I

Aquesta Circular, que constitueix el règim comptable dels establiments financers de crèdit, determina els documents que aquests establiments i els seus grups han de publicar, així com les normes de reconeixement, valoració, presentació, informació per incloure en la memòria i desglossament que s’han d’aplicar en la seva elaboració, incloent-hi els models d’estats financers públics i reservats.

D’acord amb el títol II, sobre el règim jurídic dels establiments financers de crèdit, de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial, aquesta Circular pren com a referència la normativa comptable de les entitats de crèdit, i fixa uns criteris anàlegs als d’aquestes o bé remet directament a les normes de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers. Les diferències en la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats dels establiments respecte a les entitats de crèdit es tradueixen en un règim simplificat de requeriments d’estats financers, format per un subconjunt dels estats financers públics i reservats de les entitats de crèdit, en alguns casos, amb menys freqüència d’enviament o més termini màxim de remissió.

Aquest enfocament és coherent amb el règim comptable previ dels establiments financers de crèdit, que, mentre tenien la condició d’entitats de crèdit, van aplicar fins al desembre de 2013 la normativa comptable d’aquestes últimes, si bé gaudien d’uns requeriments simplificats d’estats financers. Des del gener de 2014 –data en què van perdre la condició d’entitats de crèdit, en virtut del Reial decret llei 14/2013, de 29 de novembre, de mesures urgents per a l’adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de supervisió i solvència d’entitats financeres–, els establiments han mantingut de manera transitòria el seu règim comptable previ, incloses les simplificacions esmentades en matèria d’estats financers. Amb l’aprovació d’aquesta Circular, es dona per conclòs el règim comptable transitori esmentat, que queda substituït per una normativa específica.

Aquesta nova Circular, que constitueix el desplegament del Codi de comerç per a aquests establiments, manté la convergència de la normativa comptable nacional amb les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea (NIIF-UE), de conformitat amb el que disposa el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de juliol de 2002, relatiu a l’aplicació de normes internacionals de comptabilitat (Reglament NIC). D’aquesta manera, el Banc d’Espanya dona continuïtat a l’estratègia de compatibilitat del règim comptable de les entitats supervisades amb els criteris comptables més avançats de les NIIF-UE, i respecta els principis del Codi de comerç. En particular, s’incorporen a la normativa comptable dels establiments els criteris de la NIIF-UE 9, sobre instruments financers, inclòs l’enfocament de pèrdua esperada per a l’estimació de les cobertures per risc de crèdit.

II

Aquesta Circular consta de quinze normes, una disposició addicional, tres disposicions transitòries i una disposició final.

El títol preliminar, que inclou una única norma, determina l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Circular –establiments financers de crèdit, grups d’establiments financers de crèdit i grups consolidables d’establiments financers de crèdit– i aclareix si, en l’elaboració de la informació financera pública i reservada, s’ha d’aplicar aquesta Circular o directament les NIIF-UE.

La informació financera individual s’ha de confeccionar aplicant-hi els criteris comptables d’aquesta Circular. Les NIIF-UE són d’aplicació directa en la confecció de la informació financera consolidada dels grups d’emissors de valors, d’acord amb el Reglament NIC, i dels grups que no hagin emès valors que optin per aquestes, d’acord amb l’article 43 bis del Codi de comerç. Per tant, la informació financera consolidada dels grups que apliquin directament les NIIF-UE queda fora de l’àmbit dels criteris comptables d’aquesta Circular relatius al reconeixement, la valoració, la presentació i la informació per incloure en la memòria. Els grups restants han de confeccionar la seva informació financera consolidada aplicant-hi els criteris comptables d’aquesta Circular. No obstant això, tots els grups estan subjectes a les especificitats que recull aquesta Circular en termes de models d’estats financers públics i reservats, desglossaments de la informació, freqüència i termini de remissió.

En tot cas, com s’ha assenyalat, els criteris relatius al reconeixement, la valoració, la presentació i la informació per incloure en la memòria que recull aquesta Circular per als establiments són idèntics als que requereix la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per a les entitats de crèdit. Per tant, el Banc d’Espanya entén que són plenament aplicables als establiments esmentats les consideracions que assenyala el preàmbul de la Circular 4/2017 esmentada en relació amb el compliment dels criteris comptables que s’hi recullen per part dels grups que apliquin directament les NIIF-UE.

El títol primer, sobre informació financera pública, consta de dos capítols. El capítol primer, que inclou cinc normes, determina els documents que s’han de publicar (els comptes anuals, l’informe de gestió i l’informe d’auditoria) i uns requeriments generals sobre el contingut dels comptes anuals, individuals i consolidats. Independentment de les seves obligacions de formular els comptes anuals, els establiments han de publicar, periòdicament, els models d’estats financers públics individuals i consolidats que estipula aquesta Circular. El capítol segon, que inclou dues normes, conté una remissió a la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per a les normes de reconeixement, valoració, presentació i desglossament de la informació en la memòria dels comptes anuals.

El títol segon, sobre informació financera reservada, consta de dos capítols. El capítol primer, que inclou dues normes, estableix que els grups estan subjectes a les especificitats que recull aquest títol, independentment del fet que apliquin els criteris comptables d’aquesta Circular o directament les NIIF-UE. El capítol segon, que inclou tres normes, recull les especificitats dels estats reservats –individuals, consolidats i relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària (UEM)– en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de remissió.

El títol tercer, sobre desenvolupament comptable intern i control de gestió, i el títol quart,  sobre presentació d’informació financera al Banc d’Espanya, inclouen tots dos una norma que remet a la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

La disposició addicional única estableix que la remissió a l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, feta en aquesta nova Circular ho és només pel que fa a criteris comptables, i no pel que fa a determinades previsions sobre la gestió del risc de crèdit i contrapart amb finalitats de supervisió prudencial.

La disposició transitòria primera és aplicable als comptes anuals de l’exercici 2020, i a la informació comparativa de l’exercici 2019 que s’ha d’incloure en aquests comptes. Aquesta disposició transitòria primera permet –per remissió a la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i a la Circular 2/2018, de 21 de desembre, per la qual es modifiquen la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i la Circular 1/2013, de 24 de maig, sobre la Central d’Informació de Riscos– que la primera aplicació dels nous criteris comptables l’1 de gener de 2020 es faci de manera retroactiva, com si els nous criteris s’haguessin aplicat sempre, o optar per un règim amb diverses simplificacions, en què els ajustos s’efectuen contra reserves en la data de la primera aplicació.

Els establiments han d’aplicar als instruments financers, les cobertures comptables, els actius tangibles, les existències, els actius no corrents mantinguts per a la venda, i les comissions i altres ingressos, el règim transitori de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, si bé adaptant les dates del règim transitori esmentat a la d’entrada en vigor d’aquesta nova Circular (1 de gener de 2020). Per a les operacions d’arrendament, els establiments han d’aplicar, també adaptant les dates a l’entrada en vigor d’aquesta nova Circular, el règim transitori de la Circular 2/2018, de 21 de desembre. La resta dels efectes en els comptes anuals de la primera aplicació de la nova Circular s’ha de comptabilitzar prospectivament.

No obstant això, es proporciona una simplificació en cas que l’establiment formi part d’un grup d’entitats de crèdit o d’un grup cotitzat en un mercat regulat de la Unió Europea (UE). A aquests establiments se’ls permet que, per a la informació comparativa que es presenti en el primer exercici, optin per prendre com a punt de partida –o per fer ús de– la informació de transició que ja van elaborar en exercicis anteriors, a efectes interns, per a la primera aplicació dels criteris comptables de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, o de les NIIF-UE 9, 15 i 16 en els comptes anuals consolidats del grup més gran al qual pertanyen. D’aquesta manera, en lloc de prendre com a referència l’1 de gener de 2020, els criteris del règim transitori de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, que són equivalents als de les NIIF-UE 9 i 15, es poden aplicar amb referència a l’1 de gener de 2018, i els de la Circular 2/2018, de 21 de desembre, que són equivalents als de la NIIF-UE 16, amb referència a l’1 de gener de 2019.

La disposició transitòria segona regula la presentació d’estats financers públics intermedis durant l’exercici 2020.

La disposició transitòria tercera fixa el règim de la primera aplicació dels nous estats reservats. Els estats reservats relatius als requeriments estadístics de la UEM entren en vigor al gener de 2020. Entre el gener i el maig de 2020, no s’han de remetre estats reservats consolidats i només s’envia un subconjunt reduït dels models d’estats reservats individuals vigents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Circular, elaborats amb els nous criteris de reconeixement i valoració. Els primers estats reservats individuals i consolidats que s’han de remetre al Banc d’Espanya d’acord amb la nova Circular –diferents dels estats estadístics de la UEM esmentats– han de ser els del juny de 2020.

Finalment, d’acord amb la disposició final única, aquesta Circular entra en vigor l’1 de gener de 2020.

III

Aquesta Circular atén els principis de bona regulació que exigeix l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Respecte als principis de necessitat i eficàcia que estipula la Llei esmentada, aquesta Circular emprèn els canvis necessaris en la regulació comptable dels establiments per donar per conclòs el seu règim comptable transitori, de manera que aquests han d’aplicar els mateixos criteris comptables que les entitats de crèdit.

Quant al principi de proporcionalitat, la Circular es limita a incloure els requisits necessaris per atendre els objectius de convergència amb la normativa comptable de les entitats de crèdit i amb les NIIF-UE, dins del marc del Codi de comerç, sense imposar obligacions addicionals als establiments. Les diferències en la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats dels establiments respecte a les entitats de crèdit es tradueixen en un règim simplificat de requeriments de models d’estats públics i reservats.

Respecte als principis de seguretat jurídica i eficiència, s’assoleixen perquè aquesta Circular prescriu una regulació comptable estable, predictible, completa i clara per als establiments, que han d’aplicar els mateixos criteris comptables que les entitats de crèdit. Com que la normativa dels establiments és coherent amb la de les entitats de crèdit i amb el marc de les NIIF-UE, s’evita la coexistència de dos marcs comptables diferents en un mateix grup d’entitats de crèdit o en un mateix grup emissor de valors negociats a la UE en què s’integri l’establiment, i es permet que els establiments apliquin els principis comptables més adequats per reflectir les seves activitats.

El principi de transparència s’assoleix a través de la consulta pública prèvia als afectats potencials, fixada per l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i de l’audiència pública als interessats, de manera que totes dues formen part del procés de tramitació d’aquesta Circular.

