Circular 5/2020, de 25 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de pagament i a entitats de diner electrònic, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, i que modifica la Circular 6/2001, de 29 d’octubre, sobre titulars d’establiments de canvi de moneda, i la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

I

Aquesta Circular estableix el règim comptable de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic. Aquesta Circular fixa els documents comptables que les entitats esmentades i els seus grups han d’elaborar, inclosos els models d’estats financers públics i reservats. També determina les normes de reconeixement, valoració, presentació, informació que s’ha d’incloure en la memòria i desglossament de la informació en els models d’estats que s’han d’aplicar en la seva elaboració. Aquesta Circular pren com a referència la normativa comptable de les entitats de crèdit, o bé fixant uns criteris anàlegs als d’aquesta o bé remetent directament a les normes de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

L’obligació que tenen les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic (així com els establiments financers de crèdit híbrids) d’informar separadament de les activitats de prestació de serveis de pagament o emissió de diner electrònic, les activitats de prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats a aquests i les altres activitats econòmiques dutes a terme es materialitza en uns requisits específics d’informació que s’han d’incloure en la memòria. Aquesta informació comprèn tant una descripció qualitativa de les activitats portades a terme com dades quantitatives en formats predefinits. Els formats esmentats coincideixen amb els establerts per als estats financers públics. Aquests estats, al seu torn, constitueixen un subconjunt dels estats financers reservats, la qual cosa facilita la conciliació entre tots dos.

Les diferències en la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic respecte a les entitats de crèdit es tradueixen en un règim simplificat de requeriments d’estats financers públics i reservats. És a dir, en comparació amb les entitats de crèdit, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han d’emplenar un conjunt molt més reduït de models d’estats financers, i amb menys freqüència en la gran majoria dels casos.

En definitiva, aquesta Circular, com que pren com a referència la normativa comptable de les entitats de crèdit, constitueix el desplegament del Codi de comerç per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic, i significa un avenç en l’homogeneïtzació de la normativa comptable nacional per a les entitats financeres i en la seva convergència amb el marc comptable europeu format per les normes d’informació financera adoptades per la Unió Europea (NIIF-UE). En aquest sentit, cal recordar que, com s’explica en el preàmbul, la Circular 4/2017, de 27 de novembre, manté l’estratègia de compatibilitat amb les NIIF-UE a l’hora d’establir un marc comptable complet, amb un desplegament especial dels aspectes més rellevants per a les activitats financeres. Per això, la Circular 4/2017, de 27 de novembre, també constitueix la referència de la normativa comptable aplicable als establiments financers de crèdit en virtut de la Circular 4/2019, de 26 de novembre, a establiments financers de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

II

Aquesta Circular consta de setze normes, una disposició addicional, tres disposicions transitòries i tres disposicions finals. A més, la Circular inclou dos annexos, un amb el model de l’estat sobre l’activitat de les sucursals que operen a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu i de les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, i un altre amb els models dels estats financers reservats individuals.

El títol preliminar, que inclou dues normes, determina l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Circular –entitats de pagament (incloses les de caràcter híbrid), entitats de diner electrònic (incloses les de caràcter híbrid), entitats prestadores del servei d’informació sobre comptes, entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció, sucursals que operen a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu, sucursals que operen a Espanya d’entitats de diner electrònic la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu i grups d’entitats de pagament o diner electrònic– i aclareix si, en l’elaboració de la informació financera pública i reservada, s’ha d’aplicar aquesta Circular o directament les NIIF-UE.

La informació financera individual s’ha de confeccionar aplicant-hi els criteris comptables d’aquesta Circular. Les NIIF-UE són d’aplicació directa en la confecció de la informació financera consolidada dels grups d’emissors de valors, d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de juliol de 2002, relatiu a l’aplicació de normes internacionals de comptabilitat (Reglament NIC), i dels grups que no hagin emès valors que optin per aquestes, d’acord amb l’article 43 bis del Codi de comerç. Per tant, la informació financera consolidada dels grups que apliquin directament les NIIF-UE queda fora de l’àmbit dels criteris comptables d’aquesta Circular relatius al reconeixement, la valoració, la presentació i la informació que s’ha d’incloure en la memòria. Els grups restants han de confeccionar la seva informació financera consolidada aplicant-hi els criteris comptables d’aquesta Circular. No obstant això, tots els grups estan subjectes a les especificitats que recull aquesta Circular en termes de models d’estats financers públics i reservats, desglossaments de la informació, freqüència i termini de tramesa.

En tot cas, atès que els criteris relatius al reconeixement, la valoració, la presentació i la informació que s’ha d’incloure en la memòria que recull aquesta Circular són idèntics als que requereix la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per a les entitats de crèdit, el Banc d’Espanya entén que són plenament aplicables per part dels grups que apliquin directament les NIIF-UE les consideracions del preàmbul de la Circular esmentada en relació amb el compliment dels criteris comptables que s’hi recullen.

El règim comptable de les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, no es modifica, per la qual cosa les entitats esmentades han de seguir elaborant la informació financera pública d’acord amb el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat, i únicament queden subjectes als requeriments d’enviament d’informació financera reservada que estableix aquesta Circular.

El títol primer, sobre informació financera pública, consta de dos capítols. El capítol primer, que inclou cinc normes, determina els documents que s’han de publicar (els comptes anuals, l’informe de gestió i l’informe d’auditoria) i uns requeriments generals sobre el contingut dels comptes anuals, individuals i consolidats. Independentment de les seves obligacions de formular comptes anuals, les entitats han de publicar, periòdicament, els models d’estats financers públics individuals i consolidats que estipula aquesta Circular. El capítol segon, que inclou dues normes, conté una remissió a la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per a les normes de reconeixement, valoració, presentació i desglossament de la informació en la memòria dels comptes anuals. Addicionalment, en el capítol segon s’estableixen els requisits específics d’informació que s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals sobre les activitats de prestació de serveis de pagament o emissió de diner electrònic, les activitats de prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats i les altres activitats econòmiques dutes a terme.

La remissió a l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, feta en aquest títol primer ho és només pel que fa a criteris comptables, i no pel que fa a determinades previsions sobre la gestió del risc de crèdit i contrapart. Concretament, dins de l’apartat «Marc general de gestió del risc de crèdit» de l’annex 9, les previsions esmentades es recullen en els punts 11 a 17 de l’apartat I.A), «Concessió d’operacions», amb l’excepció de la lletra c) del punt 11, que recull criteris comptables.

El títol segon, sobre informació financera reservada, consta de dos capítols. El capítol primer, que inclou dues normes, estableix que els grups estan subjectes a les especificitats que recull aquest títol, independentment del fet que apliquin els criteris comptables d’aquesta Circular o directament les NIIF-UE. El capítol segon, que inclou tres normes, recull les especificitats dels estats reservats –individuals, consolidats i relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària– en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de tramesa.

