TEXT CONSOLIDAT
TEXTO CONSOLIDADO
Norma derogada, amb efectes de 31 de gener de 2021, per la disposició derogatòria única del Reial decret 2/2021, de 12 de gener. (pendent de publicar en catalá en el BOE)
Norma derogada, con efectos de 31 de enero de 2021, por la disposición derogatoria única del Real Decreto 2/2021, de 12 de enero. Ref. BOE-A-2021-1351.
I
El present Reial decret té per objecte donar compliment a la previsió que recull la disposició final cinquena, apartat 1, del Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, per la qual s’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre d’Economia i Hisenda, dicti les normes necessàries per al desplegament del que disposa aquesta Llei. El text refós es va dictar a l’empara de l’habilitació normativa que conté la disposició final segona de la Llei 12/2010, de 30 de juny, per la qual es modifica la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes, la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, i el text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989 per a la seva adaptació a la normativa comunitària, que autoritzava el Govern per regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que s’han de refondre que regulaven l’activitat d’auditoria de comptes.
La Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes, va incorporar al nostre ordenament jurídic la Directiva 84/253/CEE, de 10 d’abril de 1984, del Consell, relativa a l’autorització de les persones encarregades del control legal de documents comptables, que regulava per primera vegada a Espanya l’activitat d’auditoria de comptes, i configurava la dita activitat com aquella que, mitjançant la utilització de determinades tècniques de revisió i verificació adequades, té per objecte l’emissió d’un informe que contingui una opinió tècnica i independent sobre la fiabilitat de la informació econòmica financera auditada, i compleix amb això una funció d’interès públic, tal com subjau en la regulació continguda tant a la Llei com en el text refós esmentat, i així ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional quan es va pronunciar sobre la constitucionalitat de la Llei d’auditoria de comptes.
La Llei esmentada ha estat objecte de modificacions, entre les quals destaquen les que s’han emprès mitjançant la Llei 44/2002, de 22 de setembre, de mesures de reforma del sistema financer, que responia a la necessitat d’avançar i coadjuvar en la millora de la qualitat dels treballs d’auditoria així com d’enfortir la credibilitat de l’activitat auditora i de contribuir al millor funcionament de l’economia de mercat, i l’esmentada Llei 12/2010, de 30 de juny, que va tenir per objecte la incorporació a la nostra normativa interna de la Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, per la qual es modifiquen les directives 78/660/CEE i 83/349/CEE del Consell i es deroga la Directiva 84/253/CEE del Consell.
La dita Llei 19/1988, de 12 de juliol, va ser objecte de desplegament mitjançant el Reial decret 1636/1990, de 20 de desembre, el qual ha estat objecte de dues modificacions parcials. La primera modificació es va produir mitjançant el Reial decret 180/2003, de 14 de febrer, en desplegament de les disposicions de la Llei 19/1988, de 12 de juliol, relatives a l’obligació de sotmetre a auditoria de comptes les formulades per determinades entitats per raó de la seva dimensió i activitat i als procediments de coordinació entre els òrgans o institucions públics amb competències atribuïdes legalment de control i supervisió sobre empreses i entitats que sotmetin els seus comptes anuals a auditoria de comptes i els auditors de comptes de les empreses i entitats esmentades. La segona modificació es va produir mitjançant el Reial decret 1156/2005, de 30 de setembre, per tal d’incorporar les normes sobre periodicitat de la convocatòria de l’examen d’aptitud professional exigit per a l’accés al Registre oficial d’auditors de comptes i sobre la composició i funcionament del tribunal, d’acord amb la Llei 44/2002, de 22 de setembre, i modificar els requisits relatius a la fiança que han de prestar per manament legal els qui exerceixen l’activitat auditora.
II
La modificació realitzada per la Llei 12/2010, de 30 de juny, comporta l’obligació d’adequar a la legislació vigent el Reglament que desplega la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret 1636/1990, de 20 de desembre, així com desplegar aquells aspectes concrets que ho requereixen per manament legal. Al mateix temps, s’aprofita la reforma per incorporar les millores de caràcter tècnic aconsellades per l’experiència i la pràctica desenvolupada des de l’entrada en vigor del Reial decret 1636/1990, i per tant resulta oportú promulgar un nou Reglament de desplegament de la Llei esmentada i derogar aquest. D’acord amb això, es desenvolupen aquells aspectes definidors de l’activitat d’auditoria de comptes que conformen un corpus de regulació modern, en el qual es perfila i es concreta el sistema de supervisió pública inserit plenament en el context internacional, i la seva implantació efectiva.
Aquest Reglament, pel que fa a la seva estructura, segueix la mateixa sistemàtica i ordenació de matèries que la continguda en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes que desplega, amb l’excepció d’aquells preceptes legals que no necessiten desplegament reglamentari.
El capítol l «De l’auditoria de comptes» recull un conjunt de disposicions, distribuïdes en set seccions, que tenen per objectiu definir l’activitat d’auditoria de comptes a la qual és d’aplicació aquest Reglament, des d’una perspectiva doble: positiva, ja que desplega els diferents elements subjectius i objectius que defineixen l’activitat d’auditoria de comptes així com les seves modalitats; i negativa, mitjançant la delimitació expressa d’aquells treballs que no tenen la naturalesa esmentada i, per tant, que queden fora de l’àmbit de supervisió públic legalment establert sobre aquella activitat. En la definició positiva destaca la precisió que es realitza sobre la necessitat de subjectar l’objecte de l’auditoria a un marc de regulació, és a dir: els comptes anuals, els estats financers o documents comptables elaborats amb el marc normatiu que els sigui aplicable i convenientment formulats, signats o assumits formalment pels responsables corresponents. I amb la definició negativa, s’exclouen expressament de l’esmentada consideració els treballs consistents en la comprovació específica de fets concrets, en l’aplicació de procediments acordats amb l’entitat auditada i l’emissió de certificacions, ja que es realitza un treball amb un abast diferent i s’emet una opinió amb un significatiu grau més baix de fiabilitat. També és destacable la consideració que s’efectua dels treballs que, no essent auditoria de comptes i que, per tant, no estan subjectes al control de l’activitat, són atribuïts legalment als auditors de comptes. Es preveu la subjecció dels treballs esmentats a les guies aprovades conjuntament per les corporacions d’auditors, d’acord amb el mateix procediment que el dissenyat per a les normes d’auditoria.
En aquest sentit, destaquen la incorporació de la prohibició expressa de limitar la distribució o ús de l’informe d’auditoria de comptes, conseqüent amb la rellevància pública d’aquesta activitat pels possibles efectes davant de tercers que pot tenir tot informe; així com el desplegament que es fa de la facultat legalment establerta de no emetre l’informe d’auditoria o de renunciar al contracte d’auditoria, i es fixen els criteris que s’han de seguir així com la línia que separa l’esmentada facultat amb l’obligació d’emetre un informe amb opinió denegada, quan concorrin circumstàncies de caràcter tècnic que impedeixin l’aplicació de procediments d’auditoria per obtenir evidència d’acord amb les normes d’auditoria.
Així mateix, atès que l’auditor del grup assumeix per manament legal la responsabilitat plena per l’informe que emeti, es precisa l’abast i l’extensió de l’obligació de l’auditor del grup de revisar i avaluar el treball realitzat pels auditors dels comptes que componen el grup esmentat, el contingut i l’abast dels quals es determina pel que disposa la norma d’auditoria corresponent.
Es defineixen, als efectes exclusius del text refós que es desplega, les entitats que tenen la consideració d’interès públic, per la seva importància pública significativa, i a aquest efecte es pren com a criteri definitori l’activitat especial que realitzen i la seva dimensió. Així, d’una banda, es consideren com a tals les entitats que tenen per objecte la captació de fons, béns o drets o estalvis del públic per gestionar-los o invertir-los, que superin certs llindars referits al nombre de partícips o inversors i patrimoni gestionat, així com les entitats que tenen incidència notable en l’estabilitat del sistema financer i en el bon funcionament del sistema de pagaments. Amb la inclusió a la categoria esmentada d’aquestes entitats, es tracta de contribuir al millor funcionament dels mercats en què operen aquestes entitats, i de coadjuvar al règim de supervisió al qual se subjecten aquestes entitats per part dels òrgans públics corresponents.
El capítol esmentat es completa amb la definició de normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, com aquella que recull els requisits, criteris i formalitats que disciplinen l’activitat de l’auditor de comptes o societat d’auditoria des que obté l’autorització per exercir l’activitat, i que es contenen en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, en aquest Reglament, així com a les normes d’auditoria, les normes d’ètica i les normes que regulen el sistema de control de qualitat intern dels auditors de comptes i societats d’auditoria, l’adopció de la qual és responsabilitat última del sistema de supervisió públic que el text refós atribueix a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Part integrant de la normativa esmentada són les normes d’auditoria que són aquelles que s’han d’observar necessàriament en la realització de tot treball d’auditoria en el qual s’ha de suportar l’opinió tècnica que s’expressa en relació amb la informació auditada. Les normes són les contingudes a les normes internacionals d’auditoria adoptades per la Comissió de la Unió Europea i, en el que aquestes no adopten o regulen, les normes tècniques d’auditoria en els termes que estableix el present Reglament. Finalment, es defineixen els principis d’ètica que s’han de promoure i observar en l’exercici de l’activitat i que s’han de desplega en les corresponents normes d’ètica que s’aprovin. Es regula el contingut bàsic i règim procedimental d’elaboració d’aquestes normes.
III
El capítol II «De l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes» regula, a les seccions primera i segona, relatives al Registre oficial d’auditors de comptes i al règim d’autorització per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, el conjunt de requisits que faculten per a l’accés al Registre oficial d’auditors de comptes, en qualsevol de les situacions previstes per als auditors de comptes persones físiques i societats d’auditoria, i en definitiva, el règim d’accés o d’habilitació legal per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes que regula el text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
En relació amb aquest Registre, dos són els aspectes que mereixen aquí una menció especial ja que constitueixen novetats introduïdes pel dit text refós. La primera es refereix a la incorporació d’aquells auditors que, sense ser socis d’una societat d’auditoria, poden ser designats expressament per signar informes d’auditoria en nom seu, i la societat d’auditoria ha d’informar de les designacions que en cada moment tingui efectuades. La segona es refereix a la inscripció obligatòria, de forma separada, de certs auditors i societats d’auditoria de tercers països.
Quant a l’accés a l’exercici de l’activitat, pel que fa a la formació exigida, es precisen el nombre d’hores que s’exigeixen per entendre complert el requisit de formació pràctica que s’exigeix per poder ser inscrit en el Registre oficial d’auditors de comptes així com l’obligació de retre determinada informació, sense perjudici que les normes de còmput i distribució es determinin per resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, amb la participació de les corporacions d’auditors esmentades. Així mateix, atès el nou marc legal instaurat amb la Llei 12/2010 i el sistema d’ordenació d’ensenyaments universitaris que preveu la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, únicament es pot tenir en compte la dispensa per a la realització de la primera fase de l’examen als qui tinguin títols universitaris oficials i amb validesa en tot el territori nacional. No obstant això, amb la idea de conjugar la qualitat formativa acadèmica d’aquelles amb la formació pràctica contrastada dels qui exerceixen l’activitat d’auditoria es preveu que, en la impartició dels títols de postgrau, les universitats puguin comptar amb la col·laboració de les corporacions representatives d’auditors.
Addicionalment, es recullen, en comparació del règim anterior, noves mesures tendents a facilitar l’exercici de supervisió pública en matèria formativa. Així passa amb els criteris que permeten tenir per complert el requisit esmentat de formació pràctica; la informació a remetre, amb el caràcter de mínima, al Registre oficial d’auditors de comptes; i el més gran detall d’aquesta informació sobre el personal no inscrit o inscrit com a no exercent en el Registre que presta serveis en l’àmbit de l’activitat auditora, amb la finalitat de conèixer el període de formació pràctica als efectes d’una eventual futura inscripció en el Registre o de la sol·licitud de passar a la situació d’exercent.
A més del règim d’accés ordinari, s’han d’assenyalar altres tres vies d’accés el règim de les quals es desplega: la segona, aplicable als auditors de comptes autoritzats en estats membres de la Unió Europea i en tercers països, per als quals s’estableix una prova d’aptitud, el disseny de la qual correspon a una comissió d’avaluació la composició de la qual té la mateixa distribució que el Tribunal d’accés ordinari, i la tercera, aplicable a determinat personal al servei de les administracions públiques que exerceix funcions públiques mitjançant la realització de treballs d’auditoria o de revisió o control d’aquests, sigui en relació amb el sector públic sigui respecte d’entitats financeres i companyies asseguradores, per als quals es concreten determinats criteris als efectes d’entendre complert els requisits que s’exigeixen legalment.
IV
El capítol III «De l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes» s’estructura en sis seccions. La primera regula l’obligació de formació continuada, que té com a fi mantenir el nivell adequat d’exigència en relació amb l’actualització dels seus coneixements, dins d’un entorn financer i mercantil en canvi continu i progressivament més complex, i s’estableix la forma i les condicions en què s’ha de tenir per complert el requisit de formació continuada mínima, xifrada en nombre d’hores, que han de seguir i acreditar els auditors de comptes inscrits en situació d’exercents i de no exercents que presten serveis per compte d’altri, mitjançant la realització d’una sèrie d’activitats.
La segona secció desplega el règim legal d’independència que han de complir els qui exerceixen l’activitat d’auditoria de comptes, que va ser modificat substancialment per les lleis 44/2002 i 10/2010, per tal de reforçar la seva deguda observança ja que constitueix el suport fonamental de demostració de l’objectivitat, de manera que els usuaris de la informació econòmica financera auditada acceptin amb la màxima garantia i plena confiança aquesta informació pel fet d’haver estat verificada, precisament, de manera objectiva per un tercer independent. A aquest efecte, bàsicament es pren com a referència en la regulació aquí empresa el conjunt de requisits fonamentals d’independència i de circumstàncies susceptibles d’amenaçar aquesta situació contingut en la Recomanació de la Comissió de 16 de maig de 2002 sobre independència dels auditors de comptes a la Unió Europea, que va inspirar bàsicament la reforma de la Llei 44/2002. Amb això es persegueix dotar aquest règim de permanència, així com de convergència en l’àmbit de la Unió Europea, atès que, segons la Directiva 2006/43/CE, la Comissió es pot basar en la dita Recomanació per adoptar mesures d’execució relatives a la independència. Es destaca que la responsabilitat de l’auditor implica un actitud de vigilància i d’alerta en la detecció de possibles amenaces a la seva independència i en la presa de les mesures de salvaguarda necessàries per poder-les reduir i, si s’escau, eliminar.
D’acord amb això, d’una banda, es destaca l’obligació de l’auditor de comptes, per tal d’assegurar la realització objectiva i íntegra de tot treball d’auditoria d’abstenir-se d’actuar quan concorrin relacions, situacions o serveis que amenacin o comprometin la seva independència, fins i tot quan incorri en alguna de les situacions d’incompatibilitat que preveu la normativa. Així mateix, s’estableixen, amb caràcter de mínimes, les actuacions dels auditors de comptes per garantir la seva objectivitat i evitar així aquells fets o circumstàncies que poden constituir amenaces en deure d’independència. Aquestes situacions o amenaces poden ser de diversos tipus, com les d’interès propi, autorevisió, advocacia, familiaritat o confiança, i intimidació. Respecte a aquests, els auditors de comptes han d’establir i aplicar les mesures de salvaguarda –polítiques escrites, comunicacions, procediments, prohibicions, restriccions, etc.– que, a aquests efectes, es jutgin necessàries, que han d’incloure la d’abstenir-se de realitzar l’auditoria de comptes quan es detectin situacions o amenaces de caràcter significatiu que comprometin seriosament la seva objectivitat, de tal manera que siguin susceptibles d’induir un tercer informat a concloure que l’auditor no és capaç d’exercir un judici objectiu i imparcial sobre les qüestions tractades durant la realització del treball d’auditoria i que, per tant, resulta compromesa la independència de l’auditor.
D’altra banda, en relació amb les causes legals d’incompatibilitat, el reglament desplega el text refós per tal de precisar o detallar totes aquelles circumstàncies, relacions o interessos susceptibles de constituir una amenaça o risc per a la independència de l’auditor i, per tant, d’afectar el judici objectiu i imparcial que tot auditor ha d’emetre. A aquest fi respon la major part del contingut d’aquest capítol, i és per això que s’hi desenvolupen aspectes relacionats amb l’ostentació de càrrecs, la consideració d’interès financer significatiu, la delimitació de serveis declarats incompatibles d’acord amb el que preveu si s’escau l’ordenament jurídic així com d’aquells que es referencien a la seva incidència mesurada en termes d’importància relativa sobre els comptes auditats, i la concentració d’honoraris com a paràmetre per no permetre la dependència financera en relació amb l’auditada. Igualment, s’hi tracten les causes d’incompatibilitat derivades de les situacions que concorren en els qui estiguin en certes condicions o situacions amb relació als auditors de comptes, les societats d’auditoria i entitats auditades. En aquest sentit, es desenvolupen les situacions susceptibles de constituir dues entitats en una situació de vinculació, en coherència amb els paràmetres continguts en el Codi de comerç i altra normativa mercantil de desplegament, així com el grup de persones que estan vinculades als auditors o societats d’auditoria, prenent com a referència l’esmentada Recomanació i amb les particularitats regulades en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
I, finalment, pel que fa al període de contractació, es precisa la manera en què es pot entendre acreditada la pròrroga tàcita, així com l’àmbit al qual resulta d’aplicació l’obligació de rotació imposada als auditors amb l’objectiu d’intentar atenuar i, en la mesura que sigui possible, evitar l’existència de relacions prolongades i pròximes amb l’entitat auditada i el seu personal que comporti una confiança excessiva en aquesta entitat per part de l’auditor de comptes que pugui comprometre la seva independència o induir a un tercer a qüestionar la independència.
La resta de seccions que comprenen aquest capítol regulen el conjunt d’obligacions que s’exigeixen als auditors de comptes o societats d’auditoria: el deure de prestar fiança que garanteixi permanentment i de forma individualitzada i suficient el rescabalament dels danys i perjudicis que puguin causar per l’incompliment de les seves obligacions, el deure de requerir tota la informació que sigui necessària per realitzar l’auditoria de comptes, els deures de guardar secret, de conservació i custòdia, i l’informe anual de transparència que han de publicar els qui auditen les entitats definides com d’interès públic i les societats d’auditoria de tercers països. Respecte a aquest informe, novetat incorporada a la Llei 12/2010, es despleguen determinades qüestions del contingut mínim legalment establert amb el fi d’afavorir una divulgació més àmplia dels aspectes essencials de l’estructura, organització i activitat dels qui auditen, que permeti conèixer el seu compromís amb la funció d’interès públic.
V
Com a part integrant del sistema de supervisió pública, el capítol IV «De l’activitat de control de l’activitat d’auditoria de comptes», distribuït en quatre seccions, defineix la finalitat d’aquesta activitat, així com les diferents formes en què aquestes es poden instrumentar, i disposa que l’exercici i desplegament de les dites actuacions ha de permetre assolir la millora, en el seu conjunt, de la qualitat dels treballs d’auditoria, i intentar assegurar, en la mesura que sigui possible, mitjançant l’ús racional i eficient dels recursos disposats a tals fins, que en la revisió d’aquells treballs s’incloguin tots aquells que estan habilitats legalment per exercir l’activitat auditora.
Es regula, igualment, la forma d’iniciació d’aquestes activitats de control, el pla de control que serveix de base a les actuacions esmentades, la forma en què s’han de realitzar, la constatació de les actuacions i resultats obtinguts i la finalització de les actuacions de control. Les actuacions de control tècnic, projectades sobre treballs d’auditoria, en la seva totalitat o referides a parts específiques, o a aspectes concrets de l’activitat auditora, tenen per objecte realitzar les investigacions oportunes per descobrir aquells elements de judici que, si s’escau, serveixin de base per incoar l’expedient sancionador corresponent. Les actuacions de control de qualitat consisteixen en la revisió dels qui exerceixen l’esmentada activitat realitzada amb caràcter preventiu i sota els principis de periodicitat i de generalitat. S’introdueix aquí el procés encaminat, principalment, a formular requeriments i al seu seguiment. En definitiva, les dues formes d’actuació responen a un objectiu i finalitat diferents que afecten clarament el plantejament i l’orientació de la revisió; així, mentre que amb les actuacions de control tècnic es pretén descartar o confirmar l’existència de possibles incompliments de la normativa reguladora de l’auditoria de comptes, amb les actuacions de control de qualitat es pretén essencialment la millora dels procediments de control intern de l’auditor i el seu funcionament en l’exercici de l’activitat d’auditoria, en general, i en la realització dels treballs, en particular, mitjançant la formulació de requeriments de millora.
El capítol es completa amb una última i quarta secció, que regula el contingut de la informació que s’ha de remetre periòdicament a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per tal de servir al millor desenvolupament de les competències de supervisió i actuacions de control atribuïdes a l’Institut esmentat i, en particular, al deure especial que se li imposa en relació amb l’observança del requisit d’independència. S’ha de destacar la important tasca que ha de realitzar l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el manteniment del Registre oficial d’auditors de comptes, com un element bàsic del sistema de supervisió públic i, per tant, en la disposició i gestió de la informació proporcionada pels auditors de comptes en diferents àmbits i matèries referits a la seva activitat, la qual ha de contribuir a un millor coneixement i a una més gran transparència de l’activitat d’auditoria de comptes.
VI
El capítol V «De les infraccions i sancions i del procediment sancionador» inclou tres seccions, en les quals es recullen les especificacions d’algunes de les circumstàncies tipificades com a infracció, els criteris de graduació per a la quantificació de les sancions i determinades normes especials referides al compliment de les sancions, al tractament com a infracció continuada per comissió de diversos il·lícits, al concurs ideal d’infraccions o unitat de fet de les infraccions, i a la cancel·lació de les sancions inscrites en el Registre oficial d’auditors de comptes.
D’altra banda, s’estableix el conjunt de disposicions d’aplicació al procediment administratiu sancionador, encaminat, com a tal, a la defensa dels interessos generals, mitjançant l’aplicació de les mesures correctores corresponents quan es constatin actes contraris a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria per part dels qui els realitzin, únics interessats en el tipus de procediment que aquí ens ocupa. Es declara que, en tot cas, el Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, manté el seu caràcter supletori, al mateix temps que es regulen les especialitats d’aquest procediment sancionador, derivades de l’activitat aquí disciplinada.
Com a tals especialitats, es preveuen les relatives a la denúncia, sense efecte vinculant amb vista a la incoació de procediment sancionador, i el seu tractament està supeditat, mitjançant l’ordenació i utilització eficient i eficaç dels mitjans disponibles, al compliment degut de les competències de control de l’activitat auditora atribuïdes legalment a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes; a l’atribució de competències per acordar l’ampliació de terminis per resoldre i per efectuar al·legacions; a la realització de les actuacions prèvies regulades en aquest Reglament; a l’acord d’incoació d’expedient sancionador; a les facultats de l’instructor de l’expedient per sol·licitar informes; a la resolució de l’expedient, prèvia presa en consideració del criteri del Comitè d’Auditoria de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el cas d’infraccions molt greus o greus; a la possibilitat de realitzar actuacions complementàries; i a la tramitació o acumulació, per a certs casos, d’un expedient únic.
VII
El capítol VI «De la cooperació internacional», agrupat en tres seccions, concreta els mecanismes de col·laboració amb les autoritats competents dels altres estats membres de la Unió Europea. Aquesta col·laboració pot consistir en l’intercanvi d’informació, en les anomenades inspeccions conjuntes consistents en la participació en la realització d’actuacions de control, i en l’obligació de realitzar certes comunicacions. El mateix s’estableix en relació amb les autoritats competents de tercers països, els mecanismes dels quals són els que fixin els acords de cooperació corresponents.
L’últim dels capítols «De les corporacions representatives d’auditors» conté el conjunt de requisits que han de reunir aquestes corporacions i les funcions que han d’exercir, i modifica en relació amb el règim anterior les que resulten de l’actual marc legal. Es destaquen així les obligacions imposades en relació amb la proposta i realització de l’examen d’aptitud professional; la formació contínua; així com l’elaboració de les normes deontològiques i codis de conducta, la verificació de les pràctiques i procediments interns continguts en les normes esmentades; i l’execució del control de qualitat dels auditors de comptes quan ho acordi l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Finalment les disposicions addicionals primera a quarta i vuitena del Reglament incorporen disposicions contingudes en el Reglament aprovat pel Reial decret 1636/1990 que es deroga. Tenen per objecte el desplegament del que preveu la disposició addicional primera del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, relativa a l’obligació de sotmetre els comptes anuals a auditoria, i de la disposició final primera del text refós esmentat, relativa a la coordinació entre els òrgans o institucions públiques i els auditors de comptes de les esmentades empreses i entitats i a la possibilitat que aquestes institucions sol·licitin als auditors l’elaboració d’un informe complementari al d’auditoria de comptes anuals. Al mateix temps, per tal d’obtenir dels òrgans i institucions públiques esmentats una més àmplia i millor informació sobre la situació i funcionament de les entitats sotmeses a la seva supervisió, augmentant d’aquesta manera l’eficàcia en l’exercici de les seves funcions d’inspecció i control, es desenvolupen aspectes relatius a les obligacions dels auditors de comptes previstes en els paràgrafs segon i tercer de l’esmentada disposició final primera del text refós.
D’altra banda, mitjançant la disposició addicional cinquena, es distingeixen els treballs d’auditoria de comptes de les entitats del sector públic subjectes a les seves normatives específiques dels que realitzen a les entitats esmentades auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes i d’acord amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
D’altra banda, es regulen aspectes innovadors incorporats per la Llei 12/2010, com són els referits al contingut mínim que ha de tenir l’informe anual que publica l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, d’acord amb el manament de transparència i publicitat contingut a la disposició addicional cinquena del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i la necessària publicitat que s’ha de fer dels acords d’intercanvi d’informació adoptats amb tercers països.
La resta de disposicions incorporen aspectes regulats en el Reglament que es deroga, com ara el règim de consultes a formular davant l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, la publicació i distribució del butlletí oficial d’aquest Institut, la composició dels òrgans col·legiats d’aquest i els qui tenen la consideració de corporació representativa d’auditors.
El present Reglament es completa amb un conjunt de disposicions transitòries que tenen per objecte, principalment, facilitar el pas al règim nou que aquí s’incorpora.
Aquest Reglament ha estat sotmès a l’informe previ de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
En virtut d’això, a proposta de la ministra d’Economia i Hisenda, amb l’aprovació prèvia del ministre de Política Territorial i Administració Pública, de conformitat amb el Consell d’Estat, prèvia deliberació del Consell de Ministres en la reunió del dia 28 d’octubre de 2011,
DISPOSO:
I
El presente real decreto tiene por objeto dar cumplimiento a la previsión recogida en la disposición final quinta, apartado 1, del Real Decreto legislativo 1/2011, de 1 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, por la que se autoriza al Gobierno para que, a propuesta del Ministro de Economía y Hacienda, dicte las normas necesarias para el desarrollo de lo dispuesto en esta Ley. Dicho texto refundido se dictó al amparo de la habilitación normativa contenida en la disposición final segunda de la Ley 12/2010, de 30 de junio, por la que se modifica la Ley 19/1988, de 12 de julio, de Auditoría de Cuentas, la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores, y el texto refundido de la Ley de Sociedades Anónimas, aprobado por Real Decreto Legislativo 1564/1989 para su adaptación a la normativa comunitaria, que autorizaba al Gobierno para regularizar, aclarar y armonizar los textos legales que han de refundirse que regulaban la actividad de auditoría de cuentas.
La Ley 19/1988, de 12 de julio, de Auditoría de Cuentas incorporó a nuestro Ordenamiento jurídico la Directiva 84/253/CEE, de 10 de abril de 1984, del Consejo, relativa a la autorización de las personas encargadas del control legal de documentos contables, regulando por primera vez en España la actividad de auditoría de cuentas, configurando dicha actividad como aquella que, mediante la utilización de determinadas técnicas de revisión y verificación adecuadas, tiene por objeto la emisión de un informe que contenga una opinión técnica e independiente acerca de la fiabilidad de la información económica financiera auditada, cumpliendo con ello con una función de interés público, tal como subyace en la regulación contenida tanto en la Ley como en el texto refundido citado, y así ha sido reconocido por el Tribunal Constitucional cuando se pronunció sobre la constitucionalidad de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Dicha Ley ha sido objeto de modificaciones, destacando, entre ellas, las acometidas mediante la Ley 44/2002, de 22 de septiembre, de Medidas de Reforma del Sistema Financiero, que respondía a la necesidad de avanzar y coadyuvar en la mejora de la calidad de los trabajos de auditoría así como de fortalecer la credibilidad de la actividad auditora y de contribuir al mejor funcionamiento de la economía de mercado, y la citada Ley 12/2010, de 30 de junio, que tuvo por objeto la incorporación a nuestra normativa interna la Directiva 2006/43/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 17 de mayo de 2006 relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, por la que se modifican las Directivas 78/660/CEE y 83/349/CEE del Consejo y se deroga la Directiva 84/253/CEE del Consejo.
La citada Ley 19/1988, de 12 de julio, fue objeto de desarrollo mediante el Real Decreto 1636/1990, de 20 de diciembre, el cual ha sido objeto de dos modificaciones parciales. La primera modificación se produjo mediante el Real Decreto 180/2003, de 14 de febrero, en desarrollo de las disposiciones de la Ley 19/1988, de 12 de julio, relativas a la obligación de someter a auditoría de cuentas las formuladas por determinadas entidades por razón de su tamaño y actividad y a los procedimientos de coordinación entre los órganos o instituciones públicas con competencias atribuidas legalmente de control y supervisión sobre empresas y entidades que sometan sus cuentas anuales a auditoría de cuentas y los auditores de cuentas de dichas empresas y entidades. La segunda modificación se produjo mediante el Real Decreto 1156/2005, de 30 de septiembre, al objeto de incorporar las normas sobre periodicidad de la convocatoria del examen de aptitud profesional exigido para el acceso al Registro Oficial de Auditores de Cuentas y sobre la composición y funcionamiento del tribunal, de acuerdo con la Ley 44/2002, de 22 de septiembre, y modificar los requisitos relativos a la fianza que deben prestar por mandato legal quienes ejercen la actividad auditora.
II
La modificación realizada por la Ley 12/2010, de 30 de junio, conlleva la obligación de adecuar a la legislación vigente el Reglamento que desarrolla la Ley de Auditoría de Cuentas, aprobado por el Real Decreto 1636/1990, de 20 de diciembre, así como desarrollar aquellos concretos aspectos que así lo requieren por mandato legal. Al mismo tiempo, se aprovecha la reforma para incorporar las mejoras de carácter técnico aconsejadas por la experiencia y la práctica desarrollada desde la entrada en vigor del Real Decreto 1636/1990, resultando por ende oportuno promulgar un nuevo Reglamento de desarrollo de la citada Ley y derogar éste. De acuerdo con ello, se desarrollan aquellos aspectos definidores de la actividad de auditoría de cuentas que conforman un corpus de regulación moderno, en el cual se perfila y concreta el sistema de supervisión pública insertado plenamente en el contexto internacional, y su implantación efectiva.
Este Reglamento, en cuanto a su estructura, sigue la misma sistemática y ordenación de materias que la contenida en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas que desarrolla, con la salvedad de aquellos preceptos legales que no precisan de desarrollo reglamentario.
El capítulo l «De la auditoría de cuentas» recoge un conjunto de disposiciones, distribuidos en siete secciones, que tienen por objeto definir la actividad de auditoría de cuentas al que resulta de aplicación este Reglamento, desde una doble perspectiva: positiva, al desarrollar los distintos elementos subjetivos y objetivos que definen la actividad de auditoría de cuentas así como sus modalidades; y negativa, mediante la delimitación expresa de aquellos trabajos que no tienen dicha naturaleza y, por tanto, que quedan fuera del ámbito de supervisión público legalmente establecido sobre aquella actividad. En la definición positiva destaca la precisión que se realiza sobre la necesidad de sujetar el objeto de la auditoría a un marco de regulación, es decir: las cuentas anuales, los estados financieros o documentos contables elaborados con el marco normativo que les resulte de aplicación y convenientemente formulados, firmados o asumidos formalmente por los responsables correspondientes. Y con la definición negativa, se excluyen expresamente de dicha consideración los trabajos consistentes en la comprobación específica de hechos concretos, en la aplicación de procedimientos acordados con la entidad auditada y la emisión de certificaciones, por cuanto que se realiza un trabajo con un alcance diferente y se emite una opinión con un significativo menor grado de fiabilidad. También es destacable la consideración que se efectúa de aquellos trabajos que, no siendo auditoría de cuentas y, por ende, no estarán sujetos al control de la actividad, son atribuidos legalmente a los auditores de cuentas. Se prevé la sujeción de dichos trabajos a las guías aprobadas conjuntamente por las corporaciones de auditores, de acuerdo con el mismo procedimiento que el diseñado para las normas de auditoría.
En este sentido, destacan la incorporación de la prohibición expresa de limitar la distribución o uso del informe de auditoría de cuentas, consecuente con la relevancia pública de esta actividad por los posibles efectos frente a terceros que puede tener todo informe; así como el desarrollo que se hace de la facultad legalmente establecida de no emitir el informe de auditoría o de renunciar al contrato de auditoría, fijándose los criterios que han de seguirse así como la línea que separa dicha facultad con la obligación de emitir un informe con opinión denegada, cuando concurran circunstancias de carácter técnico que impidan la aplicación de procedimientos de auditoría para obtener evidencia de acuerdo con las normas de auditoría.
Asimismo, dado que el auditor del grupo asume por mandato legal la responsabilidad plena por el informe que emita, se precisa el alcance y extensión de la obligación del auditor del grupo de revisar y evaluar el trabajo realizado por los auditores de las cuentas que componen el citado grupo, cuyo contenido y alcance se determina por lo dispuesto en la norma de auditoría correspondiente.
Se definen, a los exclusivos efectos del texto refundido que se desarrolla, las entidades que tienen la consideración de interés público, por su importancia pública significativa, tomando al efecto como criterio definitorio la especial actividad que realizan y su tamaño. Así, por un lado, se consideran como tales las entidades que tienen por objeto la captación de fondos, bienes o derechos o ahorros del público para su gestión o inversión, que superen ciertos umbrales referidos al número de partícipes o inversores y patrimonio gestionado, así como aquellas entidades que tienen incidencia notable en la estabilidad del sistema financiero y en el buen funcionamiento del sistema de pagos. Con la inclusión en dicha categoría de estas entidades, se trata de contribuir al mejor funcionamiento de los mercados en que operan dichas entidades, y de coadyuvar al régimen de supervisión al que se sujetan estas entidades por parte de los correspondientes órganos públicos.
El citado capítulo se completa con la definición de normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, como aquella que contempla los requisitos, criterios y formalidades que disciplinan la actividad del auditor de cuentas o sociedad de auditoría desde que obtiene la autorización para ejercer dicha actividad, y que se contienen en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, en este Reglamento, así como en las normas de auditoría, las normas de ética y las normas que regulan el sistema de control de calidad interno de los auditores de cuentas y sociedades de auditoría, cuya adopción es responsabilidad última del sistema de supervisión público que se atribuye por el texto refundido al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Parte integrante de dicha normativa son las normas de auditoría que son aquellas que han de observarse necesariamente en la realización de todo trabajo de auditoría en el que ha de soportarse la opinión técnica que se expresa en relación con la información auditada. Dichas normas serán las contenidas en las normas internacionales de auditoría adoptadas por la Comisión de la Unión Europea y, en lo no adoptado o regulado por éstas, las normas técnicas de auditoría en los términos que se establecen en el presente Reglamento. Finalmente, se definen los principios de ética que deben promoverse y observarse en el ejercicio de la actividad y que deben desarrollarse en las correspondientes normas de ética que se aprueben. Se regula el contenido básico y régimen procedimental de elaboración de estas normas.
III
El capítulo II «Del acceso al ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas» regula, en sus secciones primera y segunda, relativas al Registro Oficial de Auditores de Cuentas y al régimen de autorización para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, el conjunto de requisitos que facultan para el acceso al Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en cualquiera de las situaciones previstas para los auditores de cuentas personas físicas y sociedades de auditoría, y en definitiva, el régimen de acceso o de habilitación legal para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas regulada en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
En relación con el citado Registro, dos son los extremos que merecen aquí especial mención por constituir novedades introducidas por el citado texto refundido. La primera se refiere a la incorporación de aquellos auditores que, sin ser socios de una sociedad de auditoría, pueden ser designados expresamente para firmar informes de auditoría en su nombre, debiendo la sociedad de auditoría informar de las designaciones que en cada momento tenga efectuadas. La segunda se refiere a la obligatoria inscripción, de forma separada, de ciertos auditores y sociedades de auditoría de terceros países.
En cuanto al acceso al ejercicio de la actividad, en lo que a la formación exigida se refiere, se precisan el número de horas que se exigen para entender cumplido el requisito de formación práctica que se exige para poder ser inscrito en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas así como la obligación de rendir determinada información, sin perjuicio de que las normas de cómputo y distribución se determinen por resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, con la participación de las corporaciones de auditores citadas. Asimismo, dado el nuevo marco legal instaurado con la Ley 12/2010 y el sistema de ordenación de enseñanzas universitarias contemplado en la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, únicamente cabe contemplar la dispensa para la realización de la primera fase del examen a quienes tengan títulos universitarios oficiales y con validez en todo el territorio nacional. No obstante, con la idea de conjugar la calidad formativa académica de aquéllas con la contrastada formación práctica de quienes ejercen la actividad de auditoría se prevé que, en la impartición de los títulos de postgrado, las Universidades puedan contar con la colaboración de las Corporaciones representativas de auditores.
Adicionalmente, se recogen, en comparación con el régimen anterior, nuevas medidas tendentes a facilitar el ejercicio de supervisión pública en materia formativa. Así ocurre con los criterios que permiten tener por cumplido el referido requisito de formación práctica; la información a remitir, con el carácter de mínima, al Registro Oficial de Auditores de Cuentas; y el mayor detalle de esta información acerca del personal no inscrito o inscrito como no ejerciente en el Registro que prestan servicios en el ámbito de la actividad auditora, con el fin de conocer el periodo de formación práctica a los efectos de una eventual futura inscripción en el Registro o de la solicitud de pasar a la situación de ejerciente.
Junto al régimen de acceso ordinario, han de señalarse otras tres vías de acceso cuyo régimen se desarrolla: dos, aplicables a los auditores de cuentas autorizados en Estados miembros de la Unión Europea y en terceros países, para los cuales se establece una prueba de aptitud, cuyo diseño corresponde a una Comisión de evaluación cuya composición guarda la misma distribución que el Tribunal de acceso ordinario, y la tercera, aplicable a determinado personal al servicio de las Administraciones Públicas que desempeña funciones públicas mediante la realización de trabajos de auditoría o de revisión o control de éstos, ya sea en relación con el sector público ya sea con respecto de entidades financieras y compañías aseguradoras, para los que se concretan determinados criterios a los efectos de entender cumplido los requisitos que se exigen legalmente.
IV
El capítulo III «Del ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas» se estructura en seis secciones. La primera desarrolla regula la obligación de formación continuada, cuyo fin es mantener el adecuado nivel de exigencia en relación con la actualización de sus conocimientos, dentro de un entorno financiero y mercantil en continuo cambio y progresivamente más complejo, estableciéndose la forma y condiciones en que ha de tenerse por cumplido el requisito de formación continuada mínima, cifrada en número de horas, que deben seguir y acreditar los auditores de cuentas inscritos en situación de ejercientes y de no ejercientes que prestan servicios por cuenta ajena, mediante la realización de una serie de actividades.
La segunda sección desarrolla el régimen legal de independencia que deben guardar quienes ejercen la actividad de auditoría de cuentas, que fue modificado sustancialmente por las Leyes 44/2002 y 10/2010, al objeto de reforzar su debida observancia en cuanto que constituye el soporte fundamental de demostración de la objetividad, de modo que los usuarios de la información económica financiera auditada acepten con la máxima garantía y plena confianza esta información por cuanto ha sido verificada, precisamente, de manera objetiva por un tercero independiente. A tal efecto, básicamente se toma como referencia en la regulación aquí acometida el conjunto de requisitos fundamentales de independencia y de circunstancias susceptibles de amenazar a ésta situación contenido en la Recomendación de la Comisión de 16 de mayo de 2002 sobre independencia de los auditores de cuentas en la Unión Europea, que inspiró básicamente la reforma de la Ley 44/2002. Con ello se persigue dotar a este régimen de permanencia, así como de convergencia en el ámbito de la Unión Europea, toda vez que, según la Directiva 2006/43/CE, la Comisión podrá basarse en dicha Recomendación para adoptar medidas de ejecución relativas a la independencia. Se destaca que la responsabilidad del auditor implica un actitud de vigilancia y de alerta en la detección de posibles amenazas a su independencia y en la toma de las medidas de salvaguarda necesarias para poderlas reducir y, en su caso, eliminar.
De acuerdo con ello, por una parte, se resalta la obligación del auditor de cuentas, al objeto de asegurar la realización objetiva e íntegra de todo trabajo de auditoría, de abstenerse de actuar cuando concurran relaciones, situaciones o servicios que amenacen o comprometan su independencia, incluso cuando incurra en alguna de las situaciones de incompatibilidad previstas en la normativa. Asimismo, se establecen, con carácter de mínimas, las actuaciones de los auditores de cuentas para garantizar su objetividad y evitar así aquellos hechos o circunstancias que pueden constituir amenazas al deber de independencia. Estas situaciones o amenazas pueden ser de diversos tipos, como las de interés propio, autorrevisión, abogacía, familiaridad o confianza, e intimidación. Respecto a estos, los auditores de cuentas deberán establecer y aplicar las medidas de salvaguarda –políticas escritas, comunicaciones, procedimientos, prohibiciones, restricciones, etc.–que, a tales efectos, se juzguen necesarias, que deberán incluir la de abstenerse de realizar la auditoría de cuentas cuando se detecten situaciones o amenazas de carácter significativo que comprometan seriamente su objetividad, de tal suerte que fueran susceptibles de inducir a un tercero informado a concluir que el auditor no es capaz de ejercer un juicio objetivo e imparcial sobre las cuestiones tratadas durante la realización del trabajo de auditoría y que, por tanto, resulta comprometida la independencia del auditor.
Por otra parte, en relación con las causas legales de incompatibilidad, el reglamento desarrolla el texto refundido con el objeto de precisar o detallar todas aquellas circunstancias, relaciones o intereses susceptibles de constituir una amenaza o riesgo para la independencia del auditor y, por ende, de afectar al juicio objetivo e imparcial que todo auditor debe emitir. A este fin responde la mayor parte del contenido de este capítulo, siendo así que se desarrollan extremos relacionados con la ostentación de cargos, la consideración de interés financiero significativo, la delimitación de servicios declarados incompatibles de acuerdo con lo previsto en su caso por el ordenamiento jurídico así como de aquellos que se referencian a su incidencia medida en términos de importancia relativa sobre las cuentas auditadas, y la concentración de honorarios como parámetro para no permitir la dependencia financiera en relación con la auditada. Igualmente, se desarrollan las causas de incompatibilidad derivadas de las situaciones que concurren en quienes se encuentren en ciertas condiciones o situaciones con relación a los auditores de cuentas, las sociedades de auditoría y entidades auditadas. En este sentido, se desarrollan las situaciones susceptibles de constituir a dos entidades en una situación de vinculación, en coherencia con los parámetros contenidos en el Código de Comercio y demás normativa mercantil de desarrollo, así como el grupo de personas que están vinculadas a los auditores o sociedades de auditoría, tomando como referencia la citada Recomendación y con las particularidades reguladas en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Y, finalmente, en lo que hace referencia al periodo de contratación, se precisa el modo en que se puede entender acreditada la prorroga tácita, así como el ámbito al que resulta de aplicación la obligación de rotación impuesta a los auditores al objeto de tratar de atenuar y, en la medida de lo posible, evitar la existencia de relaciones prolongadas y próximas con la entidad auditada y su personal que conlleve una excesiva confianza en esta entidad por parte del auditor de cuentas que pueda comprometer su independencia o inducir a un tercero a cuestionar dicha independencia.
El resto de secciones que comprenden este capítulo regulan el conjunto de obligaciones que se exigen a los auditores de cuentas o sociedades de auditoría: el deber de prestar fianza que garantice permanentemente y de forma individualizada y suficiente el resarcimiento de los daños y perjuicios que pudieran causar por el incumplimiento de sus obligaciones, el deber de requerir cuanta información sea necesaria para realizar la auditoría de cuentas, los deberes de guardar secreto, de conservación y custodia, y el informe anual de transparencia que deben publicar quienes auditan las entidades definidas como de interés público y las sociedades de auditoría de terceros países. Respecto a éste informe, novedad incorporada en la Ley 12/2010, se desarrollan determinadas cuestiones del contenido mínimo legalmente establecido con el objeto de favorecer una mayor divulgación de los aspectos esenciales de la estructura, organización y actividad de quienes auditan, que permita conocer su compromiso con la función de interés público.
V
Como parte integrante del sistema de supervisión pública, el capítulo IV «De la actividad de control de la actividad de auditoría de cuentas», distribuido en cuatro secciones, define la finalidad de esta actividad, así como las diferentes formas en que las mismas pueden instrumentarse, y dispone que el ejercicio y desarrollo de dichas actuaciones ha de permitir alcanzar la mejora, en su conjunto, en la calidad de los trabajos de auditoría, tratando de asegurar, en la medida de lo posible, mediante el empleo racional y eficiente de los recursos a tales fines dispuestos, que en la revisión de aquellos trabajos se incluyan a todos aquellos que están habilitados legalmente para ejercer la actividad auditora.
Se regula, igualmente, el modo de iniciación de estas actividades de control, el plan de control que sirve de base a dichas actuaciones, la forma en que han de desarrollarse, la constatación de las actuaciones y resultados obtenidos y la finalización de las actuaciones de control. Las actuaciones de control técnico, proyectadas sobre trabajos de auditoría, en su totalidad o referidas a partes específicas, o a concretos aspectos de la actividad auditora, tienen por objeto realizar las investigaciones oportunas para averiguar aquellos elementos de juicio que, en su caso, sirvan de base para incoar el correspondiente expediente sancionador. Las actuaciones de control de calidad consisten en la revisión de quienes ejercen dicha actividad realizada con carácter preventivo y bajo los principios de periodicidad y de generalidad. Se introduce aquí el proceso encaminado, principalmente, a formular requerimientos y a su seguimiento. En definitiva, ambas formas de actuación responden a un objetivo y finalidad distintos que afectan claramente al planteamiento y la orientación de la revisión; así, mientras que con las actuaciones de control técnico se pretende descartar o confirmar la existencia de posibles incumplimientos de la normativa reguladora de la auditoría de cuentas, con las actuaciones de control de calidad se pretende esencialmente la mejora de los procedimientos de control interno del auditor y su funcionamiento en el desarrollo de la actividad de auditoría, en general, y en el desarrollo de los trabajos, en particular, mediante la formulación de requerimientos de mejora.
El capítulo se completa con una última y cuarta sección, que regula el contenido de la información que se debe remitir periódicamente al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, al objeto de servir al mejor desarrollo de las competencias de supervisión y actuaciones de control atribuidas a dicho Instituto y, en particular, al especial deber que se le impone en relación con la observancia del requisito de independencia. Es de destacar la importante labor que ha de realizar el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el mantenimiento del Registro Oficial de Auditores de Cuentas, como un elemento básico del sistema de supervisión público y, por tanto, en la disposición y gestión de la información proporcionada por los auditores de cuentas en diferentes ámbitos y materias referidas a su actividad, la cual ha de contribuir a un mejor conocimiento y a una mayor transparencia de la actividad de auditoría de cuentas.
VI
El capítulo V «De las infracciones y sanciones y del procedimiento sancionador» incluye tres secciones, en las que se recogen las especificaciones de algunas de las circunstancias tipificadas como infracción, los criterios de graduación para la cuantificación de las sanciones y determinadas normas especiales referidas al cumplimiento de las sanciones, al tratamiento como infracción continuada por comisión de varios ilícitos, al concurso ideal de infracciones o unidad de hecho las infracciones, y a la cancelación de las sanciones inscritas en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
Por otra parte, se establece el conjunto de disposiciones de aplicación al procedimiento administrativo sancionador, encaminado, en cuanto tal, a la defensa de los intereses generales, mediante la aplicación de las correspondientes medidas correctoras cuando se constaten actos contrarios a la normativa reguladora de la actividad de auditoría por parte de quienes los realicen, únicos interesados en el tipo de procedimiento que aquí nos ocupa. Se declara que, en todo caso, el Real Decreto 1398/1993, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento del Procedimiento para el ejercicio de la Potestad Sancionadora, mantiene su carácter supletorio, al mismo tiempo que se regulan las especialidades de este procedimiento sancionador, derivadas de la actividad aquí disciplinada.
Como tales especialidades, se prevén las relativas a la denuncia, sin efecto vinculante en orden a la incoación de procedimiento sancionador, cuyo tratamiento está supeditado, mediante la ordenación y utilización eficiente y eficaz de los medios disponibles, al debido cumplimiento de las competencias de control de la actividad auditora atribuidas legalmente al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas; a la atribución de competencias para acordar la ampliación de plazos para resolver y para efectuar alegaciones; a la realización de las actuaciones previas reguladas en este Reglamento; al acuerdo de incoación de expediente sancionador; a las facultades del instructor del expediente para recabar informes; a la resolución del expediente, previa toma en consideración del criterio del Comité de Auditoría del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el caso de infracciones muy graves o graves; a la posibilidad de realizar actuaciones complementarias; y a la tramitación o acumulación, para ciertos casos, de un único expediente.
VII
El capítulo VI «De la Cooperación internacional», agrupado en tres secciones, concreta los mecanismos de colaboración con las autoridades competentes de los demás Estados miembros de la Unión europea, pudiendo consistir dicha colaboración en el intercambio de información, en las llamadas inspecciones conjuntas consistentes en la participación en la realización de actuaciones de control, y en la obligación de realizar ciertas comunicaciones. Lo mismo se establece en relación con las autoridades competentes de terceros países, cuyos mecanismos serán los que fijen los correspondientes acuerdos de cooperación.