El Banc d’Espanya està habilitat per establir i modificar les normes de comptabilitat i els models dels estats financers públics i reservats dels establiments, d’acord amb el que preveu la disposició addicional tercera de l’Ordre ECE/228/2019, de 28 de febrer, sobre comptes de pagament bàsics, procediment de trasllat de comptes de pagament i requisits dels llocs web de comparació, que al seu torn remet, en el que no preveu expressament, a l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 31 de març de 1989, per la qual es faculta el Banc d’Espanya per establir les normes comptables de les entitats de crèdit.

L’apartat «Marc general de gestió del risc de crèdit» de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, al qual remet aquesta Circular, conté determinades previsions sobre la gestió del risc de crèdit i contrapart amb finalitats de supervisió prudencial. La remissió a l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, ho és només pel que fa a criteris comptables, i no pel que fa a les previsions supervisores esmentades. Concretament, dins del «Marc general de gestió del risc de crèdit», les previsions supervisores es recullen en els punts 11 a 17 de l’apartat I.A) «Concessió d’operacions», amb l’excepció de la lletra c) del punt 11, que recull criteris comptables.

Finalment, pel que fa a la informació financera específica que han de publicar els establiments que hagin emès determinats valors i els registres comptables especials associats, l’habilitació del Banc d’Espanya recolza en:

– L’article 21 del Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, pel que fa als emissors de cèdules o bons hipotecaris.

– L’article 10 del Reial decret 579/2014, de 4 de juliol, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, en matèria de cèdules i bons d’internacionalització, pel que fa als emissors de les cèdules i els bons esmentats.

En conseqüència, en ús de les facultats que té concedides, el Consell de Govern del Banc d’Espanya, a proposta de la Comissió Executiva i d’acord amb el Consell d’Estat, ha aprovat aquesta Circular, que conté les normes següents:

I

La presente circular, que constituye el régimen contable de los establecimientos financieros de crédito, determina los documentos que estos establecimientos y sus grupos tienen que publicar, así como las normas de reconocimiento, valoración, presentación, información para incluir en la Memoria y desglose que se deben aplicar en su elaboración, incluyendo los modelos de estados financieros públicos y reservados.

De acuerdo con el título II, sobre el régimen jurídico de los establecimientos financieros de crédito, de la Ley 5/2015, de 27 de abril, de fomento de la financiación empresarial, esta circular toma como referencia la normativa contable de las entidades de crédito, bien fijando unos criterios análogos a los de estas, bien remitiendo directamente a las normas de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, a entidades de crédito, sobre normas de información financiera pública y reservada, y modelos de estados financieros. Las diferencias en la naturaleza, escala y complejidad de las actividades de los establecimientos respecto a las entidades de crédito se traducen en un régimen simplificado de requerimientos de estados financieros, conformado por un subconjunto de los estados financieros públicos y reservados de las entidades de crédito, con, en algunos casos, una menor frecuencia de envío o un mayor plazo máximo de remisión.

Este enfoque es coherente con el régimen contable previo de los establecimientos financieros de crédito, que, en tanto que tenían la condición de entidades de crédito, aplicaron hasta diciembre de 2013 la normativa contable de estas últimas, si bien disfrutaban de unos requerimientos simplificados de estados financieros. Desde enero de 2014 –fecha en la que perdieron su condición de entidades de crédito, en virtud del Real Decreto-ley 14/2013, de 29 de noviembre, de medidas urgentes para la adaptación del derecho español a la normativa de la Unión Europea en materia de supervisión y solvencia de entidades financieras–, los establecimientos han mantenido de forma transitoria su régimen contable previo, incluidas las mencionadas simplificaciones en materia de estados financieros. Con la aprobación de esta circular, se da por concluido dicho régimen contable transitorio, que queda sustituido por una normativa específica.

Esta nueva circular, que constituye el desarrollo del Código de Comercio para estos establecimientos, mantiene la convergencia de la normativa contable nacional con las Normas Internacionales de Información Financiera adoptadas por la Unión Europea (NIIF-UE), conforme a lo dispuesto en el Reglamento (CE) n.º 1606/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 19 de julio de 2002, relativo a la aplicación de normas internacionales de contabilidad (Reglamento NIC). De esta forma, el Banco de España da continuidad a la estrategia de compatibilidad del régimen contable de las entidades supervisadas con los criterios contables más avanzados de las NIIF-UE, respetando los principios del Código de Comercio. En particular, se incorporan a la normativa contable de los establecimientos los criterios de la NIIF-UE 9, sobre instrumentos financieros, incluido el enfoque de pérdida esperada para la estimación de las coberturas por riesgo de crédito.

II

Esta circular consta de quince normas, una disposición adicional, tres disposiciones transitorias y una disposición final.

El título preliminar, que incluye una única norma, determina el ámbito subjetivo de aplicación de la circular –establecimientos financieros de crédito, grupos de establecimientos financieros de crédito y grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito– y aclara si, en la elaboración de la información financiera pública y reservada, se tiene que aplicar esta circular o directamente las NIIF-UE.

La información financiera individual se confeccionará aplicando los criterios contables de esta circular. Las NIIF-UE son de aplicación directa en la confección de la información financiera consolidada de los grupos de emisores de valores, de acuerdo con el Reglamento NIC, y de los grupos que no hayan emitido valores que opten por ellas, de acuerdo con el artículo 43 bis del Código de Comercio. Por tanto, la información financiera consolidada de los grupos que apliquen directamente las NIIF-UE queda fuera del ámbito de los criterios contables de esta circular relativos a reconocimiento, valoración, presentación e información para incluir en la Memoria. Los restantes grupos confeccionarán su información financiera consolidada aplicando los criterios contables de esta circular. No obstante, todos los grupos están sujetos a las especificidades recogidas en esta circular en términos de modelos de estados financieros públicos y reservados, desgloses de la información, frecuencia y plazo de remisión.

En todo caso, como se ha señalado, los criterios relativos al reconocimiento, valoración, presentación e información para incluir en la Memoria recogidos en esta circular para los establecimientos son idénticos a los requeridos en la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, para las entidades de crédito. Por tanto, el Banco de España entiende que son plenamente aplicables a dichos establecimientos las consideraciones que se señalan en el preámbulo de la citada Circular 4/2017 en relación con el cumplimiento de los criterios contables en ella recogidos por parte de los grupos que apliquen directamente las NIIF-UE.

El título primero, sobre información financiera pública, consta de dos capítulos. El capítulo primero, que incluye cinco normas, determina los documentos que se tienen que publicar (cuentas anuales, informe de gestión e informe de auditoría) y unos requerimientos generales sobre el contenido de las cuentas anuales, individuales y consolidadas. Con independencia de sus obligaciones de formular cuentas anuales, los establecimientos deben publicar, periódicamente, los modelos de estados financieros públicos individuales y consolidados estipulados en esta circular. El capítulo segundo, que incluye dos normas, contiene una remisión a la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, para las normas de reconocimiento, valoración, presentación y desglose de la información en la Memoria de las cuentas anuales.

El título segundo, sobre información financiera reservada, consta de dos capítulos. El capítulo primero, que incluye dos normas, establece que los grupos están sujetos a las especificidades recogidas en este título, con independencia de que apliquen los criterios contables de esta circular o directamente las NIIF-UE. El capítulo segundo, que incluye tres normas, recoge las especificidades de los estados reservados –individuales, consolidados y relativos a los requerimientos estadísticos de la Unión Económica y Monetaria (UEM)– en términos de modelos, desgloses, frecuencia y plazo de remisión.

El título tercero, sobre desarrollo contable interno y control de gestión, y el título cuarto, sobre presentación de información financiera en el Banco de España, incluyen ambos una norma que remite a la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

La disposición adicional única establece que la remisión al anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, realizada en esta nueva circular lo es solamente en lo que se refiere a criterios contables, y no en lo relativo a determinadas previsiones sobre la gestión del riesgo de crédito y contraparte con finalidades de supervisión prudencial.

La disposición transitoria primera será de aplicación a las cuentas anuales del ejercicio 2020, y a la información comparativa del ejercicio 2019 que se debe incluir en estas. Esta disposición transitoria primera permite –por remisión a la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, y a la Circular 2/2018, de 21 de diciembre, por la que se modifican la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, y la Circular 1/2013, de 24 de mayo, sobre la Central de Información de Riesgos– que la primera aplicación de los nuevos criterios contables el 1 de enero de 2020 se realice de forma retroactiva, como si los nuevos criterios se hubieran aplicado siempre, u optar por un régimen con diversas simplificaciones, en el que los ajustes se efectúan contra reservas en la fecha de la primera aplicación.

Los establecimientos aplicarán a los instrumentos financieros, las coberturas contables, los activos tangibles, las existencias, los activos no corrientes mantenidos para la venta, y las comisiones y otros ingresos, el régimen transitorio de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, si bien adaptando las fechas de dicho régimen transitorio a la de entrada en vigor de esta nueva circular (1 de enero de 2020). Para las operaciones de arrendamiento, los establecimientos aplicarán, también adaptando las fechas a la entrada en vigor de esta nueva circular, el régimen transitorio de la Circular 2/2018, de 21 de diciembre. El resto de los efectos en las cuentas anuales de la primera aplicación de la nueva circular se contabilizará prospectivamente.

No obstante lo anterior, se proporciona una simplificación en caso de que el establecimiento forme parte de un grupo de entidades de crédito o de un grupo cotizado en un mercado regulado de la Unión Europea (UE). A estos establecimientos se les permite que, para la información comparativa que se presente en el primer ejercicio, opten por tomar como punto de partida –o por hacer uso de– la información de transición que ya elaboraron en ejercicios anteriores, a efectos internos, para la primera aplicación de los criterios contables de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, o de las NIIF-UE 9, 15 y 16 en las cuentas anuales consolidadas del grupo mayor al que pertenecen. De este modo, en lugar de con referencia a 1 de enero de 2020, los criterios del régimen transitorio de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, que son equivalentes a los de las NIIF-UE 9 y 15, podrán aplicarse con referencia al 1 de enero de 2018, y los de la Circular 2/2018, de 21 de diciembre, que son equivalentes a los de la NIIF-UE 16, con referencia al 1 de enero de 2019.

La disposición transitoria segunda regula la presentación de estados financieros públicos intermedios durante el ejercicio 2020.

