DECRET 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

I

De conformitat amb l’article 118 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha assumit plenes competències en matèria d’associacions i fundacions.

La Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, ha establert el nou règim jurídic de les fundacions i les associacions que exerceixen les seves funcions majoritàriament a Catalunya, i ha introduït en el seu articulat l’obligació de formular els comptes anuals segons les noves normes aplicables.

L’esmentat llibre tercer deroga els articles 1 a 50 i el 53, les disposicions addicionals, les disposicions transitòries i la disposició final primera de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions, de manera que únicament manté la vigència dels articles 51 i 52 de la dita llei.

Així, el títol I d’aquest llibre tercer regula, en el seu capítol III, el règim comptable i documental de les persones jurídiques, i l’article 313-1 estableix que les persones jurídiques han de portar una comptabilitat ordenada, diligent, que s’adeqüi a llur activitat, que la reflecteixi fidelment i que els permeti fer el seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals; i l’article 313-2 que les anotacions s’han de fer d’acord amb els principis de comptabilitat generalment admesos i amb les disposicions que en cada cas siguin aplicables.

Pel que fa específicament a les associacions (títol II del llibre tercer), l’article 322-15 regula els deures d’elaboració dels comptes i de transparència, tot imposant el deure de donar transparència als comptes anuals a les associacions declarades d’utilitat pública, a les que reben periòdicament ajuts econòmics de les administracions i a les que recorren a la captació pública de fons per a finançar-se.

Pel que fa específicament a les fundacions (títol III del llibre tercer), els articles 333-7 i següents regulen els comptes anuals (l’inventari i els comptes anuals, el contingut dels comptes, l’aprovació i presentació dels comptes, la presentació d’un informe anual sobre el compliment del codi de conducta, l’auditoria de comptes i la publicitat de la documentació econòmica). L’article 333-8 detalla els documents que han d’integrar els comptes anuals de les fundacions.

Mitjançant el Decret 43/2003, de 20 de febrer, es va aprovar el Pla de comptabilitat de les fundacions privades catalanes. Aquest Pla de comptabilitat prenia com a base tant el marc normatiu com la realitat fundacional catalana. D’altra banda, estava obert per recollir les modificacions que resultessin tant de l’evolució de les activitats fundacionals com dels canvis en les normes i principis comptables i dels suggeriments dels professionals i experts arran de l’aplicació del Pla de comptabilitat de les fundacions. La normativa esmentada havia de respectar els principis comptables generalment acceptats mantenint l’harmonia amb l’estructura i la sistemàtica del Pla general de comptabilitat i de les normes d’adaptació sectorials a aquest.

II

La disposició final primera de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma i adaptació de la legislació mercantil en matèria comptable per a la seva harmonització internacional amb base a la normativa de la Unió Europea, va autoritzar el Govern d’Espanya perquè, mitjançant Reial decret, aprovés el Pla general de comptabilitat, així com les seves modificacions i normes complementàries, a l’objecte de desenvolupar els aspectes continguts en la mateixa Llei.

En virtut d’això, es va aprovar el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat. Aquest Pla substitueix l’aprovat pel Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre, que segons allò previst en el seu article 2, era d’aplicació obligatòria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària.

El Pla general de comptabilitat constitueix el desenvolupament reglamentari en matèria de comptes anuals individuals de la legislació mercantil, que ha estat objecte d’una profunda modificació el 2007, fruit de l’estratègia dissenyada per la Unió Europea en matèria d’informació financera, de les recomanacions que, a la vista de la citada estratègia, formulà la Comissió d’experts que va elaborar l’Informe sobre la situació actual de la comptabilitat a Espanya i línies bàsiques per a abordar la seva reforma, i de la decisió en el marc abans descrit d’harmonitzar la legislació mercantil comptable espanyola als nous plantejaments europeus.

La disposició transitòria cinquena del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, manté, amb caràcter general, la vigència de les adaptacions sectorials en tot el que no s’oposin a la legislació comptable vigent, i fa una especial referència a les adaptacions a entitats no mercantils.

El Govern d’Espanya va aprovar simultàniament, i com a norma complementària al Pla general de comptabilitat, el Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses (en endavant, Pla general de comptabilitat de PIMES) i els criteris comptables específics per a microempreses.

Poden aplicar aquest Pla general de comptabilitat de PIMES totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària, que durant dos exercicis consecutius reuneixin a la data de tancament de cadascun, almenys dues de les circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros.

b) Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els cinc milions set-cents mil euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.

En cap cas, però, poden aplicar aquest Pla general de comptabilitat de PIMES, les empreses que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:

a) Que tinguin valors admesos a negociació en un mercat regulat de qualsevol Estat membre de la Unió Europea.

b) Que formi part d’un grup de societats que formuli o hagués hagut de formular comptes anuals consolidats.

c) Que la seva moneda funcional sigui diferent de l’euro.

d) Que es tracti d’entitats financeres per a les quals existeixin disposicions específiques en matèria comptable.