El último de los capítulos «De las corporaciones representativas de auditores», contiene el conjunto de requisitos que deben reunir estas corporaciones y las funciones que deben desempeñar, modificando en relación con el régimen anterior las que resultan del actual marco legal. Se resaltan así las obligaciones impuestas en relación con la propuesta y realización del examen de aptitud profesional; la formación continua; así como la elaboración de las normas deontológicas y códigos de conducta, la verificación de las prácticas y procedimientos internos contenidos en dichas normas; y la ejecución del control de calidad de los auditores de cuentas cuando así lo acuerde el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
Finalmente las disposiciones adicionales primera a cuarta y octava del Reglamento incorporan disposiciones contenidas en el Reglamento aprobado por Real decreto 1636/1990 que se deroga. Las mismas tienen por objeto el desarrollo de lo previsto en la disposición adicional primera del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, relativa a la obligación de someter las cuentas anuales a auditoría, y de la disposición final primera del citado texto refundido, relativa a la coordinación entre los órganos o instituciones públicas y los auditores de cuentas de dichas empresas y entidades y a la posibilidad de que dichas instituciones recaben de los auditores la elaboración de un informe complementario al de auditoría de cuentas anuales. Al mismo tiempo, al objeto de obtener por los citados órganos e instituciones públicas una mayor y mejor información sobre la situación y funcionamiento de las entidades sometidas a su supervisión, aumentando de esta manera la eficacia en el desarrollo de sus funciones de inspección y control, se desarrollan aspectos relativos a las obligaciones de los auditores de cuentas previstas en los párrafos segundo y tercero de la citada disposición final primera del texto refundido.
Por otra parte, mediante la disposición adicional quinta, se distinguen los trabajos de auditoría de cuentas de las entidades del sector público sujetos a sus normativas específicas, de los que se realizan en dichas entidades por auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas y de acuerdo con la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
Por otro lado, se regulan aspectos novedosos incorporados por la Ley 12/2010, como son los referidos al contenido mínimo que debe tener el informe anual que publica el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, de acuerdo con el mandato de transparencia y publicidad contenido en la disposición adicional quinta del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y la necesaria publicidad a dar de los acuerdos de intercambio de información adoptados con terceros países.
El resto de disposiciones incorporan aspectos regulados en el Reglamento que se deroga, tales como el régimen de consultas a formular ante el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, la publicación y distribución del Boletín oficial del citado Instituto, la composición de los órganos colegiados de éste y quiénes tienen la consideración de Corporación representativa de auditores.
El presente Reglamento se completa con un conjunto de disposiciones transitorias que tienen por objeto, principalmente, facilitar el paso al régimen nuevo que aquí se incorpora.
Este Reglamento ha sido sometido al previo informe de la Agencia Española de Protección de datos.
En su virtud, a propuesta de la Ministra de Economía y Hacienda, con la aprobación previa del Ministro de Política Territorial y Administración Pública, de conformidad con el Consejo de Estado, previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 28 de octubre de 2011,
DISPONGO:
Article únic. Aprovació del Reglament que desplega la Llei d’auditoria de comptes.
S’aprova el Reglament de desplegament del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, el text del qual s’insereix a continuació.
Artículo único. Aprobación del Reglamento que desarrolla la Ley de Auditoría de Cuentas.
Se aprueba el Reglamento de desarrollo del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2011, de 1 de julio, cuyo texto se inserta a continuación.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin al que disposa el present Reial decret i, en particular:
a) El Reial decret 1636/1990, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament que desplega la Llei d’auditoria de comptes.
b) La disposició addicional quarta del Reial decret 296/2004, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el règim simplificat de comptabilitat.
Disposición derogatoria única. Derogación normativa.
Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en el presente real decreto y, en particular:
a) El Real Decreto 1636/1990, de 20 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento que desarrolla la Ley de Auditoría de Cuentas.
b) La disposición adicional cuarta del Real Decreto 296/2004, de 20 de febrero, por el que se aprueba el régimen simplificado de contabilidad.
Disposició final primera. Títol competencial.
El Reglament que desplega el text refós de la Llei d’auditoria de comptes es dicta en ús de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació mercantil, de conformitat amb el que estableix l’article 149.1.6a de la Constitució espanyola.
Disposición final primera. Título competencial.
El Reglamento que desarrolla el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas se dicta en uso de la competencia exclusiva del Estado en materia de legislación mercantil, de conformidad con lo establecido en el artículo 149.1.6.ª de la Constitución Española.
Disposició final segona. Entrada en vigor.
El present Reial decret i el Reglament que aprova entren en vigor l’endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
Disposición final segunda. Entrada en vigor.
El presente real decreto y el Reglamento que aprueba entrarán en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».
Madrid, 31 d’octubre de 2011.
JUAN CARLOS R.
La vicepresidenta del Govern d’Afers Econòmics i ministra d’Economia i Hisenda,
ELENA SALGADO MÉNDEZ
Dado en Madrid, el 31 de octubre de 2011.
JUAN CARLOS R.
La Vicepresidenta del Gobierno de Asuntos Económicos y Ministra de Economía y Hacienda,
ELENA SALGADO MÉNDEZ
REGLAMENT QUE DESPLEGA EL TEXT REFÓS DE LA LLEI D’AUDITORIA DE COMPTES, APROVAT PEL REIAL DECRET LEGISLATIU 1/2011, D’1 DE JULIOL
REGLAMENTO QUE DESARROLLA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DE AUDITORÍA DE CUENTAS, APROBADO POR EL REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2011, DE 1 DE JULIO
CAPÍTOL I
De l’auditoria de comptes
CAPÍTULO I
De la auditoría de cuentas
Secció 1a Àmbit d’aplicació
Sección 1.ª Ámbito de aplicación
Article 1. Concepte.
1. D’acord amb el que estableix l’article 1.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 juliol de 2011, s’entén per auditoria de comptes l’activitat consistent en la revisió i verificació dels comptes anuals, així com d’altres estats financers o documents comptables, elaborats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable, sempre que aquesta activitat tingui per objecte l’emissió d’un informe sobre la fiabilitat dels documents esmentats que pugui tenir efectes davant de tercers.
En l’activitat s’ha d’analitzar, mitjançant la utilització de tècniques de revisió i verificació adequades, la informació economicofinancera deduïda dels documents comptables examinats, amb el fi d’emetre un informe dirigit a posar de manifest una opinió tècnica sobre la fiabilitat de la informació.
2. L’activitat d’auditoria de comptes ha de ser realitzada per un auditor de comptes amb subjecció al que estableix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes que defineix l’article 6 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
3. Les mencions que recull aquest capítol I als auditors de comptes s’entenen realitzades, igualment, a les societats d’auditoria, així com al soci auditor de comptes o auditor de comptes designat expressament per realitzar el treball i signar l’informe d’auditoria en nom de les societats esmentades.
Artículo 1. Concepto.
1. De acuerdo con lo establecido en el artículo 1.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2011, de 1 julio de 2011, se entenderá por auditoría de cuentas la actividad consistente en la revisión y verificación de las cuentas anuales, así como de otros estados financieros o documentos contables, elaborados con arreglo al marco normativo de información financiera que resulte de aplicación, siempre que dicha actividad tenga por objeto la emisión de un informe sobre la fiabilidad de dichos documentos que pueda tener efectos frente a terceros.
En dicha actividad se analizará, mediante la utilización de técnicas de revisión y verificación adecuadas, la información económico-financiera deducida de los documentos contables examinados, con el objeto de emitir un informe dirigido a poner de manifiesto una opinión técnica sobre la fiabilidad de la citada información.
2. La actividad de auditoría de cuentas tendrá que ser realizada por un auditor de cuentas con sujeción a lo establecido en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas definida en el artículo 6 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
3. Las menciones recogidas en este Capítulo I a los auditores de cuentas se entenderán realizadas, igualmente, a las sociedades de auditoría, así como al socio auditor de cuentas o auditor de cuentas designado expresamente para realizar el trabajo y firmar el informe de auditoría en nombre de las citadas sociedades.
Article 2. Modalitats d’auditoria de comptes.
1. L’activitat d’auditoria de comptes, en funció dels estats financers o documents comptables objecte d’examen, es refereix a una de les modalitats següents:
a) Auditoria de comptes anuals.
b) Auditoria d’altres estats financers o documents comptables.
2. A aquests efectes, s’entén per altres estats financers o documents comptables aquells elaborats d’acord amb els principis i les normes continguts en el marc normatiu d’informació financera aplicable, expressament establert per a la seva elaboració.
En particular, queden inclosos en aquest concepte els estats o documents comptables integrants dels comptes anuals que s’elaborin separadament, o fins i tot elaborats en el seu conjunt, però que es refereixin en aquest cas a un període inferior al de l’exercici social.
Aquests estats o documents han d’estar signats o ser assumits formalment pels qui tinguin atribuïdes les competències per a la seva formulació, subscripció o emissió, en la mateixa forma que la prevista a la legislació mercantil per a la formulació dels comptes anuals. Si s’escau, el document en el qual consti l’assumpció formal ha d’acompanyar els estats financers o documents comptables corresponents.
Artículo 2. Modalidades de auditoría de cuentas.
1. La actividad de auditoría de cuentas, en función de los estados financieros o documentos contables objeto de examen, se referirá a una de las modalidades siguientes:
a) Auditoría de cuentas anuales.
b) Auditoría de otros estados financieros o documentos contables.
2. A estos efectos, se entiende por otros estados financieros o documentos contables aquellos elaborados con arreglo a los principios y normas contenidos en el marco normativo de información financiera aplicable, expresamente establecido para su elaboración.
En particular, quedan incluidos en este concepto los estados o documentos contables integrantes de las cuentas anuales que se elaboren separadamente, o incluso elaborados en su conjunto, pero que se refieran en este caso a un período inferior al del ejercicio social.
Estos estados o documentos deberán estar firmados o ser asumidos formalmente por quienes tengan atribuidas las competencias para su formulación, suscripción o emisión, en la misma forma que la prevista en la legislación mercantil para la formulación de las cuentas anuales. En su caso, el documento en el que conste la citada asunción formal deberá acompañar a los estados financieros o documentos contables correspondientes.
Article 3. Delimitació de l’àmbit d’aplicació.
1. No es consideren compresos en cap de les modalitats d’auditoria de comptes que estableix l’apartat 1 de l’article anterior els treballs realitzats sobre comptes anuals, estats financers o documents comptables consistents en la comprovació específica de fets concrets, en l’emissió de certificacions o en la revisió o aplicació de procediments amb un abast limitat inferior a l’exigit per la normativa reguladora de l’auditoria de comptes per poder emetre una opinió tècnica d’auditoria de comptes.
Els treballs i informes esmentats no tenen la consideració de l’auditoria de comptes regulada en aquest Reglament.
2. Així mateix, no tenen la consideració d’auditoria de comptes els treballs que, sense reunir les característiques i condicions pròpies d’un treball d’aquesta naturalesa, estiguin atribuïts per disposicions de rang legal a auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes.
Tots els treballs que, sense tenir la consideració d’auditoria de comptes, estiguin atribuïts per disposicions legals a auditors inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes s’han de subjectar al que disposa la disposició legal corresponent i a les guies que si s’escau aprovin conjuntament les corporacions de dret públic representatives d’auditors i, si no, als usos i a la pràctica habitual en la realització del tipus de treball en qüestió. En l’elaboració i publicació d’aquestes guies cal atenir-se al que preveu la secció setena del present capítol I d’aquest Reglament. En cap cas, a aquests treballs els és d’aplicació el règim de supervisió i control que preveu la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
3. Els informes emesos per auditors de comptes sobre treballs que no estiguin compresos en les modalitats d’auditoria a què es refereix l’article 2 no es poden identificar com a informes d’auditoria de comptes, ni la seva redacció o presentació poden generar confusió respecte a la seva naturalesa com a treballs d’auditoria de comptes realitzats de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes definida a l’article 6 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Artículo 3. Delimitación del ámbito de aplicación.
1. No se consideran comprendidos en ninguna de las modalidades de auditoría de cuentas establecidas en el apartado 1 del artículo anterior, los trabajos realizados sobre cuentas anuales, estados financieros o documentos contables consistentes en la comprobación específica de hechos concretos, en la emisión de certificaciones o en la revisión o aplicación de procedimientos con un alcance limitado inferior al exigido por la normativa reguladora de la auditoría de cuentas para poder emitir una opinión técnica de auditoría de cuentas.
Dichos trabajos e informes no tendrán la consideración de la auditoría de cuentas regulada en este Reglamento.
2. Asimismo, no tendrán la consideración de auditoría de cuentas los trabajos que, sin reunir las características y condiciones propias de un trabajo de esta naturaleza, estén atribuidos por disposiciones de rango legal a auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
Todos los trabajos que, sin tener la consideración de auditoría de cuentas, estén atribuidos por disposiciones legales a auditores inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas se sujetarán a lo dispuesto en la disposición legal correspondiente y en las guías que en su caso se aprueben conjuntamente por las corporaciones de derecho público representativas de auditores y, en su defecto, a los usos y a la práctica habitual en la realización del tipo de trabajo en cuestión. En la elaboración y publicación de estas guías se estará a lo previsto en la Sección séptima del presente Capítulo I de este Reglamento. En ningún caso, a estos trabajos le resultará de aplicación el régimen de supervisión y control previsto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
3. Los informes emitidos por auditores de cuentas sobre trabajos que no estén comprendidos en las modalidades de auditoría a que se refiere el artículo 2 no podrán identificarse como informes de auditoría de cuentas, ni su redacción o presentación podrán generar confusión respecto a su naturaleza como trabajos de auditoría de cuentas realizados conforme a la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas definida en el artículo 6 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Secció 2a Auditoria de comptes anuals
Sección 2.ª Auditoría de cuentas anuales
Article 4. Definició d’auditoria de comptes anuals.
L’auditoria dels comptes anuals consisteix a revisar i verificar als efectes de dictaminar si els comptes expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat de les seves operacions i, si s’escau, dels fluxos d’efectiu de l’entitat auditada, d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable i, en particular, amb els principis i criteris comptables que s’hi continguin.
Addicionalment, quan l’entitat auditada estigui obligada a emetre l’informe de gestió, o l’hagi emès voluntàriament, els auditors de comptes han de verificar la concordança de les dades que s’hi contenen amb les dels comptes anuals examinats.
Artículo 4. Definición de auditoría de cuentas anuales.
1. La auditoría de las cuentas anuales consistirá en revisar y verificar a efectos de dictaminar si dichas cuentas expresan la imagen fiel del patrimonio, de la situación financiera, del resultado de sus operaciones y, en su caso, de los flujos de efectivo de la entidad auditada, de acuerdo con el marco normativo de información financiera que resulte de aplicación y, en particular, con los principios y criterios contables contenidos en el mismo.
2. Adicionalmente, cuando la entidad auditada viniera obligada a emitir el informe de gestión, o lo hubiera emitido voluntariamente, los auditores de cuentas verificarán la concordancia de los datos contenidos en el mismo con los de las cuentas anuales examinadas.
Article 5. L’informe d’auditoria de comptes anuals.
1. L’informe d’auditoria de comptes anuals ha de ser emès pels auditors de comptes amb subjecció al contingut, requisits i formalitats establerts a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
2. D’acord amb el que estableix l’article 3.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’informe d’auditoria dels comptes anuals és un document mercantil que ha de contenir, almenys, les dades següents, a més de les exigides per la normativa reguladora indicada a l’apartat precedent:
a) Identificació de l’entitat auditada, dels comptes anuals que són objecte de l’auditoria, del marc normatiu d’informació financera que es va aplicar en la seva elaboració, de les persones físiques o jurídiques que van encarregar el treball i, si s’escau, de les persones a qui vagi destinat; així com la referència al fet que els comptes anuals han estat formulats per l’òrgan d’administració de l’entitat auditada.
b) Una descripció general de l’abast de l’auditoria realitzada, amb referència a les normes d’auditoria d’acord amb les quals aquesta s’ha portat a terme i, si s’escau, dels procediments que s’hi preveuen que no hagi estat possible aplicar com a conseqüència de qualsevol limitació posada de manifest en el desenvolupament de l’auditoria. Així mateix, s’ha d’informar sobre la responsabilitat de l’auditor de comptes o societat d’auditoria d’expressar una opinió sobre els comptes en el seu conjunt.
c) Una opinió tècnica amb el contingut i l’abast que estableix l’article següent.
d) Una opinió sobre la concordança o no de l’informe de gestió amb els comptes corresponents al mateix exercici, en cas que l’informe de gestió acompanyi els comptes anuals.
e) Data i signatura de l’auditor o auditors de comptes que l’hagin realitzat. La data de l’informe d’auditoria és aquella en què l’auditor de comptes ha completat els procediments d’auditoria necessaris per formar-se una opinió sobre els comptes anuals.
3. La data de l’informe d’auditoria no pot ser anterior a la de formulació dels comptes anuals per l’òrgan d’administració.
En els casos en què la data de l’informe d’auditoria no coincideixi amb la data del seu lliurament a l’entitat auditada, s’ha de deixar constància documental de tal lliurament i de la seva data en els papers de treball de l’auditor de comptes.
4. Així mateix, l’informe d’auditoria ha de contenir, si s’escau, manifestació explícita de les reserves o excepcions detectades en el desenvolupament del treball d’auditoria, així com de qualsevol aspecte que, no constituint una reserva o excepció, l’auditor hagi de destacar o consideri necessari destacar a l’informe de conformitat amb el que preveu la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
5. A l’informe d’auditoria de comptes anuals no es poden establir limitacions del seu ús.
6. L’informe d’auditoria de comptes anuals ha d’anar acompanyat de la totalitat de documents que componen els comptes objecte d’auditoria i, si s’escau, de l’informe de gestió. En cap cas l’informe d’auditoria es pot publicar parcialment o en extracte, ni de forma separada als comptes anuals objecte d’auditoria. Tampoc por anar acompanyat l’informe d’auditoria de comptes anuals d’una altra informació no auditada que no estigui clarament diferenciada dels comptes anuals auditats, llevat que aquesta informació s’identifiqui com a no auditada.
Artículo 5. El informe de auditoría de cuentas anuales.
1. El informe de auditoría de cuentas anuales deberá ser emitido por los auditores de cuentas con sujeción al contenido, requisitos y formalidades establecidos en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
2. De acuerdo con lo establecido en el artículo 3.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el informe de auditoría de las cuentas anuales es un documento mercantil que contendrá, al menos, los siguientes datos, además de los exigidos por la normativa reguladora referida en el apartado precedente:
a) Identificación de la entidad auditada, de las cuentas anuales que son objeto de la auditoría, del marco normativo de información financiera que se aplicó en su elaboración, de las personas físicas o jurídicas que encargaron el trabajo y, en su caso, de las personas a quienes vaya destinado; así como la referencia a que las cuentas anuales han sido formuladas por el órgano de administración de la entidad auditada.
b) Una descripción general del alcance de la auditoría realizada, con referencia a las normas de auditoría conforme a las cuales ésta se ha llevado a cabo y, en su caso, de los procedimientos previstos en ellas que no haya sido posible aplicar como consecuencia de cualquier limitación puesta de manifiesto en el desarrollo de la auditoría. Asimismo, se informará sobre la responsabilidad del auditor de cuentas o sociedad de auditoría de expresar una opinión sobre las citadas cuentas en su conjunto.
c) Una opinión técnica con el contenido y alcance que se establece en el artículo siguiente.
d) Una opinión sobre la concordancia o no del informe de gestión con las cuentas correspondientes al mismo ejercicio, en el caso de que el citado informe de gestión acompañe a las cuentas anuales.
e) Fecha y firma del auditor o auditores de cuentas que lo hubieran realizado. La fecha del informe de auditoría es aquella en que el auditor de cuentas ha completado los procedimientos de auditoría necesarios para formarse una opinión sobre las cuentas anuales.
3. La fecha del informe de auditoría no podrá ser anterior a la de formulación de las cuentas anuales por el órgano de administración.
En los casos en que la fecha del informe de auditoría no coincida con la fecha de su entrega a la entidad auditada, deberá dejarse constancia documental de tal entrega y de su fecha en los papeles de trabajo del auditor de cuentas.
4. Asimismo, el informe de auditoría contendrá, en su caso, manifestación explícita de las reservas o salvedades detectadas en el desarrollo del trabajo de auditoría, así como de cualquier aspecto que, no constituyendo una reserva o salvedad, el auditor deba o considere necesario destacar en el informe conforme a lo previsto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
5. En el informe de auditoría de cuentas anuales no podrán establecerse limitaciones de su uso.
6. El informe de auditoría de cuentas anuales deberá ir acompañado de la totalidad de documentos que componen las cuentas objeto de auditoría y, en su caso, del informe de gestión. En ningún caso el informe de auditoría podrá publicarse parcialmente o en extracto, ni de forma separada a las cuentas anuales objeto de auditoría. Tampoco podrá ir acompañado el informe de auditoría de cuentas anuales de otra información no auditada que no se encuentre claramente diferenciada de las cuentas anuales auditadas, salvo que dicha información se identifique como no auditada.
Article 6. Opinió tècnica de l’auditor en l’informe d’auditoria sobre comptes anuals.
1. L’auditor de comptes ha de manifestar a l’informe, de forma clara i precisa, la seva opinió tècnica sobre si els comptes anuals d’un determinat exercici expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l’entitat auditada, a la data de tancament de l’exercici, així com del resultat de les seves operacions i, si s’escau, dels fluxos d’efectiu corresponents a l’exercici finalitzat en la data esmentada, d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable.
2. L’opinió pot ser favorable, amb excepcions, desfavorable o denegada. Quan no existeixin reserves o excepcions l’opinió tècnica es considera «favorable». En el supòsit contrari, quan existeixin les reserves s’han de posar de manifest totes a l’informe, indicant-ne la naturalesa en el paràgraf d’opinió, i l’opinió tècnica s’ha de qualificar d’«opinió amb excepcions» o «desfavorable», atenent el que estableixen les normes d’auditoria.
3. Si en l’exercici de l’activitat regulada pel present Reglament l’auditor de comptes, arribat el moment d’emetre l’opinió tècnica a què es refereix l’apartat u anterior, troba raons per abstenir-se d’efectuar aquest pronunciament, les ha de fer constar a l’informe d’auditoria, posant de manifest tots els detalls i la informació complementària que siguin necessaris; aquest supòsit es qualifica d’informe d’auditoria amb «opinió denegada».
Artículo 6. Opinión técnica del auditor en el informe de auditoría sobre cuentas anuales.
1. El auditor de cuentas manifestará en el informe, de forma clara y precisa, su opinión técnica sobre si las cuentas anuales de un determinado ejercicio expresan la imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera de la entidad auditada, a la fecha de cierre del ejercicio, así como del resultado de sus operaciones y, en su caso, de los flujos de efectivo correspondientes al ejercicio finalizado en dicha fecha, de acuerdo con el marco normativo de información financiera que resulte de aplicación.
2. La opinión podrá ser favorable, con salvedades, desfavorable o denegada. Cuando no existan reservas o salvedades la opinión técnica será considerada «favorable». En el supuesto contrario, cuando existan tales reservas se deberán poner de manifiesto todas ellas en el informe, indicando su naturaleza en el párrafo de opinión, y la opinión técnica será calificada de «opinión con salvedades» o «desfavorable», atendiendo a lo establecido en las normas de auditoría.
3. Si en el desarrollo de la actividad regulada por el presente Reglamento, el auditor de cuentas, llegado el momento de emitir la opinión técnica a que se refiere el apartado uno anterior, encontrara razones para abstenerse de efectuar tal pronunciamiento, deberá hacer constar en el informe de auditoría las mismas, poniendo de manifiesto cuantos detalles e información complementaria sean necesarios; calificándose este supuesto como informe de auditoría con «opinión denegada».
Article 7. Obligació d’emetre l’informe i la falta de la seva emissió o renúncia al contracte d’auditoria.
1. L’informe d’auditoria ha de ser emès per l’auditor de comptes de conformitat amb el que estableixen la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i el contracte d’auditoria subscrit a aquest efecte.
L’emissió de l’informe i el seu lliurament a l’entitat auditada s’han de realitzar en les dates previstes contractualment, de forma que pugui complir la finalitat per a la qual va ser contractada l’auditoria de comptes. A aquests efectes, s’entén que l’informe d’auditoria compleix la finalitat per a la qual va ser contractada l’auditoria de comptes quan contingui una opinió tècnica de les que preveu l’article 6 de manera que pugui ser coneguda i valorada per l’entitat auditada i pels tercers que s’hi puguin relacionar, a la vegada que permeti complir els requeriments legals i estatutaris exigits a l’entitat auditada en aquest aspecte.
No obstant això, si en el transcurs del treball l’auditor detecta l’existència de circumstàncies, no imputables a aquest, que puguin afectar la data d’emissió de l’informe inicialment prevista, l’auditor de comptes ha de detallar en un escrit, que ha de ser remès a qui va realitzar l’encàrrec d’auditoria, les circumstàncies i els seus possibles efectes en l’emissió de l’informe d’auditoria. L’escrit s’ha de documentar en els papers de treball.
2. De conformitat amb el que preveu l’article 3.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, la falta d’emissió de l’informe d’auditoria o la renúncia a continuar amb el contracte d’auditoria tan sols es pot produir per l’existència de causa justa i en els supòsits en què concorri alguna de les circumstàncies següents:
a) Existència d’amenaces que puguin comprometre de forma greu la independència o objectivitat de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria, d’acord amb el que disposa la secció I del capítol III d’aquest Reglament.
b) Impossibilitat absoluta de realitzar el treball encomanat a l’auditor de comptes o societat d’auditoria per circumstàncies no imputables a aquests.
A aquests efectes, es considera que existeix impossibilitat absoluta per a la realització del treball d’auditoria:
1r Quan l’entitat no faci lliurament a l’auditor de comptes dels comptes anuals formulats, objecte d’examen, previ requeriment escrit efectuat a aquest efecte. En tot cas, s’entén que no s’ha produït el lliurament quan hagi transcorregut més d’un any des de la data de referència dels comptes anuals esmentades.
2n Quan, excepcionalment, altres circumstàncies no imputables a l’auditor de comptes, i diferents de les de caràcter tècnic, impedeixin la realització del treball d’auditoria en els seus aspectes substancials. En particular i a aquests efectes, no es considera que hi ha impossibilitat absoluta en la realització del treball d’auditoria quan l’auditor de comptes no pugui aplicar aquells procediments d’auditoria que siguin necessaris per obtenir evidència d’auditoria en relació amb la informació dels comptes anuals, i en aquest cas l’informe d’auditoria s’ha d’emetre de conformitat amb el que disposen les normes d’auditoria.
3. En els supòsits a què es refereix l’apartat anterior, l’auditor de comptes ha de detallar en un escrit totes les circumstàncies determinants de la falta d’emissió de l’informe o la renúncia al contracte d’auditoria. Aquest escrit ha de ser remès a l’entitat auditada, en un termini no superior a quinze dies hàbils des de la data en què l’auditor tingui constància de la circumstància esmentada, i sempre amb anterioritat a la data en què l’informe d’auditoria s’havia d’emetre per complir la finalitat per a la qual va ser contractat, sense perjudici de la possibilitat de renunciar a la continuïtat del contracte d’auditoria.
Addicionalment, quan l’auditoria sigui obligatòria, la comunicació ha de ser remesa, en el termini indicat en el paràgraf anterior, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i al Registre Mercantil del domicili social corresponent a l’entitat auditada.
4. Una vegada realitzades les actuacions que indica aquest article, en els supòsits esmentats es poden entendre finalitzades les obligacions de l’auditor pel que fa al treball d’auditoria a realitzar sobre els comptes anuals de l’exercici respecte al qual han concorregut les circumstàncies que preveu l’apartat 2 d’aquest article.
Artículo 7. Obligación de emitir el informe y la falta de su emisión o renuncia al contrato de auditoría.
1. El informe de auditoría deberá ser emitido por el auditor de cuentas de conformidad con lo establecido en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas y en el contrato de auditoría suscrito a tal efecto.
La emisión del informe y su entrega a la entidad auditada deberán realizarse en las fechas previstas contractualmente, de forma que pueda cumplir con la finalidad para la que fue contratada la auditoría de cuentas. A estos efectos, se entenderá que el informe de auditoría cumple con la finalidad para la que fue contratada la auditoría de cuentas cuando contenga una opinión técnica de las previstas en el artículo 6 de modo que pueda ser conocida y valorada por la entidad auditada y por los terceros que puedan relacionarse con ésta, a la vez que permita cumplir con los requerimientos legales y estatutarios exigidos a la entidad auditada a este respecto.
No obstante lo anterior, si en el transcurso del trabajo el auditor detectase la existencia de circunstancias, no imputables al mismo, que pudieran afectar a la fecha de emisión del informe inicialmente prevista, el auditor de cuentas detallará en un escrito, que deberá ser remitido a quien realizó el encargo de auditoría, las circunstancias y sus posibles efectos en la emisión del informe de auditoría. Dicho escrito deberá documentarse en los papeles de trabajo.
2. De conformidad con lo previsto en el artículo 3.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de cuentas, la falta de emisión del informe de auditoría o la renuncia a continuar con el contrato de auditoría, tan sólo podrá producirse por la existencia de justa causa y en aquellos supuestos en los que concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Existencia de amenazas que pudieran comprometer de forma grave la independencia u objetividad del auditor de cuentas o de la sociedad de auditoría, de acuerdo con lo dispuesto en la Sección I del Capítulo III de este Reglamento.
b) Imposibilidad absoluta de realizar el trabajo encomendado al auditor de cuentas o sociedad de auditoría por circunstancias no imputables a éstos.
A estos efectos, se considerará que existe imposibilidad absoluta para la realización del trabajo de auditoría:
1.º Cuando la entidad no haga entrega al auditor de cuentas de las cuentas anuales formuladas, objeto de examen, previo requerimiento escrito efectuado a tal efecto. En todo caso, se entenderá que no se ha producido tal entrega cuando haya transcurrido más de un año desde la fecha de referencia de las citadas cuentas anuales.
2.º Cuando, excepcionalmente, otras circunstancias no imputables al auditor de cuentas, y distintas de las de carácter técnico, impidan la realización del trabajo de auditoría en sus aspectos sustanciales. En particular y a estos efectos, no se considerará que existe imposibilidad absoluta en la realización del trabajo de auditoría cuando el auditor de cuentas no pueda aplicar aquellos procedimientos de auditoría que resulten necesarios para obtener evidencia de auditoría en relación con la información de las cuentas anuales, en cuyo caso el informe de auditoría se emitirá conforme a lo dispuesto en las normas de auditoría.
3. En los supuestos a que se refiere el apartado anterior, el auditor de cuentas detallará en un escrito todas las circunstancias determinantes de la falta de emisión del informe o la renuncia al contrato de auditoría. Este escrito deberá ser remitido a la entidad auditada, en un plazo no superior a quince días hábiles desde la fecha en que el auditor tuviera constancia de la circunstancia referida, y siempre con anterioridad a la fecha en la que el informe de auditoría debiera emitirse para cumplir con la finalidad para la que fue contratado, sin perjuicio de la posibilidad de renunciar a la continuidad del contrato de auditoría.
Adicionalmente, cuando la auditoría sea obligatoria, dicha comunicación deberá ser remitida, en el plazo indicado en el párrafo anterior, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y al Registro Mercantil del domicilio social correspondiente a la entidad auditada.
4. Una vez realizadas las actuaciones referidas en este artículo, en dichos supuestos podrán entenderse finalizadas las obligaciones del auditor en cuanto al trabajo de auditoría a realizar sobre las cuentas anuales del ejercicio respecto al cual han concurrido las circunstancias contempladas en el apartado 2 de este artículo.
Article 8. Contracte d’auditoria de comptes anuals.
1. Amb caràcter previ a l’inici de la realització del treball d’auditoria, s’ha de subscriure un contracte d’auditoria entre l’entitat auditada i l’auditor de comptes.
El contracte d’auditoria de comptes anuals s’ha de formalitzar per escrit i ha d’incloure, de conformitat amb la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, almenys, la identificació dels comptes anuals objecte d’auditoria i els aspectes rellevants del treball d’auditoria a realitzar, referits al període de contractació, els honoraris, finalitat o raó per la qual es realitza l’encàrrec i el termini de lliurament de l’informe d’auditoria, sense que es puguin establir limitacions al desenvolupament del treball d’auditoria ni estipulacions contràries al que estableix l’esmentada normativa ni restriccions a la distribució o utilització de l’informe d’auditoria.
2. En el moment de subscriure’s el contracte d’auditoria i, en tot cas, en el moment d’acceptar la designació efectuada per l’entitat, l’auditor de comptes ha d’estar inscrit en la situació d’exercent a què es refereix l’article 27.a). Si el contracte d’auditoria se subscriu amb una persona jurídica, aquesta ha d’estar inscrita en el moment esmentat com a societat d’auditoria en el Registre oficial d’auditors de comptes.
Artículo 8. Contrato de auditoría de cuentas anuales.
1. Con carácter previo al inicio de la realización del trabajo de auditoría, deberá suscribirse un contrato de auditoría entre la entidad auditada y el auditor de cuentas.
El contrato de auditoría de cuentas anuales ha de formalizarse por escrito e incluirá, de conformidad con la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, al menos, la identificación de las cuentas anuales objeto de auditoría y los aspectos relevantes del trabajo de auditoría a realizar, referidos al período de contratación, los honorarios, finalidad o razón por la que se realiza el encargo y plazo de entrega del informe de auditoría, sin que puedan establecerse limitaciones al desarrollo del trabajo de auditoría ni estipulaciones contrarias a lo establecido en la citada normativa ni restricciones a la distribución o utilización del informe de auditoría.
2. En el momento de suscribirse el contrato de auditoría y, en todo caso, en el momento de aceptar la designación efectuada por la entidad, el auditor de cuentas deberá estar inscrito en la situación de ejerciente a que se refiere el artículo 27.a). Si el contrato de auditoría se suscribiese con una persona jurídica, ésta deberá estar inscrita en dicho momento como sociedad de auditoría en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
Article 9. Actuació conjunta d’auditors.
Quan siguin nomenats diversos auditors de comptes per a la realització d’un treball d’auditoria de comptes, l’informe d’auditoria ha de ser únic i s’ha d’emetre sota la responsabilitat de tots ells, els quals han de signar l’informe i queden subjectes al que preveu la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Les relacions entre els auditors de comptes nomenats i les actuacions a seguir en relació amb el treball d’auditoria s’han de portar a terme d’acord amb la norma d’auditoria específica.
En els supòsits a què es refereix aquest article, els auditors de comptes nomenats són responsables de la custòdia i conservació de la totalitat dels papers de treball que corresponguin al treball d’auditoria.
Artículo 9. Actuación conjunta de auditores.
Cuando sean nombrados varios auditores de cuentas para la realización de un trabajo de auditoría de cuentas, el informe de auditoría será único y se emitirá bajo la responsabilidad de todos ellos, quienes firmarán el informe y quedarán sujetos a lo previsto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
Las relaciones entre los auditores de cuentas nombrados y las actuaciones a seguir en relación con el trabajo de auditoría se llevarán a cabo con arreglo a la norma de auditoría específica.
En los supuestos a que se refiere este artículo, los auditores de cuentas nombrados serán responsables de la custodia y conservación de la totalidad de los papeles de trabajo que correspondan al trabajo de auditoría.
Secció 3a Auditoria d’altres estats financers o documents comptables
Sección 3.ª Auditoría de otros estados financieros o documentos contables
Article 10. Definició d’auditoria d’altres estats financers o documents comptables.
1. L’auditoria d’altres estats financers o documents comptables a què es refereix l’article 2.1.b) consisteix a verificar i dictaminar si els estats financers o documents comptables expressen la imatge fidel o han estat preparats, segons correspongui, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera expressament establert per a l’elaboració dels documents o estats esmentats.
2. El que preveu la secció 2a d’aquest capítol I per als treballs i informe d’auditoria dels comptes anuals és aplicable, amb l’adaptació corresponent i en el que no regula expressament la present secció, als treballs i informes d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.
Artículo 10. Definición de auditoría de otros estados financieros o documentos contables.
1. La auditoría de otros estados financieros o documentos contables a que se refiere el artículo 2.1.b) consistirá en verificar y dictaminar si dichos estados financieros o documentos contables expresan la imagen fiel o han sido preparados, según corresponda, de conformidad con el marco normativo de información financiera expresamente establecido para la elaboración de los citados documentos o estados.
2. Lo previsto en la Sección 2.ª de este Capítulo I para los trabajos e informe de auditoría de las cuentas anuales será de aplicación, con la correspondiente adaptación y en lo no regulado expresamente en la presente sección, a los trabajos e informes de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.
Article 11. Informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.
L’informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables ha de contenir, almenys, el següent:
a) Identificació de l’entitat a què es refereix l’estat financer o document comptable objecte d’auditoria.
b) Identificació del qui o els qui van encarregar el treball, i, si s’escau, d’aquells a qui vagi destinat.
c) Identificació dels estats financers o documents comptables objecte d’auditoria que s’adjunten a l’informe.
d) Referència al fet que els estats financers o documents comptables objecte d’auditoria de comptes han estat signats o assumits formalment pels qui tinguin atribuïdes les competències per a la seva subscripció o emissió, així com la referència al marc normatiu d’informació financera aplicat en la preparació dels estats o documents esmentats.
e) Referència a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes aplicada en el treball realitzat i, si s’escau, als procediments que s’hi preveuen que no hagi estat possible aplicar com a conseqüència de qualsevol limitació imposada a l’activitat auditora. Així mateix, s’ha d’esmentar la responsabilitat de l’auditor de comptes d’emetre una opinió tècnica sobre els estats financers o documents comptables en el seu conjunt.
f) Si s’escau, manifestació explícita de les reserves o excepcions detectades en el desenvolupament del treball.
g) Opinió tècnica, amb el contingut i l’abast que estableix l’article següent.
h) Si s’escau, manifestació explícita de qualsevol aspecte que, no constituint una reserva o excepció, l’auditor de comptes hagi de destacar o consideri necessari destacar a l’informe de conformitat amb el que preveu la normativa reguladora de l’auditoria de comptes.
i) Signatura de l’auditor o auditors de comptes que l’hagin realitzat, amb expressió de la data d’emissió de l’informe.
Artículo 11. Informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.
El informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables contendrá, al menos, lo siguiente:
a) Identificación de la entidad a que se refiere el estado financiero o documento contable objeto de auditoría.
b) Identificación de quien o quienes encargaron el trabajo, y, en su caso, a quienes vaya destinado.
c) Identificación de los estados financieros o documentos contables objeto de auditoría que se acompañan al informe.
d) Referencia a que los estados financieros o documentos contables objeto de auditoría de cuentas han sido firmados o asumidos formalmente por quienes tengan atribuidas las competencias para su suscripción o emisión, así como la referencia al marco normativo de información financiera aplicado en la preparación de dichos estados o documentos.
e) Referencia a la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas aplicada en el trabajo realizado y, en su caso, a los procedimientos previstos en ellas que no haya sido posible aplicar como consecuencia de cualquier limitación impuesta a la actividad auditora. Asimismo, se mencionará la responsabilidad del auditor de cuentas de emitir una opinión técnica sobre los estados financieros o documentos contables en su conjunto.
f) En su caso, manifestación explícita de las reservas o salvedades detectadas en el desarrollo del trabajo.
g) Opinión técnica, con el contenido y alcance que se establecen en el artículo siguiente.
h) En su caso, manifestación explícita de cualquier aspecto que, no constituyendo una reserva o salvedad, el auditor de cuentas deba o considere necesario destacar en el informe de conformidad con lo previsto en la normativa reguladora de la auditoría de cuentas.
i) Firma del auditor o auditores de cuentas que lo hubieran realizado, con expresión de la fecha de emisión del citado informe.
Article 12. Opinió tècnica de l’auditor en l’informe d’auditoria sobre altres estats financers o documents comptables.
1. La forma de l’opinió tècnica a què es refereix la lletra g) de l’article anterior depèn del tipus de marc normatiu d’informació financera aplicable, d’acord amb el que disposa aquest article.
En cas que el marc normatiu d’informació financera aplicable sigui un marc d’imatge fidel, l’opinió tècnica ha d’adoptar la forma que preveu l’article 6.1 d’aquest Reglament per a comptes anuals, si bé referida a la informació continguda a l’estat financer o document comptable concret auditat.
Quan el marc normatiu d’informació financera aplicable sigui un marc de compliment, l’opinió tècnica ha de versar sobre si els estats financers o documents comptables auditats han estat preparats, en tots els aspectes significatius, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera expressament establert per a l’elaboració dels esmentats documents o estats.
2. Es considera que un marc d’informació financera és d’imatge fidel quan, a més d’exigir l’aplicació d’uns principis i normes comptables determinats, prevegi explícitament la possibilitat d’incloure les informacions complementàries precises per assolir l’esmentada imatge fidel i, en casos excepcionals, la de deixar d’utilitzar els principis i normes comptables aplicables que hi siguin incompatibles.
En cas que el marc normatiu d’informació financera aplicable requereixi el compliment d’uns determinats principis i normes comptables, sense possibilitat d’aplicar les previsions a què es refereix el paràgraf anterior, el marc esmentat té la consideració de marc de compliment.
Artículo 12. Opinión técnica del auditor en el informe de auditoría sobre otros estados financieros o documentos contables.
1. La forma de la opinión técnica a que se refiere la letra g) del artículo anterior dependerá del tipo de marco normativo de información financiera aplicable, conforme a lo dispuesto en este artículo.
En el caso de que el marco normativo de información financiera aplicable sea un marco de imagen fiel, la opinión técnica adoptará la forma prevista en el artículo 6.1 de este Reglamento para cuentas anuales, si bien referida a la información contenida en el estado financiero o documento contable concreto auditado.
Cuando el marco normativo de información financiera aplicable sea un marco de cumplimiento, la opinión técnica deberá versar sobre si los estados financieros o documentos contables auditados han sido preparados, en todos los aspectos significativos, de conformidad con el marco normativo de información financiera expresamente establecido para la elaboración de dichos documentos o estados.
2. Se considerará que un marco de información financiera es de imagen fiel cuando, además de exigir la aplicación de unos principios y normas contables determinados, prevea explícitamente la posibilidad de incluir las informaciones complementarias precisas para alcanzar dicha imagen fiel y, en casos excepcionales, la de dejar de utilizar los principios y normas contables aplicables que fueran incompatibles con la misma.
En el caso de que el marco normativo de información financiera aplicable requiera el cumplimiento de unos determinados principios y normas contables, sin posibilidad de aplicar las previsiones a las que se refiere el párrafo anterior, dicho marco tendrá la consideración de marco de cumplimiento.
Secció 4a Auditoria de comptes consolidats
Sección 4.ª Auditoría de cuentas consolidadas
Article 13. Documentació de la revisió i avaluació del treball realitzat per auditors de comptes i societats d’auditoria.
1. D’acord amb el que estableix l’article 5, apartats 2 i 3, del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’auditor de comptes que realitzi l’auditoria dels comptes anuals consolidats, o d’altres estats financers o documents comptables consolidats, assumeix la plena responsabilitat de l’informe d’auditoria emès, encara que l’auditoria dels comptes anuals de les societats participades hagi estat realitzada per altres auditors, i està obligat a sol·licitar la informació necessària, si s’escau, als qui hagin realitzat l’auditoria de comptes de les entitats que formin part del conjunt consolidable, que estan obligats a subministrar tota la informació que se’ls sol·liciti.
2. Als efectes del que estableix l’article 5.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’auditor de comptes dels comptes anuals consolidats ha de disposar de la documentació relativa a la revisió i avaluació del treball d’auditoria realitzat per altres auditors de comptes en relació amb les auditories d’entitats que formin part del conjunt consolidable, amb el contingut i detall que estableixen les normes d’auditoria.
3. El detall de la documentació a què es refereix l’apartat anterior està en funció de les característiques i circumstàncies del conjunt consolidable i de la importància relativa de cada una de les seves entitats integrants, de conformitat amb el que preveuen en aquest aspecte les normes d’auditoria.
4. La menció que conté aquesta secció a comptes anuals consolidats s’ha d’entendre també referida a altres estats financers o documents comptables consolidats. Així mateix, la referència a altres auditors de comptes comprèn els auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria de la Unió Europea i de tercers països.
Artículo 13. Documentación de la revisión y evaluación del trabajo realizado por auditores de cuentas y sociedades de auditoría.
1. De acuerdo con lo establecido en el artículo 5, apartados 2 y 3, del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el auditor de cuentas que realice la auditoría de las cuentas anuales consolidadas, o de otros estados financieros o documentos contables consolidados, asume la plena responsabilidad del informe de auditoría emitido, aun cuando la auditoría de las cuentas anuales de las sociedades participadas haya sido realizada por otros auditores, y vendrá obligado a recabar la información necesaria, en su caso, a quienes hayan realizado la auditoría de cuentas de las entidades que formen parte del conjunto consolidable, que estarán obligados a suministrar cuanta información se les solicite.
2. A efectos de lo establecido en el artículo 5.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el auditor de cuentas de las cuentas anuales consolidadas deberá disponer de la documentación relativa a la revisión y evaluación del trabajo de auditoría realizado por otros auditores de cuentas en relación con las auditorías de entidades que formen parte del conjunto consolidable, con el contenido y detalle establecidos en las normas de auditoría.
3. El detalle de la documentación a que se refiere el apartado anterior estará en función de las características y circunstancias del conjunto consolidable y de la importancia relativa de cada una de sus entidades integrantes, de conformidad con lo previsto a este respecto en las normas de auditoría.
4. La mención contenida en esta sección a cuentas anuales consolidadas ha de entenderse también referida a otros estados financieros o documentos contables consolidados. Asimismo, la referencia a otros auditores de cuentas comprende a los auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría de la Unión Europea y de terceros países.
Article 14. Accés a la documentació d’auditors de tercers països amb els quals no hi hagi acord d’intercanvi d’informació.
1. En el cas que els comptes anuals o estats financers o documents comptables d’una entitat que formi part del conjunt consolidable i sigui significativa per al grup, tenint en compte el concepte d’importància relativa en auditoria, siguin auditats per auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països amb els quals no hi hagi acord d’intercanvi d’informació sobre la base de reciprocitat, l’auditor de comptes dels comptes consolidats és responsable d’aplicar els procediments necessaris per facilitar que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pugui tenir accés a la documentació dels treballs d’auditoria realitzats pels dits auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països, inclosos els papers de treball pertinents per a l’auditoria del grup.
2. A aquests efectes, l’auditor dels comptes consolidats ha d’adoptar alguna de les mesures següents:
a) Conservar una còpia de la documentació del treball realitzat pels auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països.
b) Acordar, per escrit, amb els auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països, l’accés adequat i il·limitat a la documentació del treball realitzat per aquests, amb la finalitat que l’auditor dels comptes consolidats pugui remetre tota la documentació que sigui requerida per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
A aquests efectes, l’auditor dels comptes consolidats és responsable d’aplicar els procediments següents:
1r S’ha de posar en contacte per escrit amb l’auditor del tercer país i indicar-li que, d’acord amb la legislació en vigor a Espanya, existeix l’obligació de permetre l’accés a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a la documentació del treball realitzat per ell en el marc de l’auditoria dels comptes consolidats.
2n Ha de sol·licitar confirmació escrita respecte a si existeixen impediments legals o d’un altre tipus per a la remissió de la documentació del treball i, si s’escau, una explicació detallada dels impediments juntament amb la seva justificació jurídica. En cas que hi hagi impediments ha d’avaluar la comunicació de la situació a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
3. Quan hi hagi impediments legals o d’un altre tipus per a la remissió de la documentació del treball realitzat pels auditors de comptes o societats i altres entitats d’auditoria registrats i autoritzats en tercers països, l’auditor de comptes dels comptes consolidats ha de conservar la documentació relativa als procediments aplicats per accedir a la documentació i els impediments esmentats. En cas que els impediments no siguin legals, l’auditor de comptes dels comptes consolidats ha de documentar la prova que demostri els impediments.
L’existència dels impediments no constitueix un supòsit d’impossibilitat absoluta per a la realització del treball d’auditoria de comptes consolidats, segons el que preveu l’article 7 del present Reglament.
Artículo 14. Acceso a la documentación de auditores de terceros países con los que no exista acuerdo de intercambio de información.
1. En el supuesto de que las cuentas anuales o estados financieros o documentos contables de una entidad que forme parte del conjunto consolidable y sea significativa para el grupo, teniendo en cuenta el concepto de importancia relativa en auditoría, sean auditados por auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países con los que no exista acuerdo de intercambio de información sobre la base de reciprocidad, el auditor de cuentas de las cuentas consolidadas será responsable de aplicar los procedimientos necesarios para facilitar que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas pueda tener acceso a la documentación de los trabajos de auditoría realizados por dichos auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países, incluidos los papeles de trabajo pertinentes para la auditoría del grupo.
2. A estos efectos, el auditor de las cuentas consolidadas deberá adoptar alguna de las siguientes medidas:
a) Conservar una copia de la documentación del trabajo realizado por los auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países.
b) Acordar, por escrito, con los auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países, el acceso adecuado e ilimitado a la documentación del trabajo realizado por éstos, con el fin de que el auditor de las cuentas consolidadas pueda remitir toda la documentación que a este respecto sea requerida por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
A tales efectos, el auditor de las cuentas consolidadas será responsable de aplicar los siguientes procedimientos:
1.º Se pondrá en contacto por escrito con el auditor del tercer país indicándole que, de acuerdo con la legislación en vigor en España, existe la obligación de permitir el acceso al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas a la documentación del trabajo realizado por él en el marco de la auditoría de las cuentas consolidadas.
2.º Solicitará confirmación escrita respecto a si existen impedimentos legales o de otro tipo para la remisión de la documentación del trabajo y, en su caso, una explicación detallada de dichos impedimentos junto con la justificación jurídica de los mismos. En el caso de que existan impedimentos evaluará la comunicación de dicha situación al Instituto de Contabilidad y auditoría de cuentas.