La disposición transitoria tercera fija el régimen de la primera aplicación de los nuevos estados reservados. Los estados reservados relativos a los requerimientos estadísticos de la UEM entran en vigor en enero de 2020. Entre enero y mayo de 2020, no tienen que remitirse estados reservados consolidados y solo se envía un subconjunto reducido de los modelos de estados reservados individuales vigentes antes de la entrada en vigor de esta circular, elaborados con los nuevos criterios de reconocimiento y valoración. Los primeros estados reservados individuales y consolidados que han de remitirse al Banco de España de acuerdo con la nueva circular –distintos de los mencionados estados estadísticos de la UEM– serán los de junio de 2020.

Finalmente, de acuerdo con la disposición final única, la presente circular entrará en vigor el 1 de enero de 2020.

III

Esta circular atiende a los principios de buena regulación exigidos por el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las Administraciones Públicas.

Respecto a los principios de necesidad y eficacia estipulados en dicha ley, esta circular acomete los cambios necesarios en la regulación contable de los establecimientos para dar por concluido su régimen contable transitorio, de forma que estos deben aplicar los mismos criterios contables que las entidades de crédito.

En cuanto al principio de proporcionalidad, la circular se limita a incluir aquellos requisitos necesarios para atender los objetivos de convergencia con la normativa contable de las entidades de crédito y con las NIIF-UE, dentro del marco de Código de Comercio, sin imponerles obligaciones adicionales a los establecimientos. Las diferencias en la naturaleza, escala y complejidad de las actividades de los establecimientos respecto a las entidades de crédito se traducen en un régimen simplificado de requerimientos de modelos de estados públicos y reservados.

Respecto a los principios de seguridad jurídica y eficiencia, se alcanzan al prescribir esta circular una regulación contable estable, predecible, completa y clara para los establecimientos, que han de aplicar los mismos criterios contables que las entidades de crédito. Al ser la normativa de los establecimientos coherente con la de las entidades de crédito y con el marco de las NIIF-UE, se evita la coexistencia de dos marcos contables diferentes en un mismo grupo de entidades de crédito o en un mismo grupo emisor de valores negociados en la UE en el que se integre el establecimiento, y se permite que los establecimientos apliquen los principios contables más adecuados para reflejar sus actividades.

El principio de transparencia se alcanza a través de la consulta pública previa a los potenciales afectados, fijada por el artículo 133 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, y de la audiencia pública a los interesados, de modo que ambas forman parte del proceso de tramitación de la presente circular.

El Banco de España está habilitado para establecer y modificar las normas de contabilidad y los modelos de los estados financieros públicos y reservados de los establecimientos, de acuerdo con lo previsto en la disposición adicional tercera de la Orden ECE/228/2019, de 28 de febrero, sobre cuentas de pago básicas, procedimiento de traslado de cuentas de pago y requisitos de los sitios web de comparación, que a su vez remite, en lo no previsto expresamente en ella, a la Orden del Ministerio de Economía y Hacienda de 31 de marzo de 1989, por la que se faculta al Banco de España para establecer las normas contables de las entidades de crédito.

El apartado «Marco general de gestión del riesgo de crédito» del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, al que se remite esta circular, contiene determinadas previsiones sobre la gestión del riesgo de crédito y contraparte con finalidades de supervisión prudencial. La remisión al anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, lo es solamente en lo que se refiere a criterios contables, y no en lo relativo a las mencionadas previsiones supervisoras. Concretamente, dentro del «Marco general de gestión del riesgo de crédito», las previsiones supervisoras se recogen en los puntos 11 a 17 del apartado I.A) «Concesión de operaciones», con la excepción de la letra c) del punto 11, que recoge criterios contables.

Por último, por lo que respecta a la información financiera específica que tienen que publicar los establecimientos que hayan emitido determinados valores y los registros contables especiales asociados, la habilitación del Banco de España descansa en:

– El artículo 21 del Real Decreto 716/2009, de 24 de abril, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero, por lo que respecta a los emisores de cédulas o bonos hipotecarios.

– El artículo 10 del Real Decreto 579/2014, de 4 de julio, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, en materia de cédulas y bonos de internacionalización, por lo que respecta a los emisores de dichas cédulas y bonos.

En consecuencia, en uso de las facultades que tiene concedidas, el Consejo de Gobierno del Banco de España, a propuesta de la Comisión Ejecutiva y de acuerdo con el Consejo de Estado, ha aprobado la presente circular, que contiene las siguientes normas:

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals

TÍTULO PRELIMINAR

Disposiciones generales

Norma 1. Àmbit d’aplicació i objecte.

1. Aquesta Circular és aplicable, amb l’abast que preveuen els apartats següents, a:

a) Els establiments financers de crèdit que regula l’article 6 de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial, inclosos els establiments financers de crèdit híbrids caracteritzats en els apartats 2 i 3 de l’article esmentat.

b) Els grups d’establiments financers de crèdit.

c) Els grups consolidables d’establiments financers de crèdit.

Qualsevol referència en la circular a l’«establiment» o els «establiments» s’entén feta a tots els ens abans esmentats.

2. Als efectes d’aquesta Circular, s’entén per:

a) Grups d’establiments financers de crèdit:

i) Els grups l’entitat dominant dels quals sigui un establiment financer de crèdit.

ii) Els grups l’entitat dominant dels quals estigui sotmesa a la legislació espanyola i, o bé tingui com a activitat principal la tinença de participacions en un o més establiments financers de crèdit que siguin dependents, o bé l’activitat de l’establiment o els establiments financers de crèdit dependents esmentats sigui la més important dins del grup.

b) Grups consolidables d’establiments financers de crèdit: són els grups que han de complir, sobre base consolidada o subconsolidada, els requisits prudencials que estableix el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, i pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012, de conformitat amb l’article 57 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, amb l’article 12 de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, i amb la seva normativa de desplegament.

En els grups que siguin simultàniament grup d’establiments financers de crèdit i grup d’entitats de crèdit, segons es defineix en la lletra a) de l’apartat 2 de la norma 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, o grup consolidable d’establiments financers de crèdit i grup consolidable d’entitats de crèdit, segons es defineix en la lletra b) de l’apartat 2 esmentat, preval la segona consideració i se’ls aplica la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

3. Les normes que conté el títol I d’aquesta Circular constitueixen el desplegament i l’adaptació de les normes comptables que estableix el Codi de comerç, aplicables als establiments financers de crèdit i als grups d’establiments financers de crèdit.

En el cas dels grups, s’ha de tenir en compte que, d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de juliol de 2002, relatiu a l’aplicació de normes internacionals de comptabilitat, les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea són d’aplicació directa als estats financers consolidats públics dels grups d’establiments financers de crèdit emissors de valors. També, com preveu l’article 43 bis del Codi de comerç, les normes internacionals esmentades són d’aplicació directa als restants grups d’establiments financers de crèdit que optin per aquestes.

Així mateix, les normes comptables aplicables per a la formulació dels comptes anuals individuals i consolidats, d’acord amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, s’han d’utilitzar en l’elaboració dels estats financers públics corresponents a què es refereixen les normes 5 i 6 d’aquesta Circular, amb les especificitats en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de remissió que estableixen les normes esmentades.

4. Les normes que conté el títol II d’aquesta Circular són aplicables als estats financers reservats individuals dels establiments financers de crèdit, així com als estats financers reservats consolidats dels grups consolidables d’establiments financers de crèdit.

Els criteris comptables per a l’elaboració d’aquests estats reservats individuals i consolidats són els aplicables per a l’elaboració dels estats financers públics corresponents, d’acord amb el que estableix l’apartat 3 anterior, amb les especificitats en termes de models, desglossaments, freqüència i termini de remissió que estableix aquest títol II.

5. La norma que compon el títol III d’aquesta Circular, sobre el desenvolupament comptable intern i de control de gestió que és necessari per a l’elaboració i la formulació de la seva informació financera pública i reservada, és aplicable a tots els establiments de l’apartat 1 d’aquesta norma.

6. La norma que compon el títol IV d’aquesta Circular, sobre presentació d’informació financera al Banc d’Espanya, és aplicable a tots els establiments de l’apartat 1 d’aquesta norma.

Norma 1. Ámbito de aplicación y objeto.

1. La presente circular será de aplicación, con el alcance previsto en los apartados siguientes, a:

a) Los establecimientos financieros de crédito regulados en el artículo 6 de la Ley 5/2015, de 27 de abril, de fomento de la financiación empresarial, incluidos los establecimientos financieros de crédito híbridos caracterizados en los apartados 2 y 3 del citado artículo.

b) Los grupos de establecimientos financieros de crédito.

c) Los grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito.

Cualquier referencia en la circular al «establecimiento» o los «establecimientos» se entenderá hecha a todos los entes antes citados.

2. A los efectos de esta circular, se entiende por:

a) Grupos de establecimientos financieros de crédito:

i) Los grupos cuya entidad dominante sea un establecimiento financiero de crédito.

ii) Los grupos cuya entidad dominante esté sometida a la legislación española y, o bien tenga como actividad principal la tenencia de participaciones en uno o más establecimientos financieros de crédito que sean dependientes, o bien la actividad de dichos establecimiento o establecimientos financieros de crédito dependientes sea la más importante dentro del grupo.

b) Grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito: son aquellos grupos que tienen que cumplir, en base consolidada o subconsolidada, con los requisitos prudenciales establecidos en el Reglamento (UE) n.º 575/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de junio de 2013, sobre requisitos prudenciales de las entidades de crédito y las empresas de inversión, y por el que se modifica el Reglamento (UE) n.º 648/2012, de conformidad con el artículo 57 de la Ley 10/2014, de 26 de junio, de ordenación, supervisión y solvencia de entidades de crédito, con el artículo 12 de la Ley 5/2015, de 27 de abril, y con su normativa de desarrollo.

En los grupos que sean simultáneamente grupo de establecimientos financieros de crédito y grupo de entidades de crédito, según se define en la letra a) del apartado 2 de la norma 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, a entidades de crédito, sobre normas de información financiera pública y reservada, y modelos de estados financieros, o grupo consolidable de establecimientos financieros de crédito y grupo consolidable de entidades de crédito, según se define en la letra b) del citado apartado 2, prevalecerá la segunda consideración y se les aplicará la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

3. Las normas contenidas en el título I de esta circular constituyen el desarrollo y la adaptación de las normas contables establecidas en el Código de Comercio, aplicables a los establecimientos financieros de crédito y a los grupos de establecimientos financieros de crédito.

