgraf anterior, aquest marc té la consideració de marc de compliment.


[Bloque 30: #RAC-a14]

Artículo 14. Opinión técnica del auditor en el informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.

1. La forma de la opinión técnica a que se refiere la letra b) del artículo anterior dependerá del tipo de marco normativo de información financiera aplicable, conforme a lo dispuesto en este artículo.

En el caso de que el marco normativo de información financiera aplicable sea un marco de imagen fiel, la opinión técnica adoptará la forma prevista en el artículo 5.1.e) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, si bien referida a la información contenida en el estado financiero o documento contable concreto auditado.

Cuando el marco normativo de información financiera aplicable sea un marco de cumplimiento, la opinión técnica deberá versar sobre si los estados financieros o documentos contables auditados han sido preparados, en todos los aspectos significativos, de conformidad con el marco normativo de información financiera expresamente establecido para la elaboración de dichos documentos o estados.

2. Se considerará que un marco de información financiera es de imagen fiel cuando, además de exigir la aplicación de unos principios y normas contables determinados, prevea explícitamente la posibilidad de incluir las informaciones complementarias precisas para alcanzar dicha imagen fiel y, en casos excepcionales, la de dejar de utilizar los principios y normas contables aplicables que fueran incompatibles con la misma.

En el caso de que el marco normativo de información financiera aplicable requiera el cumplimiento de unos determinados principios y normas contables, sin posibilidad de aplicar las previsiones a las que se refiere el párrafo anterior, dicho marco tendrá la consideración de marco de cumplimiento.


[Bloc 31: #RAC-t1-c1-s3]

Secció 3a Impossibilitat d’obtenir la informació requerida


[Bloque 31: #RAC-t1-c1-s3]

Sección 3.ª Imposibilidad de obtener la información requerida


[Bloc 32: #RAC-a15]

Article 15. Deure de requeriment i subministrament d’informació.

Als efectes del que estableix l’article 6 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en els casos en què els auditors de comptes no hagin pogut obtenir la informació requerida i aquesta informació sigui rellevant per desenvolupar el treball d’auditoria de comptes i per emetre l’informe, han de deixar constància documental que acrediti el requeriment d’informació efectuat en els seus papers de treball, així com, si s’escau, les respostes donades per l’entitat auditada a aquest requeriment.


[Bloque 32: #RAC-a15]

Artículo 15. Deber de requerimiento y suministro de información.

A efectos de lo establecido en el artículo 6 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en los casos en que los auditores de cuentas no hubieran podido obtener la información requerida y dicha información fuese relevante para el desarrollo del trabajo de auditoría de cuentas y para la emisión del informe, deberán dejar constancia documental que acredite el requerimiento de información realizado en sus papeles de trabajo, así como, en su caso, las respuestas dadas por la entidad auditada a dicho requerimiento.


[Bloc 33: #RAC-t1-c1-s4]

Secció 4a Auditoria de comptes consolidats


[Bloque 33: #RAC-t1-c1-s4]

Sección 4.ª Auditoría de cuentas consolidadas


[Bloc 34: #RAC-a16]

Article 16. Documentació de l’avaluació i revisió del treball efectuat pels auditors de comptes sobre la informació financera de les entitats del conjunt consolidable.

1. Als efectes del que estableix l’article 7.4 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor dels comptes anuals consolidats ha de disposar de la documentació relativa a l’avaluació i revisió del treball d’auditoria efectuat per altres auditors de comptes en relació amb la verificació de la informació financera de les entitats que formin part del conjunt consolidable, i ha de reflectir l’evidència obtinguda per suportar la seva opinió de l’auditoria dels comptes consolidats.

2. La revisió i el detall de la documentació a què es refereix l’apartat anterior està en funció de les característiques i circumstàncies del conjunt consolidable i de la importància relativa de cada una de les seves entitats integrants, així com dels riscos, per a l’auditoria dels comptes consolidats, identificats en la informació financera d’aquestes entitats. Atenent aquests criteris, la documentació relativa a la revisió del treball efectuat ha de reflectir:

a) Els criteris i les consideracions que s’han tingut en compte per identificar i valorar els riscos d’incorrecció material als efectes de l’auditoria dels comptes consolidats, entre els quals figuren els relatius al negoci, les transaccions o operacions, i el seu processament, així com el control intern d’aquestes entitats.

b) Els riscos que l’auditor dels comptes consolidats ha considerat, als efectes de l’auditoria dels comptes consolidats, per planificar el treball que s’ha de dur a terme en relació amb la informació financera d’aquestes entitats.

c) La naturalesa, l’extensió i el moment de realització de les proves tant dissenyades com realitzades per l’auditor dels comptes anuals consolidats per respondre als esmentats riscos identificats en la informació financera d’aquestes entitats.

d) Els aspectes concrets revisats del treball dut a terme pels auditors d’aquestes entitats sobre la informació financera esmentada, que han d’incloure:

1r la naturalesa de les proves realitzades i el seu moment de realització,

2n la informació descriptiva de les poblacions, els criteris i mètodes utilitzats per determinar i seleccionar les mostres,

3r els resultats de la realització d’aquestes proves i, si s’escau, la investigació de les desviacions i incorreccions identificades i el seu resultat, l’extrapolació de les incorreccions, els procediments addicionals realitzats i l’avaluació de l’efecte de les desviacions i incorreccions en l’auditoria, i

4t les qüestions concretes discutides amb els auditors d’aquestes entitats i les conclusions a les quals s’ha arribat sobre els aspectes i les qüestions anteriors.


[Bloque 34: #RAC-a16]

Artículo 16. Documentación de la evaluación y revisión del trabajo realizado por los auditores de cuentas sobre la información financiera de las entidades del conjunto consolidable.

1. A efectos de lo establecido en el artículo 7.4 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de las cuentas anuales consolidadas deberá disponer de la documentación relativa a la evaluación y revisión del trabajo de auditoría realizado por otros auditores de cuentas en relación con la verificación de la información financiera de las entidades que formen parte del conjunto consolidable, debiendo reflejar la evidencia obtenida para soportar su opinión de la auditoría de las cuentas consolidadas.

2. La revisión y el detalle de la documentación a que se refiere el apartado anterior estará en función de las características y circunstancias del conjunto consolidable y de la importancia relativa de cada una de sus entidades integrantes, así como de los riesgos, para la auditoría de las cuentas consolidadas, identificados en la información financiera de dichas entidades. Atendiendo a estos criterios la documentación relativa a la revisión del trabajo realizado deberá reflejar:

a) Los criterios y consideraciones tenidos en cuenta para la identificación y valoración de los riesgos de incorrección material a efectos de la auditoría de las cuentas consolidadas, entre los que se encontrarán los relativos al negocio, las transacciones u operaciones, su procesamiento, así como el control interno de dichas entidades.

b) Los riesgos que el auditor de las cuentas consolidadas ha considerado, a efectos de la auditoría de las cuentas consolidadas, para la planificación del trabajo a realizar en relación con la información financiera de dichas entidades.

c) Naturaleza, extensión y momento de realización de las pruebas tanto diseñadas como realizadas por el auditor de las cuentas anuales consolidadas para responder a los citados riesgos identificados en la información financiera de dichas entidades.

d) Los aspectos concretos revisados del trabajo realizado por los auditores de dichas entidades sobre dicha información financiera, que incluirán:

1.º la naturaleza de las pruebas realizadas y su momento de realización,

2.º la información descriptiva de las poblaciones, los criterios y métodos utilizados para la determinación y selección de las muestras,

3.º los resultados de la realización de dichas pruebas y, en su caso, la investigación de las desviaciones e incorrecciones identificadas y su resultado, la extrapolación de las incorrecciones, procedimientos adicionales realizados y la evaluación del efecto de las desviaciones e incorrecciones en la auditoría, y

4.º las cuestiones concretas discutidas con los auditores de dichas entidades y las conclusiones alcanzadas sobre los anteriores aspectos y cuestiones.


[Bloc 35: #RAC-a17]

Article 17. Comunicació a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de la impossibilitat de revisar el treball d’auditoria efectuat per altres auditors.

Als efectes del que preveu l’article 7.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, quan l’auditor dels comptes consolidats no pugui revisar el treball d’auditoria efectuat per altres auditors de comptes, inclosos els de la Unió Europea i de tercers països, en relació amb la informació financera de les entitats que formin part del conjunt consolidable, ha de detallar en un escrit totes les circumstàncies que impedeixin aquesta revisió, el qual s’ha de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en un termini no superior a deu dies hàbils des de la data en què l’auditor tingui constància de la situació referida.


[Bloque 35: #RAC-a17]

Artículo 17. Comunicación al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de la imposibilidad de revisar el trabajo de auditoría realizado por otros auditores.

A efectos de lo previsto en el artículo 7.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, cuando el auditor de las cuentas consolidadas no pueda revisar el trabajo de auditoría realizado por otros auditores de cuentas, incluidos los de la Unión Europea y de terceros países, en relación con la información financiera de las entidades que formen parte del conjunto consolidable, detallará en un escrito todas las circunstancias que impidan tal revisión, el cual deberá ser remitido al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en un plazo no superior a diez días hábiles desde la fecha en que el auditor tuviera constancia de la situación referida.


[Bloc 36: #RAC-a18]

Article 18. Accés a la documentació d’auditors de tercers països amb els quals no existeixi un acord d’intercanvi d’informació.

Als efectes del que estableix l’article 7.7 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor dels comptes consolidats és responsable d’aplicar els procediments següents:

a) S’ha de posar en contacte per escrit amb l’auditor del tercer país i indicar-li que, d’acord amb la legislació en vigor a Espanya i la normativa de la Unió Europea, existeix l’obligació de permetre que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes accedeixi a la documentació del treball que hagi dut a terme en el marc de l’auditoria dels comptes consolidats.

b) Ha de sol·licitar una confirmació escrita respecte a si existeixen impediments legals o d’un altre tipus per a la remissió de la documentació del treball i, si s’escau, una explicació detallada d’aquests impediments juntament amb la seva justificació jurídica. En cas que hi hagi impediments, ha d’avaluar la comunicació d’aquesta situació a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

c) Quan hi hagi impediments legals o d’un altre tipus per remetre la documentació del treball dut a terme pels auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països, l’auditor de comptes dels comptes consolidats ha de conservar la documentació relativa als procediments aplicats per accedir a aquesta documentació i els impediments esmentats. En cas que els impediments no siguin legals, l’auditor de comptes dels comptes consolidats ha de documentar la prova que demostri aquests impediments.

L’existència d’aquests impediments no constitueix un supòsit d’impossibilitat absoluta per dur a terme el treball d’auditoria de comptes consolidats, segons el que preveu l’article 10.


[Bloque 36: #RAC-a18]

Artículo 18. Acceso a la documentación de auditores de terceros países con los que no exista acuerdo de intercambio de información.

A efectos de lo establecido en el artículo 7.7 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de las cuentas consolidadas será responsable de aplicar los siguientes procedimientos:

a) Se pondrá en contacto por escrito con el auditor del tercer país indicándole que, de acuerdo con la legislación en vigor en España y en la normativa de la Unión Europea, existe la obligación de permitir el acceso al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas a la documentación del trabajo realizado por él en el marco de la auditoría de las cuentas consolidadas.

b) Solicitará confirmación escrita respecto a si existen impedimentos legales o de otro tipo para la remisión de la documentación del trabajo y, en su caso, una explicación detallada de dichos impedimentos junto con su justificación jurídica. En el caso de que existan impedimentos evaluará la comunicación de dicha situación al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

c) Cuando existan impedimentos legales o de otro tipo para la remisión de la documentación del trabajo realizado por los auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países, el auditor de cuentas de las cuentas consolidadas deberá conservar la documentación relativa a los procedimientos aplicados para acceder a dicha documentación y los citados impedimentos. En el caso de que los impedimentos no sean legales, el auditor de cuentas de las cuentas consolidadas deberá documentar la prueba que demuestre tales impedimentos.

La existencia de tales impedimentos no constituye un supuesto de imposibilidad absoluta para la realización del trabajo de auditoría de cuentas consolidadas, según lo previsto en el artículo 10.


[Bloc 37: #RAC-t1-c1-s5]

Secció 5a Actuació conjunta d’auditors


[Bloque 37: #RAC-t1-c1-s5]

Sección 5.ª Actuación conjunta de auditores


[Bloc 38: #RAC-a19]

Article 19. Actuació conjunta d’auditors.

1. Quan es nomenin diversos auditors de comptes per dur a terme un treball d’auditoria de comptes, l’informe d’auditoria ha de ser únic i s’ha d’emetre sota la responsabilitat de tots ells, els quals han de signar l’informe i queden subjectes al que preveu la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.

En cas de discrepància quant a l’opinió tècnica que s’ha d’emetre, cada auditor de comptes ha de presentar la seva opinió en un paràgraf diferent de l’informe d’auditoria i ha d’exposar els motius de la discrepància.

2. Els auditors de comptes nomenats conjuntament no poden pertànyer a la mateixa xarxa, i s’han de comunicar entre ells totes les circumstàncies que puguin afectar la necessària independència en relació amb l’entitat auditada exigida pel que estableixen les seccions 1a i 2a del capítol III del títol I de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i, si s’escau, la secció 3a del capítol IV del títol I de la Llei esmentada.

3. Les relacions entre els auditors de comptes nomenats i les actuacions que han de seguir en relació amb el treball d’auditoria s’han de portar a terme d’acord amb la norma d’auditoria específica.

En els supòsits a què es refereix aquest article, els auditors de comptes nomenats són responsables de la custòdia i conservació de la totalitat dels papers de treball que corresponguin al treball d’auditoria.


[Bloque 38: #RAC-a19]

Artículo 19. Actuación conjunta de auditores.

1. Cuando sean nombrados varios auditores de cuentas para la realización de un trabajo de auditoría de cuentas, el informe de auditoría será único y se emitirá bajo la responsabilidad de todos ellos, quienes firmarán el informe y quedarán sujetos a lo previsto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.

En caso de discrepancia en cuanto a la opinión técnica a emitir, cada auditor de cuentas presentará su opinión en un párrafo distinto del informe de auditoría y expondrá los motivos de la discrepancia.

2. Los auditores de cuentas nombrados conjuntamente no podrán pertenecer a la misma red, debiendo comunicarse entre ellos todas las circunstancias que pudieran afectar a la necesaria independencia en relación con la entidad auditada exigida por lo establecido en las secciones 1.ª y 2.ª del capítulo III del título I de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y en su caso, en la sección 3.ª del capítulo IV del título I de dicha ley.

3. Las relaciones entre los auditores de cuentas nombrados y las actuaciones a seguir en relación con el trabajo de auditoría se llevarán a cabo con arreglo a la norma de auditoría específica.

En los supuestos a que se refiere este artículo, los auditores de cuentas nombrados serán responsables de la custodia y conservación de la totalidad de los papeles de trabajo que correspondan al trabajo de auditoría.


[Bloc 39: #RAC-t1-c2]

CAPÍTOL II

De l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes


[Bloque 39: #RAC-t1-c2]

CAPÍTULO II

Del acceso al ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas


[Bloc 40: #RAC-t1-c2-s1]

Secció 1a Registre oficial d’auditors de comptes


[Bloque 40: #RAC-t1-c2-s1]

Sección 1.ª Registro oficial de auditores de cuentas


[Bloc 41: #RAC-a20]

Article 20. Seccions del Registre.

El Registre oficial d’auditors de comptes consta de les seccions independents següents:

a) Persones físiques.

b) Societats d’auditoria i

c) Auditors de comptes, societats i altres entitats d’auditoria de tercers països als quals es refereix l’article 24.

En les seccions a) i b) anteriors s’han d’indicar les persones físiques o societats que auditin els comptes anuals o estats financers de les entitats d’interès públic.

A aquests efectes, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’establir, mitjançant una resolució, els models de sol·licitud d’inscripció i de baixa en les diferents seccions, que s’han d’emplenar i remetre per mitjans electrònics.


[Bloque 41: #RAC-a20]

Artículo 20. Secciones del Registro.

El Registro Oficial de Auditores de Cuentas constará de las siguientes secciones independientes:

a) Personas físicas.

b) Sociedades de auditoría y

c) Auditores de cuentas, sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países a los que se refiere el artículo 24.

En las secciones a) y b) anteriores se indicarán las personas físicas o sociedades que auditen las cuentas anuales o estados financieros de las entidades de interés público.

A dichos efectos, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas establecerá, mediante resolución, los modelos de solicitud de inscripción y de baja en las diferentes secciones, que serán cumplimentados y remitidos por medios electrónicos.


[Bloc 42: #RAC-a21]

Article 21. Inscripció de les persones físiques en el Registre oficial d’auditors de comptes.

A la secció de persones físiques del Registre oficial d’auditors de comptes s’han d’inscriure els auditors de comptes amb especificació de la situació en què es trobin, en funció de la seva relació amb l’activitat d’auditoria de comptes, en una de les següents:

a) Exercent.

b) No exercent.


[Bloque 42: #RAC-a21]

Artículo 21. Inscripción de las personas físicas en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

En la sección de personas físicas del Registro Oficial de Auditores de Cuentas se inscribirán los auditores de cuentas con especificación de la situación en la que se encuentren, en función de su relación con la actividad de auditoría de cuentas, en una de las siguientes:

a) Ejerciente.

b) No ejerciente.


[Bloc 43: #RAC-a22]

Article 22. Situacions.

1. Només els auditors de comptes inscrits com a exercents poden actuar com a responsables i signants de l’informe d’auditoria de comptes definida a l’article 1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Els auditors de comptes exercents s’han d’inscriure com a tals en alguna o algunes de les modalitats següents: a títol individual o com a auditor de comptes designat expressament per una societat d’auditoria per signar informes d’auditoria en nom d’aquesta societat.

2. Per inscriure’s en aquesta situació d’exercents s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, i acompanyar la sol·licitud amb la documentació que acreditativa del compliment dels requisits que exigeixen els apartats 1 i 2 de l’article 9 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com de la garantia financera exigida i constituïda i, si s’escau, de la formació continuada, i facilitar l’adreça electrònica habilitada única per a les comunicacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Quan es tracti d’auditors de comptes designats expressament per la societat per signar informes d’auditoria en nom seu, és la societat d’auditoria la responsable de remetre aquesta documentació acreditativa. Per a la inscripció és aplicable el que disposa l’article 28 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

En cas que l’auditor sol·licitant estigui autoritzat com a exercent en un altre Estat membre de la Unió Europea, la sol·licitud d’inscripció s’ha d’acompanyar de l’acreditació de l’autorització atorgada per l’autoritat competent de l’Estat membre on s’hagi registrat en origen, així com l’acreditació de la superació de la prova d’aptitud a què es refereix l’article 10.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i de la constitució de la garantia financera exigida. Ha de facilitar l’adreça electrònica habilitada única per a les comunicacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

En cas que l’auditor sol·licitant estigui autoritzat com a exercent en un tercer país, la sol·licitud d’inscripció s’ha d’acompanyar de l’acreditació de l’autorització atorgada per l’autoritat competent del tercer país, l’acreditació del compliment dels requisits a què es refereix l’article 10.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en particular l’acreditació de l’existència de condicions de reciprocitat, així com l’acreditació de la constitució de la garantia financera exigida. Ha de facilitar l’adreça electrònica habilitada única per a les comunicacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

3. En cas que els auditors de comptes en situació d’exercents no mantinguin degudament la garantia financera, queden adscrits automàticament a la situació de no exercents, sense perjudici de l’exigència de la responsabilitat que si s’escau sigui procedent segons el que estableix l’article 72 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

4. Es poden inscriure com a no exercents els auditors de comptes que, tot i complir els requisits dels apartats 1 i 2 de l’article 9 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, no hagin optat per inscriure’s en la situació descrita a l’apartat 2 anterior. L’adscripció a aquesta situació s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i s’ha d’acreditar, si s’escau, el compliment dels requisits que cita l’article esmentat.

Així mateix, poden canviar a aquesta situació els auditors que estiguin inscrits com a exercents i sol·licitin a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes el seu canvi de situació.


[Bloque 43: #RAC-a22]

Artículo 22. Situaciones.

1. Solo los auditores de cuentas inscritos como ejercientes podrán actuar como responsables y firmantes del informe de auditoría de cuentas definida en el artículo 1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Los auditores de cuentas ejercientes deberán inscribirse como tales en alguna o algunas de las siguientes modalidades: a título individual o como auditor de cuentas designado expresamente por una sociedad de auditoría para firmar informes de auditoría en el nombre de dicha sociedad.

2. Para inscribirse en esta situación de ejercientes se deberá solicitar por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, acompañando a la solicitud la documentación acreditativa del cumplimiento de los requisitos exigidos en los apartados 1 y 2 del artículo 9 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como de la garantía financiera exigida y constituida y, en su caso, de la formación continuada y facilitando la dirección electrónica habilitada única para las comunicaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Cuando se trate de auditores de cuentas designados expresamente por la sociedad para firmar informes de auditoría en su nombre, será la sociedad de auditoría la responsable de remitir dicha documentación acreditativa. Para la inscripción será de aplicación lo dispuesto en el artículo 28 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre.

En el caso de que el auditor solicitante estuviera autorizado como ejerciente en otro Estado miembro de la Unión Europea, la solicitud de inscripción deberá ir acompañada de la acreditación de la autorización otorgada por la autoridad competente del Estado miembro donde se haya registrado en origen, así como la acreditación de la superación de la prueba de aptitud a que se refiere el artículo 10.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y de la constitución de la garantía financiera exigida. Facilitará la dirección electrónica habilitada única para las comunicaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

En el caso de que el auditor solicitante estuviera autorizado como ejerciente en un tercer país, la solicitud de inscripción deberá ir acompañada de la acreditación de la autorización otorgada por la autoridad competente del tercer país, la acreditación del cumplimiento de los requisitos a que se refiere el artículo 10.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en particular la acreditación de la existencia de condiciones de reciprocidad, así como la acreditación de la constitución de la garantía financiera exigida. Facilitará la dirección electrónica habilitada única para las comunicaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

3. En el caso de que los auditores de cuentas en situación de ejercientes no mantengan debidamente la garantía financiera quedarán adscritos automáticamente a la situación de no ejercientes, sin perjuicio de la exigencia de la responsabilidad que en su caso proceda según lo establecido en el artículo 72 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

4. Podrán inscribirse como no ejercientes los auditores de cuentas que cumpliendo los requisitos de los apartados 1 y 2 del artículo 9 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, no hayan optado por inscribirse en la situación descrita en el apartado 2 anterior. La adscripción a esta situación deberá solicitarse por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y acreditarse, en su caso, el cumplimiento de los requisitos citados en el artículo mencionado.

Asimismo, podrán cambiar a esta situación los auditores que estando inscritos como ejercientes soliciten al Instituto de Contabilidad y Auditoría de cuentas su cambio de situación.


[Bloc 44: #RAC-a23]

Article 23. Inscripció de les societats d’auditoria en el Registre oficial d’auditors de comptes.

1. Es poden inscriure en el Registre oficial d’auditors de comptes les societats l’objecte social de les quals inclogui l’activitat d’auditoria de comptes, que estiguin domiciliades en el territori espanyol o en el d’un Estat membre de la Unió Europea, que aportin a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, juntament amb la sol·licitud corresponent, la documentació justificativa del compliment dels requisits que estableix l’article 11.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i que hagin prestat la garantia financera exigida. Han de facilitar l’adreça electrònica habilitada única per a les comunicacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

2. Les societats d’auditoria han d’informar l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de les designacions dels auditors de comptes per fer auditories i emetre informes d’auditoria en nom seu, i de les seves variacions, i remetre la documentació acreditativa del compliment dels requisits per a cada designació. S’entén que no estan designats els qui no s’hagin comunicat a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

En qualsevol cas, la data d’inici d’aquesta designació és la de la comunicació per part de la societat d’auditoria o la data d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes, en el supòsit que es tracti d’una nova societat d’auditoria, llevat que s’especifiqui una altra data posterior.

3. Les societats d’auditoria han de comunicar qui representa les societats d’auditoria en les seves relacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. La representació s’ha d’acreditar de conformitat amb el que disposen els articles 5 i 6 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre. En cas de modificació o revocació, s’ha de comunicar expressament i s’ha d’acompanyar de la identificació de qui assumeix la representació.

4. Les comunicacions que faci l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en l’exercici de les seves competències als socis auditors de comptes i als auditors designats expressament per fer auditories i signar informes en nom de la societat d’auditoria, s’han d’efectuar a l’adreça electrònica habilitada única facilitada per aquesta que consti en el Registre oficial d’auditors de comptes, llevat que aquells manifestin expressament una altra adreça electrònica.


[Bloque 44: #RAC-a23]

Artículo 23. Inscripción de las sociedades de auditoría en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

1. Podrán inscribirse en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas las sociedades cuyo objeto social incluya la actividad de auditoría de cuentas, que estén domiciliadas en territorio español o en el de un Estado miembro de la Unión Europea, que aporten al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas junto con la solicitud correspondiente, la documentación justificativa del cumplimiento de los requisitos establecidos en el artículo 11.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y de que hayan prestado la garantía financiera exigida. Facilitarán la dirección electrónica habilitada única para las comunicaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

2. Las sociedades de auditoría deberán informar al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de las designaciones de los auditores de cuentas para realizar auditorías y emitir informes de auditoría en su nombre, y de sus variaciones, y remitir la documentación acreditativa del cumplimento de los requisitos para cada designación. Se entenderá que no están designados quienes no hayan sido comunicados al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

En cualquier caso, la fecha de inicio de esta designación será la de la comunicación por parte de la sociedad de auditoría o la fecha de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en el supuesto de que se trate de una nueva sociedad de auditoría, salvo que se especifique otra fecha posterior.

3. Las sociedades de auditoría deberán comunicar quién o quiénes ostentan la representación de las sociedades de auditoría en sus relaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. La representación se acreditará de conformidad con lo dispuesto en los artículos 5 y 6 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre. En caso de modificación o revocación, deberá ser comunicada expresamente y acompañarse de la identificación de quién asume la representación.

4. Las comunicaciones que haga el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el ejercicio de sus competencias a los socios auditores de cuentas y a los auditores designados expresamente para realizar auditorías y firmar informes en nombre de la sociedad de auditoría, se realizarán en la dirección electrónica habilitada única facilitada por esta que conste en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, salvo que aquellos manifiesten expresamente otra dirección electrónica.


[Bloc 45: #RAC-a24]

Article 24. Inscripció separada de determinats auditors de comptes, així com de societats i altres entitats d’auditoria de tercers països.

Han de figurar inscrits en una secció separada en el Registre oficial d’auditors de comptes els auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països que emetin informes d’auditoria sobre comptes anuals o comptes anuals consolidats d’una entitat constituïda fora de la Unió Europea i els valors de la qual estiguin admesos a negociació en un mercat regulat a Espanya, de conformitat amb el que preveuen els articles 10.3 i 11.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Per inscriure’s en aquesta situació, s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, acreditar, junt amb la sol·licitud, el compliment dels requisits que preveu l’article 10.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com prestar la garantia financera exigida. Han de facilitar l’adreça electrònica habilitada única per a les comunicacions amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.


[Bloque 45: #RAC-a24]

Artículo 24. Inscripción separada de determinados auditores de cuentas, así como de sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países.

Figurarán inscritos en una sección separada en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, los auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países que emitan informes de auditoría sobre cuentas anuales o cuentas anuales consolidadas de una entidad constituida fuera de la Unión Europea y cuyos valores estén admitidos a negociación en un mercado regulado en España, conforme a lo previsto en los artículos 10.3 y 11.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Para inscribirse en esta situación deberá solicitarse por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, acreditar, junto a la solicitud, el cumplimiento de los requisitos previstos en el artículo 10.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como prestar la garantía financiera exigida. Facilitarán la dirección electrónica habilitada única para las comunicaciones con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.


[Bloc 46: #RAC-a25]

Article 25. Relacions d’auditors de comptes i de societats d’auditoria.

1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de fer pública, de manera actualitzada, a la seva pàgina web, la relació d’auditors de comptes i societats d’auditoria, i ha d’especificar de cadascun la informació a què es refereixen els apartats 3 i 4, respectivament, de l’article 8 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

2. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de fer pública, de manera actualitzada, a la seva pàgina web, una relació separada d’auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països, als quals es refereixen respectivament els articles 10.3 i 11.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, amb la menció que no estan autoritzats per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes a Espanya, i en la qual s’ha d’incloure, almenys, informació relativa al nom o la raó social i l’adreça de cadascun, i sense perjudici del que disposi la normativa comunitària sobre això.

3. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de posar a disposició del Registre Mercantil Central, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, i del deganat dels jutjats, les relacions d’auditors de comptes i societats d’auditoria als efectes del que estableixen els articles 355 i 356, respectivament, del Reglament del Registre Mercantil, aprovat pel Reial decret 1784/1996, de 19 de juliol, i l’article 40 del Codi de comerç.

Aquestes llistes, que es poden consultar per mitjans telemàtics, han d’incloure els auditors de comptes inscrits en situació d’exercents i les societats d’auditoria que hagin manifestat expressament la seva voluntat d’estar inclosos en aquestes relacions i que estiguin en una situació que els permeti exercir l’activitat d’auditoria de comptes.

En aquestes llistes han de figurar les adreces de les oficines obertes en les quals els auditors de comptes exerceixin efectivament la seva activitat.


[Bloque 46: #RAC-a25]

Artículo 25. Relaciones de auditores de cuentas y de sociedades de auditoría.

1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas hará pública, de forma actualizada, en su página web, la relación de auditores de cuentas y sociedades de auditoría, especificando de cada uno de ellos la información a que se refieren los apartados 3 y 4, respectivamente, del artículo 8 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

2. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas hará pública, de forma actualizada, en su página web, una relación separada de auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países, a los que se refieren respectivamente los artículos 10.3 y 11.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, con la mención de que no están autorizados para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas en España, y en la que se incluirá, al menos, información relativa al nombre o razón social y dirección de cada uno de ellos, y sin perjuicio de lo que disponga la normativa comunitaria a este respecto.

3. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas pondrá a disposición del Registro Mercantil Central, de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, y del Decanato de los Juzgados, las relaciones de auditores de cuentas y sociedades de auditoría a los efectos de lo establecido en los artículos 355 y 356, respectivamente, del Reglamento del Registro Mercantil, aprobado por Real Decreto 1784/1996, de 19 de julio y en el artículo 40 del Código de Comercio.

Dichas listas, que podrán consultarse por medios telemáticos, incluirán a aquellos auditores de cuentas inscritos en situación de ejercientes y sociedades de auditoría que hayan manifestado expresamente su voluntad de estar incluidos en las citadas relaciones y que estén en situación que les permita ejercer la actividad de auditoría de cuentas.

En dichas listas figurarán las direcciones de las oficinas abiertas en las que los auditores de cuentas efectivamente ejerzan su actividad.


[Bloc 47: #RAC-a26]

Article 26. Baixa en el Registre.

1. Els auditors de comptes causen baixa temporal o definitiva segons els casos, en el Registre oficial d’auditors de comptes, en els supòsits següents:

a) Per mort.

b) Per incompliment de qualsevol dels requisits que estableixen els articles 9 i 10 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

c) Per renúncia voluntària.

d) Per sanció.

2. Les societats d’auditoria causen baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes, en els supòsits següents:

a) Per dissolució de la societat.

b) Per incompliment de qualsevol dels requisits que estableixen els apartats 1 i 5, de l’article 11 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, sense perjudici del que disposa l’article 12.2 de la Llei esmentada.

c) Per renúncia voluntària.

d) Per sanció.

e) Per la falta de prestació de la garantia financera o per la insuficiència d’aquesta garantia, sense perjudici del que disposa l’article 12.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

3. En cas de sol·licitud de baixa voluntària en el Registre oficial d’auditors de comptes, aquesta sol·licitud s’ha d’adreçar al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

4. La tramitació de la baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes es pot subjectar al procediment de tramitació simplificada que conté el capítol VI del títol IV de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

No obstant això, en cas que la baixa sigui causada per mort de l’auditor o dissolució de la societat d’auditoria, així com per sanció, la baixa s’ha d’inscriure mitjançant un acord del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.


[Bloque 47: #RAC-a26]

Artículo 26. Baja en el Registro.

1. Los auditores de cuentas causarán baja temporal o definitiva según los casos, en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en los siguientes supuestos:

a) Por fallecimiento.

b) Por incumplimiento de cualquiera de los requisitos establecidos en los artículos 9 y 10 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

c) Por renuncia voluntaria.

d) Por sanción.

2. Las sociedades de auditoría causarán baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en los siguientes supuestos:

a) Por disolución de la sociedad.

b) Por incumplimiento de cualquiera de los requisitos establecidos en los apartados 1 y 5, del artículo 11 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 12.2 de dicha ley.

c) Por renuncia voluntaria.

d) Por sanción.

e) Por la falta de prestación de la garantía financiera o por la insuficiencia de dicha garantía, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 12.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

3. En caso de solicitud de baja voluntaria en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, dicha solicitud será dirigida al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

4. La tramitación de la baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas se podrá sujetar al procedimiento de tramitación simplificada contenido en el capítulo VI del título IV la Ley 39/2015, de 1 de octubre.

No obstante lo anterior, en el caso de que la baja sea causada por fallecimiento del auditor o disolución de la sociedad de auditoría, así como por sanción, se inscribirá la baja mediante acuerdo del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.


[Bloc 48: #RAC-t1-c2-s2]

Secció 2a Autorització per a l’exercici de l’auditoria de comptes


[Bloque 48: #RAC-t1-c2-s2]

Sección 2.ª Autorización para el ejercicio de la auditoría de cuentas


[Bloc 49: #RAC-a27]

Article 27. Programes d’ensenyament teòric.