3. Cuando existan impedimentos legales o de otro tipo para la remisión de la documentación del trabajo realizado por los auditores de cuentas o sociedades y demás entidades de auditoría registrados y autorizados en terceros países, el auditor de cuentas de las cuentas consolidadas deberá conservar la documentación relativa a los procedimientos aplicados para acceder a dicha documentación y los citados impedimentos. En el caso de que los impedimentos no sean legales, el auditor de cuentas de las cuentas consolidadas deberá documentar la prueba que demuestre tales impedimentos.
La existencia de tales impedimentos no constituye un supuesto de imposibilidad absoluta para la realización del trabajo de auditoría de cuentas consolidadas, según lo previsto en el artículo 7 del presente Reglamento.
Secció 5a Entitats d’interès públic
Sección 5.ª Entidades de interés público
Article 15. Entitats d’interès públic.
1. Exclusivament als efectes del que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, tenen la consideració d’entitats d’interès públic les següents:
a) Les entitats de crèdit, les entitats asseguradores, així com les entitats emissores de valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials de valors o en el mercat alternatiu borsari pertanyents al segment d’empreses en expansió.
b) Les empreses de serveis d’inversió i les institucions d’inversió col·lectiva que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, tinguin com a mínim 5.000 clients, en el primer cas, o 5.000 partícips o accionistes, en el segon cas, i les societats gestores que administrin les institucions esmentades.
c) Els fons de pensions que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, tinguin com a mínim 10.000 partícips i les societats gestores que administrin aquests fons.
d) Les fundacions bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic.
e) Les entitats diferents de les que esmenten els paràgrafs anteriors amb un import net de la xifra de negocis i una plantilla mitjana que durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, siguin superiors a 2.000.000.000 d’euros i a 4.000 empleats, respectivament.
f) Els grups de societats en els quals la societat dominant sigui una de les entitats que preveuen les lletres anteriors.
2. Les entitats que esmenta l’apartat 1.b), c) i e) perden la consideració d’entitats d’interès públic si deixen de complir durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cada un, els requisits que estableixen els apartats esmentats.
Les entitats que preveu aquest apartat tenen la condició d’entitats d’interès públic si compleixen els requisits per ser-ho al tancament de l’exercici social de la seva constitució, transformació o fusió i de l’exercici immediatament posterior. No obstant això, en cas que una de les entitats que participi en la fusió o que l’entitat que es transformi tingui la consideració d’entitat d’interès públic en l’exercici anterior a aquesta operació, les entitats resultants no perden la condició esmentada si al tancament d’aquest primer exercici social compleixen els requisits que recullen els apartats esmentats.
Artículo 15. Entidades de interés público.
1. A los efectos exclusivos de lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, tendrán la consideración de entidades de interés público las siguientes:
a) Las entidades de crédito, las entidades aseguradoras, así como las entidades emisoras de valores admitidos a negociación en mercados secundarios oficiales de valores o en el mercado alternativo bursátil pertenecientes al segmento de empresas en expansión.
b) Las empresas de servicios de inversión y las instituciones de inversión colectiva que, durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, tengan como mínimo 5.000 clientes, en el primer caso, o 5.000 partícipes o accionistas, en el segundo caso, y las sociedades gestoras que administren dichas instituciones.
c) Los fondos de pensiones que, durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, tengan como mínimo 10.000 partícipes y las sociedades gestoras que administren dichos fondos.
d) Las fundaciones bancarias, las entidades de pago y las entidades de dinero electrónico.
e) Aquellas entidades distintas de las mencionadas en los párrafos anteriores cuyo importe neto de la cifra de negocios y plantilla media durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, sea superior a 2.000.000.000 de euros y a 4.000 empleados, respectivamente.
f) Los grupos de sociedades en los que la sociedad dominante sea una de las entidades contempladas en las letras anteriores.
2. Las entidades mencionadas en el apartado 1.b), c) y e) perderán la consideración de entidades de interés público si dejan de reunir durante dos ejercicios consecutivos, a la fecha de cierre de cada uno de ellos, los requisitos establecidos en dichos apartados.
Las entidades previstas en este apartado tendrán la condición de entidades de interés público si reuniesen los requisitos para serlo al cierre del ejercicio social de su constitución, transformación o fusión y del ejercicio inmediatamente posterior. No obstante, en el caso de que una de las entidades que participe en la fusión o de que la entidad que se transforme tuviese la consideración de entidad de interés público en el ejercicio anterior a dicha operación, no perderán tal condición las entidades resultantes si reúnen al cierre de ese primer ejercicio social los requisitos recogidos en los citados apartados.
Es modifica per la disposició final 1.1 del Reial decret 877/2015, de 2 d’octubre. Ref. BOE/CAT-A.2015-N.237-S.I-P.6.
Cal tenir en compte, pel que fa a l’acompliment durant dos exercicis consecutius dels requisits a què es refereixen les lletres b), c) ie) de l’apartat 1 i l’apartat 2, la disposició transitòria 2 de l’esmentada norma.
Se modifica por la disposición final 1.1 del Real Decreto 877/2015, de 2 de octubre. Ref. BOE-A-2015-10636.
Téngase en cuenta, en cuanto al cumplimiento durante dos ejercicios consecutivos de los requisitos a que se refieren las letras b), c) y e) del apartado 1 y el apartado 2, la disposición transitoria 2 de la citada norma.
Secció 6a Normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes
Sección 6.ª Normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas
Article 16. Normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
La normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes conté els principis i requisits que els auditors de comptes han d’observar en l’exercici de la dita activitat.
S’entén per normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes la continguda en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes i en el present Reglament, així com a les normes d’auditoria, d’ètica i de control de qualitat intern dels auditors de comptes.
Artículo 16. Normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
La normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas contiene los principios y requisitos que los auditores de cuentas deben observar en el ejercicio de dicha actividad.
Se entenderá por normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas la contenida en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y en el presente Reglamento, así como en las normas de auditoría, de ética y de control de calidad interno de los auditores de cuentas.
Article 17. Normes d’auditoria.
1. Les normes d’auditoria a què es refereix l’article 6.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes constitueixen els principis i requisits que han d’observar els auditors de comptes en la realització del treball d’auditoria de comptes i sobre les quals s’han de basar les actuacions necessàries per expressar una opinió tècnica responsable i independent.
2. Les normes tècniques d’auditoria tenen per objecte la regulació dels aspectes no previstos per les normes internacionals d’auditoria adoptades per la Unió Europea.
Així mateix, mentre no hagin estat adoptades les normes internacionals d’auditoria per la Unió Europea, les normes tècniques d’auditoria constitueixen els principis i requisits que han d’observar els auditors de comptes en l’exercici dels seus treballs d’auditoria de comptes i sobre els quals s’han de basar les actuacions necessàries per expressar una opinió tècnica responsable i independent.
En els supòsits excepcionals de circumstàncies no previstes a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, tenen la consideració d’aquestes els usos o pràctiques habituals dels auditors de comptes, entesos com els actes reiterats, constants i generalitzats observats per aquells en l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, i sempre que no siguin contradictoris amb el que disposa la normativa esmentada.
Artículo 17. Normas de auditoría.
1. Las normas de auditoría a que se refiere el artículo 6.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas constituyen los principios y requisitos que deben observar los auditores de cuentas en la realización del trabajo de auditoría de cuentas y sobre las que deben basarse las actuaciones necesarias para expresar una opinión técnica responsable e independiente.
2. Las normas técnicas de auditoría tendrán por objeto la regulación de los aspectos no contemplados por las normas internacionales de auditoría adoptadas por la Unión Europea.
Asimismo, mientras no hayan sido adoptadas las normas internacionales de auditoría por la Unión Europea, las normas técnicas de auditoría constituyen los principios y requisitos que deben observar los auditores de cuentas en el desempeño de sus trabajos de auditoría de cuentas y sobre los que deben basarse las actuaciones necesarias para expresar una opinión técnica responsable e independiente.
En los supuestos excepcionales de circunstancias no previstas en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas, tendrán la consideración de éstas los usos o prácticas habituales de los auditores de cuentas, entendidos como los actos reiterados, constantes y generalizados observados por aquéllos en el desarrollo de la actividad de auditoría de cuentas, y siempre que no resulten contradictorios con lo dispuesto en la citada normativa.
Article 18. Excepcions i requeriments addicionals.
1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, escoltat el seu Comitè d’Auditoria de Comptes, ha de resoldre, si s’escau, sobre els supòsits excepcionals en què no sigui aplicable alguna norma internacional d’auditoria adoptada per la Unió Europea, o part d’aquesta, quan així resulti de disposicions legals o reglamentàries relatives a l’abast de l’auditoria de comptes, sempre que es compleixin els requisits i el procediment de comunicació previstos a l’article 26, apartats 2 i 3, de la Directiva 2006/43/ CE del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2006 relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, per la qual es modifiquen les directives 78/660/CEE i 83/349/CEE del Consell i es deroga la Directiva 84/253/CEE del Consell.
En aquests casos excepcionals, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de comunicar a la Comissió Europea i als altres estats membres les disposicions legals o reglamentàries nacionals i la seva justificació, com a mínim sis mesos abans de la seva aprovació i entrada en vigor, o, en el cas d’una disposició legal o reglamentària ja existent en el moment de l’adopció d’una norma internacional d’auditoria per la Unió Europea, en un termini no superior a tres mesos des de la data de l’adopció de la norma internacional d’auditoria.
Una vegada realitzada la comunicació anterior, els casos excepcionals en els quals no sigui d’aplicació alguna norma internacional d’auditoria, o part d’aquesta, adoptada per la Unió Europea, d’acord amb el que preveu aquest apartat, s’han de publicar mitjançant resolució de l’Institut de Comptabilitat d’Auditoria de Comptes.
2. Així mateix, es poden imposar requisits addicionals a les normes d’auditoria adoptades per la Unió Europea, d’acord amb la normativa comunitària que sigui aplicable.
Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes resoldre sobre els casos excepcionals, així com comunicar els requisits addicionals a la Comissió Europea i als estats membres, abans d’adoptar-los.
L’adopció dels requisits addicionals esmentats s’ha de realitzar mitjançant resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en la qual es declari la vigència dels apartats corresponents de les normes tècniques d’auditoria preexistents a l’adopció per la Unió Europea de les normes internacionals d’auditoria sobre la mateixa matèria, o mitjançant la publicació de noves normes tècniques d’auditoria limitades als dits requisits addicionals, en l’elaboració de les quals cal atenir-se al que preveu la secció 6a d’aquest capítol.
Artículo 18. Excepciones y requerimientos adicionales.
1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, oído su Comité de Auditoría de Cuentas, resolverá, en su caso, sobre los supuestos excepcionales en los que no resulte de aplicación alguna norma internacional de auditoría adoptada por la Unión Europea, o parte de ella, cuando así resulte de disposiciones legales o reglamentarias relativas al alcance de la auditoría de cuentas, siempre que se cumplan los requisitos y procedimiento de comunicación previstos en el artículo 26, apartados 2 y 3, de la Directiva 2006/43/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 17 de mayo de 2006 relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, por la que se modifican las Directivas 78/660/CEE y 83/349/CEE del Consejo y se deroga la Directiva 84/253/CEE del Consejo.
En estos casos excepcionales, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas comunicará a la Comisión Europea y a los demás Estados miembros las disposiciones legales o reglamentarias nacionales y su justificación, como mínimo seis meses antes de su aprobación y entrada en vigor, o, en el caso de una disposición legal o reglamentaria ya existente en el momento de la adopción de una norma internacional de auditoría por la Unión Europea, en un plazo no superior a tres meses desde la fecha de la citada adopción de la norma internacional de auditoría.
Una vez realizada la comunicación anterior, los casos excepcionales en los que no resulte de aplicación alguna norma internacional de auditoría, o parte de ella, adoptada por la Unión Europea, de acuerdo con lo previsto en este apartado, se publicarán mediante resolución del Instituto de Contabilidad de Auditoría de Cuentas.
2. Asimismo, podrán imponerse requisitos adicionales a las normas de auditoría adoptadas por la Unión Europea, de acuerdo con la normativa comunitaria que resulte de aplicación.
Corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas resolver sobre dichos casos excepcionales, así como comunicar los requisitos adicionales a la Comisión Europea y a los Estados miembros, antes de su adopción.
La adopción de los citados requisitos adicionales se realizará mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en la que se declare la vigencia de los apartados correspondientes de las normas técnicas de auditoría preexistentes a la adopción por la Unión Europea de las normas internacionales de auditoría sobre la misma materia, o mediante la publicación de nuevas normas técnicas de auditoría limitadas a los referidos requisitos adicionales, en cuya elaboración se estará a lo previsto en la sección 6.ª de este Capítulo.
Article 19. Normes d’ètica.
1. La responsabilitat i actuació dels auditors de comptes ha d’estar presidida pel principi d’interès públic que comporta l’activitat d’auditoria de comptes. En aquest sentit, els auditors de comptes en l’exercici de la seva activitat han de tenir en consideració i actuar en tot cas amb subjecció als principis ètics següents: competència professional, diligència deguda, integritat i objectivitat, sense perjudici del que s’estableix respecte al deure d’independència a la secció 2a del capítol III del text refós de la Llei d’auditoria de comptes:
a) Competència professional: els auditors de comptes han de mantenir els seus coneixements teòrics i pràctics en el nivell requerit per assegurar que les entitats auditades i els usuaris de la informació financera rebin amb plena confiança un servei òptim.
Aquests coneixements adquirits han de ser mantinguts al llarg del temps, per la qual cosa els auditors de comptes han de realitzar activitats de formació contínua i d’actualització permanent.
b) La diligència deguda fa referència al deure especial de cura i atenció que han de prestar els auditors de comptes en conèixer i aplicar la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria, de manera que les conclusions assolides en la realització del treball d’auditoria estiguin degudament suportades i justificades.
c) L’objectivitat implica, per als auditors de comptes, actuar amb imparcialitat i sense conflictes d’interessos que puguin comprometre la seva independència. En cap cas, els auditors de comptes poden comprometre la seva actuació per influències indegudes, favoritismes o prejudicis, ni tenir interessos aliens que puguin afectar la forma de plantejar i realitzar un treball d’auditoria, o que puguin afectar la formació d’un judici imparcial.
d) El principi d’integritat imposa per als auditors de comptes l’obligació de ser honestos en l’exercici de la seva activitat. La integritat també implica per part dels auditors de comptes actuar amb rectitud i compromís davant de qualsevol circumstància que pugui suposar un conflicte d’interessos.
2. Els auditors de comptes han d’actuar d’acord amb les normes que regulin l’activitat d’auditoria de comptes atenent no solament la lletra, sinó també l’esperit en què aquelles s’inspiren.
Els auditors de comptes i societats d’auditoria han de promoure un entorn laboral i corporatiu d’integritat i de respecte als principis i normes d’ètica que regeixen l’activitat d’auditoria de comptes.
Artículo 19. Normas de ética.
1. La responsabilidad y actuación de los auditores de cuentas debe estar presidida por el principio de interés público que conlleva la actividad de auditoría de cuentas. En este sentido, los auditores de cuentas en el ejercicio de su actividad han de tener en consideración y actuar en todo caso con sujeción a los siguientes principios éticos: competencia profesional, diligencia debida, integridad y objetividad, sin perjuicio de lo establecido respecto al deber de independencia en la sección 2.ª del Capítulo III del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas:
a) Competencia profesional: Los auditores de cuentas deben mantener sus conocimientos teóricos y prácticos en el nivel requerido para asegurar que las entidades auditadas y los usuarios de la información financiera reciban con plena confianza un óptimo servicio.
Estos conocimientos adquiridos han de ser mantenidos a lo largo del tiempo por lo que los auditores de cuentas deberán realizar actividades de formación continua y de actualización permanente.
b) La diligencia debida hace referencia al especial deber de cuidado y atención que deben prestar los auditores de cuentas al conocer y aplicar la normativa reguladora de la actividad de auditoría, de suerte que las conclusiones alcanzadas en la realización del trabajo de auditoría estén debidamente soportadas y justificadas.
c) La objetividad implica, para los auditores de cuentas, actuar con imparcialidad y sin conflictos de intereses que pudieran comprometer su independencia. En ningún caso, los auditores de cuentas podrán comprometer su actuación por influencias indebidas, favoritismos o prejuicios, ni tener intereses ajenos que puedan afectar a la forma de plantear y realizar un trabajo de auditoría, o que puedan afectar a la formación de un juicio imparcial.
d) El principio de integridad impone para los auditores de cuentas la obligación de ser honesto en el ejercicio de su actividad. La integridad también implica por parte de los auditores de cuentas actuar con rectitud y compromiso ante cualquier circunstancia que pueda suponer un conflicto de intereses.
2. Los auditores de cuentas han de actuar de acuerdo con las normas que regulen la actividad de auditoría de cuentas atendiendo no solo a la letra, sino también al espíritu en que aquellas se inspiran.
Los auditores de cuentas y sociedades de auditoría promoverán un entorno laboral y corporativo de integridad y de respeto a los principios y normas de ética que rigen la actividad de auditoría de cuentas.
Article 20. Normes de control de qualitat intern dels auditors i societats d’auditoria.
Les normes de control de qualitat intern tenen per objecte establir els principis i requisits a seguir pels auditors de comptes en la implantació d’un sistema de control de qualitat intern que els permeti assegurar raonablement que l’activitat d’auditoria de comptes es realitza d’acord amb el que exigeix el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aquest Reglament i les normes d’auditoria i d’ètica.
Artículo 20. Normas de control de calidad interno de los auditores y sociedades de auditoría.
Las normas de control de calidad interno tendrán por objeto establecer los principios y requisitos a seguir por los auditores de cuentas en la implantación de un sistema de control de calidad interno que les permita asegurar razonablemente que la actividad de auditoría de cuentas se realiza conforme a lo exigido en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, este Reglamento y las normas de auditoría y de ética.
Secció 7a Elaboració de normes tècniques, d’ètica i de control de qualitat intern
Sección 7.ª Elaboración de normas técnicas, de ética y de control de calidad interno
Article 21. Iniciativa i elaboració.
1. D’acord amb l’article 6.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, les normes tècniques d’auditoria, les normes d’ètica i les normes de control de qualitat intern s’han d’elaborar, adaptar o revisar, i han d’estar d’acord amb els principis generals i pràctica comunament admesa als països de la Unió Europea, així com amb les normes internacionals d’auditoria adoptades per la Unió Europea, per les corporacions de dret públic representatives dels qui realitzin l’activitat d’auditoria de comptes, i sota la responsabilitat del sistema de supervisió pública a què es refereix l’article 27.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, les normes tècniques d’auditoria, les normes d’ètica i les normes de control de qualitat intern elaborades, adaptades o revisades per les corporacions de dret públic esmentades no tenen validesa fins que siguin publicades per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el seu butlletí oficial.
Artículo 21. Iniciativa y elaboración.
1. De acuerdo con el artículo 6.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, las normas técnicas de auditoría, las normas de ética y las normas de control de calidad interno se elaborarán, adaptarán o revisarán, debiendo estar de acuerdo con los principios generales y práctica comúnmente admitida en los países de la Unión Europea, así como con las normas internacionales de auditoría adoptadas por la Unión Europea, por las corporaciones de derecho público representativas de quienes realicen la actividad de auditoría de cuentas, y bajo la responsabilidad del sistema de supervisión pública a que se refiere el artículo 27.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, las normas técnicas de auditoría, las normas de ética y las normas de control de calidad interno elaboradas, adaptadas o revisadas por las citadas corporaciones de derecho público no tendrán validez hasta que sean publicadas por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en su Boletín Oficial.
Article 22. Informació pública.
1. En els casos, tant d’elaboració de normes tècniques d’auditoria de comptes, normes d’ètica o normes de control de qualitat intern, com d’adaptacions o revisions d’aquestes, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes les ha de sotmetre a informació pública, mitjançant l’enviament per a la inserció en el «Butlletí Oficial de l’Estat» de la ressenya oportuna, i publicar-les en el «Butlletí Oficial de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes».
2. El tràmit d’informació pública dura dos mesos i durant aquest període l’expedient ha de quedar a disposició de qui estigui interessat a examinar-lo, tant a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes com a les corporacions de dret públic representatives dels auditors de comptes, i es poden deduir les al·legacions pertinents. L’esmentat termini de dos mesos d’informació pública es pot ampliar en funció de la transcendència i circumstàncies excepcionals que puguin concórrer en una determinada norma.
Artículo 22. Información pública.
1. En los supuestos, tanto de elaboración de normas técnicas de auditoría de cuentas, normas de ética o normas de control de calidad interno, como de adaptaciones o revisiones de las mismas, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá a someterlas a información pública, mediante el envío para su inserción en el Boletín Oficial del Estado de la oportuna reseña, publicándolas en el Boletín Oficial del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
2. El trámite de información pública durará dos meses y durante dicho período quedará el expediente a disposición de quien estuviera interesado en su examen, tanto en el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas como en las corporaciones de derecho público representativas de los auditores de cuentas, pudiéndose deducir las alegaciones pertinentes. El citado plazo de dos meses de información pública podrá ampliarse en función de la trascendencia y circunstancias excepcionales que pudieran concurrir en una determinada norma.
Article 23. Publicació i entrada en vigor.
1. En un termini màxim de tres mesos des de la conclusió del tràmit d’informació pública o, si s’escau, des de la presentació de l’adaptació o revisió corresponent, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, mitjançant resolució, ha de procedir a la publicació corresponent en el seu butlletí oficial per a la seva entrada en vigor, o bé ha de comunicar a les corporacions públiques representatives dels auditors de comptes els motius pels quals no és procedent la publicació, i proposar les modificacions pertinents, si corresponen.
2. Si són acceptades per les corporacions de dret públic representatives dels auditors de comptes les modificacions proposades, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de procedir a la publicació a què es refereix l’apartat anterior.
3. Addicionalment, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de procedir a l’enviament de la resolució per a la inserció en el «Butlletí Oficial de l’Estat» de la ressenya oportuna.
Artículo 23. Publicación y entrada en vigor.
1. En un plazo máximo de tres meses desde la conclusión del trámite de información pública o, en su caso, desde la presentación de la correspondiente adaptación o revisión, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá, mediante resolución, a la correspondiente publicación en su Boletín Oficial para su entrada en vigor, o bien comunicará a las corporaciones públicas representativas de los auditores de cuentas, los motivos por los que no procediese su publicación, proponiendo las pertinentes modificaciones, si hubiere lugar a ellas.
2. De ser aceptadas por las corporaciones de derecho público representativas de los auditores de cuentas las modificaciones propuestas, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá a la publicación a que se refiere el apartado anterior.
3. Adicionalmente, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas procederá al envío de la resolución para la inserción en el Boletín Oficial del Estado de la oportuna reseña.
Article 24. Supervisió per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, com a responsable del sistema de supervisió públic, pot requerir les corporacions de dret públic representatives dels auditors de comptes, quan ho consideri necessari, perquè elaborin, adaptin o revisin les normes tècniques d’auditoria, les normes d’ètica i les normes de control de qualitat intern.
2. En el cas que transcorrin sis mesos des del requeriment sense que les corporacions de dret públic l’atenguin, s’entén que aquestes accepten l’aplicació de les normes internacionals d’auditoria adoptades per la Unió Europea o la pràctica de les quals està comunament admesa en l’àmbit de la Unió Europea, que han d’entrar en vigor mitjançant la seva publicació per resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, d’acord amb la responsabilitat atribuïda a l’article 27.3.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
La resolució s’ha d’adoptar, prèvia emissió de l’informe favorable del Comitè d’Auditoria de Comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, i sempre que la falta d’atenció del requeriment a què fa referència l’apartat 1 pugui suposar la inexistència de normes o l’existència de normes contràries a la normativa de la Unió Europea o reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes continguda en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes i en aquest Reglament.
Artículo 24. Supervisión por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, como responsable del sistema de supervisión público, podrá requerir a las corporaciones de derecho público representativas de los auditores de cuentas, cuando lo considere necesario, para que elaboren, adapten o revisen las normas técnicas de auditoría, las normas de ética y las normas de control de calidad interno.
2. En el supuesto de que transcurran seis meses desde dicho requerimiento sin que las citadas corporaciones de derecho público lo atiendan, se entenderá que éstas aceptan la aplicación de las normas internacionales de auditoría adoptadas por la Unión Europea o cuya práctica está comúnmente admitida en el ámbito de la Unión Europea, que entrarán en vigor mediante su publicación por resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, de acuerdo con la responsabilidad atribuida en el artículo 27.3.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Dicha resolución se adoptará, previa emisión del informe favorable del Comité de Auditoría de Cuentas del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, y siempre que la falta de atención del requerimiento a que se hace referencia en el apartado 1 pueda suponer la inexistencia de normas o la existencia de normas contrarias a la normativa de la Unión Europea o reguladora de la actividad de auditoría de cuentas contenida en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y en este Reglamento.
CAPÍTOL II
De l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes
CAPÍTULO II
Del acceso al ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas
Secció 1a Registre oficial d’auditors de comptes
Sección 1.ª Registro oficial de auditores de cuentas
Article 25. Exercici de l’activitat.
1. És responsabilitat del sistema de supervisió pública la gestió i control de l’accés a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes.
2. Poden realitzar l’activitat d’auditoria de comptes les persones físiques o jurídiques que, reunint els requisits a què es refereixen respectivament els articles 8 a 10 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, figurin inscrites, com a exercents en el cas de les persones físiques, en el Registre oficial d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i hagin prestat fiança en garantia dels danys i perjudicis que puguin derivar de l’incompliment de les seves obligacions.
Artículo 25. Ejercicio de la actividad.
1. Es responsabilidad del sistema de supervisión pública la gestión y control del acceso al ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas.
2. Podrán realizar la actividad de auditoría de cuentas las personas físicas o jurídicas que, reuniendo los requisitos a que se refieren respectivamente los artículos 8 a 10 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, figuren inscritas, como ejercientes en el caso de las personas físicas, en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y hubieran prestado fianza en garantía de los daños y perjuicios que se pudieran derivar del incumplimiento de sus obligaciones
Article 26. Seccions del Registre.
El Registre oficial d’auditors de comptes consta de tres seccions, una de referida a persones físiques, una altra, a societats i una tercera, referida a auditors de comptes, societats i altres entitats d’auditoria de tercers països als quals es refereix l’article 30.
A aquests efectes, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’establir, mitjançant resolució, els models de sol·licitud d’inscripció a les seccions esmentades.
Artículo 26. Secciones del Registro.
El Registro Oficial de Auditores de Cuentas constará de tres secciones, una referida a personas físicas, otra a sociedades y una tercera referida a auditores de cuentas, sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países a los que se refiere el artículo 30.
A dichos efectos, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas establecerá, mediante resolución, los modelos de solicitud de inscripción en las citadas secciones.
Article 27. Persones físiques.
A la secció de persones físiques s’han d’inscriure els auditors de comptes amb especificació de la situació en què es trobin, en funció de la seva relació amb l’activitat d’auditoria de comptes, en una de les següents:
a) Exercent.
b) No exercent que presta serveis per compte d’altri.
c) No exercent.
Artículo 27. Personas físicas.
En la sección de personas físicas se inscribirán los auditores de cuentas con especificación de la situación en la que se encuentren, en función de su relación con la actividad de auditoría de cuentas, en una de las siguientes:
a) Ejerciente.
b) No ejerciente que presta servicios por cuenta ajena.
c) No ejerciente.
Article 28. Situacions.
1. Només els auditors de comptes inscrits com a exercents poden actuar com a responsables i signants de l’activitat d’auditoria de comptes definida a l’article 1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Els auditors de comptes exercents s’han d’inscriure com a tals en alguna o algunes de les modalitats següents: a títol individual, com a soci de societat d’auditoria de comptes, o com a auditor de comptes designat expressament per una societat d’auditoria per signar informes d’auditoria en el nom de la societat esmentada.
2. Per inscriure’s en aquesta situació d’exercents s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, acompanyant la sol·licitud amb la documentació acreditativa dels requisits exigits a l’article 8.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, així com de la fiança exigida i constituïda de conformitat amb el que estableix l’article 55 d’aquest Reglament i, si s’escau, de la formació continuada que preveu l’article 40 del present Reglament. Quan es tracti de socis auditors de comptes exercents o d’auditors designats expressament per la societat per signar informes d’auditoria en nom seu, és la societat d’auditoria la responsable de remetre la documentació acreditativa.
3. En la situació de no exercent que presta serveis per compte d’altri poden optar per inscriure-s’hi els qui estiguin col·laborant activament amb un auditor de comptes en exercici o amb una societat d’auditoria de comptes en tasques directament lligades a l’activitat d’auditoria de comptes.
Per inscriure’s en aquesta situació s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
En cas de no exercir aquesta opció o de no acreditar el compliment dels requisits a què es refereix l’apartat anterior, passen a figurar en la situació de no exercent.
4. Com a no exercents s’hi han d’inscriure els auditors de comptes que no exerceixen l’activitat d’auditoria de comptes en els termes a què es refereix l’apartat 1 anterior d’aquest article o no hagin optat per inscriure’s en la situació que descriu l’apartat 3 anterior. L’adscripció a aquesta situació s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i s’ha d’acreditar, si s’escau, el compliment dels requisits que preveu l’article 8.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Artículo 28. Situaciones.
1. Sólo los auditores de cuentas inscritos como ejercientes podrán actuar como responsables y firmantes de la actividad de auditoría de cuentas definida en el artículo 1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Los auditores de cuentas ejercientes deberán inscribirse como tales en alguna o algunas de las siguientes modalidades: a título individual, como socio de sociedad de auditoría de cuentas, o como auditor de cuentas designado expresamente por una sociedad de auditoría para firmar informes de auditoría en el nombre de dicha sociedad.
2. Para inscribirse en esta situación de ejercientes se deberá solicitar por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, acompañando a la solicitud la documentación acreditativa de los requisitos exigidos en el artículo 8.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, así como de la fianza exigida y constituida conforme a lo establecido en el artículo 55 de este Reglamento y, en su caso, de la formación continuada prevista en el artículo 40 del presente Reglamento. Cuando se trate de socios auditores de cuentas ejercientes o de auditores designados expresamente por la sociedad para firmar informes de auditoría en su nombre, será la sociedad de auditoría la responsable de remitir dicha documentación acreditativa.
3. En la situación de no ejerciente que presta servicios por cuenta ajena podrán optar por inscribirse quienes se encuentren colaborando activamente con un auditor de cuentas en ejercicio o con una sociedad de auditoría de cuentas en tareas directamente ligadas a la actividad de auditoría de cuentas.
Para inscribirse en esta situación se deberá solicitar por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
En caso de no ejercer esta opción o de no acreditar el cumplimiento de los requisitos a que se refiere el apartado anterior, pasarán a figurar en la situación de no ejerciente.
4. Como no ejercientes se inscribirán los auditores de cuentas que no desarrollen la actividad de auditoría de cuentas en los términos a que se refiere el apartado 1 anterior de este artículo o no hayan optado por inscribirse en la situación descrita en el apartado 3 anterior. La adscripción a esta situación deberá solicitarse por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y acreditarse, en su caso, el cumplimiento de los requisitos previstos en el artículo 8.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Article 29. Societats en el Registre oficial d’auditors de comptes.
1. Es poden inscriure en el Registre oficial d’auditors de comptes les societats d’auditoria domiciliades en territori espanyol o en el d’un Estat membre de la Unió Europea que acreditin, mitjançant l’aportació a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de la sol·licitud corresponent i documentació justificativa del compliment dels requisits que estableix l’article 10.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Les societats d’auditoria han d’informar l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de les designacions que facin als auditors de comptes per realitzar auditories i emetre informes d’auditoria en nom seu, així com de les seves variacions. Així mateix, han de comunicar qui està o estan designats, en tot moment, per representar les societats d’auditoria en les seves relacions amb el Registre oficial d’auditors de comptes. S’entén que no estan designats els qui no hagin estat comunicats a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
3. Es presumeix, llevat que hi hagi manifestació contrària, que els socis auditors de comptes exercents estan designats per realitzar auditories i signar informes en nom de la societat.
4. Les comunicacions que faci l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en l’exercici de les seves competències als socis auditors de comptes i als auditors designats expressament per realitzar auditories i signar informes en nom de la societat d’auditoria s’han de realitzar en el domicili d’aquesta que consti en el Registre oficial d’auditors de comptes, llevat que aquells en manifestin expressament un altre.
Artículo 29. Sociedades en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
1. Podrán inscribirse en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas las sociedades de auditoría domiciliadas en territorio español o en el de un Estado miembro de la Unión Europea que acrediten, mediante la aportación al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de la solicitud correspondiente y documentación justificativa del cumplimiento de los requisitos establecidos en el artículo 10.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Las sociedades de auditoría deberán informar al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de las designaciones que hagan a los auditores de cuentas para realizar auditorías y emitir informes de auditoría en su nombre, así como de sus variaciones. Asimismo, deberán comunicar quién o quiénes están designados, en todo momento, para representar a las sociedades de auditoría en sus relaciones con el Registro Oficial de Auditores de Cuentas. Se entenderá que no están designados quienes no hayan sido comunicados al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
3. Se presumirá, salvo manifestación contraria, que los socios auditores de cuentas ejercientes se encuentran designados para realizar auditorías y firmar informes en nombre de la sociedad.
4. Las comunicaciones que haga el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el ejercicio de sus competencias a los socios auditores de cuentas y a los auditores designados expresamente para realizar auditorías y firmar informes en nombre de la sociedad de auditoría, se realizarán en el domicilio de ésta que conste en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, salvo que aquellos manifiesten expresamente otro.
Article 30. Inscripció separada de determinats auditors de comptes, així com de societats i altres entitats d’auditoria de tercers països.
Figuren inscrits en una secció separada en el Registre oficial d’auditors de comptes els auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països que emetin informes d’auditoria sobre comptes anuals o comptes anuals consolidats d’una entitat constituïda fora de la Unió Europea i els valors de la qual estiguin admesos a negociació en un mercat regulat a Espanya, de conformitat amb el que preveuen els articles 9.3 i 10.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Per inscriure’s en aquesta situació s’ha de sol·licitar per escrit a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i acreditar, juntament amb la sol·licitud, el compliment dels requisits que preveu l’article 9.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes
Artículo 30. Inscripción separada de determinados auditores de cuentas, así como de sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países.
Figurarán inscritos en una sección separada en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, los auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países que emitan informes de auditoría sobre cuentas anuales o cuentas anuales consolidadas de una entidad constituida fuera de la Unión Europea y cuyos valores estén admitidos a negociación en un mercado regulado en España, conforme a lo previsto en los artículos 9.3 y 10.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Para inscribirse en esta situación deberá solicitarse por escrito al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y acreditar, junto a la solicitud, el cumplimiento de los requisitos previstos en el artículo 9.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas
Article 31. Relació d’auditors de comptes.
1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de fer pública, almenys, anualment i de forma actualitzada, la relació d’auditors de comptes, amb especificació del nom, adreça, número de registre, situació en què estiguin inscrits, i en el cas d’exercents, domicili professional, adreça d’Internet i número de registre de la societat o societats d’auditoria amb les quals està relacionat, corporació de dret públic a la qual pertanyin, si s’escau, i totes les altres inscripcions com a auditor de comptes davant les autoritats competents d’altres estats membres i com a auditor en tercers països, amb indicació de les autoritats competents per a la inscripció, i si s’escau els números de registre.
2. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de fer pública, almenys, anualment i de forma actualitzada, la relació de les societats d’auditoria inscrites, en la qual ha de constar necessàriament per a cada una:
a) Nom, domicili social, forma jurídica, adreça de cada oficina en la qual realitzi la seva activitat, número de registre i adreça d’Internet.
b) Nom, cognoms, adreça i número de registre de cada un dels socis, amb indicació del qui o els qui exerceixin les funcions d’administració o de direcció.
c) Nom, cognoms, adreça i número de registre dels auditors de comptes al servei de la societat, amb identificació dels que estiguin designats expressament per realitzar auditories i signar informes d’auditoria en nom de la societat i del període de vigència de la inscripció.
d) Si la societat està vinculada a les entitats a què es refereixen els articles 17 i 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, ha d’aportar informació dels noms i adreces de les entitats, o l’adreça d’Internet concreta on consti expressament la informació.
e) Totes les altres inscripcions com a societat d’auditoria davant les autoritats competents d’altres estats membres i de tercers països, amb indicació de l’autoritat competent per a la inscripció i, si s’escau, el número de registre.
f) Corporació de dret públic a la qual si s’escau pertanyin.
3. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de fer pública, almenys, anualment i de forma actualitzada, una relació separada d’auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països, als quals es refereixen respectivament els articles 9.3 i 10.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, amb la menció que no estan autoritzats per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes a Espanya, i en la qual s’ha d’incloure, almenys, informació relativa al nom o raó social i adreça de cada un d’aquests, i sense perjudici del que disposi la normativa comunitària en aquesta qüestió.
4. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de remetre al Registre Mercantil Central i a la Direcció General dels Registres i el Notariat les relacions d’auditors de comptes i societats d’auditoria a què es refereixen els articles 355 i 356, respectivament, del Reglament del registre mercantil, aprovat per Reial decret 1784/1996, de 19 de juliol. Les llistes han d’incloure, a més de les societats d’auditoria, aquells auditors de comptes inscrits en situació d’exercents que no hagin manifestat expressament la voluntat d’estar exclosos d’aquestes relacions.
5. Així mateix, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de remetre al Deganat dels Jutjats les relacions de les persones físiques, en situació d’exercents i prestant serveis per compte d’altri, i jurídiques inscrites en el Registre oficial d’auditors de comptes que hagin manifestat la seva disponibilitat per ser nomenats administradors concursals, de conformitat amb el que disposa l’article 27 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.
Artículo 31. Relación de auditores de cuentas.
1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas hará pública, al menos, anualmente y de forma actualizada, la relación de auditores de cuentas, con especificación del nombre, dirección, número de registro, situación en la que se encuentren inscritos, y en el caso de ejercientes, domicilio profesional, dirección de Internet y número de registro de la sociedad o sociedades de auditoría con las que está relacionado, corporación de derecho público a la que pertenezcan, en su caso, y todas las demás inscripciones como auditor de cuentas ante las autoridades competentes de otros Estados miembros y como auditor en terceros países, con indicación de las autoridades competentes para la inscripción, y en su caso los números de registro.
2. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas hará pública, al menos, anualmente y de forma actualizada, la relación de las sociedades de auditoría inscritas, en la que constará necesariamente para cada una de ellas:
a) Nombre, domicilio social, forma jurídica, dirección de cada oficina en la que realice su actividad, número de registro y dirección de Internet.
b) Nombre, apellidos, dirección y número de registro de cada uno de los socios, con indicación de quien o quienes ejerzan las funciones de administración o de dirección.
c) Nombre, apellidos, dirección y número de registro de los auditores de cuentas al servicio de la sociedad, con identificación de los que estén designados expresamente para realizar auditorías y firmar informes de auditoría en nombre de la sociedad y del periodo de vigencia de dicha inscripción.
d) Si la sociedad está vinculada a las entidades a que se refieren los artículos 17 y 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, deberá aportar información de los nombres y direcciones de dichas entidades, o la dirección de Internet concreta donde conste expresamente dicha información.
e) Todas las demás inscripciones como sociedad de auditoría ante las autoridades competentes de otros Estados miembros y de terceros países, con indicación de la autoridad competente para la inscripción y, en su caso, el número de registro.
f) Corporación de derecho público a la que en su caso pertenezcan.
3. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas hará pública, al menos, anualmente y de forma actualizada, una relación separada de auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países, a los que se refieren respectivamente los artículos 9.3 y 10.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, con la mención de que no están autorizados para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas en España, y en la que se incluirá, al menos, información relativa al nombre o razón social y dirección de cada uno de ellos, y sin perjuicio de lo que disponga la normativa comunitaria a este respecto.
4. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas remitirá al Registro Mercantil Central y a la Dirección General de los Registros y el Notariado las relaciones de auditores de cuentas y sociedades de auditoría a que se refieren los artículos 355 y 356, respectivamente, del Reglamento del Registro Mercantil, aprobado por Real Decreto 1784/1996, de 19 de julio. Dichas listas incluirán, además de las sociedades de auditoría, a aquellos auditores de cuentas inscritos en situación de ejercientes que no hayan manifestado expresamente su voluntad de estar excluidos de las citadas relaciones.
5. Asimismo, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas remitirá al Decanato de los Juzgados, las relaciones de las personas físicas, en situación de ejercientes y prestando servicios por cuenta ajena, y jurídicas inscritas en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas que hayan manifestado su disponibilidad para ser nombrados administradores concursales, conforme a lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal.
Article 32. Baixa en el Registre.
1. Els auditors de comptes esdevenen baixa temporal o definitiva segons els casos, en el Registre oficial d’auditors de comptes, en els casos següents:
a) Per mort.
b) Per incompliment de qualsevol dels requisits que estableixen els articles 8 i 9 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
c) Per renúncia voluntària.
d) Per sanció.
En cas que els auditors de comptes no mantinguin degudament la fiança prevista a l’article 55 d’aquest Reglament queden adscrits automàticament a la situació de no exercents.
2. Les societats d’auditoria són baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes, a més de pels supòsits que indiquen els punts c) i d) de l’apartat anterior, quan incompleixin algun dels requisits establerts a l’article 10.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, així com en els supòsits de dissolució de la societat o quan aquesta no hagi prestat la fiança establerta a l’article 55 d’aquest Reglament o la fiança esmentada sigui insuficient, sense perjudici del que disposa l’article 11.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
3. La sol·licitud de baixa voluntària en el Registre oficial d’auditors de comptes és dirigida al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Mitjançant la resolució a què es refereix l’article 26 es pot establir la forma i les condicions per realitzar la sol·licitud per mitjans electrònics.
La tramitació de la sol·licitud corresponent s’ha de subjectar a les disposicions que conté la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Artículo 32. Baja en el Registro.
1. Los auditores de cuentas causarán baja temporal o definitiva según los casos, en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en los siguientes supuestos:
a) Por fallecimiento.
b) Por incumplimiento de cualquiera de los requisitos establecidos en los artículos 8 y 9 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
c) Por renuncia voluntaria.
d) Por sanción.
En el caso de que los auditores de cuentas no mantengan debidamente la fianza prevista en el artículo 55 de este Reglamento quedarán adscritos automáticamente a la situación de no ejercientes.
2. Las sociedades de auditoría causarán baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, además de por los supuestos indicados en los puntos c) y d) del apartado anterior, cuando incumplan alguno de los requisitos establecidos en el artículo 10.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, así como en los supuestos de disolución de la sociedad o cuando ésta no hubiera prestado la fianza establecida en el artículo 55 de este Reglamento o dicha fianza fuera insuficiente, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 11.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
3. La solicitud de baja voluntaria en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas será dirigida al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Mediante la resolución a que se refiere el artículo 26 podrá establecerse la forma y condiciones para realizar la solicitud por medios electrónicos.
La tramitación de la correspondiente solicitud se sujetará a las disposiciones contenidas en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Secció 2a Autorització per a l’exercici de l’auditoria de comptes
Sección 2.ª Autorización para el ejercicio de la auditoría de cuentas
Article 33. Autorització.
1. L’autorització a què es refereix l’article 8 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes es concedeix als qui reuneixin i acreditin les condicions següents:
a) Haver obtingut una titulació oficial universitària.
b) Haver seguit cursos d’ensenyament teòric.
c) Haver adquirit una formació pràctica.
d) Haver superat un examen d’aptitud professional organitzat i reconegut per l’Estat.
2. Queden dispensats del compliment de la condició que estableix l’apartat 1.a), els qui reuneixin els requisits d’accés a la universitat que preveu la normativa vigent i sempre que la formació pràctica adquirida, a què es refereix la lletra c) de l’apartat anterior, compleixi el que disposa l’article 35.2.
3. La sol·licitud d’autorització i inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes s’ha d’adreçar al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Mitjançant la resolució a què es refereix l’article 26 es poden establir la forma i les condicions per realitzar la sol·licitud per mitjans electrònics.
La tramitació de la sol·licitud corresponent s’ha de subjectar, en el que no estableix aquest Reglament, a les disposicions que conté la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Artículo 33. Autorización.
1. La autorización a que se refiere el artículo 8 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se concederá a quienes reúnan y acrediten las siguientes condiciones:
a) Haber obtenido una titulación oficial universitaria.
b) Haber seguido cursos de enseñanza teórica.
c) Haber adquirido una formación práctica.
d) Haber superado un examen de aptitud profesional organizado y reconocido por el Estado.
2. Quedarán dispensados del cumplimiento de la condición establecida en el apartado 1.a), quienes reúnan los requisitos de acceso a la universidad previstos en la normativa vigente y siempre que la formación práctica adquirida, a que se refiere la letra c) del apartado anterior, cumpla lo dispuesto en el artículo 35.2.
3. La solicitud de autorización e inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, será dirigida al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Mediante la resolución a que se refiere el artículo 26 podrán establecerse la forma y condiciones para realizar la solicitud por medios electrónicos.
La tramitación de la correspondiente solicitud se sujetará, en lo no establecido en este Reglamento, a las disposiciones contenidas en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Article 34. Cursos d’ensenyament teòric.
1. Els cursos d’ensenyament teòric que exigeix el paràgraf b) de l’article 8.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’han de referir a les matèries següents:
a) Marc normatiu d’informació financera.
b) Anàlisi financera, referida a estats comptables.
c) Comptabilitat analítica de costos i comptabilitat de gestió.
d) Gestió de riscos i control intern.
e) Auditoria de comptes i normes d’accés a aquesta.
f) Normativa aplicable al control de l’auditoria de comptes i als auditors de comptes i societats d’auditoria.
g) Normes internacionals d’auditoria.
h) Normes d’ètica i independència.
i) I en la mesura que es requereixin per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes:
1r Dret de societats, d’altres entitats i governança; dret concursal, fiscal, civil i mercantil; dret del treball i de la seguretat social; tecnologia de la informació i sistemes informàtics.
2n Economia general, economia de l’empresa i economia financera; matemàtiques i estadística, i principis fonamentals de gestió financera de les empreses.
2. Aquests cursos han de ser organitzats i impartits per les universitats o per les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes. En tot cas els cursos han d’estar homologats, prèviament, per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. A aquests efectes, l’organisme, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, mitjançant una resolució publicada en el seu butlletí, ha d’establir les característiques i condicions que han de reunir els cursos per ser homologats.
Amb caràcter subsidiari correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes l’organització i realització d’aquests cursos.
3. Als efectes de considerar complert el requisit relatiu al seguiment dels cursos d’ensenyament teòric, els funcionaris o empleats públics a què es refereix l’article 8.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes han d’acreditar la superació de les proves selectives corresponents, així com que els coneixements requerits per a la superació inclouen suficientment les matèries que detalla l’apartat 1 d’aquest article.
Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, mitjançant resolució, l’establiment de les condicions que han de reunir les dites proves selectives per reconèixer a les persones que les realitzin els efectes que preveu aquest apartat.
Artículo 34. Cursos de enseñanza teórica.
1. Los cursos de enseñanza teórica exigidos en el párrafo b) del artículo 8.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se referirán a las materias siguientes:
a) Marco normativo de información financiera.
b) Análisis financiero, referido a estados contables.
c) Contabilidad analítica de costes y contabilidad de gestión.
d) Gestión de riesgos y control interno.
e) Auditoría de cuentas y normas de acceso a ésta.
f) Normativa aplicable al control de la auditoría de cuentas y a los auditores de cuentas y sociedades de auditoría.
g) Normas internacionales de auditoría.
h) Normas de ética e independencia.
i) Y en la medida en que se requieran para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas:
1.º Derecho de sociedades, de otras entidades y gobernanza; derecho concursal, fiscal, civil y mercantil; derecho del trabajo y de la seguridad social; tecnología de la información y sistemas informáticos.
2.º Economía general, economía de la empresa y economía financiera; matemáticas y estadística, y principios fundamentales de gestión financiera de las empresas.
2. Los citados cursos serán organizados e impartidos por las Universidades o por las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas. En todo caso los mencionados cursos deberán estar homologados, previamente, por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. A estos efectos, dicho organismo, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, mediante resolución publicada en su Boletín, establecerá las características y condiciones que deben reunir los citados cursos para su homologación.
Con carácter subsidiario corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la organización y realización de estos cursos.
3. A los efectos de considerar cumplido el requisito relativo al seguimiento de los cursos de enseñanza teórica, los funcionarios o empleados públicos a que se refiere el artículo 8.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas deberán acreditar la superación de las pruebas selectivas correspondientes, así como que los conocimientos requeridos para dicha superación incluyen suficientemente las materias relacionadas en el apartado 1 de este artículo.
Corresponde al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, mediante resolución, el establecimiento de las condiciones que deben reunir las citadas pruebas selectivas para reconocer a las personas que las realicen los efectos previstos en este apartado.
Article 35. Formació pràctica.
1. D’acord amb l’article 8.2.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, la formació pràctica s’ha d’estendre per un període mínim de tres anys en treballs realitzats en l’àmbit financer i comptable, i s’ha de referir especialment a comptes anuals, comptes consolidats o estats financers anàlegs. Almenys, dos anys d’aquesta formació pràctica s’han de realitzar amb un auditor de comptes o una societat d’auditoria, que estiguin autoritzats per a l’auditoria de comptes, en l’exercici d’aquesta activitat en qualsevol Estat membre de la Unió Europea i en relació amb les tasques relatives a les diferents fases que componen aquesta activitat.
A aquests efectes, no s’entén complert el requisit de formació pràctica fins a haver acreditat la realització de treballs efectius en l’àmbit esmentat durant, almenys, 5.100 hores, de les quals 3.400 han de correspondre a tasques relatives a les diferents fases que componen l’activitat d’auditoria de comptes. D’aquest últim nombre d’hores, se’n pot justificar fins a un màxim d’un 20 per cent per dedicació a altres tasques relacionades amb l’activitat d’auditoria de comptes.
La formació pràctica a realitzar amb un auditor de comptes o una societat d’auditoria, i en relació amb les tasques relatives a les diferents fases que componen aquesta activitat, s’ha de fer, amb caràcter general, amb posterioritat a la realització del curs d’ensenyament teòric que regula l’article anterior. A aquests efectes, únicament es computa amb un màxim de 425 hores abans de la realització del curs i un màxim de 850 hores durant la realització d’aquest la formació pràctica corresponent a l’activitat d’auditoria de comptes i a la realització substancial de totes les tasques relatives a l’auditoria de comptes.