El títol tercer, sobre desenvolupament comptable intern i control de gestió, i el títol quart, sobre presentació d’informació financera al Banc d’Espanya, inclouen cadascun una norma que remet a la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

El règim comptable dels establiments financers de crèdit híbrids l’estableix la Circular 4/2019, de 26 de novembre, a establiments financers de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers. La disposició addicional única d’aquesta Circular complementa aquest règim fixant la informació que s’ha d’incloure en la memòria sobre la prestació de serveis de pagament, l’emissió de diner electrònic i la prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats, així com els models d’estats financers públics i reservats relatius a aquestes activitats que aquests establiments han d’elaborar.

La disposició transitòria primera és aplicable als comptes anuals de l’exercici 2021, i a la informació comparativa de l’exercici 2020 que s’ha d’incloure en aquests comptes. Aquesta disposició transitòria primera permet –per remissió a la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i a la Circular 2/2018, de 21 de desembre, per la qual es modifiquen la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i la Circular 1/2013, de 24 de maig, sobre la Central d’Informació de Riscos– que la primera aplicació dels nous criteris comptables l’1 de gener de 2021 es faci o bé de manera retroactiva, com si els nous criteris s’haguessin aplicat sempre, o bé seguint un règim amb diverses simplificacions, segons el qual els ajustos s’efectuen contra reserves en la data de la primera aplicació.

Les entitats han d’aplicar als instruments financers, les cobertures comptables, els actius tangibles, les existències, els actius no corrents mantinguts per a la venda, i les comissions i altres ingressos el règim transitori de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, si bé han d’adaptar les dates del règim transitori esmentat a la d’entrada en vigor d’aquesta nova Circular (1 de gener de 2021). Per a les operacions d’arrendament, les entitats han d’aplicar, també adaptant les dates a l’entrada en vigor d’aquesta nova Circular, el règim transitori de la Circular 2/2018, de 21 de desembre. La resta dels efectes que té la primera aplicació de la nova Circular en els comptes anuals s’ha de comptabilitzar prospectivament.

No obstant això, es proporciona una simplificació en cas que l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic formi part d’un grup d’entitats de crèdit o d’un grup cotitzat en un mercat regulat de la Unió Europea (UE). A aquestes entitats se’ls permet que, per a la informació comparativa que es presenti en el primer exercici, optin per prendre com a punt de partida –o per fer-ne ús– la informació de transició que ja van elaborar en exercicis anteriors, a efectes interns, per a la primera aplicació dels criteris comptables de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, o de les NIIF-UE 9, 15 i 16 en els comptes anuals consolidats del grup més gran al qual pertanyen. D’aquesta manera, en lloc d’amb referència a l’1 de gener de 2021, els criteris del règim transitori de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, que són equivalents als de les NIIF-UE 9 i 15, es poden aplicar amb referència a l’1 de gener de 2018, i els de la Circular 2/2018, de 21 de desembre, que són equivalents als de la NIIF-UE 16, amb referència a l’1 de gener de 2019.

La disposició transitòria segona regula la presentació d’estats financers públics en l’exercici 2021.

La disposició transitòria tercera fixa el règim de la primera aplicació dels nous estats reservats.

La disposició final primera recull les modificacions dutes a terme en la Circular 6/2001, de 29 d’octubre, sobre titulars d’establiments de canvi de moneda, perquè aquests titulars remetin el model d’estat financer reservat sobre compravenda de moneda estrangera que introdueix la present Circular per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic, en substitució del model d’estat reservat equivalent que han anat remetent al Banc d’Espanya.

La disposició final segona recull les modificacions que introdueix la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per mantenir el seu alineament amb el marc comptable europeu i la guia del Banc Central Europeu per a les entitats de crèdit sobre préstecs dubtosos, regular expressament qüestions no recollides i introduir aclariments que en facilitin la comprensió. Entre aquestes modificacions destaca la regulació expressa del tractament comptable de les distribucions de dividends mitjançant el lliurament d’actius diferents de l’efectiu («dividends en espècie»).

Finalment, d’acord amb la disposició final tercera, la present Circular entra en vigor l’1 de gener de 2021. Com a excepció, les modificacions que introdueix la Circular 4/2017, de 27 de novembre, mitjançant la lletra d) de la disposició final segona entren en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta Circular en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

III

Aquesta Circular atén els principis de bona regulació que exigeix l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Respecte als principis de necessitat i eficàcia que estipula aquesta Llei, aquesta Circular serveix per establir el règim comptable específic de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic, i significa un avenç en la convergència de la normativa comptable nacional per a les entitats financeres amb el marc comptable europeu format per les NIIF-UE.

Quant al principi de proporcionalitat, les diferències en la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic respecte a les entitats de crèdit es tradueixen en un règim simplificat de requeriments de models d’estats públics i reservats. A més, les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, únicament han d’enviar al Banc d’Espanya un subconjunt dels models d’estats financers reservats que estableix aquesta Circular.

Respecte als principis de seguretat jurídica i eficiència administrativa, s’assoleixen perquè aquesta Circular prescriu una regulació comptable estable, predictible, completa i clara per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic, que han d’aplicar els mateixos criteris comptables que les entitats de crèdit. Com que la normativa d’aquestes entitats és coherent amb la de les entitats de crèdit i amb el marc de les NIIF-UE, s’evita la coexistència de dos marcs comptables diferents en un mateix grup d’entitats de crèdit o en un mateix grup emissor de valors negociats a la UE en el qual s’integri l’entitat.

El principi de transparència s’assoleix a través de la consulta pública prèvia als afectats potencials, fixada per l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i de l’audiència pública als interessats, de manera que totes dues formen part del procés de tramitació d’aquesta Circular.

El Banc d’Espanya està habilitat per establir i modificar les normes de comptabilitat i els models dels estats financers públics i reservats de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic –incloses, en tots dos casos, les de caràcter híbrid– per la disposició addicional segona de l’Ordre ECE/1263/2019, de 26 de desembre de 2019, que al seu torn remet, en el que no s’hi preveu expressament, a l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda, de 31 de març de 1989, per la qual es faculta el Banc d’Espanya per establir i modificar les normes comptables de les entitats de crèdit.

Pel que fa a la tramesa d’estats financers reservats per les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, el Banc d’Espanya està habilitat per sol·licitar als proveïdors de serveis de pagament la informació necessària per a l’exercici de les seves funcions, per l’article 26.1 del Reial decret llei esmentat, i per determinar la informació sobre la quantia dels serveis de pagament prestats que han de remetre aquestes entitats en règim d’exempció, per l’article 4.2.d) del Reial decret 736/2019, de 20 de desembre, de règim jurídic dels serveis de pagament i de les entitats de pagament i pel qual es modifiquen el Reial decret 778/2012, de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic, i el Reial decret 84/2015, de 13 de febrer, pel qual es desplega la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

El Banc d’Espanya està habilitat per establir la informació financera específica sobre serveis de pagament i emissió de diner electrònic que han d’elaborar els establiments financers de crèdit híbrids per la disposició addicional tercera de l’Ordre ECE/228/2019, de 28 de febrer, sobre comptes de pagament bàsics, procediment de trasllat de comptes de pagament i requisits dels llocs web de comparació.