1. Els programes d’ensenyament teòric que exigeix l’article 9.2.b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han de ser organitzats i impartits per les universitats i les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes. Així mateix, poden ser impartits per centres d’educació superior acreditats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o l’organisme equivalent de l’àmbit autonòmic i reconeguts per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

2. Mitjançant una resolució publicada en el seu butlletí, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, ha d’establir les característiques i condicions que han de reunir aquests centres d’educació superior acreditats, inclosos els que siguin necessaris per garantir la qualitat i idoneïtat de la formació que s’ha d’impartir per raó de la matèria.

En tot cas, aquests programes han d’estar homologats, prèviament, per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. A aquests efectes, l’organisme esmentat, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, mitjançant una resolució publicada en el seu butlletí, ha d’establir les característiques i condicions que han de reunir aquests programes per a la seva homologació.

Amb caràcter subsidiari correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes l’organització i la realització d’aquests programes.

3. Als efectes de considerar complert el requisit relatiu al seguiment dels programes d’ensenyament teòric, els funcionaris o empleats públics a què es refereix l’article 9.4 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han d’acreditar la superació de les proves selectives corresponents, així com que els coneixements requerits per a aquesta superació inclouen suficientment les matèries relacionades a l’article 9.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Mitjançant l’examen de la documentació que requereix el paràgraf anterior, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de resoldre en cada cas el compliment dels requisits a què es refereix el paràgraf anterior per part de les persones sol·licitants als efectes que preveu aquest apartat.


[Bloque 49: #RAC-a27]

Artículo 27. Programas de enseñanza teórica.

1. Los programas de enseñanza teórica exigidos en el artículo 9.2.b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, serán organizados e impartidos por las Universidades y las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas. Asimismo, podrán ser impartidos por centros de educación superior acreditados por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación u organismo equivalente del ámbito autonómico y reconocidos por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

2. Mediante resolución publicada en su boletín, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, establecerá las características y condiciones que deben reunir los citados centros de educación superior acreditados, incluidos los que sean necesarios para garantizar la calidad e idoneidad de la formación a impartir por razón de la materia.

En todo caso, los mencionados programas deberán estar homologados, previamente, por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. A estos efectos, dicho organismo, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, mediante resolución publicada en su boletín, establecerá las características y condiciones que deben reunir los citados programas para su homologación.

Con carácter subsidiario corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la organización y realización de estos programas.

3. A los efectos de considerar cumplido el requisito relativo al seguimiento de los programas de enseñanza teórica, los funcionarios o empleados públicos a que se refiere el artículo 9.4 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán acreditar la superación de las pruebas selectivas correspondientes, así como que los conocimientos requeridos para dicha superación incluyen suficientemente las materias relacionadas en el artículo 9.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

Mediante el examen de la documentación requerida en el párrafo anterior, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas resolverá en cada caso el cumplimiento de los requisitos a que se refiere el párrafo anterior por parte de las personas solicitantes a los efectos previstos en este apartado.


[Bloc 50: #RAC-a28]

Article 28. Formació pràctica.

1. El requisit de formació pràctica a què es refereix l’article 9.2.b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, no s’entén complert fins que s’hagi acreditat la realització efectiva de les tasques que integren les diferents fases que componen l’activitat d’auditoria de comptes durant un període que sumi almenys dos anys de temps complet o el seu equivalent a temps parcial.

La formació pràctica s’ha de dur a terme, amb caràcter general, amb posterioritat a la finalització del programa d’ensenyament teòric que regula l’article anterior.

No obstant això, la formació pràctica duta a terme abans de la finalització del programa de formació teòrica pot computar fins a un 50 per cent de la formació pràctica exigida.

2. Per a les persones que, tot i reunir la resta de requisits que estableix l’article 9.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, no tinguin titulació universitària però reuneixin els requisits d’accés a la universitat que preveu la normativa vigent, no s’entén complert el requisit de formació pràctica a què es refereix l’article 9.2.b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, fins que s’hagi acreditat la realització de treballs efectius en auditoria de comptes durant un període que sumi, almenys, cinc anys de temps complet o el seu equivalent a temps parcial en relació amb les tasques que integren les diferents fases que componen l’activitat d’auditoria de comptes. Així mateix, en aquest supòsit almenys el 50 per cent de la formació pràctica s’ha de dur a terme amb posterioritat a la finalització del programa d’ensenyament teòric que regula l’article anterior.

3. Els auditors de comptes han de retre informació anual a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de la formació pràctica que hagin dut a terme les persones al seu servei, amb el detall i la distribució, i en el termini que es determinin mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

4. Les certificacions que s’expedeixin per acreditar el requisit de la formació pràctica amb una persona autoritzada per a l’auditoria de comptes als efectes de concórrer a l’examen d’aptitud professional que regula l’article següent, han de fer referència al vincle contractual que hagi pogut existir, així com al temps efectiu treballat en auditoria de comptes, de conformitat amb el detall i contingut que preveu la resolució a què es refereix l’apartat anterior, i sense perjudici de les facultats de comprovació que es puguin portar a terme en el procés de convocatòria a què es refereix l’article 30.2.

5. Als efectes de considerar complert el requisit relatiu a la formació pràctica, els funcionaris o empleats públics a què es refereix l’article 9.4 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han d’aportar un certificat emès per l’òrgan competent del centre, organisme o entitat pública que tingui legalment atribuïdes les funcions d’auditoria a què es refereix l’apartat esmentat, en el qual s’acrediti, amb detall suficient, el desenvolupament durant tres anys efectius de treball corresponent a l’auditoria de comptes anuals, comptes consolidats o estats financers anàlegs d’entitats del sector públic, d’entitats financeres o asseguradores, o a la supervisió o control directe d’auditories i auditors de comptes dels documents esmentats.

6. Mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes es poden determinar els criteris que s’han de tenir en compte relacionats amb les tasques que integren l’activitat d’auditoria de comptes.


[Bloque 50: #RAC-a28]

Artículo 28. Formación práctica.

1. El requisito de formación práctica a que se refiere el artículo 9.2.b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, no se entenderá cumplido hasta haber acreditado la realización efectiva de las tareas integrantes de las distintas fases que componen la actividad de auditoría de cuentas durante un periodo que sume al menos dos años de tiempo completo o su equivalente a tiempo parcial.

La formación práctica se realizará, con carácter general, con posterioridad a la terminación del programa de enseñanza teórica regulado en el artículo anterior.

No obstante, la formación práctica realizada antes de la finalización del programa de formación teórica podrá computar hasta un 50 por ciento de la formación práctica exigida.

2. Para las personas que, reuniendo el resto de requisitos establecidos en el artículo 9.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, carezcan de titulación universitaria pero reúnan los requisitos de acceso a la universidad previstos en la normativa vigente, no se entenderá cumplido el requisito de formación práctica a que se refiere el artículo 9.2.b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, hasta haber acreditado la realización de trabajos efectivos en auditoría de cuentas durante un periodo que sume, al menos, cinco años de tiempo completo o su equivalente a tiempo parcial en relación a las tareas integrantes de las distintas fases que componen la actividad de auditoría de cuentas. Asimismo, en este supuesto al menos el 50 por ciento de la formación práctica deberá ser realizada con posterioridad a la terminación del programa de enseñanza teórica regulado en el artículo anterior.

3. Los auditores de cuentas deberán rendir información anual al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de la formación práctica que hayan realizado las personas a su servicio, con el detalle y distribución, y en el plazo que se determinen mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

4. Las certificaciones que se expidan para acreditar el requisito de la formación práctica con persona autorizada para la auditoría de cuentas a efectos de concurrir al examen de aptitud profesional regulado en el artículo siguiente, deberán hacer referencia al vínculo contractual que haya podido existir, así como al tiempo efectivo trabajado en auditoría de cuentas, conforme al detalle y contenido previsto en la resolución a que se refiere el apartado anterior, y sin perjuicio de las facultades de comprobación que pudieran llevarse a cabo en el proceso de convocatoria a que se refiere el artículo 30.2.

5. A los efectos de considerar cumplido el requisito relativo a la formación práctica, los funcionarios o empleados públicos a que se refiere el artículo 9.4 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán aportar certificado emitido por el órgano competente del centro, organismo o entidad pública que tenga legalmente atribuidas las funciones de auditoría a que se refiere dicho apartado, en el que se acredite, con el suficiente detalle, el desempeño durante tres años efectivos de trabajo correspondiente a la auditoría de cuentas anuales, cuentas consolidadas o estados financieros análogos de entidades del sector público, de entidades financieras o aseguradoras, o a la supervisión o control directo de auditorías y auditores de cuentas de dichos documentos.

6. Mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas se podrán determinar los criterios a tener en cuenta relacionados con las tareas integrantes de la actividad de auditoría de cuentas.


[Bloc 51: #RAC-a29]

Article 29. Examen d’aptitud.

1. L’examen d’aptitud professional està encaminat a la comprovació rigorosa de la capacitació del candidat per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, i consta de dues fases:

a) En la primera fase es comprova el nivell de coneixements teòrics assolits respecte de les matèries a què es refereix l’article 9.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

b) En la segona fase, a la qual només poden accedir els qui hagin superat la primera fase de l’examen, es determina la capacitat d’aplicar els coneixements teòrics a la pràctica de l’activitat d’auditoria de comptes.

2. Els qui tinguin un títol universitari oficial i amb validesa a tot el territori nacional, en els termes que preveu l’article 34 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, queden dispensats dels programes d’ensenyament teòric i de la primera fase de l’examen, en les matèries que hagin superat en els estudis requerits per obtenir els títols esmentats.

Mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, publicada en el seu butlletí, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, s’han d’establir les condicions de la dispensa en els casos en què els programes que imparteixin les universitats no estableixin amb l’extensió requerida en la resolució esmentada la totalitat de les matèries a què es refereix l’article 9.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

3. El requisit relatiu a la superació de l’examen d’aptitud professional per part dels funcionaris o empleats públics inclosos en l’àmbit de l’article 9.4 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén complert amb l’acreditació a què es refereix l’article 27.3.


[Bloque 51: #RAC-a29]

Artículo 29. Examen de aptitud.

1. El examen de aptitud profesional irá encaminado a la comprobación rigurosa de la capacitación del candidato para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, y constará de dos fases:

a) En la primera fase se comprobará el nivel de conocimientos teóricos alcanzados respecto de las materias a que se refiere el artículo 9.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

b) En la segunda fase, a la que solo podrán acceder quienes hubieran superado la primera fase del examen, se determinará la capacidad de aplicar los conocimientos teóricos a la práctica de la actividad de auditoría de cuentas.

2. Quienes posean un título universitario oficial y con validez en todo el territorio nacional, en los términos previstos en el artículo 34 de la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, quedarán dispensados de los programas de enseñanza teórica y de la primera fase del examen, en aquellas materias que hayan superado en los estudios requeridos para la obtención de dichos títulos

Mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, publicada en su boletín, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, se establecerán las condiciones de la dispensa en aquellos casos en que los programas que impartan las Universidades no contemplen con la extensión requerida en dicha resolución la totalidad de las materias a que se refiere el artículo 9.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

3. El requisito relativo a la superación del examen de aptitud profesional por parte de los funcionarios o empleados públicos incluidos en el ámbito del artículo 9.4 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá cumplido con la acreditación a que se refiere el artículo 27.3.


[Bloc 52: #RAC-a30]

Article 30. Convocatòria i tribunal.

1. L’ordre ministerial per la qual es publiqui la convocatòria corresponent a l’examen d’aptitud professional, a què es refereix l’article 9.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, ha de determinar les bases del seu desenvolupament o realització, el contingut del programa de matèries i l’import dels drets d’examen.

La gestió i el desenvolupament de cada convocatòria corresponen de manera conjunta a les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes i, si s’escau i subsidiàriament, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Els criteris de coordinació i actuació s’han d’establir en cada ordre de convocatòria.

2. La convocatòria té una periodicitat, almenys, biennal i només poden tenir accés a les proves les persones que compleixin i acreditin els requisits que estableix l’article 9.2.a) i b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

Sobre això el tribunal nomenat a aquest efecte pot requerir tota la documentació que necessiti per verificar el compliment dels requisits esmentats, així com dels que estableix la convocatòria.

3. El tribunal ha de ser nomenat en cada ordre de convocatòria i, d’acord amb aquesta, li correspon el disseny, el desenvolupament i la qualificació dels exàmens d’aptitud.

Ha d’estar constituït per un president, que ha de ser un representant de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designat entre els titulars de les unitats amb nivell orgànic de sub-direcció general o equivalent de l’organisme esmentat, un nombre parell de vocals i un secretari.

Entre aquests vocals han de figurar un representant de cada corporació de dret públic representativa d’auditors de comptes a proposta seva i d’entre els seus membres, dos representants de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designats d’entre els funcionaris d’aquest organisme, un catedràtic d’universitat expert en les àrees de coneixement relacionades amb alguna de les matèries incloses en el programa, designat a proposta de l’Institut esmentat, i un representant de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, designat a proposta d’aquesta Intervenció.

El secretari, que actua amb veu i sense vot, ha de ser designat a proposta de les corporacions. En cas que no hi hagi un acord unànime de les corporacions en la proposta sobre el secretari, aquesta l’ha de fer l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

4. En tota ordre de convocatòria s’ha de designar un tribunal suplent.

5. En allò que no prevegin tant aquest article com les ordres corresponents referides a l’apartat 1 cal atenir-se, pel que fa al règim de funcionament del tribunal, al que disposin per als òrgans col·legiats de les administracions públiques els articles 15 a 22 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

6. Les actuacions del tribunal, i en particular la tramitació dels recursos que, si s’escau, es puguin interposar, s’han de dur a terme d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.


[Bloque 52: #RAC-a30]

Artículo 30. Convocatoria y tribunal.

1. La orden ministerial por la que se publique la convocatoria correspondiente al examen de aptitud profesional, a que se refiere el artículo 9.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, determinará las bases de su desarrollo o realización, el contenido del programa de materias y el importe de los derechos de examen.

La gestión y el desarrollo de cada convocatoria corresponderán de forma conjunta a las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas y, en su caso y subsidiariamente, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Los criterios de coordinación y actuación se establecerán en cada orden de convocatoria.

2. La convocatoria tendrá una periodicidad, al menos, bienal y solo podrán tener acceso a las pruebas las personas que cumplan y acrediten los requisitos establecidos en el artículo 9.2.a) y b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

A este respecto el tribunal nombrado al efecto podrá requerir cuanta documentación precise para verificar el cumplimiento de los citados requisitos, así como de los establecidos en la convocatoria.

3. El tribunal será nombrado en cada orden de convocatoria y, con arreglo a esta, le corresponderá el diseño, el desarrollo y la calificación de los exámenes de aptitud.

Estará constituido por un presidente, que será un representante del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designado entre los titulares de las unidades con nivel orgánico de subdirección general o equivalente de dicho organismo, un número par de vocales y un secretario.

Entre dichos vocales deberán figurar un representante de cada corporación de derecho público representativa de auditores de cuentas a su propuesta y de entre sus miembros, dos representantes del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designados de entre los funcionarios de dicho organismo, un catedrático de universidad experto en las áreas de conocimiento relacionadas con alguna de las materias incluidas en el programa, designado a propuesta de dicho Instituto, y un representante de la Intervención General de la Administración del Estado, designado a propuesta de dicha Intervención.

El secretario, que actuará con voz y sin voto, será designado a propuesta de las corporaciones. En el caso de que no hubiese acuerdo unánime de las corporaciones en la propuesta sobre el secretario, esta se hará por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

4. En toda orden de convocatoria deberá designarse un tribunal suplente.

5. En lo no previsto tanto en este artículo como en las correspondientes órdenes referidas en el apartado 1 se estará, en lo que al régimen de funcionamiento del tribunal se refiere, a lo dispuesto para los órganos colegiados de las Administraciones Públicas en los artículos 15 a 22 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público.

6. Las actuaciones del tribunal, y en particular la tramitación de los recursos que, en su caso, puedan interponerse, se realizarán de acuerdo con la Ley 39/2015, de 1 de octubre.


[Bloc 53: #RAC-a31]

Article 31. Autorització d’auditors de comptes d’altres estats membres de la Unió Europea.

1. Als efectes de la prova d’aptitud a què es refereix l’article 10.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital ha de nomenar una comissió d’avaluació, a la qual correspon comprovar la condició d’auditor de comptes a l’Estat membre d’origen, el disseny de la prova d’aptitud, sobre la base de la normativa espanyola relacionada amb les matèries a què es refereix l’article 9.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i la seva qualificació, així com la proposta a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes d’autorització per a la inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes. En la resolució de nomenament d’aquesta comissió s’han d’establir les taxes de pagament pels drets d’examen que s’han de satisfer per concórrer a l’examen d’aptitud, així com les normes de gestió i convocatòria que siguin necessàries.

2. La Comissió d’Avaluació ha de presentar la mateixa composició que la prevista per al tribunal al qual es refereix l’article anterior.

3. En allò que no preveu aquest article cal atenir-se, pel que fa al règim de funcionament de la Comissió d’Avaluació, al que disposin per als òrgans col·legiats de les administracions públiques els articles 15 a 22 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre.

Les actuacions de la Comissió d’Avaluació i, en particular, la tramitació dels recursos que, si s’escau, es puguin interposar, s’han de dur a terme d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

4. La prova d’aptitud s’ha de dur a terme amb una periodicitat, almenys, biennal i en funció del nombre de sol·licituds presentades. En tot cas, no poden transcórrer més de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud de la pràctica de la prova d’aptitud per part de qui acrediti la seva condició d’auditor de comptes autoritzat en un Estat membre de la Unió Europea fins a la resolució d’aquesta sol·licitud mitjançant l’admissió o denegació per a la realització de la prova d’aptitud.


[Bloque 53: #RAC-a31]

Artículo 31. Autorización de auditores de cuentas de otros Estados miembros de la Unión Europea.

1. A efectos de la prueba de aptitud a que se refiere el artículo 10.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se nombrará por el Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital una Comisión de Evaluación, a la que corresponderá la comprobación de la condición de auditor de cuentas en el Estado miembro de origen, el diseño de la prueba de aptitud, en base a la normativa española relacionada con las materias a que se refiere el artículo 9.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y su calificación, así como la propuesta al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de autorización para la inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas. En la resolución de nombramiento de dicha comisión se establecerán las tasas de pago por los derechos de examen a satisfacer para concurrir al examen de aptitud, así como las normas de gestión y convocatoria que sean precisas.

2. La Comisión de Evaluación presentará la misma composición que la prevista para el Tribunal al que se refiere el artículo anterior.

3. En lo no previsto en este artículo se estará, en lo que al régimen de funcionamiento de la Comisión de Evaluación se refiere, a lo dispuesto para los órganos colegiados de las Administraciones Públicas en los artículos 15 a 22 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre.

Las actuaciones de la Comisión de Evaluación y, en particular, la tramitación de los recursos que, en su caso, puedan interponerse, se realizarán de acuerdo con la Ley 39/2015, de 1 de octubre.

4. La prueba de aptitud se realizará con una periodicidad, al menos, bienal y en función del número de solicitudes presentadas. En todo caso, no podrán transcurrir más de seis meses desde la presentación de la solicitud de la práctica de la prueba de aptitud por quien acredite su condición de auditor de cuentas autorizado en un Estado miembro de la Unión Europea hasta la resolución de dicha solicitud mediante la admisión o denegación para la realización de la prueba de aptitud.


[Bloc 54: #RAC-a32]

Article 32. Autorització d’auditors de comptes de tercers països.

1. L’auditor d’un tercer país que pretengui obtenir l’autorització de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’acreditar la condició de reciprocitat a què es refereix l’article 10.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol i el compliment de la resta de requisits que estableix l’article esmentat.

2. Als efectes de la prova d’aptitud a què es refereix l’article 10.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital ha de nomenar una comissió d’avaluació que reuneixi els requisits que estableixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article anterior, a la qual correspon la comprovació del compliment dels requisits, el disseny de la prova d’aptitud i la seva qualificació, així com la proposta d’autorització d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes.

3. La prova d’aptitud s’ha de dur a terme depenent de l’existència de sol·licituds, sense que puguin transcórrer més de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud de la pràctica de la prova d’aptitud per part de qui acrediti la seva condició d’auditor de comptes autoritzat en un tercer país fins a la resolució d’aquesta sol·licitud mitjançant l’admissió o denegació per a la realització de la prova d’aptitud.


[Bloque 54: #RAC-a32]

Artículo 32. Autorización de auditores de cuentas de terceros países.

1. El auditor de un tercer país que pretenda obtener la autorización del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, deberá acreditar la condición de reciprocidad a que se refiere el artículo 10.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio y el cumplimiento del resto de requisitos establecidos en dicho artículo.

2. A efectos de la prueba de aptitud a que se refiere el artículo 10.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se nombrará por el Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital una Comisión de Evaluación que reunirá los requisitos establecidos en los apartados 1, 2 y 3 del artículo anterior, a la que corresponderá la comprobación del cumplimiento de los requisitos, el diseño de la prueba de aptitud, su calificación, así como la propuesta de autorización de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

3. La prueba de aptitud se realizará dependiendo de la existencia de solicitudes, sin que puedan transcurrir más de seis meses desde la presentación de la solicitud de la práctica de la prueba de aptitud por quién acredite su condición de auditor de cuentas autorizado en un tercer país hasta la resolución de dicha solicitud mediante la admisión o denegación para la realización de la prueba de aptitud.


[Bloc 55: #RAC-t2]

TÍTOL II

De l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes


[Bloque 55: #RAC-t2]

TÍTULO II

Del ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas


[Bloc 56: #RAC-t2-c1]

CAPÍTOL I

Formació continuada


[Bloque 56: #RAC-t2-c1]

CAPÍTULO I

Formación continuada


[Bloc 57: #RAC-a33]

Article 33. Formació continuada.

1. Als efectes del que preveu l’article 8.7 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes, en situació d’exercents, i els auditors de comptes no exercents que col·laborin activament amb un auditor de comptes en tasques directament lligades a l’activitat d’auditoria de comptes, sigui quina sigui la vinculació contractual, han de dur a terme activitats de formació continuada per un temps equivalent, almenys, a cent vint hores en un període de tres anys, amb un mínim de trenta hores anuals.

Les hores de formació realitzades per l’auditor de comptes que excedeixin les mínimes exigides corresponents a un període triennal es poden computar com a formació en el primer període anual següent. El màxim d’hores que sobre això es pot computar és de quinze hores, sense perjudici que l’auditor hagi de realitzar, igualment, les hores de caràcter mínim que s’exigeixen per al període anual esmentat.

2. Els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació de no exercents no han de complir aquesta obligació, mentre es mantinguin com a tals, sense perjudici del que estableix l’apartat anterior respecte als auditors de comptes en situació de no exercent que col·laborin activament amb un auditor de comptes en tasques directament lligades a l’activitat d’auditoria de comptes.

Quan un auditor de comptes no exercent sol·liciti canviar a la situació d’exercent, ha d’acreditar la realització de cent vint hores de formació continuada en el període dels tres anys anteriors a la data de la seva petició, de les quals almenys cinquanta hores s’han de justificar com a realitzades en els dotze mesos anteriors a la data referida. En cas que la sol·licitud la formuli un auditor de comptes en situació de no exercent que col·labori activament amb un auditor de comptes en tasques directament lligades a l’activitat d’auditoria de comptes, ha d’acreditar la realització de cent vint hores de formació continuada en el període dels tres anys anteriors a la data de la seva petició, amb un mínim de trenta hores cada any.

Addicionalment, els auditors als quals es refereix el paràgraf anterior han de complir en el període comprès entre la seva inscripció com a exercent i el final del període corresponent de còmput anual un mínim d’hores igual a la prorrata que aquest interval representi sobre les obligatòries mínimes en un any. Igualment, aquests auditors han de complir entre la data de la seva inscripció com a exercent i el final del període corresponent de còmput triennal un mínim d’hores igual a la prorrata que aquest interval representi sobre les obligatòries mínimes en tres anys.


[Bloque 57: #RAC-a33]

Artículo 33. Formación continuada.

1. A los efectos de lo previsto en el artículo 8.7 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en situación de ejercientes, y los auditores de cuentas no ejercientes que se encuentren colaborando activamente con un auditor de cuentas en tareas directamente ligadas a la actividad de auditoría de cuentas, cualquiera que sea la vinculación contractual, deberán realizar actividades de formación continuada por un tiempo equivalente, al menos, a ciento veinte horas en un período de tres años, con un mínimo de treinta horas anuales.

Las horas de formación realizadas por el auditor de cuentas que excedan de las mínimas exigidas correspondientes a un periodo trienal, podrán computarse como formación en el primer periodo anual siguiente. El máximo de horas que a este respecto podrá computarse será de quince horas, sin perjuicio de que el auditor deba realizar, igualmente, las horas de carácter mínimo exigidas para dicho periodo anual.

2. Los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de no ejercientes no tendrán que cumplir con esta obligación, mientras se mantengan como tales, sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior respecto a los auditores de cuentas en situación de no ejerciente que se encuentren colaborando activamente con un auditor de cuentas en tareas directamente ligadas a la actividad de auditoría de cuentas.

Cuando un auditor de cuentas no ejerciente solicite cambiar a la situación de ejerciente, deberá acreditar la realización de ciento veinte horas de formación continuada en el período de los tres años anteriores a la fecha de su petición, de las que al menos cincuenta horas deben justificarse como realizadas en los doce meses anteriores a la referida fecha. En el caso de que la solicitud sea realizada por un auditor de cuentas en situación de no ejerciente que se encuentre colaborando activamente con un auditor de cuentas en tareas directamente ligadas a la actividad de auditoría de cuentas, deberá acreditar la realización de ciento veinte horas de formación continuada en el período de los tres años anteriores a la fecha de su petición, con un mínimo de treinta horas cada año.

Adicionalmente, los auditores a los que se refiere el párrafo anterior deberán cumplir en el período comprendido entre su inscripción como ejerciente y el final del correspondiente período de cómputo anual un mínimo de horas igual a la prorrata que tal intervalo represente sobre las obligatorias mínimas en un año. Igualmente, estos auditores deberán cumplir entre la fecha de su inscripción como ejerciente y el final del correspondiente período de cómputo trienal un mínimo de horas igual a la prorrata que tal intervalo represente sobre las obligatorias mínimas en tres años.


[Bloc 58: #RAC-a34]

Article 34. Dispenses i pròrrogues.

1. Es dispensa de l’obligació mínima de formació continuada els auditors que s’inscriuen per primera vegada en el Registre oficial d’auditors de comptes pel període, inferior a l’any, comprès entre la data de publicació de la llista d’aspirants que hagin superat l’examen d’aptitud a què es refereix l’article 29 i la data de finalització del primer període de còmput anual que finalitzi després d’aquesta publicació.

S’ha d’exigir als auditors referits en aquest apartat, per a la seva inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació d’exercents, un nombre d’hores proporcional al règim general d’accés al Registre esmentat, segons el que preveu l’apartat 1 de l’article anterior, a comptar des que va finalitzar el termini de dispensa.

La formació que aquests auditors hagin pogut realitzar des de la data de realització de l’últim examen d’accés al Registre oficial d’auditors de comptes i fins al final del període de dispensa pot computar com a formació continuada en el primer període anual en què s’hagi de dur a terme aquesta formació, sempre que compleixi els requisits establerts reglamentàriament per a això.

2. En cas que per causes de força major l’auditor no pugui complir l’obligació a què es refereix l’apartat 1 de l’article anterior per un període superior a dos mesos continuats, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’autoritzar que el compliment d’aquesta obligació es pugui realitzar una vegada desapareguda la causa de força major.

La pròrroga l’ha de sol·licitar l’auditor per a cada període de còmput anual en què concorri la causa de força major segons el model que aprovi per resolució l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

A aquest efecte, per causa de força major s’ha d’entendre aquella situació que no es pugui preveure o evitar i que impedeixi a l’auditor portar a terme qualsevol treball relacionat amb l’activitat d’auditoria de comptes o una altra activitat econòmica o professional. Aquestes circumstàncies s’han de comunicar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i l’auditor les ha de justificar de manera vàlida i suficient.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de resoldre i notificar la sol·licitud rebuda en el termini màxim de tres mesos a comptar de la recepció d’aquesta sol·licitud, sempre que s’acompanyi de la deguda documentació justificativa.

La pròrroga concedida es pot revocar en cas d’incompliment de les circumstàncies que en van motivar la concessió. En tot cas, no s’ha de concedir pròrroga o s’ha de revocar la concedida si durant el període per al qual se sol·licita o s’ha concedit l’auditor ha signat algun informe d’auditoria de comptes, ha intervingut en un treball d’auditoria o ha portat a terme alguna activitat econòmica o professional.


[Bloque 58: #RAC-a34]

Artículo 34. Dispensas y prórrogas.

1. Se dispensará de la obligación mínima de formación continuada a los auditores que se inscriben por primera vez en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas por el período, inferior al año, comprendido entre la fecha de publicación de la lista de aspirantes que hayan superado el examen de aptitud a que se refiere el artículo 29 y la fecha de finalización del primer período de cómputo anual que finalice tras dicha publicación.

Se exigirá a los auditores referidos en este apartado, para su inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de ejercientes, un número de horas proporcional al régimen general de acceso a dicho Registro, según lo previsto en el apartado 1 del artículo anterior, a contar desde que finalizó el plazo de dispensa.

La formación que estos auditores hayan podido realizar desde la fecha de realización del último examen de acceso al Registro Oficial de Auditores de Cuentas y hasta el final del periodo de dispensa, podrá computar como formación continuada en el primer periodo anual en que haya de realizarse dicha formación, siempre que cumpla con los requisitos reglamentariamente establecidos para ello.

2. En caso de que por causas de fuerza mayor el auditor no pueda cumplir con la obligación a que se refiere el apartado 1 del artículo anterior por un periodo superior a dos meses continuados, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, autorizará que el cumplimiento de dicha obligación pueda realizarse una vez desaparecida la causa de fuerza mayor.

La prórroga se solicitará por el auditor para cada período de cómputo anual en que concurra la causa de fuerza mayor según modelo aprobado por resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

A tal efecto, por causa de fuerza mayor debe entenderse aquella situación que no pueda preverse o evitarse y que impida al auditor llevar a cabo cualquier trabajo relacionado con la actividad de auditoría de cuentas u otra actividad económica o profesional. Estas circunstancias deberán comunicarse al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y justificarse válida y suficientemente por el auditor.

El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas deberá resolver y notificar la solicitud recibida en el plazo máximo de tres meses a contar desde la recepción de dicha solicitud, siempre y cuando se acompañe de la debida documentación justificativa.

La prórroga concedida podrá ser revocada en caso de incumplimiento de las circunstancias que motivaron su concesión. En todo caso, no se concederá prórroga o se revocará la concedida si durante el periodo para el cual se solicita o se ha concedido, el auditor hubiera firmado algún informe de auditoría de cuentas, intervenido en un trabajo de auditoría o llevado a cabo alguna actividad económica o profesional.


[Bloc 59: #RAC-a35]

Article 35. Activitats de formació continuada.

1. L’obligació de formació continuada s’ha de complir considerant la seva aplicació pràctica i el marc normatiu en què s’exerceix l’activitat, els aspectes del negoci i el sector de les entitats auditades, en la mesura que es considerin necessàries per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, mitjançant la realització de les activitats següents:

a) Participació en cursos, seminaris, conferències, congressos, jornades o trobades, com a ponents o assistents.

b) Realització de cursos d’autoestudi, a través de mitjans electrònics o d’un altre tipus, sempre que l’organitzador del curs hagi establert el control adequat que en garanteixi la realització, l’aprofitament i la superació.

c) Realització d’activitats docents en universitats a què es refereix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, i en cursos de formació d’auditors reconeguts per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

d) Realització d’estudis d’especialització que portin a l’obtenció d’un títol expedit per una universitat, de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre.

e) Participació en comitès, comissions o grups de treball, l’objecte dels quals estigui relacionat amb l’elaboració i la interpretació dels principis, les normes i les pràctiques comptables i d’auditoria de comptes.

f) Publicació de llibres, articles o altres documents sobre temes relatius a les matèries bàsiques que constitueixen el nucli de coneixements de l’auditor.

g) Participació en tribunals d’examen o en proves d’aptitud que s’hagin de superar per accedir a la condició d’auditor de comptes.

2. Almenys vint hores de formació continuada en un any i vuitanta-cinc hores en el període de tres anys s’han de realitzar en matèries relatives a comptabilitat i auditoria de comptes.

3. Les activitats incloses en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 han de ser organitzades, i si s’escau impartides, per les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes o per universitats.

Així mateix, poden ser organitzades per:

a) Centres d’educació superior acreditats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o un organisme equivalent de l’àmbit autonòmic.

b) Societats d’auditoria, agrupacions de societats d’auditoria, grups d’auditors individuals exercents o centres de formació que organitzin cursos i activitats formatives sobre les matèries a les quals es refereix l’article 9.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, reconeguts per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Aquestes entitats, als efectes de sol·licitar el reconeixement de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, han de mantenir en tot moment un nombre suficient i adequat d’auditors en situació d’exercents.

A aquests efectes, s’entén per agrupacions de societats d’auditoria i grups d’auditors la unió mitjançant un acord formal entre societats d’auditoria o auditors de comptes respectivament amb la finalitat d’organitzar i impartir les activitats de formació continuada que regula aquest article.

Amb caràcter subsidiari correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes l’organització i la realització d’aquestes activitats.

4. Les activitats que inclou l’apartat 1 s’han de justificar davant la corporació de dret públic representativa d’auditors de comptes a la qual pertanyi l’auditor, llevat que s’hagin dut a terme en aquesta mateixa corporació.