El que estableix aquest apartat és sense perjudici del que preveu la disposició transitòria segona d’aquest Reglament.
2. Per a les persones que, reunint la resta de requisits que estableix l’article 8.1 del Text refós de la Llei d’auditoria de comptes, sense tenir titulació universitària reuneixin els requisits d’accés a la universitat que preveu la normativa vigent, la formació pràctica s’ha d’estendre per un període mínim de vuit anys en treballs realitzats en l’àmbit financer i comptable, especialment referits al control de comptes anuals, comptes consolidats i estats financers anàlegs, dels quals almenys cinc anys hagin estat realitzats amb una persona autoritzada per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes i en l’exercici d’aquesta activitat.
A aquests efectes, no s’entén complert el requisit de formació pràctica fins a haver acreditat la realització de treballs efectius en auditoria de comptes durant, almenys, 8.500 hores i haver realitzat substancialment totes les tasques relatives a l’auditoria de comptes. D’aquest nombre d’hores, se’n pot justificar fins a un màxim d’un 20 per cent per dedicació a altres tasques relacionades amb l’activitat d’auditoria de comptes. Així mateix, en aquest supòsit almenys el 50 per cent del nombre d’hores de formació pràctica ha de ser realitzada amb posterioritat a la realització en la seva totalitat dels cursos d’ensenyament teòric que regula l’article anterior.
El que estableix aquest apartat s’ha de fer sense perjudici del que disposa la disposició transitòria segona d’aquest Reglament.
3. Els auditors de comptes i societats d’auditoria han de retre informació anual a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de la formació pràctica que hagin realitzat les persones al seu servei, amb el detall i la distribució, i en el termini que es determini mitjançant resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
4. Les certificacions que s’expedeixin per acreditar el requisit de la formació pràctica amb una persona autoritzada per a l’auditoria de comptes als efectes de concórrer a l’examen d’aptitud professional que regula l’article següent han de fer referència al vincle contractual que hagi pogut existir, així com al temps efectiu treballat en auditoria de comptes, de conformitat amb el detall i contingut previst a la resolució a què es refereix l’apartat anterior, i sense perjudici de les facultats de comprovació que es puguin portar a terme en el procés de convocatòria a què es refereix l’article 37.2.
5. Als efectes de considerar complert el requisit relatiu a la formació pràctica, els funcionaris o empleats públics a què es refereix l’article 8.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes han d’aportar un certificat emès per l’òrgan competent del centre, organisme o entitat pública que tingui legalment atribuïdes les funcions d’auditoria a què es refereix el dit apartat, en el qual s’acrediti, amb detall suficient, que s’ha exercit durant tres anys efectius el treball corresponent a l’auditoria de comptes anuals, comptes consolidats o estats financers anàlegs d’entitats del sector públic, d’entitats financeres o asseguradores, o la supervisió o control directe d’auditories i auditors de comptes dels documents esmentats.
Artículo 35. Formación práctica.
1. De acuerdo con el artículo 8.2.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, la formación práctica deberá extenderse por un período mínimo de tres años en trabajos realizados en el ámbito financiero y contable, y se referirá especialmente a cuentas anuales, cuentas consolidadas o estados financieros análogos. Al menos, dos años de dicha formación práctica se deberán realizar con un auditor de cuentas o una sociedad de auditoría, que estén autorizados para la auditoría de cuentas, en el ejercicio de esta actividad en cualquier Estado miembro de la Unión Europea y en relación a las tareas relativas a las distintas fases que componen dicha actividad.
A estos efectos, no se entenderá cumplido el citado requisito de formación práctica hasta haber acreditado la realización de trabajos efectivos en dicho ámbito durante, al menos, 5.100 horas, de las cuales 3.400 deben corresponder a tareas relativas a las distintas fases que componen la actividad de auditoría de cuentas. De este último número de horas, podrá justificarse hasta un máximo de un 20 por ciento por dedicación a otras tareas relacionadas con la actividad de auditoría de cuentas.
La formación práctica a realizar con un auditor de cuentas o una sociedad de auditoría, y en relación a las tareas relativas a las distintas fases que componen dicha actividad, se realizará, con carácter general, con posterioridad a la realización del curso de enseñanza teórica regulado en el artículo anterior. A estos efectos, únicamente se computará con un máximo de 425 horas antes de la realización del citado curso y un máximo de 850 horas durante la realización del mismo la formación práctica correspondiente a la actividad de auditoría de cuentas y a la realización sustancial de todas las tareas relativas a la auditoría de cuentas.
Lo establecido en este apartado será sin perjuicio de lo dispuesto en la disposición transitoria segunda de este Reglamento.
2. Para las personas que, reuniendo el resto de requisitos establecidos en el artículo 8.1 del Texto Refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, careciendo de titulación universitaria reúnan los requisitos de acceso a la universidad previstos en la normativa vigente, la formación práctica deberá extenderse por un período mínimo de ocho años en trabajos realizados en el ámbito financiero y contable, especialmente referidos al control de cuentas anuales, cuentas consolidadas y estados financieros análogos, de los cuales al menos cinco años hayan sido realizados con persona autorizada para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas y en el ejercicio de esta actividad.
A estos efectos, no se entenderá cumplido el citado requisito de formación práctica hasta haber acreditado la realización de trabajos efectivos en auditoría de cuentas durante, al menos, 8.500 horas y haber realizado sustancialmente todas las tareas relativas a la auditoría de cuentas. De dicho número de horas, podrá justificarse hasta un máximo de un 20 por ciento por dedicación a otras tareas relacionadas con la actividad de auditoría de cuentas. Asimismo, en este supuesto al menos el 50 por ciento del número de horas de formación práctica deberá ser realizada con posterioridad a la realización en su totalidad de los cursos de enseñanza teórica regulados en el artículo anterior.
Lo establecido en este apartado será sin perjuicio de lo dispuesto en la disposición transitoria segunda de este Reglamento.
3. Los auditores de cuentas y sociedades de auditoría deberán rendir información anual al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de la formación práctica que hayan realizado las personas a su servicio, con el detalle y distribución, y en el plazo que se determinen mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
4. Las certificaciones que se expidan para acreditar el requisito de la formación práctica con persona autorizada para la auditoría de cuentas a efectos de concurrir al examen de aptitud profesional regulado en el artículo siguiente, deberán hacer referencia al vínculo contractual que haya podido existir, así como al tiempo efectivo trabajado en auditoría de cuentas, conforme al detalle y contenido previsto en la resolución a que se refiere el apartado anterior, y sin perjuicio de las facultades de comprobación que pudieran llevarse a cabo en el proceso de convocatoria a que se refiere el artículo 37.2.
5. A los efectos de considerar cumplido el requisito relativo a la formación práctica, los funcionarios o empleados públicos a que se refiere el artículo 8.4 del texto refundido de la Ley de auditoría de Cuentas, deberán aportar certificado emitido por el órgano competente del centro, organismo o entidad pública que tenga legalmente atribuidas las funciones de auditoría a que se refiere dicho apartado, en el que se acredite, con el suficiente detalle, el desempeño durante tres años efectivos de trabajo correspondiente a la auditoría de cuentas anuales, cuentas consolidadas o estados financieros análogos de entidades del sector público, de entidades financieras o aseguradoras, o a la supervisión o control directo de auditorías y auditores de cuentas de dichos documentos.
Article 36. Examen d’aptitud.
1. L’examen d’aptitud va encaminat a la comprovació rigorosa de la capacitació del candidat per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, i ha de constar de dues fases:
a) A la primera fase s’ha de comprovar el nivell de coneixements teòrics assolit respecte de les matèries a què es refereix l’article 34.1.
b) A la segona fase, a la qual només poden accedir els qui hagin superat la primera fase de l’examen, s’ha de determinar la capacitat d’aplicar els coneixements teòrics a la pràctica de l’activitat d’auditoria de comptes.
2. Els qui tinguin una titulació oficial amb validesa en tot el territori nacional, de les que recull l’article 34 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, queden dispensats dels cursos de formació teòrica i de la primera fase de l’examen, en aquelles matèries que hagin superat en els estudis requerits per a l’obtenció dels títols esmentats, en la forma i les condicions que s’estableixin. Per a la impartició d’aquests títols, les universitats poden sol·licitar la col·laboració d’una corporació representativa d’auditors.
Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, mitjançant resolució publicada en el seu butlletí, establir les condicions de la dispensa.
3. El requisit relatiu a la superació de l’examen d’aptitud professional per part dels funcionaris o empleats públics inclosos en l’àmbit de l’article 8.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes s’entén complert amb l’acreditació a què es refereix l’article 34.3.
Artículo 36. Examen de aptitud.
1. El examen de aptitud profesional irá encaminado a la comprobación rigurosa de la capacitación del candidato para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, y constará de dos fases:
a) En la primera fase se comprobará el nivel de conocimientos teóricos alcanzados respecto de las materias a que se refiere el artículo 34.1.
b) En la segunda fase, a la que sólo podrán acceder quienes hubieran superado la primera fase del examen, se determinará la capacidad de aplicar los conocimientos teóricos a la práctica de la actividad de auditoría de cuentas.
2. Quienes posean una titulación oficial con validez en todo el territorio nacional, de las que se refiere el artículo 34 de la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, quedarán dispensados de los cursos de formación teórica y de la primera fase del examen, en aquellas materias que hayan superado en los estudios requeridos para la obtención de dichos títulos, en la forma y condiciones que se establezcan. Para la impartición de estos títulos, las Universidades podrán solicitar la colaboración de una Corporación representativa de auditores.
Corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, mediante resolución publicada en su Boletín, establecer las condiciones de la mencionada dispensa.
3. El requisito relativo a la superación del examen de aptitud profesional por parte de los funcionarios o empleados públicos incluidos en el ámbito del artículo 8.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas se entenderá cumplido con la acreditación a que se refiere el artículo 34.3.
Article 37. Convocatòria i tribunal.
1. D’acord amb el que preveu l’article 8.2.c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’examen d’aptitud professional s’ha de realitzar mitjançant el sistema de convocatòria única, a proposta conjunta de les corporacions de dret públic representatives dels auditors de comptes i, subsidiàriament, per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prèvia aprovació, en tot cas, per aquest últim de la respectiva convocatòria, que s’ha de publicar mitjançant una ordre del ministre d’Economia i Hisenda. El contingut del programa és el previst en cada ordre de convocatòria.
La gestió i el desenvolupament de cada convocatòria corresponen de forma conjunta a les dites corporacions de dret públic i, si s’escau i subsidiàriament, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Les normes i criteris de coordinació entre les corporacions s’estableixen mitjançant ordre ministerial específica o en cada ordre de convocatòria.
2. La convocatòria té, amb caràcter general, una periodicitat biennal i només poden tenir accés a les proves les persones que compleixin i acreditin els requisits que estableix l’article 8.1.a) i b) i 8.2.a) i b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes. El tribunal nomenat a l’efecte pot requerir tota la documentació que necessiti per verificar el compliment dels requisits esmentats.
3. El tribunal és nomenat en cada ordre de convocatòria i, d’acord amb aquesta, li correspon el desenvolupament i la qualificació dels exàmens d’aptitud.
Està constituït per un president, que és un representant de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designat d’entre els subdirectors generals o assimilats de l’organisme esmentat, un nombre parell de vocals i un secretari.
Entre els vocals hi ha de figurar un representant, almenys, de cada corporació de dret públic representativa dels auditors de comptes a la seva proposta i d’entre els seus membres.
Així mateix, ha de figurar entre els vocals, a proposta de les dites corporacions, un catedràtic d’universitat expert en les àrees de coneixement relacionades amb alguna de les matèries incloses en el programa, i representants de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designats d’entre els funcionaris de l’organisme, de tal forma que el nombre de vocals que suposen els representants de l’Institut, juntament amb el catedràtic d’universitat, sigui igual al nombre de vocals representants de les corporacions de dret públic representatives dels auditors de comptes.
El secretari, que actua amb veu i sense vot, és designat a proposta de les corporacions. En cas que no hi hagi acord unànime de les corporacions en la proposta sobre l’expert o el secretari, aquesta l’ha de fer l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
4. En tota ordre de convocatòria s’ha de designar un tribunal suplent.
5. En el que no preveu tant aquest article com les ordres corresponents indicades a l’apartat 1 cal atenir-se, pel que fa al règim de funcionament del tribunal, al que disposen per als òrgans col·legiats de les administracions públiques els articles 22 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú.
Artículo 37. Convocatoria y tribunal.
1. De acuerdo con lo previsto en el artículo 8.2.c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el examen de aptitud profesional se realizará mediante el sistema de convocatoria única, a propuesta conjunta de las corporaciones de derecho público representativas de los auditores de cuentas y, subsidiariamente, por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, previa aprobación, en todo caso, por este último de la respectiva convocatoria, que se publicará mediante orden del Ministro de Economía y Hacienda. El contenido del programa será el previsto en cada orden de convocatoria.
La gestión y el desarrollo de cada convocatoria corresponderán de forma conjunta a las citadas corporaciones de derecho público y, en su caso y subsidiariamente, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Las normas y criterios de coordinación entre las corporaciones se establecerán mediante orden ministerial específica o en cada orden de convocatoria.
2. La convocatoria tendrá, con carácter general, una periodicidad bienal y sólo podrán tener acceso a las pruebas las personas que cumplan y acrediten los requisitos establecidos en el artículo 8.1.a) y b) y 8.2.a) y b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas. A este respecto el tribunal nombrado al efecto podrá requerir cuanta documentación precise para verificar el cumplimiento de los citados requisitos.
3. El tribunal será nombrado en cada orden de convocatoria y, con arreglo a ésta, le corresponderá el desarrollo y calificación de los exámenes de aptitud.
Estará constituido por un presidente, que será un representante del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designado de entre los subdirectores generales o asimilados de dicho organismo, un número par de vocales y un secretario.
Entre dichos vocales deberá figurar un representante, al menos, de cada corporación de derecho público representativa de los auditores de cuentas a su propuesta y de entre sus miembros.
Asimismo, figurará entre los vocales, a propuesta de las citadas corporaciones, un catedrático de universidad experto en las áreas de conocimiento relacionadas con alguna de las materias incluidas en el programa, y representantes del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designados de entre los funcionarios de dicho organismo, de tal forma que el número de vocales que suponen los representantes del citado Instituto, junto con el catedrático de universidad, sea igual al número de vocales representantes de las corporaciones de derecho público representativas de los auditores de cuentas.
El secretario, que actuará con voz y sin voto, será designado a propuesta de las corporaciones. En el caso de que no hubiese acuerdo unánime de las corporaciones en la propuesta sobre el experto o el secretario, ésta se hará por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
4. En toda orden de convocatoria deberá designarse un tribunal suplente.
5. En lo no previsto tanto en este artículo como en las correspondientes órdenes referidas en el apartado 1 se estará, en lo que al régimen de funcionamiento del tribunal se refiere, a lo dispuesto para los órganos colegiados de las Administraciones Públicas en los artículos 22 y siguientes de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Article 38. Autorització d’auditors de comptes d’altres estats membres de la Unió Europea.
1. La prova d’aptitud que han de superar els auditors de comptes autoritzats en altres estats membres de la Unió Europea, a la qual es refereix l’article 9.1 de del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, per poder inscriure’s en el Registre oficial d’auditors de comptes, ha de versar sobre la normativa espanyola aplicable a l’auditoria de comptes, d’entre les matèries que estableix l’article 34.1 del present Reglament, el coneixement i l’aplicació del qual s’exigeix específicament per exercir l’activitat d’auditoria de comptes a Espanya, en la mesura que l’esmentat coneixement no s’hagi acreditat a l’Estat membre on l’auditor de comptes estigui autoritzat.
2. A aquest efecte, el Ministeri d’Economia i Hisenda ha de nomenar una comissió d’avaluació, a la qual correspon la comprovació de la condició d’auditor de comptes a l’Estat membre d’origen, el disseny de la prova d’aptitud, sobre la base de la normativa espanyola relacionada amb les matèries recollides a l’article 34, i la seva valoració, així com la proposta a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes d’autorització per a l’accés al Registre oficial d’auditors de comptes. A la resolució de nomenament de la comissió s’han d’establir els drets d’examen que s’han de satisfer per concórrer a l’examen d’aptitud, així com les normes de gestió i convocatòria que siguin necessàries.
3. La Comissió d’Avaluació ha de presentar la mateixa composició que la prevista per al Tribunal al qual es refereix l’article 37 anterior.
4. En el que no preveu aquest article cal atenir-se, pel que fa al règim de funcionament de la Comissió d’Avaluació, al que disposen per als òrgans col·legiats de les administracions públiques els articles 22 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú.
5. La prova d’aptitud s’ha de realitzar, amb caràcter general, amb una periodicitat biennal i en funció del nombre de sol·licituds presentades. En tot cas, no poden transcórrer més de dotze mesos des de la presentació de la sol·licitud de la pràctica de la prova d’aptitud per qui acrediti la condició d’auditor de comptes autoritzat en un Estat membre de la Unió Europea fins a la resolució de l’esmentada sol·licitud mitjançant l’admissió o denegació per a la realització de la prova d’aptitud.
Artículo 38. Autorización de auditores de cuentas de otros Estados miembros de la Unión Europea.
1. La prueba de aptitud que deberán superar los auditores de cuentas autorizados en otros estados miembros de la Unión Europea, a la que se refiere el artículo 9.1 de del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, para poder inscribirse en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, versará sobre la normativa española aplicable a la auditoría de cuentas, de entre las materias establecidas en el artículo 34.1 del presente reglamento, cuyo conocimiento y aplicación se exige específicamente para ejercer la actividad de auditoría de cuentas en España, en la medida en que dicho conocimiento no se hubiese acreditado en el Estado miembro donde el auditor de cuentas esté autorizado.
2. A tal efecto, se nombrará por el Ministerio de Economía y Hacienda una Comisión de Evaluación, a la que corresponderá la comprobación de la condición de auditor de cuentas en el Estado miembro de origen, el diseño de la prueba de aptitud, en base a la normativa española relacionada con las materias recogidas en el artículo 34, y su valoración, así como la propuesta al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas de autorización para el acceso al Registro Oficial de Auditores de Cuentas. En la resolución de nombramiento de dicha comisión se establecerán los derechos de examen a satisfacer para concurrir al examen de aptitud, así como las normas de gestión y convocatoria que sean precisas.
3. La Comisión de Evaluación presentará la misma composición que la prevista para el Tribunal al que se refiere el artículo 37 anterior.
4. En lo no previsto en este artículo se estará, en lo que al régimen de funcionamiento de la Comisión de evaluación se refiere, a lo dispuesto para los órganos colegiados de las Administraciones Públicas en los artículos 22 y siguientes de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Común.
5. La prueba de aptitud se realizará, con carácter general, con una periodicidad bienal y en función del número de solicitudes presentadas. En todo caso, no podrán transcurrir más de doce meses desde la presentación de la solicitud de la práctica de la prueba de aptitud por quién acredite su condición de auditor de cuentas autorizado en un Estado miembro de la Unión Europea hasta la resolución de dicha solicitud mediante la admisión o denegación para la realización de la prueba de aptitud.
Article 39. Autorització d’auditors de comptes de tercers països.
Per poder obtenir l’autorització de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, els auditors de comptes de tercers països, sempre que existeixin condicions de reciprocitat, i acreditin requisits equivalents als que estableixen els articles 8.1, a) i c) i 8.2 a), b) i c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, així com les obligacions de formació continuada i de tinença de domicili o establiment permanent a Espanya o de representant amb domicili a Espanya, a què es refereix l’article 9.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, han de superar la prova d’aptitud a què es refereix l’article 38 anterior.
La comprovació del compliment dels requisits, el disseny de la prova d’aptitud, la seva valoració, així com la proposta d’autorització d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes, correspon a la Comissió d’Avaluació a què es refereix l’article anterior.
Artículo 39. Autorización de auditores de cuentas de terceros países.
Para poder obtener la autorización del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, los auditores de cuentas de terceros países, siempre y cuando existan condiciones de reciprocidad, y acrediten requisitos equivalentes a los establecidos en los artículos 8.1, a) y c) y 8.2 a), b) y c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, así como las obligaciones de formación continuada y de tenencia de domicilio o establecimiento permanente en España o de representante con domicilio en España, a que se refiere el artículo 9.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, deberán superar la prueba de aptitud a la que se refiere el artículo 38 anterior.
La comprobación del cumplimiento de los requisitos, el diseño de la prueba de aptitud, su valoración así como la propuesta de autorización de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, corresponderá a la Comisión de Evaluación a que se refiere el artículo anterior.
CAPÍTOL III
De l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes
CAPÍTULO III
Del ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas
Secció 1a Formació continuada
Sección 1.ª Formación continuada
Article 40. Formació continuada.
1. Als efectes del que preveu l’article 7.7 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes, en situació d’exercents, llevat d’aquells als quals es refereix l’article 9.3 del text refós esmentat, o de no exercents que presten serveis per compte d’altri, han de realitzar activitats de formació continuada per un temps equivalent, almenys, a cent vint hores en un període de tres anys, amb un mínim de trenta hores anuals.
2. Els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació de no exercents no han de complir aquesta obligació, mentre es mantinguin com a tals. Quan un auditor de comptes no exercent sol·liciti passar a la situació d’exercent, ha d’acreditar la realització de cent vint hores de formació continuada en el període de tres anys que acabi en la data de la seva petició, de les quals almenys cinquanta hores s’han de justificar com a realitzades en els dotze mesos anteriors a la data esmentada.
Addicionalment, els auditors han de complir en el període comprès entre la seva inscripció com a exercent i el final del corresponent període de còmput anual un mínim d’hores igual a la prorrata que aquest interval representi sobre les obligatòries mínimes en un any.
3. Es dispensa de l’obligació mínima de formació continuada els auditors de nou accés pel període, inferior a l’any, comprès entre la seva inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes i la data de retiment de la primera informació.
4. En cas que per causes de força major l’auditor no pugui complir amb l’obligació a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article per un període superior a dos mesos, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prèvia sol·licitud de l’auditor, pot no exigir l’obligació de formació mínima proporcional al període esmentat, sempre que aquesta s’acrediti durant l’any següent, i l’auditor aporti la justificació documental d’aquesta impossibilitat.
Artículo 40. Formación continuada.
1. A los efectos de lo previsto en el artículo 7.7 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en situación de ejercientes, salvo aquellos a los que se refiere el artículo 9.3 de dicho texto refundido, o de no ejercientes que prestan servicios por cuenta ajena, deberán realizar actividades de formación continuada por un tiempo equivalente, al menos, a ciento veinte horas en un período de tres años, con un mínimo de treinta horas anuales.
2. Los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de no ejercientes, no tendrán que cumplir con esta obligación, mientras se mantengan como tales. Cuando un auditor de cuentas no ejerciente solicite pasar a la situación de ejerciente, deberá acreditar la realización de ciento veinte horas de formación continuada en el período de tres años que termine en la fecha de su petición, de las que al menos cincuenta horas deben justificarse como realizadas en los doce meses anteriores a la referida fecha.
Adicionalmente, los auditores deberán cumplir en el período comprendido entre su inscripción como ejerciente y el final del correspondiente período de cómputo anual un mínimo de horas igual a la prorrata que tal intervalo represente sobre las obligatorias mínimas en un año.
3. Se dispensará de la obligación mínima de formación continuada a los auditores de nuevo acceso por el período, inferior al año, comprendido entre su inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas y la fecha de rendición de la primera información.
4. En caso de que por causas de fuerza mayor el auditor no pueda cumplir con la obligación a que se refiere el apartado 1 de este artículo por un periodo superior a dos meses, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, previa solicitud del auditor, podrá no exigir la obligación de formación mínima proporcional a dicho periodo, siempre que ésta se acredite durante el año siguiente, y el auditor aporte la justificación documental de dicha imposibilidad.
Article 41. Activitats de formació continuada.
1. L’obligació de formació continuada, a què es refereix l’article anterior, s’entén complerta mitjançant la realització de les activitats següents, que versin sobre les matèries a què es refereix l’article 34.1:
a) Participació en cursos, seminaris, conferències, congressos, jornades o trobades, com a ponents o assistents.
b) Participació en comitès, comissions o grups de treball, l’objecte dels quals estigui relacionat amb els principis, normes i pràctiques comptables i d’auditoria.
c) Participació en tribunals d’examen o en proves d’aptitud que s’hagin de superar per accedir a la condició d’auditor de comptes.
d) Publicació de llibres, articles o altres documents sobre temes relatius a les matèries bàsiques que constitueixen el nucli de coneixements de l’auditor.
e) Realització d’activitats docents en universitats a què es refereix la Llei orgànica d’universitats i en cursos de formació d’auditors homologats per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
f) Realització de cursos d’autoestudi, sigui a través de mitjans electrònics o d’un altre tipus, sempre que l’organitzador del curs hagi establert el control adequat que garanteixi la seva realització, aprofitament i superació.
g) Realització d’estudis d’especialització que portin a l’obtenció d’un títol expedit per una universitat, de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica d’universitats.
2. Almenys 20 hores de formació continuada en un any i 85 hores en el període de tres anys s’han de realitzar en matèries relatives a comptabilitat i auditoria de comptes.
3. Les activitats incloses en els paràgrafs a), e) i f) de l’apartat anterior han de ser organitzades, i si s’escau impartides, per les corporacions de dret públic representatives dels qui realitzin l’activitat d’auditoria de comptes. Així mateix, poden estar organitzades per universitats, i aquells centres, entitats, societats d’auditoria o grups d’auditors en un nombre no inferior a quinze units per tal fi, que siguin reconeguts per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Amb caràcter subsidiari correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes l’organització i realització d’aquestes activitats.
4. Les activitats incloses en els paràgrafs b) a d) de l’apartat 1 han de ser justificades davant la corporació de dret públic representativa dels auditors de comptes a la qual pertanyi l’auditor.
Les activitats incloses en els paràgrafs a), b), c) i f) han d’estar certificades per la persona competent de l’entitat organitzadora o del tribunal. Les activitats incloses en el paràgraf d) s’han d’acreditar mitjançant la presentació de la publicació esmentada.
5. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot establir, mitjançant resolució, escoltat el Comitè d’Auditoria de Comptes, les normes per al còmput de les activitats que assenyala l’apartat 1 d’aquest article, modificar la llista d’aquestes activitats i establir les condicions que han de reunir els centres, entitats i grups d’auditors per realitzar les activitats de formació continuada a què es refereix aquesta secció, incloses les referents als comitès, comissions o grups de treball que preveu l’apartat 1.b), així com la forma i el termini de remissió a l’Institut de la informació corresponent a aquestes activitats.
6. La participació com a assistent en les activitats de formació continuada que disposin d’avaluació dels coneixements obtinguts tenen, als efectes de còmput, un valor igual al 150 per cent del temps de presència computable. Aquest aspecte s’ha de fer constar en la convocatòria incloent a la declaració corresponent la certificació de la puntuació o nota obtinguda.
La participació com a ponents en les activitats docents computa pel doble del temps que aquestes hagin suposat i per la primera vegada que s’imparteix.
Artículo 41. Actividades de formación continuada.
1. La obligación de formación continuada, a que se refiere el artículo anterior, se entenderá cumplida mediante la realización de las siguientes actividades, que versen sobre las materias a que se refiere el artículo 34.1:
a) Participación en cursos, seminarios, conferencias, congresos, jornadas o encuentros, como ponentes o asistentes.
b) Participación en comités, comisiones o grupos de trabajo, cuyo objeto esté relacionado con los principios, normas y prácticas contables y de auditoría.
c) Participación en tribunales de examen o en pruebas de aptitud que se deban superar para acceder a la condición de auditor de cuentas.
d) Publicación de libros, artículos u otros documentos sobre temas relativos a las materias básicas que constituyen el núcleo de conocimientos del auditor.
e) Realización de actividades docentes en Universidades a que se refiere la Ley Orgánica de Universidades y en cursos de formación de auditores homologados por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
f) Realización de cursos de autoestudio, bien sea a través de medios electrónicos o de otro tipo, siempre que el organizador del curso haya establecido el adecuado control que garantice su realización, aprovechamiento y superación.
g) Realización de estudios de especialización que lleven a la obtención de un título expedido por una Universidad, de conformidad con lo previsto en la Ley Orgánica de Universidades.
2. Al menos 20 horas de formación continuada en un año y 85 horas en el periodo de tres años deben realizarse en materias relativas a contabilidad y auditoría de cuentas.
3. Las actividades incluidas en los párrafos a), e) y f) del apartado anterior serán organizadas, y en su caso impartidas, por las corporaciones de derecho público representativas de quienes realicen la actividad de auditoría de cuentas. Asimismo, podrán estar organizadas por Universidades, y aquellos centros, entidades, sociedades de auditoría o grupos de auditores en número no inferior a quince unidos para tal fin, que sean reconocidos por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
Con carácter subsidiario corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la organización y realización de estas actividades.
4. Las actividades incluidas en los párrafos b) a d) del apartado 1 deberán ser justificadas ante la Corporación de Derecho Público representativa de los auditores de cuentas a la que pertenezca el auditor.
Las actividades incluidas en los párrafos a), b), c) y f) deberán estar certificadas por la persona competente de la entidad organizadora o del tribunal. Las actividades incluidas en el párrafo d) deberán acreditarse mediante la presentación de la citada publicación.
5. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá, mediante resolución, oído el Comité de Auditoría de Cuentas, establecer las normas para el cómputo de las actividades señaladas en el apartado 1 de este artículo, modificar la lista de estas actividades y establecer las condiciones que deben reunir los centros, entidades y grupos de auditores para realizar las actividades de formación continuada a que se refiere esta Sección, incluidos las referentes a los comités, comisiones o grupos de trabajo contemplados en el apartado 1.b), así como la forma y plazo de remisión a dicho Instituto de la información correspondiente a dichas actividades.
6. La participación como asistente en las actividades de formación continuada que cuenten con evaluación de los conocimientos obtenidos tendrán, a efectos de cómputo, un valor igual al 150 por ciento del tiempo de presencia computable. Este extremo se hará constar en la convocatoria incluyendo en la declaración correspondiente la certificación de la puntuación o nota obtenida.
La participación como ponentes en las actividades docentes computará por el doble del tiempo que éstas hayan supuesto y por la primera vez que se imparte.
Article 42. Retiment de la informació.
1. Les corporacions de dret públic representatives d’auditors de comptes, les universitats, així com els centres, entitats i grups d’auditors autoritzats que realitzin les activitats de formació continuada, d’acord amb el que preveu l’article anterior, han de remetre, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, el mes de novembre de cada any, una declaració anual de les activitats finalitzades en els dotze mesos anteriors al 30 de setembre de cada any, així com de les activitats indicades en els paràgrafs b) a d) de l’article 41, que hagin justificat els auditors de comptes a la seva respectiva corporació en el període esmentat. Així mateix, els auditors de comptes han de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes una declaració anual de les activitats de formació continuada realitzades, diferents de les indicades en el paràgraf anterior que siguin complementàries a les efectuades de conformitat amb el dit paràgraf o que siguin necessàries per completar, justificar o esmenar l’esmentada informació, en els termes que prevegi la resolució a què es refereix l’article anterior.
2. Mitjançant la resolució a què es refereix l’article anterior, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’establir els terminis, la forma i els models de declaració a què es refereix l’apartat 1 anterior.
3. Els auditors han de conservar la justificació documental de les activitats de formació continuada realitzades els últims cinc anys.
4. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot realitzar les comprovacions oportunes, requerint qualsevol informació necessària a les corporacions de dret públic representatives d’auditors, les universitats, centres, entitats o grups d’auditors reconeguts, així com als auditors de comptes, amb el fi de verificar les justificacions documentals de les activitats de formació continuada. Aquestes actuacions poden incloure la presència física de personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes durant l’exercici de les activitats.
Si de les comprovacions d’una determinada activitat deriva l’incompliment de les condicions i requisits que exigeix aquest Reglament, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot no reconèixer a l’activitat els efectes de compliment de l’obligació de formació continuada que regula aquesta secció.
Artículo 42. Rendición de la información.
1. Las corporaciones de derecho público representativas de auditores de cuentas, las Universidades, así como los centros, entidades y grupos de auditores autorizados que realicen las actividades de formación continuada, conforme a lo previsto en el artículo anterior, remitirán, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el mes de noviembre de cada año, una declaración anual de las actividades finalizadas en los doce meses anteriores al 30 de septiembre de cada año, así como de las actividades referidas en los párrafos b) a d) del artículo 41, que hayan justificado los auditores de cuentas a su respectiva corporación en dicho período. Asimismo, los auditores de cuentas remitirán al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas una declaración anual de las actividades de formación continuada realizadas, distintas de las referidas en el párrafo anterior que sean complementarias a las efectuadas conforme a dicho párrafo o que resulten necesarias para completar, justificar o subsanar la citada información, en los términos que prevea la resolución a que se refiere el artículo anterior.
2. Mediante la resolución a que se refiere el artículo anterior, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas establecerá los plazos, forma y modelos de declaración a que se refiere el apartado 1 anterior.
3. Los auditores deberán conservar la justificación documental de las actividades de formación continuada realizadas en los últimos cinco años.
4. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá realizar las comprobaciones oportunas, requiriendo cualquier información necesaria de las corporaciones de derecho público representativas de auditores, las Universidades, centros, entidades o grupos de auditores reconocidos, así como de los auditores de cuentas, con objeto de verificar las justificaciones documentales de las actividades de formación continuada. Estas actuaciones podrán incluir la presencia física de personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas durante el desarrollo de las actividades.
Si de las comprobaciones de una determinada actividad se derivara el incumplimiento de las condiciones y requisitos exigidos en este Reglamento, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá no reconocer a dicha actividad los efectos de cumplimiento de la obligación de formación continuada regulada en esta sección.
Secció 2a Independència
Sección 2.ª Independencia
Article 43. Principi general d’independència.
1. D’acord amb el que disposa l’article 12 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, els auditors de comptes i les societats d’auditoria han de ser independents, en l’exercici de la seva funció, de les entitats auditades, i s’han d’abstenir d’actuar quan la seva independència en relació amb la revisió i verificació dels comptes anuals, els estats financers o altres documents comptables es pugui veure compromesa.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria s’han d’abstenir de participar en el procés de presa de decisions de l’entitat auditada en els termes que preveu l’article 13 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
En tot cas, s’entén que l’auditor de comptes o societat d’auditoria han participat en el procés de presa de decisions de l’entitat auditada quan hagin col·laborat o format part de l’òrgan decisor de l’entitat o quan la decisió s’hagi basat en informes, treballs o recomanacions emesos per l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
Addicionalment i en tot cas, els auditors de comptes o societats d’auditoria s’han d’abstenir de realitzar l’auditoria en els supòsits en què incorrin en una causa d’incompatibilitat, d’acord amb les disposicions legals i el present Reglament.
2. S’entén, en tot cas, per independència l’absència d’interessos o influències que puguin menyscabar l’objectivitat de l’auditor en la realització del seu treballd’auditoria.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria s’han d’abstenir de fer una auditoria de comptes si hi ha alguna relació financera, econòmica, laboral, familiar, o d’una altra índole, inclosos serveis diferents del d’auditoria proporcionats a l’entitat auditada, entre l’auditor o la societat d’auditoria i l’entitat auditada, de manera que es pugui concloure que compromet la seva independència.
Els auditors de comptes han de mantenir una actitud d’escepticisme professional en virtut de la qual hagin d’estar sempre alerta davant de situacions que puguin suposar una amenaça a la independència així com plantejar-se contínuament la seva independència en relació amb l’entitat auditada.
3. En el cas en què, de conformitat amb el que preveu aquesta secció, els auditors de comptes o societats d’auditoria s’hagin d’abstenir de realitzar l’auditoria, han de fer així mateix les comunicacions a què es refereix l’article 7.2.
4. Les mencions que conté aquesta secció a les entitats auditades i auditors de comptes s’entenen realitzades a les persones i entitats a què es refereixen, respectivament, els articles 15 a 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
5. Als efectes del que disposa aquesta secció, i en el cas en què es produeixin canvis en les condicions o situació d’inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes, cal atenir-se al que disposen les normes de transmissió i successió que conté la disposició addicional quarta del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Artículo 43. Principio general de independencia.
1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 12 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría deberán ser independientes, en el ejercicio de su función, de las entidades auditadas, debiendo abstenerse de actuar cuando su independencia en relación con la revisión y verificación de las cuentas anuales, los estados financieros u otros documentos contables pudiera verse comprometida.
Los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría deberán abstenerse de participar en el proceso de toma de decisiones de la entidad auditada en los términos previstos en el artículo 13 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
En todo caso, se entenderá que el auditor de cuentas o sociedad de auditoría han participado en el proceso de toma de decisiones de la entidad auditada cuando hayan colaborado o formado parte del órgano decisor de dicha entidad o cuando la decisión se haya basado en informes, trabajos o recomendaciones emitidas por el auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
Adicionalmente y en todo caso, los auditores de cuentas o sociedades de auditoría deberán abstenerse de realizar la auditoría en aquellos supuestos en que incurran en una causa de incompatibilidad, de acuerdo con las disposiciones legales y el presente Reglamento.
2. Se entiende, en todo caso, por independencia la ausencia de intereses o influencias que puedan menoscabar la objetividad del auditor en la realización de su trabajo de auditoría.
Los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría deberán abstenerse de realizar una auditoría de cuentas si existe alguna relación financiera, económica, laboral, familiar, o de otra índole, incluidos servicios distintos del de auditoría proporcionados a la entidad auditada, entre el auditor o la sociedad de auditoría y la entidad auditada, de modo que se pudiera concluir que compromete su independencia.
Los auditores de cuentas deben mantener una actitud de escepticismo profesional en cuya virtud deba estar siempre alerta ante situaciones que puedan suponer una amenaza a la independencia así como plantearse continuamente su independencia en relación con la entidad auditada.
3. En el supuesto en que, de conformidad con lo previsto en esta Sección, los auditores de cuentas o sociedades de auditoría deban abstenerse de realizar la auditoría, deberán asimismo realizar las comunicaciones a que se refiere el artículo 7.2.
4. Las menciones contenidas en esta Sección a las entidades auditadas y auditores de cuentas se entenderán realizadas a las personas y entidades a que se refieren, respectivamente, los artículos 15 a 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
5. A los efectos de lo dispuesto en esta Sección, y en el supuesto en que se produzcan cambios en las condiciones o situación de inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, se estará a lo dispuesto en las normas de transmisión y sucesión contenidas en la Disposición adicional cuarta del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Article 44. Amenaces a la independència.
1. Amb el fi que la independència dels auditors de comptes i societats d’auditoria no resulti compromesa, aquests han d’aplicar els procediments necessaris per detectar i identificar les amenaces a la independència que sorgeixin o puguin sorgir de les circumstàncies, incloses les causes d’incompatibilitat que preveu l’article 13 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, que concorrin en relació amb l’entitat auditada, així com de les relacions existents amb les persones o entitats i en el període a què es refereixen els articles 14 a 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. La independència dels auditors de comptes i les societats d’auditoria es pot veure afectada, entre d’altres, pels tipus d’amenaces següents:
a) Interès propi: per l’existència d’un conflicte financer o d’un altre tipus, inclòs el motivat per l’existència de relacions o interessos econòmics comuns.
b) Autorevisió: per la necessitat de portar a terme en la realització del treball d’auditoria procediments que suposin revisions o avaluacions de resultats, judicis o criteris emesos anteriorment per l’auditor en relació amb dades o informació que l’entitat auditada va considerar en prendre decisions amb efecte en la informació financera continguda en els comptes, documents o estats auditats.
c) Advocacia: pel manteniment d’una posició a favor o en contra de l’entitat auditada, inclosa la que es pugui mantenir en relació amb tercers.
d) Familiaritat o confiança: per la influència i proximitat excessiva derivada de les característiques, condicions i circumstàncies de la relació amb els accionistes, administradors o directius de l’entitat auditada.
e) Intimidació: per la possibilitat de ser dissuadit o condicionat per pressió inapropiades causada per l’entitat auditada.
Per a la identificació de l’existència dels diferents tipus d’amenaces a la independència, l’auditor de comptes i la societat d’auditoria han d’analitzar i valorar les activitats i serveis, així com les diferents situacions i circumstàncies de les quals derivin les amenaces atenent la seva naturalesa real i l’avaluació del risc associat a cada una.
3. Una vegada identificades les amenaces d’independència d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, els auditors de comptes i les societats d’auditoria han d’avaluar la seva importància per determinar, per separat i en conjunt, el grau de risc en què es pugui veure compromesa la seva independència.
La importància de les amenaces depèn de factors, quantificables o no, com ara la condició, càrrec o influència de les persones o entitats implicades, la naturalesa del factor o circumstància que origina l’amenaça, la concurrència d’altres circumstàncies de les quals puguin sorgir altres amenaces, els serveis i relacions mantinguts amb l’entitat auditada i el context en què es realitza l’auditoria de comptes.
Una amenaça es considera significativa si, d’acord amb els factors que concorrin, per separat i en conjunt, s’incrementa el grau de risc fins al punt que en resulti compromesa la independència.
En el cas que l’auditor de comptes, una vegada realitzada l’avaluació indicada anteriorment, arribi a la conclusió que l’amenaça identificada no resulta significativa per a la seva objectivitat, no és necessari que apliqui les mesures de salvaguarda a què es refereix l’article següent, sense perjudici de l’obligació de documentar en els seus papers de treball els procediments i avaluacions efectuades en aquest aspecte.
Artículo 44. Amenazas a la independencia.
1. Al objeto de que la independencia de los auditores de cuentas y sociedades de auditoría no resulte comprometida, éstos deben aplicar los procedimientos necesarios para detectar e identificar las amenazas a la independencia que surjan o puedan surgir de las circunstancias, incluidas las causas de incompatibilidad previstas en el artículo 13 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, que concurran en relación con la entidad auditada, así como de las relaciones existentes con las personas o entidades y en el periodo a que se refieren los artículos 14 a 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. La independencia de los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría puede verse afectada por, entre otros, los siguientes tipos de amenazas:
a) Interés propio: por la existencia de un conflicto financiero o de otro tipo, incluido el motivado por la existencia de relaciones o intereses económicos comunes.
b) Autorrevisión: por la necesidad de llevar a cabo en la realización del trabajo de auditoría procedimientos que supongan revisiones o evaluaciones de resultados, juicios o criterios emitidos anteriormente por el auditor en relación con datos o información que la entidad auditada consideró al tomar decisiones con efecto en la información financiera contenida en las cuentas, documentos o estados auditados.
c) Abogacía: por el mantenimiento de una posición a favor o en contra de la entidad auditada, incluida la que pudiera mantenerse en relación a terceros.
d) Familiaridad o confianza: por la influencia y proximidad excesiva derivada de las características, condiciones y circunstancias de la relación con los accionistas, administradores o directivos de la entidad auditada.
e) Intimidación: por la posibilidad de ser disuadido o condicionado por presión inapropiadas causada por la entidad auditada.
Para la identificación de la existencia de los distintos tipos de amenazas a la independencia, el auditor de cuentas y la sociedad de auditoría deberán analizar y valorar las actividades y servicios, así como las distintas situaciones y circunstancias de las que se deriven dichas amenazas atendiendo a su naturaleza real y a la evaluación del riesgo asociado a cada una de ellas.
3. Una vez identificadas las amenazas de independencia de acuerdo con lo previsto en los apartados anteriores, los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría deberán evaluar su importancia para determinar, por separado y en conjunto, el grado de riesgo en que pueda verse comprometida su independencia.
La importancia de las amenazas depende de factores, cuantificables o no, tales como la condición, cargo o influencia de las personas o entidades implicadas, la naturaleza del factor o circunstancia que origina la amenaza, la concurrencia de otras circunstancias de las que puedan surgir otras amenazas, los servicios y relaciones mantenidos con la entidad auditada y el contexto en que se realiza la auditoría de cuentas.
Una amenaza se considerará significativa si, de acuerdo con los factores que concurran, por separado y en conjunto, se incrementa el grado de riesgo hasta el punto de que resulte comprometida su independencia.
En el supuesto de que el auditor de cuentas, una vez realizada la evaluación indicada anteriormente, llegue a la conclusión de que la amenaza identificada no resulta significativa para su objetividad, no será necesario que aplique las medidas de salvaguarda a que se refiere el artículo siguiente, sin perjuicio de la obligación de documentar en sus papeles de trabajo los procedimientos y evaluaciones efectuadas a este respecto.
Article 45. Mesures de salvaguarda.
1. En els casos en què, d’acord amb l’article anterior, els auditors de comptes i societats d’auditoria hagin identificat amenaces que considerin significatives per a la seva objectivitat, han d’establir i aplicar les mesures de salvaguarda necessàries per eliminar o, si s’escau, per reduir a un grau acceptablement baix les amenaces. A aquests efectes, s’han de tenir en consideració, així mateix, les mesures de salvaguarda que puguin venir proporcionades per l’estructura de gestió i control de l’entitat auditada.
En tot cas, les salvaguardes que s’apliquin han de guardar relació i proporció amb la naturalesa i el nivell d’importància associats a l’amenaça identificada.
En cas que les mesures de salvaguarda aplicades no eliminin les amenaces a la independència detectades ni redueixin a un grau acceptablement baix el risc de falta d’independència, els auditors de comptes i societats d’auditoria s’han d’abstenir de fer l’auditoria i actuar d’acord amb el que preveu l’article 43, apartats 2 i 3.
A aquests efectes, s’entén que es redueix a un grau acceptablement baix el risc de falta d’independència en els supòsits en què, d’acord amb les circumstàncies i factors que concorrin en relació amb l’entitat auditada, el treball d’auditoria en concret així com la formació i els coneixements requerits sobre la matèria, es pugui concloure que l’auditor de comptes és capaç d’exercir un judici objectiu i imparcial sobre les qüestions tractades durant la realització del treball d’auditoria i que, per tant, no resulta compromesa la independència de l’auditor.
2. Les mesures i els procediments per a la detecció i comunicació d’amenaces a la independència, així com les relatives a les salvaguardes potencialment aplicables, integrants dels sistemes i procediments de control de qualitat, els han de formalitzar els auditors de comptes i societats d’auditoria per escrit i s’han de comunicar a les persones i entitats a què es refereix l’article 17 i 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, així com a la resta del personal que li presti serveis professionals de qualsevol naturalesa a l’entitat auditada, sigui quin sigui el seu vincle contractual.
3. Els procediments d’identificació d’amenaces i l’adopció de mesures de salvaguarda s’han d’aplicar, en tot cas, per a cada treball d’auditoria de comptes i s’han de documentar i incorporar als papers de treball corresponents al treball esmentat. Entre la documentació, hi ha de figurar la justificació i les conclusions assolides sobre la importància de les amenaces a la independència detectades i la consegüent avaluació del grau de risc de falta d’independència. Així mateix, s’ha de documentar el detall de les mesures de salvaguarda aplicades per eliminar o, si s’escau, reduir el risc d’independència a un grau acceptablement baix.
Artículo 45. Medidas de salvaguarda.
1. En aquellos casos en los que, de acuerdo con el artículo anterior, los auditores de cuentas y sociedades de auditoría hayan identificado amenazas que consideren significativas para su objetividad, deben establecer y aplicar las medidas de salvaguarda necesarias para eliminar o, en su caso, para reducir a un grado aceptablemente bajo las citadas amenazas. A estos efectos, se tendrán en consideración, asimismo, las medidas de salvaguarda que puedan venir proporcionadas por la estructura de gestión y control de la entidad auditada.
En todo caso, las salvaguardas que se apliquen deberán guardar relación y proporción con la naturaleza y el nivel de importancia asociados a la amenaza identificada.
En el caso de que las medidas de salvaguarda aplicadas no eliminen las amenazas a la independencia detectadas ni reduzcan a un grado aceptablemente bajo el riesgo de falta de independencia, los auditores de cuentas y sociedades de auditoría deberán abstenerse de realizar la auditoría y actuar de acuerdo con lo previsto en el artículo 43, apartados 2 y 3.
A estos efectos, se entiende que se reduce a un grado aceptablemente bajo el riesgo de falta de independencia en aquellos supuestos en los que, de acuerdo con las circunstancias y factores que concurran en relación con la entidad auditada, el trabajo de auditoría en concreto así como la formación y conocimientos requeridos sobre la materia, se pudiera concluir que el auditor de cuentas es capaz de ejercer un juicio objetivo e imparcial sobre las cuestiones tratadas durante la realización del trabajo de auditoría y que, por tanto, no resulta comprometida la independencia del auditor.
2. Las medidas y procedimientos para la detección y comunicación de amenazas a la independencia, así como las relativas a las salvaguardas potencialmente aplicables, integrantes de los sistemas y procedimientos de control de calidad, deberán formalizarse por los auditores de cuentas y sociedades de auditoría por escrito y deberán comunicarse a las personas y entidades a que se refiere el artículo 17 y 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, así como al resto del personal que le preste servicios profesionales de cualquier naturaleza a la entidad auditada, cualquiera que sea su vínculo contractual.
3. Los procedimientos de identificación de amenazas y la adopción de medidas de salvaguarda deberán aplicarse, en todo caso, para cada trabajo de auditoría de cuentas y deberán documentarse e incorporarse a los papeles de trabajo correspondientes a dicho trabajo. Entre dicha documentación deberá figurar la justificación y las conclusiones alcanzadas sobre la importancia de las amenazas a la independencia detectadas y la consiguiente evaluación del grado de riesgo de falta de independencia. Asimismo, deberá documentarse el detalle de las medidas de salvaguarda aplicadas para eliminar o, en su caso, reducir el riesgo de independencia a un grado aceptablemente bajo.
Article 46. Causes d’incompatibilitat.