Quant a la modificació de la Circular 6/2001, de 29 d’octubre, que es fa mitjançant la disposició final primera d’aquesta Circular, el Banc d’Espanya està habilitat per requerir als titulars d’establiments de canvi de moneda la informació comptable que necessiti per a l’exercici de les seves funcions per l’article 12 i la disposició final segona del Reial decret 2660/1998, de 14 de desembre, sobre el canvi de moneda estrangera en establiments oberts al públic diferents de les entitats de crèdit.

Finalment, respecte a les modificacions de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, introduïdes per la disposició final segona, el Banc d’Espanya està habilitat per establir i modificar les normes comptables de les entitats de crèdit per l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda, de 31 de març de 1989.

En conseqüència, en ús de les facultats que té concedides, el Consell de Govern del Banc d’Espanya, a proposta de la Comissió Executiva, i d’acord amb el Consell d’Estat, ha aprovat aquesta Circular, que conté les normes següents:

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals

Norma 1. Entitats subjectes

1. Aquesta Circular és aplicable, amb l’abast que preveu la norma següent, a:

a) Les entitats de pagament que defineix l’article 3.15 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, incloses les que tinguin caràcter híbrid per dur a terme activitats econòmiques diferents de les de prestació de serveis de pagament, o d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats, de conformitat amb el que estableix l’article 23.1 del Reial decret 736/2019, de 20 de desembre, de règim jurídic dels serveis de pagament i de les entitats de pagament i pel qual es modifiquen el Reial decret 778/2012, de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic, i el Reial decret 84/2015, de 13 de febrer, pel qual es desplega la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit. Les entitats prestadores del servei d’informació sobre comptes que defineix l’article 3.30 del Reial decret llei esmentat estan subjectes als mateixos requeriments que les entitats de pagament.

b) Les entitats de diner electrònic que defineix l’article 3.1 de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diner electrònic, incloses les que tinguin caràcter híbrid per dur a terme activitats econòmiques diferents de les d’emissió de diner electrònic, prestació de serveis de pagament o altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats, de conformitat amb el que estableix l’article 21.1 del Reial decret 778/2012, de 4 de maig, de règim jurídic de les entitats de diner electrònic.

c) Les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre.

d) Les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu i les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu.

e) Els grups d’entitats de pagament o diner electrònic.

f) Els grups consolidables d’entitats de pagament o diner electrònic.

Qualsevol referència en la Circular a l’«entitat» o les «entitats» s’ha d’entendre feta a tots els ens abans esmentats.

2. Als efectes d’aquesta Circular, s’entén per:

a) Grups d’entitats de pagament o diner electrònic:

i) Els grups l’entitat dominant dels quals sigui una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic sotmesa a la legislació espanyola.

ii) Els grups l’entitat dominant dels quals estigui sotmesa a la legislació espanyola i o bé tingui com a activitat principal la tinença de participacions en una o més entitats de pagament o de diner electrònic que siguin dependents o bé l’activitat d’aquesta entitat o entitats dependents sigui la més important dins del grup.

b) Grups consolidables d’entitats de pagament o de diner electrònic: són els que han de complir, sobre base consolidada o subconsolidada, els requisits de fons propis que estableix el Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, o la Llei 21/2011, de 26 de juliol, i la seva normativa de desplegament.

En els grups que siguin simultàniament un grup d’entitats de pagament o diner electrònic i un grup d’entitats de crèdit, segons defineix la lletra a) de l’apartat 2 de la norma 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, hi preval la segona consideració, i se’ls aplica la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 2. Àmbit d’aplicació

1. Les normes que conté el títol I d’aquesta Circular constitueixen el desplegament i l’adaptació de les normes comptables que estableix el Codi de comerç, aplicables a les entitats de pagament, a les entitats de diner electrònic, a les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu, a les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu i als grups d’entitats de pagament o diner electrònic.

En el cas dels grups, s’ha de tenir en compte que, d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de juliol de 2002, relatiu a l’aplicació de normes internacionals de comptabilitat, les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea són d’aplicació directa als estats financers consolidats públics dels grups d’entitats de pagament o diner electrònic emissors de valors. També, com preveu l’article 43 bis del Codi de comerç, les normes internacionals esmentades són d’aplicació directa als restants grups d’entitats de pagament o diner electrònic que optin per aquestes.

Així mateix, les normes comptables aplicables per a la formulació dels comptes anuals individuals i consolidats, d’acord amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, s’han d’utilitzar en l’elaboració dels estats financers públics corresponents, als quals es refereixen les normes 6 i 7 d’aquesta Circular, amb les especificitats en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de tramesa que estableixen les normes esmentades.

Les normes del títol I no són aplicables a les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre.

2. Les normes que conté el títol II d’aquesta Circular són aplicables als estats financers reservats individuals de les entitats de pagament, les entitats de diner electrònic, les entitats que prestin serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu i les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu, així com als estats financers reservats consolidats dels grups consolidables d’entitats de pagament o diner electrònic.

Els criteris comptables per a l’elaboració dels estats financers reservats individuals i consolidats són els que s’apliquen per a l’elaboració dels estats financers públics corresponents, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior. A més, s’hi apliquen les especificitats en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de tramesa que estableix aquest títol II.

3. La norma que compon el títol III d’aquesta Circular, sobre el desenvolupament comptable intern i de control de gestió que és necessari per a l’elaboració i la formulació de la informació financera pública i reservada, és aplicable a totes les entitats de l’apartat 1 de la norma 1. No obstant això, a les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, i a les sucursals que operen a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu només els són aplicables en la mesura que sigui necessari per a l’elaboració dels estats que hagin de rendir i per a llur seguiment, control i documentació adequats.

4. La norma que compon el títol IV d’aquesta Circular, sobre presentació d’informació financera al Banc d’Espanya, és aplicable a totes les entitats de l’apartat 1 de la norma 1

TÍTOL I

Informació financera pública

CAPÍTOL I

Contingut de la informació financera pública

Norma 3. Comptes anuals individuals

1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de formular els seus comptes anuals individuals aplicant-hi el que disposa aquest títol, i els han de publicar juntament amb els informes de gestió i d’auditoria corresponents.

Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic no poden formular comptes anuals abreujats, ja que són entitats d’interès públic segons l’article 15.1 del Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament que desplega el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol.

2. Les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu no estan obligades a formular i publicar comptes anuals. En lloc d’això, han de publicar:

a) La informació sobre la seva activitat en el model d’estat EPS 1 que inclou l’annex 1 d’aquesta Circular.

b) Els comptes anuals individuals i consolidats, respectivament, de l’entitat de pagament o de diner electrònic i del grup més ampli del qual formin part, així com els informes de gestió i d’auditoria corresponents.

Aquestes sucursals, en la confecció de la seva informació financera, poden substituir tots o alguns dels criteris de valoració que estableix aquesta Circular pels que utilitzi la seva seu central, informant detalladament el Banc d’Espanya dels criteris que utilitzin i actualitzant la informació esmentada cada vegada que es produeixin modificacions.

3. Les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu han de publicar:

a) Els comptes anuals corresponents a la seva activitat, que s’han de formular aplicant-hi íntegrament els criteris d’aquesta Circular, així com els informes de gestió i d’auditoria corresponents.

b) Els comptes anuals individuals i consolidats, respectivament, de l’entitat de diner electrònic i del grup més ampli del qual formin part, i els informes de gestió i d’auditoria corresponents, o informes anàlegs als anteriors que, si s’escau, hagin d’elaborar d’acord amb la legislació aplicable.