En el caso de los grupos, se tendrá en cuenta que, de acuerdo con el Reglamento (CE) n.º 1606/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 19 de julio de 2002, relativo a la aplicación de normas internacionales de contabilidad, las normas internacionales de información financiera adoptadas por la Unión Europea son de aplicación directa a los estados financieros consolidados públicos de los grupos de establecimientos financieros de crédito emisores de valores. También, como prevé el artículo 43 bis del Código de Comercio, dichas normas internacionales son de aplicación directa a los restantes grupos de establecimientos financieros de crédito que opten por ellas.

Asimismo, las normas contables de aplicación para la formulación de las cuentas anuales individuales y consolidadas, de acuerdo con lo establecido en los párrafos anteriores, se utilizarán en la elaboración de los estados financieros públicos correspondientes a los que se refieren las normas 5 y 6 de esta circular, con las especificidades en términos de modelos, desgloses, frecuencia y plazo de remisión que se establecen en las citadas normas.

4. Las normas contenidas en el título II de esta circular serán de aplicación a los estados financieros reservados individuales de los establecimientos financieros de crédito, así como a los estados financieros reservados consolidados de los grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito.

Los criterios contables para la elaboración de dichos estados reservados individuales y consolidados serán los de aplicación para la elaboración de los estados financieros públicos correspondientes, de acuerdo con lo establecido en el apartado 3 anterior, con las especificidades en términos de modelos, desgloses, frecuencia y plazo de remisión que se establecen en ese título II.

5. La norma que compone el título III de esta circular, sobre el desarrollo contable interno y de control de gestión que resulta necesario para la elaboración y formulación de su información financiera pública y reservada, será de aplicación a todos los establecimientos del apartado 1 de esta norma.

6. La norma que compone el título IV de esta circular, sobre presentación de información financiera en el Banco de España, será de aplicación a todos los establecimientos del apartado 1 de esta norma.

TÍTOL I

Informació financera pública

TÍTULO I

Información financiera pública

CAPÍTOL I

Contingut de la informació financera pública

CAPÍTULO I

Contenido de la información financiera pública

Norma 2. Comptes anuals individuals.

Els establiments financers de crèdit han de formular els seus comptes anuals individuals aplicant-hi el que disposa aquest títol i els han de publicar juntament amb els informes de gestió i d’auditoria corresponents. Els establiments financers de crèdit no poden formular comptes anuals abreujats.

Norma 2. Cuentas anuales individuales.

Los establecimientos financieros de crédito deberán formular sus cuentas anuales individuales aplicando lo dispuesto en este título y deberán publicarlas junto con los correspondientes informes de gestión y de auditoría. Los establecimientos financieros de crédito no podrán formular cuentas anuales abreviadas.

Norma 3. Comptes anuals consolidats.

1. Un grup d’establiments financers de crèdit està format per una entitat dominant i totes les entitats dependents, d’acord amb el que preceptua l’apartat 1 de la norma 43 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Qualsevol entitat dominant d’un grup d’establiments financers de crèdit ha de formular comptes anuals consolidats, sense perjudici del que disposa l’apartat següent. L’entitat dominant ha de publicar els comptes anuals consolidats, juntament amb els informes de gestió consolidats i d’auditoria corresponents.

3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, no és obligatori elaborar comptes anuals consolidats quan es doni alguna de les circumstàncies que preveu l’apartat 3 de la norma 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 3. Cuentas anuales consolidadas.

1. Un grupo de establecimientos financieros de crédito está formado por una entidad dominante y todas las entidades dependientes, de acuerdo con lo preceptuado en el apartado 1 de la norma 43 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

2. Toda entidad dominante de un grupo de establecimientos financieros de crédito deberá formular cuentas anuales consolidadas, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado siguiente. La entidad dominante deberá publicar las cuentas anuales consolidadas, junto con los correspondientes informes de gestión consolidado y de auditoría.

3. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, no será obligatorio elaborar cuentas anuales consolidadas cuando se dé alguna de las circunstancias previstas en el apartado 3 de la norma 3 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Norma 4. Contingut dels comptes anuals individuals i consolidats.

1. Els comptes anuals individuals i consolidats dels establiments comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Aquests documents, que formen una unitat, han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i dels fluxos d’efectiu de l’establiment financer de crèdit o del grup.

L’estat de canvis en el patrimoni net consta de dues parts:

a) L’estat d’ingressos i despeses reconeguts, que, partint del resultat de l’exercici, detalla els ingressos i les despeses que, d’acord amb aquesta Circular, no s’hagin d’imputar en el compte de pèrdues i guanys, sinó en «un altre resultat global».

b) L’estat total de canvis en el patrimoni net, que inclou totes les variacions que es produeixin en el patrimoni net, i informa detalladament de les transaccions o els esdeveniments que l’afectin i que no tinguin reflex en el compte de pèrdues i guanys ni en l’estat d’ingressos i despeses reconeguts.

2. El balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu dels comptes anuals individuals s’han d’ajustar als models que conté l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre; els dels comptes anuals consolidats s’han d’ajustar als models de l’annex 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Quan es formulen els comptes anuals, les partides dels estats no es poden agrupar. No obstant això, es poden suprimir quan no presentin dades, i es poden desglossar quan es consideri necessari per mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i dels fluxos d’efectiu.

3. La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació que contenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu.

4. En cadascuna de les partides i els imports dels comptes anuals hi han de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca, les corresponents a l’exercici immediatament anterior. Quan aquestes xifres no siguin comparables, s’ha d’adaptar l’import de l’exercici anterior en els termes que indica la norma 17 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i s’ha d’incloure en la memòria la informació quantitativa i qualitativa necessària per entendre els canvis.

Quan es modifiquin la presentació i la classificació de les partides en els estats, també s’ha de reclassificar la informació comparativa, i en la memòria s’ha de donar informació sobre aquesta reclassificació.

5. Els establiments han d’ajustar l’exercici econòmic a l’any natural.

6. Els fets posteriors a la data de balanç s’han de tractar d’acord amb el que disposa la norma 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 4. Contenido de las cuentas anuales individuales y consolidadas.

1. Las cuentas anuales individuales y consolidadas de los establecimientos comprenderán el balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, el estado de cambios en el patrimonio neto, el estado de flujos de efectivo y la Memoria. Estos documentos, que forman una unidad, habrán de mostrar la imagen fiel del patrimonio, de la situación financiera, de los resultados y de los flujos de efectivo del establecimiento financiero de crédito o del grupo.

El estado de cambios en el patrimonio neto consta de dos partes:

a) El estado de ingresos y gastos reconocidos, que, partiendo del resultado del ejercicio, detallará los ingresos y los gastos que, de acuerdo con esta circular, no deban imputarse en la cuenta de pérdidas y ganancias, sino en «otro resultado global».

b) El estado total de cambios en el patrimonio neto, que incluirá todas las variaciones que se produzcan en el patrimonio neto, informando pormenorizadamente de aquellas transacciones o eventos que, afectando a este, no tengan reflejo en la cuenta de pérdidas y ganancias ni en el estado de ingresos y gastos reconocidos.

2. El balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, el estado de ingresos y gastos reconocidos, el estado total de cambios en el patrimonio neto y el estado de flujos de efectivo de las cuentas anuales individuales se ajustarán a los modelos contenidos en el anejo 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre; los de las cuentas anuales consolidadas se ajustarán a los modelos del anejo 3 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Al formular las cuentas anuales, las partidas de los estados no podrán agruparse. No obstante, podrán suprimirse cuando no presenten datos, y desglosarse cuando se considere necesario para mostrar la imagen fiel del patrimonio, de la situación financiera, de los resultados y de los flujos de efectivo.

3. La Memoria completará, ampliará y comentará la información contenida en el balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, el estado de cambios en el patrimonio neto y el estado de flujos de efectivo.

4. En cada una de las partidas e importes de las cuentas anuales figurarán, además de las cifras del ejercicio que se cierra, las correspondientes al ejercicio inmediatamente anterior. Cuando estas cifras no sean comparables, se adaptará el importe del ejercicio anterior en los términos indicados en la norma 17 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, y se incluirá en la Memoria la información cuantitativa y cualitativa necesaria para entender los cambios.

Cuando se modifiquen la presentación y la clasificación de las partidas en los estados, también se reclasificará la información comparativa, dando información en la Memoria sobre dicha reclasificación.

5. Los establecimientos ajustarán el ejercicio económico al año natural.

6. Los hechos posteriores a la fecha de balance se tratarán de acuerdo con lo dispuesto en la norma 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Norma 5. Estats financers públics individuals.

1. Independentment de l’obligació de formular i publicar els comptes anuals individuals, els establiments financers de crèdit han de remetre anualment al Banc d’Espanya, per a la seva difusió, els seus estats financers primaris individuals. Aquests comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu individuals. Aquests estats financers primaris s’han d’ajustar als models dels estats PI 1 a PI 5 que conté l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Els estats financers primaris individuals s’han de remetre al Banc d’Espanya, com a màxim, l’últim dia del mes següent a aquell al qual es refereixin.

3. La difusió dels estats financers primaris individuals també la poden fer les associacions professionals corresponents, assenyalant de manera clara i destacada que els estats publicats s’han elaborat aplicant-hi les normes d’aquest títol.

4. Independentment del que assenyalen els apartats anteriors, els establiments financers de crèdit emissors de cèdules o bons hipotecaris han de publicar, almenys per a les dades de cada 30 de juny i 31 de desembre, com a mínim, la informació procedent de les dades del registre comptable especial que regula l’annex 8.1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, de conformitat amb el que disposa l’article 21 del Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer. Aquesta informació s’ha de publicar ajustant-se al model de l’estat PI 11 de l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Així mateix, els establiments financers de crèdit emissors de cèdules i bons d’internacionalització han de publicar, almenys per a les dades de cada 31 de desembre, com a mínim, la informació procedent de les dades del registre comptable especial que regula l’annex 8.2 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, de conformitat amb el que disposen l’article 34 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, i l’article 10 del Reial decret 579/2014, de 4 de juliol, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, en matèria de cèdules i bons d’internacionalització. Aquesta informació s’ha de publicar ajustant-se al model de l’estat PI 12 de l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

La informació que descriuen els paràgrafs anteriors s’ha de fer pública no més tard de finals del segon mes següent a aquell al qual corresponguin les dades, pel mateix canal que s’utilitzi per complir les obligacions d’informació que regula la part vuitena del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, o al lloc web de l’establiment financer de crèdit.