1. Exercici de càrrecs:
Als efectes del que preveu l’article 13.a) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén per:
a) Càrrec d’administració: el que desenvolupa a l’entitat qui formi part de l’òrgan d’administració o equivalent de l’entitat auditada, de conformitat amb les normes aplicables segons la seva naturalesa jurídica.
b) Càrrec directiu: el que desenvolupa qui pertanyi a l’òrgan de direcció de l’entitat auditada, o qui, sigui quin sigui el vincle jurídic amb l’entitat, tingui facultats de responsabilitat, en dependència jeràrquica i funcional directa de l’òrgan d’administració de l’entitat auditada o del seu conseller delegat o posició equivalent.
c) Empleat: qui presti els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, segons la legislació laboral.
d) Càrrec de supervisió interna: el que desenvolupa qui tingui atribuïdes facultats per orientar i revisar o controlar la política i els procediments de l’entitat auditada.
2. Interès financer:
Als efectes del que estableix l’article 13.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén per interès financer directe la participació o el compromís de tinença de participació en l’entitat auditada, la tinença o el compromís de tinença de valors emesos per l’entitat auditada, l’acceptació de drets de participació en els beneficis o resultats de l’entitat auditada, així com la titularitat d’instruments financers derivats i interessos econòmics de qualsevol naturalesa, relacionats amb les participacions, valors i beneficis esmentats. S’entenen inclosos així mateix els drets de vot que es poden controlar o exercir, així com la concessió o garantia de préstecs a l’entitat auditada i l’acceptació de préstecs o garanties de l’entitat auditada quan aquesta no sigui una entitat financera.
El terme interès financer indirecte fa referència a les situacions en què l’auditor de comptes, o les persones o entitats a què es refereixen els articles 50 i 51, té qualssevol dels interessos financers a què es refereix el paràgraf anterior en entitats, diferents de l’auditada, que tinguin, al seu torn, un d’aquells interessos financers en l’entitat auditada o en entitats, incloses les institucions d’inversió col·lectiva, en les quals l’entitat auditada tingui els dits interessos.
Els auditors de comptes i les societats d’auditoria han de valorar si l’interès financer, directe o indirecte, és significatiu per a qualsevol de les parts, i si, per tant, afecta la seva independència.
En tot cas, es considera que l’interès financer és significatiu quan concorri qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Quan suposi més del 10% del patrimoni personal de l’auditor de comptes.
b) Quan assoleixi, de forma directa o indirecta, almenys, un 5% del capital social, dels drets de vot o del patrimoni de l’entitat auditada, o d’un 0,5% quan l’entitat auditada tingui la consideració d’entitat d’interès públic.
Als efectes del seu còmput, s’apliquen els criteris continguts a l’article 3 de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.
c) Encara que no s’arribi al percentatge que preveu la lletra b), quan, com a conseqüència del dit interès, i mitjançant les entitats vinculades a l’entitat auditada o a l’entitat auditora, s’està en situació de poder influir en la gestió de l’entitat auditada o en el resultat de l’auditoria.
Es presumeix, llevat que hi hagi prova en contra, que no compromet la independència de l’auditor de comptes i societat d’auditoria la tinença d’un interès financer indirecte a l’entitat auditada a través d’un fons de pensions, institució d’inversió col·lectiva o instrument d’inversió equivalent, sempre que no es tingui relació amb l’auditoria dels comptes anuals o estats financers del gestor o administrador del fons ni l’auditor de comptes o la societat d’auditoria tinguin o puguin tenir capacitat d’influir en les decisions d’inversió.
Així mateix, es presumeix que no compromet la independència de l’auditor de comptes o societat d’auditoria l’obtenció o manteniment d’un préstec concedit per l’entitat auditada, sempre que estigui dins de l’objecte social de l’entitat i es realitzi en condicions normals de mercat. En aquest cas, l’auditor de comptes o societat d’auditoria ha de valorar la incidència del seu endeutament, i si representa un volum excessiu en relació amb el seu patrimoni, als efectes de determinar l’existència d’amenaces que comprometin la seva independència.
3. Responsables de l’àrea econòmica financera:
Als efectes del que preveu l’article 13.c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén per responsables de l’àrea econòmica financera de l’entitat auditada els qui ocupin un càrrec de responsabilitat en relació amb la direcció o de supervisió de l’esmentada àrea o els qui, sigui quina sigui la seva vinculació jurídica o càrrec a l’entitat, puguin exercir una influència determinant en les polítiques comptables de l’entitat auditada.
4. Gestió material o preparació dels estats financers o altres documents comptables:
Als efectes del que preveu l’article 13.d) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entenen inclosos en l’activitat de gestió material o preparació dels estats financers o altres documents comptables qualsevol servei o activitat relativa a l’elaboració dels esmentats estats o documents comptables, així com la cooperació o participació en la seva elaboració o preparació o en la de les dades o informació que van servir de base per elaborar aquells estats o documents.
5. Serveis de valoració:
Als efectes del que preveu l’article 13.e) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, els serveis de valoració impliquen assumir supòsits quant a l’aplicació de certes metodologies i tècniques, o la combinació de les dues, per fixar o atribuir un cert valor, o una gamma de valors a un actiu, un compromís o a una activitat empresarial en conjunt. Així mateix, s’entén que un servei de valoració condueix a l’avaluació de quantitats en els comptes anuals, estats financers o altres documents comptables quan el servei i el seu resultat hagin servit de base per al registre comptable o el suport de valoració atribuït a un actiu, un passiu o un conjunt qualssevol d’aquests en els comptes anuals, estats financers o altres documents comptables de l’entitat auditada.
A aquests mateixos efectes, es considera que els serveis de valoració condueixen a la determinació de quantitats significatives quan:
a) Aquestes, separadament o conjuntament, superin els nivells o les xifres d’importància relativa que ha de fixar l’auditor de comptes o societat d’auditoria en la realització del treball d’auditoria dels esmentats comptes anuals o altres estats financers i per a l’emissió de l’informe d’auditoria corresponent, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria; o
b) L’opció aplicada en l’avaluació, davant d’una altra alternativa, doni lloc al fet que la diferència entre les quantitats derivades de les dues alternatives no superin els nivells o xifres esmentats.
La valoració no comporta un grau significatiu de subjectivitat quan els elements utilitzats en la valoració estan predeterminats per disposicions normatives, sempre que aquestes no permetin l’opció de diferents alternatives, hipòtesis o metodologies que puguin conduir a resultats substancialment diferents.
6. Serveis d’auditoria interna:
Als efectes d’acreditar que la prestació de serveis d’auditoria interna a què es refereix l’article 13.f) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes no genera, en principi, incompatibilitat de l’auditor de comptes i de la societat d’auditoria, aquests han de deixar constància en el contracte subscrit a aquest efecte que l’entitat auditada assumeix la responsabilitat de l’establiment i del manteniment del sistema de control intern, de la determinació de l’abast, risc i freqüència dels procediments d’auditoria interna, de la consideració, decisió i execució dels resultats i recomanacions proporcionats per l’auditoria interna, així com del fet que l’auditor de comptes no participa en la presa de decisions sobre la gestió i control de la prestació dels serveis d’auditoria interna.
El que disposa aquest apartat s’entén sense perjudici de la possibilitat de l’auditor de comptes i de la societat d’auditoria de revisar els resultats proporcionats per l’auditoria interna de l’entitat als efectes del treball d’auditoria de comptes.
7. Serveis d’advocacia:
Als efectes del que disposa l’article 13.g) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que dos consells d’administració no són diferents quan existeix coincidència en la majoria dels seus membres. En cas que els dos consells d’administració estiguin formats per un nombre parell de membres es consideren diferents quan, almenys, la meitat dels membres d’un d’ells constitueix la meitat de l’altre consell.
8. Honoraris amb un percentatge significatiu:
Als efectes del que disposa l’article 13.h) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, la prestació de serveis per l’auditor de comptes o societat d’auditoria no ha de donar lloc a crear, realment o aparentment, una dependència financera amb l’entitat auditada.
En aquest aspecte, s’entén que existeix un percentatge significatiu del total dels ingressos anuals de l’auditor de comptes o societat d’auditoria quan els honoraris percebuts de l’entitat auditada i de les entitats a què es refereix l’article 48 d’aquest Reglament, prenent la mitjana dels últims tres anys, suposin més del 15 per 100 del total d’ingressos anuals. Aquest percentatge és del 20 per 100 per als auditors de comptes persones físiques i per a les societats d’auditoria que tinguin menys de sis socis, sempre que no hagin auditat en cap dels tres anys esmentats entitats d’interès públic.
En el cas de societats d’auditoria o auditors de comptes que iniciïn la seva activitat, mitjançant la inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació d’exercent, en els tres primers anys de l’exercici de l’activitat s’entén que el percentatge és significatiu quan els honoraris percebuts de l’entitat auditada i de les entitats a què es refereix l’article 48 d’aquest Reglament, prenent la mitjana dels tres primers anys, suposin més del 40 per 100 del total d’ingressos anuals.
9. Sistemes de tecnologia de la informació financera:
Als efectes d’acreditar que la prestació de serveis a què es refereix l’article 13.i) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes no genera, en principi, incompatibilitat de l’auditor de comptes i societat d’auditoria, aquests han de deixar constància en el contracte subscrit a aquest efecte del fet que l’entitat auditada assumeix la responsabilitat del sistema global de control intern, o que el servei es presta seguint les especificacions establertes per l’entitat, i consta igualment que aquesta assumeix la responsabilitat del procés de disseny, execució i avaluació, inclosa qualsevol decisió en aquest aspecte, i del funcionament del sistema de tecnologia de la informació financera, mitjançant el qual es generen avaluacions o dades integrants dels comptes anuals o altres estats financers.
D’igual manera s’ha de deixar constància documental de les instruccions i especificacions establertes per l’entitat auditada en el cas de prestar-se serveis de disseny i posada en pràctica d’aquests sistemes.
A aquests efectes, es considera que no genera incompatibilitat, sempre que l’entitat auditada assumeixi la responsabilitat, l’avaluació dels controls interns del sistema quant al seu disseny, implantació i execució realitzat per un tercer per a una entitat auditada o realitzada per ella mateixa, sigui com a part del treball d’auditoria o per proposar recomanacions a la direcció de l’entitat auditada.
Artículo 46. Causas de incompatibilidad.
1. Desempeño de cargos:
A los efectos de lo previsto en el artículo 13.a) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entiende por:
a) Cargo de administración: el desempeñado en la entidad por quien forme parte del órgano de administración o equivalente de la entidad auditada, de conformidad con las normas aplicables según su naturaleza jurídica.
b) Cargo directivo: el desempeñado por quien pertenezca al órgano de dirección de la entidad auditada, o quien, cualquiera que sea el vínculo jurídico con la entidad, ostente facultades de responsabilidad, en dependencia jerárquica y funcional directa del órgano de administración de la entidad auditada o de su consejero delegado o posición equivalente.
c) Puesto de empleo: el ocupado por quien preste sus servicios retribuidos por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección de otra persona, física o jurídica, según la legislación laboral.
d) Cargo de supervisión interna: el desempeñado por quien tenga atribuidas facultades para orientar y revisar o controlar la política y procedimientos de la entidad auditada.
2. Interés financiero:
A los efectos de lo establecido en el artículo 13.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entiende por interés financiero directo la participación o el compromiso de tenencia de participación en la entidad auditada, la tenencia o el compromiso de tenencia de valores emitidos por la entidad auditada, la aceptación de derechos de participación en los beneficios o resultados de la entidad auditada, así como la titularidad de instrumentos financieros derivados e intereses económicos de cualquier naturaleza, relacionados con las participaciones, valores y beneficios mencionados. Se entienden asimismo incluidos los derechos de voto que pueden controlarse o ejercerse, así como la concesión o garantía de préstamos a la entidad auditada y la aceptación de préstamos o garantías de la entidad auditada cuándo ésta no sea una entidad financiera.
El término interés financiero indirecto hace referencia a las situaciones en que el auditor de cuentas, o las personas o entidades a que se refieren los artículos 50 y 51, tiene cualesquiera de los intereses financieros a que se refiere el párrafo anterior en entidades, distintas de la auditada, que tengan, a su vez, uno de aquellos intereses financieros en la entidad auditada o en entidades, incluidas las instituciones de inversión colectiva, en las que la entidad auditada tenga dichos intereses.
Los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría deberán valorar si el interés financiero, directo o indirecto, es significativo para cualquiera de las partes, y si, por tanto, afecta a su independencia.
En todo caso, se considerará que el interés financiero es significativo cuando concurra cualquiera de las siguientes circunstancias:
a) Cuando suponga más del 10% del patrimonio personal del auditor de cuentas.
b) Cuando alcance, de forma directa o indirecta, al menos, un 5% del capital social, de los derechos de voto o del patrimonio de la entidad auditada, o de un 0,5% cuando la entidad auditada tenga la consideración de entidad de interés público.
A los efectos de su cómputo, se aplicarán los criterios contenidos en el artículo 3 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas por el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.
c) Aunque no se alcance el porcentaje previsto en la letra b), cuando, como consecuencia de dicho interés, y mediante las entidades vinculadas a la entidad auditada o a la entidad auditora, se está en situación de poder influir en la gestión de la entidad auditada o en el resultado de la auditoría.
Se presumirá, salvo prueba en contrario, que no compromete la independencia del auditor de cuentas y sociedad de auditoría la tenencia de un interés financiero indirecto en la entidad auditada a través de un fondo de pensiones, institución de inversión colectiva o instrumento de inversión equivalente, siempre y cuando no se tenga relación con la auditoría de las cuentas anuales o estados financieros del gestor o administrador del fondo ni el auditor de cuentas o la sociedad de auditoría tengan o puedan tener capacidad de influir en las decisiones de inversión.
Asimismo, se presumirá que no compromete la independencia del auditor de cuentas o sociedad de auditoría la obtención o mantenimiento de un préstamo concedido por la entidad auditada, siempre que esté dentro del objeto social de dicha entidad y se realice en condiciones normales de mercado. En tal caso, el auditor de cuentas o sociedad de auditoría deberá valorar la incidencia de su endeudamiento, y si represente un volumen excesivo en relación con su patrimonio, a los efectos de determinar la existencia de amenazas que comprometan su independencia.
3. Responsables del área económica financiera:
A los efectos de lo previsto en el artículo 13.c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entiende por responsables del área económica financiera de la entidad auditada quienes ocupen un cargo de responsabilidad en relación con la dirección o de supervisión de dicha área o quienes, cualquiera que sea su vinculación jurídica o cargo en la entidad, puedan ejercer una influencia determinante en las políticas contables de la entidad auditada.
4. Llevanza material o preparación de los estados financieros u otros documentos contables:
A los efectos de lo previsto en el artículo 13.d) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entienden incluidos en la actividad de llevanza material o preparación de los estados financieros u otros documentos contables cualquier servicio o actividad relativa a la elaboración de los citados estados o documentos contables, así como la cooperación o participación en su elaboración o preparación o en la de los datos o información que sirvieron de base para elaborar aquellos estados o documentos.
5. Servicios de valoración:
A los efectos de lo previsto en el artículo 13.e) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, los servicios de valoración implican asumir supuestos en cuanto a la aplicación de ciertas metodologías y técnicas, o la combinación de ambas, para fijar o atribuir cierto valor, o una gama de valores a un activo, un compromiso o a una actividad empresarial en su conjunto. Asimismo, se entenderá que un servicio de valoración conduce a la evaluación de cantidades en las cuentas anuales, estados financieros u otros documentos contables cuando dicho servicio y su resultado hayan servido de base para el registro contable o el soporte de valoración atribuido a un activo, un pasivo o un conjunto cualesquiera de éstos en las cuentas anuales, estados financieros u otros documentos contables de la entidad auditada.
A estos mismos efectos, se considera que los servicios de valoración conducen a la determinación de cantidades significativas cuando:
a) Éstas, separada o conjuntamente, superen los niveles o cifras de importancia relativa que ha de fijar el auditor de cuentas o sociedad de auditoría en la realización del trabajo de auditoría de las referidas cuentas anuales u otros estados financieros y para la emisión del informe de auditoría correspondiente, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría; o
b) La opción aplicada en la evaluación, ante otra alternativa, dé lugar a que la diferencia entre las cantidades derivadas de ambas alternativas no superen dichos niveles o cifras.
La valoración no conlleva un grado significativo de subjetividad cuando los elementos utilizados en la valoración están predeterminados por disposiciones normativas, siempre que éstas no permitan la opción de distintas alternativas, hipótesis o metodologías que puedan conducir a resultados sustancialmente diferentes.
6. Servicios de auditoría interna:
A los efectos de acreditar que la prestación de servicios de auditoría interna a que se refiere el artículo 13.f) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, no genera, en principio, incompatibilidad del auditor de cuentas y de la sociedad de auditoría, estos deberán dejar constancia en el contrato suscrito a tal efecto de que la entidad auditada asume la responsabilidad del establecimiento y del mantenimiento del sistema de control interno, de la determinación del alcance, riesgo y frecuencia de los procedimientos de auditoría interna, de la consideración, decisión y ejecución de los resultados y recomendaciones proporcionados por la auditoría interna, así como de que el auditor de cuentas no participa en la toma de decisiones sobre la gestión y control de la prestación de los servicios de auditoría interna.
Lo dispuesto en este apartado se entiende sin perjuicio de la posibilidad del auditor de cuentas y de la sociedad de auditoría de revisar los resultados proporcionados por la auditoría interna de la entidad a los efectos del trabajo de auditoría de cuentas.
7. Servicios de abogacía:
A los efectos de lo dispuesto en el artículo 13.g) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entiende que dos Consejos de Administración no son diferentes cuando existe coincidencia en la mayoría de sus miembros. En el caso de que los dos Consejos de Administración estén formados por un número par de miembros se considerarán diferentes cuando, al menos, la mitad de los miembros de uno de ellos constituye la mitad del otro Consejo.
8. Honorarios con un porcentaje significativo:
A los efectos de lo dispuesto en el artículo 13.h) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, la prestación de servicios por el auditor de cuentas o sociedad de auditoría no debe dar lugar a crear, real o aparentemente, una dependencia financiera con la entidad auditada.
A este respecto, se entenderá que existe un porcentaje significativo del total de los ingresos anuales del auditor de cuentas o sociedad de auditoría, cuando los honorarios percibidos de la entidad auditada y de las entidades a que se refiere el artículo 48 de este Reglamento, tomando la media de los últimos tres años, supongan más del 15 por 100 del total de ingresos anuales. Este porcentaje será del 20 por 100 para los auditores de cuentas personas físicas y para las sociedades de auditoría que tengan menos de seis socios, siempre y cuando no hayan auditado en ninguno de los tres citados años a entidades de interés público.
En el caso de sociedades de auditoría o auditores de cuentas que inicien su actividad, mediante su inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de ejerciente, en los tres primeros años del ejercicio de la actividad se entenderá que el porcentaje es significativo cuando los honorarios percibidos de la entidad auditada y de las entidades a que se refiere el artículo 48 de este Reglamento, tomando la media de los tres primeros años, supongan más del 40 por 100 del total de ingresos anuales.
9. Sistemas de tecnología de la información financiera:
A los efectos de acreditar que la prestación de servicios a que se refiere el artículo 13.i) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, no genera, en principio, incompatibilidad del auditor de cuentas y sociedad de auditoría, éstos deberán dejar constancia en el contrato suscrito a tal efecto de que la entidad auditada asume la responsabilidad del sistema global de control interno, o de que el servicio se presta siguiendo las especificaciones establecidas por dicha entidad, constando igualmente que ésta asume la responsabilidad del proceso de diseño, ejecución y evaluación, incluida cualquier decisión al respecto, y del funcionamiento del sistema de tecnología de la información financiera, mediante el cual se generan evaluaciones o datos integrantes de las cuentas anuales u otros estados financieros.
De igual modo deberá dejarse constancia documental de las instrucciones y especificaciones establecidas por la entidad auditada en el caso de prestarse servicios de diseño y puesta en práctica de estos sistemas.
A tales efectos, se considerará que no genera incompatibilidad, siempre que la entidad auditada asuma la responsabilidad, la evaluación de los controles internos del sistema en cuanto a su diseño, implantación y ejecución realizado por un tercero para una entidad auditada o realizada por ella misma, ya sea como parte del trabajo de auditoría o para proponer recomendaciones a la dirección de la entidad auditada.
Article 47. Eliminació de l’interès financer.
1. En el supòsit de posseir interès financer en els termes continguts a l’article 46.2, l’auditor de comptes i la societat d’auditoria, a fi de complir el requisit d’independència i, per tant, poder acceptar l’encàrrec d’auditoria, han d’adoptar les mesures i els procediments adequats per liquidar, desfer o eliminar l’interès esmentat abans de l’acceptació del nomenament o de la designació.
2. En el cas d’haver adquirit un interès financer, per qualsevol causa sobrevinguda posteriorment a l’acceptació, l’auditor de comptes o societat d’auditoria ha de liquidar, desfer o eliminar l’interès en el termini d’un mes des que va tenir coneixement d’aquesta circumstància. En cas que no sigui possible resoldre l’interès esmentat en el termini anterior per circumstàncies no imputables a l’auditor, aquest termini es pot ampliar, si bé, en tot cas, aquest ha d’estar resolt abans de l’emissió de l’informe d’auditoria. Si no poden procedir en aquest sentit, s’han d’abstenir de realitzar el treball d’auditoria i han de fer la comunicació que preveu l’article 43, apartats 2 i 3.
Artículo 47. Eliminación del interés financiero.
1. En el supuesto de poseer interés financiero en los términos contenidos en el artículo 46.2, el auditor de cuentas y la sociedad de auditoría a fin de cumplir con el requisito de independencia y, por tanto, poder aceptar el encargo de auditoría, deberán adoptar las medidas y procedimientos adecuados para liquidar, deshacer o eliminar dicho interés antes de la aceptación del nombramiento o de la designación.
2. En el caso de haber adquirido un interés financiero, por cualquier causa sobrevenida con posterioridad a la aceptación, el auditor de cuentas o sociedad de auditoría deberá proceder a liquidar, deshacer o eliminar dicho interés en el plazo de un mes desde que tuvo conocimiento de dicha circunstancia. En el caso de que esto no fuera posible resolver dicho interés en el plazo anterior por circunstancias no imputables al auditor, este plazo podrá ampliarse si bien, en todo caso, éste debe estar resuelto antes de la emisión del informe de auditoría. De no poder proceder en tal sentido, deberán abstenerse de realizar el trabajo de auditoría y realizar la comunicación prevista en el artículo 43, apartados 2 y 3.
Article 48. Vinculació a entitat auditada.
1. Als efectes del que estableix l’article 12 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, els auditors de comptes i societats d’auditoria han de considerar i valorar l’existència d’entitats vinculades amb l’entitat auditada, conforme al que estableix l’apartat següent, d’acord amb els criteris d’actuació i procediments a què es refereixen els articles 44 i 45.
En cas que detectin amenaces a la independència, els auditors de comptes i societats d’auditoria poden prendre en consideració el caràcter significatiu, mesurat en termes d’importància relativa, de les relacions de control, d’unitat de decisió i d’influència significativa a què es refereix l’apartat següent, a fi i efecte de valorar la importància de les amenaces i, per tant, de considerar el grau de risc en què resulta compromesa la independència.
2. Als efectes del que disposen els articles 13 i 15 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que una entitat està vinculada a l’entitat auditada quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Hi hagi una relació de control, determinada per l’existència de grup perquè concorren les relacions de control previstes a l’article 42.1 del Codi de comerç, i d’acord amb les normes i presumpcions contingudes en els articles 2 i 3 de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.
b) Hi hagi unitat de decisió, en els termes que preveu el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, en particular, el paràgraf 1r de la Norma d’elaboració dels comptes anuals 13a i l’apartat 24.5 del contingut de la memòria, així com les normes que es dictin en el seu desplegament.
c) Hi hagi control conjunt o influència significativa en la seva gestió, quan es compleixin els dos requisits i presumpcions que estableixen els articles 4 i 5 de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.
Artículo 48. Vinculación a entidad auditada.
1. A los efectos de lo establecido en el artículo 12 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, los auditores de cuentas y sociedades de auditoría deberán considerar y valorar la existencia de entidades vinculadas con la entidad auditada, conforme a lo establecido en el apartado siguiente, de acuerdo con los criterios de actuación y procedimientos a que se refieren los artículos 44 y 45.
En el caso de que detecten amenazas a la independencia, los auditores de cuentas y sociedades de auditoría podrán tomar en consideración el carácter significativo, medido en términos de importancia relativa, de las relaciones de control, de unidad de decisión y de influencia significativa a que se refiere el apartado siguiente, al objeto de valorar la importancia de dichas amenazas y, por tanto, de considerar el grado de riesgo en el que resulta comprometida la independencia.
2. A efectos de lo dispuesto en los artículos 13 y 15 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entiende que una entidad está vinculada a la entidad auditada cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Exista una relación de control, determinada por la existencia de grupo al concurrir las relaciones de control contempladas en el artículo 42.1 del Código de Comercio, y de acuerdo con las normas y presunciones contenidas en los artículos 2 y 3 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.
b) Exista unidad de decisión, en los términos previstos en el Plan General de Contabilidad aprobado por el Real Decreto 1514/2007, de 16 de noviembre, en particular, el párrafo 1.º de la Norma de elaboración de las cuentas anuales 13.ª y el apartado 24.5 del contenido de la memoria, así como las normas que se dicten en su desarrollo.
c) Exista control conjunto o influencia significativa en su gestión, cuando se cumplan los dos requisitos y presunciones establecidas en los artículos 4 y 5 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.
Article 49. Incompatibilitats derivades de situacions que concorren en familiars pròxims de l’auditor de comptes signant.
1. Als efectes del que disposa l’article 16.2.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, es considera que l’exercici de càrrecs d’empleat afecta l’elaboració d’informació significativa continguda en els comptes anuals, estats financers o altres documents comptables auditats, quan les xifres o dades corresponents als saldos, partides o àrees a què es refereix l’esmentada elaboració o informació superin els nivells o xifres d’importància relativa fixats per l’auditor de comptes i societat d’auditoria en la realització del treball d’auditoria d’aquests estats o documents i per a l’emissió de l’informe d’auditoria corresponent, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.
2. Als efectes del que preveu l’article 16.2.c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, es considera que una entitat vinculada no és significativa per a l’entitat auditada quan les xifres o informació que correspongui a la participació o control que té l’entitat auditada en aquella entitat no superen les xifres o nivells d’importància relativa que ha de fixar l’auditor de comptes o societat d’auditoria en la realització del treball d’auditoria de l’entitat auditada i per a l’emissió de l’informe d’auditoria corresponent, d’acord amb el que preveuen les normes d’auditoria.
Artículo 49. Incompatibilidades derivadas de situaciones que concurren en familiares próximos del auditor de cuentas firmante.
1. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 16.2.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se considerará que el desempeño de cargos de empleo afecta a la elaboración de información significativa contenida en las cuentas anuales, estados financieros u otros documentos contables auditados, cuando las cifras o datos correspondiente a los saldos, partidas o áreas a que se refiere dicha elaboración o información superen los niveles o cifras de importancia relativa fijadas por el auditor de cuentas y sociedad de auditoría en la realización del trabajo de auditoría de los referidos estados o documentos y para la emisión del informe de auditoría correspondiente, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.
2. A los efectos de lo previsto en el artículo 16.2.c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se considerará que una entidad vinculada no es significativa para la entidad auditada cuando las cifras o información que correspondiera a la participación o control que tiene la entidad auditada en aquella entidad no superan las cifras o niveles de importancia relativa que ha de fijar el auditor de cuentas o sociedad de auditoría en la realización del trabajo de auditoría de la entidad auditada y para la emisión del informe de auditoría correspondiente, de acuerdo con lo previsto en las normas de auditoría.
Article 50. Incompatibilitats derivades de situacions que concorren en persones o entitats relacionades directament amb l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
1. Als efectes del que disposa l’article 17.1.a) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que estan vinculats amb l’auditor de comptes signant els socis que pertanyen a la mateixa societat d’auditoria, i els auditors de comptes o societats d’auditoria que, sense pertànyer a la mateixa societat, estiguin vinculats mitjançant qualsevol tipus de pacte, acord o relació de prestació de serveis entre si o per a tercers.
Així mateix, es considera que les societats d’auditoria estan vinculades entre si quan concorrin les relacions i presumpcions a què es refereix l’article 48.
2. Als efectes del que disposa l’article 17.1.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, es presumeix que tenen capacitat i possibilitat per influir en la valoració i el resultat final del treball d’auditoria les persones següents:
a) Les que participen directament i de forma rellevant en l’acceptació i realització del treball d’auditoria determinat; és a dir, en tot cas, l’auditor de comptes signant o el designat per realitzar l’auditoria en nom d’una societat d’auditoria, el gerent o gerents, els socis que siguin professionals d’altres disciplines que hagin prestat serveis determinants o amb resultat significatiu per al treball d’auditoria, i les persones encarregades del control de qualitat del treball d’auditoria.
b) Els socis, auditors o no, que tinguin una responsabilitat directa de supervisió, gestió o valoració sobre la realització del treball d’auditoria, inclosos els qui puguin preparar, revisar o influir directament en la valoració del treball i conclusions obtingudes per les persones a què es refereix la lletra a) anterior.
3. Als efectes del que disposa l’article 17.2.a) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que l’auditor de comptes o societat d’auditoria no gaudeix de prou independència quan concorrin en les persones a què es refereix l’article 17.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes les circumstàncies que preveu l’article 13.c) del mateix text refós i sempre que per raó de l’estructura i dimensió de la societat d’auditoria puguin existir uns vincles o lligams pròxims entre l’auditor de comptes signant o societat d’auditoria i aquells auditors en què concorren els vincles esmentats, de manera que es pugui concloure que el treball d’auditoria o el seu resultat podria haver estat diferent del que es podria haver obtingut si no haguessin existit aquests vincles.
En tot cas, s’entén que concorren aquests vincles o lligams pròxims quan es doni alguna de les circumstàncies següents entre l’auditor de comptes signant o societat d’auditoria i l’auditor de comptes en qui concorren aquests vincles:
a) Quan, sense pertànyer a la mateixa societat d’auditoria, estiguin vinculats directament o indirectament mitjançant qualsevol tipus de pacte o acord de caràcter professional o relació de prestació de serveis entre si o per a tercers, sigui quina sigui la durada temporal.
b) Quan pertanyin o estiguin vinculats a una mateixa societat d’auditoria que tingui menys de sis socis.
c) Quan, pertanyent o estant vinculats a una mateixa societat d’auditoria, prestin serveis, de manera permanent o esporàdica, a la mateixa oficina, o en el mateix sector d’activitat.
d) Quan l’auditor de comptes en qui concorren els vincles esmentats tingui la responsabilitat directa de supervisió, gestió, valoració o d’una altra índole, a què es refereix l’apartat 2.b) d’aquest article.
Artículo 50. Incompatibilidades derivadas de situaciones que concurren en personas o entidades relacionadas directamente con el auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
1. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 17.1.a) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entenderá que están vinculados con el auditor de cuentas firmante los socios pertenecientes a la misma sociedad de auditoría, y los auditores de cuentas o sociedades de auditoría que, sin pertenecer a la misma sociedad, estén vinculados mediante cualquier tipo de pacto, acuerdo o relación de prestación de servicios entre sí o para terceros.
Asimismo, se considerará que las sociedades de auditoría están vinculadas entre sí cuando concurran las relaciones y presunciones a que se refiere el artículo 48.
2. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 17.1.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se presume que tienen capacidad y posibilidad para influir en la valoración y resultado final del trabajo de auditoría, las siguientes personas:
a) Las que participan directa y de forma relevante en la aceptación y realización del trabajo de auditoría determinado; es decir, en todo caso, el auditor de cuentas firmante o el designado para realizar la auditoría en nombre de una sociedad de auditoría, el gerente o gerentes, los socios que sean profesionales de otras disciplinas que hayan prestado servicios determinantes o con resultado significativo para el trabajo de auditoría, y las personas encargadas del control de calidad del trabajo de auditoría.
b) Los socios, auditores o no, que tengan una responsabilidad directa de supervisión, gestión o valoración sobre la realización del trabajo de auditoría, incluidos quienes puedan preparar, revisar o influir directamente en la valoración del trabajo y conclusiones alcanzadas por las personas a que se refiere la letra a) anterior.
3. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 17.2.a) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entenderá que el auditor de cuentas o sociedad de auditoría no goza de la suficiente independencia cuando concurran en las personas a que se refiere el artículo 17.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas las circunstancias previstas en el artículo 13.c) de dicho texto refundido y siempre que por razón de la estructura y dimensión de la sociedad de auditoría, puedan existir unos vínculos o lazos próximos entre el auditor de cuentas firmante o sociedad de auditoría y aquellos auditores en los que concurren dichos vínculos, de modo que se pudiera concluir que el trabajo de auditoría o su resultado podría haber sido distinto del que se podría haber alcanzado de no haber existido dichos vínculos.
En todo caso, se entiende que concurren esos vínculos o lazos próximos cuando se den alguna de las siguientes circunstancias entre el auditor de cuentas firmante o sociedad de auditoría y el auditor de cuentas en quien concurren estos vínculos:
a) Cuando, no perteneciendo a la misma sociedad de auditoría, están vinculados directa o indirectamente mediante cualquier tipo de pacto o acuerdo de carácter profesional o relación de prestación de servicios entre sí o para terceros, cualquiera que sea la duración temporal.
b) Cuando pertenezcan o estén vinculados a una misma sociedad de auditoría que tenga menos de seis socios.
c) Cuando, perteneciendo o estando vinculados a una misma sociedad de auditoría, presten servicios, de forma permanente o esporádica, en la misma oficina, o en el mismo sector de actividad.
d) Cuando el auditor de cuentas en quien incurre los vínculos referidos tenga la responsabilidad directa de supervisión, gestión, valoración o de otra índole, a que se refiere el apartado 2.b) de este artículo.
Article 51. Incompatibilitats derivades de situacions que concorren en altres persones o entitats que pertanyen a la xarxa de l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
1. Als efectes del que disposa l’article 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que una entitat o persona forma part de la mateixa xarxa que l’auditor de comptes signant o la societat d’auditoria en nom de la qual s’efectua l’auditoria quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan formin part del mateix grup perquè concorren les relacions de control a què es refereix l’article 42 del Codi de comerç i d’acord amb les normes i presumpcions contingudes en els articles 2 i 3 de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.
b) Quan estiguin sotmeses a la mateixa unitat de decisió o en formin part, en els termes que preveu el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, en particular, el paràgraf 1r de la Norma d’elaboració dels comptes anuals 13a i l’apartat 24.5 del contingut de la memòria, així com les normes que es dictin en el seu desplegament.
c) Quan estiguin vinculades per l’existència de control conjunt o influència significativa en la seva gestió, d’acord amb els articles 4 i 5 de les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats aprovades mitjançant el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.
2. Als efectes del que disposa l’article 18.2, lletres a) i b), del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, cal atenir-se al que disposen els articles 49.1 i 50.3, respectivament.
Artículo 51. Incompatibilidades derivadas de situaciones que concurren en otras personas o entidades que pertenecen a la red del auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
1. A efectos de lo dispuesto en el artículo 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entenderá que una entidad o persona forma parte de la misma red que el auditor de cuentas firmante o la sociedad de auditoría en cuyo nombre se realiza la auditoría, cuando concurran alguna de las siguientes circunstancias:
a) Formen parte del mismo grupo por concurrir las relaciones de control a que se refiere el artículo 42 del Código de comercio, y de acuerdo con las normas y presunciones contenidas en los artículos 2 y 3 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas, aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.
b) Cuando estén sometidas o formen parte de la misma unidad de decisión, en los términos previstos en el Plan General de Contabilidad aprobado por el Real Decreto 1514/2007, de 16 de noviembre, en particular, el párrafo 1.º de la Norma de elaboración de las cuentas anuales 13.ª y el apartado 24.5 del contenido de la memoria, así como las normas que se dicten en su desarrollo.
c) Cuando estén vinculadas por la existencia de control conjunto o influencia significativa en su gestión, de acuerdo con los artículos 4 y 5 de las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas aprobadas mediante el Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre.
2. A los efectos de lo dispuesto en los artículos 18.2, letras a) y b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se estará respectivamente a lo dispuesto en los artículos 49.1 y 50.3, respectivamente.
Article 52. Pròrroga i revocació del contracte d’auditoria.
1. Una vegada ha finalitzat el període pel qual van ser contractats els auditors de comptes i les societats d’auditoria per realitzar l’auditoria de comptes, pot ser prorrogat expressament, fins i tot de manera successiva, per períodes màxims de fins a tres anys.
2. Perquè el contracte d’auditoria quedi tàcitament prorrogat per un termini de tres anys, l’auditor de comptes o societat d’auditoria i l’entitat auditada no hi han de manifestar la seva voluntat en contra abans que finalitzi l’últim exercici pel qual van ser inicialment contractats o anteriorment prorrogats, sense perjudici d’informar d’aquesta pròrroga en la junta general de socis. Això no eximeix del deure de comunicar aquest fet al Registre Mercantil corresponent al domicili social de l’entitat auditada, mitjançant acord o certificat subscrit per qui tingui competència legal o estatutària a l’entitat auditada, en un termini que no pot ultrapassar la data en què es presentin per a dipòsit els comptes anuals auditats corresponents a l’últim exercici del període contractat.
3. La rescissió del contracte d’auditoria o la revocació del nomenament d’auditor pels òrgans competents han d’estar originades per l’existència d’una causa justa, sense perjudici de les circumstàncies que puguin motivar la no-emissió de l’informe d’auditoria o la renúncia a continuar amb el contracte d’auditoria, en virtut del que preveu l’article 7. D’acord amb el que preveu l’article 19.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, les divergències d’opinions sobre tractaments comptables o procediments d’auditoria no són causa justa.
En els supòsits de rescissió del contracte d’auditoria o de revocació del nomenament d’auditor establerts a l’article 19.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes i en els articles 264.3 i 266 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, els auditors de comptes i les societats d’auditoria, així com les entitats auditades, han de comunicar aquesta circumstància a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en un termini de quinze dies des que s’hagi produït.
Artículo 52. Prórroga y revocación del contrato de auditoría.
1. Una vez ha finalizado el periodo por el que fueron contratados los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría para realizar la auditoría de cuentas, podrán ser prorrogados expresamente, incluso de forma sucesiva, por periodos máximos de hasta tres años.
2. Para que el contrato de auditoría quede tácitamente prorrogado por un plazo de tres años, el auditor de cuentas o sociedad de auditoría y la entidad auditada no deberán manifestar su voluntad en contrario antes de que finalice el último ejercicio por el que fueron inicialmente contratados o anteriormente prorrogados, sin perjuicio de la información de dicha prórroga en la Junta General de socios. Lo anterior no exime del deber de comunicar tal hecho en el Registro Mercantil correspondiente al domicilio social de la entidad auditada, mediante acuerdo o certificado suscrito por quien tenga competencia legal o estatutaria en la entidad auditada, en un plazo que no podrá ir más allá de la fecha en que se presenten para su depósito las cuentas anuales auditadas correspondientes al último ejercicio del periodo contratado.
3. La rescisión del contrato de auditoría o revocación del nombramiento de auditor por los órganos competentes deberán estar originados por la existencia de justa causa, sin perjuicio de las circunstancias que pudieran motivar la no emisión del informe de auditoría o la renuncia a continuar con el contrato de auditoría, en virtud de lo previsto en el artículo 7. Conforme a lo previsto en el artículo 19.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, las divergencias de opiniones sobre tratamientos contables o procedimientos de auditoría no son justa causa.
En los supuestos de rescisión del contrato de auditoría o de revocación del nombramiento de auditor establecidos en el artículo 19.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y en los artículos 264.3 y 266 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría, así como las entidades auditadas, deberán comunicar tal circunstancia al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en un plazo de quince días desde que ésa se haya producido.
Article 53. Rotació.
Als efectes del que preveu l’article 19.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, és obligatòria la rotació de l’auditor signant de l’informe d’auditoria dels comptes anuals consolidats quan transcorrin set anys des del primer any o exercici en què van ser auditats els comptes, i corresponguin al grup de societats que tingui la condició d’entitat d’interès públic o l’import net de la xifra de negocis del grup sigui superior a 50.000.000 d’euros.
En cas que, d’acord amb aquest article, l’auditor signant de l’informe d’auditoria dels comptes anuals consolidats hagi de fer la rotació o ser reemplaçat, i sigui així mateix l’auditor de comptes de l’entitat dominant que formula els esmentats comptes anuals consolidats, és igualment obligatòria la rotació en relació amb aquesta entitat dominant.
Artículo 53. Rotación.
A efectos de lo previsto en el artículo 19.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, será obligatoria la rotación del auditor firmante del informe de auditoría de las cuentas anuales consolidadas cuando transcurran siete años desde el primer año o ejercicio en que fueron auditadas dichas cuentas, y correspondan al grupo de sociedades que tenga la condición de entidad de interés público o el importe neto de la cifra de negocios del grupo sea superior a 50.000.000 de euros.
En el caso de que, de acuerdo con este artículo, el auditor firmante del informe de auditoría de las cuentas anuales consolidadas tuviera que rotar o ser reemplazado, y fuera asimismo el auditor de cuentas de la entidad dominante que formula las citadas cuentas anuales consolidadas, será igualmente obligatoria la rotación en relación con esta entidad dominante.
Article 54. Prohibicions posteriors a la finalització del treball d’auditoria.
1. D’acord amb l’article 20 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, durant els dos anys següents a la finalització del treball d’auditoria de comptes corresponent, els auditors de comptes signants de l’informe d’auditoria i les societats d’auditoria en nom de les quals es realitzi l’auditoria no poden formar part dels òrgans d’administració o de direcció de l’entitat auditada, ni ocupar un lloc de treball ni tenir interès financer directe o indirecte en l’entitat auditada, significatiu per a qualsevol de les parts, en els termes que preveu l’article 46.2 d’aquest Reglament.
Tampoc no es poden donar aquestes situacions en relació amb les entitats vinculades a l’entitat auditada en els termes que preveu l’article 48.2, lletres a) i b).
2. Als efectes del que preveu l’article 20.1.a) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, la prohibició prevista a l’apartat anterior s’estén igualment als socis, auditors o no, de la societat d’auditoria que tenen capacitat i possibilitat d’influir en la valoració i el resultat final del treball d’auditoria de comptes realitzat, de conformitat amb el que estableix l’article 50.2.
3. Als efectes del que disposa l’article 20.1.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que existeixen influències recíproques entre, d’una banda, els socis de la societat d’auditoria o auditors designats que han deixat de tenir vinculació o interès amb la societat d’auditoria abans d’incórrer en les prohibicions a què es refereix l’article esmentat i, d’altra banda, l’auditor de comptes signant o la societat d’auditoria en nom de la qual es va signar l’informe, que minven l’objectivitat d’aquests, quan es dóna qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Quan, sense pertànyer a la mateixa societat d’auditoria, els socis esmentats i l’auditor de comptes signant o la societat d’auditoria en nom de la qual es va signar l’informe estan vinculats directament o indirectament mitjançant qualsevol tipus de pacte o acord de caràcter professional o relació de prestació de serveis entre si o per a tercers, sigui quina sigui la durada temporal.
b) Quan els socis esmentats i l’auditor de comptes signant pertanyien o estaven vinculats a la societat d’auditoria en nom de la qual es va signar l’informe d’auditoria, sempre que aquesta tingués menys de sis socis.
c) Quan, havent pertangut o estat vinculats a una mateixa societat d’auditoria, prestaven serveis, de manera permanent o esporàdica, a la mateixa oficina o en el mateix sector d’activitat.
d) Quan els socis esmentats tinguin la responsabilitat directa de supervisió, gestió, valoració o d’una altra índole, a què es refereix l’article 50.2.b) d’aquest article.
Artículo 54. Prohibiciones posteriores a la finalización del trabajo de auditoría.
1. De acuerdo con el artículo 20 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, durante los dos años siguientes a la finalización del trabajo de auditoría de cuentas correspondiente, los auditores de cuentas firmantes del informe de auditoría y las sociedades de auditoría en cuyo nombre se realice la auditoría no podrán formar parte de los órganos de administración o de dirección de la entidad auditada, ni ocupar puesto de trabajo ni tener interés financiero directo o indirecto en la entidad auditada, significativo para cualquiera de las partes, en los términos previstos en el artículo 46.2 de este Reglamento.
Tampoco podrán concurrir dichas situaciones en relación con las entidades vinculadas a la entidad auditada en los términos previstos en el artículo 48.2, letras a) y b).
2. A los efectos de lo previsto en el artículo 20.1.a) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, la prohibición prevista en el apartado anterior se extenderá igualmente a los socios, auditores o no, de la sociedad de auditoría que tienen capacidad y posibilidad para influir en la valoración y resultado final del trabajo de auditoría de cuentas realizado, de conformidad con lo establecido en el artículo 50.2.
3. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 20.1.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entenderá que existen influencias recíprocas entre, de un lado, los socios de la sociedad de auditoría o auditores designados que han dejado de tener vinculación o interés con la sociedad de auditoría antes de incurrir en las prohibiciones a que se refiere el citado artículo y, de otro lado, el auditor de cuentas firmante o la sociedad de auditoría en cuyo nombre se firmó el informe, que merman la objetividad de éstos, cuando concurren cualquiera de las siguientes circunstancias:
a) Cuando, sin pertenecer a la misma sociedad de auditoría, los citados socios y el auditor de cuentas firmante o la sociedad de auditoría en cuyo nombre se firmó el informe, están vinculados directa o indirectamente mediante cualquier tipo de pacto o acuerdo de carácter profesional o relación de prestación de servicios entre sí o para terceros, cualquiera que sea la duración temporal.
b) Cuando los citados socios y el auditor de cuentas firmante pertenecían o estaban vinculados a la sociedad de auditoría en cuyo nombre se firmó el informe de auditoría, siempre y cuando ésta tenía menos de seis socios.
c) Cuando, habiendo pertenecido o estado vinculados a una misma sociedad de auditoría, prestaban servicios, de forma permanente o esporádica, en la misma oficina, o en el mismo sector de actividad.
d) Cuando los citados socios tengan la responsabilidad directa de supervisión, gestión, valoración o de otra índole, a que se refiere el artículo 50.2.b) de este artículo.
Secció 3a Fiança
Sección 3.ª Fianza
Article 55. Fiança.
1. La fiança a què es refereix l’article 23 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes s’ha de constituir en forma de dipòsit en efectiu, valors de deute públic, aval d’entitats financeres inscrites en els registres especials del Ministeri d’Economia i Hisenda i del Banc d’Espanya o assegurança de responsabilitat civil, i ha de garantir, fins al límit que resulti de l’aplicació dels apartats 2, 3 i 4 següents, el rescabalament de la responsabilitat personal i directa derivada dels danys i perjudicis econòmics que els auditors de comptes i les societats d’auditoria puguin causar, derivats de l’incompliment de les obligacions adquirides en l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, per les reclamacions que es plantegin abans que transcorri el termini de prescripció.
La fiança constituïda ha de ser suficient i, si s’escau, s’ha d’actualitzar per respondre en cada moment pel límit exigit en els apartats 2 i 3 següents, i s’ha de mantenir durant el termini en què es pugui exercitar l’acció de responsabilitat. En el cas de cessament de l’activitat d’auditoria de comptes, l’auditor de comptes o la societat d’auditoria han de mantenir també durant el mateix termini la fiança constituïda, i se’n pot sol·licitar la devolució una vegada transcorregut el termini esmentat.
2. La fiança per al primer any de l’activitat, que té caràcter de mínima en els successius, en el supòsit de les persones físiques és de 300.000 euros. Aquesta quantia, en el cas de les societats d’auditoria, s’ha de multiplicar per cada un dels socis d’aquestes, siguin o no auditors de comptes, i auditors de comptes designats per signar informes d’auditoria en nom de la societat, i també té el caràcter de mínima en els anys successius.
3. Una vegada transcorregut el primer any de l’activitat, la fiança mínima a què es refereix l’apartat anterior s’ha d’incrementar en el 30 per cent de la facturació que excedeixi la quantia equivalent a la de la fiança mínima i que correspongui a l’activitat d’auditoria de comptes de l’exercici anterior.
4. En cas que la fiança es constitueixi mitjançant una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil, individual o col·lectiva, cas en què s’ha d’aportar el certificat individual d’assegurança corresponent, aquesta ha de cobrir específicament la responsabilitat civil tal com es defineix a l’article 22 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i en els termes i condicions establerts en aquest article.
La cobertura s’ha d’efectuar de manera individualitzada per a cada assegurat i per a l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, i no són admissibles les clàusules que determinin una cobertura inferior al límit que resulti de l’aplicació dels apartats 2 i 3 anteriors per a cada sinistre amb independència que de manera conjunta es cobreixi el límit esmentat.
5. Els auditors de comptes o societats d’auditoria han de justificar anualment la vigència i suficiència de la fiança constituïda en el termini a què es refereix l’article 79.1. Així mateix, han de comunicar qualsevol circumstància que produeixi l’extinció, la pèrdua o la reducció de l’eficàcia de la fiança, així com qualsevol modificació introduïda en els termes inicialment pactats, en el termini de quinze dies a comptar des que s’esdevingui aquesta circumstància.
A l’efecte de verificar la vigència o suficiència de la fiança, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot fer les comprovacions oportunes.
6. La insuficiència de la fiança, sigui quina sigui la forma en què estigui constituïda, o la seva manca de vigència, si s’escau, és causa que impedeix automàticament l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes i comporta l’adscripció a la situació de no exercents per a les persones físiques i la baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes per a les societats, una vegada transcorreguts els tres mesos des que es va produir aquella circumstància o el termini per efectuar l’esmena requerida per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a què es refereix l’article 11.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i sense perjudici de la infracció que, si s’escau, es pugui cometre conforme al que preveu l’article 34.h del text refós esmentat.
7. La quantia i forma de la fiança a què es refereix aquest article pot ser modificada per ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda.
Artículo 55. Fianza.
1. La fianza a que se refiere el artículo 23 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas se constituirá en forma de depósito en efectivo, valores de deuda pública, aval de entidades financieras inscritas en los registros especiales del Ministerio de Economía y de Hacienda y del Banco de España o seguro de responsabilidad civil, y tendrá que garantizar, hasta el límite que resulte de la aplicación de los apartados 2, 3 y 4 siguientes, el resarcimiento de la responsabilidad personal y directa derivada de los daños y perjuicios económicos que los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría pudieran causar, derivados del incumplimiento de las obligaciones adquiridas en el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, por las reclamaciones que se planteen antes de que transcurra el plazo de prescripción.