En cas que no pertanyi a cap de les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, s’han de justificar davant l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

Les activitats incloses en les lletres a), b), e) i g) han d’estar certificades per la persona competent de l’entitat organitzadora o del tribunal.

Les activitats incloses en els paràgrafs c) i d) les ha de certificar la persona que tingui la facultat reconeguda per a això en la universitat, o, en el cas de les activitats a què es refereix la lletra c), la persona amb la facultat reconeguda en la corporació de dret públic representativa d’auditors de comptes o en el centre autoritzat en els quals s’hagi impartit el curs reconegut.

Les activitats incloses en el paràgraf f) s’han d’acreditar mitjançant la presentació de la publicació esmentada.

5. Mitjançant una resolució, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot establir, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, establir les normes per al còmput de les activitats que assenyala l’apartat 1 d’aquest article, modificar la llista d’aquestes activitats i establir les condicions que han de reunir els organitzadors de les activitats de formació continuada a què es refereix aquest capítol, inclosos els que siguin necessaris per garantir la qualitat i idoneïtat de la formació que s’ha d’impartir per raó de la matèria i la disponibilitat de recursos que siguin proporcionats als subjectes als quals s’imparteix la formació, inclosos els referents als comitès, les comissions o els grups de treball que estableix l’apartat 1.e).

6. La participació com a assistent en les activitats de formació continuada en què hi hagi avaluació dels coneixements obtinguts té, als efectes de còmput, un valor igual al 150 per cent del temps de presència computable, sempre que se superi. Aquest aspecte s’ha de fer constar en la convocatòria amb la inclusió a la certificació corresponent de la qualificació obtinguda en l’avaluació o prova d’aprofitament, que ha de ser la d’apte o no apte. Queden excloses d’aquesta ponderació les activitats que preveu l’apartat 1.b).

La participació com a ponents en les activitats docents computa pel doble del temps que aquestes hagin suposat i per la primera vegada que s’imparteix.


[Bloque 59: #RAC-a35]

Artículo 35. Actividades de formación continuada.

1. La obligación de formación continuada deberá cumplirse considerando su aplicación práctica y el marco normativo en que se desenvuelve la actividad, aspectos del negocio y sector de las entidades auditadas, en la medida que se consideren necesarias para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, mediante la realización de las siguientes actividades:

a) Participación en cursos, seminarios, conferencias, congresos, jornadas o encuentros, como ponentes o asistentes.

b) Realización de cursos de autoestudio, bien sea a través de medios electrónicos o de otro tipo, siempre que el organizador del curso haya establecido el adecuado control que garantice su realización, aprovechamiento y superación.

c) Realización de actividades docentes en Universidades a que se refiere la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades y en cursos de formación de auditores reconocidos por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

d) Realización de estudios de especialización que lleven a la obtención de un título expedido por una Universidad, de conformidad con lo previsto en la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre.

e) Participación en comités, comisiones o grupos de trabajo, cuyo objeto esté relacionado con la elaboración e interpretación de los principios, normas y prácticas contables y de auditoría de cuentas.

f) Publicación de libros, artículos u otros documentos sobre temas relativos a las materias básicas que constituyen el núcleo de conocimientos del auditor.

g) Participación en tribunales de examen o en pruebas de aptitud que se deban superar para acceder a la condición de auditor de cuentas.

2. Al menos veinte horas de formación continuada en un año y ochenta y cinco horas en el periodo de tres años deben realizarse en materias relativas a contabilidad y auditoría de cuentas.

3. Las actividades incluidas en las letras a), b) y c) del apartado 1 serán organizadas, y en su caso impartidas, por las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas o por Universidades.

Asimismo, podrán ser organizadas por:

a) Centros de educación superior acreditados por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación u organismo equivalente del ámbito autonómico.

b) Sociedades de auditoría, agrupaciones de sociedades de auditoría, grupos de auditores individuales ejercientes o centros de formación que organicen cursos y actividades formativas sobre las materias a las que se refiere el artículo 9.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, reconocidos por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Estas entidades, a efectos de solicitar el reconocimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, deberán mantener en todo momento un número suficiente y adecuado de auditores en situación de ejercientes.

A estos efectos, se entiende por agrupaciones de sociedades de auditoría y grupos de auditores la unión mediante un acuerdo formal entre sociedades de auditoría o auditores de cuentas respectivamente con la finalidad de organizar e impartir las actividades de formación continuada reguladas en este artículo.

Con carácter subsidiario corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la organización y realización de estas actividades.

4. Las actividades incluidas en el apartado 1 deberán ser justificadas ante la corporación de derecho público representativa de auditores de cuentas a la que pertenezca el auditor, salvo que hayan sido realizadas en esa misma corporación.

En el caso de no pertenecer a ninguna de las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, deberán ser justificadas ante el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

Las actividades incluidas en las letras a), b), e) y g) deberán estar certificadas por la persona competente de la entidad organizadora o del tribunal.

Las actividades incluidas en los párrafos c) y d) deberán ser certificadas por la persona que tenga la facultad reconocida para ello en la Universidad, o, en el caso de las actividades a que se refiere la letra c), por la persona con la facultad reconocida en la corporación de derecho público representativa de auditores de cuentas o en el centro autorizado en los que se haya impartido el curso reconocido.

Las actividades incluidas en el párrafo f) deberán acreditarse mediante la presentación de la citada publicación.

5. Mediante resolución, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, establecer las normas para el cómputo de las actividades señaladas en el apartado 1 de este artículo, modificar la lista de estas actividades y establecer las condiciones que deben reunir los organizadores de las actividades de formación continuada a que se refiere este capítulo, incluidos los que sean necesarios para garantizar la calidad e idoneidad de la formación a impartir por razón de la materia y la disponibilidad de recursos que sean proporcionados a los sujetos a los que se imparte la formación, incluidos las referentes a los comités, comisiones o grupos de trabajo contemplados en el apartado 1.e).

6. La participación como asistente en las actividades de formación continuada que cuenten con evaluación de los conocimientos obtenidos tendrán, a efectos de cómputo, un valor igual al 150 por ciento del tiempo de presencia computable, siempre que se supere. Este extremo se hará constar en la convocatoria incluyendo en la certificación correspondiente la calificación obtenida en la evaluación o prueba de aprovechamiento, que será la de apto o no apto. Quedan excluidas de esta ponderación las actividades previstas en el apartado 1.b).

La participación como ponentes en las actividades docentes computará por el doble del tiempo que estas hayan supuesto y por la primera vez que se imparte.


[Bloc 60: #RAC-a36]

Article 36. Rendició de la informació.

1. Les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, les universitats, els centres d’educació superior acreditats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o l’organisme equivalent de l’àmbit autonòmic, les societats d’auditoria, les agrupacions de societats d’auditoria, els grups d’auditors individuals exercents i els centres de formació que exerceixin les activitats de formació continuada, segons el que preveu l’article anterior, han de remetre, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, el mes de novembre de cada any, una declaració anual de les activitats finalitzades en els dotze mesos anteriors al 30 de setembre de cada any.

Així mateix, les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, en el termini que preveu el paràgraf anterior, han de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes la relació d’activitats comunicades pels auditors que pertanyin a aquestes corporacions.

Els auditors de comptes que no pertanyin a una corporació han de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, durant els primers quinze dies del mes de desembre, una declaració anual de les activitats finalitzades en els dotze mesos anteriors al 30 de setembre de cada any.

Els auditors pertanyents a una corporació, durant els primers quinze dies de desembre, poden esmenar davant l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes la informació que la corporació a la qual pertanyin hagi facilitat a aquest Institut al mes de novembre.

2. Mitjançant la resolució a què es refereix l’article anterior, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’establir la forma i els models de les declaracions a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

3. Els auditors han de conservar la justificació documental de les activitats de formació continuada dutes a terme en els últims cinc períodes anuals de formació.

4. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot fer les comprovacions oportunes, i requerir qualsevol informació necessària per tal de verificar les justificacions documentals de les activitats de formació continuada. Aquestes actuacions poden incloure la presència física de personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes durant l’exercici de les activitats.

Si de les comprovacions d’una determinada activitat es deriva l’incompliment de les condicions i els requisits que exigeix aquest Reglament, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot no reconèixer a aquesta activitat els efectes de compliment de l’obligació de formació continuada que regula aquesta secció.


[Bloque 60: #RAC-a36]

Artículo 36. Rendición de la información.

1. Las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, las Universidades, los centros de educación superior acreditados por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación u organismo equivalente del ámbito autonómico, las sociedades de auditoría, las agrupaciones de sociedades de auditoría, los grupos de auditores individuales ejercientes y los centros de formación que realicen las actividades de formación continuada, conforme a lo previsto en el artículo anterior, remitirán, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el mes de noviembre de cada año, una declaración anual de las actividades finalizadas en los doce meses anteriores al 30 de septiembre de cada año.

Asimismo, las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, en el plazo previsto en el párrafo anterior, remitirán al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la relación de actividades comunicadas por los auditores pertenecientes a las mismas.

Los auditores de cuentas no pertenecientes a una corporación deberán remitir al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, durante los primeros quince días del mes de diciembre, una declaración anual de las actividades finalizadas en los doce meses anteriores al 30 de septiembre de cada año.

Los auditores pertenecientes a una corporación, durante los primeros quince días de diciembre, podrán subsanar ante el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la información facilitada a dicho Instituto en el mes de noviembre por la corporación a la que pertenezcan.

2. Mediante la resolución a que se refiere el artículo anterior, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas establecerá, la forma y los modelos de las declaraciones a que se refiere el apartado 1 de este artículo.

3. Los auditores deberán conservar la justificación documental de las actividades de formación continuada realizadas en los últimos cinco periodos anuales de formación.

4. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá realizar las comprobaciones oportunas, requiriendo cualquier información necesaria con objeto de verificar las justificaciones documentales de las actividades de formación continuada. Estas actuaciones podrán incluir la presencia física de personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas durante el desarrollo de las actividades.

Si de las comprobaciones de una determinada actividad se derivara el incumplimiento de las condiciones y requisitos exigidos en este reglamento, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá no reconocer a dicha actividad los efectos de cumplimiento de la obligación de formación continuada regulada en esta sección.


[Bloc 61: #RAC-t2-c2]

CAPÍTOL II

D’independència


[Bloque 61: #RAC-t2-c2]

CAPÍTULO II

De independencia


[Bloc 62: #RAC-t2-c2-s1]

Secció 1a Principi general d’independència


[Bloque 62: #RAC-t2-c2-s1]

Sección 1.ª Principio general de independencia


[Bloc 63: #RAC-a37]

Article 37. Principi general d’independència.

1. S’entén, en tot cas, per independència l’absència d’interessos o influències que puguin comprometre l’objectivitat de l’auditor en l’exercici del seu treball d’auditoria.

Els auditors de comptes s’han d’abstenir de fer una auditoria de comptes si existeix alguna relació financera, econòmica, laboral, familiar o d’una altra índole, inclosos serveis diferents del d’auditoria proporcionats a l’entitat auditada, entre l’auditor de comptes i l’entitat auditada de manera que es pugui concloure que compromet la seva independència. En tot cas, s’entén que la independència resulta compromesa quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Les causes d’incompatibilitat i les circumstàncies que estableixen els articles 14 i 16 a 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

b) Les situacions que preveuen els articles 23, 24.1 i 25 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

c) L’existència d’interessos financers, comercials o d’un altre tipus en l’entitat auditada, o influències o relacions que puguin comprometre o que comprometin l’objectivitat de l’auditor.

d) Quan concorrin situacions que suposen amenaces a la independència i la importància dels factors dels quals procedeixen, en relació amb les mesures de salvaguarda aplicades o que es puguin aplicar, és tal que no redueix a un nivell acceptablement baix l’amenaça produïda per aquests factors, de conformitat amb el que preveu l’article 41.

2. Als efectes del que estableix l’article 14.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que l’auditor de comptes ha participat de qualsevol manera en la gestió o presa de decisions de l’entitat auditada quan la presentació de propostes, informes o recomanacions influeixi en l’exercici de les funcions, de facto o en aparença, temporals o permanents, que són pròpies de l’òrgan d’administració, dels càrrecs directius, inclòs el responsable de l’àrea econòmica financera, o de qui exerceixi funcions de supervisió o control intern en l’entitat auditada. Així mateix, es considera que l’auditor de comptes participa en la gestió o presa de decisions de l’entitat auditada quan presti serveis que afectin la resolució de situacions que puguin afectar la capacitat de l’entitat per continuar com a empresa en funcionament, la determinació de la seva estructura societària o que impliquin la gestió del capital circulant, el subministrament d’informació financera, l’optimització de processos empresarials, la gestió de tresoreria, la fixació de preus de transferència, la creació d’eficiència en la cadena de subministrament i altres de similars.

Amb caràcter general, no s’entén que l’auditor de comptes ha participat en la presa de decisions de l’entitat auditada quan faci algun treball o emeti algun informe o recomanació relacionada amb qualsevol servei aliè a l’auditoria en la mesura que concorrin les circumstàncies següents:

a) Permeti a l’entitat auditada decidir entre alternatives raonables que portin a la presa de decisions diferents.

b) Estiguin basats en dades observables o en estàndards o pràctiques habituals.

c) L’entitat auditada, mitjançant persones qualificades i amb experiència, avaluï els treballs o les recomanacions objecte del servei i posi aquesta avaluació a disposició de les persones amb competència en la gestió o presa de decisions en l’entitat auditada.

En cas que no existeixin alternatives possibles d’acord amb la normativa aplicable o quan de fet no sigui possible més d’una solució, ha de quedar documentada adequadament la justificació d’aquesta situació en l’arxiu d’auditoria.

El que disposa aquest apartat és aplicable a les persones amb condicions d’influir directament o indirectament en el resultat de l’auditoria definides a l’article 56.1.

3. Els auditors de comptes han d’avaluar la seva independència tant amb caràcter previ a l’acceptació del treball com durant el seu desenvolupament i fins a la seva finalització. A aquest efecte, l’auditor ha de disposar i tenir implementades les mesures organitzatives i administratives a què es refereix l’article 28.2.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com mantenir en tot moment una actitud d’escepticisme professional, en virtut de la qual hagi d’estar sempre alerta davant de situacions que puguin suposar una amenaça a la independència i plantejar-se contínuament la seva independència en relació amb l’entitat auditada.

4. Les mencions que conté aquest capítol a les entitats auditades i els auditors de comptes s’entenen fetes a les persones i entitats a què es refereixen els articles 17 a 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en els casos i els termes que s’hi preveuen i amb les particularitats que estableix aquest capítol.

Als efectes del que estableix l’article 17.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entenen vinculades a l’entitat auditada mitjançant una relació de control les entitats que estableix l’article 8.5, que estiguin domiciliades en un Estat membre de la Unió Europea. No obstant això, s’entenen vinculades a l’entitat auditada les controlades per aquesta domiciliades fora de la Unió Europea únicament respecte de la participació de qualsevol manera en la gestió o presa de decisions a què es refereix el 14.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i a la causa d’incompatibilitat derivada dels serveis a què es refereix l’article 16.1.b), apartats 1r i 5è, de la Llei esmentada.

5. Als efectes del que disposa aquest capítol, i en el supòsit que es produeixin canvis en les condicions o la situació d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes, en particular en el cas de situacions que suposin una modificació o extinció de societats d’auditoria, cal atenir-se al que disposen les normes de transmissió i successió contingudes a l’article 83 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, respecte d’aquells subjectes als qui es transmetria.


[Bloque 63: #RAC-a37]

Artículo 37. Principio general de independencia.

1. Se entiende, en todo caso, por independencia la ausencia de intereses o influencias que puedan comprometer la objetividad del auditor en la realización de su trabajo de auditoría.

Los auditores de cuentas deberán abstenerse de realizar una auditoría de cuentas si existe alguna relación financiera, económica, laboral, familiar, o de otra índole, incluidos servicios distintos del de auditoría proporcionados a la entidad auditada, entre el auditor de cuentas y la entidad auditada de modo que se pudiera concluir que compromete su independencia. En todo caso, se entenderá que la independencia resulta comprometida cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:

a) Las causas de incompatibilidad y las circunstancias establecidas en los artículos 14 y 16 a 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

b) Las situaciones contempladas en los artículos 23, 24.1 y 25 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

c) La existencia de intereses financieros, comerciales o de otro tipo en la entidad auditada, o influencias o relaciones que puedan comprometer o que comprometan la objetividad del auditor.

d) Cuando concurriendo situaciones que suponen amenazas a la independencia, la importancia de los factores de los que proceden en relación con las medidas de salvaguarda aplicadas o que puedan aplicarse es tal que no reduce a un nivel aceptablemente bajo la amenaza producida por dichos factores, de conformidad con lo previsto en el artículo 41.

2. A los efectos de lo establecido en el artículo 14.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá que el auditor de cuentas ha participado de cualquier manera en la gestión o toma de decisiones de la entidad auditada cuando la presentación de propuestas, informes o recomendaciones influya en el ejercicio de las funciones, de facto o en apariencia, temporales o permanentes, que son propias del órgano de administración, de los cargos directivos, incluido el responsable del área económica financiera, o de quien desempeñe funciones de supervisión o control interno en la entidad auditada. Asimismo, se considerará que el auditor de cuentas participa en la gestión o toma de decisiones de la entidad auditada cuando preste servicios que afecten a la resolución de situaciones que pudieran afectar a la capacidad de la entidad para continuar como empresa en funcionamiento, la determinación de su estructura societaria o que impliquen la gestión del capital circulante, el suministro de información financiera, la optimización de procesos empresariales, la gestión de tesorería, la fijación de precios de transferencia, la creación de eficiencia en la cadena de suministro y otros similares.

Con carácter general, no se entenderá que el auditor de cuentas ha participado en la toma de decisiones de la entidad auditada cuando realice algún trabajo o emita algún informe o recomendación relacionada con cualquier servicio ajeno a la auditoría en la medida que concurran las siguientes circunstancias:

a) Permita a la entidad auditada decidir entre alternativas razonables que lleven a la toma de decisiones diferentes.

b) Estén basados en datos observables o en estándares o prácticas habituales.

c) La entidad auditada, mediante personas cualificadas y con experiencia, evalúe los trabajos o recomendaciones objeto del servicio y ponga dicha evaluación a disposición de las personas con competencia en la gestión o toma de decisiones en la entidad auditada.

En el caso de que no existieran alternativas posibles de acuerdo con la normativa aplicable o cuando de hecho no sea posible más que una solución deberá quedar adecuadamente documentada la justificación de esta situación en el archivo de auditoría.

Lo dispuesto en este apartado será de aplicación a las personas con condiciones de influir directa o indirectamente en el resultado de la auditoría definidas en el artículo 56.1.

3. Los auditores de cuentas deben evaluar su independencia tanto con carácter previo a la aceptación del trabajo como durante su desarrollo y hasta su finalización. A tal efecto, el auditor deberá disponer y tener implementadas las medidas organizativas y administrativas a que se refiere el artículo 28.2.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como mantener en todo momento una actitud de escepticismo profesional, en cuya virtud deba estar siempre alerta ante situaciones que puedan suponer una amenaza a la independencia y plantearse continuamente su independencia en relación con la entidad auditada.

4. Las menciones contenidas en este capítulo a las entidades auditadas y auditores de cuentas se entenderán realizadas a las personas y entidades a que se refieren los artículos 17 a 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en los casos y términos allí previstos y con las particularidades contempladas en este capítulo.

A efectos de lo establecido en el artículo 17.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderán vinculadas a la entidad auditada mediante una relación de control las entidades contempladas en el artículo 8.5, que estén domiciliadas en un Estado miembro de la Unión Europea. No obstante, se entenderán vinculadas a la entidad auditada las controladas por esta domiciliadas fuera de la Unión Europea únicamente respecto de la participación de cualquier manera en la gestión o toma de decisiones a que se refiere el 14.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y a la causa de incompatibilidad derivada de los servicios a que se refiere el artículo 16.1.b), apartados 1.º y 5.º, de dicha ley.

5. A los efectos de lo dispuesto en este capítulo, y en el supuesto en que se produzcan cambios en las condiciones o situación de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en particular en el caso de situaciones que supongan modificación o extinción de sociedades de auditoría, se estará a lo dispuesto en las normas de transmisión y sucesión contenidas en el artículo 83 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, respecto de aquellos sujetos a quienes se transmitiría.


[Bloc 64: #RAC-a38]

Article 38. Conflicte d’interessos.

1. Als efectes del que estableixen els articles 14.4 i 15.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que l’auditor de comptes incorre en conflicte d’interessos quan la decisió, el judici o el criteri que s’hagi d’adoptar pugui afectar els seus interessos de naturalesa personal, econòmica o professional, perquè suposi un benefici o un perjudici a aquests.

El conflicte d’interessos pot estar originat per l’existència d’un interès financer, comercial o d’un altre tipus, o per l’existència de relacions o interessos comuns o contraposats entre l’auditor, o la persona afectada d’acord amb l’apartat 2 següent, i l’entitat auditada.

Entre aquestes circumstàncies també s’hi inclouen els supòsits en què:

a) L’auditor de comptes presti un servei relacionat amb una qüestió a dues entitats o més, inclosa l’entitat auditada, els interessos de les quals respecte a aquesta qüestió no són coincidents o són oposats.

b) Els interessos de l’auditor de comptes respecte a una qüestió i els interessos de l’entitat auditada relacionats amb aquesta qüestió són oposats.

2. Als efectes del que disposa aquest article, els conflictes d’interès poden derivar de la confluència o existència de:

a) Interessos propis de l’auditor.

b) Interessos dels familiars als quals es refereix l’article 3.12 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

c) Interessos de les persones i entitats a què es refereixen els articles 19 i 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

d) Interessos de persones jurídiques o entitats a les quals l’auditor de comptes hagi estat vinculat perquè té drets de vot, o perquè pertany al seu òrgan d’administració, o per una relació laboral o professional de qualsevol tipus en els dos anys anteriors al nomenament d’auditor.

3. De conformitat amb el que estableix l’article 15.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els conflictes d’interessos s’han d’analitzar com una amenaça a la independència, llevat que els beneficis o perjudicis derivats d’aquest conflicte resultin insignificants o intranscendents. A aquests efectes es consideren insignificants o intranscendents quan resultin d’escassa importància quantitativa en el curs normal dels negocis i en condicions de mercat i no tinguin capacitat d’influir en la decisió, judici o criteri de l’auditor.


[Bloque 64: #RAC-a38]

Artículo 38. Conflicto de intereses.

1. A los efectos de lo establecido en los artículos 14.4 y 15.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende que el auditor de cuentas incurre en conflicto de intereses cuando la decisión, juicio o criterio que se vaya a adoptar, pueda afectar a sus intereses de naturaleza personal, económica o profesional, por suponer un beneficio o un perjuicio a los mismos.

El conflicto de intereses puede estar originado por la existencia de un interés financiero, comercial o de otro tipo, o por la existencia de relaciones o intereses comunes o contrapuestos entre el auditor, o la persona afectada de acuerdo con el apartado 2 siguiente, y la entidad auditada.

Entre dichas circunstancias se encuentran también incluidos los supuestos en los que:

a) El auditor de cuentas preste un servicio relacionado con una cuestión a dos o más entidades, incluida la entidad auditada, cuyos intereses con respecto a dicha cuestión no son coincidentes o son opuestos.

b) Los intereses del auditor de cuentas con respecto a una cuestión y los intereses de la entidad auditada relacionados con dicha cuestión son opuestos.

2. A los efectos de lo dispuesto en este artículo, los conflictos de interés pueden venir derivados de la confluencia o existencia de:

a) Intereses propios del auditor.

b) Intereses de los familiares a los que se refiere el artículo 3.12 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

c) Intereses de las personas y entidades a que se refieren los artículos 19 y 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

d) Intereses de personas jurídicas o entidades a las que el auditor de cuentas haya estado vinculado por tener derechos de voto, o por pertenecer a su órgano de administración, o por una relación laboral o profesional de cualquier tipo en los dos años anteriores al nombramiento de auditor.

3. De conformidad con lo establecido en el artículo 15.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los conflictos de intereses deberán analizarse como amenaza a la independencia, salvo que los beneficios o perjuicios derivados de dicho conflicto resulten insignificantes o intranscendentes. A estos efectos se considerarán insignificantes o intrascendentes cuando resulten de escasa importancia cuantitativa en el curso normal de los negocios y en condiciones de mercado y no tengan capacidad de influir en la decisión, juicio o criterio del auditor.


[Bloc 65: #RAC-a39]

Article 39. Amenaces a la independència.

1. La independència dels auditors de comptes es pot veure afectada, entre d’altres, pels tipus d’amenaces següents:

a) Interès propi: per l’existència d’un interès financer, comercial o d’un altre tipus, inclòs el motivat per l’existència de relacions o interessos econòmics comuns o contraposats.

b) Autorevisió: per la necessitat de portar a terme en la realització del treball d’auditoria procediments que suposin revisions o avaluacions de resultats, judicis o criteris emesos anteriorment per l’auditor en relació amb dades o informació que l’entitat auditada va considerar en prendre decisions amb efecte en la informació financera continguda en els comptes, documents o estats auditats.

c) Advocacia: pel manteniment d’una posició a favor o en contra de l’entitat auditada, fins i tot quan aquesta posició es pugui mantenir en relació amb tercers.

d) Familiaritat o confiança: per la influència i proximitat excessiva derivada de les característiques, condicions i circumstàncies de la relació que es pugui mantenir amb els accionistes, administradors o directius de l’entitat auditada.

e) Intimidació: per la possibilitat de ser dissuadit o condicionat per pressió o influència indeguda, incloses les que puguin tenir a veure amb el manteniment del treball d’auditoria de comptes o d’altres serveis que s’hagin de prestar.

2. Les amenaces a la independència poden provenir tant de situacions, relacions o serveis que originen la incompatibilitat de l’auditor de comptes com d’altres de diferents, d’acord amb el que estableixen els articles 14 a 25 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i que puguin comprometre la independència de l’auditor.


[Bloque 65: #RAC-a39]

Artículo 39. Amenazas a la independencia.

1. La independencia de los auditores de cuentas puede verse afectada por, entre otros, los siguientes tipos de amenazas:

a) Interés propio: por la existencia de un interés financiero, comercial o de otro tipo, incluido el motivado por la existencia de relaciones o intereses económicos comunes o contrapuestos.

b) Autorrevisión: por la necesidad de llevar a cabo en la realización del trabajo de auditoría procedimientos que supongan revisiones o evaluaciones de resultados, juicios o criterios emitidos anteriormente por el auditor en relación con datos o información que la entidad auditada consideró al tomar decisiones con efecto en la información financiera contenida en las cuentas, documentos o estados auditados.

c) Abogacía: por el mantenimiento de una posición a favor o en contra de la entidad auditada, incluso cuando dicha posición pudiera mantenerse en relación con terceros.

d) Familiaridad o confianza: por la influencia y proximidad excesiva derivada de las características, condiciones y circunstancias de la relación que pudiera mantenerse con los accionistas, administradores o directivos de la entidad auditada.

e) Intimidación: por la posibilidad de ser disuadido o condicionado por presión o influencia indebida, incluidas las que pudieran tener que ver con el mantenimiento del trabajo de auditoría de cuentas o de otros servicios a prestar.

2. Las amenazas a la independencia pueden provenir tanto de situaciones, relaciones o servicios que originan la incompatibilidad del auditor de cuentas, como de otras distintas a estas, de acuerdo con lo establecido en los artículos 14 a 25 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y que pudieran comprometer la independencia del auditor.


[Bloc 66: #RAC-a40]

Article 40. Identificació i avaluació d’amenaces.

1. Per tal que la independència dels auditors de comptes no resulti compromesa, aquests han d’aplicar els procediments necessaris, de conformitat amb el que disposa l’article 28.2.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, per detectar les situacions, els serveis i les relacions que puguin suposar amenaces a la seva independència, que concorrin en relació amb l’entitat auditada o les seves vinculades i amb les persones o entitats a què es refereixen els articles 18 a 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. Aquestes situacions i serveis han d’incloure, en tot cas, les circumstàncies que preveuen els articles 14, 15.2, 16, 23, 24.1 i 25 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

2. Per identificar l’existència dels diferents tipus d’amenaces a la independència, els auditors de comptes han d’analitzar i valorar les situacions, els serveis i les relacions considerant que cadascuna pot originar més d’una amenaça.

3. Una vegada identificades les amenaces d’independència, els auditors de comptes han d’avaluar la seva importància per determinar, considerant-les tant individualment com en el seu conjunt amb la resta d’amenaces identificades, el grau de risc en què es pugui veure compromesa la seva independència.

La importància de les amenaces depèn de factors, quantificables o no, com ara: la condició, el grau de responsabilitat o el càrrec, així com la proximitat o influència de les persones implicades; la naturalesa de la situació, servei o relació que origina l’amenaça; la confluència d’interessos i la seva significativitat i vinculació, així com l’efecte en la informació financera que s’ha d’auditar; la concurrència d’altres circumstàncies de les quals puguin sorgir altres amenaces, els serveis i les relacions mantinguts amb l’entitat auditada; i el context en què es duu a terme l’auditoria de comptes.

Una amenaça es considera significativa si, d’acord amb els factors que hi concorrin, tant individualment considerada com en el seu conjunt amb la resta d’amenaces identificades, s’incrementa el nivell de risc fins al punt que es vegi compromesa la seva independència.

4. En cas que es detectin amenaces a la independència procedents de les entitats vinculades a l’entitat auditada, en els termes a què es refereix l’article 3.15 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, als efectes d’avaluar el grau de risc en què resulta compromesa la independència de l’auditor, els auditors de comptes han de prendre en consideració, tant individualment com en el seu conjunt, el tipus de l’amenaça, la importància de les situacions, serveis, relacions o conflictes d’interessos per a l’auditor de comptes i, si s’escau, la significativitat de l’entitat vinculada en l’entitat auditada. A aquests efectes, s’han de considerar significatives les següents entitats vinculades a l’entitat auditada:

a) L’entitat dominant.

b) Les entitats controlades per l’entitat auditada.

c) Les entitats vinculades mitjançant l’existència d’una mateixa unitat de decisió, en els termes que indica l’article 8.4.b), sempre que tant aquestes entitats com l’entitat auditada siguin significatives, en termes d’importància relativa, per a l’entitat dominant.

d) Les entitats vinculades respecte de les quals l’entitat auditada exerceix influència significativa i siguin significatives, en termes d’importància relativa, per a aquesta entitat.

e) Les entitats vinculades que exerceixen influència significativa en l’entitat auditada, sempre que l’entitat auditada sigui significativa, en termes d’importància relativa, per a aquestes entitats.


[Bloque 66: #RAC-a40]

Artículo 40. Identificación y evaluación de amenazas.

1. Al objeto de que la independencia de los auditores de cuentas no resulte comprometida, estos deben aplicar los procedimientos necesarios, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 28.2.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, para detectar aquellas situaciones, servicios, relaciones que puedan suponer amenazas a su independencia, que concurran en relación con la entidad auditada o sus vinculadas y con las personas o entidades a que se refieren los artículos 18 a 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio. Dichas situaciones y servicios incluirán, en todo caso, las circunstancias contempladas en los artículos 14, 15.2, 16, 23, 24.1 y 25 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

2. Para la identificación de la existencia de los distintos tipos de amenazas a la independencia, los auditores de cuentas deberán analizar y valorar las situaciones, servicios y relaciones considerando que cada una de ellas puede originar más de una amenaza.

3. Una vez identificadas las amenazas de independencia, los auditores de cuentas deberán evaluar su importancia para determinar, considerándolas tanto individualmente como en su conjunto con el resto de amenazas identificadas, el grado de riesgo en que pueda verse comprometida su independencia.

La importancia de las amenazas depende de factores, cuantificables o no, tales como: la condición, grado de responsabilidad o cargo, así como la proximidad o influencia de las personas implicadas; la naturaleza de la situación, servicio o relación que origina la amenaza; la confluencia de intereses y su significatividad y vinculación, así como el efecto en la información financiera a auditar; la concurrencia de otras circunstancias de las que puedan surgir otras amenazas, los servicios y relaciones mantenidos con la entidad auditada; y el contexto en que se realiza la auditoría de cuentas.

Una amenaza se considerará significativa si, de acuerdo con los factores que concurran, tanto individualmente considerada como en su conjunto con el resto de amenazas identificadas, se incrementa el nivel de riesgo hasta el punto de que se vea comprometida su independencia.

4. En el caso de que se detecten amenazas a la independencia procedentes de las entidades vinculadas a la entidad auditada, en los términos a que se refiere el artículo 3.15 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, a efectos de evaluar el grado de riesgo en el que resulta comprometida la independencia del auditor, los auditores de cuentas tomarán en consideración, tanto individualmente como en su conjunto, el tipo de la amenaza, la importancia de las situaciones, servicios, relaciones o conflictos de intereses para el auditor de cuentas y, en su caso, la significatividad de la entidad vinculada en la entidad auditada. A estos efectos, se considerarán significativas las siguientes entidades vinculadas a la entidad auditada:

a) La entidad dominante.

b) Las entidades controladas por la entidad auditada.

c) Las entidades vinculadas mediante la existencia de una misma unidad de decisión, en los términos indicados en el artículo 8.4.b), siempre que tanto dichas entidades como la entidad auditada sean significativas, en términos de importancia relativa, para la entidad dominante.

d) Las entidades vinculadas respecto de las cuales la entidad auditada ejerce influencia significativa y sean significativas, en términos de importancia relativa, para dicha entidad.

e) Las entidades vinculadas que ejercen influencia significativa en la entidad auditada, siempre que la entidad auditada sea significativa, en términos de importancia relativa, para dichas entidades.