S’exclouen de les obligacions de publicació els establiments financers de crèdit emissors de cèdules o bons que incorporin la informació que requereix aquest apartat en els seus estats financers individuals intermedis.

5. Addicionalment, els establiments financers de crèdit que hagin emès cèdules o bons hipotecaris han d’enviar semestralment al Banc d’Espanya l’estat PI 11 de l’annex 1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, i els que hagin emès cèdules o bons d’internacionalització han d’enviar anualment l’estat PI 12 de l’annex 1 esmentat. Els estats PI 11 i 12 s’han de remetre no més tard de finals del mes següent a aquell al qual es refereixen les dades.

Norma 5. Estados financieros públicos individuales.

1. Con independencia de la obligación de formular y publicar las cuentas anuales individuales, los establecimientos financieros de crédito remitirán anualmente al Banco de España, para su difusión, sus estados financieros primarios individuales. Estos comprenden el balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, el estado de ingresos y gastos reconocidos, el estado total de cambios en el patrimonio neto y el estado de flujos de efectivo individuales. Estos estados financieros primarios se ajustarán a los modelos de los estados PI 1 a PI 5 contenidos en el anejo 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

2. Los estados financieros primarios individuales deberán remitirse al Banco de España, como máximo, el último día del mes siguiente al que se refieran.

3. La difusión de los estados financieros primarios individuales también podrá ser realizada por las asociaciones profesionales correspondientes, señalando de forma clara y destacada que los estados publicados han sido elaborados aplicando las normas de este título.

4. Con independencia de lo señalado en los apartados anteriores, los establecimientos financieros de crédito emisores de cédulas o bonos hipotecarios publicarán, al menos para los datos de cada 30 de junio y 31 de diciembre, como mínimo, la información procedente de los datos del registro contable especial regulado en el anejo 8.1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, conforme a lo dispuesto en el artículo 21 del Real Decreto 716/2009, de 24 de abril, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero. Esta información se publicará ajustándose al modelo del estado PI 11 del anejo 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Asimismo, los establecimientos financieros de crédito emisores de cédulas y bonos de internacionalización publicarán, al menos para los datos de cada 31 de diciembre, como mínimo, la información procedente de los datos del registro contable especial regulado en el anejo 8.2 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, conforme a lo dispuesto en el artículo 34 de la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, y en el artículo 10 del Real Decreto 579/2014, de 4 de julio, por el que se desarrollan determinados aspectos de la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, en materia de cédulas y bonos de internacionalización. Esta información se publicará ajustándose al modelo del estado PI 12 del anejo 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

La información descrita en los párrafos anteriores se hará pública no más tarde de finales del segundo mes siguiente al que correspondan los datos, por el mismo canal que se utilice para cumplir las obligaciones de información reguladas en la parte octava del Reglamento (UE) n.º 575/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de junio de 2013, o en el sitio web del establecimiento financiero de crédito.

Se excluyen de las obligaciones de publicación los establecimientos financieros de crédito emisores de cédulas o bonos que incorporen la información requerida en este apartado en sus estados financieros individuales intermedios.

5. Adicionalmente, los establecimientos financieros de crédito que hayan emitido cédulas o bonos hipotecarios enviarán semestralmente al Banco de España el estado PI 11 del anejo 1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre; y los que hayan emitido cédulas o bonos de internacionalización enviarán anualmente el estado PI 12 del citado anejo 1. Los estados PI 11 y 12 deberán remitirse no más tarde de finales del mes siguiente al que se refieren los datos.

Norma 6. Estats financers públics consolidats.

1. Independentment de l’obligació de formular i publicar els comptes anuals consolidats, tots els grups d’establiments financers de crèdit que publiquin els comptes esmentats, així com els que, encara que no ho facin perquè s’acullen al que disposa l’apartat 3 de la norma 3, publiquin sobre base consolidada la informació que regula la part vuitena del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, han de remetre anualment al Banc d’Espanya, per a la seva difusió, els seus estats financers primaris consolidats. Aquests comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’ingressos i despeses reconeguts, l’estat total de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu consolidats. Aquests estats financers primaris s’han d’ajustar als models dels estats PC 1 a PC 5 que conté l’annex 3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. Els estats financers primaris consolidats s’han de remetre al Banc d’Espanya abans de finalitzar el mes següent a aquell al qual es refereixin.

3. La difusió dels estats financers primaris consolidats també la poden fer les associacions professionals corresponents, assenyalant de manera clara i destacada les normes comptables utilitzades en l’elaboració d’aquests estats, segons el que disposa l’apartat 3 de la norma 1.

4. Quan l’entitat obligada a formular comptes anuals consolidats no sigui un establiment financer de crèdit, l’obligació de remetre al Banc d’Espanya els estats financers primaris consolidats de l’apartat 1 recau en l’establiment financer de crèdit que assenyali el Banc d’Espanya per enviar els estats reservats del grup consolidable. Quan només hi hagi un establiment financer de crèdit en el grup, és aquest el que ha de remetre els estats.

Norma 6. Estados financieros públicos consolidados.

1. Con independencia de la obligación de formular y publicar las cuentas anuales consolidadas, todos los grupos de establecimientos financieros de crédito que publiquen dichas cuentas, así como aquellos que, aunque no lo hagan por acogerse a lo dispuesto en el apartado 3 de la norma 3, publiquen en base consolidada la información regulada en la parte octava del Reglamento (UE) n.º 575/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de junio de 2013, remitirán anualmente al Banco de España, para su difusión, sus estados financieros primarios consolidados. Estos comprenden el balance, la cuenta de pérdidas y ganancias, el estado de ingresos y gastos reconocidos, el estado total de cambios en el patrimonio neto y el estado de flujos de efectivo consolidados. Estos estados financieros primarios se ajustarán a los modelos de los estados PC 1 a PC 5 contenidos en el anejo 3 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

2. Los estados financieros primarios consolidados deberán remitirse al Banco de España antes de finalizar el mes siguiente al que se refieran.

3. La difusión de los estados financieros primarios consolidados también podrá ser realizada por las asociaciones profesionales correspondientes, señalando de forma clara y destacada las normas contables utilizadas en la elaboración de estos estados, según lo dispuesto en el apartado 3 de la norma 1.

4. Cuando la entidad obligada a formular cuentas anuales consolidadas no sea un establecimiento financiero de crédito, la obligación de remitir al Banco de España los estados financieros primarios consolidados del apartado 1 recaerá en el establecimiento financiero de crédito que señale el Banco de España para enviar los estados reservados del grupo consolidable. Cuando solo exista un establecimiento financiero de crédito en el grupo, será este el que remitirá los estados.

CAPÍTOL II

Criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació per incloure en la memòria

CAPÍTULO II

Criterios de reconocimiento, valoración, presentación e información para incluir en la Memoria

Norma 7. Característiques i elements de la informació financera.

1. Els comptes anuals i altres estats financers públics han de subministrar informació que compleixi les característiques i les definicions dels elements dels comptes anuals que recullen, respectivament, les normes 7 i 8 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. La informació financera s’ha d’elaborar sobre la base de la hipòtesi fonamental d’empresa en funcionament, d’acord amb el que disposa la norma 10 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 7. Características y elementos de la información financiera.

1. Las cuentas anuales y demás estados financieros públicos deberán suministrar información que cumpla las características y las definiciones de los elementos de las cuentas anuales recogidas, respectivamente, en las normas 7 y 8 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

2. La información financiera se elaborará sobre la base de la hipótesis fundamental de empresa en funcionamiento, de acuerdo con lo dispuesto en la norma 10 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Norma 8. Criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació per incloure en la memòria.

Els establiments han d’aplicar les definicions i els criteris de reconeixement, valoració, presentació i informació per incloure en la memòria que estipulen les normes 11 a 62 i l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 8. Criterios de reconocimiento, valoración, presentación e información para incluir en la Memoria.

Los establecimientos aplicarán las definiciones y los criterios de reconocimiento, valoración, presentación e información para incluir en la Memoria estipulados en las normas 11 a 62 y en el anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

TÍTOL II

Informació financera reservada

TÍTULO II

Información financiera reservada

CAPÍTOL I

Criteris d’elaboració

CAPÍTULO I

Criterios de elaboración

Norma 9. Criteris de reconeixement, valoració, presentació i desglossament.

1. Els establiments han d’elaborar els estats financers reservats, individuals i consolidats, aplicant-hi els criteris que identifica l’apartat 4 de la norma 1 d’aquesta Circular.

2. La informació s’ha de desglossar d’acord amb els criteris fixats en els apartats 2 a 16 de la norma 64 i en la norma 65 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 9. Criterios de reconocimiento, valoración, presentación y desglose.

1. Los establecimientos elaborarán los estados financieros reservados, individuales y consolidados, aplicando los criterios identificados en el apartado 4 de la norma 1 de esta circular.

2. La información se desglosará de acuerdo con los criterios fijados en los apartados 2 a 16 de la norma 64 y en la norma 65 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Norma 10. Sectorització de saldos personals segons titulars.

1. Els establiments han d’incloure en les seves bases de dades, com a mínim, tots els atributs de les persones i operacions amb saldos deutors o creditors necessaris per elaborar els estats públics i reservats, així com les altres informacions que hagin de facilitar al Banc d’Espanya d’acord amb aquesta Circular. L’esquema de sectorització mínima en la base de dades de les persones és el que s’inclou a l’annex 7.1 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

2. En la classificació de les operacions per sector institucional de la contrapart, els establiments han d’utilitzar els criteris que fixen la norma 66 i els annexos 7.2 i 7.3 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 10. Sectorización de saldos personales según titulares.

1. Los establecimientos incluirán en sus bases de datos, como mínimo, todos los atributos de las personas y operaciones con saldos deudores o acreedores necesarios para elaborar los estados públicos y reservados, así como las demás informaciones que deban facilitar al Banco de España de acuerdo con esta circular. El esquema de sectorización mínima en la base de datos de las personas será el que se incluye en el anejo 7.1 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

2. En la clasificación de las operaciones por sector institucional de la contraparte, los establecimientos utilizarán los criterios fijados en la norma 66 y los anejos 7.2 y 7.3 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

CAPÍTOL II

Estats reservats que s’han de remetre al Banc d’Espanya

CAPÍTULO II

Estados reservados que deben remitirse al Banco de España

Norma 11. Estats financers reservats individuals.

1. Els establiments financers de crèdit han d’enviar al Banc d’Espanya els estats reservats següents, amb la periodicitat i el termini de remissió que s’indiquen a continuació per a cadascun:

Les mencions fetes en la taula anterior a l’«entitat» s’entenen fetes a l’«establiment».