La fianza constituida deberá ser suficiente y, en su caso, actualizarse para responder en cada momento por el límite exigido en los apartados 2 y 3 siguientes, y deberá mantenerse durante el plazo en el que pueda ejercitarse la acción de responsabilidad. En el caso de cese de la actividad de auditoría de cuentas, el auditor de cuentas o la sociedad de auditoría deberá mantener asimismo durante el citado plazo la fianza constituida, pudiendo solicitarse la devolución de la misma una vez transcurrido dicho plazo.
2. La fianza para el primer año de la actividad, que tendrá carácter de mínima en los sucesivos, en el supuesto de las personas físicas será de 300.000 euros. Dicha cuantía, en el caso de las sociedades de auditoría, se multiplicará por cada uno de los socios de la misma, sean o no auditores de cuentas, y auditores de cuentas designados para firmar informes de auditoría en nombre de la sociedad, teniendo, asimismo, el carácter de mínima en los años sucesivos.
3. Una vez transcurrido el primer año de la actividad, la fianza mínima a que se refiere el apartado anterior se incrementará en el 30 por ciento de la facturación que exceda de la cuantía equivalente a la de dicha fianza mínima y que corresponda a la actividad de auditoría de cuentas del ejercicio anterior.
4. En el caso de que la fianza se constituya mediante una póliza de seguro de responsabilidad civil, individual o colectiva, en cuyo caso se aportará el correspondiente certificado individual de seguro, éste deberá cubrir específicamente la responsabilidad civil tal y como se define en el artículo 22 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y en los términos y condiciones establecidos en este artículo.
La cobertura debe realizarse de forma individualizada para cada asegurado y para el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, sin que sean admisibles cláusulas que determinen una cobertura inferior al límite que resulte de aplicación de los apartados 2 y 3 anteriores para cada siniestro con independencia de que de forma conjunta se cubra dicho límite.
5. Los auditores de cuentas o sociedades de auditoría deberán justificar anualmente la vigencia y suficiencia de la fianza constituida en el plazo a que se refiere el artículo 79.1. Asimismo, deberán comunicar cualquier circunstancia que produzca la extinción, pérdida o la reducción de la eficacia de la fianza, así como cualquier modificación introducida en los términos inicialmente pactados, en el plazo de quince días a contar desde que acaeciera dicha circunstancia.
A los efectos de verificar la vigencia o suficiencia de la fianza, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá realizar las comprobaciones oportunas.
6. La insuficiencia de la fianza, cualquiera que sea la forma en que esté constituida, o su falta de vigencia, en su caso, será causa que automáticamente impedirá el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas y conllevará la adscripción a la situación de no ejercientes para las personas físicas y la baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas para las sociedades, una vez transcurridos los tres meses desde que se produjo tal circunstancia o el plazo para efectuar la subsanación requerida por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, a que se refiere el artículo 11.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y sin perjuicio de la infracción que, en su caso, pudiera cometerse conforme a lo previsto en el artículo 34.h de dicho texto refundido.
7. La cuantía y forma de la fianza a que se refiere el presente artículo podrá ser modificada por Orden del Ministerio de Economía y Hacienda.
Secció 4a Informació a requerir
Sección 4.ª Información a requerir
Article 56. Deure de requerir i subministrar informació.
Les entitats auditades estan obligades a facilitar tota la informació que sigui necessària per dur a terme els treballs d’auditoria de comptes; així mateix, el qui o els qui realitzin els treballs d’auditoria estan obligats a requerir tota la informació que necessitin per emetre l’informe d’auditoria.
En els casos en què els auditors de comptes o societats d’auditoria no hagin pogut obtenir la informació requerida i aquesta informació sigui rellevant per al desenvolupament del treball d’auditoria de comptes i per a l’emissió de l’informe, han de deixar constància documental del requeriment d’informació efectuat en els seus papers de treball, així com, si s’escau, de les respostes de l’entitat auditada al requeriment.
Artículo 56. Deber de requerir y suministrar información.
Las entidades auditadas estarán obligadas a facilitar cuanta información fuera necesaria para realizar los trabajos de auditoría de cuentas; asimismo, quien o quienes realicen dichos trabajos de auditoría estarán obligados a requerir cuanta información precisen para la emisión del informe de auditoría.
En los casos en que los auditores de cuentas o sociedades de auditoría no hubieran podido obtener la información requerida y dicha información fuese relevante para el desarrollo del trabajo de auditoría de cuentas y para la emisión del informe, deberán dejar constancia documental del requerimiento de información realizado en sus papeles de trabajo, así como, en su caso, de las respuestas de la entidad auditada a dicho requerimiento.
Secció 5a Deures de secret i custòdia
Sección 5.ª Deberes de secreto y custodia
Article 57. Deure de secret.
El deure de secret que preveu l’article 25 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes és aplicable fins i tot una vegada que s’hagin donat de baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes l’auditor de comptes o la societat d’auditoria com també els socis d’aquesta, o hagi cessat la vinculació amb els auditors de comptes o societats d’auditoria per part de les persones que van intervenir en la realització de l’auditoria.
Artículo 57. Deber de secreto.
El deber de secreto previsto en el artículo 25 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas será de aplicación incluso una vez que se hayan dado de baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas el auditor de cuentas o la sociedad de auditoría así como los socios de ésta, o haya cesado la vinculación con los auditores de cuentas o sociedades de auditoría por parte de las personas que intervinieron en la realización de la auditoría.
Article 58. Deure de conservació i custòdia.
1. Els auditors de comptes i les societats d’auditoria de comptes han de conservar i custodiar durant el termini de cinc anys, a comptar de la data de l’informe d’auditoria, la documentació referent a cada auditoria de comptes realitzada per ells, inclosos els papers de treball de l’auditor que constitueixin les proves i el suport de les conclusions que constin en l’informe. Si hi ha reclamació, judici o litigi en relació amb l’informe d’auditoria o en el qual la documentació corresponent a què es refereix aquest apartat pugui constituir element de prova, sempre que l’auditor de comptes o societat d’auditoria tingui coneixement d’aquesta circumstància, el termini s’estén fins a la resolució o sentència ferma, o finalització del procediment, o fins que hagin transcorregut cinc anys des de l’última comunicació o intervenció de l’auditor de comptes en relació amb el conflicte en qüestió.
Durant els terminis a què es refereix el paràgraf anterior, els auditors de comptes i les societats d’auditoria de comptes són responsables d’adoptar les mesures necessàries per a la salvaguarda i conservació de la documentació referent a cada treball d’auditoria de comptes.
2. L’obligació a què es refereix l’apartat anterior també és aplicable als auditors de comptes i societats d’auditoria que, conforme al que preveuen el text refós de la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament, siguin baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes.
3. La pèrdua o deteriorament de la documentació referent a cada auditoria de comptes, així com les seves raons, s’han de comunicar en un termini de deu dies, a comptar des del moment que es produeixi el fet, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Artículo 58. Deber de conservación y custodia.
1. Los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría de cuentas conservarán y custodiarán durante el plazo de cinco años, a contar desde la fecha del informe de auditoría, la documentación referente a cada auditoría de cuentas por ellos realizada, incluidos los papeles de trabajo del auditor que constituyan las pruebas y el soporte de las conclusiones que consten en el informe. En caso de existir reclamación, juicio o litigio en relación con el informe de auditoría o en el que la documentación correspondiente a que se refiere este apartado pudiera constituir elemento de prueba, siempre que el auditor de cuentas o sociedad de auditoría tenga conocimiento de tal circunstancia, el plazo se extenderá hasta la resolución o sentencia firme, o finalización del procedimiento, o hasta que hayan transcurrido cinco años desde la última comunicación o intervención del auditor de cuentas en relación con el conflicto en cuestión.
Durante los plazos a que se refiere el párrafo anterior, los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría de cuentas serán responsables de adoptar las medidas necesarias para la salvaguarda y conservación de la documentación referente a cada trabajo de auditoría de cuentas.
2. La obligación a que se refiere el apartado anterior también será de aplicación a los auditores de cuentas y sociedades de auditoría que, conforme a lo previsto en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y en el presente Reglamento, causen baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
3. La pérdida o deterioro de la documentación referente a cada auditoría de cuentas, deberá ser comunicada, así como sus razones, en un plazo de diez días, a contar desde el momento de producirse el hecho, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
Article 59. Protecció de dades de caràcter personal.
El tractament de dades de caràcter personal portat a terme pels auditors de comptes i societats d’auditoria com a conseqüència de l’exercici de la seva activitat, inclòs el de les dades contingudes en els documents o papers de treball utilitzats per a aquest fi, està sotmès al que disposen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i les seves disposicions de desplegament.
En la conservació de les dades a la qual es refereix l’article anterior, els auditors de comptes i societats d’auditoria han d’implantar les mesures de seguretat que preveu la normativa de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre.
En el supòsit en què els auditors de comptes i societats d’auditoria externalitzin els serveis de conservació i custòdia de la documentació, s’ha de donar compliment al que disposa l’article 12 de la Llei orgànica 15/1999.
Artículo 59. Protección de datos de carácter personal.
El tratamiento de datos de carácter personal llevado a cabo por los auditores de cuentas y sociedades de auditoría como consecuencia del ejercicio de su actividad, incluido el de los datos contenidos en los documentos o papeles de trabajo utilizados para tal fin, se encuentra sometido a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de protección de datos de carácter personal y sus disposiciones de desarrollo.
En la conservación de los datos a la que se refiere el artículo anterior, los auditores de cuentas y sociedades de auditoría implantarán las medidas de seguridad previstas en la normativa de desarrollo de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre.
En el supuesto en que los auditores de cuentas y sociedades de auditoría externalizase los servicios de conservación y custodia de la documentación deberá darse cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 12 de la Ley Orgánica 15/1999.
Secció 6a Informe anual de transparència
Sección 6.ª Informe anual de transparencia
Article 60. Informe anual de transparència.
1. L’informe anual de transparència és un document informatiu sobre aspectes essencials de l’estructura i activitat de l’auditor de comptes o societat d’auditoria que siguin rellevants per comprendre l’organització, el nivell d’activitat i els processos de control de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria a l’efecte de conèixer el compromís amb l’interès públic de la seva tasca.
S’ha de redactar de forma descriptiva, exposant fets objectius sense referència a opinions o judicis de valor que puguin orientar la visió que es pretén oferir.
2. L’informe anual de transparència s’ha de publicar dins els tres mesos següents a la finalització de l’any natural, en el cas del d’auditors de comptes, o de l’exercici econòmic en el cas de societats d’auditoria. Conforme al que disposa l’article 26 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’informe anual de transparència ha de contenir, com a mínim, la informació següent:
a) Quan es tracti d’una societat d’auditoria s’ha d’indicar la forma jurídica de la societat.
S’ha de descriure l’estructura de la propietat, amb indicació del percentatge de participació en el capital social i dels drets de vot que correspon a la totalitat dels socis auditors de comptes registrats en el Registre oficial d’auditors de comptes i als socis no auditors.
b) Quan la societat d’auditoria o l’auditor de comptes estiguin vinculats a les entitats o persones amb les quals formin una mateixa xarxa, s’ha d’incloure una descripció de les entitats i persones esmentades, així com de les circumstàncies, acords o clàusules estatutàries que regulin la vinculació.
c) Indicació de l’estructura dels òrgans de govern de la societat d’auditoria.
S’ha d’indicar la identitat dels membres, les funcions atribuïdes i els càrrecs que ocupen, si s’escau, dins de la societat, així com una descripció de les regles de funcionament de l’òrgan de govern.
d) Descripció del sistema de control de qualitat intern de l’auditor de comptes o la societat d’auditoria en relació amb l’activitat d’auditoria de comptes.
S’ha d’incloure un resum de l’estructura organitzativa encarregada de l’aplicació del sistema de control de qualitat intern, amb identificació del responsable, de la metodologia aplicada i de l’abast.
S’ha d’incloure una declaració de l’auditor de comptes o de l’òrgan d’administració de la societat d’auditoria sobre l’eficàcia del funcionament del sistema de control de qualitat. Així mateix, s’ha d’informar de la data en què s’ha dut a terme l’últim control de qualitat a què es refereix la secció tercera del capítol IV d’aquest Reglament.
e) Relació de les entitats d’interès públic per a les quals s’han fet treballs d’auditoria en l’últim exercici, amb indicació de l’exercici econòmic a què corresponen els comptes anuals o estats financers o altres documents comptables auditats.
f) Informació sobre els procediments i protocols d’actuació seguits per l’auditor de comptes o societat d’auditoria per garantir la independència, amb menció de les revisions internes del compliment del deure d’independència efectuades.
g) Informació sobre la política seguida per l’auditor de comptes o societat d’auditoria en relació amb la formació continuada.
S’ha d’informar sobre les activitats i cursos de formació continuada realitzats en l’últim exercici amb l’objectiu de mantenir i actualitzar els coneixements teòrics i habilitats necessaris per a l’exercici de la seva activitat, de conformitat amb el que disposa l’article 41.
h) Informació del volum total de la xifra anual de negocis, amb desglossament dels ingressos segons procedeixin de l’activitat d’auditoria de comptes o d’altres serveis prestats diferents d’aquesta activitat.
i) Informació sobre les bases per a retribució dels socis, amb indicació dels criteris pels quals es determinen les retribucions fixes i variables, si és procedent, i la seva relació amb la consecució dels objectius de qualitat.
3. Mitjançant resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes es pot desplegar el contingut i l’estructura de l’informe de transparència.
4. El que disposa aquest article també és aplicable quan un auditor de comptes o societat d’auditoria publiqui voluntàriament l’informe anual de transparència. En aquest cas, la publicació de l’informe s’ha de fer almenys durant tres anys consecutius.
Artículo 60. Informe anual de transparencia.
1. El informe anual de transparencia es un documento informativo sobre aspectos esenciales de la estructura y actividad del auditor de cuentas o sociedad de auditoría que sean relevantes para comprender la organización, nivel de actividad y procesos de control del auditor de cuentas o de la sociedad de auditoría a los efectos de conocer el compromiso con el interés público de su labor.
Será redactado de forma descriptiva, exponiendo hechos objetivos sin referencia a opiniones o juicios de valor que pudieran orientar la visión que se pretende ofrecer.
2. El informe anual de transparencia deberá publicarse en los tres meses siguientes a la finalización del año natural, en el caso del de auditores de cuentas, o del ejercicio económico en el de sociedades de auditoría. Conforme a lo dispuesto en el artículo 26 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el informe anual de transparencia contendrá, al menos, la siguiente información:
a) Cuando se trate de una sociedad de auditoría se indicará la forma jurídica de la sociedad.
Se describirá la estructura de la propiedad, con indicación del porcentaje de participación en el capital social y de los derechos de voto que corresponde a la totalidad de los socios auditores de cuentas registrados en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas y a los socios no auditores.
b) Cuando la sociedad de auditoría o el auditor de cuentas estén vinculados a las entidades o personas con las que formen una misma red, se deberá incluir una descripción de dichas entidades y personas, así como de las circunstancias, acuerdos o cláusulas estatutarias que regulen dicha vinculación.
c) Indicación de la estructura de los órganos de gobierno de la sociedad de auditoría.
Se indicará la identidad de sus miembros, las funciones atribuidas y los cargos que desempeñan, en su caso, dentro de la sociedad, así como una descripción de las reglas de funcionamiento del órgano de gobierno.
d) Descripción del sistema de control de calidad interno del auditor de cuentas o la sociedad de auditoría en relación con la actividad de auditoría de cuentas.
Deberá incluirse un resumen de la estructura organizativa encargada de la aplicación del sistema de control de calidad interno, con identificación de su responsable, de la metodología aplicada y de su alcance.
Se incluirá una declaración del auditor de cuentas o del órgano de administración de la sociedad de auditoría sobre la eficacia del funcionamiento del sistema de control de calidad. Deberá informarse, asimismo, de la fecha en que ha sido realizado el último control de calidad a que se refiere la Sección Tercera del capítulo IV de este Reglamento.
e) Relación de las entidades de interés público para las que se han realizado trabajos de auditoría en el último ejercicio, con indicación del ejercicio económico al que corresponden las cuentas anuales o estados financieros u otros documentos contables auditados.
f) Información sobre los procedimientos y protocolos de actuación seguidos por el auditor de cuentas o sociedad de auditoría para garantizar su independencia, con mención de las revisiones internas del cumplimiento del deber de independencia realizadas.
g) Información sobre la política seguida por el auditor de cuentas o sociedad de auditoría en relación con la formación continuada.
Se informará sobre las actividades y cursos de formación continuada realizados en el último ejercicio con el objeto de mantener y actualizar los conocimientos teóricos y habilidades necesarios para el desarrollo de su actividad, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 41.
h) Información de volumen total de la cifra anual de negocios, con desglose de los ingresos según procedan de la actividad de auditoría de cuentas o de otros servicios prestados distintos a dicha actividad,
i) Información sobre las bases para retribución de los socios, con indicación de los criterios por los que se determinan las retribuciones fijas y variables, si procede, y su relación con la consecución de los objetivos de calidad.
3. Mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas se podrá desarrollar el contenido y la estructura del informe de transparencia.
4. Lo dispuesto en este artículo será de aplicación igualmente cuando un auditor de cuentas o sociedad de auditoría voluntariamente publique el informe anual de transparencia. En tal caso, la publicación de dicho informe deberá realizarse al menos durante tres años consecutivos.
CAPÍTOL IV
Del control de l’activitat d’auditoria de comptes
CAPÍTULO IV
Del control de la actividad de auditoría de cuentas
Secció 1a Disposicions generals
Sección 1.ª Disposiciones generales
Article 61. Finalitat i naturalesa del control de l’activitat d’auditoria de comptes.
1. Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes exercir d’ofici el control de l’activitat d’auditoria de comptes a través de les actuacions de control tècnic o investigacions i de control de qualitat o inspeccions, amb la finalitat de comprovar que l’auditor de comptes o societat d’auditoria en l’exercici de la seva activitat se subjecta a la normativa reguladora d’aquesta activitat.
2. L’exercici del control de l’activitat està orientat al compliment dels objectius que s’indiquen a les seccions segona i tercera d’aquest capítol, dedicades, respectivament, a les actuacions de control tècnic i de control de qualitat.
3. La iniciació de les actuacions de control de l’activitat no pressuposa l’existència d’irregularitats per part de l’auditor o societat d’auditoria investigat o inspeccionat.
Artículo 61. Finalidad y naturaleza del control de la actividad de auditoría de cuentas.
1. Corresponde al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas ejercer de oficio el control de la actividad de auditoría de cuentas a través de las actuaciones de control técnico o investigaciones y de control de calidad o inspecciones, con la finalidad de comprobar que el auditor de cuentas o sociedad de auditoría en el ejercicio de su actividad se sujeta a la normativa reguladora de dicha actividad.
2. El ejercicio del control de la actividad está orientado al cumplimiento de los objetivos que se indican en las secciones segunda y tercera de este capítulo, dedicadas, respectivamente, a las actuaciones de control técnico y de control de calidad.
3. La iniciación de las actuaciones de control de la actividad no presupone la existencia de irregularidades por parte del auditor o sociedad de auditoría investigado o inspeccionado.
Article 62. Normativa aplicable.
Les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes es regeixen pel que disposa específicament sobre aquesta matèria la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i, si no, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Artículo 62. Normativa aplicable.
Las actuaciones de control de la actividad de auditoría de cuentas se regirán por lo dispuesto específicamente sobre esta materia en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas y, en su defecto, en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Article 63. Abast del control de l’activitat d’auditoria de comptes.
1. Tots els auditors de comptes i societats d’auditoria inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes estan sotmesos a les actuacions de control de la seva activitat d’acord amb els criteris del pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes, a què es refereix l’article 64.
2. El control de l’activitat d’auditoria es pot referir al sistema de control de qualitat intern dels auditors i societats d’auditoria, a determinats aspectes de l’activitat d’auditoria o a treballs concrets d’auditoria, considerats totalment o referits a parts específiques d’aquests.
Artículo 63. Alcance del control de la actividad de auditoría de cuentas.
1. Todos los auditores de cuentas y sociedades de auditoría inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas están sometidos a las actuaciones de control de su actividad de acuerdo con los criterios del plan de control de la actividad de auditoría de cuentas, al que se refiere el artículo 64
2. El control de la actividad de auditoría podrá referirse al sistema de control de calidad interno de los auditores y sociedades de auditoría, a determinados aspectos de la actividad de auditoría, o a trabajos concretos de auditoría, considerados en su totalidad o referidos a partes específicas de ellos.
Article 64. Pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes.
1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, considerant els mitjans tècnics i humans disponibles, ha d’elaborar anualment un pla de control de l’activitat d’auditoria de comptes, que ha de comprendre els plans de control tècnic i de control de qualitat.
2. El pla de control tècnic ha de disposar la realització de les investigacions en funció dels criteris següents:
a) Resultats o altra informació que resulti de les actuacions de control de qualitat.
b) Dades objectives que resultin de la informació subministrada a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pels auditors de comptes i societats d’auditoria.
c) Dades obtingudes a través de denúncies o de qualsevol altre tipus d’informació que pugui conèixer l’Institut, incloses les procedents de les corporacions de dret públic representatives d’auditors i d’altres organismes o institucions públiques.
El pla de control tècnic pot ser revisat quan ho aconselli l’existència de fets que suposin modificacions rellevants en la informació disponible per a la configuració del pla, fets que derivin de modificacions en la legislació d’auditoria de comptes, els que provoquin o generin desconfiança en la informació econòmica financera que han de subministrar les empreses o entitats i d’aquells derivats de possibles riscos existents no previstos en el moment d’elaborar-lo.
3. El pla de control de qualitat ha de programar la realització de les inspeccions als auditors i societats d’auditoria considerant els principis rectors d’aquestes actuacions establerts a l’article 74 i atenent les necessitats de seguiment del compliment dels requeriments de millora.
4. El pla de control de l’activitat l’aprova el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, una vegada sotmès a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, i s’ha de publicar en l’informe a què es refereix l’apartat següent. En cas que no es pugui adoptar o emetre el pla, queda prorrogat el corresponent a l’exercici immediatament anterior, sempre que la pròrroga no contravingui la periodicitat mínima de revisions de control de qualitat prevista.
5. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’incloure en l’informe a què es refereix la disposició addicional setena d’aquest Reglament el pla anual de control de l’activitat d’auditoria de comptes, els resultats de l’execució dels plans de control tècnic i de control de qualitat i les conclusions obtingudes del sistema de control.
Artículo 64. Plan de control de la actividad de auditoría de cuentas.
1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, considerando los medios técnicos y humanos disponibles, elaborará anualmente un plan de control de la actividad de auditoría de cuentas, que comprenderá los planes de control técnico y de control de calidad.
2. El plan de control técnico dispondrá la realización de las investigaciones en función de los siguientes criterios:
a) Resultados u otra información que resulte de las actuaciones de control de calidad.
b) Datos objetivos que resulten de la información suministrada al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas por los auditores de cuentas y sociedades de auditoría.
c) Datos obtenidos a través de denuncias o de cualquier otro tipo de información que pueda conocer el Instituto, incluidas las procedentes de las corporaciones de derecho público representativas de auditores y de otros organismos o instituciones públicas.
El plan de control técnico podrá ser revisado cuando así lo aconseje la existencia de hechos que supongan modificaciones relevantes en la información disponible para la configuración del plan, hechos que deriven de modificaciones en la legislación de auditoría de cuentas, los que provoquen o generen desconfianza en la información económico financiera que deben suministrar las empresas o entidades y de aquellos derivados de posibles riesgos existentes no contemplados en el momento de la elaboración del mismo.
3. El plan de control de calidad programará la realización de las inspecciones a los auditores y sociedades de auditoría considerando los principios rectores de estas actuaciones establecidos en el artículo 74, y atendiendo a las necesidades de seguimiento del cumplimiento de los requerimientos de mejora.
4. El plan de control de la actividad será aprobado por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, una vez sometido a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, y publicado en el informe a que se refiere el apartado siguiente. En el caso en que no pudiese adoptarse o emitirse el citado Plan, quedará prorrogado el correspondiente al ejercicio inmediatamente anterior, siempre y cuando dicha prórroga no contravenga la periodicidad mínima de revisiones de control de calidad prevista.
5. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas incluirá en el informe a que se refiere la disposición adicional séptima de este Reglamento el plan anual de control de la actividad de auditoría de cuentas, los resultados de la ejecución de los planes de control técnico y de control de calidad y las conclusiones alcanzadas del sistema de control.
Article 65. Facultats per a l’exercici de les actuacions de control.
1. En l’exercici de l’activitat de control de l’activitat d’auditoria de comptes, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot requerir i examinar, a més dels papers de treball, qualsevol llibre, registre, document, amb qualsevol suport, o informació que, d’acord amb la finalitat perseguida, l’Institut consideri necessària per al compliment adequat de les seves competències, i a la qual és aplicable el que estableix l’article 58. L’auditor de comptes o societat d’auditoria i, si s’escau, les entitats a què es refereixen els articles 17 i 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, estan obligats a facilitar-la, així com a col·laborar amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en les activitats de control esmentades.
L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i els empleats públics que prestin serveis en aquest Institut queden subjectes, en tot cas, a l’obligació de mantenir el secret de tota la informació que coneguin en l’exercici d’aquesta activitat.
2. Les corporacions de dret públic representatives d’auditors i els qui, conforme a la disposició addicional tercera del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, participin en l’execució del control de qualitat disposen, en l’exercici d’aquesta funció, de les mateixes facultats i obligacions que el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a què es refereix l’apartat anterior.
Artículo 65. Facultades para el ejercicio de las actuaciones del control.
1. En el desarrollo de la actividad de control de la actividad de auditoría de cuentas, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá requerir y examinar, además de los papeles de trabajo, cualquier libro, registro, documento, cualquiera que sea su soporte, o información que, de acuerdo con la finalidad perseguida, dicho Instituto estime necesaria para el adecuado cumplimiento de sus competencias, y a la que será de aplicación lo establecido en el artículo 58. El auditor de cuentas o sociedad de auditoría y, en su caso, las entidades a las que se refieren los artículos 17 y 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, estarán obligados a facilitarla, así como a colaborar con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en dichas actividades de control.
El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas y los empleados públicos que presten servicios en dicho Instituto quedarán, en todo caso, sujetos a la obligación de mantener el secreto de cuanta información conozcan en el ejercicio de tal actividad.
2. Las corporaciones de derecho público representativas de auditores y quienes, conforme a la disposición adicional tercera del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, participen en la ejecución del control de calidad dispondrán, en el ejercicio de dicha función, de las mismas facultades y obligaciones que el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas a que se refiere el apartado anterior.
Article 66. Iniciació de les actuacions de control.
1. Els controls de l’activitat d’auditoria de comptes s’inicien d’ofici per acord del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, en el marc del pla de control a què es refereix l’article 64.
2. L’acord d’inici ha d’indicar l’objecte i l’abast de les actuacions de control, en els termes que preveuen els articles 71 i 75. Així mateix, ha de designar la persona o persones encarregades de dur a terme les actuacions de control.
Aquest acord es pot adoptar de manera individualitzada, per a un auditor o societat d’auditoria, o de manera conjunta, per a diversos auditors o societats d’auditoria. La comunicació de la data d’inici a l’auditor de comptes o societat d’auditoria l’ha d’efectuar el personal designat per a la investigació o inspecció corresponent.
3. Amb caràcter previ a l’acord d’inici del control, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot portar a terme les actuacions necessàries per determinar, amb els mitjans disponibles al seu abast, els fets o circumstàncies dels quals hagi tingut coneixement per qualsevol mitjà i que puguin ser causa d’un acord d’inici de control.
Artículo 66. Iniciación de las actuaciones de control.
1. Los controles de la actividad de auditoría de cuentas se iniciarán de oficio por acuerdo del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el marco del plan de control, al que se refiere el artículo 64.
2. El acuerdo de inicio indicará el objeto y alcance de las actuaciones de control, en los términos previstos en los artículos 71 y 75. Asimismo, deberá designar la persona o personas encargadas de la realización de las actuaciones de control.
Este acuerdo podrá adoptarse de forma individualizada, para un auditor o sociedad de auditoría, o de forma conjunta, para varios auditores o sociedades de auditoría. La comunicación de la fecha de inicio al auditor de cuentas o sociedad de auditoría se efectuará por el personal designado para la investigación o inspección correspondiente.
3. Con carácter previo al acuerdo de inicio del control, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá realizar las actuaciones necesarias para determinar, con los medios disponibles a su alcance, los hechos o circunstancias de los que haya tenido conocimiento por cualquier medio y que pudieran ser causa de un acuerdo de inicio de control.
Article 67. Desenvolupament de les actuacions de control.
1. L’auditor de comptes o societat d’auditoria ha de posar a disposició del personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designat a aquest efecte, o remetre-li, en el termini que s’estableixi en cada cas, la totalitat dels papers de treball i, si s’escau, els llibres, registres i la documentació o informació que, atenent la finalitat perseguida, se li requereixi. Quan la informació estigui en suports informàtics, s’han de posar a disposició de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes els mitjans adequats que possibilitin l’examen i verificació d’aquesta informació.
En els controls de l’activitat d’auditoria de comptes, s’entén que no hi ha més documentació i informació, en relació amb la prèviament requerida per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que l’aportada per l’auditor de comptes o societat d’auditoria. A aquest efecte s’han d’identificar mitjançant diligència els papers de treball o la documentació lliurada o remesa.
2. En el desenvolupament de les actuacions de control, es pot requerir a l’auditor de comptes o societat d’auditoria sotmesos a actuacions de control que facin els aclariments o explicacions sobre els papers de treball o la resta de documents aportats que es considerin oportuns.
3. En qualsevol moment del desenvolupament de les actuacions de control, l’auditor de comptes o societat d’auditoria sotmesos a control poden sol·licitar informació sobre l’estat de tramitació d’aquestes actuacions.
Artículo 67. Desarrollo de las actuaciones de control.
1. El auditor de cuentas o sociedad de auditoría deberá poner a disposición o remitir al personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designado a tal efecto, en el plazo que se establezca en cada caso, la totalidad de los papeles de trabajo y, en su caso, los libros, registros, la documentación o información que, atendiendo a la finalidad perseguida, se le requiera. Cuando la información se hallara en soportes informáticos, se deberán poner a disposición del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas los medios adecuados que posibiliten el examen y verificación de dicha información.
En los controles de la actividad de auditoría de cuentas, se entenderá que no existe más documentación e información, en relación con la previamente requerida por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, que la aportada por el auditor de cuentas o sociedad de auditoría. A tal efecto se procederá mediante diligencia a identificar los papeles de trabajo o documentación entregada o remitida.
2. En el desarrollo de las actuaciones de control, se podrá requerir al auditor de cuentas o sociedad de auditoría sometidos a actuaciones de control que realicen las aclaraciones o explicaciones sobre los papeles de trabajo o el resto de documentos aportados que se estimen oportunas.
3. En cualquier momento del desarrollo de las actuaciones de control, el auditor de cuentas o sociedad de auditoría sometidos a control podrán solicitar información sobre el estado de tramitación de estas actuaciones.
Article 68. Lloc i horari de les actuacions de control.
Les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes s’han de dur a terme en els llocs i horaris assenyalats a l’article 28.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Quan les actuacions de control de l’activitat s’efectuïn en el domicili social, agències, sucursals, delegacions, oficines, locals o en qualsevol altre lloc on s’exerceixi l’activitat de l’auditor de comptes o societat d’auditoria sotmesos a actuacions de control o es trobi la documentació requerida i, si s’escau, de les entitats a les quals es refereixen els articles 17 i 18 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aquestes han de posar a disposició del personal designat per executar-les l’espai físic i els mitjans auxiliars necessaris per facilitar la realització de les actuacions esmentades.
Artículo 68. Lugar y horario de las actuaciones de control.
Las actuaciones de control de la actividad de auditoría de cuentas se desarrollarán en los lugares y horarios señalados en el artículo 28.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Cuando las actuaciones de control de la actividad se efectúen en el domicilio social, agencias, sucursales, delegaciones, oficinas, locales, o en cualquier otro lugar donde se desarrolle la actividad del auditor de cuentas o sociedad de auditoría sometidos a actuaciones de control o se encuentre la documentación requerida, y en su caso de las entidades a las que se refieren los artículos 17 y 18 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, éstas pondrán a disposición del personal designado para ejecutarlas el espacio físico y los medios auxiliares necesarios para facilitar la realización de las citadas actuaciones.
Articulo 69. Documentació de les actuacions de control.
1. Les actuacions de control de l’activitat d’auditoria de comptes s’han de documentar, principalment, en comunicacions, diligències i informes.
2. Les comunicacions són els documents a través dels quals es notifica l’inici de les actuacions o altres fets o circumstàncies relatives al seu desenvolupament o s’efectuen requeriments d’informació o altres sol·licituds als auditors de comptes i societats d’auditoria.
3. Les diligències són documents que s’estenen per fer constar fets, requeriments o manifestacions de les persones amb les quals es porten a terme les actuacions. Les comunicacions es poden incorporar al contingut de les diligències que s’estenguin.
De les diligències que s’estenguin, se n’ha de lliurar un exemplar a la persona amb qui s’entenguin les actuacions. Si aquesta es nega a rebre-la, se li ha de trametre per qualsevol dels mitjans admesos en dret, i si es nega a signar la diligència, o no pot, s’ha de fer constar aquesta circumstància a la mateixa diligència, sense perjudici de lliurar-li a aquesta persona el duplicat corresponent.
4. Els informes de control contenen els resultats de les actuacions de control tècnic o de control de qualitat portades a terme.
Articulo 69. Documentación de las actuaciones de control.
1. Las actuaciones de control de la actividad de auditoría de cuentas se documentarán, principalmente, en comunicaciones, diligencias e informes.
2. Las comunicaciones son los documentos a través de los cuales se notifica el inicio de las actuaciones u otros hechos o circunstancias relativas al desarrollo de las mismas o se efectúan requerimientos de información u otras solicitudes a los auditores de cuentas y sociedades de auditoría.
3. Las diligencias son documentos que se extienden para hacer constar hechos, requerimientos o manifestaciones de las personas con las que se realizan las actuaciones. Las comunicaciones podrán incorporarse al contenido de las diligencias que se extiendan.
De las diligencias que se extiendan se entregará un ejemplar a la persona con quien se entiendan las actuaciones. Si ésta se negare a recibirla, se le remitirá por cualquiera de los medios admitidos en Derecho, y si se negare a firmar la diligencia, o no pudiera, se hará constar en la misma esta circunstancia, sin perjuicio de la entrega a dicha persona del duplicado correspondiente.
4. Los informes de control contendrán los resultados de las actuaciones de control técnico o de control de calidad llevadas a cabo.
Secció 2a Actuacions de control tècnic
Sección 2.ª Actuaciones de control técnico
Article 70. Definició i objecte de les actuacions de control tècnic.
Conforme al que disposa l’article 28.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, el control tècnic consisteix en la investigació de determinats treballs d’auditoria de comptes o aspectes de l’activitat d’auditoria, a fi i efecte de determinar fets o circumstàncies que puguin suposar la manca de conformitat de l’activitat d’auditoria o dels treballs d’auditoria amb el que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Les investigacions es poden referir a determinats aspectes de l’activitat d’auditoria de comptes o a treballs concrets d’auditoria, considerats totalment o referits a parts específiques d’aquest, i les ha de portar a terme el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes designat a aquest efecte.
Artículo 70. Definición y objeto de las actuaciones de control técnico.
Conforme a lo dispuesto en el artículo 28.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el control técnico consistirá en la investigación de determinados trabajos de auditoría de cuentas o aspectos de la actividad de auditoría, al objeto de determinar hechos o circunstancias que puedan suponer la falta de conformidad de la actividad de auditoría o de los trabajos de auditoría con lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
Las investigaciones podrán referirse a determinados aspectos de la actividad de auditoría de cuentas o a trabajos concretos de auditoría, considerados en su totalidad o referidos a partes específicas del mismo, y se realizarán por el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas designado a tal efecto.
Article 71. Abast de les actuacions de control tècnic.
D’acord amb la finalitat prevista a l’article 28.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, en les actuacions de control tècnic el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot utilitzar les tècniques i procediments que es considerin més apropiats a les circumstàncies i amb l’abast necessari en cada cas per determinar l’existència o no de fets o circumstàncies que puguin suposar un incompliment de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
Artículo 71. Alcance de las actuaciones de control técnico.
De acuerdo con la finalidad prevista en el artículo 28.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, en las actuaciones de control técnico podrán utilizarse por el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas las técnicas y procedimientos que se consideren más apropiadas a las circunstancias y con el alcance necesario en cada caso para determinar la existencia o no de hechos o circunstancias que puedan suponer un incumplimiento de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
Article 72. Finalització de les actuacions de control tècnic.
1. Les investigacions s’han de documentar amb l’emissió d’un informe, que s’ha de trametre a l’auditor de comptes o societat d’auditoria perquè, si s’escau, hi faci les al·legacions que consideri oportunes en un termini de quinze dies.
L’informe, tenint en compte l’abast i l’extensió de les actuacions realitzades, ha de contenir com a mínim la descripció de les verificacions i revisions efectuades i les conclusions generals obtingudes, i ha de destacar, si s’escau, els possibles incompliments detectats de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
2. Transcorregut el termini a què es refereix l’apartat anterior i una vegada analitzades, si s’escau, les al·legacions presentades, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’adoptar un acord, que ha de contenir alguna de les decisions següents:
a) L’arxivament de les actuacions de control tècnic, sense cap altre tràmit.
b) La iniciació del procediment sancionador corresponent, quan de les actuacions realitzades es dedueixin indicis de la comissió d’alguna de les infraccions tipificades en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
3. La decisió del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a què es refereix l’apartat 2 anterior, s’ha de notificar a l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
Artículo 72. Finalización de las actuaciones de control técnico.
1. Las investigaciones se documentarán con la emisión de un informe, que se remitirá al auditor de cuentas o sociedad de auditoría para que, en su caso, realice las alegaciones que considere oportunas en un plazo de quince días.
Dicho informe, considerando el alcance y la extensión de las actuaciones realizadas, contendrá, al menos, la descripción de las verificaciones y revisiones realizadas, y las conclusiones generales alcanzadas, resaltando, en su caso, los posibles incumplimientos detectados de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
2. Trascurrido el plazo a que se refiere el apartado anterior y una vez analizadas, en su caso, las alegaciones presentadas, el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas adoptará un acuerdo, que contendrá alguna de las decisiones siguientes:
a) El archivo de las actuaciones de control técnico, sin más trámite.
b) La iniciación del procedimiento sancionador correspondiente, cuando de las actuaciones realizadas se deduzcan indicios de la comisión de alguna de las infracciones tipificadas en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
3. La decisión del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, a que se refiere el apartado 2 anterior, se notificará al auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
Secció 3a Actuacions de control de qualitat
Sección 3.ª Actuaciones de control de calidad
Article 73. Definició i objecte de les actuacions de control de qualitat.
Conforme al que disposa l’article 28.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, el control de qualitat consisteix en la inspecció o revisió periòdica dels auditors de comptes i societats d’auditoria, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels treballs d’auditoria, principalment mitjançant la formulació de requeriments de millora.
Artículo 73. Definición y objeto de las actuaciones de control de calidad.
Conforme a lo dispuesto en el artículo 28.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el control de calidad consistirá en la inspección o revisión periódica de los auditores de cuentas y sociedades de auditoría, cuyo objetivo es mejorar la calidad de los trabajos de auditoría, principalmente mediante la formulación de requerimientos de mejora.
Article 74. Principis rectors de les actuacions de control de qualitat.
1. Les inspeccions s’ordenen pels principis de generalitat i periodicitat i tenen caràcter preventiu.
En compliment dels principis esmentats, tots els auditors de comptes en la situació d’exercents i societats d’auditoria s’han de sotmetre a una revisió de control de qualitat de manera periòdica. La periodicitat és d’una vegada, almenys, cada tres anys, respecte dels auditors de comptes i societats d’auditoria que realitzin treballs d’auditoria a les entitats considerades d’interès públic a què es refereix l’article 15. La resta d’auditors de comptes en la situació d’exercents i societats d’auditoria s’han de sotmetre a revisió de control de qualitat una vegada, almenys, cada sis anys. La direcció i supervisió i, si s’escau, execució de les revisions de control de qualitat correspon al personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Les inspeccions es poden fer amb una periodicitat inferior a l’establerta en el paràgraf anterior quan, segons el parer de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, la dimensió de l’activitat de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria o el volum de l’activitat d’auditoria o altres circumstàncies ho requereixin.
2. En virtut del seu caràcter preventiu, les inspeccions, en cap cas, han d’anar dirigides a determinar fets o circumstàncies que puguin constituir infraccions a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes i han de donar lloc a la formulació de requeriments de millora.
3. Quan s’acordi l’execució de les inspeccions amb les corporacions de dret públic representatives d’auditors o amb tercers en els termes que estableix la disposició addicional tercera del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’ha de garantir el principi d’independència dels qui efectuen les inspeccions respecte dels auditors o societats d’auditoria objecte del control de qualitat.
Artículo 74. Principios rectores de las actuaciones de control de calidad.
1. Las inspecciones se ordenarán por los principios de generalidad y periodicidad y tendrán carácter preventivo.
En cumplimiento de dichos principios, todos los auditores de cuentas en la situación de ejercientes y sociedades de auditoría serán sometidos a una revisión de control de calidad de forma periódica. Dicha periodicidad será de una vez, al menos, cada tres años, respecto de los auditores de cuentas y sociedades de auditoría que realicen trabajos de auditoría a las entidades consideradas de interés público a que se refiere el artículo 15. El resto de auditores de cuentas en la situación de ejercientes y sociedades de auditoría serán sometidos a revisión de control de calidad una vez, al menos, cada seis años. La dirección y supervisión y, en su caso, ejecución de dichas revisiones de control de calidad corresponderá al personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
Las inspecciones podrán realizarse con una periodicidad inferior a la establecida en el párrafo anterior cuando, a juicio del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, la dimensión de la actividad del auditor de cuentas o de la sociedad de auditoría o el volumen de la actividad de auditoría u otras circunstancias lo requieran.
2. En virtud de su carácter preventivo, las inspecciones, en ningún caso, irán dirigidas a la determinación de hechos o circunstancias que puedan constituir infracciones a la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas y darán lugar a la formulación de requerimientos de mejora.
3. Cuando se acuerde la ejecución de las inspecciones con las corporaciones de derecho público representativas de auditores o con terceros en los términos establecidos en la disposición adicional tercera del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se deberá garantizar el principio de independencia de quienes realizan las inspecciones respecto de los auditores o sociedades de auditoría objeto del control de calidad.
Article 75. Abast de les actuacions de control de qualitat.
1. Les inspeccions han de comprendre, com a mínim, la verificació del sistema de control de qualitat intern dels auditors de comptes i de les societats d’auditoria, la revisió dels procediments documentats en els arxius d’auditoria, amb la finalitat de comprovar la implementació adequada d’aquest sistema de control, així com la revisió i verificació, si s’escau, de l’informe anual de transparència a què es refereix l’article 26 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Les inspeccions es poden fer amb un abast general o parcial.
3. La millora de la qualitat del sistema de control intern dels auditors i societats d’auditoria s’ha de procurar mitjançant la formulació de requeriments de millora, en els termes establerts a l’article següent.
Artículo 75. Alcance de las actuaciones de control de calidad.
1. Las inspecciones comprenderán, al menos, la verificación del sistema de control de calidad interno de los auditores de cuentas y de las sociedades de auditoría, la revisión de los procedimientos documentados en los archivos de auditoría, con la finalidad de comprobar la adecuada implementación de dicho sistema de control, así como la revisión y verificación, en su caso, del informe anual de transparencia a que se refiere el artículo 26 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Las inspecciones podrán realizarse con un alcance general o parcial.
3. La mejora de la calidad del sistema de control interno de los auditores y sociedades de auditoría se procurará mediante la formulación de requerimientos de mejora, en los términos establecidos en el artículo siguiente.
Article 76. Finalització de les actuacions de control de qualitat.
1. Les inspeccions s’han de documentar amb l’emissió d’un informe de caràcter provisional, que s’ha de trametre a l’auditor de comptes o societat d’auditoria perquè, si s’escau, hi faci les al·legacions que consideri oportunes en un termini no inferior a quinze dies.
Aquest informe, considerant l’abast i l’extensió de les actuacions dutes a terme, ha de contenir com a mínim la descripció de les verificacions i revisions efectuades, les conclusions generals obtingudes, destacant, si s’escau, les deficiències detectades en el sistema de control de qualitat intern de l’auditor de comptes o societat d’auditoria i, si escau, els requeriments provisionals de millora.
2. Transcorregut el termini a què es refereix l’apartat anterior i una vegada analitzades, si s’escau, les al·legacions presentades, s’ha d’emetre un informe definitiu que ha de contenir els aspectes a què es refereix l’apartat anterior que siguin procedents en cada circumstància.
3. El president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prenent en consideració l’informe definitiu, ha d’adoptar un acord que ha de contenir alguna de les decisions següents:
a) L’arxivament de les actuacions de control de qualitat, sense cap altre tràmit.
b) L’exigència del compliment dels requeriments de millora en els terminis que s’estableixin a l’efecte, el seguiment dels quals s’ha d’efectuar en els termes a què es refereix l’article següent.
A aquests efectes, l’auditor de comptes o societat d’auditoria inspeccionat pot presentar un pla d’actuacions, que detalli les polítiques i procediments necessaris per acomplir els requeriments de millora en els terminis que assenyali l’acord del president. En aquest cas, el pla s’ha de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en el termini que s’assenyali en l’acord, que no pot ser inferior a un mes.
Així mateix, en qualsevol dels informes i decisions a què es refereix aquest article, es poden incloure altres recomanacions referents a aspectes detectats en el sistema de control de qualitat intern que, sense donar lloc a requeriments de millora, sigui convenient perfeccionar o modificar. Aquestes recomanacions no són susceptibles del seguiment a què es refereix l’article següent.
4. La decisió del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a què es refereix l’apartat 3 anterior s’ha de notificar a l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
5. Sense perjudici del que indiquen els apartats anteriors, quan es tracti d’actuacions de control de qualitat dutes a terme sobre auditors de comptes i societats d’auditoria que no realitzin auditories de les entitats considerades d’interès públic a què es refereix l’article 15, es pot emetre un únic informe amb el contingut a què es refereix l’apartat 2 i una vegada contrastades les conclusions, abans d’emetre’l, amb els auditors de comptes i societats d’auditoria. Es poden fer al·legacions a aquest informe en el termini no inferior de quinze dies. Una vegada vist l’informe i, si s’escau, les al·legacions, o una vegada transcorregut el termini de presentació d’al·legacions sense que n’hi hagi hagut, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’adoptar l’acord a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article.
El que disposa el paràgraf anterior pot ser aplicable quan es practiquin els controls de qualitat o inspeccions de caràcter parcial a què es refereix l’article 75.2.
Artículo 76. Finalización de las actuaciones de control de calidad.
1. Las inspecciones se documentarán con la emisión de un informe de carácter provisional, que se remitirá al auditor de cuentas o sociedad de auditoría para que, en su caso, realice las alegaciones que considere oportunas en un plazo no inferior a quince días.
Dicho informe, considerando el alcance y la extensión de las actuaciones realizadas, contendrá, al menos, la descripción de las verificaciones y revisiones realizadas, las conclusiones generales alcanzadas, resaltando, en su caso, las deficiencias detectadas en el sistema de control de calidad interno del auditor de cuentas o sociedad de auditoría, y si procediera los requerimientos provisionales de mejora.
2. Trascurrido el plazo a que se refiere el apartado anterior y una vez analizadas, en su caso, las alegaciones presentadas, se emitirá un informe definitivo que contendrá los aspectos a que se refiere el apartado anterior que procedan en cada circunstancia.
3. El Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, tomando en consideración el informe definitivo, adoptará un acuerdo que contendrá alguna de las decisiones siguientes:
a) El archivo de las actuaciones de control de calidad, sin más trámite.
b) La exigencia del cumplimiento de los requerimientos de mejora en los plazos que se establezcan al efecto, cuyo seguimiento se realizará en los términos a que se refiere el artículo siguiente.
A estos efectos, el auditor de cuentas o sociedad de auditoría inspeccionado podrá presentar un plan de actuaciones, que detalle las políticas y procedimientos necesarios para el cumplimiento de los requerimientos de mejora en los plazos que señale el acuerdo del Presidente. En tal caso, dicho plan se remitirá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el plazo que se señale en el acuerdo que no podrá ser inferior a un mes.
Asimismo, en cualquiera de los informes y decisiones a que se refiere este artículo, se podrán incluir otras recomendaciones referentes a aspectos detectados en el sistema de control de calidad interno que, sin dar lugar a requerimientos de mejora, resulte conveniente perfeccionar o modificar. Estas recomendaciones no serán susceptibles del seguimiento a que se refiere el artículo siguiente.
4. La decisión del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, a que se refiere el apartado 3 anterior, se notificará al auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
5. Sin perjuicio de lo indicado en los apartados anteriores, cuando se trate de actuaciones de control de calidad realizadas sobre auditores de cuentas y sociedades de auditoría que no realicen auditorías de las entidades consideradas de interés público a que se refiere el artículo 15, se podrá emitir un único informe con el contenido a que se refiere el apartado 2 y una vez contrastadas las conclusiones antes de la emisión del mismo con los auditores de cuentas y sociedades de auditoría. A dicho informe se podrán realizar alegaciones en el plazo no inferior de quince días. Una vez visto el informe y, en su caso, las alegaciones o una vez transcurrido el plazo de presentación de las mismas sin que éstas se hayan realizado, el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas adoptará el acuerdo a que se refiere el apartado 3 de este artículo.
Lo dispuesto en el párrafo anterior podrá ser de aplicación cuando se practiquen controles de calidad o inspecciones de carácter parcial a que se refiere el artículo 75.2.
Article 77. Seguiment dels requeriments de millora.
1. Als efectes del que disposa l’article anterior, els auditors i societats d’auditoria de comptes han de justificar en els terminis assenyalats la implementació dels requeriments de millora que, si s’escau, s’hagin formulat.