Norma 4. Comptes anuals consolidats

1. Un grup d’entitats de pagament o diner electrònic està format per una entitat dominant i totes les entitats dependents, d’acord amb el que estableix l’apartat 1 de la norma 43 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Qualsevol entitat dominant d’un grup d’entitats de pagament o diner electrònic ha de formular comptes anuals consolidats, sense perjudici del que disposa l’apartat següent. L’entitat dominant ha de publicar els comptes anuals consolidats, juntament amb els informes de gestió consolidats i d’auditoria corresponents.

3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, no és obligatori elaborar comptes anuals consolidats quan es doni alguna de les circumstàncies que preveu l’apartat 3 de la norma 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 5. Contingut dels comptes anuals individuals i consolidats

1. Els comptes anuals individuals i consolidats de les entitats comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Aquests documents, que formen una unitat, han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i dels fluxos d’efectiu de l’entitat o del grup.

L’estat de canvis en el patrimoni net consta de dues parts:

a) L’estat d’ingressos i despeses reconeguts, que, partint del resultat de l’exercici, detalla els ingressos i les despeses que, d’acord amb aquesta Circular, no s’hagin d’imputar en el compte de pèrdues i guanys, sinó en «un altre resultat global».

b) L’estat total de canvis en el patrimoni net, que inclou totes les variacions que es produeixin en el patrimoni net, i informa detalladament de les transaccions o els esdeveniments que l’afectin i que no tinguin reflex en el compte de pèrdues i guanys ni en l’estat d’ingressos i despeses reconeguts.

2. El balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu dels comptes anuals individuals s’han d’ajustar als models dels estats PI 1 a PI 5 que conté l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre; els dels comptes anuals consolidats s’han d’ajustar als models dels estats PC 1 a PC 5 de l’annex 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Quan es formulen els comptes anuals, les partides dels estats no es poden agrupar. No obstant això, es poden suprimir quan no presentin dades, i es poden desglossar quan es consideri necessari per mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i dels fluxos d’efectiu.

3. La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació que conté el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu.

4. En cadascuna de les partides i els imports dels comptes anuals hi han de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca, les corresponents a l’exercici immediatament anterior. Quan aquestes xifres no siguin comparables, s’ha d’adaptar l’import de l’exercici anterior en els termes que indica la norma 17 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i s’ha d’incloure en la memòria la informació quantitativa i qualitativa necessària per entendre els canvis.

Quan es modifiquin la presentació i la classificació de les partides en els estats, també s’ha de reclassificar la informació comparativa, i s’ha de donar informació en la memòria sobre aquesta reclassificació.

5. Les entitats han d’ajustar l’exercici econòmic a l’any natural.

6. Els fets posteriors a la data de balanç s’han de tractar d’acord amb el que disposa la norma 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 6. Estats financers públics individuals

1. Independentment de l’obligació de formular i publicar els comptes anuals individuals, les entitats de pagament, les entitats de diner electrònic i les sucursals que operen a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu han de remetre anualment al Banc d’Espanya:

a) Els estats financers primaris individuals, que comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu individuals. Aquests estats financers primaris s’han d’ajustar als models dels estats PI 1 a PI 5 que conté l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

b) Els estats financers sobre serveis de pagament i emissió de diner electrònic, que comprenen informació quantitativa sobre determinades partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys corresponents a serveis de pagament, emissió de diner electrònic i prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats, inclosos els ingressos per comissions; sobre informació financera relativa al sistema de salvaguarda dels fons rebuts per a l’execució d’operacions de pagament, i sobre la quantia dels serveis de pagament prestats i el diner electrònic emès. Aquesta informació s’ha d’ajustar als models dels estats EP 2, EP 3-1, EP 4-1 i EP 5-1 que conté l’annex 2 d’aquesta Circular.

2. Les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu han de remetre anualment al Banc d’Espanya el model d’estat EPS 1 amb informació sobre la seva activitat de l’annex 1 d’aquesta Circular, aplicant-hi els criteris que corresponguin d’acord amb l’apartat 2 de la norma 3.

3. Els estats financers públics individuals que esmenten els apartats 1 i 2 anteriors s’han de remetre al Banc d’Espanya, com a màxim, el dia 20 del segon mes següent al mes a què es refereixin.

4. La difusió dels estats financers primaris individuals de les entitats de pagament, les entitats de diner electrònic i les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu correspon al Banc d’Espanya. A més, la difusió d’aquests estats la poden fer les associacions professionals corresponents, assenyalant de manera clara i destacada que els estats publicats s’han elaborat aplicant-hi les normes d’aquest títol.

Norma 7. Estats financers públics consolidats

1. Independentment de l’obligació de formular i publicar els comptes anuals consolidats, tots els grups d’entitats de pagament o diner electrònic que publiquin els comptes esmentats han de remetre anualment al Banc d’Espanya els seus estats financers primaris consolidats. Aquests comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu consolidats. Aquests estats financers primaris s’han d’ajustar als models dels estats PC 1 a PC 5 que conté l’annex 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Els estats financers primaris consolidats s’han de remetre al Banc d’Espanya, com a màxim, el dia 20 del mes de febrer següent al mes de desembre a què es refereixin.

3. La difusió dels estats financers primaris consolidats dels grups d’entitats de pagament o diner electrònic correspon al Banc d’Espanya. A més, la difusió d’aquests estats també la poden fer les associacions professionals corresponents, assenyalant de manera clara i destacada les normes comptables utilitzades en l’elaboració d’aquests estats, segons el que disposa l’apartat 1 de la norma 2.

4. Quan l’entitat obligada a formular comptes anuals consolidats no sigui una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic, l’obligació de remetre al Banc d’Espanya els estats financers primaris consolidats de l’apartat 1 recau en l’entitat de pagament o en l’entitat de diner electrònic que assenyali el Banc d’Espanya per enviar els estats reservats del grup consolidable. Quan només hi hagi una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic en el grup, és aquesta la que ha de remetre els estats.

CAPÍTOL II

Criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació que s’ha d’incloure en la memòria

Norma 8. Característiques i elements de la informació financera

1. Els comptes anuals i altres estats financers públics han de subministrar informació que compleixi les característiques i les definicions dels elements dels comptes anuals que recullen, respectivament, les normes 7 i 8 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. La informació financera s’ha d’elaborar sobre la base de la hipòtesi fonamental d’empresa en funcionament, d’acord amb el que disposa la norma 10 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 9. Criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació que s’ha d’incloure en la memòria

1. Les entitats han d’aplicar les definicions i els criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació que s’ha d’incloure en la memòria que estipulen les normes 11 a 62 i l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Addicionalment, les entitats han d’informar en la memòria dels comptes anuals individuals i consolidats separadament sobre les activitats de prestació de serveis de pagament o emissió de diner electrònic, les activitats de prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats i les altres activitats econòmiques dutes a terme, incloses:

a) Dades quantitatives ajustades als models dels estats EP 2, EP 3-1, EP 4-1 i EP 5-1 de l’annex 2 d’aquesta Circular sobre determinades partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys corresponents a serveis de pagament, emissió de diner electrònic i prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats, inclosos els ingressos  per comissions; sobre informació financera relativa al sistema de salvaguarda dels fons rebuts per a l’execució d’operacions de pagament, i sobre la quantia dels serveis de pagament prestats i el diner electrònic emès.

b) Una descripció qualitativa de les activitats dutes a terme.