2. En la confecció dels estats que inclou la taula de l’apartat anterior s’han d’utilitzar els models que estipula la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre. En els estats en què se sol·liciten dades de «negocis totals» i de «negocis a Espanya», segons es defineixen a l’apartat 2 de la norma 64 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, els establiments financers de crèdit que no tinguin sucursals a l’estranger han d’enviar exclusivament una plantilla amb les dades relatives als negocis totals, i els establiments financers de crèdit que tinguin sucursals a l’estranger han d’enviar dues plantilles, l’una per als negocis totals i l’altra per als negocis a Espanya.

3. En la confecció dels estats FI 1, FI 2, FI 12-1, FI 18, FI 19 i FI 22 s’han de tenir en compte els criteris per a l’elaboració dels estats equivalents que regula el Reglament d’execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014, pel qual s’estableixen normes tècniques d’execució en relació amb la comunicació d’informació amb fins de supervisió per part de les entitats, de conformitat amb el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013.

4. Els estats que inclou la taula de l’apartat 1 els han de remetre tots els establiments financers de crèdit, amb les precisions i excepcions següents:

a) En els estats FI 18 i FI 19 no s’ha d’emplenar el desglossament per sector de la contrapart per als valors representatius de deute.

b) L’estat FI 103-2 s’ha de remetre quan l’import en llibres acumulat dels valors representatius de deute propietat de l’establiment financer de crèdit sigui igual o superior a 10 milions d’euros.

c) L’estat FI 106 s’ha de remetre quan sigui igual o superior a 10 milions d’euros l’import en llibres brut acumulat dels immobles i instruments de capital no cotitzats en un mercat actiu que s’hagin adquirit per a la cancel·lació, total o parcial, d’una o més operacions registrades comptablement en els llibres de l’establiment financer de crèdit o de les seves societats instrumentals recollides en el punt 2 de la norma primera de la Circular 1/2013, de 24 de maig, sobre la Central d’Informació de Riscos, independentment de com s’hagi adquirit la propietat i de la partida de balanç en què estiguin registrats comptablement (excepte els classificats com a actiu tangible d’ús propi). En aquest estat s’ha d’informar de les dades bàsiques de tots els actius de la naturalesa esmentada, fins i tot dels que estiguin registrats comptablement en altres entitats del mateix grup d’establiments financers de crèdit.

Les dades de l’estat FI 106 s’han d’actualitzar trimestralment per incorporar exclusivament les modificacions de dades, així com les adquisicions i les baixes d’actius que, si s’escau, es produeixin en el trimestre.

d) En l’estat FI 142 s’ha d’incloure la informació dinàmica dels immobles declarats en l’estat FI 106.

e) L’estat 160-3 l’han de remetre els establiments financers de crèdit que tinguin operacions hipotecàries.

5. Als efectes de determinar el compliment dels llindars fixats per als estats FI 103-2, FI 106 i FI 142, les dades que s’han de considerar són les comunicades pels establiments

financers de crèdit referides al 30 de juny de 2019. Els establiments financers de crèdit que amb posterioritat assoleixin el llindar per remetre els estats esmentats no els han d’enviar mentre el Banc d’Espanya no els comuniqui per escrit, amb una antelació mínima de sis mesos abans del primer enviament, que els han de remetre. Per fer possible la comunicació esmentada, els establiments financers de crèdit que assoleixin o superin el llindar per remetre els estats FI 103-2, FI 106 i FI 142 amb posterioritat al 30 de juny de 2019 ho han de notificar al Banc d’Espanya. Així mateix, els establiments financers de crèdit que vagin enviant tots o algun dels estats esmentats ho han de continuar fent quan el seu import descendeixi per sota del llindar per a la seva remissió, fins que el Banc d’Espanya els comuniqui per escrit que els han de deixar d’enviar.

Els establiments financers de crèdit que no superin el llindar fixat per als estats FI 103-2, FI 106 i FI 142, i que, per tant, no estiguin obligats a enviar-los al Banc d’Espanya, han de disposar en les seves bases de dades de la informació esmentada.

6. No obstant el que estipulen els apartats 1, 4 i 5, atenent les circumstàncies particulars dels establiments financers de crèdit, en especial el seu perfil de risc i l’import que representi l’activitat de la qual s’ha d’informar en relació amb la seva mida, el Banc d’Espanya pot requerir a un determinat establiment financer de crèdit l’enviament de tots o d’algun dels estats que han de remetre les entitats de crèdit segons el que disposa la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre. El requeriment s’ha d’efectuar per escrit, amb una antelació mínima de sis mesos abans del primer enviament, especificant- i la periodicitat i el termini màxim de remissió amb què l’establiment financer de crèdit ha d’enviar els estats.

Norma 11. Estados financieros reservados individuales.

1. Los establecimientos financieros de crédito deberán enviar al Banco de España los siguientes estados reservados, con la periodicidad y el plazo de remisión que se indican a continuación para cada uno de ellos:

Las menciones realizadas en la tabla anterior a la «entidad» se entenderán realizadas al «establecimiento».

2. En la confección de los estados incluidos en la tabla del apartado anterior se utilizarán los modelos que se estipulan en la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre. En los estados en los que se solicitan datos de «negocios totales» y de «negocios en España», según se definen en el apartado 2 de la norma 64 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, los establecimientos financieros de crédito que no tengan sucursales en el extranjero enviarán exclusivamente una plantilla con los datos relativos a los negocios totales, y los establecimientos financieros de crédito que tengan sucursales en el extranjero enviarán dos plantillas, una para los negocios totales y otra para los negocios en España.

3. En la confección de los estados FI 1, FI 2, FI 12-1, FI 18, FI 19 y FI 22 se tendrán en cuenta los criterios para la elaboración de los estados equivalentes regulados en el Reglamento de Ejecución (UE) n.º 680/2014 de la Comisión, de 16 de abril de 2014, por el que se establecen normas técnicas de ejecución en relación con la comunicación de información con fines de supervisión por parte de las entidades, de conformidad con el Reglamento (UE) n.º 575/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de junio de 2013.

4. Los estados incluidos en la tabla del apartado 1 serán remitidos por todos los establecimientos financieros de crédito, con las siguientes precisiones y excepciones:

a) En los estados FI 18 y FI 19 no se cumplimentará el desglose por sector de la contraparte para los valores representativos de deuda.

b) El estado FI 103-2 se remitirá cuando el importe en libros acumulado de los valores representativos de deuda propiedad del establecimiento financiero de crédito sea igual o superior a 10 millones de euros.

c) El estado FI 106 se remitirá cuando sea igual o superior a 10 millones de euros el importe en libros bruto acumulado de los inmuebles e instrumentos de capital no cotizados en un mercado activo que se hayan adquirido para la cancelación, total o parcial, de una o más operaciones registradas contablemente en los libros del establecimiento financiero de crédito o de sus sociedades instrumentales recogidas en el punto 2 de la norma primera de la Circular 1/2013, de 24 de mayo, sobre la Central de Información de Riesgos, con independencia de cómo se haya adquirido la propiedad y de la partida de balance en la que estén registrados contablemente (excepto los clasificados como activo tangible de uso propio). En este estado se informará de los datos básicos de todos los activos de dicha naturaleza, incluso de los que estén registrados contablemente en otras entidades del mismo grupo de establecimientos financieros de crédito.

Los datos del estado FI 106 se actualizarán trimestralmente para incorporar exclusivamente las modificaciones de datos, así como las adquisiciones y las bajas de activos que, en su caso, se produzcan en el trimestre.

d) En el estado FI 142 se incluirá la información dinámica de los inmuebles declarados en el estado FI 106.

e) El estado 160-3 lo remitirán los establecimientos financieros de crédito que tengan operaciones hipotecarias.

5. A los efectos de determinar el cumplimiento de los umbrales fijados para los estados FI 103-2, FI 106 y FI 142, los datos que se han de considerar son los comunicados por los establecimientos financieros de crédito referidos al 30 de junio de 2019. Los establecimientos financieros de crédito que con posterioridad alcancen el umbral para remitir dichos estados no los tendrán que enviar mientras el Banco de España no les comunique por escrito, con una antelación mínima de seis meses antes del primer envío, que deben remitirlos. Para hacer posible la mencionada comunicación, los establecimientos financieros de crédito que alcancen o superen el umbral para remitir los estados FI 103-2, FI 106 y FI 142 con posterioridad al 30 de junio de 2019 deberán notificarlo al Banco de España. Asimismo, los establecimientos financieros de crédito que vengan enviando todos o alguno de los citados estados continuarán haciéndolo cuando su importe descienda por debajo del umbral para su remisión, hasta que el Banco de España les comunique por escrito que tienen que dejar de enviarlos.

Los establecimientos financieros de crédito que no superen el umbral fijado para los estados FI 103-2, FI 106 y FI 142, y que por tanto no estén obligados a enviarlos al Banco de España, deberán disponer en sus bases de datos de dicha información.

6. No obstante lo estipulado en los apartados 1, 4 y 5, atendiendo a las circunstancias particulares de los establecimientos financieros de crédito, en especial a su perfil de riesgo y al importe que represente la actividad que se ha de informar en relación con su tamaño, el Banco de España podrá requerir a un determinado establecimiento financiero de crédito el envío de todos o de alguno de los estados que deben remitir las entidades de crédito según lo dispuesto en la norma 67 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre. El requerimiento se efectuará por escrito, con una antelación mínima de seis meses antes del primer envío, especificando la periodicidad y el plazo máximo de remisión con los que el establecimiento financiero de crédito enviará los estados.

Norma 12. Estats financers reservats consolidats.

1. Els grups consolidables d’establiments financers de crèdit han d’enviar al Banc d’Espanya els estats reservats següents, amb la periodicitat i el termini de remissió que s’indiquen a continuació per a cadascun:

2. En la confecció dels estats FC 1, FC 2 i FC 40 s’han d’utilitzar els models i els criteris per a l’elaboració dels estats equivalents que regula el Reglament d’Execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014.