2. El seguiment dels requeriments de millora s’ha de fer en el marc del pla de control a què es refereix l’article 64 i ha de donar lloc a un informe que s’ha de comunicar a l’auditor de comptes o societat d’auditoria perquè al·legui el que consideri oportú en un termini no inferior a quinze dies.
3. En vista de l’informe a què es refereix l’apartat anterior, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’adoptar alguna de les decisions següents:
a) L’arxivament de les actuacions de control de qualitat, sense cap altre tràmit.
b) La iniciació del procediment sancionador corresponent.
La decisió del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, a què es refereix aquest apartat, s’ha de notificar a l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
Contra la decisió del president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes es pot interposar recurs d’alçada davant el Ministeri d’Economia i Hisenda, de conformitat amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. La resolució del recurs d’alçada posa fi a la via administrativa.
Artículo 77. Seguimiento de los requerimientos de mejora.
1. A los efectos de lo dispuesto en el artículo anterior, los auditores y sociedades de auditoría de cuentas deberán justificar en los plazos señalados la implementación de los requerimientos de mejora que, en su caso, se hayan formulado.
2. El seguimiento de dichos requerimientos de mejora se realizará en el marco del plan de control a que se refiere el artículo 64, y dará lugar a un informe que será comunicado al auditor de cuentas o sociedad de auditoría para que alegue lo que estime oportuno en un plazo no inferior a quince días.
3. A la vista del informe a que se refiere el apartado anterior, el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas adoptará alguna de las decisiones siguientes:
a) El archivo de las actuaciones de control de calidad, sin más trámite.
b) La iniciación del procedimiento sancionador correspondiente.
La decisión del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, a que se refiere este apartado, se notificará al auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
Contra la decisión del Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, podrá interponerse recurso de alzada ante el Ministerio de Economía y Hacienda, de conformidad con lo previsto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, del Régimen jurídico de las Administraciones públicas y del Procedimiento administrativo común. La resolución del recurso de alzada pondrá fin a la vía administrativa.
Secció 4a Denúncia i deure d’informació
Sección 4.ª Denuncia y deber de información
Article 78. Denúncia pública.
1. Qualsevol persona pot posar en coneixement de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per escrit, l’existència de fets que puguin ser constitutius d’una infracció tipificada en el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aportant tota la informació i dades que tingui en poder seu i fent referència expressa a les normes reguladores de l’activitat d’auditoria que s’hagin pogut incomplir en l’actuació de l’auditor de comptes o societat d’auditoria.
2. S’ha d’acordar l’arxivament de les denúncies quan es considerin infundades o quan els fets denunciats no tinguin prou entitat o transcendència o sigui impossible investigar-los.
L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot fixar, amb criteris selectius d’eficiència, rellevància i significació, l’orientació de la seva activitat de control en relació amb denúncies sobre l’actuació dels mateixos auditors de comptes o societats d’auditoria, en relació amb els comptes d’una mateixa entitat corresponents a un mateix exercici o de diferents períodes.
3. Es pot sol·licitar al denunciant que aporti altres dades o mitjans de prova que tingui en poder seu.
4. No s’ha de considerar el denunciant interessat en l’actuació administrativa que s’iniciï arran de la denúncia, ni legitimat per interposar recursos en relació amb els resultats d’aquesta.
5. Les corporacions de dret públic representatives d’auditors han de comunicar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes els fets dels quals hagin tingut coneixement que puguin ser constitutius d’infraccions a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. En la tramitació d’aquestes comunicacions s’han d’aplicar els principis dels apartats anteriors.
Sense perjudici dels instruments i procediments de col·laboració entre administracions públiques, els òrgans i institucions públiques en general han de cooperar amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per facilitar-li l’exercici de la seva competència de control i disciplinària dels auditors i societats d’auditoria de comptes.
Artículo 78. Denuncia pública.
1. Cualquier persona podrá por escrito poner en conocimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la existencia de hechos que pudieran ser constitutivos de una infracción tipificada en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, aportando cuanta información y datos obren en su poder y haciendo referencia expresa a las normas reguladoras de la actividad de auditoría que hayan podido resultar incumplidas en la actuación del auditor de cuentas o sociedad de auditoría.
2. Se acordará el archivo de las denuncias cuando se consideren infundadas, o cuando los hechos denunciados no posean suficiente entidad o trascendencia o sean de imposible investigación.
El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá fijar, con criterios selectivos de eficiencia, relevancia y significación, la orientación de su actividad de control en relación con denuncias sobre la actuación de los mismos auditores de cuentas o sociedades de auditoría, en relación con las cuentas de una misma entidad correspondientes a un mismo ejercicio o de diferentes periodos.
3. Se podrá solicitar al denunciante que aporte otros datos o medios de prueba que obren en su poder.
4. No se considerará al denunciante interesado en la actuación administrativa que se inicie a raíz de la denuncia, ni legitimado para la interposición de recursos en relación con los resultados de la misma.
5. Las corporaciones de derecho público representativas de auditores deberán comunicar al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas los hechos de los que hubieran tenido conocimiento que pudieran ser constitutivos de infracciones a la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas. En la tramitación de estas comunicaciones se aplicarán los principios de los apartados anteriores.
Sin perjuicio de los instrumentos y procedimientos de colaboración entre Administraciones Públicas, los órganos e instituciones públicas en general cooperarán con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas para facilitarle el ejercicio de su competencias de control y disciplinaria de los auditores y sociedades de auditoría de cuentas.
Article 79. Informació a remetre pels auditors de comptes i societats d’auditoria.
1. Els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes en situació d’exercents han de remetre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, el mes d’octubre de cada any i en relació amb els dotze mesos anteriors, la informació següent:
a) Domicili professional, adreça de les oficines que mantinguin obertes i adreça de la pàgina web o, si no, de correu electrònic.
b) Corporació de dret públic a la qual pertanyen, si s’escau.
c) Nom i cognoms dels auditors de comptes que estiguin al seu servei i figurin inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes, amb indicació del seu número d’inscripció, la corporació a la qual pertanyen, si s’escau, i la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent.
d) Nom i cognoms de les persones que, sense estar inscrites en el Registre oficial d’auditors de comptes, han prestat els seus serveis en l’àmbit de l’activitat d’auditoria de comptes, amb indicació del període o períodes en què han prestat aquests serveis, així com de les hores efectivament dedicades a l’activitat d’auditoria de comptes i especificant la naturalesa i modalitat del vincle contractual corresponent.
e) Raó social i número de registre de la societat o societats d’auditoria amb què està relacionat. Nom i cognoms o raó social de les persones o entitats que pertanyen a la mateixa xarxa previstes en els articles 50 i 51 o indicació del lloc on es pot obtenir públicament aquesta informació.
f) Totes les altres inscripcions com a auditor de comptes davant les autoritats competents d’altres estats membres i com a auditor en tercers països, amb indicació de les autoritats competents per a la inscripció i, si s’escau, els números de registre.
g) Volum de negoci en hores i euros facturats, procedents de l’activitat d’auditoria de comptes.
h) Relació de les entitats auditades, el termini de contractació, la data d’emissió de l’informe, l’auditor de comptes signant, el tipus d’opinió, les hores i honoraris facturats, distingint:
1r Els que corresponen a l’auditoria de comptes d’altres serveis diferents prestats tant a l’entitat auditada com a les entitats vinculades a aquesta a què es refereix l’article 48 d’aquest Reglament.
2n Els que corresponguin per serveis prestats a l’entitat auditada per les persones i entitats que pertanyen a la xarxa de l’auditor de comptes o societat d’auditoria a què es refereixen els articles 50 i 51.
En particular, s’han de comunicar els serveis d’auditoria interna i de disseny i posada en pràctica dels sistemes de tecnologia de la informació financera, que es prestin a les entitats els comptes de les quals són auditats.
La relació a què es refereix aquesta lletra s’ha de fer amb indicació separada de les entitats auditades que tinguin la consideració d’entitats d’interès públic.
i) Indicació, si s’escau, de l’adreça d’Internet o pàgina web on consti expressament l’informe anual de transparència segons el que disposa l’article 60.
2. Les societats d’auditoria han de remetre el mes d’octubre de cada any, i en relació amb els dotze mesos anteriors, a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes la informació a què es refereixen les lletres b) a i) de l’apartat anterior, així com:
a) Domicili social, forma jurídica, adreça de cada oficina en què realitzi la seva activitat i adreça de la pàgina web o, si no, de correu electrònic.
b) Nom i cognoms dels socis, amb indicació, per als que pertanyin al Registre oficial d’auditors de comptes, del seu número d’inscripció i de la corporació de dret públic a la qual pertanyen, si s’escau.
c) Capital social, amb indicació de la seva distribució entre els socis i, si s’escau, de la part del capital representat per accions sense dret a vot.
d) Nom i cognoms dels administradors i directors.
e) Identificació dels auditors al servei de la societat que estiguin designats expressament per realitzar auditories i signar informes d’auditoria en nom de la societat i del període de vigència de la designació.
f) Modificacions estatutàries que s’hagin produït.
3. Qualsevol variació que es produeixi durant l’exercici, en relació amb la informació assenyalada als apartats 1, a), b) i f) i a l’apartat 2, s’ha de posar en coneixement de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, en el termini de quinze dies, a comptar del moment en què s’hagi produït aquella o, si s’escau, des que produeixi efectes legals, amb independència de la baixa en el Registre oficial d’auditors de comptes que comporti, d’acord amb el que estableix l’article 11 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, sempre que la variació comporti l’incompliment d’algun dels requisits assenyalats en els articles 8 i 9, per als auditors de comptes persones físiques, i 10, per a les societats d’auditoria, del text refós esmentat.
La informació a què es refereix l’apartat 1.h) pot ser exigida als auditors de comptes i societats d’auditoria amb més freqüència temporal.
4. Sense perjudici del que disposi la normativa comunitària, els auditors de comptes i societats i altres entitats d’auditoria de tercers països, a què es refereixen els articles 9.3 i 10.4 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, han de remetre la mateixa informació i amb la mateixa periodicitat a què es refereixen els apartats anteriors, amb excepció dels que procedeixin de tercers països els sistemes de supervisió dels quals hagin estat declarats equivalents per la Unió Europea, que han de remetre la informació amb el contingut i la periodicitat que s’estableixi mitjançant resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
5. Mitjançant resolució s’han d’aprovar els models a emplenar en relació amb la informació assenyalada anteriorment i els terminis de remissió d’aquesta informació. Aquests models els han d’emplenar els auditors de comptes i societats d’auditoria i s’han de trametre a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per mitjans electrònics.
6. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per al compliment adequat i necessari de les competències que legalment té atribuïdes, pot requerir als auditors de comptes i societats d’auditoria de comptes, en qualsevol moment, tota la informació que se’ls pugui exigir legalment o reglamentàriament, així com tota la informació de caràcter públic respecte a les entitats auditades que es consideri convenient.
Artículo 79. Información a remitir por los auditores de cuentas y sociedades de auditoría.
1. Los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas en situación de ejercientes remitirán al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el mes de octubre de cada año, y en relación con los doce meses anteriores, la siguiente información:
a) Domicilio profesional, dirección de las oficinas que mantengan abiertas y dirección de la página web o, en su defecto, de correo electrónico.
b) Corporación de derecho público a la que, en su caso, pertenezcan.
c) Nombre y apellidos de los auditores de cuentas que, estando a su servicio, figuren inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, con indicación de su número de inscripción, la corporación a la que, en su caso, pertenezcan y la naturaleza y modalidad del correspondiente vínculo contractual.
d) Nombre y apellidos de las personas que no estando inscritas en el Registro Oficial de auditores de cuentas han prestado sus servicios en el ámbito de la actividad de auditoría de cuentas, con indicación del periodo o periodos en los que han prestado dichos servicios, así como de las horas efectivamente dedicadas a la actividad de auditoría de cuentas, y especificando la naturaleza y modalidad del correspondiente vínculo contractual.
e) Razón social y número de registro de la sociedad o sociedades de auditoría con las que está relacionado. Nombre y apellidos o razón social de las personas o entidades que pertenecen a la misma red contempladas en los artículos 50 y 51 o indicación del lugar donde pueda obtenerse públicamente dicha información.
f) Todas las demás inscripciones como auditor de cuentas ante las autoridades competentes de otros Estados miembros y como auditor en terceros países, con indicación, de las autoridades competentes para la inscripción, y en su caso los números de registro.
g) Volumen de negocio en horas y euros facturados, procedentes de la actividad de auditoría de cuentas.
h) Relación de las entidades auditadas, el plazo de contratación, la fecha de emisión del informe, el auditor de cuentas firmante, el tipo de opinión, las horas y honorarios facturados, distinguiendo:
1.º Los que corresponden a la auditoría de cuentas de otros servicios distintos prestados tanto a la entidad auditada como a las entidades vinculadas a ésta a que se refiere el artículo 48 de este Reglamento.
2.º Los que correspondan por servicios prestados a la entidad auditada por las personas y entidades que pertenecen a la red del auditor de cuentas o sociedad de auditoría a que se refieren los artículos 50 y 51.
En particular, se comunicaran los servicios de auditoría interna y de diseño y puesta en práctica de los sistemas de tecnología de la información financiera, que se presten a las entidades cuyas cuentas son auditadas.
La relación a que se refiere esta letra se hará con indicación separada de las entidades auditadas que tengan la consideración de entidades de interés público.
i) Indicación, en su caso, de la dirección de Internet o página web donde conste expresamente el informe anual de transparencia según lo dispuesto en el artículo 60.
2. Las Sociedades de auditoría remitirán en el mes de octubre de cada año, y en relación con los doce meses anteriores, al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la información a que se refieren las letras b) a i) del apartado anterior, así como:
a) Domicilio social, forma jurídica, dirección de cada oficina en la que realice su actividad y dirección de la página web o, en su defecto, de correo electrónico.
b) Nombre y apellidos de los socios, con indicación, para aquellos que pertenezcan al Registro Oficial de Auditores de Cuentas, de su número de inscripción y de la corporación de derecho público a la que, en su caso, pertenezcan.
c) Capital social, con indicación de su distribución entre los socios y, en su caso, de aquella parte del capital representado por acciones sin derecho a voto.
d) Nombre y apellidos de los administradores y directores.
e) Identificación de los auditores al servicio de la sociedad que estén designados expresamente para realizar auditorías y firmar informes de auditoría en nombre de la sociedad y del periodo de vigencia de dicha designación.
f) Modificaciones estatutarias que se hayan producido.
3. Cualquier variación que se produzca durante el ejercicio, en relación con la información señalada en los apartados 1, a), b) y f) y en el apartado 2, deberá ponerse en conocimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en el plazo de quince días, a contar desde el momento en que se hubiera producido aquélla o, en su caso, desde que surta efectos legales, con independencia de la baja en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas que conlleve, de acuerdo con lo establecido en el artículo 11 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, siempre que la variación lleve consigo el incumplimiento de alguno de los requisitos señalados en los artículos 8 y 9, para los auditores de cuentas personas físicas, y 10, para las sociedades de auditoría, de dicho texto refundido.
La información a que se refiere el apartado 1.h) podrá ser exigida a los auditores de cuentas y sociedades de auditoría con mayor frecuencia temporal.
4. Sin perjuicio de lo que disponga la normativa comunitaria, los auditores de cuentas y sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países, a que se refieren los artículos 9.3 y 10.4 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, remitirán la misma información y con igual periodicidad a que se refieren los apartados anteriores, con excepción de aquellos que procedan de terceros países cuyos sistemas de supervisión hayan sido declarados equivalentes por la Unión Europea, que remitirán la información con el contenido y periodicidad que se establezca mediante resolución del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
5. Mediante resolución se aprobarán los modelos a cumplimentar en relación con la información señalada anteriormente y los plazos de remisión de dicha información. Estos modelos serán cumplimentados por los auditores de cuentas y sociedades de auditoría y remitidos al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas por medios electrónicos.
6. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, para el adecuado y necesario cumplimiento de las competencias que legalmente tiene atribuidas, podrá requerir a los auditores de cuentas y sociedades de auditoría de cuentas, en cualquier momento, cuanta información venga exigida legal o reglamentariamente a éstos, así como cuanta información de carácter público respecto de las entidades auditadas, se considere conveniente.
CAPÍTOL V
De les infraccions i sancions i del procediment sancionador
CAPÍTULO V
De las infracciones y sanciones y del procedimiento sancionador
Secció 1a Disposicions generals
Sección 1.ª Disposiciones generales
Article 80. Normativa aplicable.
Correspon a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes la potestat sancionadora respecte dels subjectes responsables que preveu l’article 31 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes i l’exerceix de conformitat amb el que estableixen el capítol IV del mateix text refós i el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
En el que no estigui previst en aquest Reglament, s’aplica de manera supletòria el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, aprovat pel Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost.
Artículo 80. Normativa aplicable.
Corresponderá al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la potestad sancionadora respecto de los sujetos responsables contemplados en el artículo 31 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y la ejercerá de conformidad con lo establecido en el Capítulo IV de dicho texto refundido y en el Título IX de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
En lo que no esté previsto en este Reglamento, se aplicará de forma supletoria el Reglamento del Procedimiento para el Ejercicio de la Potestad Sancionadora, aprobado por el Real Decreto 1.398/1993, de 4 de agosto.
Secció 2a Infraccions i sancions
Sección 2.ª Infracciones y sanciones
Article 81. Excusa, negativa o resistència a l’actuació de control.
Per a la qualificació de les infraccions tipificades en els articles 33.c) i 34.l) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’han d’aplicar els criteris següents:
1. Es consideren negativa o resistència a l’exercici de les competències de control o disciplina, així com manca de remissió de la documentació o informació requerida per a l’exercici de les competències atribuïdes de control i disciplina de l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, totes les accions i omissions de les entitats o persones a les quals es refereix l’article 31.1, apartats a), b) i c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, que tendeixin a dilatar-ne, entorpir-ne o impedir-ne indegudament l’exercici.
2. En tot cas es consideren negativa o resistència a l’exercici de les competències de control o disciplina:
a) La incompareixença de la persona requerida per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes o del personal designat per a la realització de les actuacions de control, d’acord amb el que estableix el capítol IV d’aquest Reglament, en el lloc, el dia i l’hora que se li hagin assenyalat dins el termini i la forma escaients per a la iniciació, desenvolupament o terminació de les actuacions, llevat que hi hagi una causa suficient que sigui degudament justificada.
b) Negar o dificultar indegudament l’accés o la permanència del personal designat per a la realització de les actuacions de control en el domicili social, locals i oficines on es desenvolupi activitat de la persona o entitat sotmesa a control o hi hagi la documentació requerida, així com obstaculitzar la localització d’aquests llocs.
c) Les actituds que suposin amenaces o coaccions al personal designat per portar a terme les actuacions de control o que es dirigeixin a dilatar indegudament aquestes actuacions.
3. En tot cas es consideren manca de remissió de la documentació o informació requerida en l’exercici de les competències atribuïdes a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes les següents:
a) La negativa a exhibir o posar a disposició qualsevol classe de documents que els siguin exigits, que tinguin transcendència per a la realització de les actuacions de control que preveu el capítol IV d’aquest Reglament.
b) L’omissió o negativa a remetre o a posar a disposició els llibres, registres, documents o qualsevol informació que sigui necessària per a la realització de les actuacions de control que preveu el capítol IV d’aquest Reglament, que els siguin requerits pel personal a qui s’encomanin les actuacions de control, així com la seva alteració o manipulació.
Artículo 81. Excusa, negativa o resistencia a la actuación de control.
Para la calificación de las infracciones tipificadas en los artículos 33.c) y 34.l) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se aplicarán los siguientes criterios:
1. Se considerarán negativa o resistencia al ejercicio de las competencias de control o disciplina, así como falta de remisión de la documentación o información requerida para el ejercicio de las competencias atribuidas de control y disciplina del ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, todas las acciones y omisiones de las entidades o personas a las que se refiere el artículo 31.1, apartados a), b) y c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, que tiendan a dilatar, entorpecer o impedir indebidamente el ejercicio de las mismas.
2. En todo caso se considerarán negativa o resistencia al ejercicio de las competencias de control o disciplina:
a) La incomparecencia de la persona requerida por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas o del personal designado para la realización de las actuaciones de control, de acuerdo con lo establecido en el Capítulo IV de este Reglamento, en el lugar, día y hora que se le hubiesen señalado en tiempo y forma para la iniciación, desarrollo o terminación de las actuaciones, salvo que medie causa suficiente que sea debidamente justificada.
b) Negar o dificultar indebidamente el acceso o la permanencia del personal designado para la realización de las actuaciones de control en el domicilio social, locales y oficinas donde se desarrolle actividad de la persona o entidad sometida a control o se encuentre la documentación requerida, así como obstaculizar la localización de dichos lugares.
c) Las actitudes que supongan amenazas o coacciones al personal designado para la realización de las actuaciones de control o que se dirijan a dilatar indebidamente las citadas actuaciones.
3. En todo caso se considerarán falta de remisión de la documentación o información requerida en el ejercicio de las competencias atribuidas al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, las siguientes:
a) La negativa a exhibir o poner a disposición cualquier clase de documentos que les sean exigidos, que tengan trascendencia para la realización de las actuaciones de control previstas en el Capítulo IV de este Reglamento.
b) La omisión o negativa a remitir o poner a disposición los libros, registros, documentos o cualquier información que sea necesaria para la realización de las actuaciones de control previstas en el Capítulo IV de este Reglamento, que les sean requeridos por el personal a quien se encomienden las actuaciones de control, así como la alteración o manipulación de los mismos.
Article 82. Incompliment de l’obligació de realitzar una auditoria de comptes en determinats supòsits.
No es considera comesa la infracció tipificada a l’article 34.a) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, si concorren les circumstàncies de l’article 7.
Artículo 82. Incumplimiento de la obligación de realizar una auditoría de cuentas en determinados supuestos.
No se considerará cometida la infracción tipificada en el artículo 34.a) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, cuando concurran las circunstancias del artículo 7.
Article 83. Incompliments de normes d’auditoria en relació amb un informe d’auditoria.
Constitueix una única infracció de les que preveu l’article 34.b) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes l’incompliment o el conjunt d’incompliments de normes d’auditoria que es declarin provats en relació amb un treball d’auditoria, sempre que siguin susceptibles de tenir un efecte significatiu sobre el resultat del seu treball i, per tant, en l’informe.
Artículo 83. Incumplimientos de normas de auditoría en relación con un informe de auditoría.
Constituye una única infracción de las contempladas en el artículo 34.b) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, el incumplimiento o el conjunto de incumplimientos de normas de auditoría que se declaren probados en relación con un trabajo de auditoría, siempre que sean susceptibles de tener un efecto significativo sobre el resultado de su trabajo y, por consiguiente, en su informe.
Article 84. Identificació de l’auditor de comptes en els seus treballs.
Es considera comesa la infracció tipificada a l’article 34.g) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes quan l’informe emès no correspongui a un treball dels compresos en les modalitats d’auditoria de comptes a què es refereix l’article 2, sempre que la seva realització no hagi estat atribuïda a un auditor de comptes o societat d’auditoria per les disposicions legals vigents.
No es considera constitutiva de la infracció a què es refereix el paràgraf anterior la simple menció de la condició d’auditor de comptes en qualsevol tipus d’informe que no correspongui a un treball dels compresos en les modalitats d’auditoria de comptes a què es refereix el dit article 2, sempre que la seva redacció o presentació no puguin donar lloc a confusió sobre la naturalesa del treball.
En tot cas, s’entén que no genera confusió sobre la naturalesa del treball o informe quan la menció en aquest a la condició d’auditor de comptes s’exposi a efectes merament informatius i s’indiqui expressament que no s’ha realitzat un treball d’auditoria de comptes dels compresos en les modalitats d’auditoria de comptes a què es refereix l’article 2 esmentat.
S’entén que es pot generar confusió sobre la naturalesa del treball o informe com d’auditoria de comptes quan, per raó del contingut, la redacció o la presentació, es pugui entendre que s’està emetent un informe d’auditoria de comptes dels regulats en els articles 5 i 6 o 10 i 11.
Artículo 84. Identificación del auditor de cuentas en sus trabajos.
Se considerará cometida la infracción tipificada en el artículo 34.g) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas cuando el informe emitido no corresponda a un trabajo de los comprendidos en las modalidades de auditoría de cuentas a que se refiere el artículo 2, siempre y cuando su realización no haya sido atribuida a un auditor de cuentas o sociedad de auditoría por las disposiciones legales vigentes.
No se considerará constitutiva de la infracción a que se refiere el párrafo anterior la simple mención de la condición de auditor de cuentas en cualquier tipo de informe que no corresponda a un trabajo de los comprendidos en las modalidades de auditoría de cuentas a que se refiere el citado artículo 2, siempre y cuando su redacción o presentación no puedan dar lugar a confusión sobre la naturaleza del trabajo.
En todo caso, se entenderá que no genera confusión sobre la naturaleza del trabajo o informe cuando la mención en él a la condición de auditor de cuentas se exponga a efectos meramente informativos y se indique expresamente que no se ha realizado un trabajo de auditoría de cuentas de los comprendidos en las modalidades de auditoría de cuentas a que se refiere el citado artículo 2.
Se entenderá que se puede generar confusión sobre la naturaleza del trabajo o informe como de auditoría de cuentas cuando, por razón de su contenido, redacción o presentación, se pudiera entender que se está emitiendo un informe de auditoría de cuentas de los regulados en los artículos 5 y 6 o 10 y 11.
Article 85. Realització de treballs d’auditoria sense estar inscrit com a exercent en el Registre oficial d’auditors de comptes.
1. La infracció greu tipificada a l’article 34.h) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes s’entén comesa des del moment en què s’accepti el nomenament d’auditoria sense estar inscrit com a exercent en el Registre oficial d’auditors de comptes.
2. Quan es cometi la infracció greu a la qual es refereix l’apartat 1 anterior, si l’infractor accedeix a la condició d’exercent amb anterioritat a la signatura de l’informe d’auditoria i a la notificació de la iniciació d’una actuació de control, s’ha de tenir en consideració, als efectes de la graduació de la sanció a aplicar, la circumstància atenuant d’haver procedit a realitzar per iniciativa pròpia actuacions adreçades a solucionar la infracció o disminuir-ne els efectes, establerta a l’article 37.1.g) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
Artículo 85. Realización de trabajos de auditoría sin estar inscrito como ejerciente en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
1. La infracción grave tipificada en el artículo 34.h) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas se entenderá cometida desde el momento en que se acepte el nombramiento de auditoría sin estar inscrito como ejerciente en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
2. Cuando se cometa la infracción grave a la que se refiere el apartado 1 anterior, si el infractor accede a la condición de ejerciente con anterioridad a la firma del informe de auditoría y a la notificación de la iniciación de una actuación de control, se deberá tener en consideración, a efectos de la graduación de la sanción a aplicar, la circunstancia atenuante de haber procedido a realizar por iniciativa propia actuaciones dirigidas a subsanar la infracción o aminorar sus efectos, establecida en el artículo 37.1.g) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Article 86. Criteris de graduació de les sancions.
1. Les sancions que preveu l’article 36 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes que siguin aplicables a cada subjecte infractor es consideren dividides en tres graus, de més alt a més baix, denominats, respectivament, superior, mitjà i inferior, d’acord amb els criteris següents:
a) Quan la sanció prevista per corregir una determinada infracció pugui consistir en la retirada de l’autorització i baixa definitiva en el Registre oficial d’auditors de comptes, en la suspensió de l’autorització i baixa temporal en el mateix Registre o en la imposició d’una multa, els tres tipus de mesures sancionadores esmentats constitueixen, en principi, els graus superior, mitjà i inferior, respectivament, de la sanció aplicable.
b) Quan la sanció prevista per corregir una determinada infracció pugui consistir en la suspensió de l’autorització i baixa temporal en el Registre oficial d’auditors o en la imposició d’una multa, el primer tipus de mesura sancionadora constitueix, amb caràcter general, el grau superior de la sanció aplicable, i s’ha de considerar fraccionada la de naturalesa pecuniària en dos trams iguals, que constitueixen, en principi i d’acord amb les seves quanties, els graus mitjà i inferior, respectivament, de la sanció aplicable.
c) Quan la sanció prevista per corregir una determinada infracció sigui exclusivament de naturalesa pecuniària, aquesta s’ha de considerar fraccionada en tres trams iguals, que constitueixen, d’acord amb les seves quanties, els graus superior, mitjà i inferior, respectivament, de la sanció aplicable.
Els criteris que estableix aquest apartat s’han d’aplicar tenint en compte les circumstàncies que concorrin en les infraccions comeses i en els subjectes responsables.
2. La sanció que s’imposi a cada subjecte infractor ha de quedar emmarcada en un dels tres graus indicats a l’apartat anterior, tenint en compte per a això la naturalesa i la importància de la infracció comesa i aplicant, si s’escau, la resta de criteris de graduació que preveu l’article 37.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes que siguin procedents.
3. Sense perjudici del que disposen altres preceptes d’aquest Reglament, per a la determinació individualitzada de la sanció a aplicar s’han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents:
a) Únicament s’ha de tenir en consideració, a l’efecte d’apreciar l’aplicació de la circumstància agreujant que estableix l’article 37.1.f) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, l’existència de sancions imposades al subjecte infractor que estiguin inscrites en el Registre oficial d’auditors de comptes i fins a la data en què hagin de ser cancel·lades pel transcurs dels terminis que preveu l’article 88.
b) La concurrència exclusiva d’atenuants ha de donar lloc a la imposició d’una sanció en el grau immediatament inferior a l’inicialment aplicable.
Artículo 86. Criterios de graduación de las sanciones.
1. Las sanciones previstas en el artículo 36 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas que resulten aplicables a cada sujeto infractor se considerarán divididas en tres grados, de mayor a menor, denominados, respectivamente, superior, medio e inferior, de acuerdo con los siguientes criterios:
a) Cuando la sanción prevista para corregir una determinada infracción pueda consistir en la retirada de la autorización y baja definitiva en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en la suspensión de la autorización y baja temporal en dicho Registro o en la imposición de una multa, dichos tres tipos de medidas sancionadoras constituirán, en principio, los grados superior, medio e inferior, respectivamente, de la sanción aplicable.
b) Cuando la sanción prevista para corregir una determinada infracción pueda consistir en la suspensión de la autorización y baja temporal en el Registro Oficial de Auditores o en la imposición de una multa, el primer tipo de medida sancionadora constituirá, con carácter general, el grado superior de la sanción aplicable y se considerará fraccionada la de naturaleza pecuniaria en dos tramos iguales, que constituirán, en principio y de acuerdo con sus cuantías, los grados medio e inferior, respectivamente, de la sanción aplicable.
c) Cuando la sanción prevista para corregir una determinada infracción sea exclusivamente de naturaleza pecuniaria, se considerará ésta fraccionada en tres tramos iguales, que constituirán, de acuerdo con sus cuantías, los grados superior, medio e inferior, respectivamente, de la sanción aplicable.
Los criterios contemplados en este apartado se aplicarán teniendo en cuenta las circunstancias que concurran en las infracciones cometidas y en los sujetos responsables.
2. La sanción que se imponga a cada sujeto infractor deberá quedar enmarcada en uno de los tres grados indicados en el apartado anterior, teniendo en cuenta para ello la naturaleza e importancia de la infracción cometida y aplicando, en su caso, el resto de criterios de graduación previstos en el artículo 37.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas que resulten procedentes.
3. Sin perjuicio de lo dispuesto en otros preceptos de este Reglamento, para la determinación individualizada de la sanción a aplicar se tendrán en cuenta, entre otros, los siguientes criterios:
a) Únicamente se tendrá en consideración, a efectos de apreciar la aplicación de la circunstancia agravante establecida en el artículo 37.1.f) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, la existencia de sanciones impuestas al sujeto infractor que estén inscritas en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas y hasta la fecha en que deban ser canceladas por el transcurso de los plazos previstos en el artículo 88.
b) La concurrencia exclusiva de atenuantes deberá dar lugar a la imposición de una sanción en el grado inmediato inferior al inicialmente aplicable.
Article 87. Normes especials.
1. Al responsable de dues o més infraccions se li han d’imposar totes les sancions que corresponguin a aquestes infraccions per al compliment simultani quan sigui procedent per raó de la seva naturalesa.
En cas que no sigui possible el compliment simultani de les sancions imposades, per raó de la seva naturalesa i efectes, aquestes s’han de complir de manera successiva, començant amb la de més gravetat, i dins el termini de prescripció de sancions a què es refereix l’article 40 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
En tot cas, es consideren de compliment simultani les sancions que preveu l’article 36 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes i la sanció de prohibició d’auditar que estableix l’article 37.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, se sancionen com a infracció continuada els incompliments del deure d’independència en relació amb la mateixa entitat auditada, tipificats com a infracció molt greu o greu en els articles 33.b) i 34.c) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, respectivament, quan es refereixi a l’emissió de dos o més informes d’auditoria de comptes anuals, estats financers o documents comptables formulats per aquesta entitat, corresponents a altres tants exercicis successius, sempre que aquestes infraccions resultin d’una mateixa i única ocasió o situació o d’un pla preconcebut.
En aquest cas, la sanció aplicable s’ha d’imposar en la meitat superior.
3. En el supòsit que un sol fet constitueixi dues o més infraccions o quan una infracció sigui mitjà necessari per cometre’n una altra, s’ha d’aplicar en la meitat superior la sanció prevista per a la infracció més greu, sense que la sanció resultant de la suma pugui excedir les que correspondria aplicar si se sancionessin separadament les diferents infraccions. Quan la sanció computada així excedeixi aquest límit, la sanció ha de ser la suma de les que correspondria imposar a les infraccions per separat.
4. A l’efecte d’apreciar l’existència d’un sol fet, es requereix que siguin idèntics els actes d’execució que siguin constitutius dels incompliments de normes d’auditoria corresponents a les infraccions comeses.
5. Als efectes del que disposa l’article 31.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, s’entén que, entre altres casos, es dóna una discrepància jurídica o tècnica raonablement justificada quan s’hagi ajustat la seva actuació als criteris manifestats o publicats per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en les resolucions i contestacions a consultes que es refereixin a circumstàncies iguals o semblants a les que estableixen les normes tècniques d’auditoria respecte a les quals es planteja aquella discrepància.
Artículo 87. Normas especiales.
1. Al responsable de dos o más infracciones se le impondrán todas las sanciones que correspondan a dichas infracciones para su cumplimiento simultáneo cuando proceda por razón de su naturaleza.
En el caso de que no sea posible el cumplimiento simultáneo de las sanciones impuestas, por razón de su naturaleza y efectos, éstas se cumplirán de forma sucesiva, comenzando con la de mayor gravedad, y dentro del plazo de prescripción de sanciones a que se refiere el artículo 40 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
En todo caso, se consideran de cumplimiento simultáneo las sanciones previstas en el artículo 36 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y la sanción de prohibición de auditar contemplada en el artículo 37.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, se sancionarán como infracción continuada los incumplimientos del deber de independencia en relación con la misma entidad auditada, tipificados como infracción muy grave o grave en los artículos 33.b) y 34.c) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, respectivamente, cuando se refiera a la emisión de dos o más informes de auditoría de cuentas anuales, estados financieros o documentos contables formulados por dicha entidad, correspondientes a otros tantos ejercicios sucesivos, siempre y cuando resulten dichas infracciones de una misma y única ocasión o situación o de un plan preconcebido.
En tal caso, la sanción aplicable se deberá imponer en su mitad superior.
3. En el supuesto de que un solo hecho constituya dos o más infracciones o cuando una infracción sea medio necesario para cometer otra, se aplicará en su mitad superior la sanción prevista para la infracción más grave, sin que pueda exceder la sanción resultante de la suma de las que correspondería aplicar si se sancionaran separadamente las distintas infracciones. Cuando la sanción así computada exceda de este límite, la sanción será la suma de las que correspondería imponer a las infracciones por separado.
4. A los efectos de apreciar la existencia de un solo hecho, se requerirá que sean idénticos los actos de ejecución que sean constitutivos de los incumplimientos de normas de auditoría correspondientes a las infracciones cometidas.
5. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 31.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, se entenderá que, entre otros casos, concurre una discrepancia jurídica o técnica razonablemente justificada cuando se haya ajustado su actuación a los criterios manifestados o publicados por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en las resoluciones y contestaciones a consultas que se refieran a circunstancias iguales o similares que las contempladas en las normas técnicas de auditoría respecto a las cuales se plantea aquella discrepancia.
Article 88. Cancel·lació de la inscripció de les sancions en el Registre oficial d’auditors de comptes.
1. Les inscripcions en el Registre oficial d’auditors de comptes de les sancions imposades per la comissió d’infraccions molt greus, llevat de la de retirada de l’autorització i baixa definitiva en el Registre, s’han de cancel·lar d’ofici transcorreguts tres anys des del compliment.
2. Les inscripcions en el Registre oficial d’auditors de comptes de les sancions imposades per la comissió d’infraccions greus s’han de cancel·lar d’ofici transcorreguts dos anys des del compliment.
3. Les inscripcions en el Registre oficial d’auditors de comptes de les sancions imposades per la comissió d’infraccions lleus, llevat de la d’amonestació privada, que no s’ha d’inscriure en cap cas, s’han de cancel·lar d’ofici transcorregut un any des del compliment.
4. S’entenen complertes les sancions, als efectes de l’inici del còmput del termini de cancel·lació de les inscripcions en el Registre oficial d’auditors de comptes, des de la finalització del termini de la baixa o des del pagament de la multa en via ordinària o executiva, en el cas de les sancions pecuniàries.
5. L’auditor de comptes o societat d’auditoria pot sol·licitar la cancel·lació en el Registre oficial d’auditors de comptes de les sancions inscrites una vegada transcorreguts els terminis des del seu compliment a què es refereixen els apartats anteriors.
Artículo 88. Cancelación de la inscripción de las sanciones en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
1. Las inscripciones en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas de las sanciones impuestas por la comisión de infracciones muy graves, salvo la de retirada de la autorización y baja definitiva en el mismo, serán canceladas de oficio transcurridos tres años desde su cumplimiento.
2. Las inscripciones en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas de las sanciones impuestas por la comisión de infracciones graves serán canceladas de oficio transcurridos dos años desde su cumplimiento.
3. Las inscripciones en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas de las sanciones impuestas por la comisión de infracciones leves, salvo la de amonestación privada que no se inscribirán en ningún caso, serán canceladas de oficio transcurrido un año desde su cumplimiento.
4. Se entenderán cumplidas las sanciones, a efectos del inicio del cómputo del plazo de cancelación de las inscripciones en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, desde la finalización del plazo de la baja o desde el pago de la multa en vía ordinaria o ejecutiva, en el caso de las sanciones pecuniarias.
5. El auditor de cuentas o sociedad de auditoría podrá solicitar la cancelación en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas de las sanciones inscritas una vez transcurridos los plazos desde su cumplimiento a que se refieren los apartados anteriores.
Secció 3a Del procediment sancionador
Sección 3.ª Del procedimiento sancionador
Article 89. Termini de caducitat del procediment i ampliació de terminis.
1. El termini total per resoldre i notificar el procediment sancionador és d’un any a comptar de l’adopció pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de l’acord d’incoació, de conformitat amb el que estableix l’article 30.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, sense perjudici de la suspensió del procediment i de la possible ampliació del dit termini total i dels parcials previstos per als diferents tràmits del procediment, segons el que estableixen els articles 42.6 i 49 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. En els supòsits a què es refereix l’apartat anterior, la competència per acordar l’ampliació del termini total per resoldre i notificar correspon al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
3. En els casos de prescripció de la infracció i en els de caducitat del procediment pel transcurs del termini total d’un any, més les ampliacions que preveu l’article 30.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, o pel transcurs del termini de sis mesos que preveu l’article 39.2 del mateix text refós quan la caducitat també hagi determinat la prescripció de la infracció, s’ha de dictar resolució expressa que ha de contenir la declaració de les circumstàncies que concorrin, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. La resolució s’ha de notificar a l’auditor de comptes o societat d’auditoria de comptes subjectes al procediment.
4. La competència per acordar l’ampliació dels diferents terminis parcials en la tramitació del procediment, inclòs el d’audiència després de la formulació de la proposta de resolució, correspon a l’instructor.
Artículo 89. Plazo de caducidad del procedimiento y ampliación de plazos.
1. El plazo total para resolver y notificar el procedimiento sancionador será de un año a contar desde la adopción por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas del acuerdo de incoación, de acuerdo con lo establecido en el artículo 30.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, sin perjuicio de la suspensión del procedimiento y de la posible ampliación de dicho plazo total y de los parciales previstos para los distintos trámites del procedimiento, según lo establecido en los artículos 42.6 y 49 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
2. En los supuestos a que se refiere el apartado anterior, la competencia para acordar la ampliación del plazo total para resolver y notificar corresponderá al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
3. En los casos de prescripción de la infracción y en los de caducidad del procedimiento por el transcurso del plazo total de un año, más las ampliaciones previstas en el artículo 30.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, o por el transcurso del plazo de seis meses previsto en el artículo 39.2 del citado texto refundido cuando dicha caducidad hubiera determinado asimismo la prescripción de la infracción, se deberá dictar resolución expresa que contendrá la declaración de las circunstancias que concurran, con indicación de los hechos producidos y las normas aplicables. La resolución se notificará al auditor de cuentas o sociedad de auditoría de cuentas sujetos al procedimiento
4. La competencia para acordar la ampliación de los distintos plazos parciales en la tramitación del procedimiento, incluido el de audiencia tras la formulación de la propuesta de resolución, corresponderá al instructor.
Article 90. Actuacions prèvies i prescripció.
1. Abans de la incoació del procediment sancionador el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot ordenar la realització de les actuacions prèvies que siguin necessàries a fi i efecte de determinar amb caràcter preliminar si concorren circumstàncies que justifiquin la incoació.
2. Quan s’obtinguin indicis fundats i degudament documentats d’infracció en el curs de qualsevol actuació de control de l’activitat d’auditoria de comptes es pot iniciar el procediment sancionador sense finalitzar-ne la tramitació.
3. Quan de les actuacions prèvies de control es conclogui que ha prescrit la infracció, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha d’acordar l’arxivament d’actuacions i la no-procedència d’iniciar el procediment sancionador, i s’ha de notificar als interessats l’acord o la resolució adoptats. Es consideren interessats a aquests efectes els qui siguin identificats en l’acord d’incoació com a presumptament responsables.
Artículo 90. Actuaciones previas y prescripción.
1. Con anterioridad a la incoación del procedimiento sancionador se podrá ordenar por el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la realización de las actuaciones previas que resulten necesarias con objeto de determinar con carácter preliminar si concurren circunstancias que justifiquen tal incoación.
2. Cuando se obtengan indicios fundados y debidamente documentados de infracción en el curso de cualquier actuación de control de la actividad de auditoría de cuentas se podrá iniciar el procedimiento sancionador sin finalizar su tramitación.
3. Cuando de las actuaciones previas de control se concluya que ha prescrito la infracción, el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas acordará el archivo de actuaciones y la no procedencia de iniciar el procedimiento sancionador, notificándose a los interesados el acuerdo o la resolución adoptados. Se considerarán interesados a estos efectos quienes resulten identificados en el acuerdo de incoación como presuntamente responsables.
Article 91. Acord d’incoació.
1. La competència per dictar l’acord d’incoació correspon al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. L’acord d’incoació ha de tenir el contingut que preveu l’article 13.1 del Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, amb les especialitats següents:
a) El nomenament d’instructor ha de recaure en un funcionari destinat a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Pot ser nomenat instructor el funcionari que hagi dut a terme les actuacions prèvies de control.
b) Si la complexitat del procediment ho aconsella, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, en dictar l’acord d’incoació o en qualsevol moment de la instrucció del procediment, pot nomenar un o diversos instructors adjunts. Els instructors adjunts han d’actuar sota la direcció de l’instructor principal i han de reunir les mateixes condicions que les exigides per a l’instructor únic o principal; el seu nomenament s’ha de notificar als interessats en els mateixos termes que el d’aquell, amb indicació expressa del règim de recusació establert.
2. L’acord d’incoació s’ha de comunicar a l’instructor nomenat i s’ha de notificar únicament als interessats. Es consideren interessats els qui siguin identificats en l’acord d’incoació com a presumptament responsables.
3. Si s’escau, s’ha de comunicar al denunciant la incoació de l’expedient, sempre que aquest hagi sol·licitat la incoació.
4. Quan el presumpte responsable sigui un auditor de comptes o societat d’auditoria autoritzats originàriament en un Estat membre de la Unió Europea, s’ha de comunicar a l’autoritat supervisora competent de l’Estat de procedència que s’ha acordat la incoació d’un procediment sancionador.
Artículo 91. Acuerdo de incoación.
1. La competencia para dictar el acuerdo de incoación corresponderá al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. El acuerdo de incoación tendrá el contenido previsto en el artículo 13.1 del Reglamento del Procedimiento para el Ejercicio de la Potestad Sancionadora, con las siguientes especialidades:
a) El nombramiento de instructor deberá recaer en un funcionario destinado en el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. Podrá ser nombrado instructor el funcionario que hubiera realizado las actuaciones previas de control.
b) Si la complejidad del procedimiento lo aconsejase, el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, al dictar el acuerdo de incoación o en cualquier momento de la instrucción del procedimiento, podrá nombrar uno o varios instructores adjuntos. Los instructores adjuntos actuarán bajo la dirección del instructor principal y deberán reunir idénticas condiciones que las exigidas para el instructor único o principal, debiendo ser notificado su nombramiento a los interesados en los mismos términos que el de aquél, con indicación expresa del régimen de recusación establecido.
2. El acuerdo de incoación se comunicará al instructor nombrado y se notificará únicamente a los interesados. Se considerarán interesados quienes resulten identificados en el acuerdo de incoación como presuntamente responsables.
3. En su caso, se comunicará al denunciante la incoación del expediente, siempre que éste haya solicitado dicha incoación.
4. Cuando el presunto responsable sea un auditor de cuentas o sociedad de auditoría autorizados originariamente en un Estado miembro de la Unión Europea, se comunicará a la autoridad supervisora competente de dicho Estado de procedencia que se ha acordado la incoación de un procedimiento sancionador.
Article 92. Facultats de l’instructor.
L’instructor pot sol·licitar que s’emetin tots els informes de caràcter tècnic o jurídic que siguin necessaris, en funció de la complexitat del procediment, per portar-ne a bona fi la instrucció.
Artículo 92. Facultades del instructor.
El instructor podrá solicitar que se emitan cuantos informes de carácter técnico o jurídico sean necesarios, en función de la complejidad del procedimiento, para llevar a buen fin la instrucción del mismo.
Article 93. Proposta de resolució.
1. Una vegada instruït l’expedient, l’instructor ha de formular la proposta de resolució, en què s’han de fixar de forma motivada els fets que es declaren provats, la seva qualificació jurídica, així com la infracció que, si s’escau, puguin constituir, la declaració de les persones o entitats que siguin responsables i la sanció que es proposi, o bé s’ha de proposar la declaració de no-existència d’infracció o responsabilitat.
2. En cas que s’hagin nomenat instructors adjunts, la proposta de resolució l’ha de formular l’instructor principal.
3. La proposta de resolució s’ha de notificar als interessats, i s’ha d’acordar el tràmit d’audiència. A la notificació s’hi ha d’adjuntar una relació dels documents que consten en el procediment a fi que els interessats puguin obtenir-ne les còpies que considerin pertinents.
4. Conclòs el tràmit d’audiència, l’instructor ha d’elevar la proposta de resolució corresponent, juntament amb totes les actuacions, al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
Artículo 93. Propuesta de resolución.
1. Una vez instruido el expediente, el instructor formulará la propuesta de resolución, en la que se fijarán de forma motivada los hechos que se declaran probados, su calificación jurídica, así como la infracción que, en su caso, pudieran constituir, la declaración de las personas o entidades que sean responsables, y la sanción que se proponga; o bien, se propondrá la declaración de no existencia de infracción o responsabilidad.
2. En caso de que se hayan nombrado instructores adjuntos, la propuesta de resolución se formulará por el instructor principal.
3. La propuesta de resolución se notificará a los interesados, acordándose el trámite de audiencia. A la notificación se acompañará una relación de los documentos obrantes en el procedimiento a fin de que los interesados puedan obtener las copias que estimen pertinentes.
4. Concluido el trámite de audiencia, el instructor elevará la correspondiente propuesta de resolución, junto con todas las actuaciones, al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
Article 94. Resolució.
1. El president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, prèvia submissió de l’expedient, en els casos en què les infraccions estiguin qualificades de molt greus o greus, a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, ha de dictar resolució en el termini de tres mesos, a comptar de la data de reunió del Comitè.
2. El president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot ordenar la realització d’actuacions complementàries, d’acord amb el que estableix l’article 20.1 del Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, tant amb anterioritat com amb posterioritat a la submissió de l’expedient a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, en cas que aquest tràmit sigui procedent. Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini no superior a un mes i els interessats disposen d’un termini d’audiència de set dies a comptar de l’endemà de la notificació del resultat de les actuacions complementàries. El resultat s’ha de sotmetre a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, si aquest ho ha requerit prèviament.
El termini per resoldre el procediment queda suspès des de la data de l’acord de realització de les actuacions complementàries, fins a la data de reunió del Comitè d’Auditoria de Comptes, i el termini per dictar resolució a què es refereix l’apartat anterior comença a comptar des de la data de reunió esmentada.
3. No es poden considerar en la resolució altres fets diferents dels determinats en la proposta de resolució, llevat dels que resultin de les actuacions complementàries practicades, si s’escau, d’acord amb el que preveu l’apartat anterior, i sense perjudici de la diferent valoració jurídica que es pugui fer en relació amb l’efectuada en la proposta de resolució.
4. En tot cas, quan el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes consideri, tant amb anterioritat com amb posterioritat a la submissió de l’expedient a la consideració del Comitè d’Auditoria de Comptes, en cas que aquest tràmit sigui procedent, que la infracció revesteix més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, s’ha de notificar als interessats perquè aportin totes les al·legacions que considerin pertinents en el termini de quinze dies. Es considera que es dóna aquesta circumstància:
a) Quan es considerin sancionables conductes que en la proposta de resolució s’hagin considerat no sancionables.
b) Quan es canviï la qualificació d’una infracció de lleu a greu o molt greu, o de greu a molt greu.