[Bloc 67: #RAC-a41]

Article 41. Aplicació de mesures de salvaguarda.

1. En el supòsit que els auditors de comptes, una vegada realitzada l’avaluació a què es refereix l’article anterior, arribin a la conclusió que l’amenaça identificada no és significativa per a la seva independència, no cal que apliquin les mesures de salvaguarda a què es refereix aquest article.

2. En el supòsit que d’acord amb l’article anterior, els auditors de comptes hagin identificat amenaces que considerin significatives per a la seva independència, han d’establir i aplicar les mesures de salvaguarda necessàries per eliminar o, si s’escau, per reduir a un nivell acceptablement baix aquestes amenaces.

A aquests efectes, s’han de tenir en consideració les mesures a què es refereix l’article 28.2.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, tant a escala d’organització interna com de treball d’auditoria, així com les mesures de salvaguarda que pugui proporcionar l’estructura de gestió i control de l’entitat auditada.

En tot cas, les mesures de salvaguarda que s’apliquin han de guardar relació, adequació i proporció amb la naturalesa del factor, interès, relació o circumstància que origina l’amenaça i el nivell d’importància associats a l’amenaça identificada.

Les mesures de salvaguarda poden consistir en prohibicions, restriccions o limitacions i altres polítiques i procediments, o una combinació d’aquestes.

3. En cas que les mesures de salvaguarda aplicades no eliminin les amenaces a la independència detectades o no redueixin a un nivell acceptablement baix el risc de falta d’independència, els auditors de comptes s’han d’abstenir de dur a terme l’auditoria i han d’actuar d’acord amb el que preveu l’article 10.3.

A aquests efectes, s’entén que es redueix a un nivell acceptablement baix el risc de falta d’independència en els supòsits en què, d’acord amb les circumstàncies i els factors que concorrin en relació amb l’entitat auditada i el treball d’auditoria en concret, es pugui concloure que l’auditor de comptes és capaç d’exercir un judici objectiu i imparcial sobre les qüestions tractades durant la realització del treball d’auditoria i que, per tant, no resulta compromesa la seva independència de l’auditor.


[Bloque 67: #RAC-a41]

Artículo 41. Aplicación de medidas de salvaguarda.

1. En el supuesto en que los auditores de cuentas, una vez realizada la evaluación a que se refiere el artículo anterior, lleguen a la conclusión de que la amenaza identificada no resulta significativa para su independencia, no será necesario que apliquen las medidas de salvaguarda a que se refiere este artículo.

2. En el supuesto de que de acuerdo con el artículo anterior, los auditores de cuentas hayan identificado amenazas que consideren como significativas para su independencia, deberán establecer y aplicar las medidas de salvaguarda necesarias para eliminar o, en su caso, para reducir a un nivel aceptablemente bajo las citadas amenazas.

A estos efectos, se tendrán en consideración las medidas a que se refiere el artículo 28.2.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, tanto a nivel de organización interna como de trabajo de auditoría, así como las medidas de salvaguarda que puedan venir proporcionadas por la estructura de gestión y control de la entidad auditada.

En todo caso, las medidas de salvaguarda que se apliquen deberán guardar relación, adecuación y proporción con la naturaleza del factor, interés, relación o circunstancia que origina la amenaza y el nivel de importancia asociados a la amenaza identificada.

Las medidas de salvaguarda podrán consistir en prohibiciones, restricciones o limitaciones y otras políticas y procedimientos, o una combinación de ellas.

3. En el caso de que las medidas de salvaguarda aplicadas no eliminen las amenazas a la independencia detectadas o no reduzcan a un nivel aceptablemente bajo el riesgo de falta de independencia, los auditores de cuentas deberán abstenerse de realizar la auditoría y actuar de acuerdo con lo previsto en el artículo 10.3.

A estos efectos, se entiende que se reduce a un nivel aceptablemente bajo el riesgo de falta de independencia en aquellos supuestos en los que, de acuerdo con las circunstancias y factores que concurran en relación con la entidad auditada y el trabajo de auditoría en concreto, se pudiera concluir que el auditor de cuentas es capaz de ejercer un juicio objetivo e imparcial sobre las cuestiones tratadas durante la realización del trabajo de auditoría y que, por tanto, no resulta comprometida su independencia del auditor.


[Bloc 68: #RAC-42]

Article 42. Documentació.

1. Per a cada treball d’auditoria de comptes, abans de l’emissió de l’informe d’auditoria, s’han de documentar i incorporar als papers de treball corresponents a aquest treball l’anàlisi i les conclusions a les quals s’ha arribat sobre la importància de les amenaces a la independència detectades i el detall de les mesures de salvaguarda aplicades i l’anàlisi i les conclusions a les quals s’ha arribat sobre com s’ha eliminat o, si s’escau, reduït a un grau acceptablement baix el risc d’independència.

2. Aquestes obligacions també existeixen en el supòsit de l’article 41.1, en què els auditors de comptes han de documentar en els seus papers de treball els procediments aplicats i les avaluacions efectuades que suportin la conclusió a la qual s’hagi arribat sobre això.

En cap cas, la mera referència al judici professional o a la conclusió a la qual s’hagi arribat s’entén com a justificativa de l’aplicació dels procediments i les mesures que exigeix aquest capítol.


[Bloque 68: #RAC-42]

Artículo 42. Documentación.

1. Para cada trabajo de auditoría de cuentas, antes de la emisión del informe de auditoría, deberán documentarse e incorporarse a los papeles de trabajo correspondientes a dicho trabajo el análisis y las conclusiones alcanzadas sobre la importancia de las amenazas a la independencia detectadas y el detalle de las medidas de salvaguarda aplicadas y el análisis y las conclusiones alcanzadas sobre cómo se ha eliminado o, en su caso, reducido a un grado aceptablemente bajo el riesgo de independencia.

2. Dichas obligaciones también existirán en el supuesto del artículo 41.1, en el que los auditores de cuentas deberán documentar en sus papeles de trabajo los procedimientos aplicados y evaluaciones efectuadas que soporten la conclusión alcanzada a este respecto.

En ningún caso, la mera referencia al juicio profesional o a la conclusión alcanzada se entenderá como justificativa de la aplicación de los procedimientos y medidas exigidas en este capítulo.


[Bloc 69: #RAC-t2-c2-s2]

Secció 2a Incompatibilitats


[Bloque 69: #RAC-t2-c2-s2]

Sección 2.ª Incompatibilidades


[Bloc 70: #RAC-t2-c2-s2-ss1]

Subsecció 1a Causes d’incompatibilitat derivades de situacions personals


[Bloque 70: #RAC-t2-c2-s2-ss1]

Subsección 1.ª Causas de incompatibilidad derivadas de situaciones personales


[Bloc 71: #RAC-a43]

Article 43. Exercici de càrrecs.

Als efectes del que preveu l’article 16.1.a).1r de la Llei 22/2015, de 20 de juliol:

a) La condició de membre de l’òrgan d’administració de l’entitat auditada inclou també la de l’òrgan equivalent que tingui atribuïda la gestió o representació de l’entitat auditada, de conformitat amb les normes aplicables segons la seva naturalesa jurídica. Així mateix, inclou qui és secretari de l’òrgan d’administració esmentat.

b) La condició de directiu concorre en qui, sigui quin sigui el vincle contractual amb l’entitat, exerceix funcions de direcció, perquè té autoritat i responsabilitat per planificar, dirigir i controlar les activitats de l’entitat, en dependència jeràrquica i funcional directa de l’òrgan d’administració de l’entitat auditada, de la seva comissió executiva o del seu conseller delegat o posició o òrgan equivalent.

c) El lloc de treball concorre en qui presti els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, segons la legislació laboral.

d) La condició de responsable de l’àrea econòmica financera concorre en qui, sigui quina sigui la seva vinculació contractual o càrrec en l’entitat, exerceixi la responsabilitat en relació amb la gestió, direcció o supervisió de l’àrea esmentada.

e) La funció de supervisió o control intern l’exerceix qui tingui atribuïdes facultats per orientar, determinar l’abast i el disseny dels procediments, recomanar i revisar o controlar la política i els procediments de l’entitat auditada, sigui quin sigui el vincle contractual que tingui amb l’entitat esmentada.


[Bloque 71: #RAC-a43]

Artículo 43. Desempeño de cargos.

A los efectos de lo previsto en el artículo 16.1.a).1.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio:

a) La condición de miembro del órgano de administración de la entidad auditada incluye también la del órgano equivalente que tenga atribuida la gestión o representación de la entidad auditada, de conformidad con las normas aplicables según su naturaleza jurídica. Asimismo incluye a quién es secretario de dicho órgano de administración.

b) La condición de directivo concurre en quién, cualquiera que sea el vínculo contractual con la entidad, ejerce funciones de dirección, al ostentar autoridad y responsabilidad para planificar, dirigir y controlar las actividades de la entidad, en dependencia jerárquica y funcional directa del órgano de administración de la entidad auditada, de su comisión ejecutiva o de su consejero delegado o posición u órgano equivalente.

c) El puesto de empleo concurre en quién preste sus servicios retribuidos por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección de otra persona, física o jurídica, según la legislación laboral.

d) La condición de responsable del área económica financiera concurre en quien, cualquiera que sea su vinculación contractual o cargo en la entidad, ejerza la responsabilidad en relación con la gestión, dirección o supervisión de dicha área.

e) La función de supervisión o control interno la ejerce quien tenga atribuidas facultades para orientar, determinar el alcance y diseño de los procedimientos, recomendar y revisar o controlar la política y procedimientos de la entidad auditada, cualquiera que sea el vínculo contractual que tenga con dicha entidad.


[Bloc 72: #RAC-a44]

Article 44. Interès significatiu directe.

Als efectes del que preveu l’article 16.1.a).2n de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén per interès significatiu directe l’interès financer, comercial o econòmic en l’entitat auditada, derivat de la subscripció d’un contracte, de la propietat d’un bé o de la titularitat d’un dret, per part de l’auditor de comptes.

En tot cas, s’entén per interès significatiu directe el que resulti de les circumstàncies següents:

a) La possessió d’instruments financers de l’entitat auditada o d’una entitat vinculada a aquesta quan, en aquest últim cas, siguin significatius per a qualsevol de les parts, en els termes que preveu l’article 45.2.

b) La concessió, el manteniment o la garantia de préstecs a l’entitat auditada, així com l’acceptació o el manteniment de préstecs o garanties de l’entitat auditada, sempre que es refereixi a un import que sigui significatiu.

No es considera causa d’incompatibilitat la realització d’aquestes operacions de volum significatiu sobre acceptació, manteniment de préstecs o garanties de l’entitat auditada, quan es duguin a terme amb entitats financeres, en condicions normals de mercat i independència mútua i seguint els procediments habituals per a la seva concessió.

Als efectes del que estableix aquest apartat es considera significatiu quan concorri la circumstància que preveu l’article 45.2.a) sobre instruments financers significatius.

En tot cas, l’auditor de comptes ha de valorar la incidència del seu endeutament i si representa un volum excessiu en relació amb el seu patrimoni, als efectes de determinar l’existència d’amenaces que en comprometin la independència.

c) El manteniment de relacions empresarials o comercials amb l’entitat auditada, diferents de la prestació de serveis d’auditoria de comptes o diferents d’aquests, sempre que tingui un valor significatiu per a qualsevol de les parts, llevat que es refereixi a l’adquisició de béns o serveis de l’entitat auditada, en el curs normal dels seus negocis i duta a terme en condicions de mercat i independència mútua.

S’entén inclosa en les relacions a les quals es refereix el paràgraf anterior la participació en un negoci comú amb l’entitat auditada, o amb els seus propietaris, administradors o directius.

Als efectes del que estableix aquest apartat, s’entén que té un valor significatiu quan en els honoraris de la relació comercial concorrin les circumstàncies que preveu l’article 52, així com quan suposi més del 10 per cent del patrimoni de l’auditor de comptes.

Quan es tracta d’una relació empresarial per activitats professionals, s’entén que té un valor significatiu quan els honoraris que generi representin més del 3 per cent de l’import net de la xifra de negocis de qualsevol de les parts, en el cas de societats d’auditoria o dels ingressos anuals en el cas d’auditors persones físiques.

d) La cessió o intercanvi de personal clau, que exerceixi funcions amb efecte significatiu en la informació economicofinancera de qualsevol de les dues entitats, en els termes que estableix l’article 52.


[Bloque 72: #RAC-a44]

Artículo 44. Interés significativo directo.

A los efectos de lo previsto en el artículo 16.1.a).2.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende por interés significativo directo el interés financiero, comercial o económico en la entidad auditada, derivado de la suscripción de un contrato, de la propiedad de un bien o de la titularidad de un derecho, por el auditor de cuentas.

En todo caso, se entenderá por interés significativo directo el que resulte de las siguientes circunstancias:

a) La posesión de instrumentos financieros de la entidad auditada o de una entidad vinculada a esta cuando, en este último caso, sean significativos para cualquiera de las partes, en los términos previstos en el artículo 45.2.

b) La concesión, mantenimiento o garantía de préstamos a la entidad auditada, así como la aceptación o mantenimiento de préstamos o garantías de la entidad auditada, siempre que se refiera a un importe que resulte significativo.

No se considerará causa de incompatibilidad, la realización de estas operaciones de volumen significativo sobre aceptación, mantenimiento de préstamos o garantías de la entidad auditada, cuando se realicen con entidades financieras, en condiciones normales de mercado e independencia mutua y siguiendo los procedimientos habituales para su concesión.

A los efectos de lo establecido en este apartado se considerará significativo cuando concurra la circunstancia prevista en el artículo 45.2.a) sobre instrumentos financieros significativos.

En todo caso, el auditor de cuentas deberá valorar la incidencia de su endeudamiento y si representa un volumen excesivo en relación con su patrimonio, a los efectos de determinar la existencia de amenazas que comprometan su independencia.

c) El mantenimiento de relaciones empresariales o comerciales con la entidad auditada, distintas de la prestación de servicios de auditoría de cuentas o distintos a estos, siempre que tenga un valor significativo para cualquiera de las partes, salvo que se refiera a la adquisición de bienes o servicios de la entidad auditada, en el curso normal de sus negocios y realizada en condiciones de mercado e independencia mutua.

Se entenderá incluida en las relaciones a que se refiere el párrafo anterior, la participación en un negocio común con la entidad auditada, o con sus propietarios, administradores o directivos.

A los efectos de lo establecido en este apartado, se entiende que tiene un valor significativo cuando en los honorarios de la relación comercial concurran las circunstancias contempladas en el artículo 52, así como cuando suponga más del 10 por ciento del patrimonio del auditor de cuentas.

Cuando se trata de una relación empresarial por actividades profesionales, se entenderá que tiene un valor significativo cuando los honorarios generados por la misma representen más del 3 por ciento del importe neto de la cifra de negocios de cualquiera de las partes, en el caso de sociedades de auditoría o de los ingresos anuales en el caso de auditores personas físicas.

d) La cesión o intercambio de personal clave, que desempeñe funciones con efecto significativo en la información económico-financiera de cualquiera de las dos entidades, en los términos establecidos en el artículo 52.


[Bloc 73: #RAC-a45]

Article 45. Instruments financers.

1. Als efectes del que estableix l’article 16.1.a).2n i 16.1.a).3r, de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén per instruments financers:

a) La participació o el compromís de tinença de participació o instruments de patrimoni en l’entitat auditada o d’una de vinculada a aquesta.

b) La tinença o el compromís de tinença de valors representatius de deute emesos per l’entitat auditada o d’una de vinculada a aquesta.

c) L’acceptació de drets de participació en els beneficis o resultats de l’entitat auditada o d’una de vinculada a aquesta.

d) La titularitat d’instruments financers derivats i interessos econòmics de qualsevol naturalesa, relacionats amb les participacions, els valors i els beneficis esmentats.

e) Els drets de vot que es poden controlar o exercir.

2. En tot cas, i als efectes del que disposa l’article 16.1.a).2n de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es considera que l’instrument financer és significatiu quan concorri qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Quan suposi més del 10 per cent del patrimoni de l’auditor de comptes.

b) Quan assoleixi, de manera directa o indirecta, almenys, un 5 per cent del capital social, dels drets de vot o del patrimoni de l’entitat auditada.

Als efectes del seu còmput, s’han d’aplicar els criteris que conté l’article 3 de les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.

c) Encara que no s’arribi al percentatge que preveu la lletra b), quan, com a conseqüència d’aquest instrument, i mitjançant les entitats vinculades a l’entitat auditada o a l’auditor de comptes, s’està en situació de poder influir en la gestió de l’entitat auditada o en el resultat de l’auditoria.


[Bloque 73: #RAC-a45]

Artículo 45. Instrumentos financieros.

1. A los efectos de lo establecido en el artículo 16.1.a).2.º y 16.1.a).3.º, de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende por instrumentos financieros:

a) La participación o el compromiso de tenencia de participación o instrumentos de patrimonio en la entidad auditada o de una vinculada a esta.

b) La tenencia o el compromiso de tenencia de valores representativos de deuda emitidos por la entidad auditada o de una vinculada a esta.

c) La aceptación de derechos de participación en los beneficios o resultados de la entidad auditada o de una vinculada a esta.

d) La titularidad de instrumentos financieros derivados e intereses económicos de cualquier naturaleza, relacionados con las participaciones, valores y beneficios mencionados.

e) Los derechos de voto que pueden controlarse o ejercerse.

2. En todo caso, y a efectos de lo dispuesto en el artículo 16.1.a).2.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se considerará que el instrumento financiero es significativo cuando concurra cualquiera de las siguientes circunstancias:

a) Cuando suponga más del 10 por ciento del patrimonio del auditor de cuentas.

b) Cuando alcance, de forma directa o indirecta, al menos, un 5 por ciento del capital social, de los derechos de voto o del patrimonio de la entidad auditada.

A los efectos de su cómputo, se aplicarán los criterios contenidos en el artículo 3 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas por el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.

c) Aunque no se alcance el porcentaje previsto en la letra b), cuando, como consecuencia de dicho instrumento, y mediante las entidades vinculadas a la entidad auditada o al auditor de cuentas, se está en situación de poder influir en la gestión de la entidad auditada o en el resultado de la auditoría.


[Bloc 74: #RAC-a46]

Article 46. Obsequis o favors.

Als efectes del que estableix l’article 16.1.a).4t de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que els obsequis o favors tenen un valor insignificant quan, amb l’avaluació dels fets i les circumstàncies que concorren en cada cas, es pugui concloure que, atenent la seva naturalesa i valor siguin d’una importància quantitativa escassa, es produeixin en el curs normal de l’auditoria i no influeixin ni tinguin intenció d’influir en l’objectivitat i les decisions de l’auditor.

Els auditors de comptes han d’establir en el codi de conducta al qual es refereix l’article 67.2.b) la política d’obsequis i favors que permeti complir el que estableix l’article 16.1.a).4t de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, així com els procediments per divulgar-la.


[Bloque 74: #RAC-a46]

Artículo 46. Obsequios o favores.

A los efectos de lo establecido en el artículo 16.1.a).4.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende que los obsequios o favores tienen un valor insignificante cuando, evaluando los hechos y circunstancias concurrentes en cada caso, pudiera concluirse que, atendiendo a su naturaleza y valor resulten de escasa importancia cuantitativa, se produzcan en el curso normal de la auditoría y no influyan ni tengan intención de influir en la objetividad y decisiones del auditor.

Los auditores de cuentas deberán establecer en el código de conducta al que se refiere el artículo 67.2.b), la política de obsequios y favores que permita cumplir con lo establecido en el artículo 16.1.a).4.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, así como los procedimientos para su divulgación.


[Bloc 75: #RAC-t2-c2-s2-ss2]

Subsecció 2a Causes d’incompatibilitat derivades de serveis prestats


[Bloque 75: #RAC-t2-c2-s2-ss2]

Subsección 2.ª Causas de incompatibilidad derivadas de servicios prestados


[Bloc 76: #RAC-a47]

Article 47. Serveis de comptabilitat o preparació dels registres comptables o d’estats financers.

En els serveis a què es refereix l’article 16.1.b).1r de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entenen inclosos, en tot cas, qualsevol servei o activitat relativa a l’elaboració dels registres, estats o documents comptables esmentats, així com la cooperació o participació en la seva elaboració o preparació o en la de les dades o informació que van servir de base per elaborar aquells estats o documents, i independentment que l’entitat auditada assumeixi o no la responsabilitat en la seva realització o preparació.

El que estableix aquest apartat no impedeix les comunicacions necessàries que, si s’escau, l’auditor de comptes ha de fer als responsables de l’entitat auditada en el desenvolupament d’un treball d’auditoria, en relació amb les incorreccions detectades i l’aplicació adequada de la normativa comptable, de conformitat amb el que requereixen les normes d’auditoria de comptes.


[Bloque 76: #RAC-a47]

Artículo 47. Servicios de contabilidad o preparación de los registros contables o de estados financieros.

En los servicios a que se refiere el artículo 16.1.b).1.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entienden incluidos, en todo caso, cualquier servicio o actividad relativa a la elaboración de los citados registros, estados o documentos contables, así como la cooperación o participación en su elaboración o preparación o en la de los datos o información que sirvieron de base para elaborar aquellos estados o documentos, e independientemente de que se asuma o no por la entidad auditada la responsabilidad en su realización o preparación.

Lo establecido en este apartado no impedirá las necesarias comunicaciones que, en su caso, el auditor de cuentas debe realizar a los responsables de la entidad auditada en el desarrollo de un trabajo de auditoría, en relación con las incorrecciones detectadas y la adecuada aplicación de la normativa contable, de conformidad con lo requerido por las normas de auditoría de cuentas.


[Bloc 77: #RAC-a48]

Article 48. Serveis de valoració.

Als efectes del que preveu l’article 16.1.b.2n de la Llei 22/2015, de 20 de juliol:

a) Els serveis de valoració consisteixen en la fixació o assignació d’un valor econòmic a un actiu o passiu, un conjunt d’actius o passius, un compromís, un negoci o una activitat empresarial en el seu conjunt, mitjançant l’assumpció d’hipòtesis o supòsits i l’aplicació de mètodes o tècniques, o la combinació de totes dues, respecte a esdeveniments futurs.

S’entenen inclosos aquells serveis en què els elements utilitzats en la valoració estan predeterminats per disposicions normatives, encara que aquestes no permetin l’opció de diferents alternatives, hipòtesis o metodologies que puguin conduir a resultats substancialment diferents.

b) S’entén que els serveis de valoració no tenen efecte directe en els estats financers auditats quan no hagin servit de base per al registre comptable o el suport de valoració atribuït a un actiu, passiu o un conjunt qualsevol d’aquests en els comptes anuals, estats financers o altres documents comptables de l’entitat auditada.

c) S’entén que els serveis de valoració tenen un efecte de poca importància relativa, per separat o en el seu conjunt de manera agregada a altres serveis, en els estats financers auditats, quan en el valor assignat o atribuït no concorrin les circumstàncies que preveu l’article 52.

d) Als efectes del compliment del requisit de documentació de l’article 16.1.b 2n ii) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’ha d’incloure, almenys, el valor fixat o assignat com a resultat del servei de valoració, els criteris, hipòtesis i dades utilitzades per arribar al valor esmentat i l’estimació de l’efecte en els estats financers en termes d’importància relativa.


[Bloque 77: #RAC-a48]

Artículo 48. Servicios de valoración.

A los efectos de lo previsto en el artículo 16.1.b.2.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio:

a) Los servicios de valoración consisten en la fijación o asignación de un valor económico a un activo o pasivo, un conjunto de activos o pasivos, un compromiso, un negocio o a una actividad empresarial en su conjunto, mediante la asunción de hipótesis o supuestos y la aplicación de métodos o técnicas, o la combinación de ambas, con respecto a acontecimientos futuros.

Se entenderán incluidos aquellos servicios en los que los elementos utilizados en la valoración están predeterminados por disposiciones normativas, aun cuando estas no permitan la opción de distintas alternativas, hipótesis o metodologías que puedan conducir a resultados sustancialmente diferentes.

b) Se entenderá que los servicios de valoración no tienen efecto directo en los estados financieros auditados cuando no hayan servido de base para el registro contable o el soporte de valoración atribuido a un activo, pasivo o un conjunto cualquiera de estos en las cuentas anuales, estados financieros u otros documentos contables de la entidad auditada.

c) Se entenderá que los servicios de valoración tienen un efecto de poca importancia relativa, por separado o en su conjunto de forma agregada a otros servicios, en los estados financieros auditados, cuando en el valor asignado o atribuido no concurran las circunstancias contempladas en el artículo 52.

d) A efectos del cumplimiento del requisito de documentación del artículo 16.1.b 2.º ii) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se deberá incluir, al menos, el valor fijado o asignado como resultado del servicio de valoración, los criterios, hipótesis y datos utilizados para alcanzar dicho valor y la estimación del efecto en los estados financieros en términos de importancia relativa.


[Bloc 78: #RAC-a49]

Article 49. Serveis d’auditoria interna.

Als efectes de l’excepció que preveu l’article 16.1.b).3r de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor de comptes ha de deixar constància en el contracte subscrit a aquest efecte que l’entitat auditada assumeix la responsabilitat de l’establiment i del manteniment del sistema global de control intern, de la determinació de l’abast, el risc i la freqüència dels procediments d’auditoria interna, de la consideració, decisió i execució dels resultats i les recomanacions proporcionats per l’auditoria interna, així com que l’auditor de comptes no participa en la presa de decisions sobre la gestió i el control de la prestació dels serveis d’auditoria interna.

El que disposa aquest apartat s’entén sense perjudici de la revisió per part de l’auditor de comptes dels resultats proporcionats per l’auditoria interna de l’entitat als efectes del treball d’auditoria de comptes, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.


[Bloque 78: #RAC-a49]

Artículo 49. Servicios de auditoría interna.

A los efectos de la excepción prevista en el artículo 16.1.b).3.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de cuentas deberá dejar constancia en el contrato suscrito a tal efecto de que la entidad auditada asume la responsabilidad del establecimiento y del mantenimiento del sistema global de control interno, de la determinación del alcance, riesgo y frecuencia de los procedimientos de auditoría interna, de la consideración, decisión y ejecución de los resultados y recomendaciones proporcionados por la auditoría interna, así como de que el auditor de cuentas no participa en la toma de decisiones sobre la gestión y control de la prestación de los servicios de auditoría interna.

Lo dispuesto en este apartado se entiende sin perjuicio de la revisión por parte del auditor de cuentas de los resultados proporcionados por la auditoría interna de la entidad a los efectos del trabajo de auditoría de cuentas, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.


[Bloc 79: #RAC-a50]

Article 50. Serveis d’advocacia.

Als efectes del que preveu l’article 16.1.b).4t de la Llei 22/2015, de 20 de juliol:

a) S’entén que dos consells d’administració no són diferents quan existeix coincidència en la majoria dels seus membres. En cas que els dos consells d’administració estiguin formats per un nombre parell de membres, no es consideren diferents quan, almenys, la meitat dels membres d’un consell constitueixi la meitat de l’altre.

b) S’entén que els serveis versen sobre qüestions que poden tenir una incidència significativa, mesurada en termes d’importància relativa, en els estats financers corresponents a l’exercici auditat, quan concorrin les circumstàncies que preveu l’article 52.


[Bloque 79: #RAC-a50]

Artículo 50. Servicios de abogacía.

A los efectos de lo previsto en el artículo 16.1.b).4.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio:

a) Se entenderá que dos Consejos de Administración no son diferentes cuando existe coincidencia en la mayoría de sus miembros. En el caso de que los dos Consejos de Administración estén formados por un número par de miembros no se considerarán diferentes cuando, al menos, la mitad de los miembros de uno de ellos constituya la mitad del otro Consejo.

b) Se entiende que los servicios versan sobre cuestiones que pueden tener una incidencia significativa, medida en términos de importancia relativa, en los estados financieros correspondientes al ejercicio auditado, cuando concurran las circunstancias contempladas en el artículo 52.


[Bloc 80: #RAC-a51]

Article 51. Serveis de disseny i posada en pràctica de procediments de control intern o de gestió de riscos, o del disseny o aplicació dels sistemes informàtics.

Als efectes de l’excepció que preveu l’article 16.1.b).5è de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor de comptes ha de deixar constància en el contracte subscrit a aquest efecte que l’entitat auditada assumeix la responsabilitat de l’establiment i el manteniment del sistema global de control intern, o que el servei s’ha de prestar seguint les especificacions establertes per l’entitat esmentada, i hi ha de constar igualment que aquesta assumeix la responsabilitat del procés de disseny, execució i avaluació, inclosa qualsevol decisió sobre això, i del funcionament del sistema esmentat.

De la mateixa manera s’ha de deixar constància documental de les instruccions i especificacions establertes per l’entitat auditada en cas que es prestin els serveis a què es refereix aquest apartat.

El que disposa aquest apartat s’entén sense perjudici de l’avaluació o revisió dels procediments del control intern o de gestió de riscos relacionats amb l’elaboració o el control de la informació financera dissenyats o implantats per l’entitat auditada o un tercer o dels controls interns, o del disseny o funcionament dels sistemes informàtics de la informació financera de l’entitat auditada realitzat amb motiu del treball d’auditoria, de la qual pugui resultar la proposta de recomanacions a la direcció de l’entitat auditada d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.


[Bloque 80: #RAC-a51]

Artículo 51. Servicios de diseño y puesta en práctica de procedimientos de control interno o de gestión de riesgos, o del diseño o aplicación de los sistemas informáticos.

A los efectos de la excepción prevista en el artículo 16.1.b).5.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de cuentas deberá dejar constancia en el contrato suscrito a tal efecto de que la entidad auditada asume la responsabilidad del establecimiento y mantenimiento del sistema global de control interno, o de que el servicio se prestará siguiendo las especificaciones establecidas por dicha entidad, constando igualmente que esta asume la responsabilidad del proceso de diseño, ejecución y evaluación, incluida cualquier decisión al respecto, y del funcionamiento de dicho sistema.

De igual modo deberá dejarse constancia documental de las instrucciones y especificaciones establecidas por la entidad auditada en el caso de prestarse los servicios a que se refiere este apartado.

Lo dispuesto en este apartado se entiende sin perjuicio de la evaluación o revisión de los procedimientos del control interno o de gestión de riesgos relacionados con la elaboración o control de la información financiera diseñados o implantados por la entidad auditada o un tercero o de los controles internos, o del diseño o funcionamiento de los sistemas informáticos de la información financiera de la entidad auditada realizado con motivo del trabajo de auditoría, de la que pudiera resultar la propuesta de recomendaciones a la dirección de la entidad auditada de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.


[Bloc 81: #RAC-t2-c2-s2-ss3]

Subsecció 3a Normes comunes


[Bloque 81: #RAC-t2-c2-s2-ss3]

Subsección 3.ª Normas comunes


[Bloc 82: #RAC-a52]

Article 52. Importància relativa i incidència significativa.

Als efectes del que estableixen la secció 2a del capítol III i la secció 3a del capítol IV del títol I de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i aquest capítol, s’entén que una situació o servei té incidència significativa o no té un efecte de poca importància relativa, per separat o en el seu conjunt de manera agregada a altres situacions o serveis, quan concorri qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Els interessos, valors assignats, quantitats afectades, separadament o conjuntament, superin els nivells o les xifres d’importància relativa que ha de fixar l’auditor de comptes en la realització del treball d’auditoria dels comptes anuals referits o altres estats financers per als estats financers en el seu conjunt, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.

b) Els interessos, valors assignats o quantitats afectades, separadament o conjuntament, superin de manera directa o indirecta el paràmetre, entre els quals s’indiquen a continuació, que sigui més representatiu en funció de les circumstàncies que concorrin en l’entitat auditada, que figurin en els comptes anuals o estats financers corresponents a l’exercici comprès en el període de vigència d’incompatibilitats que preveu l’article 21 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol:

1r El 3 per cent de l’actiu total.

2n El 5 per cent de l’import net de la xifra de negocis.


[Bloque 82: #RAC-a52]

Artículo 52. Importancia relativa e incidencia significativa.

A los efectos de lo establecido en la sección 2.ª del capítulo III y de la sección 3.ª del capítulo IV del título I de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y de este capítulo, se entiende que una situación o servicio tiene incidencia significativa o no tiene un efecto de poca importancia relativa, por separado o en su conjunto de forma agregada a otras situaciones o servicios, cuando concurran cualquiera de las siguientes circunstancias:

a) Los intereses, valores asignados, cantidades afectadas, separada o conjuntamente, superen los niveles o cifras de importancia relativa que ha de fijar el auditor de cuentas en la realización del trabajo de auditoría de las referidas cuentas anuales u otros estados financieros para los estados financieros en su conjunto, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.

b) Los intereses, valores asignados o cantidades afectadas, separada o conjuntamente, superen de forma directa o indirecta, el parámetro, entre los que se indican a continuación, que sea más representativo en función de las circunstancias que concurran en la entidad auditada, que figuren en las cuentas anuales o estados financieros correspondientes al ejercicio comprendido en el periodo de vigencia de incompatibilidades contemplado en el artículo 21 de la Ley 22/2015, de 20 de julio:

1.º El 3 por ciento del activo total.

2.º El 5 por ciento del importe neto de la cifra de negocios.


[Bloc 83: #RAC-t2-c2-s3]

Secció 3a Particularitats de les normes d’extensions


[Bloque 83: #RAC-t2-c2-s3]

Sección 3.ª Particularidades de las normas de extensiones


[Bloc 84: #RAC-a53]

Article 53. Elaboració d’informació significativa.