3. No obstant el que disposa l’apartat 1, atenent les circumstàncies particulars dels grups consolidables d’establiments financers de crèdit, en especial el seu perfil de risc i l’import que representi l’activitat de la qual s’ha d’informar en relació amb la seva mida, el Banc d’Espanya pot requerir a un determinat grup consolidable d’establiments financers de crèdit l’enviament de tots o d’algun dels estats financers que han de remetre els grups consolidables d’entitats de crèdit segons el que disposen el Reglament d’execució (UE) núm. 680/2014 de la Comissió, de 16 d’abril de 2014, i la norma 68 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre. El requeriment s’ha d’efectuar per escrit, amb una antelació mínima de sis mesos abans del primer enviament, especificant-hi la periodicitat i el termini màxim de remissió amb què l’establiment financer de crèdit ha d’enviar els estats.

Norma 12. Estados financieros reservados consolidados.

1. Los grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito deberán enviar al Banco de España los siguientes estados reservados, con la periodicidad y el plazo de remisión que se indican a continuación para cada uno de ellos:

2. En la confección de los estados FC 1, FC 2 y FC 40 se utilizarán los modelos y los criterios para la elaboración de los estados equivalentes regulados en el Reglamento de Ejecución (UE) n.º 680/2014 de la Comisión, de 16 de abril de 2014.

3. No obstante lo dispuesto en el apartado 1, atendiendo a las circunstancias particulares de los grupos consolidables de establecimientos financieros de crédito, en especial a su perfil de riesgo y al importe que represente la actividad que se ha de informar en relación con su tamaño, el Banco de España podrá requerir a un determinado grupo consolidable de establecimientos financieros de crédito el envío de todos o de alguno de los estados financieros que deben remitir los grupos consolidables de entidades de crédito según lo dispuesto en el Reglamento de Ejecución (UE) n.º 680/2014 de la Comisión, de 16 de abril de 2014, y en la norma 68 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre. El requerimiento se efectuará por escrito, con una antelación mínima de seis meses antes del primer envío, especificando la periodicidad y el plazo máximo de remisión con los que el establecimiento financiero de crédito enviará los estados.

Norma 13. Estats reservats relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària.

Els establiments han d’enviar al Banc d’Espanya els estats reservats que recull la norma 69 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, d’acord amb el que disposa aquesta última.

Norma 13. Estados reservados relativos a los requerimientos estadísticos de la Unión Económica y Monetaria.

Los establecimientos deberán enviar al Banco de España los estados reservados recogidos en la norma 69 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, de acuerdo con lo dispuesto en esta última.

TÍTOL III

Desenvolupament comptable intern i control de gestió

TÍTULO III

Desarrollo contable interno y control de gestión

Norma 14. Desenvolupament comptable intern i control de gestió.

Els establiments han de complir els requisits de desenvolupament comptable intern, control de gestió i registres que estipulen les normes 70 i 71 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 14. Desarrollo contable interno y control de gestión.

Los establecimientos deberán cumplir con los requisitos de desarrollo contable interno, control de gestión y registros que se estipulan en las normas 70 y 71 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

TÍTOL IV

Presentació d’informació financera al Banc d’Espanya

TÍTULO IV

Presentación de información financiera en el Banco de España

Norma 15. Presentació de comptes anuals, estats i altra informació financera al Banc d’Espanya.

1. Els establiments han d’enviar al Banc d’Espanya els comptes anuals i els estats públics i reservats que determinen els títols I i II d’aquesta Circular, així com els documents que recullen els apartats 10 a 12 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Independentment d’això, el Banc d’Espanya pot exigir als establiments, amb caràcter general o particular, tota la informació que necessiti com a aclariment i detall dels estats anteriors.

2. Els comptes anuals, els estats públics i reservats i l’altra informació financera que s’ha d’enviar al Banc d’Espanya d’acord amb l’apartat anterior s’han de presentar complint els requisits que estableixen els apartats 2 a 13 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Norma 15. Presentación de cuentas anuales, estados y otra información financiera en el Banco de España.

1. Los establecimientos enviarán al Banco de España las cuentas anuales y los estados públicos y reservados que se determinan en los títulos I y II de esta circular, así como los documentos que se recogen en los apartados 10 a 12 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Con independencia de lo anterior, el Banco de España podrá exigir a los establecimientos, con carácter general o particular, cuanta información precise como aclaración y detalle de los estados anteriores.

2. Las cuentas anuales, los estados públicos y reservados, y la otra información financiera que se tiene que enviar al Banco de España de acuerdo con el apartado anterior serán presentados cumpliendo con los requisitos establecidos en los apartados 2 a 13 de la norma 72 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Disposició addicional única. Previsions amb finalitats de supervisió prudencial.

En virtut de la remissió general al règim jurídic de les entitats de crèdit que preveu l’article 7 de la Llei 5/2015, de 27 d’abril, les previsions sobre la gestió del risc de crèdit i contrapart amb finalitats de supervisió prudencial que contenen les lletres a), b), d), e) i f) del punt 11 i els punts 12 a 17 de l’apartat I.A) «Concessió d’operacions» de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, segueixen sent aplicables als establiments, mentre no es determini una altra cosa en la normativa de desplegament d’aquesta Llei.

Disposición adicional única. Previsiones con finalidades de supervisión prudencial.

En virtud de la remisión general al régimen jurídico de las entidades de crédito prevista en el artículo 7 de la Ley 5/2015, de 27 de abril, las previsiones sobre la gestión del riesgo de crédito y contraparte con finalidades de supervisión prudencial contenidas en la letras a), b), d), e) y f) del punto 11 y en los puntos 12 a 17 del apartado I.A) «Concesión de operaciones» del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, seguirán siendo de aplicación a los establecimientos, mientras no se determine otra cosa en la normativa de desarrollo de esta ley.

Disposició transitòria primera. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als comptes anuals.

1. Els establiments només han d’aplicar aquesta disposició transitòria en els seus comptes anuals individuals i consolidats corresponents a l’exercici 2020.

2. En la informació comparativa de 2019 que s’ha d’incloure en els comptes anuals individuals i consolidats de 2020, els establiments hi han d’aplicar els criteris comptables que recull aquesta disposició transitòria.

3. Els establiments que, de conformitat amb el que disposa la Circular 4/2004, de 22 de desembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, ja estiguin utilitzant metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de les cobertures les poden continuar utilitzant a partir de l’1 de gener de 2020, amb les modificacions necessàries per adaptar-se al que prescriu la present Circular, i sempre que compleixin els requisits de validació continuada que fixen els punts 41 a 43 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

Els establiments que, a l’entrada en vigor d’aquesta Circular, l’1 de gener de 2020, vulguin utilitzar per primera vegada metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de cobertures han d’haver completat prèviament el procés de validació que preveu el punt 62 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, incloent-hi les comunicacions que preveu el punt 63 de l’annex esmentat.

Els establiments que, seguint el que estableix el paràgraf anterior, vulguin completar abans de l’1 de gener de 2020 el procés de validació prèvia per utilitzar metodologies internes per primera vegada en la data esmentada poden documentar un historial de fiabilitat en les estimacions individualitzades i completar les proves d’aquestes metodologies internes mitjançant el contrast de pèrdues reals observades amb anterioritat a la data de la publicació d’aquesta Circular, amb les estimacions de les cobertures que s’hagin obtingut en les dates corresponents en cas que s’hagin utilitzat les estimacions individualitzades i metodologies internes esmentades. La comunicació al Banc d’Espanya de l’inici del període de validació prèvia de les metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de les cobertures es pot fer des de l’endemà de la publicació d’aquesta Circular en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

4. Els establiments tenen fins al 31 de desembre de 2020 per completar l’actualització de les valoracions de referència de totes les garanties reals i tots els actius adjudicats o rebuts en pagament de deutes que requereixin taxacions individuals completes, de conformitat amb l’Ordre ECO 805/2003, de 27 de març, d’acord amb el que disposen els punts 78 a 85 i 166 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

5. Els establiments disposen fins al 31 de desembre de 2020 per tenir identificats en la seva comptabilitat analítica els costos de finançament, d’estructura i de risc de crèdit, així com, si s’escau, altres tipus de riscos, inherents a cada classe d’operació, d’acord amb l’apartat 4 de la norma 70 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre. L’obligació d’identificar, almenys, els costos de finançament, d’estructura i de risc de crèdit inherents a cada classe d’operació només afecta les operacions concedides a partir de l’1 de gener de 2020.

6. Un establiment que formi part d’un grup d’entitats de crèdit o d’un grup que hagi emès valors negociats en un mercat regulat de la Unió Europea pot optar per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018 per a l’elaboració de la informació comparativa de 2019 que s’ha d’incloure en els comptes anuals individuals i consolidats de 2020. En aquest cas, l’establiment ha de presentar, a més del balanç a 31 de desembre de 2019, un balanç a 1 de gener de 2019.

Un establiment que hagi optat per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018 pot continuar utilitzant metodologies internes per a l’estimació col·lectiva de les cobertures a partir de l’1 de gener de 2020 sempre que, per formar part d’un grup d’entitats de crèdit que ja les estigui utilitzant, la informació comparativa que s’ha d’incloure en els comptes anuals individuals i consolidats de 2020 s’elabori usant les metodologies internes esmentades. En tot cas, aquests establiments han de complir els requisits de validació continuada que fixen els punts 41 a 43 de l’annex 9 de la Circular 4/2017, de 27 de novembre.

7. Els establiments han d’aplicar els criteris comptables dels apartats 3 a 6 i 8 a 15 de la disposició transitòria primera de la Circular 4/2017, de 27 de novembre, per als instruments financers, les cobertures comptables, els actius tangibles, les existències, els actius no corrents mantinguts per a la venda, i les comissions i altres ingressos, amb les precisions següents:

a) Les referències a l’1 de gener de 2018 s’entenen fetes a l’1 de gener de 2020 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències a aquesta última data són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

b) Les referències a l’1 de gener de 2017 en l’apartat 4, relatiu a les cobertures comptables, s’entenen fetes a l’1 de gener de 2019 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències a l’1 de gener de 2017 són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

c) La referència a l’exercici 2018 en l’apartat 6, relatiu a les comissions i altres ingressos, s’entén feta a l’exercici 2020 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències a l’exercici 2018 són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

d) En tot cas, les referències a la memòria dels comptes anuals individuals i consolidats de 2018 en els apartats 8 a 15, relatius a desglossaments d’informació, s’entenen fetes a la memòria dels comptes anuals de 2020.