TÍTOL II

Informació financera reservada

CAPÍTOL I

Criteris d’elaboració

Norma 10. Criteris de reconeixement, valoració, presentació i desglossament

1. Les entitats han d’elaborar els estats financers reservats, individuals i consolidats, aplicant-hi els criteris que identifica l’apartat 2 de la norma 2 d’aquesta Circular.

2. La informació s’ha de desglossar d’acord amb els criteris que fixen els apartats 2 a 16 de la norma 64 i la norma 65 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 11. Sectorització de saldos personals segons titulars

1. Les entitats han d’incloure en les seves bases de dades, com a mínim, tots els atributs de les persones i operacions amb saldos deutors o creditors necessaris per elaborar els estats públics i reservats, així com les altres informacions que hagin de facilitar al Banc d’Espanya d’acord amb aquesta Circular. L’esquema de sectorització mínima que hi ha d’haver a la base de dades de les persones és el que inclou l’annex 7.1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. En la classificació de les operacions per sector institucional de la contrapart, les entitats han d’utilitzar els criteris que fixen la norma 66 i els annexos 7.2 i 7.3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Capítol II

Estats reservats que s’han de remetre al Banc d’Espanya

Norma 12. Estats financers reservats individuals

1. Les entitats de pagament, les entitats de diner electrònic i les sucursals que operin a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu han d’enviar al Banc d’Espanya els estats reservats següents, amb la periodicitat i el termini de tramesa que s’indiquen a continuació per a cadascun d’aquests:

2 Les entitats que presten serveis de pagament acollides al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, han d’enviar al Banc d’Espanya l’estat EPS 1 que inclou l’annex 1 d’aquesta Circular, amb una periodicitat semestral i un termini de tramesa que acaba el dia 20 del mes següent al mes a què es refereixi; els estats EP 2, EP 3-1 i EP 5-1 que inclou la taula de l’apartat anterior, amb la periodicitat i el termini de tramesa que indica l’apartat esmentat per a cadascun d’aquests, i l’estat EP 4-1 que inclou la taula de l’apartat anterior, amb una periodicitat semestral i un termini de tramesa que acaba el dia 20 del mes següent al mes a què es refereixi.

3. Les sucursals que operin a Espanya d’entitats de pagament o de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu han d’enviar al Banc d’Espanya els estats FI 1, FI 2, EP 1, EP 2, EP 3-1, EP 3-2, EP 5-1, EP 5-3, EP 5-5, EP 6-2, EP 7-1 i EP 8 que inclou la taula de l’apartat 1, amb la periodicitat i el termini de tramesa que indica l’apartat esmentat per a cadascun d’aquests.

4. En la confecció dels estats FI 1, FI 2 i FI 182 que inclou la taula de l’apartat 1 s’han d’utilitzar els models que estipula la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

En la confecció dels estats EP 1, EP 2, EP 3, EP 4, EP 5, EP 6, EP 7 i EP 8 que inclou la taula de l’apartat 1 s’han d’utilitzar els models que estipula l’annex 2 d’aquesta Circular.

5. En la confecció dels estats FI 1 i FI 2 s’han de tenir en compte els criteris per a l’elaboració dels estats equivalents que regula el Reglament d’execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014, pel qual s’estableixen normes tècniques d’execució en relació amb la comunicació d’informació amb finalitats de supervisió per part de les entitats, de conformitat amb el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013.

6. No obstant el que estipulen els apartats 1 a 3, atenent les circumstàncies particulars de les entitats, en especial el seu perfil de risc i l’import que representi l’activitat de la qual s’ha d’informar en relació amb la seva mida, el Banc d’Espanya pot requerir a una determinada entitat de pagament, una entitat de diner electrònic, una entitat que presta serveis de pagament acollida al règim d’exempció que preveu l’article 14.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, una sucursal que operi a Espanya d’una entitat de pagament o de diner electrònic estrangera la seu central de la qual es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu o una sucursal que operi a Espanya d’entitats de diner electrònic estrangeres la seu central de les quals no es trobi en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu l’enviament de:

a) Tots o algun dels estats que han de remetre les entitats de crèdit segons el que disposa la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

b) Tots o algun dels estats que inclou la taula de l’apartat 1.

El requeriment s’ha d’efectuar per escrit, amb una antelació mínima de sis mesos abans del primer enviament, i s’hi han d’especificar la periodicitat i el termini màxim de tramesa dels estats.

Norma 13. Estats financers reservats consolidats

1. Els grups consolidables d’entitats de pagament o diner electrònic han d’enviar anualment al Banc d’Espanya l’estat FC 40, «Estructura del grup». El termini màxim de tramesa d’aquest estat acaba el dia 20 del mes de febrer següent al mes de desembre a què es refereixi.

2. En la confecció de l’estat FC 40 s’han d’utilitzar el model i els criteris per a l’elaboració de l’estat equivalent que regula el Reglament d’execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014.

3. No obstant el que disposa l’apartat 1, atenent les circumstàncies particulars dels grups, en especial el seu perfil de risc i l’import que representi l’activitat de la qual s’ha d’informar en relació amb la seva mida, el Banc d’Espanya pot requerir a un determinat grup consolidable d’entitats de pagament o diner electrònic l’enviament de tots o d’algun de:

a) Els models dels estats financers que han de remetre els grups consolidables d’entitats de crèdit segons el que disposen el Reglament d’execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014, i la norma 68 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

b) Els models dels estats financers reservats individuals que han de remetre les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic segons el que disposa la norma 12 d’aquesta Circular. Els models s’emplenarien amb informació del grup consolidable.

El requeriment s’ha d’efectuar per escrit, amb una antelació mínima de sis mesos abans del primer enviament, i s’hi han d’especificar la periodicitat i el termini màxim de tramesa dels estats.

Norma 14. Estats reservats relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària

Les entitats de diner electrònic i totes les sucursals que operen a Espanya de les entitats de diner electrònic estrangeres –tant si la seva seu central es troba en un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu com si no– han d’enviar al Banc d’Espanya els estats reservats que recull la norma 69 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, d’acord amb el que disposa aquesta última.

TÍTOL III

Desenvolupament comptable intern i control de gestió

Norma 15. Desenvolupament comptable intern i control de gestió

Les entitats han de complir els requisits de desenvolupament comptable intern, control de gestió i registres que estipulen els apartats 1 a 11 de la norma 70 i la norma 71 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

TÍTOL IV

Presentació d’informació financera al Banc d’Espanya

Norma 16. Presentació de comptes anuals, estats i altra informació financera al Banc d’Espanya

1. Les entitats han d’enviar al Banc d’Espanya els comptes anuals, l’informe de gestió i l’informe d’auditoria, així com els estats públics i reservats que determinen els títols I i II d’aquesta Circular. Així mateix, les entitats han d’enviar al Banc d’Espanya els documents que recullen els apartats 10 a 12 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Independentment d’això, el Banc d’Espanya pot exigir a les entitats, amb caràcter general o particular, tota la informació que necessiti com a aclariment i detall dels estats financers públics i reservats.