Als efectes del que estableixen els articles 18.2.a).2n i 20.2.a).1r de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que un lloc de treball o càrrec de directiu afecta l’elaboració d’informació significativa, mesurada en termes d’importància relativa, continguda en els comptes anuals, estats financers o altres documents comptables auditats, quan les xifres o dades corresponents als saldos, partides o àrees a què es refereix la informació esmentada superin els nivells o les xifres d’importància relativa fixades per l’auditor de comptes en la realització del treball d’auditoria dels estats o documents referits per als estats financers en el seu conjunt, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria, i en tot cas, quan superi el 3% de l’actiu total o el 5% de l’import net de la xifra de negocis que figurin en els comptes anuals o estats financers corresponents a l’exercici comprès en el període de vigència d’incompatibilitats que preveu l’article 21 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 84: #RAC-a53]

Artículo 53. Elaboración de información significativa.

A los efectos de lo establecido en los artículos 18.2.a).2.º y 20.2.a).1.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entiende que un puesto de empleo o cargo de directivo, afecta a la elaboración de información significativa, medida en términos de importancia relativa, contenida en las cuentas anuales, estados financieros u otros documentos contables auditados, cuando las cifras o datos correspondientes a los saldos, partidas o áreas a que se refiere dicha información superen los niveles o cifras de importancia relativa fijadas por el auditor de cuentas en la realización del trabajo de auditoría de los referidos estados o documentos para los estados financieros en su conjunto, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría, y en todo caso, cuando supere el 3% del activo total o el 5% del importe neto de la cifra de negocios que figuren en las cuentas anuales o estados financieros correspondientes al ejercicio comprendido en el periodo de vigencia de incompatibilidades contemplado en el artículo 21 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 85: #RAC-a54]

Article 54. Incompatibilitats derivades d’instruments financers.

1. En aquells casos en què la possessió d’instruments financers no suposi causa d’incompatibilitat, la realització d’operacions amb aquests instruments financers de l’entitat auditada o les seves vinculades no ha de generar una situació d’incompatibilitat. A aquests efectes, les operacions efectuades en cada exercici durant el període de vigència al qual es refereix l’article 21 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han de tenir en compte de manera acumulada per volum de transaccions.

2. Als efectes del que estableixen els articles 18 a 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es considera que els instruments financers són significatius o el volum d’operacions realitzat sobre aquests instruments és significatiu quan concorri qualsevol de les circumstàncies que preveu l’article 45.2.

Als efectes del que estableix l’article 18.2.b) i 18.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es considera que els instruments financers són molt significatius o el volum d’operacions realitzat sobre aquests instruments és molt significatiu quan concorrent-hi qualsevol de les circumstàncies que preveu l’article 45.2, aquestes superin el doble del percentatge que s’hi s’estableix.


[Bloque 85: #RAC-a54]

Artículo 54. Incompatibilidades derivadas de instrumentos financieros.

1. En aquellos casos en que la posesión de instrumentos financieros no suponga causa de incompatibilidad, la realización de operaciones con dichos instrumentos financieros de la entidad auditada o sus vinculadas no generará situación de incompatibilidad. A estos efectos, las operaciones realizadas en cada ejercicio durante el periodo de vigencia al que se refiere el artículo 21 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán tenerse en cuenta de forma acumulada por volumen de transacciones.

2. A los efectos de lo establecido en los artículos 18 a 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se considerará que los instrumentos financieros son significativos o el volumen de operaciones realizado sobre estos instrumentos es significativo cuando concurra cualquiera de las circunstancias contempladas en el artículo 45.2.

A los efectos de lo establecido en el artículo 18.2.b) y 18.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se considerará que los instrumentos financieros son muy significativos o el volumen de operaciones realizado sobre estos instrumentos es muy significativo cuando concurriendo cualquiera de las circunstancias contempladas en el artículo 45.2, estas superen el doble del porcentaje que allí se establece.


[Bloc 86: #RAC-a55]

Article 55. Caràcter significatiu d’una entitat vinculada per relació de control o influència significativa en termes d’importància relativa.

Als efectes del que estableixen l’article 18.2.a).3r, l’article 18.2.b).2n, l’article 18.2.c).1r, l’article 18.2.d), l’article 19.2.a), l’article 19.2.b).1r, l’article 19.2.c).1r, l’article 19.2.e) i l’article 20.1, paràgraf tercer, de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i aquest capítol, s’entén que una entitat vinculada per una relació de control o influència significativa a l’entitat auditada és significativa per a aquesta, en termes d’importància relativa, quan les xifres o la informació que correspongui a la participació, control o poder d’intervenció que té l’entitat auditada en aquella entitat superen les xifres o nivells d’importància relativa que ha de fixar l’auditor de comptes en la realització del treball d’auditoria de l’entitat auditada per als estats financers en el seu conjunt, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.


[Bloque 86: #RAC-a55]

Artículo 55. Carácter significativo de una entidad vinculada por relación de control o influencia significativa en términos de importancia relativa.

A los efectos de lo establecido en el artículo 18.2.a).3.º, en el artículo 18.2.b).2.º, en el artículo 18.2.c).1.º, en el artículo 18.2.d), en el artículo 19.2.a), en el artículo 19.2.b).1.º, en el artículo 19.2.c).1.º, en el artículo 19.2.e), y en el artículo 20.1, párrafo tercero de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y de este capítulo, se entiende que una entidad vinculada por una relación de control o influencia significativa a la entidad auditada es significativa para esta, en términos de importancia relativa, cuando las cifras o información que correspondiera a la participación, control o poder de intervención que tiene la entidad auditada en aquella entidad superan las cifras o niveles de importancia relativa que ha de fijar el auditor de cuentas en la realización del trabajo de auditoría de la entidad auditada para los estados financieros en su conjunto, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.


[Bloc 87: #RAC-a56]

Article 56. Persones o entitats relacionades directament amb l’auditor de comptes.

1. Als efectes del que disposa l’article 19.1.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, es presumeix que participen o tenen capacitat per influir en el resultat final del treball d’auditoria o responsabilitat de supervisió o gestió en la realització del treball i poden influir directament en la seva valoració i resultat final, les persones següents:

a) Les que participen directament i de manera rellevant en l’acceptació i realització del treball d’auditoria determinat, i, en tot cas, les que tinguin assignades les competències de supervisió i revisió del treball d’auditoria.

b) Els qui siguin professionals d’altres disciplines i participen en el treball d’auditoria com a experts, encara que no formin part de l’organització de l’auditor de comptes.

c) Les persones amb responsabilitat en la revisió del control de qualitat del treball d’auditoria, tant si formen part de l’organització de l’auditor de comptes com si no.

d) En societats d’auditoria, addicionalment, els qui tinguin capacitat per influir directament en la valoració i en les conclusions a les quals s’hagi arribat en el treball.

2. Als efectes del que disposa l’article 19.1.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén en tot cas que estan vinculats els socis pertanyents a la mateixa societat d’auditoria en nom de la qual s’ha emès l’informe d’auditoria, així com els auditors de comptes que estiguin designats en la societat per emetre informes d’auditoria en nom seu.

Així mateix, es considera que altres societats d’auditoria estan vinculades directament o indirectament a l’auditor de comptes quan concorrin les relacions i situacions a què es refereix l’article 8.4, així com quan tinguin socis comuns, encara que no existeixi participació directa entre aquestes.

3. Les persones a què es refereix l’article 19.1.d) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, són aquelles que estiguin assignades a un treball d’auditoria concret per a la seva realització o que intervinguin o exerceixin funcions en el seguiment del sistema de control de qualitat.


[Bloque 87: #RAC-a56]

Artículo 56. Personas o entidades relacionadas directamente con el auditor de cuentas.

1. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 19.1.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se presume que participan o tienen capacidad para influir en el resultado final del trabajo de auditoría o responsabilidad de supervisión o gestión en la realización del trabajo pudiendo influir directamente en su valoración y resultado final, las siguientes personas:

a) Las que participan directamente y de forma relevante en la aceptación y realización del trabajo de auditoría determinado, y, en todo caso, las que tengan asignadas las competencias de supervisión y revisión del trabajo de auditoría.

b) Quienes sean profesionales de otras disciplinas y participan en el trabajo de auditoría como expertos, aunque no formen parte de la organización del auditor de cuentas.

c) Las personas con responsabilidad en la revisión del control de calidad del trabajo de auditoría, formen o no parte de la organización del auditor de cuentas.

d) En sociedades de auditoría, adicionalmente, quienes tengan capacidad para influir directamente en la valoración y en las conclusiones alcanzadas en el trabajo.

2. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 19.1.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá en todo caso que están vinculados los socios pertenecientes a la misma sociedad de auditoría en cuyo nombre se ha emitido el informe de auditoría, así como los auditores de cuentas que estuvieran designados en la sociedad para emitir informes de auditoría en su nombre.

Asimismo, se considerará que otras sociedades de auditoría se encuentran vinculadas directa o indirectamente al auditor de cuentas cuando concurran las relaciones y situaciones a que se refiere el artículo 8.4, así como cuando tengan socios comunes, aunque no exista participación directa entre ellas.

3. Las personas a que se refiere el artículo 19.1.d) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, son aquellas que estén asignadas a un concreto trabajo de auditoría para su realización o que intervengan o ejerzan funciones en el seguimiento del sistema de control de calidad.


[Bloc 88: #RAC-a57]

Article 57. Relacions amb possibles efectes o influència en el resultat del treball per raó de l’estructura i dimensió de la societat d’auditoria o la seva xarxa.

Als efectes del que disposen l’article 19.2.a).2n, l’article 19.2.e).2n, l’article 20.2.a).2n, l’article 20.2.b) i l’article 20.2.d) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que existeix incompatibilitat quan, per raó de l’estructura i la dimensió de la societat d’auditoria o de la xarxa a la qual pertany, es pugui concloure que el treball d’auditoria o el seu resultat podria haver estat diferent de l’assolit si no haguessin existit relacions o llaços propers entre l’auditor de comptes signant o societat d’auditoria i les persones a les quals es refereixen l’article 19.1, lletres c) i d), i l’article 20.1 de la Llei esmentada en els quals concorren aquestes relacions.

En tot cas, s’entén que concorren aquestes relacions o llaços propers quan es doni alguna de les circumstàncies següents entre les persones esmentades:

a) Quan, tot i no pertànyer a la mateixa societat d’auditoria, estan vinculats directament o indirectament mitjançant qualsevol tipus de pacte o acord de caràcter professional o relació de prestació de serveis entre si o per a tercers, de manera no aïllada.

b) Quan pertanyin o estiguin vinculats a una mateixa societat d’auditoria que tingui menys de quatre socis o auditors designats per signar informes d’auditoria en nom seu.

c) Quan, tot i pertànyer o estar vinculats a una mateixa societat d’auditoria, prestin serveis, de manera permanent, en la mateixa oficina, o en el mateix sector d’activitat.

d) Quan pertanyin a una mateixa xarxa en la qual el nombre de socis i auditors de comptes designats en conjunt sigui inferior a quatre.


[Bloque 88: #RAC-a57]

Artículo 57. Relaciones con posibles efectos o influencia en el resultado del trabajo por razón de la estructura y dimensión de la sociedad de auditoría o su red.

A los efectos de lo dispuesto en el artículo 19.2.a).2.º, en el artículo 19.2.e).2.º, en el artículo 20.2.a).2.º, en el artículo 20.2.b) y en el artículo 20.2.d) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá que existe incompatibilidad cuando, por razón de la estructura y dimensión de la sociedad de auditoría o de la red a que pertenece, se pudiera concluir que el trabajo de auditoría o su resultado podría haber sido distinto del alcanzado de no haber existido relaciones o lazos próximos entre el auditor de cuentas firmante o sociedad de auditoría y aquellas personas a que se refieren el artículo 19.1, letras c) y d), y el artículo 20.1 de la citada Ley en los que concurren dichas relaciones.

En todo caso, se entiende que concurren esas relaciones o lazos próximos cuando se den alguna de las siguientes circunstancias entre las citadas personas:

a) Cuando, no perteneciendo a la misma sociedad de auditoría, están vinculados directa o indirectamente mediante cualquier tipo de pacto o acuerdo de carácter profesional o relación de prestación de servicios entre sí o para terceros, de forma no aislada.

b) Cuando pertenezcan o estén vinculados a una misma sociedad de auditoría que tenga menos de cuatro socios o auditores designados para firmar informes de auditoría en su nombre.

c) Cuando, perteneciendo o estando vinculados a una misma sociedad de auditoría, presten servicios, de forma permanente, en la misma oficina, o en el mismo sector de actividad.

d) Cuando pertenezcan a una misma red en la que el número de socios y auditores de cuentas designados en conjunto sea inferior a cuatro.


[Bloc 89: #RAC-a58]

Article 58. Incompatibilitats derivades de situacions que concorren en altres persones o entitats pertanyents a la xarxa de l’auditor de comptes.

Als efectes del que preveu l’article 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, les persones i entitats de la xarxa de l’auditor de comptes, diferents de les que comprèn l’article 19.1 de la Llei esmentada, que poden originar a aquests una situació d’incompatibilitat, s’han de limitar a les següents:

a) Les entitats de la xarxa.

b) Els qui tinguin la condició de soci, administrador, secretari de l’òrgan d’administració o apoderat amb mandat general en una entitat de les referides a la lletra anterior.

c) Els qui, diferents dels anteriors, tinguin una posició en relació amb la propietat, presa de decisions, gestió, representació o assumpció de responsabilitats en les entitats referides a la lletra a), similar o molt pròxima a la que tenen les persones que descriu la lletra b) anterior.


[Bloque 89: #RAC-a58]

Artículo 58. Incompatibilidades derivadas de situaciones que concurren en otras personas o entidades pertenecientes a la red del auditor de cuentas.

A efectos de lo previsto en el artículo 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, las personas y entidades de la red del auditor de cuentas, distintas a las comprendidas en el artículo 19.1 de dicha ley, que podrán originar a estos una situación de incompatibilidad, se limitarán a las siguientes:

a) Las entidades de la red.

b) Quienes tengan la condición de socio, administrador, secretario del órgano de administración o apoderado con mandato general en una entidad de las referidas en la letra anterior.

c) Quienes, distintos de los anteriores, tuvieran una posición en relación con la propiedad, toma de decisiones, gestión, representación o asunción de responsabilidades en las entidades referidas en la letra a), similar o muy cercana a la ostentada por las personas descritas en la letra b) anterior.


[Bloc 90: #RAC-a59]

Article 59. Condicions d’eliminació de l’instrument financer.

1. No existeix una situació d’incompatibilitat derivada de la possessió o realització d’operacions d’instruments financers si es desfan, liquiden o s’efectuen amb anterioritat a l’acceptació del nomenament com a auditor de comptes.

2. Als efectes del que estableix l’article 21.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén per circumstàncies sobrevingudes alienes a la voluntat o control de l’auditor de comptes l’adquisició d’instruments financers en ocasió de transmissions mortis causa, o les derivades de noves situacions familiars, de reassignació de treballs o de noves funcions.

3. Les actuacions de l’auditor de comptes relatives a la resolució de les causes d’incompatibilitat derivades de la possessió o realització d’operacions d’instruments financers, en els supòsits a què es refereix l’article 21 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han de quedar documentades en els papers de treball de l’auditor.

En aquests supòsits s’han d’adoptar mesures específiques de salvaguarda sobre les actuacions dutes a terme per les persones afectades pels interessos financers a què es refereix aquest apartat.


[Bloque 90: #RAC-a59]

Artículo 59. Condiciones de eliminación del instrumento financiero.

1. No existirá una situación de incompatibilidad derivada de la posesión o realización de operaciones de instrumentos financieros si se deshacen, liquidan o se efectúan con anterioridad a la aceptación del nombramiento como auditor de cuentas.

2. A efectos de lo establecido en el artículo 21.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá por circunstancias sobrevenidas ajenas a la voluntad o control del auditor de cuentas la adquisición de instrumentos financieros con ocasión de transmisiones mortis causa, o las derivadas de nuevas situaciones familiares, de reasignación de trabajos o de nuevas funciones.

3. Las actuaciones del auditor de cuentas relativas a la resolución de las causas de incompatibilidad derivadas de la posesión o realización de operaciones de instrumentos financieros, en los supuestos a que se refiere el artículo 21 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán quedar documentadas en los papeles de trabajo del auditor.

En estos supuestos deberán adoptarse medidas específicas de salvaguarda sobre las actuaciones realizadas por las personas afectadas por los intereses financieros a que se refiere este apartado.


[Bloc 91: #RAC-t2-c2-s4]

Secció 4a Contractació i pròrroga


[Bloque 91: #RAC-t2-c2-s4]

Sección 4.ª Contratación y prórroga


[Bloc 92: #RAC-a60]

Article 60. Pròrroga i rescissió.

1. Als efectes de fer constar que el contracte d’auditoria queda tàcitament prorrogat per un termini de tres anys, qui tingui competència legal o estatutària en l’entitat auditada ha de comunicar aquest fet al Registre Mercantil corresponent al seu domicili social, mitjançant la presentació de l’acord o el certificat subscrit en aquest sentit, en un termini que no pot anar més enllà de la data en què es presentin per al seu dipòsit els comptes anuals auditats corresponents a l’últim exercici del període contractat.

2. La rescissió del contracte d’auditoria o revocació del nomenament d’auditor per part dels òrgans competents han d’estar originats per l’existència de causa justa, sense perjudici de les circumstàncies que puguin motivar la no-emissió de l’informe d’auditoria o la renúncia a continuar amb el contracte d’auditoria per part de l’auditor. En tot cas, s’entén per causa justa l’extinció de l’obligació d’auditar els comptes anuals de l’entitat.

3. En els supòsits de rescissió del contracte d’auditoria o de revocació del nomenament d’auditor, la comunicació d’aquesta circumstància a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i al Registre Mercantil corresponent s’ha de fer en un termini de deu dies hàbils des que s’hagi produït. En aquesta comunicació hi han de figurar de manera expressa les causes que han motivat la rescissió del contracte o revocació del nomenament.

En el cas d’auditories no obligatòries no cal fer aquestes comunicacions, llevat que el nomenament d’auditor estigui inscrit en el Registre Mercantil corresponent al domicili social de l’entitat, cas en què la comunicació s’ha de remetre únicament a aquest Registre.


[Bloque 92: #RAC-a60]

Artículo 60. Prórroga y rescisión.

1. A los efectos de hacer constar que el contrato de auditoría queda tácitamente prorrogado por un plazo de tres años, quien tenga competencia legal o estatutaria en la entidad auditada deberá comunicar tal hecho en el Registro Mercantil correspondiente a su domicilio social, mediante la presentación del acuerdo o certificado suscrito a este respecto, en un plazo que no podrá ir más allá de la fecha en que se presenten para su depósito las cuentas anuales auditadas correspondientes al último ejercicio del periodo contratado.

2. La rescisión del contrato de auditoría o revocación del nombramiento de auditor por los órganos competentes deberán estar originados por la existencia de justa causa, sin perjuicio de las circunstancias que pudieran motivar la no emisión del informe de auditoría o la renuncia a continuar con el contrato de auditoría por el auditor. En todo caso, se entenderá por justa causa la extinción de la obligación de auditar las cuentas anuales de la entidad.

3. En los supuestos de rescisión del contrato de auditoría o de revocación del nombramiento de auditor, la comunicación de tal circunstancia al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y al Registro Mercantil correspondiente se hará en un plazo de diez días hábiles desde que se haya producido. En dicha comunicación deberán figurar de forma expresa las causas que han motivado la rescisión del contrato o revocación del nombramiento.

En el caso de auditorías no obligatorias no será necesario realizar tales comunicaciones, salvo que el nombramiento de auditor se encuentre inscrito en el Registro Mercantil correspondiente al domicilio social de la entidad, en cuyo caso deberá remitirse la comunicación únicamente a dicho Registro.


[Bloc 93: #RAC-a61]

Article 61. Prohibicions posteriors a la finalització del treball d’auditoria i durant la seva realització.

1. S’entén per interès financer significatiu directe o indirecte en l’entitat auditada que prohibeix l’article 23.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la possessió d’instruments financers a què es refereix l’article 45.

A aquests efectes, l’interès financer indirecte fa referència a les situacions en què l’auditor de comptes o les persones afectades tenen qualssevol dels interessos financers a què es refereix el paràgraf anterior en entitats, diferents de l’auditada, que tinguin, al seu torn, un d’aquells interessos financers en l’entitat auditada o en entitats en les quals l’entitat auditada tingui aquests interessos.

2. Als efectes del que preveu l’article 23.2.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que tenen responsabilitat de supervisió o gestió en la realització del treball d’auditoria i poden influir directament en la seva valoració i resultat final les persones a què es refereix l’article 56.1.a).

3. Als efectes del que disposa l’article 23.2.c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’entén que existeixen influències recíproques entre, d’una banda, els socis de la societat d’auditoria o auditors designats que han deixat de tenir vinculació o interès amb la societat d’auditoria abans d’incórrer en les prohibicions a què es refereix l’article esmentat i, de l’altra, l’auditor de comptes signant o la societat d’auditoria en nom de la qual es va signar l’informe, que minven l’objectivitat d’aquests, quan concorri o hagi concorregut qualsevol de les circumstàncies que preveu l’article 57.

4. El que disposa l’article 23 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, és aplicable a qualsevol de les persones que preveuen els seus apartats 1 i 2, quan, tot i no haver finalitzat el treball d’auditoria, es desvinculin de l’auditor de comptes, i sense perjudici de l’aplicació del règim d’incompatibilitats que preveuen els articles 16 i següents de la Llei esmentada.


[Bloque 93: #RAC-a61]

Artículo 61. Prohibiciones posteriores a la finalización del trabajo de auditoría y durante su realización.

1. Se entenderá por interés financiero significativo directo o indirecto en la entidad auditada que se prohíbe en el artículo 23.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, la posesión de instrumentos financieros a que se refiere el artículo 45.

A estos efectos, el interés financiero indirecto hace referencia a las situaciones en que el auditor de cuentas o las personas afectadas tienen cualesquiera de los intereses financieros a que se refiere el párrafo anterior en entidades, distintas de la auditada, que tengan, a su vez, uno de aquellos intereses financieros en la entidad auditada o en entidades en las que la entidad auditada tenga dichos intereses.

2. A los efectos de lo previsto en el artículo 23.2.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá que tienen responsabilidad de supervisión o gestión en la realización del trabajo de auditoría y pueden influir directamente en su valoración y resultado final las personas a que se refiere el artículo 56.1.a).

3. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 23.2.c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se entenderá que existen influencias recíprocas entre, de un lado, los socios de la sociedad de auditoría o auditores designados que han dejado de tener vinculación o interés con la sociedad de auditoría antes de incurrir en las prohibiciones a que se refiere el citado artículo y, de otro lado, el auditor de cuentas firmante o la sociedad de auditoría en cuyo nombre se firmó el informe, que merman la objetividad de estos, cuando concurran o hubiesen concurrido cualquiera de las circunstancias contempladas en el artículo 57.

4. Lo dispuesto en el artículo 23 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, será aplicable a cualquiera de las personas previstas en sus apartados 1 y 2, cuando, no habiendo finalizado el trabajo de auditoría, se desvinculen del auditor de cuentas, y sin perjuicio de la aplicación del régimen de incompatibilidades previsto en los artículos 16 y siguientes de dicha ley.


[Bloc 94: #RAC-t2-c2-s5]

Secció 5a Honoraris


[Bloque 94: #RAC-t2-c2-s5]

Sección 5.ª Honorarios


[Bloc 95: #RAC-a62]

Article 62. Honoraris.

1. Els honoraris corresponents als serveis d’auditoria s’han de fixar en funció de l’esforç d’auditoria estimat per a la realització de cada treball, i en el contracte d’auditoria han de figurar els criteris de determinació del preu en funció d’aquest esforç.

2. A aquest efecte, l’esforç d’auditoria ha d’estar determinat en cada treball d’auditoria pel temps, els mitjans, recursos i qualificació i especialització suficients i necessaris per a la seva realització, per la dimensió i complexitat de l’activitat o operacions de l’entitat auditada i pel risc d’auditoria esperat.

3. Els honoraris corresponents als serveis d’auditoria de comptes, ja siguin referits al mateix exercici o a exercicis successius, per part del mateix auditor de comptes, únicament es poden modificar si s’alteren les condicions que van servir de base per a la seva fixació inicial. En cas que es modifiquin els honoraris inicialment estimats, s’han de documentar en l’arxiu d’auditoria les raons que justifiquen la nova estimació d’honoraris, així com les condicions de la realització d’auditoria que en cap cas comprometin l’aplicació del que exigeix l’article 29.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 95: #RAC-a62]

Artículo 62. Honorarios.

1. Los honorarios correspondientes a los servicios de auditoría deberán fijarse en función del esfuerzo de auditoría estimado para la realización de cada trabajo, debiendo figurar en el contrato de auditoría los criterios de determinación del precio en función de dicho esfuerzo.

2. A tal efecto, el esfuerzo de auditoría estará determinado en cada trabajo de auditoría por el tiempo, los medios, recursos y cualificación y especialización suficientes y necesarios para su realización, por el tamaño y complejidad de la actividad u operaciones de la entidad auditada y por el riesgo de auditoría esperado.

3. Los honorarios correspondientes a los servicios de auditoría de cuentas ya sean referidos al mismo ejercicio o a ejercicios sucesivos, por el mismo auditor de cuentas, únicamente podrán modificarse si se alteran las condiciones que sirvieron de base para su fijación inicial. En el caso de que se modificaran los honorarios inicialmente estimados, deberá documentarse en el archivo de auditoría las razones que justifican la nueva estimación de honorarios, así como las condiciones de la realización de auditoría que en ningún caso comprometan la aplicación de lo exigido en el artículo 29.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 96: #RAC-a63]

Article 63. Dependència financera i econòmica.

1. L’auditor de comptes no pot percebre honoraris per la prestació de serveis, tant d’auditoria com diferents d’aquests, per una quantia que en el seu conjunt pugui donar lloc a crear, en els termes que estableix l’article 64, una dependència financera amb l’entitat auditada.

2. Als efectes del que estableix l’article 24.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els honoraris que s’han de percebre per serveis d’auditoria no poden incloure la prestació de serveis addicionals diferents dels d’auditoria de comptes tant per part dels auditors de comptes com de les persones o entitats a què es refereixen els articles 19 i 20 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, a l’entitat auditada o a les entitats vinculades amb aquestes per relació de control.

El que s’ha assenyalat anteriorment és igualment aplicable als processos de licitació o selecció d’auditors.


[Bloque 96: #RAC-a63]

Artículo 63. Dependencia financiera y económica.

1. El auditor de cuentas no podrá percibir honorarios por la prestación de servicios, tanto de auditoría como distintos a estos, por una cuantía que en su conjunto pueda dar lugar a crear, en los términos establecidos en el artículo 64, una dependencia financiera con la entidad auditada.

2. A los efectos de lo establecido en el artículo 24.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los honorarios a percibir por servicios de auditoría no podrán incluir la prestación de servicios adicionales distintos de los de auditoría de cuentas tanto por los auditores de cuentas como por las personas o entidades a que se refieren los artículos 19 y 20 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, a la entidad auditada o a las entidades vinculadas con estas por relación de control.

Lo anteriormente señalado será igualmente de aplicación a los procesos de licitación o selección de auditores.


[Bloc 97: #RAC-a64]

Article 64. Causes d’abstenció per honoraris percebuts.

1. Als efectes de determinar el percentatge de concentració d’honoraris a què es refereix l’article 25.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, que defineix la dependència financera, s’han de tenir en compte les regles següents:

a) En relació amb cada exercici econòmic s’ha d’obtenir el percentatge que representen els honoraris anuals meritats per la prestació del servei d’auditoria i diferents del d’auditoria a l’entitat auditada sobre els ingressos anuals totals obtinguts per l’auditor de comptes. A aquest efecte, han de figurar:

1r En el numerador, l’import dels honoraris anuals pels serveis d’auditoria i diferents d’aquests procedents de l’entitat auditada, de conformitat amb el principi de meritació que conté el marc normatiu d’informació financera aplicable.

2n En el denominador, l’import del total d’ingressos anuals, que ha de correspondre, en el cas d’auditors de comptes, amb els ingressos íntegres derivats de les activitats econòmiques i altres rendiments procedents del treball o de serveis, i, en el cas de societats d’auditoria, amb l’import net de la xifra de negocis que hagi de figurar en els seus comptes anuals.

b) Quan el percentatge així obtingut superi el 30 per cent durant cadascun dels tres últims exercicis consecutius, l’auditor de comptes s’ha d’abstenir de dur a terme l’auditoria corresponent a l’exercici següent al tercer consecutiu en què aquesta circumstància es produeixi.

2. En relació amb la determinació del percentatge de concentració a què es refereix l’article 25.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han de seguir les mateixes regles que les que estableix l’apartat 1, però referides:

a) En el numerador, als honoraris meritats per la prestació de serveis d’auditoria i diferents dels d’auditoria a l’entitat auditada i a les seves entitats vinculades per part de l’auditor de comptes i dels qui formin part de la seva xarxa.

b) En el denominador, als ingressos anuals totals obtinguts per l’auditor de comptes i els qui formin part de la seva xarxa.

3. No obstant el que disposen els dos apartats anteriors, el percentatge de concentració en tots dos casos ha de ser del 40 per cent durant tres anys consecutius en el supòsit que aquest percentatge per a una entitat auditada, que no sigui d’interès públic, s’hagi vist incrementat per sobre del 30 per cent com a conseqüència que es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

a) L’auditor de comptes s’hagi hagut d’abstenir de dur a terme l’auditoria de comptes d’una o diverses entitats perquè incorre en el percentatge a què es refereix l’article 25 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

b) La finalització o acceptació d’un treball d’auditoria de comptes d’una entitat rellevant. A aquests efectes, s’entén que un treball és rellevant quan els honoraris d’auditoria corresponents a aquest treball representin almenys el 30 per cent de la xifra de l’import total anual dels honoraris per serveis d’auditoria de l’auditor.

4. Els tres primers anys naturals o exercicis socials anuals, segons es tracti d’auditors de comptes o societats d’auditoria, a partir de l’inici de l’exercici de l’activitat mitjançant la seva inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes, en la situació d’exercent en el cas d’auditor de comptes persona física, no computen als efectes del que preveu aquest article.

5. En el cas d’auditors de comptes i societats d’auditoria petites a què es refereix l’article 25.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, els percentatges de concentració que estableixen els apartats 1 i 2 són del 35 per cent.

A aquests efectes, s’entén per societats d’auditoria petites aquelles que compleixin les condicions d’entitats petites segons els paràmetres de l’article 3.9 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 97: #RAC-a64]

Artículo 64. Causas de abstención por honorarios percibidos.

1. A efectos de determinar el porcentaje de concentración de honorarios a que se refiere el artículo 25.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, que define la dependencia financiera, se tendrán en cuenta las siguientes reglas:

a) En relación con cada ejercicio económico se obtendrá el porcentaje que representan los honorarios anuales devengados por la prestación del servicio de auditoría y distintos del de auditoría a la entidad auditada sobre los ingresos anuales totales obtenidos por el auditor de cuentas. A tal efecto, deberán figurar:

1.º En el numerador, el importe de los honorarios anuales por los servicios de auditoría y distintos a estos procedentes de la entidad auditada, de conformidad con el principio de devengo contenido en el marco normativo de información financiera aplicable.

2.º En el denominador, el importe del total de ingresos anuales, que se corresponderá, en el caso de auditores de cuentas, con los ingresos íntegros derivados de las actividades económicas y demás rendimientos procedentes del trabajo o de servicios, y, en el caso de sociedades de auditoría, con el importe neto de la cifra de negocios que deba figurar en sus cuentas anuales.

b) Cuando el porcentaje así obtenido supere el 30 por ciento durante cada uno de los tres últimos ejercicios consecutivos, el auditor de cuentas deberá abstenerse de realizar la auditoría correspondiente al ejercicio siguiente al tercero consecutivo en que esta circunstancia se produzca.

2. En relación con la determinación del porcentaje de concentración a que se refiere el artículo 25.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se seguirán las mismas reglas que las establecidas en el apartado 1, pero referidas:

a) En el numerador, a los honorarios devengados por la prestación de servicios de auditoría y distintos del de auditoría a la entidad auditada y a sus entidades vinculadas por parte del auditor de cuentas y de quienes formen parte de su red.

b) En el denominador, a los ingresos anuales totales obtenidos por el auditor de cuentas y quienes formen parte de su red.

3. No obstante lo dispuesto en los dos apartados anteriores, el porcentaje de concentración en ambos casos será del 40 por ciento durante tres años consecutivos en el supuesto de que dicho porcentaje para una entidad auditada, que no sea de interés público, se hubiera visto incrementado por encima del 30 por ciento como consecuencia de que se produzca alguna de las siguientes circunstancias:

a) El auditor de cuentas hubiera tenido que abstenerse de realizar la auditoría de cuentas de una o varias entidades por incurrir en el porcentaje a que se refiere el artículo 25 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

b) La finalización o aceptación de un trabajo de auditoría de cuentas de una entidad relevante. A estos efectos, se entiende que un trabajo es relevante cuando los honorarios de auditoría correspondientes a dicho trabajo representen al menos el 30 por ciento de la cifra del importe total anual de los honorarios por servicios de auditoría del auditor.

4. Los tres primeros años naturales o ejercicios sociales anuales, según se trate de auditores de cuentas o sociedades de auditoría, a partir del inicio del ejercicio de la actividad mediante su inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en la situación de ejerciente en el caso de auditor de cuentas persona física, no computarán a efectos de lo previsto en este artículo.

5. En el caso de auditores de cuentas y sociedades de auditoría pequeñas a que se refiere el artículo 25.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, los porcentajes de concentración establecidos en los apartados 1 y 2 serán del 35 por ciento.