8. Els establiments han d’aplicar els criteris comptables per als arrendaments dels apartats 1 a 9 de la disposició transitòria primera de la Circular 2/2018, de 21 de desembre, per la qual es modifiquen la Circular 4/2017, de 27 de novembre, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers, i la Circular 1/2013, de 24 de maig, sobre la Central d’Informació de Riscos, amb les precisions següents:

a) Les referències a l’1 de gener de 2019 s’entenen fetes a l’1 de gener de 2020 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències a l’1 de gener de 2019 són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

b) Les referències al 31 de desembre de 2018 s’entenen fetes al 31 de desembre de 2019 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències al 31 de desembre de 2018 són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

c) Les referències a l’exercici 2019 s’entenen fetes a l’exercici 2020 o, si l’establiment opta per aplicar aquesta disposició transitòria a partir de l’1 de gener de 2018, les referències a l’exercici 2019 són aplicables segons s’indica en l’apartat corresponent.

9. Els establiments han de comptabilitzar de manera prospectiva els efectes de la primera aplicació d’aquesta Circular a la resta de les partides que no recullen els apartats anteriors, i han de ser objecte d’informació en la memòria dels comptes anuals corresponents a l’exercici 2020.

Disposición transitoria primera. Aplicación por primera vez de esta circular a las cuentas anuales.

1. Los establecimientos solo aplicarán esta disposición transitoria en sus cuentas anuales individuales y consolidadas correspondientes al ejercicio 2020.

2. En la información comparativa de 2019 que se debe incluir en las cuentas anuales individuales y consolidadas de 2020, los establecimientos aplicarán los criterios contables recogidos en esta disposición transitoria.

3. Los establecimientos que, conforme a lo dispuesto en la Circular 4/2004, de 22 de diciembre, a entidades de crédito, sobre normas de información financiera pública y reservada, y modelos de estados financieros, ya estuvieran utilizando metodologías internas para la estimación colectiva de las coberturas podrán continuar utilizándolas a partir del 1 de enero de 2020, con las modificaciones necesarias para adaptarse a lo prescrito en la presente circular, y siempre que cumplan los requisitos de validación continuada fijados en los puntos 41 a 43 del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

Los establecimientos que, a la entrada en vigor de esta circular, el 1 de enero de 2020, deseen utilizar por primera vez metodologías internas para la estimación colectiva de coberturas deberán haber completado previamente el proceso de validación previsto en el punto 62 del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, incluyendo las comunicaciones previstas en el punto 63 de dicho anejo.

Aquellos establecimientos que, siguiendo con lo establecido en el párrafo anterior, deseen completar antes del 1 de enero de 2020 el proceso de validación previa para utilizar metodologías internas por primera vez en dicha fecha podrán documentar un historial de fiabilidad en las estimaciones individualizadas y completar las pruebas de estas metodologías internas mediante el contraste de pérdidas reales observadas con anterioridad a la fecha de la publicación de la presente circular, con las estimaciones de las coberturas que se hubieran obtenido en las fechas correspondientes de haberse utilizado dichas estimaciones individualizadas y metodologías internas. La comunicación al Banco de España del inicio del período de validación previa de las metodologías internas para la estimación colectiva de las coberturas se podrá realizar desde el día siguiente al de la publicación de la presente circular en el «Boletín Oficial del Estado».

4. Los establecimientos tendrán hasta el 31 de diciembre de 2020 para completar la actualización de las valoraciones de referencia de todas las garantías reales y activos adjudicados o recibidos en pago de deudas que requieran tasaciones individuales completas, conforme a la Orden ECO 805/2003, de 27 de marzo, de acuerdo con lo dispuesto en los puntos 78 a 85 y 166 del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

5. Los establecimientos dispondrán hasta el 31 de diciembre de 2020 para tener identificados en su contabilidad analítica los costes de financiación, de estructura y de riesgo de crédito, así como, en su caso, otro tipo de riesgos, inherentes a cada clase de operación, de acuerdo con el apartado 4 de la norma 70 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre. La obligación de identificar, al menos, los costes de financiación, de estructura y de riesgo de crédito inherentes a cada clase de operación solo alcanzará a las operaciones concedidas a partir del 1 de enero de 2020.

6. Un establecimiento que forme parte de un grupo de entidades de crédito o de un grupo que haya emitido valores negociados en un mercado regulado de la Unión Europea podrá optar por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018 para la elaboración de la información comparativa de 2019 que se debe incluir en las cuentas anuales individuales y consolidadas de 2020. En este caso, el establecimiento deberá presentar, además del balance a 31 de diciembre de 2019, un balance a 1 de enero de 2019.

Un establecimiento que haya optado por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018 podrá continuar utilizando metodologías internas para la estimación colectiva de las coberturas a partir del 1 de enero de 2020 siempre que, por formar parte de un grupo de entidades de crédito que ya estuviera empleándolas, la información comparativa que se debe incluir en las cuentas anuales individuales y consolidadas de 2020 se elabore usando dichas metodologías internas. En todo caso, estos establecimientos deberán cumplir los requisitos de validación continuada fijados en los puntos 41 a 43 del anejo 9 de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre.

7. Los establecimientos aplicarán los criterios contables de los apartados 3 a 6 y 8 a 15 de la disposición transitoria primera de la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, para los instrumentos financieros, las coberturas contables, los activos tangibles, las existencias, los activos no corrientes mantenidos para la venta, y las comisiones y otros ingresos, con las siguientes precisiones:

a) Las referencias al 1 de enero de 2018 se entenderán realizadas al 1 de enero de 2020 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias a esta última fecha serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

b) Las referencias al 1 de enero de 2017 en el apartado 4, relativo a las coberturas contables, se entenderán realizadas al 1 de enero de 2019 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias al 1 de enero de 2017 serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

c) La referencia al ejercicio 2018 en el apartado 6, relativo a las comisiones y otros ingresos, se entenderá realizada al ejercicio 2020 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias al ejercicio 2018 serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

d) En todo caso, las referencias a la Memoria de las cuentas anuales individuales y consolidadas de 2018 en los apartados 8 a 15, relativos a desgloses de información, se entenderán realizadas a la Memoria de las cuentas anuales de 2020.

8. Los establecimientos aplicarán los criterios contables para los arrendamientos de los apartados 1 a 9 de la disposición transitoria primera de la Circular 2/2018, de 21 de diciembre, por la que se modifican la Circular 4/2017, de 27 de noviembre, a entidades de crédito, sobre normas de información financiera pública y reservada, y modelos de estados financieros, y la Circular 1/2013, de 24 de mayo, sobre la Central de Información de Riesgos, con las siguientes precisiones:

a) Las referencias al 1 de enero de 2019 se entenderán realizadas al 1 de enero de 2020 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias al 1 de enero de 2019 serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

b) Las referencias al 31 de diciembre de 2018 se entenderán realizadas al 31 de diciembre de 2019 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias al 31 de diciembre de 2018 serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

c) Las referencias al ejercicio 2019 se entenderán realizadas al ejercicio 2020 o, si el establecimiento opta por aplicar esta disposición transitoria a partir del 1 de enero de 2018, las referencias al ejercicio 2019 serán de aplicación según se indica en el apartado correspondiente.

9. Los establecimientos contabilizarán de forma prospectiva los efectos de la primera aplicación de esta circular al resto de las partidas no contempladas en los apartados anteriores, y será objeto de información en la Memoria de las cuentas anuales correspondientes al ejercicio 2020.

Disposició transitòria segona. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als estats financers públics.

En els estats financers públics corresponents a un període inferior a l’anual que es presentin l’any 2020, els establiments han d’aplicar de manera coherent les decisions adoptades segons la disposició transitòria primera.

Disposición transitoria segunda. Aplicación por primera vez de esta circular a los estados financieros públicos.

En los estados financieros públicos correspondientes a un período inferior al anual que se presenten en el año 2020, los establecimientos aplicarán de forma coherente las decisiones adoptadas según la disposición transitoria primera.

Disposició transitòria tercera. Aplicació per primera vegada d’aquesta Circular als estats financers reservats.

1. Els primers estats reservats relatius als requeriments estadístics de la Unió Econòmica i Monetària, que regula la norma 13, que s’han de remetre al Banc d’Espanya amb els models, els criteris d’elaboració, la freqüència i el termini de remissió d’aquesta Circular són els corresponents al 31 de gener de 2020.

2. Els primers estats reservats, individuals i consolidats, que regulen les normes 11 i 12, que s’han de remetre al Banc d’Espanya amb els models, els criteris d’elaboració, la freqüència i el termini de remissió d’aquesta Circular són els corresponents al 30 de juny de 2020. Fins a la data indicada, s’han d’enviar al Banc d’Espanya els següents estats reservats individuals vigents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Circular, amb els criteris de reconeixement i valoració d’aquesta Circular i amb la freqüència i els terminis amb els quals es van remetent: M.1 Balanç reservat, M.2 Detall de derivats i instruments financers híbrids, M.3 Balanç de moneda estrangera. Detall per monedes, M.6 Detall d’entitats de crèdit, M.14 Crèdit a altres sectors residents a Espanya classificat segons la seva finalitat i T.1 Compte de pèrdues i guanys reservat.

Disposición transitoria tercera. Aplicación por primera vez de esta circular a los estados financieros reservados.

1. Los primeros estados reservados relativos a los requerimientos estadísticos de la Unión Económica y Monetaria, regulados en la norma 13, que se han de remitir al Banco de España con los modelos, criterios de elaboración, frecuencia y plazo de remisión de esta circular serán los correspondientes al 31 de enero de 2020.

2. Los primeros estados reservados, individuales y consolidados, regulados en las normas 11 y 12, que se han de remitir al Banco de España con los modelos, criterios de elaboración, frecuencia y plazo de remisión de esta circular serán los correspondientes al 30 de junio de 2020. Hasta la fecha indicada, deberán enviarse al Banco de España los siguientes estados reservados individuales vigentes antes de la entrada en vigor de la presente circular, con los criterios de reconocimiento y valoración de esta circular y con la frecuencia y los plazos con los que se vienen remitiendo: M.1 Balance reservado, M.2 Detalle de derivados e instrumentos financieros híbridos, M.3 Balance de moneda extranjera. Detalle por monedas, M.6 Detalle de entidades de crédito, M.14 Crédito a otros sectores residentes en España clasificado según su finalidad y T.1 Cuenta de pérdidas y ganancias reservada.

Disposició final única. Entrada en vigor.

Aquesta Circular entra en vigor l’1 de gener de 2020.

Disposición final única. Entrada en vigor.

La presente circular entrará en vigor el 1 de enero de 2020.

Madrid, 26 de novembre de 2019.– El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

Madrid, 26 de noviembre de 2019.–El Gobernador del Banco de España, Pablo Hernández de Cos.