2. Els comptes anuals, els estats públics i reservats, els informes i l’altra informació financera que s’han d’enviar al Banc d’Espanya d’acord amb l’apartat anterior s’han de presentar complint els requisits que estableixen els apartats 2 a 13 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Disposició addicional única. Previsions per als establiments financers de crèdit híbrids.

1. Els establiments financers de crèdit híbrids són els que presten serveis de pagament o emeten diner electrònic d’acord amb el que estableixen els apartats 2 i 3 de l’article 6 de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial.

2. Els establiments financers de crèdit híbrids han d’elaborar i publicar els comptes anuals individuals i els models d’estats financers públics individuals aplicant-hi el que estableix el títol I de la Circular 4/2019, de 26 de novembre, a establiments financers de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

Addicionalment, aquests establiments han de:

a) Incloure en la memòria dels comptes anuals individuals la informació separada sobre les activitats de prestació de serveis de pagament o emissió de diner electrònic, les activitats de prestació d’altres serveis operatius o auxiliars estretament vinculats i les altres activitats econòmiques dutes a terme, que recull l’apartat 2 de la norma 9 d’aquesta Circular.

b) Elaborar els estats financers públics individuals sobre serveis de pagament i emissió de diner electrònic que recull la lletra b) de l’apartat 1 de la norma 6 d’aquesta Circular. Aquests estats financers públics individuals s’han d’enviar anualment al Banc d’Espanya, com a màxim, el dia 20 del mes de febrer següent al mes de desembre a què es refereixin.

3. Els establiments financers de crèdit híbrids han d’elaborar i enviar al Banc d’Espanya els models d’estats financers reservats individuals d’acord amb el que estableix el títol II de la Circular 4/2019, de 26 de novembre.

Addicionalment, aquests establiments han d’elaborar i enviar al Banc d’Espanya els estats EP 1, EP 2, EP 3, EP 4, EP 5, EP 6, EP 7 i EP 8 que inclou la taula de l’apartat 1 de la norma 12 d’aquesta Circular, amb la periodicitat i el termini de tramesa que indica l’apartat esmentat per a cadascun d’aquests. En la seva confecció s’han d’utilitzar els models de l’annex 2 d’aquesta Circular.

4. El Banc d’Espanya pot exigir als establiments financers de crèdit híbrids, amb caràcter general o particular, tota la informació que necessiti com a aclariment i detall dels estats financers públics i reservats que recullen els apartats anteriors.

Disposició transitòria primera. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als comptes anuals.

1. Les entitats només han d’aplicar aquesta disposició transitòria en els seus comptes anuals individuals i consolidats corresponents a l’exercici 2021. En particular, les entitats han d’aplicar els criteris comptables que recull aquesta disposició transitòria en la informació comparativa de 2020 que s’ha d’incloure en els comptes anuals esmentats.

2. Les entitats que, a l’entrada en vigor d’aquesta Circular, l’1 de gener de 2021, vulguin utilitzar per primera vegada metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de cobertures han d’haver completat prèviament el procés de validació que preveu el punt 62 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, incloses les comunicacions que preveu el punt 63 de l’annex esmentat.

Les entitats que, seguint el que estableix el paràgraf anterior, vulguin completar abans de l’1 de gener de 2021 el procés de validació prèvia per utilitzar metodologies internes per primera vegada en la data esmentada poden documentar un historial de fiabilitat en les estimacions individualitzades i completar les proves d’aquestes metodologies internes mitjançant el contrast de les pèrdues reals observades amb anterioritat a la data de la publicació de la present Circular, amb les estimacions de les cobertures que s’hagin obtingut en les dates corresponents si s’han utilitzat les estimacions individualitzades i les metodologies internes esmentades. La comunicació al Banc d’Espanya de l’inici del període de validació prèvia de les metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de les cobertures es pot fer des de l’endemà de la publicació d’aquesta Circular en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

3. Les entitats tenen fins al 31 de desembre de 2021 per completar l’actualització de les valoracions de referència de totes les garanties reals i els actius adjudicats o rebuts en pagament de deutes que requereixin taxacions individuals completes, de conformitat amb l’Ordre ECO 805/2003, de 27 de març, d’acord amb el que disposen els punts 78 a 85 i 166 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

4. Les entitats disposen fins al 31 de desembre de 2021 per tenir identificats en la seva comptabilitat analítica els costos de finançament, d’estructura i de risc de crèdit, així com, si s’escau, un altre tipus de riscos, inherents a cada classe d’operació, d’acord amb l’apartat 4 de la norma 70 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre. L’obligació d’identificar, almenys, els costos de finançament, d’estructura i de risc de crèdit inherents a cada classe d’operació només afecta les operacions concedides a partir de l’1 de gener de 2021.

5. Una entitat que formi part d’un grup d’entitats de crèdit o d’un grup que hagi emès valors negociats en un mercat regulat de la Unió Europea pot optar per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018 per a l’elaboració de la informació comparativa de 2020 que s’ha d’incloure en els comptes anuals individuals i consolidats de 2021. En aquest cas, l’entitat ha de presentar, a més del balanç a 31 de desembre de 2020, un balanç a 1 de gener de 2020.

Una entitat que hagi optat per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018 pot continuar utilitzant metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de les cobertures a partir de l’1 de gener de 2021 sempre que, per formar part d’un grup d’entitats de crèdit que ja les estigui utilitzant, la informació comparativa que s’ha d’incloure en els comptes anuals individuals i consolidats de 2021 s’elabori usant les metodologies internes esmentades. En tot cas, aquestes entitats han de complir els requisits de validació continuada que fixen els punts 41 a 43 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

6. Les entitats han d’aplicar els criteris comptables dels apartats 3 a 6 i 8 a 15 de la disposició transitòria primera de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per als instruments financers, les cobertures comptables, els actius tangibles, les existències, els actius no corrents mantinguts per a la venda, i les comissions i altres ingressos, amb les precisions següents:

a) Les referències a l’1 de gener de 2018 s’han d’entendre fetes a l’1 de gener de 2021 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

b) Les referències a l’1 de gener de 2017 presents en l’apartat 4, relatiu a les cobertures comptables, s’han d’entendre fetes a l’1 de gener de 2020 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

c) La referència a l’exercici 2018 que conté l’apartat 6, relatiu a les comissions i altres ingressos, s’ha d’entendre feta a l’exercici 2021 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, és aplicable segons s’indica en l’apartat corresponent.

d) En tot cas, les referències a la memòria dels comptes anuals individuals i consolidats de 2018 presents en els apartats 8 a 15, relatius a desglossaments d’informació, s’han d’entendre fetes a la memòria dels comptes anuals de 2021.