A estos efectos, se entenderá por sociedades de auditoría pequeñas, aquellas que cumplan las condiciones de entidades pequeñas según los parámetros del artículo 3.9 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 98: #RAC-t2-c3]

CAPÍTOL III

Garantia financera


[Bloque 98: #RAC-t2-c3]

CAPÍTULO III

Garantía financiera


[Bloc 99: #RAC-a65]

Article 65. Garantia financera.

1. Als efectes de la garantia financera a què es refereix l’article 27 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en cas que es constitueixi mitjançant un aval, aquest ha de ser prestat per entitats financeres inscrites en els registres especials del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i del Banc d’Espanya.

La garantia financera constituïda ha de ser suficient i, si s’escau, s’ha d’actualitzar per respondre en cada moment, almenys, pel límit que exigeixen els apartats 2 i 3 següents, i s’ha de mantenir durant el termini en què es pugui exercir l’acció de responsabilitat.

Ha de garantir, fins al límit que resulti de l’aplicació dels apartats 2, 3 i 4 següents, el rescabalament de la responsabilitat personal i directa derivada dels danys i perjudicis econòmics que els auditors de comptes puguin causar, com a conseqüència de l’incompliment de les obligacions adquirides en l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, per les reclamacions que es plantegin abans que s’extingeixi l’acció de responsabilitat per prescripció.

En el cas de cessament de l’activitat d’auditoria de comptes, els auditors de comptes han de mantenir la garantia financera constituïda fins que s’extingeixi l’acció per prescripció de responsabilitat, i la cancel·lació d’aquesta es pot sol·licitar una vegada transcorregut el termini esmentat.

2. La garantia financera per al primer any de l’activitat, que té caràcter de mínima en els successius, en el supòsit de les persones físiques autoritzades per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes a Espanya és de 500.000 euros.

Aquesta quantia, en el cas de les societats d’auditoria espanyoles, s’ha de multiplicar per cadascun dels seus socis, tant si són auditors de comptes com si no, i dels auditors de comptes designats per signar informes d’auditoria en nom de la societat, diferents dels socis, i té, així mateix, el caràcter de mínima en els anys successius.

En el cas de societats d’auditoria autoritzades en altres estats membres de la Unió Europea, la quantia mínima referida en el paràgraf anterior s’ha de calcular prenent com a referència exclusivament el nombre d’auditors de comptes principals responsables inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes com a exercents.

En el cas d’auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria de tercers països que emetin informes d’auditoria a què es refereixen els articles 10.3 i 11.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han de constituir la garantia financera que permeti el rescabalament de la responsabilitat personal i directa derivada dels danys i perjudicis econòmics que els auditors de comptes i les societats i altres entitats d’auditoria puguin causar. Aquesta garantia financera s’ha d’establir per la quantia que, en cada cas, permeti el rescabalament dels danys que puguin causar a tercers com a conseqüència de l’informe emès. La quantia d’aquesta garantia ha de ser, per a cadascun dels informes d’auditoria emesos respecte als comptes de les entitats a què es refereix l’article 10.3 i 11.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la meitat de la inicial que correspongui a un auditor de comptes autoritzat per exercir l’activitat d’auditoria de comptes a Espanya, quantitat que s’ha de mantenir per cada exercici respecte al qual s’emet l’informe corresponent amb validesa a Espanya.

3. Una vegada transcorregut el primer any de l’activitat, la garantia financera mínima a què es refereixen els tres primers paràgrafs de l’apartat anterior s’ha d’incrementar en el 30 per cent de la facturació que excedeixi la quantia equivalent a la de la garantia financera mínima esmentada i que correspongui a l’activitat d’auditoria de comptes de l’exercici anterior, exercida a Espanya.

4. En cas que la garantia financera es constitueixi mitjançant una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil o de caució, individual o col·lectiva, cas en què s’ha d’aportar el corresponent certificat individual d’assegurança, aquesta ha de cobrir específicament la responsabilitat civil tal com defineix l’article 26 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i en els termes i les condicions que estableix aquest article.

La cobertura s’ha de d’efectuar de manera individualitzada per a cada auditor de comptes i per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, sense que siguin admissibles clàusules que determinin una cobertura inferior al límit que sigui aplicable dels apartats 2 i 3 anteriors per a cada sinistre independentment del fet que de manera conjunta es cobreixi el límit esmentat.

5. Tots els auditors de comptes que puguin exercir l’activitat d’auditoria de comptes o que emetin informes que tinguin validesa a Espanya han de justificar anualment la vigència i suficiència de la garantia financera constituïda en el termini a què es refereix l’article 89. Aquesta justificació es pot fer mitjançant un certificat emès per l’autoritat competent de l’Estat membre o del tercer país d’origen. En cas que la garantia financera no arribi als límits esmentats, s’ha de completar mitjançant la constitució d’una garantia financera addicional.

Així mateix, han de comunicar qualsevol circumstància que produeixi l’extinció, la pèrdua o la reducció de l’eficàcia de la garantia financera, així com qualsevol modificació introduïda en els termes inicialment pactats, en el termini de quinze dies hàbils a comptar des que s’esdevingui aquesta circumstància.

Als efectes de verificar la vigència o suficiència de la garantia financera, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot fer les comprovacions oportunes.

6. La insuficiència de la garantia financera, sigui quina sigui la forma en què estigui constituïda, o la seva falta de vigència, si s’escau, és causa que automàticament impedeix l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes i comporta l’adscripció a la situació de no exercent per a les persones físiques i la baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes per a les societats, una vegada transcorreguts els tres mesos des que es va produir aquesta circumstància o el termini per efectuar l’esmena requerida per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a què es refereix l’article 12.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i sense perjudici de la infracció que, si s’escau, es pugui cometre de conformitat amb el que preveu l’article 72.j) de la Llei esmentada.

7. La quantia i forma de la fiança a què es refereix aquest article es pot modificar mitjançant una ordre del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.


[Bloque 99: #RAC-a65]

Artículo 65. Garantía financiera.

1. A efectos de la garantía financiera a que se refiere el artículo 27 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en el caso de constituirse mediante aval, este tendrá que ser prestado por entidades financieras inscritas en los registros especiales del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital y del Banco de España.

La garantía financiera constituida deberá ser suficiente y, en su caso, actualizarse para responder en cada momento, al menos, por el límite exigido en los apartados 2 y 3 siguientes, y deberá mantenerse durante el plazo en el que pueda ejercitarse la acción de responsabilidad.

Tendrá que garantizar, hasta el límite que resulte de la aplicación de los apartados 2, 3 y 4 siguientes, el resarcimiento de la responsabilidad personal y directa derivada de los daños y perjuicios económicos que los auditores de cuentas pudieran causar, como consecuencia del incumplimiento de las obligaciones adquiridas en el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, por las reclamaciones que se planteen antes de que se extinga la acción de responsabilidad por prescripción.

En el caso de cese de la actividad de auditoría de cuentas, los auditores de cuentas deberán mantener la garantía financiera constituida hasta que se extinga la acción por prescripción de responsabilidad, pudiendo solicitarse la cancelación de esta una vez transcurrido dicho plazo.

2. La garantía financiera para el primer año de la actividad, que tendrá carácter de mínima en los sucesivos, en el supuesto de las personas físicas autorizadas para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas en España será de 500.000 euros.

Dicha cuantía, en el caso de las sociedades de auditoría españolas, se multiplicará por cada uno de los socios de esta, sean o no auditores de cuentas, y de los auditores de cuentas designados para firmar informes de auditoría en nombre de la sociedad, distintos de los socios, teniendo, asimismo, el carácter de mínima en los años sucesivos.

En el caso de sociedades de auditoría autorizadas en otros Estados miembros de la Unión Europea, la cuantía mínima referida en el párrafo anterior se calculará tomando como referencia exclusivamente el número de auditores de cuentas principales responsables inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas como ejercientes.

En el caso de auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países que emitan informes de auditoría a que se refieren los artículos 10.3 y 11.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán constituir la garantía financiera que permita el resarcimiento de la responsabilidad personal y directa derivada de los daños y perjuicios económicos que los auditores de cuentas y las sociedades y demás entidades de auditoría pudieran causar. Esta garantía financiera deberá establecerse por la cuantía que, en cada caso, permita el resarcimiento de los daños que pudieran causar a terceros como consecuencia del informe emitido. La cuantía de esta garantía será, para cada uno de los informes de auditoría emitidos respecto a las cuentas de las entidades a que se refiere el artículo 10.3 y 11.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, la mitad de la inicial que corresponda a un auditor de cuentas autorizado para ejercer la actividad de auditoría de cuentas en España, cantidad que se mantendrá por cada ejercicio respecto al cual se emite el correspondiente informe con validez en España.

3. Una vez transcurrido el primer año de la actividad, la garantía financiera mínima a que se refieren los tres primeros párrafos del apartado anterior se incrementará en el 30 por ciento de la facturación que exceda de la cuantía equivalente a la de dicha garantía financiera mínima y que corresponda a la actividad de auditoría de cuentas del ejercicio anterior, desarrollada en España.

4. En el caso de que la garantía financiera se constituya mediante una póliza de seguro de responsabilidad civil o de caución, individual o colectiva, en cuyo caso se aportará el correspondiente certificado individual de seguro, esta deberá cubrir específicamente la responsabilidad civil tal y como se define en el artículo 26 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y en los términos y condiciones establecidos en este artículo.

La cobertura debe realizarse de forma individualizada para cada auditor de cuentas y para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, sin que sean admisibles cláusulas que determinen una cobertura inferior al límite que resulte de aplicación de los apartados 2 y 3 anteriores para cada siniestro con independencia de que de forma conjunta se cubra dicho límite.

5. Todos los auditores de cuentas que puedan ejercer la actividad de auditoría de cuentas o que emitan informes que tengan validez en España deberán justificar anualmente la vigencia y suficiencia de la garantía financiera constituida en el plazo a que se refiere el artículo 89. Esta justificación se podrá realizar mediante certificado emitido por la autoridad competente del Estado miembro o del tercer país de origen. En el caso de que la garantía financiera no alcanzase los límites mencionados deberá ser completada mediante la constitución de garantía financiera adicional.

Asimismo, deberán comunicar cualquier circunstancia que produzca la extinción, pérdida o la reducción de la eficacia de la garantía financiera, así como cualquier modificación introducida en los términos inicialmente pactados, en el plazo de quince días hábiles a contar desde que acaeciera dicha circunstancia.

A los efectos de verificar la vigencia o suficiencia de la garantía financiera, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá realizar las comprobaciones oportunas.

6. La insuficiencia de la garantía financiera, cualquiera que sea la forma en que esté constituida, o su falta de vigencia, en su caso, será causa que automáticamente impedirá el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas y conllevará la adscripción a la situación de no ejerciente para las personas físicas y la baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas para las sociedades, una vez transcurridos los tres meses desde que se produjo tal circunstancia o el plazo para efectuar la subsanación requerida por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, a que se refiere el artículo 12.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y sin perjuicio de la infracción que, en su caso, pudiera cometerse conforme a lo previsto en el artículo 72.j) de dicha ley.

7. La cuantía y forma de la fianza a que se refiere el presente artículo podrá ser modificada mediante Orden del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.


[Bloc 100: #RAC-t2-c4]

CAPÍTOL IV

Organització interna


[Bloque 100: #RAC-t2-c4]

CAPÍTULO IV

Organización interna


[Bloc 101: #RAC-a66]

Article 66. Organització interna dels auditors de comptes.

1. Els auditors de comptes han de disposar d’una organització interna adequada per assegurar raonablement el compliment de la normativa aplicable que s’ha de formalitzar per escrit. En el cas de les societats ha de ser aprovada pel seu òrgan competent. Aquesta organització ha de presentar una clara assignació de responsabilitats, funcions i tasques en tots els nivells necessaris per complir la normativa aplicable i ha de permetre la coordinació del seu personal i de les persones i entitats que intervinguin o puguin intervenir en la realització dels treballs d’auditoria de comptes, a les quals es refereixen els articles 19.1 i 20.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i ha de disposar de mecanismes per difondre els procediments aplicables internament.

Aquesta organització interna ha d’incloure procediments administratius comptables i procediments d’identificació, valoració i resposta als riscos significatius que afectin l’activitat d’auditoria de comptes, així com el sistema de control de qualitat intern.

L’organització interna ha de ser proporcionada a la dimensió de l’auditor de comptes, la naturalesa i la complexitat dels treballs d’auditoria que dugui a terme.

2. Mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, escoltat el Comitè d’Auditoria d’aquest Institut, es poden desenvolupar els criteris, les polítiques i els procediments als quals s’ha d’ajustar l’organització interna a què es refereix l’article 28.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

3. Els procediments administratius comptables han d’assegurar raonablement el compliment apropiat del que estableix el marc normatiu d’informació financera aplicable a l’auditor de comptes i han de permetre l’obtenció d’informació, agregada i detallada, per a la identificació tant de les persones, físiques o jurídiques, o de les entitats, amb les quals duguin a terme operacions o transaccions, com de la naturalesa i els honoraris relatius a aquestes, de forma separada, d’una banda, per a l’activitat d’auditoria de comptes i, de l’altra, per a la resta de serveis o activitats. Aquests procediments administratius han de possibilitar la conciliació apropiada i oportuna d’aquesta informació detallada i agregada amb els llibres i registres obligatoris per a empresaris individuals i professionals d’acord amb la normativa mercantil i fiscal, així com amb la declarada a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de conformitat amb l’article 89.

4. Els procediments administratius relatius a la identificació, valoració i resposta als riscos que puguin afectar l’activitat de l’auditoria de comptes han d’incloure els relatius al control i la protecció dels sistemes informàtics, al tractament de dades personals, així com, en el cas dels auditors d’entitats d’interès públic, aquells que permetin assegurar la continuïtat i regularitat de l’activitat d’auditoria de comptes, que han d’incloure la realització d’avaluacions qualitatives i quantitatives sobre els possibles impactes, tant de factors interns com externs, en aquesta continuïtat. Així mateix, s’han de dissenyar i implementar plans de contingències i de continuïtat, que han de formar part del marc de gestió de riscos dels auditors de comptes i que han de ser objecte de revisió periòdica almenys anualment.


[Bloque 101: #RAC-a66]

Artículo 66. Organización interna de los auditores de cuentas.

1. Los auditores de cuentas deberán disponer de una organización interna adecuada para asegurar razonablemente el cumplimiento de la normativa aplicable que será formalizada por escrito. En el caso de las sociedades será aprobada por su órgano competente. Esta organización presentará una clara asignación de responsabilidades, funciones y tareas en todos los niveles necesarios para el cumplimiento de la normativa aplicable y permitirá la coordinación de su personal y de las personas y entidades que intervengan o puedan intervenir en la realización de los trabajos de auditoría de cuentas, a las que se refieren los artículos 19.1 y 20.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, debiendo disponer de mecanismos para la difusión de los procedimientos aplicables internamente.

Esta organización interna incluirá procedimientos administrativos contables y procedimientos de identificación, valoración y respuesta a los riesgos significativos que afecten a la actividad de auditoría de cuentas, así como el sistema de control de calidad interno.

La organización interna será proporcionada a la dimensión del auditor de cuentas, la naturaleza y la complejidad de los trabajos de auditoría que realice.

2. Mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, oído el Comité de Auditoría de este Instituto, se podrán desarrollar los criterios, políticas y procedimientos a los que debe ajustarse la organización interna a que se refiere el artículo 28.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

3. Los procedimientos administrativos contables deben asegurar razonablemente el cumplimiento apropiado de lo establecido en el marco normativo de información financiera aplicable al auditor de cuentas y deben permitir la obtención de información, agregada y detallada, para la identificación tanto de las personas, físicas o jurídicas, o de las entidades, con las que realicen operaciones o transacciones, como de la naturaleza y los honorarios relativos a las mismas, de forma separada, por una parte, para la actividad de auditoría de cuentas y, por otra, para el resto de servicios o actividades. Estos procedimientos administrativos posibilitarán la conciliación apropiada y oportuna de dicha información detallada y agregada con los libros y registros obligatorios para empresarios individuales y profesionales de acuerdo con la normativa mercantil y fiscal, así como con la declarada al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de conformidad con el artículo 89.

4. Los procedimientos administrativos relativos a la identificación, valoración y respuesta a los riesgos que puedan afectar a la actividad de la auditoría de cuentas incluirán los relativos al control y la protección de los sistemas informáticos, al tratamiento de datos personales, así como, en el caso de los auditores de entidades de interés público, aquellos que permitan asegurar la continuidad y regularidad de la actividad de auditoría de cuentas, que incluirán la realización de evaluaciones cualitativas y cuantitativas sobre los posibles impactos, tanto de factores internos como externos, en dicha continuidad. Asimismo, se diseñarán e implementarán planes de contingencias y de continuidad, que formarán parte del marco de gestión de riesgos de los auditores de cuentas y que serán objeto de revisión periódica al menos anualmente.


[Bloc 102: #RAC-a67]

Article 67. Sistema de control de qualitat intern.

1. El sistema de control de qualitat intern al qual es refereix l’article 66 té per objecte assegurar raonablement el compliment de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i l’emissió d’informes d’auditoria de comptes, de conformitat amb el que estableixen aquest Reglament i les normes de control de qualitat intern dels auditors de comptes.

Aquest sistema ha de comprendre polítiques i procediments documentats i comunicats a tot el personal de l’auditor de comptes i, si s’escau, al personal de les entitats a què es refereixen els articles 19.1 i 20.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, que intervinguin o puguin intervenir en la realització dels treballs d’auditoria, i ha d’establir, com a mínim, els elements que preveuen les normes de control de qualitat intern.

2. Les normes de control de qualitat intern han de regular, almenys, el contingut següent:

a) Governança i responsabilitats del lideratge de la qualitat d’auditoria.

En tot cas, el responsable últim del sistema de control de qualitat ha de ser un auditor de comptes inscrit en el Registre oficial d’auditors de comptes com a auditor exercent, amb l’autoritat i la independència suficient per a l’exercici de les responsabilitats.

El responsable del seguiment intern del sistema de control de qualitat ha d’exercir les seves funcions amb independència funcional i absència de conflicte d’interès.

Aquestes responsabilitats han d’assegurar la promoció i atenció prioritària d’una cultura interna de qualitat en la realització dels treballs d’auditoria de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.

b) Ètica i independència.

Els objectius i requeriments que s’estableixin, inclosos en un codi de conducta basat en els principis d’ètica que defineix l’article 3, han d’anar dirigits a la implementació eficaç de polítiques i procediments que proporcionin una seguretat raonable que es compleixen els requeriments d’ètica i independència aplicables.

c) Revisions de control de qualitat.

El revisor de control de qualitat de l’encàrrec ha de ser un auditor en situació d’exercent que no hagi participat en la realització del treball d’auditoria de comptes objecte de revisió.

d) Polítiques retributives.

Als efectes del que disposa l’article 28.2.b) 2n de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, les polítiques retributives han d’oferir incentius al rendiment suficients per assegurar que la qualitat de l’auditoria de comptes sigui l’objectiu primordial.

L’avaluació del rendiment i les remuneracions s’han de documentar de manera individual i amb el detall necessari per evidenciar els criteris utilitzats i la correlació entre aquesta avaluació i la remuneració.

e) Activitats externalitzades.

Les polítiques i els procediments per assegurar la responsabilitat plena de les activitats externalitzades a què es refereix l’article 28.2.b).4t de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i la seva subjecció al sistema de control de qualitat intern.

Les polítiques han d’incloure els procediments de comunicació i els requeriments de documentació en els papers de treball de les instruccions emeses pels responsables de l’equip d’auditoria en les quals s’inclogui el detall dels procediments que s’han d’externalitzar.

Els acords d’externalització no poden impedir les facultats de supervisió referides a l’article 49 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

f) Seguiment.

Els objectius i requeriments que s’estableixin han d’anar dirigits a revisar l’eficàcia del sistema de control de qualitat intern.

Aquests objectius i requeriments han d’assegurar que el responsable de seguiment tingui l’experiència i les competències necessàries; que es dugui a terme, almenys, una avaluació anual del sistema de control de qualitat intern, de manera objectiva i lliure de conflictes d’interessos, d’acord amb criteris de risc i imprevisibilitat, i que s’estableixin polítiques i procediments relacionats amb l’avaluació continuada, la freqüència mínima de les avaluacions que s’han de dur a terme, els criteris de selecció de les mostres i el tractament de les deficiències si s’escau detectades, mitjançant l’establiment de mesures correctores i la revisió de la seva implementació efectiva.

g) Arxiu.

Les polítiques i els procediments que assegurin, per a cada treball d’auditoria de comptes, l’elaboració i el manteniment d’un arxiu electrònic d’auditoria que compleixi el que preveu l’article 69.


[Bloque 102: #RAC-a67]

Artículo 67. Sistema de control de calidad interno.

1. El sistema de control de calidad interno al que se refiere el artículo 66 tiene por objeto asegurar razonablemente el cumplimiento de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas y la emisión de informes de auditoría de cuentas, conforme a lo establecido en este reglamento y en las normas de control de calidad interno de los auditores de cuentas.

Dicho sistema deberá comprender políticas y procedimientos documentados y comunicados a todo el personal del auditor de cuentas y, en su caso, al personal de las entidades a que se refieren los artículos 19.1 y 20.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, que intervengan o puedan intervenir en la realización de los trabajos de auditoría, y contemplará, como mínimo, los elementos previstos en las normas de control de calidad interno.

2. Las normas de control de calidad interno regularán, al menos, el siguiente contenido:

a) Gobernanza y responsabilidades del liderazgo de la calidad de auditoría.

En todo caso, el responsable último del sistema de control de calidad será un auditor de cuentas inscrito en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas como auditor ejerciente, con la autoridad e independencia suficiente para el ejercicio de las responsabilidades.

El responsable del seguimiento interno del sistema de control de calidad ejercerá sus funciones con independencia funcional y ausencia de conflicto de interés.

Dichas responsabilidades deberán asegurar la promoción y atención prioritaria de una cultura interna de calidad en la realización de los trabajos de auditoría de conformidad con la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.

b) Ética e independencia.

Los objetivos y requerimientos que se establezcan, incluidos en un código de conducta basado en los principios de ética definidos en el artículo 3, deberán ir dirigidos a la implementación eficaz de políticas y procedimientos que proporcionen una seguridad razonable de que se cumplen los requerimientos de ética e independencia aplicables.

c) Revisiones de control de calidad.

El revisor de control de calidad del encargo será un auditor en situación de ejerciente que no haya participado en la realización del trabajo de auditoría de cuentas objeto de revisión.

d) Políticas retributivas.

A efectos de lo dispuesto en el artículo 28.2.b) 2.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, las políticas retributivas deberán ofrecer suficientes incentivos al rendimiento para asegurar que la calidad de la auditoría de cuentas sea el objetivo primordial.

La evaluación del rendimiento y las remuneraciones deberán documentarse de forma individual y con el detalle necesario para evidenciar los criterios utilizados y la correlación entre dicha evaluación y la remuneración.

e) Actividades externalizadas.

Las políticas y procedimientos para asegurar la responsabilidad plena de las actividades externalizadas a que se refiere el artículo 28.2.b).4.º de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y su sujeción al sistema de control de calidad interno.

Las políticas deberán incluir los procedimientos de comunicación y los requerimientos de documentación en los papeles de trabajo de las instrucciones emitidas por los responsables del equipo de auditoría en las que se incluya el detalle de los procedimientos a externalizar.

Los acuerdos de externalización no podrán impedir las facultades de supervisión referidas en el artículo 49 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

f) Seguimiento.

Los objetivos y requerimientos que se establezcan irán dirigidos a revisar la eficacia del sistema de control de calidad interno.

Dichos objetivos y requerimientos asegurarán que el responsable de seguimiento tenga la experiencia y competencias necesarias; que se realice, al menos, una evaluación anual del sistema de control de calidad interno, de forma objetiva y libre de conflictos de intereses, de acuerdo con criterios de riesgo e imprevisibilidad y que se establezcan políticas y procedimientos relacionados con la evaluación continuada, la frecuencia mínima de las evaluaciones a realizar, los criterios de selección de las muestras y el tratamiento de las deficiencias en su caso detectadas, mediante el establecimiento de medidas correctoras y la revisión de su efectiva implementación.

g) Archivo.

Las políticas y procedimientos que aseguren, para cada trabajo de auditoría de cuentas, la elaboración y mantenimiento de un archivo electrónico de auditoría que cumpla con lo previsto en el artículo 69.


[Bloc 103: #RAC-a68]

Article 68. Proporcionalitat i requisits simplificats.

1. Les normes a què es refereixen els articles 66 i 67 han d’establir que l’organització interna i la seva documentació justificativa siguin proporcionats a la dimensió i l’estructura organitzativa dels auditors de comptes i d’acord amb les característiques, la complexitat i el volum dels treballs d’auditoria.

2. Addicionalment, les polítiques i els procediments de documentació i de comunicació en els auditors de comptes que duguin a terme exclusivament auditories d’entitats petites poden ser menys formals i exhaustius o més simplificats que en les societats d’auditoria d’una dimensió més gran.

3. No obstant tot això, els auditors de comptes han d’assegurar raonablement la consecució de les finalitats que preveu aquest capítol, fins i tot quan externalitzin els procediments de control de qualitat que, si s’escau, prevegin les normes de control de qualitat. La menor formalitat permesa no eximeix de l’obligació de deixar constància de les avaluacions dutes a terme i dels resultats obtinguts.


[Bloque 103: #RAC-a68]

Artículo 68. Proporcionalidad y requisitos simplificados.

1. Las normas a que se refieren los artículos 66 y 67 establecerán que la organización interna y su documentación justificativa sean proporcionados a la dimensión y estructura organizativa de los auditores de cuentas y acorde con las características, complejidad y volumen de los trabajos de auditoría.

2. Adicionalmente, las políticas y los procedimientos de documentación y de comunicación en los auditores de cuentas que realicen exclusivamente auditorías de entidades pequeñas podrán ser menos formales y exhaustivos o más simplificados que en las sociedades de auditoría de mayor dimensión.

3. No obstante todo lo anterior, los auditores de cuentas deberán asegurar razonablemente la consecución de los fines previstos en este capítulo, incluso cuando externalicen los procedimientos de control de calidad que, en su caso, prevean las normas de control de calidad. La menor formalidad permitida no eximirá de la obligación de dejar constancia de las evaluaciones realizadas y de los resultados obtenidos.


[Bloc 104: #RAC-a69]

Article 69. Arxiu d’auditoria i documentació del treball.

1. L’arxiu d’auditoria ha de comprendre per a cada treball, almenys, la documentació següent:

a) La corresponent a l’aplicació de les polítiques i els procediments del sistema de control de qualitat aplicables al treball.

b) La documentació completa suport de cada treball, inclosos els papers de treball de l’auditor que continguin un registre del treball realitzat per l’auditor, la informació utilitzada i les decisions preses que han servit de base per emetre l’informe d’auditoria, així com evidència que l’auditoria es va planificar i es va executar de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. En particular, els papers de treball han d’incloure i reflectir:

1r Els criteris i les consideracions emprades per identificar i valorar els riscos d’incorrecció.

2n La naturalesa, el moment de realització i l’extensió de les proves tant dissenyades com realitzades per l’auditor per respondre als esmentats riscos identificats.

3r Quan en la realització del treball s’utilitzin tècniques de mostreig, l’objectiu del procediment, la descripció de les poblacions analitzades, criteris i mètodes tinguts en compte per seleccionar les mostres, els fets o hipòtesis rellevants per a les qüestions que s’han de verificar i els resultats de la realització d’aquestes proves i, si s’escau, la investigació de les desviacions i incorreccions identificades i el seu resultat, l’extrapolació de les incorreccions, els procediments addicionals realitzats i l’avaluació de l’efecte de les desviacions i incorreccions en l’auditoria.

4t Les qüestions significatives que van sorgir durant la realització de l’auditoria, les conclusions a les quals es va arribar sobre aquestes i els judicis professionals significatius aplicats per arribar a aquestes conclusions, així com l’evidència suficient i adequada de la seva aplicació.

5è L’evidència de la revisió del treball duta a terme pels membres amb més experiència de l’equip de l’encàrrec i els principals auditors responsables del treball d’auditoria, inclòs l’auditor signant de l’informe d’auditoria.

En qualsevol cas, els papers de treball als quals es refereix aquesta lletra b) han de ser prou detallats perquè, una vegada obtinguda la documentació base utilitzada en els procediments d’auditoria, aquests papers, si s’escau, puguin ser reexecutats.

Tota la documentació referida en aquest apartat s’ha de compilar en format d’arxiu electrònic, amb les degudes mesures de seguretat que en garanteixin l’autenticitat.

No es pot considerar que constitueixi evidència del treball d’auditoria realitzat la documentació o informació no inclosa en l’arxiu esmentat.

2. En cap cas no es pot modificar l’arxiu com a conseqüència de la revisió interna o externa del treball d’auditoria realitzada amb posterioritat a la data de l’informe d’auditoria.

3. Una vegada compilat l’arxiu, en el cas de fets posteriors a la data de l’informe d’auditoria o de fets anteriors a aquesta data que hagin arribat a coneixement de l’auditor amb posterioritat a la data referida que requereixin l’aplicació de procediments d’auditoria o en aquelles situacions en què amb motiu d’un pla d’esmena sigui necessari incloure documentació addicional, l’auditor ha de disposar de polítiques i procediments que permetin generar, a partir de l’arxiu compilat, un arxiu complementari en el qual ha de quedar documentat qui autoritza el canvi en l’arxiu complementari respecte al compilat, els motius i la data del canvi i la documentació modificada per tal que qualsevol tercer pugui fer un seguiment adequat de les modificacions.


[Bloque 104: #RAC-a69]

Artículo 69. Archivo de auditoría y documentación del trabajo.

1. El archivo de auditoría deberá comprender para cada trabajo, al menos, la siguiente documentación:

a) La correspondiente a la aplicación de las políticas y procedimientos del sistema de control de calidad aplicables al trabajo.

b) La documentación completa soporte de cada trabajo, incluidos los papeles de trabajo del auditor que contengan un registro del trabajo realizado por el auditor, la información utilizada y las decisiones tomadas que han servido de base para la emisión del informe de auditoría, así como evidencia de que la auditoría se planificó y ejecutó de conformidad con la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas. En particular, los papeles de trabajo deberán incluir y reflejar:

1.º Los criterios y consideraciones empleados para la identificación y valoración de los riesgos de incorrección.

2.º La naturaleza, el momento de realización y la extensión de las pruebas tanto diseñadas como realizadas por el auditor para responder a los citados riesgos identificados.

3.º Cuando en la realización del trabajo se utilicen técnicas de muestreo, el objetivo del procedimiento, la descripción de las poblaciones analizadas, criterios y métodos tenidos en cuenta para seleccionar las muestras, los hechos o hipótesis relevantes para las cuestiones a verificar y los resultados de la realización de dichas pruebas y, en su caso, la investigación de las desviaciones e incorrecciones identificadas y su resultado, la extrapolación de las incorrecciones, los procedimientos adicionales realizados y la evaluación del efecto de las desviaciones e incorrecciones en la auditoría.

4.º Las cuestiones significativas que surgieron durante la realización de la auditoría, las conclusiones alcanzadas sobre ellas y los juicios profesionales significativos aplicados para alcanzar dichas conclusiones, así como la evidencia suficiente y adecuada de su aplicación.

5.º La evidencia de la revisión del trabajo realizada por los miembros con más experiencia del equipo del encargo y los principales auditores responsables del trabajo de auditoría, incluyendo al auditor firmante del informe de auditoría.

En cualquier caso, los papeles de trabajo a los que se refiere esta letra b) deberán ser lo suficientemente detallados para que, una vez obtenida la documentación base utilizada en los procedimientos de auditoría, los mismos pudieran, en su caso, ser re-ejecutados.

Toda la documentación referida en este apartado deberá compilarse en formato archivo electrónico, con las debidas medidas de seguridad que garanticen su autenticidad.

No podrá considerarse que constituya evidencia del trabajo de auditoría realizado la documentación o información no incluida en el citado archivo.

2. En ningún caso podrá modificarse el archivo como consecuencia de la revisión interna o externa del trabajo de auditoría realizada con posterioridad a la fecha del informe de auditoría.

3. Una vez compilado el archivo, en el caso de hechos posteriores a la fecha del informe de auditoría o de hechos anteriores a dicha fecha que hubieran llegado a conocimiento del auditor con posterioridad a la referida fecha que requieran la aplicación de procedimientos de auditoría o en aquellas situaciones en las que con motivo de un plan de subsanación sea necesario incluir documentación adicional, el auditor deberá disponer de políticas y procedimientos que permitan generar a partir del archivo compilado, un archivo complementario en el que deberá quedar documentado quien autoriza el cambio en el archivo complementario respecto al compilado, los motivos y fecha del cambio y la documentación modificada con el objeto de que cualquier tercero pueda realizar un adecuado seguimiento de las modificaciones.


[Bloc 105: #RAC-a70]

Article 70. Registre d’infraccions.

En el registre d’infraccions al qual es refereix l’article 29.3 a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han d’incloure, almenys, les infraccions greus o molt greus declarades mitjançant una resolució ferma en via administrativa de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.


[Bloque 105: #RAC-a70]

Artículo 70. Registro de infracciones.

En el registro de infracciones al que se refiere el artículo 29.3 a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se incluirán, al menos, las infracciones graves o muy graves declaradas mediante resolución firme en vía administrativa por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.


[Bloc 106: #RAC-a71]

Article 71. Registre d’entitats auditades.

En relació amb el registre d’entitats auditades al qual es refereix l’article 29.3 c) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en els casos en què s’auditi un grup i entitats que pertanyen a aquest grup, la informació ha d’indicar expressament les entitats auditades que formen part del grup.