Artículo 94. Resolución.
1. El Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, previo sometimiento del expediente en aquellos casos en que las infracciones estén calificadas como muy graves o graves, a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, dictará resolución en el plazo de tres meses, a contar desde la fecha de reunión de dicho Comité.
2. El Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá ordenar la realización de actuaciones complementarias, de acuerdo con lo establecido en el artículo 20.1, del Reglamento del Procedimiento para el Ejercicio de la Potestad Sancionadora, tanto con anterioridad, como con posterioridad al sometimiento del expediente a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, en caso de que dicho trámite sea procedente. Las actuaciones complementarias deberán practicarse en un plazo no superior a un mes y los interesados dispondrán de un plazo de audiencia de siete días a contar desde el día siguiente al de la notificación del resultado de dichas actuaciones complementarias. Dicho resultado será sometido a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, si así lo ha requerido previamente éste.
El plazo para resolver el procedimiento quedará suspendido desde la fecha del acuerdo de realización de las actuaciones complementarias, hasta la fecha de reunión del Comité de Auditoría de Cuentas, y el plazo para dictar resolución a que se refiere el apartado anterior comenzará a contar desde dicha fecha de reunión.
3. No se considerarán en la resolución otros hechos distintos de los determinados en la propuesta de resolución, salvo los que resulten de las actuaciones complementarias practicadas, en su caso, de acuerdo con lo previsto en el apartado anterior, y sin perjuicio de la distinta valoración jurídica que pudiera realizarse en relación a la efectuada en la propuesta de resolución.
4. En todo caso, cuando el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas considere, tanto con anterioridad, como con posterioridad al sometimiento del expediente a la consideración del Comité de Auditoría de Cuentas, en caso de que dicho trámite sea procedente, que la infracción reviste mayor gravedad que la determinada en la propuesta de resolución, se notificará a los interesados para que aporten cuantas alegaciones estimen pertinentes en el plazo de quince días. Se considerará que concurre dicha circunstancia:
a) Cuando se consideren sancionables conductas que en la propuesta de resolución se hubiesen considerado como no sancionables.
b) Cuando se cambie la calificación de una infracción de leve a grave o muy grave, o de grave a muy grave.
Article 95. Acumulació d’expedients i agrupació de subjectes infractors.
1. S’han d’incoar tants procediments sancionadors com treballs d’auditoria hi hagi respecte als quals s’hagin apreciat indicis d’infracció. No obstant això, quan hi hagi identitat en els motius o circumstàncies que determinin l’apreciació de diverses infraccions, es pot acumular la incoació i instrucció dels diferents procediments.
2. Es poden imposar en una mateixa resolució, resultat d’un sol procediment, les sancions imposades a les societats d’auditoria i a l’auditor de comptes signant de l’informe en nom seu que sigui coresponsable, quan aquelles derivin d’una mateixa infracció, d’acord amb els articles 31 i 36 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
S’ha de procedir de la mateixa manera per imposar sancions a diversos auditors de comptes o societats d’auditoria que hagin actuat conjuntament, quan les sancions derivin d’una mateixa infracció.
Artículo 95. Acumulación de expedientes y agrupación de sujetos infractores.
1. Se incoarán tantos procedimientos sancionadores como trabajos de auditoría existan respecto a los que se hayan apreciado indicios de infracción. No obstante, cuando concurra identidad en los motivos o circunstancias que determinen la apreciación de varias infracciones podrán acumularse la incoación e instrucción de los distintos procedimientos.
2. Se podrán imponer en una misma resolución, resultado de un solo procedimiento, las sanciones impuestas a las sociedades de auditoría y al auditor de cuentas firmante del informe en su nombre que sea corresponsable, cuando aquellas deriven de una misma infracción, de acuerdo con los artículos 31 y 36 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
Se procederá de igual forma para imponer sanciones a varios auditores de cuentas o sociedades de auditoría que hayan actuado conjuntamente, cuando las sanciones deriven de una misma infracción.
Secció 4a Procediment abreujat
Text afegit, publicat el 17/12/2016, en vigor a partir del 18/12/2016.
Sección 4.ª Procedimiento abreviado
Texto añadido, publicado el 17/12/2016, en vigor a partir del 18/12/2016.
S’afegeix per la disposició final 1 del Reial decret 602/2016, de 2 de desembre. Ref. BOE/CAT-A.2016-N.304-S.I-P.30.
Aquesta addicció produeix efectes des del 1 de gener de 2016 a els termes que estableix la disposició addicional 2 de l’esmentat Reial decret.
Se añade por la disposición final 1 del Real Decreto 602/2016, de 2 de diciembre. Ref. BOE-A-2016-11954.
Esta adicción produce efectos desde el 1 de enero de 2016 en los términos establecidos en la disposición adicional 2 del citado Real Decreto.
Article 95 bis. Procediment abreujat.
1. En cas que concorrin les circumstàncies que preveu l’article 69.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, es pot acordar la tramitació del procediment sancionador de manera abreujada quan es tracti de les infraccions que preveu l’article 72.b), pel que fa a l’incompliment de la durada màxima de contractació que exigeixen els articles 40.1, 72.f), 72.j), 72.k), 73.c), pel que fa a l’incompliment del que disposen els articles 40.2, 73.d), 73.i), primer tipus, 73.j), primer i segon tipus, 73.ll) i 74 de la Llei esmentada.
2. En aquests supòsits, la tramitació ha de complir els tràmits següents:
a) En l’acord d’iniciació s’ha de fer constar expressament que el procediment és abreujat i el termini per resoldre i notificar la resolució.
A més de les indicacions que estableix l’article 91, l’òrgan competent per dictar l’acord hi ha d’incorporar la proposta de resolució, amb el contingut que preveu l’article 93.
Així mateix, s’ha d’indicar als interessats la posada de manifest de l’expedient, i a aquest efecte la notificació s’ha d’acompanyar amb una relació dels documents que s’hi contenen, a fi que puguin obtenir les còpies dels que considerin convenients, per a la qual cosa se’ls concedeix un termini de quinze dies, a comptar de l’endemà de la notificació de l’acord d’incoació esmentat, per formular al·legacions i presentar els documents i les informacions que considerin pertinents. S’ha d’advertir expressament als interessats que, en cas que no formulin al·legacions ni aportin nous documents o elements de prova, es pot dictar una resolució en els termes que conté la proposta de resolució incorporada a l’acord d’iniciació.
b) Si, un cop transcorregut el termini d’al·legacions, els interessats no n’han formulat cap, l’instructor, fent constar motivadament aquesta circumstància, ha d’elevar l’expedient al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que pot dictar una resolució d’acord amb la proposta incorporada a l’acord d’iniciació.
Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, no es consideren formulades al·legacions quan els interessats es limitin a reconèixer la seva responsabilitat o manifestin la seva conformitat amb els fets exposats en l’acord d’iniciació, o, si s’escau, amb la proposta de sanció.
c) En cas que els interessats formulin al·legacions, en les quals manifestin la seva disconformitat amb la proposta de resolució incorporada en l’acord d’iniciació, l’instructor ha de formular una nova proposta de resolució, reiterant, o no, la inicialment notificada segons el que disposa la lletra a) d’aquest apartat, i s’ha de verificar en tot cas el compliment del que estipula l’article 93.
La proposta de resolució que, si s’escau, es formuli s’ha de notificar als interessats, on s’ha d’acordar el tràmit d’audiència i concedir un termini de quinze dies per formular al·legacions i presentar els documents que considerin pertinents.
Un cop conclòs el tràmit d’audiència, l’instructor ha d’elevar la proposta de resolució corresponent, juntament amb totes les actuacions, al president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que ha de dictar una resolució.
d) En la resolució no es poden acceptar fets diferents dels determinats en el curs del procediment, independentment de la seva diferent valoració jurídica. Quan el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes consideri que la infracció o la sanció revesteixen més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, aquesta circumstància s’ha de notificar a l’inculpat perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients en el termini de quinze dies, i la tramitació del procediment sancionador continua de forma ordinària.
3. La competència per dictar l’acord d’iniciació al qual s’incorpori la proposta de resolució correspon a les unitats que hagin dut a terme activitats de comprovació o detectat els fets que motiven la incoació, d’acord amb el que preveu l’article 6 del Reial decret 302/1989, de 17 de març, pel qual s’aprova l’Estatut i l’estructura orgànica de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
4. El termini per resoldre i notificar la resolució en els procediments sancionadors tramitats de conformitat amb el que preveu aquesta secció és de sis mesos.
5. En qualsevol moment del procediment anterior a la seva resolució, l’òrgan competent per resoldre pot acordar continuar la tramitació del procediment sancionador de manera ordinària, i aleshores el termini per resoldre i notificar és d’un any, a comptar de l’acord d’iniciació del procediment.
Text afegit, publicat el 17/12/2016, en vigor a partir del 18/12/2016.
Artículo 95 bis. Procedimiento abreviado.
1. En caso de concurrir las circunstancias previstas en el artículo 69.5 de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, se podrá acordar la tramitación del procedimiento sancionador de forma abreviada cuando se trate de las infracciones contempladas en el artículo 72.b), en lo relativo al incumplimiento de la duración máxima de contratación exigida en los artículos 40.1, 72.f), 72.j), 72.k), 73.c), en lo relativo al incumplimiento de lo dispuesto en los artículos 40.2, 73.d), 73.i), primer tipo, 73.j), primer y segundo tipos, 73.ll) y 74 de la citada Ley.
2. En tales supuestos, la tramitación deberá cumplir los siguientes trámites:
a) En el acuerdo de iniciación se hará constar expresamente que el procedimiento es abreviado y el plazo para resolver y notificar la resolución.
Además de las indicaciones establecidas en el artículo 91, el órgano competente para dictar el acuerdo incorporará en éste la propuesta de resolución, con el contenido previsto en el artículo 93.
Asimismo, se indicará a los interesados la puesta de manifiesto del expediente, a cuyo efecto se acompañará a la notificación una relación de los documentos obrantes en el mismo, a fin de que puedan obtener las copias de los que estimen convenientes, concediéndoles un plazo de quince días, a contar desde el día siguiente al de la notificación de dicho acuerdo de incoación, para formular alegaciones y presentar los documentos e informaciones que estimen pertinentes. Se advertirá expresamente a los interesados que, en caso de no formular alegaciones ni aportar nuevos documentos o elementos de prueba, podrá dictarse resolución en los términos contenidos en la propuesta de resolución incorporada al acuerdo de iniciación.
b) Transcurrido el plazo de alegaciones sin que éstas se hayan formulado por los interesados, el instructor, haciendo constar motivadamente tal circunstancia, elevará el expediente al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, que podrá dictar resolución de acuerdo con la propuesta incorporada al acuerdo de iniciación.
A efectos de lo previsto en el párrafo anterior, no se considerarán formuladas alegaciones cuando los interesados se limiten a reconocer su responsabilidad o manifiesten su conformidad con los hechos expuestos en el acuerdo de iniciación, o en su caso, con la propuesta de sanción.
c) En caso de que sean formuladas alegaciones por los interesados, en las que se manifieste su disconformidad con la propuesta de resolución incorporada en el acuerdo de iniciación, el instructor deberá formular nueva propuesta de resolución, reiterando o no, la inicialmente notificada según lo dispuesto en la letra a) de este apartado, debiendo verificarse en todo caso el cumplimiento de lo estipulado en el artículo 93.
La propuesta de resolución que en su caso se formule se notificará a los interesados, acordándose el trámite de audiencia, y concediendo un plazo de quince días para formular alegaciones y presentar los documentos que estimen pertinentes.
Concluido el trámite de audiencia, el instructor elevará la correspondiente propuesta de resolución, junto con todas las actuaciones, al Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, que dictará resolución.
d) En la resolución no se podrán aceptar hechos distintos de los determinados en el curso del procedimiento, con independencia de su diferente valoración jurídica. Cuando el Presidente del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas considere que la infracción o la sanción revisten mayor gravedad que la determinada en la propuesta de resolución, se notificará dicha circunstancia al inculpado para que aporte cuantas alegaciones estime convenientes en el plazo de quince días, continuando la tramitación del procedimiento sancionador de forma ordinaria.
3. La competencia para dictar el acuerdo de iniciación al que se incorpore la propuesta de resolución corresponderá a las unidades que hayan desarrollado actividades de comprobación o detectado los hechos que motivan la incoación, de acuerdo con lo previsto en el artículo 6 del Real Decreto 302/1989, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Estatuto y la Estructura Orgánica del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
4. El plazo para resolver y notificar la resolución en los procedimientos sancionadores tramitados conforme a lo previsto en esta sección será de seis meses.
5. En cualquier momento del procedimiento anterior a su resolución, el órgano competente para resolver podrá acordar continuar la tramitación del procedimiento sancionador de forma ordinaria, siendo entonces el plazo para resolver y notificar de un año, a contar desde el acuerdo de iniciación del procedimiento.
Texto añadido, publicado el 17/12/2016, en vigor a partir del 18/12/2016.
S’afegeix per la disposició final 1 del Reial decret 602/2016, de 2 de desembre. Ref. BOE/CAT-A.2016-N.304-S.I-P.30.
Aquesta addicció produeix efectes des del 1 de gener de 2016 a els termes que estableix la disposició addicional 2 de l’esmentat Reial decret.
Se añade por la disposición final 1 del Real Decreto 602/2016, de 2 de diciembre. Ref. BOE-A-2016-11954.
Esta adicción produce efectos desde el 1 de enero de 2016 en los términos establecidos en la disposición adicional 2 del citado Real Decreto.
CAPÍTOL VI
De la cooperació amb estats membres de la Unió Europea i de la cooperació internacional
CAPITULO VI
De la cooperación con Estados miembros de la Unión Europea y de la cooperación internacional
Secció 1a Deure de col·laboració amb les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea
Sección 1.ª Deber de colaboración con las autoridades competentes de los Estados miembros de la Unión Europea
Article 96. Deure de col·laboració en l’intercanvi d’informació.
1. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha de col·laborar amb les autoritats competents d’altres estats membres mitjançant l’intercanvi de la informació necessària per a l’exercici de les seves funcions d’acord amb el que disposa l’article 42.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Es pot considerar informació necessària, entre altra, la continguda en els documents següents:
a) Dades de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria requerides per a la inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
b) Data d’inscripció en el Registre i altra informació rellevant.
c) Data de baixa del Registre, motius de la baixa i altra informació rellevant.
d) Informe i documentació relacionada amb les inspeccions dels sistemes de control de qualitat que s’estiguin portant a terme o que hagin finalitzat.
e) Informe i documentació relacionada amb les investigacions que s’estiguin portant a terme o que hagin finalitzat.
f) Informació quant a processos sancionadors que s’estiguin portant a terme o que hagin finalitzat.
Artículo 96. Deber de colaboración en el intercambio de información.
1. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas colaborará con las autoridades competentes de otros Estados miembros mediante el intercambio de la información precisa para el desempeño de sus funciones de acuerdo con lo dispuestos en el artículo 42.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Se podrá considerar información precisa, entre otra, la contenida en los siguientes documentos:
a) Datos del auditor de cuentas o de la sociedad de auditoría requeridos para la inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
b) Fecha de inscripción en el registro y otra información relevante.
c) Fecha de baja del registro, motivos de la baja y otra información relevante.
d) Informe y documentación relacionada con las inspecciones de los sistemas de control de calidad que se estén llevando a cabo o que hayan finalizado.
e) Informe y documentación relacionada con las investigaciones que se estén llevando a cabo o que hayan finalizado.
f) Información acerca de procesos sancionadores que se estén llevando a cabo o que hayan finalizado.
Article 97. Sol·licitud d’informació.
1. La sol·licitud d’intercanvi d’informació ha d’incloure una explicació de les raons que justifiquen la sol·licitud i de la finalitat per a la qual s’utilitzarà la informació intercanviada i s’ha de referir a informació necessària per al compliment de les seves funcions i que no es pugui obtenir per altres mitjans.
2. La informació a intercanviar s’ha de trametre en la forma i el termini màxim que s’estableixi entre les autoritats competents dels estats membres.
3. En el cas en què l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes rebi una sol·licitud d’informació, aquesta informació a intercanviar s’ha de trametre en la llengua que consti en el document original que s’ha d’enviar. En els casos en què s’estableixi així entre les autoritats competents dels estats membres, s’hi ha d’adjuntar una traducció no oficial a l’anglès.
Artículo 97. Solicitud de información.
1. La solicitud de intercambio de información debe incluir una explicación de las razones que justifican tal solicitud y de la finalidad para la que se va a utilizar la información intercambiada y debe referirse a información necesaria para el cumplimiento de sus funciones y que no pueda obtenerse por otros medios.
2. La información a intercambiar se remitirá en la forma y el plazo máximo que se establezca entre las autoridades competentes de los Estados miembros.
3. En el caso en que el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas reciba una solicitud de información, dicha información a intercambiar se remitirá en la lengua que conste en el documento original a remitir. En los casos en que así se establezca entre las autoridades competentes de los Estados miembros, se acompañará de una traducción no oficial al inglés.
Article 98. Utilització de la informació intercanviada.
1. Sense perjudici del que estableixin les disposicions de rang legal, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes només pot utilitzar la informació rebuda per a l’exercici de les seves competències i d’acord amb les finalitats per a les quals pugui haver atorgat el seu consentiment l’autoritat competent que envia la informació.
Quan l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, en compliment del deure de col·laboració establert a la normativa aplicable, hagi de remetre informació rebuda d’una autoritat competent d’un altre Estat membre a una altra autoritat competent en el territori espanyol, és necessària la comunicació prèvia a l’autoritat competent de la qual s’ha rebut la informació.
Quan la informació rebuda contingui dades de caràcter personal ha de ser conforme, a més, amb el que disposen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i les seves disposicions de desplegament.
2. Quan la informació rebuda sigui sol·licitada per una altra autoritat competent d’un altre Estat membre, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pot remetre aquesta informació únicament amb el consentiment previ de l’Estat membre del qual ha rebut la informació a transmetre.
3. L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes no pot remetre la informació rebuda d’una autoritat competent d’un altre Estat membre a una autoritat competent d’un tercer país.
En aquest cas s’ha de traslladar la sol·licitud a l’autoritat competent de la qual procedeixi la informació sol·licitada.
Artículo 98. Utilización de la información intercambiada.
1. Sin perjuicio de lo establecido en las disposiciones de rango legal, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas solo podrá utilizar la información recibida para el ejercicio de sus competencias y de acuerdo con los fines para los que pudiera haber otorgado su consentimiento la autoridad competente que remite la información.
Cuando el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, en cumplimiento del deber de colaboración establecido en la normativa aplicable, deba remitir información recibida de una autoridad competente de otro Estado miembro a otra autoridad competente en el territorio español, será necesaria la comunicación previa a la autoridad competente de la que se ha recibido la información.
Cuando la información recibida contuviera datos de carácter personal deberá además ser conforme a lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de carácter personal, y sus disposiciones de desarrollo.
2. Cuando la información recibida sea solicitada por otra autoridad competente de otro Estado miembro, el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas podrá remitir dicha información únicamente con el consentimiento previo del Estado miembro del que ha recibido la información a transmitir.
3. El Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas no podrá remitir la información recibida de una autoridad competente de otro Estado miembro a una autoridad competente de un tercer país.
En este caso se dará traslado de la solicitud a la autoridad competente de la que proceda la información solicitada.
Article 99. Col·laboració en la realització d’actuacions de control.
1. Quan l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes acordi, a sol·licitud de l’autoritat competent d’un altre Estat membre, la realització d’una actuació de control o permeti a personal d’aquesta autoritat competent participar en una actuació de control juntament amb el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, correspon a aquest Institut decidir si exerceix la direcció de l’actuació corresponent que es porti a terme en territori espanyol.
2. En tot cas, s’ha de comunicar a l’autoritat competent que hagi sol·licitat la realització de l’actuació de control el resultat de les actuacions que es portin a terme.
Artículo 99. Colaboración en la realización de actuaciones de control.
1. Cuando el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas acuerde, a solicitud de la autoridad competente de otro Estado miembro, la realización de una actuación de control o permita a personal de dicha autoridad competente participar en una actuación de control junto con el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, corresponderá a este Instituto decidir si ejerce la dirección de la correspondiente actuación que se lleve a cabo en territorio español.
2. En todo caso, se comunicará a la autoridad competente que haya solicitado la realización de la actuación de control, el resultado de las actuaciones que se desarrollen.
Article 100. Negativa a la remissió d’informació o a la realització d’una actuació de control.
En els supòsits, previstos a l’article 43.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, en què l’Institut no faciliti la informació sol·licitada per les autoritats competents d’altres estats membres, o no realitzi una actuació de control o permeti al personal de l’autoritat competent d’un altre Estat membre participar en una actuació de control juntament amb el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, aquest ha de comunicar les causes d’aquesta circumstància a l’autoritat competent sol·licitant en el termini d’un mes a comptar de la recepció de la sol·licitud.
Artículo 100. Negativa a la remisión de información o a la realización de una actuación de control.
En los supuestos, contemplados en el artículo 43.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, en que el Instituto no facilite la información solicitada por las autoridades competentes de otros Estados miembros, o no realice una actuación de control o permita al personal de la autoridad competente de otro Estado miembro participar en una actuación de control junto con el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, éste deberá comunicar las causas de tal circunstancia a la autoridad competente solicitante en el plazo de un mes a contar desde la recepción de la solicitud.
Article 101. Deures de comunicació.
1. Quan s’acordi la baixa d’un auditor de comptes o societat d’auditoria del Registre oficial d’auditors de comptes de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, aquest ha de comunicar la baixa corresponent i les raons de la baixa a les autoritats competents dels estats membres en els quals l’auditor de comptes o societat d’auditoria estiguin autoritzats per exercir l’activitat d’auditoria de comptes.
Aquesta comunicació s’ha de fer en el termini de quinze dies, a comptar de la inscripció en el Registre oficial d’auditors de comptes.
2. Quan l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes conclogui que es poden estar portant a terme o que es poden haver portat a terme en un altre Estat membre activitats contràries a les disposicions nacionals de transposició de la Directiva 2006/43/ CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, ho ha de comunicar a l’autoritat competent d’aquell Estat membre en el termini màxim de quinze dies a comptar des que conclogui que aquestes actuacions podrien ser contràries a les disposicions aplicables, i sense perjudici de les competències que pugui exercir l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
3. Quan l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes rebi una comunicació de l’autoritat competent d’un altre Estat membre sobre l’existència d’indicis d’actuacions a Espanya que es puguin considerar contràries al text refós de la Llei d’auditoria de comptes, al present Reglament i la seva normativa de desplegament, ha de dur a terme les actuacions oportunes, sense perjudici d’haver de comunicar a l’autoritat competent esmentada el resultat de les seves actuacions.
Artículo 101. Deberes de comunicación.
1. Cuando se acuerde la baja de un auditor de cuentas o sociedad de auditoría del Registro Oficial de Auditores de Cuentas del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, éste comunicará la correspondiente baja y las razones de la misma, a las autoridades competentes de los Estados miembros en los que el auditor de cuentas o sociedad de auditoría estén autorizados para ejercer la actividad de auditoría de cuentas.
Dicha comunicación se realizará en el plazo de quince días, a contar desde la inscripción en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas.
2. Cuando el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas concluya que se pueden estar llevando a cabo o que pueden haberse llevado a cabo en otro Estado miembro, actividades contrarias a las disposiciones nacionales de transposición de la Directiva 2006/43/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 17 de mayo de 2006, relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas, lo comunicará a la autoridad competente de dicho Estado miembro en el plazo máximo de quince días a contar desde que concluya que tales actuaciones pudieran ser contrarias a las disposiciones aplicables, y sin perjuicio de las competencias que pueda ejercer el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
3. Cuando el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas reciba una comunicación de la autoridad competente de otro Estado miembro acerca de la existencia de indicios de actuaciones en España que pudieran considerarse contrarias al texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, al presente Reglamento y su normativa de desarrollo, deberá realizar las actuaciones oportunas, sin perjuicio de tener que comunicar a dicha autoridad competente el resultado de sus actuaciones.
Secció 2a Supervisió d’auditors de comptes, societats i altres entitats d’auditoria de tercers països
Sección 2.ª Supervisión de auditores de cuentas, sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países
Article 102. Dispenses.
Els auditors de comptes de tercers països als quals es refereix l’article 9.3 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, així com les societats i altres entitats d’auditoria de tercers països a què es refereix l’article 10.4, poden quedar eximits de les actuacions de control de qualitat atribuïdes a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a l’article 28 del mateix text refós, a condició de reciprocitat, quan estiguin subjectes a sistemes de supervisió pública, control de qualitat i investigació i sancions que hagin estat declarats equivalents per la Comissió Europea, en els termes establerts en els acords de cooperació corresponents.
Artículo 102. Dispensas.
Los auditores de cuentas de terceros países a los que se refiere el artículo 9.3 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas así como las sociedades y demás entidades de auditoría de terceros países a las que se refiere el artículo 10.4 podrán quedar eximidos de las actuaciones de control de calidad atribuidas al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en el artículo 28 de dicho texto refundido, a condición de reciprocidad, cuando estén sujetos a sistemas de supervisión pública, control de calidad e investigación y sanciones que hayan sido declarados equivalentes por la Comisión Europea, en los términos establecidos en los correspondientes acuerdos de cooperación.
Secció 3a Coordinació amb autoritats competents de tercers països
Sección 3.ª Coordinación con autoridades competentes de terceros países
Article 103. Intercanvi d’informació.
1. L’intercanvi d’informació a què es refereix l’article 43.1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes així com la col·laboració per a la realització d’actuacions de control s’han d’efectuar amb el contingut, els terminis i les formes establerts en l’acord de cooperació corresponent. En l’acord de cooperació es pot adoptar la realització d’una actuació de control o permetre, quan ho prevegi així la decisió corresponent de la Unió Europea i en els termes que contingui, al personal de l’autoritat competent d’un tercer país participar en una actuació de control juntament amb el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
L’acord de cooperació ha de preveure les garanties que estableix la normativa reguladora en relació amb la protecció de dades de caràcter personal i amb el deure de secret.
2. Cada sol·licitud d’informació rebuda d’una autoritat competent d’un tercer país s’ha d’avaluar per determinar si es pot atendre la sol·licitud de remissió d’informació i, en cas contrari, s’ha d’indicar la informació que es pot aportar.
3. Per evitar retards innecessaris es poden trametre parts de la informació segons ho permeti la seva disponibilitat i si el seu enviament resulta adequat.
4. S’ha de rebutjar una sol·licitud d’informació quan:
a) L’accés a la sol·licitud d’informació pugui contravenir les disposicions legals i reglamentàries o altres que siguin aplicables.
b) La remissió de la informació es pugui considerar contrària a l’interès públic.
c) La remissió de la informació pugui perjudicar la sobirania, la seguretat o l’ordre públic.
d) S’hagin iniciat davant les autoritats espanyoles procediments judicials sobre els mateixos fets i contra els mateixos auditors de comptes o societats d’auditoria.
5. En cas que no es pugui atendre una sol·licitud d’informació, se n’ha d’informar l’autoritat competent sol·licitant, indicant les causes de la impossibilitat.
6. Quan l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes acordi amb l’autoritat competent d’un tercer país la realització d’una actuació de control o permeti a personal d’aquesta autoritat competent participar en una actuació de control juntament amb el personal de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, l’actuació de control s’ha de desenvolupar, amb caràcter general, sota la direcció de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes quan es porti a terme en territori espanyol.
Artículo 103. Intercambio de información.
1. El intercambio de información a que se refiere el artículo 43.1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas así como la colaboración para la realización de actuaciones de control se realizará con el contenido, plazos y formas establecidos en el correspondiente acuerdo de cooperación. En el acuerdo de cooperación se podrá adoptar la realización de una actuación de control o permitir, cuando así lo prevea la correspondiente Decisión de la Unión Europea y en los términos contenidos en la misma, al personal de la autoridad competente de un tercer país participar en una actuación de control junto con el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
El acuerdo de cooperación deberá prever las garantías que la normativa reguladora contempla en relación con la protección de datos de carácter personal y con el deber de secreto.
2. Cada solicitud de información recibida de una autoridad competente de un tercer país se evaluará para determinar si se puede atender la solicitud de remisión de información indicando en caso contrario la información que puede aportarse.
3. Para evitar retrasos innecesarios se pueden remitir partes de la información según lo permita su disponibilidad y si su envío resulta adecuado.
4. Se deberá rechazar una solicitud de información cuando:
a) El acceso a la solicitud de información pueda contravenir las disposiciones legales y reglamentarias u otras que resulten aplicables.
b) La remisión de la información pueda considerarse contraria al interés público.
c) La remisión de la información pueda perjudicar a la soberanía, a la seguridad o al orden público.
d) Se hubiesen iniciado ante las autoridades españolas procedimientos judiciales sobre los mismos hechos y contra los mismos auditores de cuentas o sociedades de auditoría.
5. En caso de no poder atender una solicitud de información se informará de ello a la autoridad competente solicitante, indicando las causas de la imposibilidad.
6. Cuando el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas acuerde con la autoridad competente de un tercer país la realización de una actuación de control o permita a personal de dicha autoridad competente participar en una actuación de control junto con el personal del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas dicha actuación de control se desarrollará, con carácter general, bajo la dirección del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas cuando se lleve a cabo en territorio español.
CAPÍTOL VII
De les corporacions de dret públic representatives d’auditors
CAPÍTULO VII
De las corporaciones de derecho público representativas de auditores
Article 104. Corporacions de dret públic representatives d’auditors.
Es consideren corporacions de dret públic representatives d’auditors les entitats de dret públic de les quals formin part els auditors de comptes i les societats d’auditoria que compleixin tots i cada un dels requisits següents:
a) Que en els seus estatuts figuri com a única, o una de les activitats dels seus membres la d’auditoria de comptes.
b) Que almenys un 10 per cent dels auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes pertanyin a la corporació.
c) Que almenys un 15 per cent dels auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes, en la situació que estableix l’article 27.a), siguin membres de la corporació.
Artículo 104. Corporaciones de derecho público representativas de auditores.
Se consideran corporaciones de derecho público representativas de auditores las entidades de derecho público de las que formen parte los auditores de cuentas y las sociedades de auditoría que cumplan todos y cada uno de los siguientes requisitos:
a) Que en sus estatutos figure como única, o una de las actividades de sus miembros la de auditoría de cuentas.
b) Que al menos un 10 por ciento de los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas pertenezcan a la corporación.
c) Que al menos un 15 por ciento de los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas, en la situación establecida en el artículo 27.a), sean miembros de la corporación.
Article 105. Funcions.
Correspon a les corporacions de dret públic representatives d’auditors exercir les funcions següents:
a) Elaborar, adaptar i revisar les normes d’auditoria, d’ètica i de control de qualitat intern, per iniciativa pròpia o a instància de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
b) Proposar i portar a terme de manera conjunta els exàmens d’aptitud professional a què es refereix l’article 36 i conforme al que preveu l’article 37.
c) Organitzar i si s’escau impartir cursos de formació teòrica dels esmentats a l’article 34.2, una vegada que siguin homologats per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
d) Organitzar i si s’escau impartir activitats de formació continuada, que han de realitzar els auditors de comptes, en els termes que estableix l’article 41, així com fer les verificacions i comunicacions a què es refereixen l’article esmentat i el 42.
e) Impulsar la col·laboració dels seus membres en la formació pràctica requerida per a l’examen d’aptitud, vigilant que es compleix adequadament, d’acord amb el que preveu l’article 35, i donar el vistiplau en els certificats que expedeixin els seus membres, quan ho prevegin així les disposicions normatives.
f) Elaborar les normes deontològiques i codis de conducta que han de seguir els seus membres.
g) Verificar l’observança de les pràctiques i procediments interns d’actuació dels seus membres en l’exercici de l’activitat d’auditoria de comptes, si la seva inobservança comporta mesures disciplinàries en els estatuts respectius.
h) Proposar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes la incoació del procediment sancionador, en els termes a què es refereix l’article 78.5 o, si s’escau, comunicar les qüestions o assumptes detectats en l’exercici de les seves funcions que puguin suposar l’incompliment de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
i) Col·laborar amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en totes les qüestions relacionades amb l’activitat d’auditoria de comptes. En particular, poden executar, sota la supervisió i direcció de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, el control de qualitat dels auditors de comptes o societats d’auditoria quan ho acordi així l’Institut, sempre que les persones encarregades directament d’una actuació de control de qualitat sobre un auditor de comptes o societat d’auditoria no hagin col·laborat en la implementació i disseny del sistema de control de qualitat intern dels mateixos auditors de comptes o societats d’auditoria durant els tres anys immediatament anteriors a l’execució del control de qualitat.
j) Qualssevol altres previstes en els seus estatuts que tinguin per objecte el millor compliment del que disposen el text refós de la Llei d’auditoria de comptes i aquest Reglament.
Artículo 105. Funciones.
Corresponde a las corporaciones de derecho público representativas de auditores desarrollar las siguientes funciones:
a) Elaborar, adaptar y revisar las normas de auditoría, de ética y de control de calidad interno, por propia iniciativa o a instancia del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
b) Proponer y realizar de forma conjunta los exámenes de aptitud profesional a que se refiere el artículo 36, y conforme a lo previsto en el artículo 37.
c) Organizar y en su caso impartir cursos de formación teórica de los referidos en el artículo 34.2, una vez que sean homologados por el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.
d) Organizar y en su caso impartir actividades de formación continuada, que deben realizar los auditores de cuentas, en los términos establecidos en el artículo 41, así como realizar las verificaciones y comunicaciones a que se refiere dicho artículo y el 42.
e) Impulsar la colaboración de sus miembros en la formación práctica requerida para el examen de aptitud, vigilando su adecuado cumplimiento, de acuerdo con lo previsto en el artículo 35, debiendo dar el visto bueno en los certificados que expidan sus miembros, cuando así se prevea en las disposiciones normativas.
f) Elaborar las normas deontológicas y códigos de conducta que deben seguir sus miembros.
g) Verificar la observancia de las prácticas y procedimientos internos de actuación de sus miembros en el ejercicio de la actividad de auditoría de cuentas, si su inobservancia lleva aparejada medidas disciplinarias en sus respectivos Estatutos.
h) Proponer al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas la incoación del procedimiento sancionador, en los términos a que se refiere el artículo 78.5 o, en su caso, comunicar aquellas cuestiones o asuntos detectados en el ejercicio de sus funciones que puedan suponer el incumplimiento de la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
i) Colaborar con el Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas en todas aquellas cuestiones relacionadas con la actividad de auditoría de cuentas. En particular, podrán ejecutar, bajo la supervisión y dirección del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, el control de calidad de los auditores de cuentas o sociedades de auditoría cuando así lo acuerde dicho Instituto, siempre y cuando las personas encargadas directamente de una actuación de control de calidad sobre un auditor de cuentas o sociedad de auditoría no hayan colaborado en la implementación y diseño del sistema de control de calidad interno de los mismos auditores de cuentas o sociedades de auditoría durante los tres años inmediatamente anteriores a la ejecución del control de calidad.
j) Cualesquiera otras previstas en sus Estatutos que tengan por objeto el mejor cumplimiento de lo dispuesto en el texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas y en el presente Reglamento.
Article 106. De l’accés a la documentació i deure de comunicació de les corporacions de dret públic representatives d’auditors.
1. Als efectes del que disposa l’article 105, lletres g) i i) anterior, les corporacions de dret públic representatives d’auditors poden accedir a la documentació referent a cada auditoria, i queden subjectes a l’obligació que estableix l’article 25.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Les corporacions de dret públic han de posar en coneixement de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes els plans d’actuació i les actuacions iniciades a què es refereixen les lletres g) i i) de l’article anterior, així com el resultat d’aquests.
Artículo 106. Del acceso a la documentación y deber de comunicación de las corporaciones de derecho público representativas de auditores.
1. A los efectos de lo dispuesto en el artículo 105, letras g) e i) anterior, las corporaciones de derecho público representativas de auditores podrán acceder a la documentación referente a cada auditoría, quedando sujetas a la obligación establecida en el artículo 25.2 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Las corporaciones de derecho público deben poner en conocimiento del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas los planes de actuación y las actuaciones iniciadas a que se refieren las letras g) e i) del artículo anterior, así como el resultado de los mismos.
Disposició addicional primera. Auditoria dels comptes anuals de les entitats per raó de la seva dimensió.
En desplegament de la disposició addicional primera, apartat 1.f) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i sense perjudici del que estableixin altres disposicions legals, les entitats, de qualsevol naturalesa jurídica, i sempre que hagin de formular comptes anuals conforme al marc normatiu d’informació financera que els sigui aplicable, estan obligades a sotmetre a auditoria, en els termes que preveu l’article 1.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, els comptes anuals dels exercicis socials en què, d’acord amb el que estableix l’article 257 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, no concorrin les circumstàncies previstes per poder formular balanç abreujat, i ho han de fer en el model normal.
Disposición adicional primera. Auditoría de las cuentas anuales de las entidades por razón de su tamaño.
En desarrollo de la disposición adicional primera, apartado 1.f) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y sin perjuicio de lo establecido en otras disposiciones legales, las entidades, cualquiera que sea su naturaleza jurídica, y siempre que deban formular cuentas anuales conforme al marco normativo de información financiera que le sea aplicable, estarán obligadas a someter a auditoría, en los términos previstos en el artículo 1.2 del citado texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, las cuentas anuales de los ejercicios sociales en los que, de acuerdo con lo establecido en el artículo 257 del texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, no concurran las circunstancias previstas para poder formular balance abreviado, debiendo hacerlo en modelo normal.
Disposició addicional segona. Auditoria de comptes anuals de les entitats perceptores de subvencions o ajudes amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques o a fons de la Unió Europea.
1. En desplegament del que disposa la disposició addicional primera, apartat 1.e) del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i sense perjudici del que estableixin altres disposicions legals, les entitats, de qualsevol naturalesa jurídica i sempre que hagin de formular comptes anuals conforme al marc normatiu d’informació financera que els sigui aplicable, que durant un exercici social hagin rebut subvencions o ajudes amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques o a fons de la Unió Europea, per un import total acumulat superior a 600.000 euros, estan obligades a sotmetre a auditoria els comptes anuals corresponents a aquell exercici i als exercicis en què es realitzin les operacions o executin les inversions corresponents a les subvencions o ajudes esmentades, en els termes que estableix l’article 1.2 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Es consideren rebudes les subvencions o ajudes, als efectes d’aquesta disposició, en el moment en què hagin de ser registrades en els llibres de comptabilitat de l’empresa o entitat, conforme al que estableixi en aquest sentit la normativa comptable que li sigui aplicable.
3. S’entenen per subvencions o ajudes, als efectes d’aquesta disposició, les considerades com a tals a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
Disposición adicional segunda. Auditoría de cuentas anuales de las entidades perceptoras de subvenciones o ayudas con cargo a los presupuestos de las Administraciones Públicas o a fondos de la Unión Europea.
1. En desarrollo de lo dispuesto en la disposición adicional primera, apartado 1.e) del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y sin perjuicio de lo establecido en otras disposiciones legales, las entidades, cualquiera que sea su naturaleza jurídica y siempre que deban formular cuentas anuales conforme al marco normativo de información financiera que le sea aplicable, que durante un ejercicio social hubiesen recibido subvenciones o ayudas con cargo a los presupuestos de las Administraciones Públicas o a fondos de la Unión Europea, por un importe total acumulado superior a 600.000 euros, estarán obligadas a someter a auditoría las cuentas anuales correspondientes a dicho ejercicio y a los ejercicios en que se realicen las operaciones o ejecuten las inversiones correspondientes a las citadas subvenciones o ayudas, en los términos establecidos en el artículo 1.2 del citado texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Se considerarán recibidas las subvenciones o ayudas, a los efectos de esta disposición, en el momento en que deban ser registradas en los libros de contabilidad de la empresa o entidad, conforme a lo establecido a este respecto en la normativa contable que le resulte de aplicación.
3. Se entenderán por subvenciones o ayudas, a los efectos de esta disposición, las consideradas como tales en el artículo 2 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones.
Disposició addicional tercera. Auditoria de comptes anuals de les entitats que contractin amb el sector públic.
1. En desplegament del que disposa la disposició addicional primera, apartat 1.e), del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, i sense perjudici del que estableixin altres disposicions legals, les entitats, de qualsevol naturalesa jurídica i sempre que hagin de formular comptes anuals conforme al marc normatiu d’informació financera que els sigui aplicable, que durant un exercici econòmic hagin subscrit amb el sector públic els contractes que preveu l’article 2 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, per un import total acumulat superior a 600.000 euros, i aquest representi més del 50% de l’import net de la seva xifra anual de negocis, estan obligades a sotmetre a auditoria els comptes anuals corresponents a aquell exercici social i els del següent a aquell, en els termes que estableix l’article 1, apartat 2, del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
2. Es consideren realitzades les actuacions esmentades a l’apartat anterior, als efectes d’aquesta disposició, en el moment en què hagi de ser registrat el dret de cobrament corresponent en els llibres de comptabilitat de l’entitat, d’acord amb el que disposi en aquest sentit el marc normatiu d’informació financera que sigui aplicable.
Disposición adicional tercera. Auditoría de cuentas anuales de las entidades que contraten con el sector público.
1. En desarrollo de lo dispuesto en la disposición adicional primera, apartado 1.e), del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, y sin perjuicio de lo establecido en otras disposiciones legales, las entidades, cualquiera que sea su naturaleza jurídica y siempre que deban formular cuentas anuales conforme al marco normativo de información financiera que le sea aplicable, que durante un ejercicio económico hubiesen celebrado con el Sector Público los contratos contemplados en el artículo 2 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público por un importe total acumulado superior a 600.000 euros, y éste represente más del 50 % del importe neto de su cifra anual de negocios, estarán obligadas a someter a auditoría las cuentas anuales correspondientes a dicho ejercicio social y las del siguiente a éste, en los términos establecidos en el artículo 1, apartado 2, del citado texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas.
2. Se considerarán realizadas las actuaciones referidas en el apartado anterior, a los efectos de esta disposición, en el momento en que deba ser registrado el derecho de cobro correspondiente en los libros de contabilidad de la entidad, de acuerdo con lo dispuesto a este respecto en el marco normativo de información financiera que resulte de aplicación.
Disposició addicional quarta. Nomenament d’auditors en les entitats subjectes a l’obligació d’auditar els comptes anuals, per les circumstàncies que preveuen les disposicions addicionals primera, segona i tercera d’aquest Reglament.
El nomenament d’auditors en les entitats subjectes a l’obligació d’auditar els comptes anuals, per les circumstàncies que preveuen les disposicions addicionals primera, segona i tercera d’aquest Reglament, l’han de fer les persones o òrgans als quals correspongui aquesta competència, de conformitat amb les normes aplicables a cada una d’elles segons la seva naturalesa jurídica, abans que finalitzi l’exercici social per auditar.
Els períodes de nomenament i contractació d’auditors es regeixen pel que estableix a aquests efectes l’article 19 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes. No es poden revocar els auditors abans que finalitzi el període per al qual van ser nomenats, llevat que hi hagi una causa justa, considerant com a tal, en tot cas, l’extinció de l’obligació d’auditar els comptes anuals de l’entitat.
Disposición adicional cuarta. Nombramiento de auditores en las entidades sujetas a la obligación de auditar sus cuentas anuales, por las circunstancias previstas en las disposiciones adicionales primera, segunda y tercera de este Reglamento.
El nombramiento de auditores en las entidades sujetas a la obligación de auditar sus cuentas anuales, por las circunstancias previstas en las disposiciones adicionales primera, segunda y tercera de este Reglamento, se hará por aquellas personas u órganos a quienes corresponda tal competencia, de conformidad con las normas aplicables a cada una de ellas según su naturaleza jurídica, antes de que finalice el ejercicio social por auditar.
Los períodos de nombramiento y contratación de auditores se regirán por lo establecido a estos efectos en el artículo 19 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas. No se podrá revocar a los auditores antes de que finalice el período para el que fueron nombrados, a no ser que medie justa causa, considerándose como tal, en todo caso, la extinción de la obligación de auditar las cuentas anuales de la entidad.
Disposició addicional cinquena. Auditoria en entitats del sector públic.
1. Els treballs d’auditoria sobre comptes anuals o altres estats financers o documents comptables d’entitats que formen part del sector públic estatal, autonòmic o local i estan atribuïts legalment als òrgans públics de control de la gestió econòmica financera del sector públic en l’exercici de les seves competències es regeixen per les seves normes específiques, i no és aplicable a aquests treballs el que estableix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
El que disposa el paràgraf anterior també és aplicable per als treballs de col·laboració que puguin realitzar els auditors de comptes o de societats d’auditoria inscrits en el Registre oficial d’auditors, en virtut de contractes subscrits per aquests òrgans públics de control i en execució de la planificació anual d’auditories dels òrgans esmentats.
Els informes a què es refereix aquest apartat que puguin emetre auditors de comptes o societats d’auditoria sobre entitats públiques no es poden identificar com d’auditoria de comptes, ni la seva redacció o presentació poden generar confusió respecte a la seva naturalesa com a treball d’auditoria de comptes.
2. No obstant l’apartat anterior, en els casos en què en els dits contractes subscrits entre els òrgans públics de control i els auditors de comptes inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes s’inclogui, al costat de la col·laboració en la realització de l’auditoria pública, l’emissió d’un informe d’auditoria de comptes dels que preveu l’article 1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, destinat a atendre determinades exigències previstes en normes sectorials o per altres raons d’índole mercantil o financera, com ara la concurrència a licitacions internacionals o per obtenir recursos en mercats financers, els informes d’auditoria de comptes que puguin emetre els auditors de comptes o societats d’auditoria a aquests efectes estan subjectes al que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.
3. Els treballs d’auditoria de comptes realitzats per un auditor de comptes o societat d’auditoria inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes sobre els comptes anuals o estats financers o altres documents comptables d’entitats integrants del sector públic estatal, autonòmic o local que, conforme a la seva normativa aplicable, estan obligades legalment a sotmetre els seus comptes anuals a l’auditoria de comptes que preveu l’article 1 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, estan subjectes al que disposa la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes. En particular, estan inclosos en aquest apartat els treballs d’auditoria realitzats per un auditor de comptes o societat d’auditoria inscrits en el Registre oficial d’auditors de comptes sobre els comptes anuals de les societats mercantils que pertanyen al sector públic subjectes a l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria conforme a la normativa mercantil.
Disposición adicional quinta. Auditoría en entidades del sector público.
1. Los trabajos de auditoría sobre cuentas anuales u otros estados financieros o documentos contables de entidades que forman parte del sector público estatal, autonómico o local y se encuentran atribuidos legalmente a los órganos públicos de control de la gestión económico-financiera del sector público en el ejercicio de sus competencias se rigen por sus normas específicas, no resultando de aplicación a dichos trabajos lo establecido en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
Lo dispuesto en el párrafo anterior es igualmente de aplicación para los trabajos de colaboración que pudieran realizar los auditores de cuentas o de sociedades de auditoría inscritos en el Registro Oficial de Auditores, en virtud de contratos celebrados por los citados órganos públicos de control y en ejecución de la planificación anual de auditorías de dichos órganos.
Los informes a que se refiere este apartado que pudieran emitir auditores de cuentas o sociedades de auditoría sobre entidades públicas no podrán identificarse como de auditoría de cuentas, ni su redacción o presentación podrán generar confusión respecto a su naturaleza como trabajo de auditoría de cuentas.
2. No obstante el apartado anterior, en los casos en que en los mencionados contratos celebrados entre los órganos públicos de control y los auditores de cuentas inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas se incluya, junto a colaboración en la realización de la auditoría pública, la emisión de un informe de auditoría de cuentas de los previstos en el artículo 1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas, destinado a atender determinadas exigencias previstas en normas sectoriales o por otras razones de índole mercantil o financiero, tales como la concurrencia a licitaciones internacionales o para obtener recursos en mercados financieros, los informes de auditoría de cuentas que pudieran emitirse por los auditores de cuentas o sociedades de auditoría a estos efectos, estarán sujetos a lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas.
3. Los trabajos de auditoría de cuentas realizados por un auditor de cuentas o sociedad de auditoría inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas sobre las cuentas anuales o estados financieros u otros documentos contables de entidades integrantes del sector público estatal, autonómico o local que, conforme a su normativa de aplicación, se encuentran obligados legalmente a someter sus cuentas anuales a la auditoría de cuentas prevista en el artículo 1 del texto refundido de la Ley de Auditoría de Cuentas están sujetos a lo dispuesto en la normativa reguladora de la actividad de auditoría de cuentas. En particular, están incluidos en este apartado los trabajos de auditoría realizados por un auditor de cuentas o sociedad de auditoría inscritos en el Registro Oficial de Auditores de Cuentas sobre las cuentas anuales de las sociedades mercantiles pertenecientes al mencionado sector público sujetas a la obligación de someter sus cuentas anuales a auditoría conforme a la normativa mercantil.
Disposició addicional sisena. Pertinença a diverses corporacions de dret públic i ingrés en el Registre de certes corporacions.
1. Quan els auditors de comptes o societats d’auditoria pertanyin simultàniament a més d’una corporació de dret públic representativa d’auditors, han d’optar per una d’elles als efectes del que disposa aquest Reglament. La informació que se sol·licita en els apartats 1.b) i 2.b) de l’article 79 ha d’esmentar únicament la corporació de dret públic per la qual s’ha optat.
2. L’ingrés de les persones físiques en el Registre oficial d’auditors dependent del Consell Superior de Col·legis Oficials de Titulats Mercantils d’Espanya s’ha de fer mitjançant la realització i superació de l’examen aptitud professional, el desenvolupament del qual s’efectua en el capítol II, secció 2a, d’aquest Reglament, pels qui compleixin els requisits que estableix l’article 8 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
També es poden inscriure en el Registre oficial d’auditors les societats d’auditoria que compleixin els requisits que estableix l’article 10 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
3. L’ingrés de les persones físiques en el Registre general d’auditors dependent del Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya s’ha de fer mitjançant la realització i superació de l’examen d’aptitud professional, el desenvolupament del qual s’efectua en el capítol II, secció 2a, d’aquest Reglament, pels qui compleixin els requisits que estableix l’article 8 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes.
També es poden inscriure en el Re