7. Les entitats han d’aplicar els criteris comptables per als arrendaments dels apartats 1 a 9 de la disposició transitòria primera de la Circular 2/2018, de 21 de desembre, per la qual es modifiquen la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, i la Circular 1/2013, de 24 de maig, sobre la Central d’Informació de Riscos, amb les precisions següents:

a) Les referències a l’1 de gener de 2019 s’han d’entendre fetes a l’1 de gener de 2021 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

b) Les referències al 31 de desembre de 2018 s’han d’entendre fetes al 31 de desembre de 2020 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

c) Les referències a l’exercici 2019 s’han d’entendre fetes a l’exercici 2021 o, si l’entitat opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

8. Les entitats han de comptabilitzar de manera prospectiva els efectes de la primera aplicació d’aquesta Circular a la resta de les partides no previstes en els apartats anteriors, i això ha de ser objecte d’informació en la memòria dels comptes anuals corresponents a l’exercici 2021.

Disposició transitòria segona. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als estats financers públics.

Els primers estats financers públics, individuals i consolidats, que regulen les normes 6 i 7, que s’han de remetre al Banc d’Espanya amb els models, els criteris d’elaboració i la freqüència d’aquesta Circular són els corresponents al 31 de desembre de 2021.

Disposició transitòria tercera. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als estats reservats.

1. Els primers estats reservats relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària, que regula la norma 14, que s’han de remetre al Banc d’Espanya amb els models, els criteris d’elaboració, la freqüència i el termini de tramesa d’aquesta Circular són els corresponents al 31 de gener de 2021.

2. Els primers estats financers reservats, individuals i consolidats, que regulen les normes 12 i 13, que s’han de remetre al Banc d’Espanya amb els models, els criteris d’elaboració i la freqüència d’aquesta Circular són els corresponents al 30 de juny de 2021. De manera excepcional:

a) El termini de tramesa dels estats FI 1, FI 2, EP 1, EP 2, EP 3, EP 5, EP 6 i EP 7 corresponents al 30 de juny de 2021 acaba el 20 de setembre de 2021.

b) El termini de tramesa dels estats EP 4 corresponents al 30 de juny de 2021 i al 31 de juliol de 2021 acaba el 20 de setembre de 2021.

Disposició final primera. Modificació de la Circular 6/2001, de 29 d’octubre, sobre titulars d’establiments de canvi de moneda.

S’introdueixen les modificacions següents en la Circular 6/2001, de 29 d’octubre:

a) En la norma setena, sobre «Informació a enviar al Banc d’Espanya», es modifica la lletra c) de l’apartat 2, sobre «Informació financera i comptable», que queda redactada en els termes següents:

«c) Semestralment, no més tard de l’últim dia del segon mes posterior al tancament de cada semestre natural, han d’enviar un estat resum que reculli les operacions dutes a terme pel titular en tots els seus locals, i han d’emplenar, d’acord amb el que es preveu a aquest efecte, el model d’estat EP 7, sobre compravenda de moneda estrangera, inclòs en l’annex 2 de la Circular 5/2020, de 25 de novembre, a entitats de pagament i a entitats de diner electrònic, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, i que modifica la Circular 6/2001, de 29 d’octubre, sobre titulars d’establiments de canvi de moneda, i la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.»

b) Se’n suprimeix l’annex 3.5, sense que la resta dels annexos canviïn la seva numeració.

Disposició final segona. Modificació de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

S’introdueixen les modificacions següents en la Circular 4/2017, de 27 de novembre:

a) En la norma 21, sobre «Emissió d’instruments financers», es modifica l’apartat 3, que queda redactat en els termes següents:

«3. Els negocis fets amb instruments de patrimoni net propis, incloses la seva emissió i amortització, s’han de registrar directament contra el patrimoni net de l’entitat, sense que es pugui reconèixer cap resultat com a conseqüència d’aquests. Els costos de qualsevol transacció efectuada sobre instruments de patrimoni net propis s’han de deduir directament del patrimoni net, una vegada minorat qualsevol efecte fiscal relacionat amb aquests. Els costos de transacció esmentats han d’incloure, entre d’altres, les despeses d’emissió d’aquests instruments, com ara honoraris de lletrats, notaris i registradors; impressió de memòries, butlletins i títols; tributs; publicitat, i comissions i altres despeses de col·locació. Les contraprestacions rebudes o lliurades a canvi dels instruments esmentats s’han d’afegir o deduir directament del patrimoni net de l’entitat. No obstant això, les despeses derivades d’una transacció amb instruments de patrimoni net propis de la qual s’hagi desistit s’han de reconèixer en el compte de pèrdues i guanys.

La remuneració dels instruments de patrimoni net propis s’ha de registrar directament contra el patrimoni net, minorant-lo. Quan acordi una remuneració en efectiu, l’entitat ha de reconèixer una partida a pagar, de conformitat amb els apartats 31 i 41 de la norma 22, i ha d’utilitzar directament el patrimoni net com a contrapartida. Quan acordi remunerar mitjançant la distribució d’actius diferents de l’efectiu, l’entitat ha de registrar directament contra el patrimoni net un passiu pel valor raonable dels actius que s’han de lliurar; si s’escau, net del valor raonable dels passius que s’han de transferir.

En el moment de la baixa dels elements diferents de l’efectiu lliurats, la diferència entre l’import en llibres dels actius –si s’escau, net del dels passius– i el del passiu per la remuneració acordada s’ha de registrar en el compte de pèrdues i guanys. Per tant, si l’import en llibres dels actius lliurats –si s’escau, net del dels passius transferits– és inferior al seu valor raonable, l’entitat ha de registrar un guany per la diferència.

El criteri del paràgraf anterior no és aplicable quan, considerant les condicions existents tant abans com després de la distribució, l’actiu diferent de l’efectiu es lliuri o bé a entitats que pertanyin al grup de l’entitat de crèdit –o a un grup més gran del qual formi part– o bé a un col·lectiu de persones físiques que actuïn de manera coordinada per tenir el control de l’entitat. Com a conseqüència d’això, en els estats financers consolidats, la distribució parcial de la participació en una entitat dependent que no resulti en la pèrdua de control s’ha de tractar d’acord amb el que estableix l’apartat 14 de la norma 48.»

b) En la norma 48, sobre «Mètode d’integració global», es modifica la lletra b) de l’apartat 16, que queda redactada en els termes següents:

«b) Ha de registrar qualsevol contraprestació rebuda pel seu valor raonable.»

c) La disposició addicional única, sobre «Indicacions i correlacions», passa a ser la disposició addicional primera.

d) S’afegeix una disposició addicional segona, sobre «Anàlisi retrospectiva de l’eficàcia de les relacions de cobertura afectades directament per la reforma dels índexs de tipus d’interès de referència», amb la redacció següent:

«Disposició addicional segona. Anàlisi retrospectiva de l’eficàcia de les relacions de cobertura afectades directament per la reforma dels índexs de tipus d’interès de referència.

1. Quan l’entitat hagi de fer una anàlisi retrospectiva de l’eficàcia de les relacions de cobertura comptables afectades directament pels processos de reforma a què es refereix el paràgraf següent, segons l’apartat 34 de la norma 31, no s’ha de requerir que el resultat de l’instrument de cobertura oscil·li dins d’un rang de variació del 80% al 125% respecte del resultat de la partida coberta, sempre que hi concorri la resta de les condicions que permeten aplicar els criteris de la comptabilitat de cobertures.