[Bloque 106: #RAC-a71]

Artículo 71. Registro de entidades auditadas.

En relación con el registro de entidades auditadas al que se refiere el artículo 29.3 c) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en aquellos casos en los que se audite a un grupo y a entidades que pertenecen al mismo, la información deberá indicar expresamente las entidades auditadas que forman parte del grupo.


[Bloc 107: #RAC-t2-c5]

CAPÍTOL V

Deures de custòdia i secret


[Bloque 107: #RAC-t2-c5]

CAPÍTULO V

Deberes de custodia y secreto


[Bloc 108: #RAC-a72]

Article 72. Deure de conservació i custòdia.

1. Respecte a l’obligació de conservació i custòdia a què es refereix l’article 30 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en cas que existeixi reclamació, judici o litigi en relació amb l’informe d’auditoria o que la documentació corresponent a què es refereix aquest apartat pugui constituir un element de prova, sempre que l’auditor de comptes tingui coneixement d’aquesta circumstància, el termini de cinc anys s’estén fins a la resolució o sentència ferma, o finalització del procediment, o fins que hagin transcorregut cinc anys des de l’última comunicació o intervenció de l’auditor de comptes en relació amb el conflicte en qüestió.

2. Durant els terminis de conservació i custòdia els auditors de comptes són responsables d’adoptar les mesures necessàries per a la salvaguarda i conservació de la documentació, informació, arxius i registres. Amb aquesta finalitat, els auditors de comptes han de disposar de sistemes informàtics que tinguin controls, que assegurin la custòdia, integritat i recuperació de la informació, que permetin utilitzar la diligència deguda que sigui necessària per reduir el risc de deteriorament o pèrdua, garantir l’accessibilitat i autorització restringida per accedir-hi, i permetin una identificació única de l’arxiu generat compilat i de la data de la compilació. Aquests controls s’han d’implementar eficaçment perquè no sigui possible modificar els arxius de cada treball d’auditoria una vegada transcorregut el termini màxim de compilació, perquè quedi constància de les accions efectuades sobre aquests arxius i es redueixi el risc de deteriorament o pèrdua.

A aquests efectes, s’han de fer de manera rutinària còpies de seguretat en format informàtic en el moment de la seva creació, quan es produeixin modificacions i, en cas que no n’hi hagi, almenys, un cop l’any.

3. L’obligació a què es refereix aquest article també és aplicable als auditors de comptes que, de conformitat amb el que preveuen la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i aquest Reglament, causin baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes.

4. La pèrdua o el deteriorament de la documentació a què es refereix l’article 30 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, així com les seves raons, s’han de comunicar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en un termini de quinze dies hàbils, a comptar del moment en què es va produir o es va tenir coneixement del fet.


[Bloque 108: #RAC-a72]

Artículo 72. Deber de conservación y custodia.

1. Respecto a la obligación de conservación y custodia a que se refiere el artículo 30 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en caso de existir reclamación, juicio o litigio en relación con el informe de auditoría o en el que la documentación correspondiente a que se refiere este apartado pudiera constituir elemento de prueba, siempre que el auditor de cuentas tenga conocimiento de tal circunstancia, el plazo de cinco años se extenderá hasta la resolución o sentencia firme, o finalización del procedimiento, o hasta que hayan transcurrido cinco años desde la última comunicación o intervención del auditor de cuentas en relación con el conflicto en cuestión.

2. Durante los plazos de conservación y custodia los auditores de cuentas serán responsables de adoptar las medidas necesarias para la salvaguarda y conservación de la documentación, información, archivos y registros. Para ello, los auditores de cuentas deberán disponer de sistemas informáticos que cuenten con controles, que aseguren la custodia, integridad y recuperación de la información, que permitan emplear la diligencia debida que sea necesaria para reducir el riesgo de deterioro o pérdida, garantizar la accesibilidad y autorización restringida para su acceso, debiendo permitir una identificación única del archivo generado compilado y de la fecha de la compilación. Estos controles serán implementados eficazmente para que no sea posible la modificación de los archivos de cada trabajo de auditoría una vez transcurrido el plazo máximo de compilación, para que quede constancia de las acciones realizadas sobre dichos archivos y se reduzca el riesgo de deterioro o pérdida.

A estos efectos, deberán realizarse de forma rutinaria copias de seguridad en formato informático en el momento de su creación, cuando se produzcan modificaciones y, en caso de no haberlas, al menos, una vez al año.

3. La obligación a que se refiere este artículo también será de aplicación a los auditores de cuentas que, conforme a lo previsto en la Ley 22/2015, de 20 de julio, y en este reglamento, causen baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

4. La pérdida o deterioro de la documentación a la que se refiere el artículo 30 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, así como sus razones, deberán ser comunicadas al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en un plazo de quince días hábiles, a contar desde el momento en que se produjo o se tuvo conocimiento del hecho.


[Bloc 109: #RAC-a73]

Article 73. Deure de secret.

El deure de secret que preveu l’article 31 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, és aplicable a totes les persones que hagin participat o col·laborat en l’exercici de l’activitat d’auditoria de l’auditor de comptes, tant si formen part de la seva organització interna com si no, o que hagin tingut coneixement de la informació relativa a aquesta activitat.

Aquesta obligació de secret es manté fins i tot una vegada s’hagin donat de baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes l’auditor de comptes o la societat d’auditoria, així com els socis d’aquesta, o hagi cessat la vinculació amb els auditors de comptes per part de les persones que van intervenir en la realització de l’activitat d’auditoria.


[Bloque 109: #RAC-a73]

Artículo 73. Deber de secreto.

El deber de secreto previsto en el artículo 31 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, será de aplicación a todas las personas que hayan participado o colaborado en el desarrollo de la actividad de auditoría del auditor de cuentas, formen parte o no de su organización interna, o que hayan tenido conocimiento de la información relativa a dicha actividad.

Esta obligación de secreto se mantendrá incluso una vez que se hayan dado de baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas el auditor de cuentas o la sociedad de auditoría, así como los socios de esta, o haya cesado la vinculación con los auditores de cuentas por parte de las personas que intervinieron en la realización de la actividad de auditoría.


[Bloc 110: #RAC-a74]

Article 74. Protecció de dades de caràcter personal.

El tractament de dades de caràcter personal portat a terme pels auditors de comptes com a conseqüència de l’exercici de la seva activitat, inclòs el de les dades contingudes en els documents o papers de treball utilitzats amb aquesta finalitat, està sotmès al que disposen el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i les disposicions que la despleguen. A aquests efectes, el tractament de les dades ha de ser proporcional a l’objectiu perseguit i respectar en allò essencial el dret a la protecció de dades, per a la qual cosa s’han d’establir mesures adequades i específiques per protegir els interessos i drets fonamentals de l’interessat, de conformitat amb el que estableix l’article 9.2 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades.

En el supòsit que els auditors de comptes externalitzin les activitats d’auditoria, els procediments de control de qualitat o els serveis de conservació i custòdia de la documentació, s’ha de complir el que disposa la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.


[Bloque 110: #RAC-a74]

Artículo 74. Protección de datos de carácter personal.

El tratamiento de datos de carácter personal llevado a cabo por los auditores de cuentas como consecuencia del ejercicio de su actividad, incluido el de los datos contenidos en los documentos o papeles de trabajo utilizados para tal fin, se encuentra sometido a lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos de carácter personal y garantía de los derechos digitales y sus disposiciones de desarrollo. A estos efectos, el tratamiento de los datos debe ser proporcional al objetivo perseguido, respetar en lo esencial el derecho a la protección de datos para lo cual deben establecerse medidas adecuadas y específicas para proteger los intereses y derechos fundamentales del interesado, de conformidad con lo establecido en el artículo 9.2 del Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos.

En el supuesto en que los auditores de cuentas externalizasen las actividades de auditoría, los procedimientos de control de calidad o los servicios de conservación y custodia de la documentación, deberá darse cumplimiento a lo dispuesto en la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos de carácter personal y garantía de los derechos digitales.


[Bloc 111: #RAC-t2-c6]

CAPÍTOL VI

De l’auditoria d’entitats d’interès públic


[Bloque 111: #RAC-t2-c6]

CAPÍTULO VI

De la auditoría de entidades de interés público


[Bloc 112: #RAC-t2-c6-s1]

Secció 1a. De l’àmbit d’aplicació


[Bloque 112: #RAC-t2-c6-s1]

Sección 1.ª Del ámbito de aplicación


[Bloc 113: #RAC-a75]

Article 75. Àmbit d’aplicació.

Als auditors de comptes que duguin a terme treballs d’auditoria dels comptes anuals o d’estats financers o documents comptables corresponents a entitats d’interès públic els és aplicable el que estableix aquest Reglament d’acord amb les particularitats establertes en aquest capítol.


[Bloque 113: #RAC-a75]

Artículo 75. Ámbito de aplicación.

A los auditores de cuentas que realicen trabajos de auditoría de las cuentas anuales o de estados financieros o documentos contables correspondientes a entidades de interés público les será de aplicación lo establecido en este reglamento de acuerdo con las particularidades establecidas en este capítulo.


[Bloc 114: #RAC-t2-c6-s2]

Secció 2a Dels informes


[Bloque 114: #RAC-t2-c6-s2]

Sección 2.ª De los informes


[Bloc 115: #RAC-a76]

Article 76. Informe addicional a la Comissió d’Auditoria.

1. L’obligació que recull l’article 36 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’emetre un informe addicional al d’auditoria de comptes per remetre’l a la Comissió d’Auditoria, és aplicable únicament a les auditories dels comptes anuals.

2. Als efectes del que preveu l’article 36.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, el termini perquè els auditors de comptes remetin l’informe addicional per a la Comissió d’Auditoria a les autoritats nacionals supervisores de les entitats d’interès públic auditades és d’un màxim de tres dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud efectuada per aquelles.


[Bloque 115: #RAC-a76]

Artículo 76. Informe adicional a la Comisión de Auditoría.

1. La obligación recogida en el artículo 36 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de emitir un informe adicional al de auditoría de cuentas para su remisión a la Comisión de Auditoría, será aplicable únicamente a las auditorías de las cuentas anuales.

2. A efectos de lo previsto en el artículo 36.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el plazo para la remisión del informe adicional para la Comisión de Auditoría por los auditores de cuentas a las autoridades nacionales supervisoras de las entidades de interés público auditadas será de un máximo de tres días hábiles desde la recepción de la solicitud efectuada por aquellas.


[Bloc 116: #RAC-a77]

Article 77. Informe de transparència.

1. Als efectes del que disposa l’article 37.1.a) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han d’incloure en el volum total d’ingressos de serveis d’auditoria els corresponents a les auditories de comptes anuals, consolidats i d’altres estats financers, amb especificació dels que corresponguin de manera agregada a entitats d’interès públic.

Als efectes del compliment del que disposa l’article 37.1.b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han de detallar, en relació amb cada entitat d’interès públic de manera separada, els ingressos corresponents per serveis d’auditoria de comptes anuals i consolidats, altres serveis d’auditoria i serveis diferents dels d’auditoria que l’auditor de comptes presti a aquestes entitats.

2. Les comunicacions a què es refereix l’article 37, apartats 2 i 3, de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han de fer per escrit i en el termini de deu dies hàbils, a comptar de la publicació o actualització de l’informe de transparència.


[Bloque 116: #RAC-a77]

Artículo 77. Informe de transparencia.

1. A efectos de lo dispuesto en el artículo 37.1.a) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se incluirá en el volumen total de ingresos de servicios de auditoría, los correspondientes a las auditorías de cuentas anuales, consolidadas y de otros estados financieros, especificando los que correspondan de forma agregada a entidades de interés público.

A efectos del cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 37.1.b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se detallará, en relación con cada entidad de interés público de forma separada, los ingresos correspondientes por servicios de auditoría de cuentas anuales y consolidadas, otros servicios de auditoría y servicios distintos a los de auditoría prestados a dichas entidades por el auditor de cuentas.

2. Las comunicaciones a las que se refiere el artículo 37, apartados 2 y 3, de la Ley 22/2015, de 20 de julio, se harán por escrito y en el plazo de diez días hábiles, a contar desde la publicación o actualización del informe de transparencia.


[Bloc 117: #RAC-a78]

Article 78. Informe a les autoritats nacionals supervisores.

Als efectes del que estableix l’article 38 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, el termini perquè els auditors de comptes remetin, a les autoritats nacionals supervisores de les entitats d’interès públic auditades, la informació que preveu l’article 12.1 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril, és d’un màxim de tres dies hàbils des que tingui coneixement de les circumstàncies que puguin donar lloc a les situacions que preveu l’article esmentat i, en cas que estigui inclosa en l’àmbit de supervisió de més d’una autoritat nacional supervisora de conformitat amb la seva normativa d’aplicació, s’ha de comunicar a totes aquestes.


[Bloque 117: #RAC-a78]

Artículo 78. Informe a las autoridades nacionales supervisoras.

A efectos de lo establecido en el artículo 38 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el plazo para la remisión por los auditores de cuentas a las autoridades nacionales supervisoras de las entidades de interés público auditadas de la información prevista en el artículo 12.1 del Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril, será de un máximo de tres días hábiles desde que tuviera conocimiento de las circunstancias que pudieran dar lugar a las situaciones previstas en dicho artículo y, en el caso de estar incluida en el ámbito de supervisión de más de una autoridad nacional supervisora de conformidad con su normativa de aplicación, deberá comunicarse a todas ellas.


[Bloc 118: #RAC-t2-c6-s3]

Secció 3a Independència


[Bloque 118: #RAC-t2-c6-s3]

Sección 3.ª Independencia


[Bloc 119: #RAC-a79]

Article 79. Règim aplicable.

Als efectes del que disposa el règim d’independència regulat a la secció 3a del capítol IV del títol I de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, és aplicable el que estableixen el capítol II del títol II d’aquest Reglament i aquesta secció, amb les particularitats següents:

a) Les causes d’incompatibilitat i situacions que comprometen la independència de l’auditor en tot cas, a què es refereix l’article 37.1, lletres a) i b), inclouen també les que preveuen els articles 39, 40 i 41 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

b) El percentatge del capital social, dels drets de vot o del patrimoni de l’entitat auditada per considerar que un instrument financer és significatiu, a què es refereix l’article 45.2.b), és del 0,5 per cent.

c) Els percentatges que fixa l’article 52, lletra b), als efectes de determinar si una situació o un servei té un efecte de poca importància relativa o incidència significativa es redueixen a la meitat.

d) Els percentatges que fixa l’article 53, als efectes de determinar l’elaboració d’informació significativa mesurada en termes d’importància relativa, es redueixen a la meitat.


[Bloque 119: #RAC-a79]

Artículo 79. Régimen aplicable.

A efectos de lo dispuesto en el régimen de independencia regulado en la sección 3.ª del capítulo IV del título I de la Ley 22/2015, de 20 de julio, será de aplicación lo establecido en el capítulo II del título II de este reglamento y en esta sección, con las siguientes particularidades:

a) Las causas de incompatibilidad y situaciones que comprometen la independencia del auditor en todo caso, a que se refiere el artículo 37.1, letras a) y b), incluyen también las previstas en los artículos 39, 40 y 41 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

b) El porcentaje del capital social, de los derechos de voto o del patrimonio de la entidad auditada para considerar que un instrumento financiero es significativo, a que se refiere el artículo 45.2.b), será del 0,5 por ciento.

c) Los porcentajes fijados en el artículo 52, letra b), a efectos de determinar si una situación o servicio tiene un efecto de poca importancia relativa o incidencia significativa, se reducirán a la mitad.

d) Los porcentajes fijados en el artículo 53, a efectos de determinar la elaboración de información significativa medida en términos de importancia relativa, se reducirán a la mitad.


[Bloc 120: #RAC-a80]

Article 80. Obligacions respecte a la Comissió d’Auditoria de les entitats d’interès públic.

1. Els auditors de comptes de les entitats d’interès públic auditades han de:

a) Satisfer els requeriments d’informació que la Comissió d’Auditoria sol·liciti.

b) Examinar amb la Comissió d’Auditoria les amenaces a la seva independència i les salvaguardes aplicades en cada treball.

c) Sol·licitar l’autorització per prestar serveis no prohibits que si s’escau siguin procedents o l’autorització excepcional que preveu l’article 41.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

d) Remetre la declaració anual sobre la seva independència, així com la informació detallada i individualitzada dels serveis addicionals als d’auditoria de qualsevol classe prestats i els seus honoraris, de conformitat amb el que exigeix l’article 529 quaterdecies, apartat 4, lletra e) del text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

El que estableix aquesta secció és aplicable sense perjudici de les obligacions de comunicació que contenen les normes d’auditoria.

2. En cas que les entitats d’interès públic no disposin d’una comissió d’auditoria, els procediments i les actuacions a què es refereix aquest article els ha de dur a terme l’auditor de comptes amb l’òrgan que tingui atribuïdes i exerceixi funcions equivalents a les assignades a la Comissió d’Auditoria.


[Bloque 120: #RAC-a80]

Artículo 80. Obligaciones respecto a la Comisión de Auditoría de las entidades de interés público.

1. Los auditores de cuentas de las entidades de interés público auditadas deberán:

a) Satisfacer los requerimientos de información que la Comisión de Auditoría solicite.

b) Examinar con la Comisión de Auditoría las amenazas a su independencia y las salvaguardas aplicadas en cada trabajo.

c) Recabar la autorización para prestar servicios no prohibidos que en su caso procedan o la autorización excepcional prevista en el artículo 41.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

d) Remitir la declaración anual sobre su independencia, así como la información detallada e individualizada de los servicios adicionales a los de auditoría de cualquier clase prestados y sus honorarios, de conformidad con lo exigido en el artículo 529 quaterdecies, apartado 4, letra e) del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio.

Lo establecido en esta sección será de aplicación sin perjuicio de las obligaciones de comunicación contenidas en las normas de auditoría.

2. En el caso de que las entidades de interés público no cuenten con Comisión de Auditoría, los procedimientos y actuaciones a que se refiere este artículo deberán ser realizados por el auditor de cuentas con el órgano que tenga atribuidas y desempeñe funciones equivalentes a las asignadas a la Comisión de Auditoría.


[Bloc 121: #RAC-a81]

Article 81. Actuacions en relació amb la Comissió d’Auditoria de les entitats d’interès públic.

Als efectes del que estableix l’article anterior, i sense perjudici del que disposen les normes d’auditoria, els auditors de comptes han de dur a terme les actuacions següents en relació amb l’obligació d’independència.

Els auditors han de comunicar a la Comissió d’Auditoria aquelles situacions o relacions que puguin suposar una amenaça a la independència, per tal que les examini. Així mateix, han de comunicar a la Comissió d’Auditoria la prestació de serveis diferents d’auditoria per tal que aquesta pugui autoritzar-ne la prestació. Aquestes comunicacions s’han d’efectuar per tal que la Comissió d’Auditoria pugui emetre l’informe a què es refereix l’article 529 quaterdecies 4.f) del text refós de la Llei de societats de capital. En aquestes comunicacions s’ha d’incloure informació detallada, almenys, sobre:

a) La naturalesa i el context en què es produeix.

b) La condició, el càrrec o la influència en qui es produeix.

c) Els interessos econòmics derivats o la retribució corresponent.

d) L’avaluació de la importància que l’amenaça genera respecte a la independència.

e) L’existència de mesures que eliminen o redueixen aquestes amenaces a un nivell que no comprometi la seva independència.

f) Qualsevol altra informació que sigui requerida, en relació amb el compliment de l’obligació d’independència, per la Comissió d’Auditoria, inclosa la referida:

1r Al sistema de control de qualitat intern que tenen establert de conformitat amb l’article 28 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, en matèria d’independència.

2n A les pràctiques internes de rotació del soci d’auditoria i del seu personal.

3r A les relacions entre l’entitat auditada i les seves vinculades i l’auditor de comptes i la seva xarxa, que comportin la prestació de serveis diferents d’auditoria o qualsevol altre tipus de situació o relació.

Aquestes comunicacions s’han de fer dins el termini establert i en la forma pertinent, de tal manera que permetin a la Comissió d’Auditoria complir les seves funcions.


[Bloque 121: #RAC-a81]

Artículo 81. Actuaciones en relación con la Comisión de Auditoría de las entidades de interés público.

A los efectos de lo establecido en el artículo anterior, y sin perjuicio de lo dispuesto en las normas de auditoría, los auditores de cuentas deberán realizar las siguientes actuaciones en relación con la obligación de independencia.

Los auditores deberán comunicar a la Comisión de Auditoría aquellas situaciones o relaciones que puedan suponer amenaza a la independencia, para su examen por aquella. Asimismo, comunicarán a la Comisión de Auditoría la prestación de servicios distintos de auditoría a efectos de que esta pueda autorizar su prestación. Estas comunicaciones se efectuarán a los efectos de que la Comisión de Auditoría pueda emitir el informe a que se refiere el artículo 529 quaterdecies 4.f) del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital. En dichas comunicaciones se deberá incluir información detallada, al menos, sobre:

a) La naturaleza y contexto en que se produce.

b) La condición, cargo o influencia en quién se produce.

c) Los intereses económicos derivados o retribución correspondiente.

d) La evaluación de la importancia que la amenaza genera respecto a la independencia.

e) La existencia de medidas que eliminan o reducen dichas amenazas a un nivel que no comprometa su independencia.

f) Cualquier otra información que sea requerida, en relación con el cumplimiento de la obligación de independencia, por la Comisión de Auditoría, incluida la referida:

1.º Al sistema de control de calidad interno que tienen establecido de conformidad con el artículo 28 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, en materia de independencia.

2.º A las prácticas internas de rotación del socio de auditoría y de su personal.

3.º A las relaciones entre la entidad auditada y sus entidades vinculadas y el auditor de cuentas y su red, que conlleven la prestación de servicios distintos de auditoría o cualquier otro tipo de situación o relación.

Dichas comunicaciones se realizarán en tiempo y forma, de tal modo que permitan a la Comisión de Auditoría cumplir con sus funciones.


[Bloc 122: #RAC-a82]

Article 82. Procés de selecció de nomenament d’auditor.

Els auditors de comptes que duguin a terme treballs d’auditoria de comptes d’entitats d’interès públic, abans de presentar les ofertes a les quals es refereix l’article 40.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’han d’assegurar, almenys, del següent:

a) Que disposen o puguin disposar dels recursos suficients i apropiats, en termes de temps i personal disponible, per dur a terme el treball per al qual presenten l’oferta. La suficiència dels recursos ha de comprendre la disposició de sistemes, recursos tècnics i especialitzats, inclosa la disponibilitat de personal amb capacitat i competència necessària en el tractament de qüestions complexes en concordança amb la dimensió i complexitat de l’auditoria que s’ha de fer, de l’entitat que s’ha d’auditar i del sector en què opera. Tot això s’ha de documentar d’una manera suficient i adequada.

En cas que l’auditor de comptes presti serveis de no auditoria permesos, la prestació d’aquests serveis no es pot tenir en compte en l’avaluació del procés de selecció.

b) En la data de la presentació de l’oferta ha d’haver analitzat totes les possibles amenaces a la independència i, si s’escau, les mesures de salvaguarda necessàries que assegurin la independència de l’auditor de comptes per al primer exercici d’auditoria, en cas de ser elegit auditor de comptes.


[Bloque 122: #RAC-a82]

Artículo 82. Proceso de selección de nombramiento de auditor.

Los auditores de cuentas que realicen trabajos de auditoría de cuentas de entidades de interés público, antes de la presentación de las ofertas a las que se refiere el artículo 40.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberán asegurarse, al menos, de lo siguiente:

a) Que disponen o puedan disponer de los recursos suficientes y apropiados, en términos de tiempo y personal disponible, para realizar el trabajo para el que presentan la oferta. La suficiencia de los recursos deberá abarcar la disposición de sistemas, recursos técnicos y especializados, incluida la disponibilidad de personal con capacidad y competencia necesaria en el tratamiento de cuestiones complejas en concordancia con la dimensión y complejidad de la auditoría a realizar, de la entidad a auditar y del sector en el que opera. Todo ello se deberá documentar suficiente y adecuadamente.

En el caso de que el auditor de cuentas viniera prestando servicios de no auditoría permitidos, la prestación de estos servicios no podrá ser tenida en cuenta en la evaluación del proceso de selección.

b) A la fecha de la presentación de la oferta deberá haber analizado todas las posibles amenazas a la independencia y, en su caso, las medidas de salvaguarda necesarias que aseguren la independencia del auditor de cuentas para el primer ejercicio de auditoría, en el caso de ser elegido auditor de cuentas.


[Bloc 123: #RAC-a83]

Article 83. Pròrroga.

1. En cas que hagi finalitzat el període total de contractació màxim de deu anys d’un auditor de comptes, la contractació conjunta d’aquest auditor de comptes amb un altre auditor de comptes en el període addicional a què es refereix l’article 40.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, pot anar d’un fins a quatre anys, amb les pròrrogues corresponents fins a completar si s’escau aquest període addicional, sense que sigui aplicable al nou auditor nomenat el termini mínim de tres anys que preveu l’article 40.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, amb caràcter general per a la contractació inicial dels auditors de comptes.

2. Una vegada finalitzat el període addicional de contractació conjunta, el nou auditor de comptes amb el qual es va contractar de manera simultània per actuar conjuntament pot ser contractat individualment fins a completar el període de contractació màxim de deu anys, incloses pròrrogues. Un cop expirat el període màxim de contractació de deu anys, aquest auditor de comptes pot ser contractat conjuntament amb un altre auditor de comptes pel període addicional de fins a quatre anys a què es refereix l’apartat anterior.


[Bloque 123: #RAC-a83]

Artículo 83. Prórroga.

1. En el caso de que haya finalizado el período total de contratación máximo de diez años de un auditor de cuentas, la contratación conjunta de dicho auditor de cuentas con otro auditor de cuentas en el período adicional a que se refiere el artículo 40.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, podrá ir de uno hasta cuatro años, con las prórrogas correspondientes hasta completar en su caso dicho período adicional, sin que resulte de aplicación al nuevo auditor nombrado el plazo mínimo de tres años previsto en el artículo 40.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, con carácter general para la contratación inicial de los auditores de cuentas.

2. Una vez finalizado el período adicional de contratación conjunta, el nuevo auditor de cuentas con el que se contrató de forma simultánea para actuar conjuntamente podrá ser contratado individualmente hasta completar el periodo de contratación máximo de diez años, incluidas prórrogas. Expirado el período máximo de contratación de diez años, dicho auditor de cuentas podrá ser contratado conjuntamente con otro auditor de cuentas por el periodo adicional de hasta cuatro años a que se refiere el apartado anterior.


[Bloc 124: #RAC-a84]

Article 84. Rescissió del contracte o revocació del nomenament d’auditor.

Els auditors de comptes i l’entitat auditada han de comunicar les rescissions de contracte o revocació de nomenaments a l’autoritat nacional supervisora de l’entitat d’interès públic en el termini de quinze dies hàbils des que s’hagin produït, amb indicació de les raons que la fonamenten.


[Bloque 124: #RAC-a84]

Artículo 84. Rescisión del contrato o revocación del nombramiento de auditor.

Los auditores de cuentas y la entidad auditada deberán comunicar las rescisiones de contrato o revocación de nombramientos a la autoridad nacional supervisora de la entidad de interés público en el plazo de quince días hábiles desde que se hubiesen producido, indicando las razones que la fundamentan.


[Bloc 125: #RAC-a85]

Article 85. Rotació interna.

Als efectes del que preveu l’article 40.2 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, és obligatòria la rotació de l’auditor principal responsable o auditors principals responsables, a què es refereix l’article 3.6.a) i b) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, de l’informe d’auditoria dels comptes anuals consolidats quan transcorrin cinc anys des del primer any o exercici en què es van auditar els comptes esmentats.

En aquest cas, si aquest auditor és l’auditor principal responsable de l’auditoria dels comptes de l’entitat dominant que formula aquests comptes anuals consolidats, és igualment obligatòria la rotació en relació amb aquesta entitat dominant.


[Bloque 125: #RAC-a85]

Artículo 85. Rotación interna.

A efectos de lo previsto en el artículo 40.2 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, será obligatoria la rotación del auditor principal responsable o auditores principales responsables, a que se refiere el artículo 3.6.a) y b) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, del informe de auditoría de las cuentas anuales consolidadas cuando transcurran cinco años desde el primer año o ejercicio en que fueron auditadas dichas cuentas.

En tal caso, si este auditor fuera el auditor principal responsable de la auditoría de las cuentas de la entidad dominante que formula las citadas cuentas anuales consolidadas, será igualmente obligatoria la rotación en relación con esta entidad dominante.


[Bloc 126: #RAC-a86]

Article 86. Honoraris i transparència.

1. En el cas de societats d’auditoria petites o mitjanes, l’autorització excepcional que preveu l’article 41.2, últim paràgraf, de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, s’ha de produir abans d’iniciar el treball d’auditoria de comptes de l’exercici afectat, i en tot cas abans que finalitzi l’exercici econòmic de l’entitat auditada. Als efectes d’aquesta autorització excepcional, la societat d’auditoria ha de documentar tot el procés seguit d’avaluació d’amenaces i adopció de mesures de salvaguarda, així com de l’examen i les comunicacions practicats amb la Comissió d’Auditoria o òrgan equivalent, incloses la motivació i justificació d’aquesta autorització.

2. La societat d’auditoria ha de comunicar aquesta autorització, juntament amb la seva motivació, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el termini de cinc dies hàbils des de la recepció de l’autorització.

3. Als efectes del que estableix aquest article es consideren societats d’auditoria mitjanes les que compleixin les condicions d’entitats mitjanes segons els paràmetres de l’article 3.10 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 126: #RAC-a86]

Artículo 86. Honorarios y transparencia.

1. En el caso de sociedades de auditoría pequeñas o medianas, la autorización excepcional prevista en el artículo 41.2, último párrafo, de la Ley 22/2015, de 20 de julio, deberá producirse antes de iniciar el trabajo de auditoría de cuentas del ejercicio afectado, y en todo caso antes de que finalice el ejercicio económico de la entidad auditada. A los efectos de esta autorización excepcional, la sociedad de auditoría deberá documentar todo el proceso seguido de evaluación de amenazas y adopción de medidas de salvaguarda, así como del examen y comunicaciones practicados con la Comisión de Auditoría u órgano equivalente, incluidas la motivación y justificación de dicha autorización.

2. La sociedad de auditoría comunicará dicha autorización, junto con su motivación, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el plazo de cinco días hábiles desde la recepción de la autorización.

3. A efectos de lo establecido en este artículo se considerarán sociedades de auditoría medianas aquellas que cumplan las condiciones de entidades medianas según los parámetros del artículo 3.10 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 127: #RAC-t2-c6-s4]

Secció 4a Organització interna i del treball en relació amb auditories d’entitats d’interès públic


[Bloque 127: #RAC-t2-c6-s4]

Sección 4.ª Organización interna y del trabajo en relación con auditorías de entidades de interés público


[Bloc 128: #RAC-a87]

Article 87. Estructura organitzativa.

1. Als efectes del que estableix l’article 45 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, l’auditor de comptes que dugui a terme treballs d’auditoria de comptes d’entitats d’interès públic ha de disposar d’una estructura organitzativa i una dimensió adequades a la quantitat i complexitat dels treballs d’auditoria que dugui a terme d’aquest tipus d’entitats, atenent la magnitud i naturalesa de les entitats auditades.

2. En relació amb cada treball d’auditoria dels comptes anuals d’una entitat d’interès públic, addicionalment al que estableix l’article 42 de la Llei esmentada, l’auditor de comptes ha de disposar de mecanismes interns de control que garanteixin que disposa, o té a la seva disposició, almenys, el següent:

a) Auditors principals responsables amb experiència en auditoria d’entitats d’interès públic per haver participat com a membres de l’equip d’auditoria amb capacitat per influir en el resultat final del treball d’auditoria de comptes, tenint en compte la complexitat del treball d’auditoria, la magnitud i naturalesa de l’entitat i un ampli coneixement de l’activitat en la qual opera l’entitat.

b) Especialistes o departaments tècnics que puguin prestar assessorament en matèria de comptabilitat i auditoria de comptes, amb capacitat, oportunitat i eficàcia, per dur a terme el treball esmentat.

c) Especialistes en diferents camps que siguin rellevants per a la informació economicofinancera de les entitats objecte del treball esmentat, d’acord amb l’activitat de l’entitat auditada, integrats dins de l’equip d’auditoria, per donar resposta apropiada i oportuna a les qüestions que sorgeixin com a conseqüència de la revisió o supervisió del treball esmentat.

d) Revisor o revisors de control de qualitat amb, almenys, el mateix nivell de coneixements i experiència que siguin necessaris per actuar com un auditor principal responsable designat per signar l’informe d’auditoria a què es refereix l’apartat a).

3. En el cas d’actuació conjunta d’auditoria, s’ha d’exigir abans de l’acceptació del treball el compliment d’aquests requisits, almenys, a un dels auditors designats conjuntament.

4. Qualsevol modificació que afecti les condicions que estableix aquest article per ser auditor d’entitats d’interès públic s’ha de comunicar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el termini de quinze dies hàbils des que s’hagi produït.


[Bloque 128: #RAC-a87]

Artículo 87. Estructura organizativa.

1. A efectos de lo establecido en el artículo 45 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, el auditor de cuentas que realice trabajos de auditoría de cuentas de entidades de interés público, deberá disponer de una estructura organizativa y una dimensión adecuadas a la cantidad y complejidad de los trabajos de auditoría que realice de este tipo de entidades, atendiendo a la magnitud y naturaleza de las entidades auditadas.

2. En relación con cada trabajo de auditoría de las cuentas anuales de una entidad de interés público, adicionalmente a lo establecido en el artículo 42 de dicha ley, el auditor de cuentas deberá contar con mecanismos internos de control que garanticen que dispone, o tiene a su disposición, al menos, lo siguiente:

a) Auditores principales responsables con experiencia en auditoría de entidades de interés público por haber participado como miembros del equipo de auditoría con capacidad para influir en el resultado final del trabajo de auditoría de cuentas, teniendo en cuenta la complejidad del trabajo de auditoría, la magnitud y naturaleza de la entidad y un amplio conocimiento de la actividad en la que opera la entidad.

b) Especialistas o departamentos técnicos que puedan prestar asesoramiento en materia de contabilidad y auditoría de cuentas, con capacidad, oportunidad y eficacia, para la realización de dicho trabajo.

c) Especialistas en distintos campos que sean relevantes para la información económica-financiera de las entidades objeto de dicho trabajo, de acuerdo con la actividad de la entidad auditada, integrados dentro del equipo de auditoría, para dar respuesta apropiada y oportuna a las cuestiones que surjan como consecuencia de la revisión o supervisión de dicho trabajo.

d) Revisor o revisores de control de calidad con, al menos, el mismo nivel de conocimientos y experiencia que fueran necesarios para actuar como un auditor principal responsable designado para firmar el informe de auditoría a que se refiere el apartado a).

3. En el caso de actuación conjunta de auditoría, se exigirá antes de la aceptación del trabajo el cumplimento de estos requisitos, al menos, a uno de los auditores designados conjuntamente.

4. Cualquier modificación que afecte a las condiciones establecidas en este artículo para ser auditor de entidades de interés público deberá ser comunicada al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el plazo de quince días hábiles desde que se haya producido.


[Bloc 129: #RAC-t3]

TÍTOL III

Supervisió pública


[Bloque 129: #RAC-t3]

TÍTULO III

Supervisión pública


[Bloc 130: #RAC-t3-c1]

CAPÍTOL I

Funció supervisora


[Bloque 130: #RAC-t3-c1]

CAPÍTULO I

Función supervisora


[Bloc 131: #RAC-t3-c1-s1]

Secció 1a Òrgans col·legiats de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes


[Bloque 131: #RAC-t3-c1-s1]

Sección 1.ª Órganos colegiados del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas


[Bloc 132: #RAC-a88]

Article 88. Comitè d’Auditoria de Comptes, Consell de Comptabilitat i Comitè Consultiu de Comptabilitat.

1. El Comitè d’Auditoria de Comptes està presidit pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, qui té vot de qualitat, i compost, juntament amb ell, per tretze vocals designats pel ministre d’Afers Econòmics i Transformació Digital, amb la distribució següent:

a) A proposta del Tribunal de Comptes, un representant d’aquest òrgan.

b) A proposta de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, un representant de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.

c) A proposta del Ministeri de Justícia, un membre de la carrera judicial o fiscal o registrador mercantil.

d) A proposta del Banc d’Espanya, un representant d’aquesta institució.

e) A proposta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, un representant d’aquest organisme.

f) A proposta de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, un representant d’aquesta Direcció General.

g) A proposta de les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, quatre representants d’aquestes.

h) A proposta de l’Advocacia General de l’Estat-Direcció del Servei Jurídic de l’Estat, un advocat de l’Estat, adscrit a la Subsecretaria del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.

i) A proposta del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, un catedràtic d’universitat i un expert de reconegut prestigi en matèria comptable i d’auditoria de comptes.

Actua com a secretari del Comitè d’Auditoria de Comptes, amb veu i sense vot, el secretari general de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. El president pot convidar a les reunions del Comitè d’Auditoria de Comptes experts en la matèria, quan així ho consideri oportú.

2. El Consell de Comptabilitat està presidit pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que té vot de qualitat, i està compost, juntament amb ell, pels vocals següents designats pel ministre Afers Econòmics i Transformació Digital de la manera següent:

a) A proposta del Banc d’Espanya, un representant d’aquesta institució.

b) A proposta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, un representant d’aquesta institució.

c) A proposta de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, un representant d’aquesta Direcció General.

A més, un representant del Ministeri d’Hisenda, a través de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, designat pel titular d’aquest departament, que assisteix a les reunions amb veu i sense vot.

Actua com a secretari del Consell de Comptabilitat, amb veu i sense vot, el subdirector general de Normalització i Tècnica Comptable de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

3. El Comitè Consultiu de Comptabilitat està presidit pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que té vot de qualitat, i està compost, juntament amb ell, per un màxim de vint vocals designats per ell, amb la distribució següent:

a) A proposta del Ministeri de Justícia, un representant d’aquest departament.

b) A proposta de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, un representant de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.

c) A proposta de la Direcció General de Tributs, un representant d’aquesta Direcció General.

d) A proposta del Banc d’Espanya, un representant d’aquesta institució.

e) A proposta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, un representant d’aquesta Comissió, dos representants dels usuaris d’informació comptable i un representant de les associacions o organitzacions representatives dels emissors d’informació econòmica de les empreses.

f) A proposta de l’Institut Nacional d’Estadística, un representant d’aquest Institut.

g) A proposta de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, un representant d’aquesta Direcció General.

h) A proposta del Consell General d’Economistes d’Espanya, dos representants d’aquest Consell, que han de ser experts de reconegut prestigi en matèria comptable o d’auditoria de comptes.

i) A proposta de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya, un representant d’aquest Institut, que ha de ser un expert de reconegut prestigi en matèria d’auditoria de comptes.

El president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de designar a més un representant d’aquest Institut, un representant de la universitat, un representant de les associacions emissores de principis i criteris comptables i un màxim de cinc persones de reconegut prestigi en matèria comptable.

Actua com a secretari del Comitè Consultiu de Comptabilitat un funcionari de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, designat pel seu president.

4. Els òrgans col·legiats que recull aquest article es regeixen pel que disposa la secció 3a del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, així com pel que disposen els reglaments de règim intern que puguin aprovar aquests òrgans col·legiats.


[Bloque 132: #RAC-a88]

Artículo 88. Comité de Auditoría de Cuentas, Consejo de Contabilidad y Comité Consultivo de Contabilidad.

1. El Comité de Auditoría de Cuentas estará presidido por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, quien tendrá voto de calidad, y compuesto, junto con él, por trece vocales designados por el Ministro de Asuntos Económicos y Transformación Digital, con la siguiente distribución:

a) A propuesta del Tribunal de Cuentas, un representante de dicho órgano.

b) A propuesta de la Intervención General de la Administración del Estado, un representante de la Intervención General de la Administración del Estado.

c) A propuesta del Ministerio de Justicia, un miembro de la carrera judicial o fiscal o registrador mercantil.

d) A propuesta del Banco de España, un representante de dicha institución.

e) A propuesta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, un representante de dicho organismo.

f) A propuesta de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, un representante de dicha Dirección General.

g) A propuesta de las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, cuatro representantes de estas.

h) A propuesta de la Abogacía General del Estado-Dirección del Servicio Jurídico del Estado, un abogado del Estado, adscrito a la Subsecretaría del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.

i) A propuesta del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, un catedrático de universidad y un experto de reconocido prestigio en materia contable y de auditoría de cuentas.

Actuará como secretario del Comité de Auditoría de Cuentas, con voz y sin voto, el Secretario General del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. El Presidente podrá invitar a las reuniones del Comité de Auditoría de Cuentas a expertos en la materia, cuando así lo considere oportuno.

2. El Consejo de Contabilidad estará presidido por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, que tendrá voto de calidad, y estará compuesto, junto con él, por los siguientes vocales designados por el Ministro Asuntos Económicos y Transformación Digital de la siguiente forma:

a) A propuesta del Banco de España, un representante de dicha institución.

b) A propuesta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, un representante de dicha institución.

c) A propuesta de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, un representante de dicha Dirección General.

Además, un representante del Ministerio de Hacienda, a través de la Intervención General de la administración del Estado designado por el titular de dicho departamento, que asistirá a las reuniones con voz y sin voto.

Actuará como secretario del Consejo de Contabilidad, con voz y sin voto, el Subdirector General de Normalización y Técnica Contable del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

3. El Comité Consultivo de Contabilidad estará presidido por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas que tendrá voto de calidad, y estará compuesto, junto con él, por un máximo de veinte vocales designados por él, con la siguiente distribución:

a) A propuesta del Ministerio de Justicia, un representante de dicho departamento.

b) A propuesta de la Intervención General de la Administración del Estado, un representante de la Intervención General de la Administración del Estado.

c) A propuesta de la Dirección General de Tributos, un representante de dicha Dirección General.

d) A propuesta del Banco de España, un representante de dicha institución.

e) A propuesta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, un representante de dicha Comisión, dos representantes de los usuarios de información contable y un representante de las asociaciones u organizaciones representativas de los emisores de información económica de las empresas.

f) A propuesta del Instituto Nacional de Estadística, un representante de dicho Instituto.

g) A propuesta de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, un representante de dicha Dirección General.

h) A propuesta del Consejo General de Economistas de España, dos representantes de dicho Consejo, que deberán ser expertos de reconocido prestigio en materia contable o de auditoría de cuentas.

i) A propuesta del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España, un representante de dicho Instituto, que deberá ser un experto de reconocido prestigio en materia de auditoría de cuentas.

El Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designará además a un representante de dicho Instituto, un representante de la universidad, un representante de las asociaciones emisoras de principios y criterios contables y un máximo de cinco personas de reconocido prestigio en materia contable.

Actuará como secretario del Comité Consultivo de Contabilidad un funcionario del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, designado por su Presidente.

4. Los órganos colegiados recogidos en este artículo se regirán por lo dispuesto en la sección 3.ª del capítulo II del título preliminar de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, así como por lo dispuesto en los reglamentos de Régimen Interno que puedan aprobarse por dichos órganos colegiados.


[Bloc 133: #RAC-t3-c1-s2]

Secció 2a Facultats de supervisió


[Bloque 133: #RAC-t3-c1-s2]

Sección 2.ª Facultades de supervisión


[Bloc 134: #RAC-a89]

Article 89. Rendició d’informació.

1. Els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació d’exercents han de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, el mes d’octubre de cada any, i en relació amb els dotze mesos anteriors, a més de les dades a què es refereix l’article 8.3, lletres a), b) i c), de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la informació següent:

a) Número d’identificació fiscal, domicili professional, adreça de les oficines que mantinguin obertes des de les quals efectivament s’exerceixi l’activitat d’auditoria de comptes i les adreces electròniques habilitades úniques i de correu electrònic.

b) Si s’escau, el nom i cognoms o raó social de les persones o entitats que pertanyin a la mateixa xarxa que estableix l’article 8.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. No obstant això, no cal la declaració de les entitats que formen part de la xarxa de l’auditor de comptes, l’objecte social o activitat de les quals no estigui relacionat amb la informació economicofinancera, assessorament jurídic i consultoria de gestió empresarial, o qualsevol altre que sigui anàleg o complementari a aquests, ni prestin aquest tipus de serveis.

c) Nom i cognoms dels auditors de comptes que estiguin al seu servei i figurin inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes, amb indicació del seu número d’inscripció, si estan inscrits en situació d’exercent o de no exercent, la corporació a la qual, si s’escau, pertanyin i la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent. Així mateix, s’ha d’indicar el número d’hores que aquests auditors han dedicat efectivament a l’activitat d’auditoria de comptes.

d) Nom i cognoms de les persones que tot i no estar inscrites en el Registre oficial d’auditors de comptes han prestat els seus serveis en l’àmbit de l’activitat d’auditoria de comptes, amb indicació del període o períodes en què han prestat aquests serveis, així com de les hores efectivament dedicades a l’activitat d’auditoria de comptes i a altres tasques relacionades amb aquesta activitat, i especificació de la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent.

e) Volum de negoci en hores i euros facturats procedents de l’activitat d’auditoria de comptes, així com els ingressos totals de l’auditor.

f) Relació de les entitats auditades, amb indicació del seu codi de Classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), la seva consideració o no com a entitat d’interès públic, el termini de contractació, la data d’emissió de l’informe, el tipus d’opinió, les hores i els honoraris facturats pels serveis d’auditoria, els honoraris facturats per serveis diferents d’auditoria, distingint per a aquests últims els corresponents als prestats pel mateix auditor i els prestats per les persones i entitats pertanyents a la xarxa de l’auditor, a l’entitat auditada i a les seves entitats vinculades, amb el desglossament que es determini en la resolució que a aquest efecte dicti l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Així mateix, s’ha d’indicar el revisor del control de qualitat que, si s’escau, s’hagi designat en cada treball d’auditoria.

g) Corporació de dret públic a la qual, si s’escau, pertanyin. Quan els auditors de comptes pertanyin simultàniament a més d’una corporació de dret públic representativa d’auditors de comptes, han d’optar per una d’aquestes als efectes del que disposa aquest Reglament.

h) Els serveis que altres auditors de comptes han prestat a l’auditor, distingint els relatius a la participació en la realització de treballs d’auditoria de comptes i els referents a tasques relacionades amb el sistema de control de qualitat intern, amb indicació del nombre d’hores, en el seu conjunt; així com indicació de si ha prestat aquests mateixos serveis a altres auditors.

2. Les societats d’auditoria han de remetre, el mes d’octubre de cada any, i en relació amb els dotze mesos anteriors, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a més de les dades a què es refereix l’article 8.4.a), b), c), d), e) i f) de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, la informació següent:

a) La informació a què es refereix l’apartat 1 anterior, amb les adaptacions necessàries, inclosa la identificació de l’auditor principal responsable designat en cada treball d’auditoria.

b) Si s’escau, la seva consideració com a societat d’auditoria petita o mitjana.

Així mateix, s’ha d’indicar:

1r Si exclusivament han dut a terme auditories d’entitats petites.

2n En cas que hagin dut a terme auditories d’entitats d’interès públic, si aquestes s’han dut a terme exclusivament a entitats petites o mitjanes.

3r I en cas que s’hagin dut a terme auditories d’entitats que no tinguin la consideració d’interès públic, si aquestes auditories han estat exclusivament voluntàries o a entitats petites.

c) Capital social, amb indicació de la seva distribució entre els socis i, si s’escau, d’aquella part del capital representat per accions sense dret a vot, a la data de tancament del període de rendició.

d) Modificacions estatutàries que s’hagin produït.

3. Qualsevol variació que es produeixi durant l’exercici, en relació amb la informació que assenyalen l’article 8.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, apartats a) a c), l’apartat 1 d’aquest article, lletres a) i c), tant per a auditors individuals com per a societats d’auditoria, i l’apartat 2.b) d’aquest article per a les societats, en el termini de quinze dies hàbils, a comptar del moment en què s’hagi produït aquella o, si s’escau, des que tingui efectes legals. Aquesta comunicació s’ha de fer en tot cas quan la variació sigui causa de baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes.

4. Mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes s’ha d’exigir, als auditors d’entitats d’interès públic, la informació sobre honoraris referits a l’activitat d’auditoria de comptes a què es refereix l’apartat 1.e), així com els honoraris per serveis d’auditoria prestats a entitats d’interès públic, el mes de febrer de cada any, referida a l’any natural immediatament anterior.

Així mateix, mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes s’ha de determinar la informació que els auditors de comptes d’entitats d’interès públic hagin de remetre als efectes de la preparació dels informes sobre l’evolució del mercat a què es refereixen les disposicions addicionals quarta i cinquena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

5. Sense perjudici del que disposi la normativa comunitària, els auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països, a què es refereixen els articles 10.3 i 11.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, han de remetre la mateixa informació i amb la mateixa periodicitat a què es refereixen els apartats anteriors, a excepció d’aquells que procedeixin de tercers països els sistemes de supervisió dels quals hagin estat declarats equivalents per la Unió Europea, que han de remetre la informació amb el contingut i la periodicitat que s’estableixi mitjançant una resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

6. Mitjançant una resolució s’han d’aprovar els models a emplenar en relació amb la informació assenyalada anteriorment i els terminis de remissió d’aquesta informació que han d’emplenar els auditors de comptes i remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per mitjans electrònics.


[Bloque 134: #RAC-a89]

Artículo 89. Rendición de información.

1. Los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de ejercientes remitirán al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el mes de octubre de cada año, y en relación con los doce meses anteriores, además de los datos a que se refiere el artículo 8.3, letras a), b) y c), de la Ley 22/2015, de 20 de julio, la siguiente información:

a) Número de identificación fiscal, domicilio profesional, dirección de las oficinas que mantengan abiertas desde las que efectivamente se ejerza la actividad de auditoría de cuentas y las direcciones electrónicas habilitadas únicas y de correo electrónico.

b) En su caso, el nombre y apellidos o razón social de las personas o entidades que pertenezcan a la misma red contempladas en el artículo 8.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio. No obstante lo anterior, no será necesaria la declaración de aquellas entidades que forman parte de la red del auditor de cuentas, cuyo objeto social o actividad no esté relacionado con la información económica financiera, asesoramiento jurídico y consultoría de gestión empresarial, o cualquier otro que sea análogo o complementario a estos, ni presten este tipo de servicios.

c) Nombre y apellidos de los auditores de cuentas que, estando a su servicio, figuren inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, con indicación de su número de inscripción, si están inscritos en situación de ejerciente o de no ejerciente, la corporación a la que, en su caso, pertenezcan y la naturaleza y modalidad del correspondiente vínculo contractual. Asimismo, se indicará el número de horas que dichos auditores han dedicado efectivamente a la actividad de auditoría de cuentas.

d) Nombre y apellidos de las personas que no estando inscritas en el Registro Oficial de auditores de cuentas han prestado sus servicios en el ámbito de la actividad de auditoría de cuentas, con indicación del periodo o periodos en los que han prestado dichos servicios, así como de las horas efectivamente dedicadas a la actividad de auditoría de cuentas y a otras tareas relacionadas con dicha actividad, especificando la naturaleza y modalidad del correspondiente vínculo contractual.

e) Volumen de negocio en horas y euros facturados procedentes de la actividad de auditoría de cuentas, así como los ingresos totales del auditor.

f) Relación de las entidades auditadas, indicando su código de Clasificación Nacional de Actividades Económicas (CNAE), su consideración o no como entidad de interés público, el plazo de contratación, la fecha de emisión del informe, el tipo de opinión, las horas y honorarios facturados por los servicios de auditoría, los honorarios facturados por servicios distintos de auditoría, distinguiendo para estos últimos, los correspondientes a los prestados por el propio auditor y los prestados por las personas y entidades pertenecientes a la red del auditor, a la entidad auditada y a sus entidades vinculadas, con el desglose que se determine en la resolución que a tal efecto se dicte por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Asimismo, se indicará el revisor del control de calidad que, en su caso, se haya designado en cada trabajo de auditoría.

g) Corporación de derecho público a la que, en su caso, pertenezcan. Cuando los auditores de cuentas pertenezcan simultáneamente a más de una corporación de derecho público representativa de auditores de cuentas, deberán optar por una de ellas a los efectos de lo dispuesto en este reglamento.

h) Los servicios que han sido prestados al auditor por otros auditores de cuentas, distinguiendo los relativos a la participación en la realización de trabajos de auditoría de cuentas y los referentes a tareas relacionadas con el sistema de control de calidad interno, con indicación del número de horas, en su conjunto; así como indicación de si ha prestado estos mismos servicios a otros auditores.

2. Las sociedades de auditoría remitirán en el mes de octubre de cada año, y en relación con los doce meses anteriores, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, además de los datos a que se refiere el artículo 8.4.a), b), c), d), e) y f) de la Ley 22/2015, de 20 de julio, la siguiente información:

a) La información a la que se refiere el apartado 1 anterior, con las adaptaciones necesarias, incluyendo la identificación del auditor principal responsable designado en cada trabajo de auditoría.

b) En su caso, su consideración como sociedad de auditoría pequeña o mediana.

Asimismo, se indicará:

1.º Si exclusivamente han realizado auditorías de entidades pequeñas.

2.º En el caso de haber realizado auditorías de entidades de interés público, si estas han sido realizadas exclusivamente a entidades pequeñas o medianas.

3.º Y en el caso de haber realizado auditorías de entidades que no tengan la consideración de interés público, si dichas auditorías han sido exclusivamente voluntarias o a entidades pequeñas.

c) Capital social, con indicación de su distribución entre los socios y, en su caso, de aquella parte del capital representado por acciones sin derecho a voto, a la fecha de cierre del periodo de rendición.

d) Modificaciones estatutarias que se hayan producido.

3. Cualquier variación que se produzca durante el ejercicio, en relación con la información señalada en el artículo 8.3 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, apartados a) a c), en el apartado 1 de este artículo, letras a) y c), tanto para auditores individuales como para sociedades de auditoría, y en el apartado 2.b) de este artículo para las sociedades, en el plazo de quince días hábiles, a contar desde el momento en que se hubiera producido aquella o, en su caso, desde que surta efectos legales. Esta comunicación deberá realizarse en todo caso cuando la variación sea causa de baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.

4. Mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas se exigirá, a los auditores de entidades de interés público, la información sobre honorarios referidos a la actividad de auditoría de cuentas a que se refiere el apartado 1.e), así como los honorarios por servicios de auditoría prestados a entidades de interés público, en el mes de febrero de cada año, referida al año natural inmediato anterior.

Asimismo, mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas se determinará la información que los auditores de cuentas de entidades de interés público deban remitir a los efectos de la preparación de los informes sobre la evolución del mercado a que se refieren las disposiciones adicionales cuarta y quinta de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

5. Sin perjuicio de lo que disponga la normativa comunitaria, los auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países, a que se refieren los artículos 10.3 y 11.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, remitirán la misma información y con igual periodicidad a que se refieren los apartados anteriores, con excepción de aquellos que procedan de terceros países cuyos sistemas de supervisión hayan sido declarados equivalentes por la Unión Europea, que remitirán la información con el contenido y periodicidad que se establezca mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

6. Mediante resolución se aprobarán los modelos a cumplimentar en relación con la información señalada anteriormente y los plazos de remisión de dicha información que serán cumplimentados por los auditores de cuentas y remitidos al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas por medios electrónicos.


[Bloc 135: #RAC-t3-c1-s3]

Secció 3a Disposicions comunes de les actuacions de control


[Bloque 135: #RAC-t3-c1-s3]

Sección 3.ª Disposiciones comunes de las actuaciones de control


[Bloc 136: #RAC-a90]

Article 90. Actuacions de control.

1. Les actuacions de control comprenen les inspeccions, investigacions i altres actuacions de comprovació que es considerin necessàries a què es refereix l’article 49 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

2. Addicionalment a les actuacions d’investigació i inspecció, les actuacions de comprovació comprenen les actuacions necessàries perquè l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes determini els fets o les circumstàncies de què hagi tingut coneixement per qualsevol mitjà i que puguin ser causa d’un acord d’inici d’una inspecció o una investigació, o, si s’escau, de l’acord d’iniciació d’un expedient sancionador.

3. Quan s’obtinguin indicis d’infracció en el curs d’una actuació de control, es pot iniciar el procediment sancionador abans que finalitzi l’actuació de control i s’emeti l’informe corresponent, sense perjudici, si s’escau, de continuar l’actuació de control en relació amb fets diferents dels que van donar lloc a l’acord d’inici.


[Bloque 136: #RAC-a90]

Artículo 90. Actuaciones de control.

1. Las actuaciones de control comprenderán las inspecciones, investigaciones y otras actuaciones de comprobación que se estimen necesarias a que se refiere el artículo 49 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.

2. Adicionalmente a las actuaciones de investigación e inspección, las actuaciones de comprobación comprenderán las actuaciones necesarias para que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas determine los hechos o circunstancias de los que haya tenido conocimiento por cualquier medio y que pudieran ser causa de un acuerdo de inicio de una, inspección o una investigación, o, en su caso, del acuerdo de iniciación de un expediente sancionador.

3. Cuando se obtengan indicios de infracción en el curso de una actuación de control se podrá iniciar el procedimiento sancionador con anterioridad a la finalización de la actuación de control y la emisión del correspondiente informe, sin perjuicio, en su caso, de continuar la actuación de control en relación con hechos distintos de los que dieron lugar al acuerdo de inicio.


[Bloc 137: #RAC-a91]

Article 91. Pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes.

1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, considerant els mitjans tècnics i humans disponibles, ha d’elaborar i publicar anualment un pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes, que comprengui els plans d’investigacions i d’inspeccions.

2. El pla de control de l’activitat ha de ser aprovat pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, una vegada sotmès a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, i ha de ser publicat dins dels primers quatre mesos de l’exercici al qual es refereixi. En cas que aquest pla no es pugui adoptar o emetre, queda prorrogat el corresponent a l’exercici immediatament anterior, sempre que aquesta pròrroga no contravingui la periodicitat mínima d’inspeccions prevista.

3. El pla d’investigacions ha de considerar les fonts d’informació següents:

a) Resultats o altra informació que resulti de les actuacions d’inspecció.

b) Dades objectives que resultin de la informació subministrada a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pels auditors de comptes.

c) Dades obtingudes a través de denúncies o de qualsevol altre tipus d’informació que pugui conèixer l’Institut.

4. El pla d’inspeccions ha de programar la realització de les inspeccions als auditors de comptes considerant la freqüència d’aquestes actuacions que estableixen l’article 54 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i l’article 101.

5. Tant el pla d’investigacions com d’inspeccions es poden revisar quan així ho aconselli l’existència de fets que suposin modificacions rellevants en la informació disponible per a la configuració del pla, o fets que derivin d’actuacions d’inspeccions o investigacions en curs, o de modificacions en la legislació d’auditoria de comptes, o fets que provoquin o generin desconfiança en la informació economicofinancera que han de subministrar les empreses o entitats o en l’actuació d’auditors de comptes i d’aquells derivats de possibles riscos existents no previstos en el moment que s’elaborin.

6. En la memòria d’activitats s’han de publicar els resultats de l’execució dels plans d’investigacions i d’inspeccions.


[Bloque 137: #RAC-a91]

Artículo 91. Plan de control de la actividad de auditoría de cuentas.

1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, considerando los medios técnicos y humanos disponibles, elaborará y publicará anualmente un plan de control de la actividad de auditoría de cuentas, que comprenderá los planes de investigaciones y de inspecciones.

2. El plan de control de la actividad será aprobado por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, una vez sometido a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, publicándose dentro de los primeros cuatro meses del ejercicio al que se refiera. En el caso en que no pudiera adoptarse o emitirse el citado plan, quedará prorrogado el correspondiente al ejercicio inmediatamente anterior, siempre y cuando dicha prórroga no contravenga la periodicidad mínima de inspecciones prevista.

3. El plan de investigaciones considerará las siguientes fuentes de información:

a) Resultados u otra información que resulte de las actuaciones de inspección.

b) Datos objetivos que resulten de la información suministrada al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas por los auditores de cuentas.

c) Datos obtenidos a través de denuncias o de cualquier otro tipo de información que pueda conocer el Instituto.

4. El plan de inspecciones programará la realización de las inspecciones a los auditores de cuentas considerando la frecuencia de estas actuaciones establecida en el artículo 54 de la Ley 22/2015, de 20 de julio y en el artículo 101.

5. Tanto el plan de investigaciones como de inspecciones podrán ser revisados cuando así lo aconseje la existencia de hechos que supongan modificaciones relevantes en la información disponible para la configuración del plan, o hechos que deriven de actuaciones de inspecciones o investigaciones en curso, o de modificaciones en la legislación de auditoría de cuentas, o hechos que provoquen o generen desconfianza en la información económico financiera que deben suministrar las empresas o entidades o en la actuación de auditores de cuentas y de aquellos derivados de posibles riesgos existentes no contemplados en el momento de la elaboración de los mismos.

6. En la memoria de actividades se publicarán los resultados de la ejecución de los planes de investigaciones y de inspecciones.


[Bloc 138: #RAc-a92]

Article 92. Facultats per a l’exercici de les actuacions de control.

Les persones que participin en l’activitat de control, de conformitat amb el que preveuen els articles 55 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, i 26 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril, han de disposar, en l’exercici de les tasques a les quals es refereix l’article esmentat, de facultats d’accés i examen de la documentació, i actuar sota la direcció i supervisió a què es refereix l’article 55.6 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol.


[Bloque 138: #RAc-a92]

Artículo 92. Facultades para el ejercicio de las actuaciones de control.

Las personas que participen en la actividad de control, conforme a lo previsto en el artículo 55 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, y 26 del Reglamento (UE) n.º 537/2014, de 16 de abril, dispondrán, en el ejercicio de las labores a las que se refiere dicho artículo, de facultades de acceso y examen de la documentación, actuando bajo la dirección y supervisión a que se refiere el artículo 55.6 de la Ley 22/2015, de 20 de julio.


[Bloc 139: #RAC-a93]

Article 93. Iniciació de les actuacions de control.

1. Els controls de l’activitat d’auditoria de comptes s’inicien d’ofici per mitjà d’un acord del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, en el marc del pla de control.

2. L’acord d’inici ha d’indicar la naturalesa i l’abast de les actuacions de control i, en particular, si l’actuació de control es refereix a una investigació o a una inspecció. Així mateix, ha de designar la persona o persones responsables de dirigir les actuacions de control.

Aquest acord es pot adoptar de manera individualitzada, per a un auditor de comptes, o de manera conjunta, per a diversos auditors o societats d’auditoria. En cas que l’acord d’inici sigui conjunt, la notificació s’ha d’efectuar de manera individualitzada i amb garantia de la protecció de les dades personals de la resta d’auditors inclosos en l’acord esmentat. La comunicació de la data d’inici a l’auditor de comptes l’ha d’efectuar el personal designat per dirigir la investigació o inspecció corresponent.


[Bloque 139: #RAC-a93]

Artículo 93. Iniciación de las actuaciones de control.

1. Los controles de la actividad de auditoría de cuentas se iniciarán de oficio por acuerdo del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el marco del plan de control.

2. El acuerdo de inicio indicará la naturaleza y alcance de las actuaciones de control y, en particular, si la actuación de control se refiere a una investigación o a una inspección. Asimismo, deberá designar la persona o personas responsables de dirigir las actuaciones de control.

Este acuerdo podrá adoptarse de forma individualizada, para un auditor de cuentas, o de forma conjunta, para varios auditores o sociedades de auditoría. En el caso de que el acuerdo de inicio sea conjunto, su notificación se efectuará de manera individualizada y con garantía de la protección de los datos personales del resto de auditores incluidos en dicho acuerdo. La comunicación de la fecha de inicio al auditor de cuentas se efectuará por el personal designado para la dirección de la investigación o inspección correspondiente.


[Bloc 140: #RAC-a94]

Article 94. Desenvolupament de les actuacions de control.

1. L’auditor de comptes ha de posar a disposició o remetre al personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designat a aquest efecte, en el termini que s’estableixi en cada cas, la totalitat dels papers de treball i, si s’escau, els llibres, els registres, la documentació o la informació que, atenent la finalitat perseguida, se li requereixi, en el format que consideri adequat. Quan la informació estigui en suports informàtics, s’han de posar a disposició de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes els mitjans adequats que possibilitin l’examen i la verificació de la informació esmentada.

En les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes, s’entén que no existeix més documentació o informació que l’aportada o la posada a disposició segons el requeriment de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per part de l’auditor de comptes. A aquest efecte s’ha de procedir mitjançant una diligència a identificar els papers de treball o la documentació lliurada o remesa.

2. En el desenvolupament de les actuacions de control, es pot requerir a l’auditor de comptes sotmès a actuacions de control que faci els aclariments o les explicacions sobre els papers de treball o la resta de documents aportats que es considerin oportunes.


[Bloque 140: #RAC-a94]

Artículo 94. Desarrollo de las actuaciones de control.

1. El auditor de cuentas deberá poner a disposición o remitir al personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designado a tal efecto, en el plazo que se establezca en cada caso, la totalidad de los papeles de trabajo y, en su caso, los libros, registros, la documentación o información que, atendiendo a la finalidad perseguida, se le requiera, en el formato que estime adecuado. Cuando la información se hallara en soportes informáticos, se deberán poner a disposición del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas los medios adecuados que posibiliten el examen y verificación de dicha información.

En las actuaciones de control de la actividad de auditoría de cuentas, se entenderá que no existe más documentación o información que la aportada o la puesta a disposición según requerimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, por el auditor de cuentas. A tal efecto se procederá mediante diligencia a identificar los papeles de trabajo o documentación entregada o remitida.

2. En el desarrollo de las actuaciones de control, se podrá requerir al auditor de cuentas sometido a actuaciones de control que realice las aclaraciones o explicaciones sobre los papeles de trabajo o el resto de documentos aportados que se estimen oportunas.


[Bloc 141: #RAC-a95]

Article 95. Lloc i horari de les actuacions de control.

Quan les actuacions de control de l’activitat s’efectuïn en el domicili social, sucursals, delegacions, oficines, locals o en qualsevol altre lloc on es desenvolupi l’activitat de l’auditor de comptes sotmès a actuacions de control o hi hagi la documentació requerida, o si s’escau de les persones o entitats a les quals es refereix l’article 48.1 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, aquestes han de posar a disposició del personal designat per executar-les l’espai físic i els mitjans auxiliars necessaris per facilitar la realització de les actuacions esmentades.


[Bloque 141: #RAC-a95]

Artículo 95. Lugar y horario de las actuaciones de control.

Cuando las actuaciones de control de la actividad se efectúen en el domicilio social, sucursales, delegaciones, oficinas, locales, o en cualquier otro lugar donde se desarrolle la actividad del auditor de cuentas sometido a actuaciones de control o se encuentre la documentación requerida, o en su caso de las personas o entidades a las que se refiere el artículo 48.1 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, estas pondrán a disposición del personal designado para ejecutarlas el espacio físico y los medios auxiliares necesarios para facilitar la realización de las citadas actuaciones.