A aquests efectes, els processos de reforma dels índexs de tipus d’interès de referència han de ser els iniciats per complir el que estableix el Reglament (UE) 2016/1011 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, sobre els índexs utilitzats com a referència en els instruments financers i en els contractes financers o per mesurar la rendibilitat dels fons d’inversió, i pel qual es modifiquen les directives 2008/48/CE i 2014/17/UE i el Reglament (UE) núm. 596/2014, així com els processos similars posats en marxa fora de l’Espai Econòmic Europeu seguint, així mateix, les recomanacions de l’informe Reforming Major Interest Rate Benchmarks, publicat el 22 de juliol de 2014 pel Consell d’Estabilitat Financera.

2. El que estableix l’apartat anterior és aplicable a partir de l’1 de gener de 2020. No obstant això, l’entitat pot optar per començar a aplicar-ho amb anterioritat a la data esmentada a les relacions de cobertura existents en l’exercici 2019.

3. L’excepció que estableix l’apartat 1 d’aquesta norma es deixa d’aplicar quan desapareguin les incerteses sobre els fluxos d’efectiu referenciats als índexs de tipus d’interès afectats pel procés de reforma.»

e) En l’annex 9, sobre «Anàlisi i cobertura del risc de crèdit», es modifica el punt 46, que queda redactat en els termes següents:

«46 Les entitats han de desenvolupar metodologies per a l’estimació de totes les cobertures de les operacions dubtoses o normals en vigilància especial objecte d’estimació individualitzada. Aquestes metodologies d’estimació individualitzada han de complir els principis generals per a l’estimació de les cobertures que exposen els punts 32 a 45, que són comuns per a les estimacions individualitzades i per a les col·lectives, així com tots els requisits específics per a les estimacions individualitzades que recullen els punts 47 a 57 que venen a continuació.

Els requisits específics per a les estimacions individualitzades parteixen de la premissa que s’han de dur a terme quan és necessari el judici expert per identificar un augment significatiu del risc de crèdit des del reconeixement inicial o un deteriorament creditici en l’operació, així com per avaluar l’impacte dels esdeveniments esmentats en els seus fluxos d’efectiu.»

f) En l’annex 9, sobre «Anàlisi i cobertura del risc de crèdit», es modifica el paràgraf tercer del punt 85, que queda redactat en els termes següents:

«En tot cas, la societat de taxació que dugui a terme l’actualització de la valoració de referència mitjançant qualsevol dels procediments admissibles, igual que el professional encarregat, ha de canviar després de dues valoracions consecutives fetes per la mateixa societat de taxació.»

g) En l’annex 9, sobre «Anàlisi i cobertura del risc de crèdit», es modifica el paràgraf cinquè del punt 166, que queda redactat en els termes següents:

«En tot cas, la societat de taxació que dugui a terme l’actualització de la valoració de referència mitjançant qualsevol dels procediments admissibles, igual que el professional encarregat, ha de canviar després de dues valoracions consecutives fetes per la mateixa societat de taxació.»

Disposició final tercera. Entrada en vigor.

1. Aquesta Circular entra en vigor l’1 de gener de 2021.

2. Com a excepció, la disposició addicional segona, sobre «Anàlisi retrospectiva de l’eficàcia de les relacions de cobertura afectades directament per la reforma dels índexs de tipus d’interès de referència», que s’introdueix en la Circular 4/2017, de 27 de novembre, mitjançant la lletra d) de l’únic paràgraf de la disposició final segona de la present Circular, entra en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta Circular en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

Madrid, 25 de novembre de 2020.– El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

ANNEX 1

EPS 1 INFORMACIÓ DE LES SUCURSALS QUE OPEREN A ESPANYA D’ENTITATS DE PAGAMENT O DE DINER ELECTRÒNIC ESTRANGERES LA SEU CENTRAL DE LES QUALS ES TROBI EN UN ESTAT MEMBRE DE L’ESPAI ECONÒMIC EUROPEU I DE LES ENTITATS QUE PRESTEN SERVEIS DE PAGAMENT ACOLLIDES AL RÈGIM D’EXEMPCIÓ QUE PREVEU L’ARTICLE 14.1 DEL REIAL DECRET LLEI 19/2018, DE 23 DE NOVEMBRE, DE SERVEIS DE PAGAMENT I ALTRES MESURES URGENTS EN MATÈRIA FINANCERA

ANNEX 2

ESTATS FINANCERS RESERVATS INDIVIDUALS

EP 1 INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE PARTIDES DEL BALANÇ I DE L’ESTAT DE RESULTATS

EP 1 INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE PARTIDES DEL BALANÇ I DE L’ESTAT DE RESULTATS

EP 2 INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE PARTIDES DEL BALANÇ I DE L’ESTAT DE RESULTATS ASSOCIADES A SERVEIS DE PAGAMENT, EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC I ALTRES SERVEIS OPERATIUS O AUXILIARS VINCULATS ESTRETAMENT

EP 2 INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE PARTIDES DEL BALANÇ I DE L’ESTAT DE RESULTATS ASSOCIADES A SERVEIS DE PAGAMENT, EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC I ALTRES SERVEIS OPERATIUS O AUXILIARS VINCULATS ESTRETAMENT

EP 3 ESTAT D’INGRESSOS PER COMISSIONS PER SERVEIS DE PAGAMENT, EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC I ALTRES SERVEIS OPERATIUS O AUXILIARS VINCULATS ESTRETAMENT

EP 3 ESTAT D’INGRESSOS PER COMISSIONS PER SERVEIS DE PAGAMENT, EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC I ALTRES SERVEIS OPERATIUS O AUXILIARS VINCULATS ESTRETAMENT

EP 3 ESTAT D’INGRESSOS PER COMISSIONS PER SERVEIS DE PAGAMENT, EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC I ALTRES SERVEIS OPERATIUS O AUXILIARS VINCULATS ESTRETAMENT

EP 4 ESTAT D’INFORMACIÓ FINANCERA SOBRE EL SISTEMA DE SALVAGUARDA

EP 4 ESTAT D’INFORMACIÓ FINANCERA SOBRE EL SISTEMA DE SALVAGUARDA

EP 4 ESTAT D’INFORMACIÓ FINANCERA SOBRE EL SISTEMA DE SALVAGUARDA

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 5 ESTAT DE VOLUM DE SERVEIS DE PAGAMENT I EMISSIÓ DE DINER ELECTRÒNIC

EP 6 ESTAT D’OPERACIONS DE PAGAMENT. DETALL

EP 6 ESTAT D’OPERACIONS DE PAGAMENT. DETALL

EP 6 ESTAT D’OPERACIONS DE PAGAMENT. DETALL

EP 6 ESTAT D’OPERACIONS DE PAGAMENT. DETALL

EP 7 ESTAT DE COMPRAVENDA DE MONEDA ESTRANGERA

EP 7 ESTAT DE COMPRAVENDA DE MONEDA ESTRANGERA

EP 8 INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ANUAL