La disposició final primera de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma i adaptació de la legislació mercantil en matèria comptable per a la seva harmonització internacional amb base a la normativa de la Unió Europea, estableix també que, atenent a la singularitat de les empreses de molt reduïda dimensió, cal incorporar altres criteris de registre i valoració simplificats; en particular, en la despesa per l’impost sobre societats i en les operacions d’arrendament financer i altres de naturalesa similar.

Les circumstàncies que han de complir les empreses o entitats no mercantils perquè puguin optar per l’aplicació dels criteris comptables específics de les microempreses es refereixen a la xifra del total de les partides de l’actiu, que no pot superar el milió d’euros, a l’import net de la xifra de negocis, que no ha de superar els dos milions d’euros i al nombre mitjà de treballadors, que no pot ser superior a 10.

Els dos criteris comptables específics aplicables a microempreses es refereixen al tractament comptable dels acords d’arrendament financer i altres de naturalesa similar i al registre comptable de l’impost sobre beneficis.

Tots els canvis esmentats de la normativa mercantil i comptable espanyola com també aquells provocats per les noves competències assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria d’associacions, fan necessària l’aprovació d’un nou Pla de comptabilitat per a les fundacions i les associacions, amb un doble objectiu:

a) Incorporar els nous criteris comptables per a la seva harmonització internacional amb base a la normativa de la Unió Europea.

b) Integrar en un sol text normatiu la legislació comptable aplicable a les fundacions i a les associacions.

III

El Decret que ara s’aprova consta de quatre articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

L’article 1 aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, el text del qual s’adjunta com a annex al Decret.

L’article 2 estableix el caràcter obligatori del Pla per a totes les fundacions i associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya que tinguin l’obligació de formular comptes anuals, amb algunes precisions i peculiaritats aplicables a determinats supòsits.

L’article 3 estableix la tipologia d’entitats, en funció de la seva dimensió, en entitats de dimensió gran, mitjana i reduïda.

L’article 4 recull els criteris específics per a les entitats de dimensió reduïda.

La disposició transitòria regula els aspectes derivats de la transició a les noves normes comptables, la disposició derogatòria deroga el Decret 43/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions privades i, finalment, les dues disposicions finals estableixen, la primera, l’entrada en vigor l’1 de gener de 2009, i la segona, l’aplicació obligatòria d’aquest Decret, en els termes previstos en l’article 2, per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2009.

Per tot això, a proposta de la consellera de Justícia, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

DECRETO :

Article 1. Aprovació del Pla

S’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, el text del qual s’adjunta com a annex a aquest Decret.

Article 2. Obligatorietat del Pla

2.1 El Pla de comptabilitat és aplicable per a totes les fundacions i per a totes les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya que tinguin l’obligació de formular comptes anuals.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, no tenen caràcter vinculant els aspectes relatius a numeració i denominació de comptes inclosos en la quarta part i els moviments comptables inclosos en la cinquena part del Pla de comptabilitat, excepte en aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració.

2.2 Quan una entitat de dimensió gran que apliqui aquest Pla de comptabilitat efectuï una operació el tractament comptable de la qual no estigui previst en el seu text, s’ha de remetre a les normes i apartats corresponents continguts en el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

2.3 En el cas de les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda, quan efectuïn una operació el tractament comptable de la qual no estigui previst en aquest Pla de comptabilitat, s’han de remetre a les normes i apartats corresponents continguts en el Pla general de comptabilitat per a PIMES aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre. En el cas que les operacions no hi siguin regulades, la remissió s’ha de fer al Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, amb l’excepció de les normes i apartats relatius a actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda, que no són aplicables en cap cas.

2.4 Les entitats descrites a l’apartat 1 que tinguin la consideració d’administracions públiques segons les normes SEC95, han de formular anualment un pressupost, així com la seva liquidació, la qual ha de formar part dels comptes anuals. Han de formular també els altres documents comptables que els siguin requerits pel departament competent en matèria d’economia i finances, d’acord tots ells amb les seves normes específiques que els siguin aplicables.

2.5 Les fundacions descrites a l’apartat 1 d’aquest article que tinguin la consideració d’ens instrumental per dur a terme l’obra social de caixes d’estalvis amb domicili central a Catalunya d’acord amb l’article 4.2 del Decret legislatiu 1/2008, d’11 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de caixes d’estalvis de Catalunya, també han de formular aquells altres documents comptables que els siguin requerits pel departament competent en matèria d’economia i finances, d’acord tots ells amb les seves normes específiques que els siguin aplicables.

Article 3. Tipologia d’entitats

3.1 Les entitats es classifiquen en:

a) De dimensió gran

Aquelles que durant dos exercicis consecutius compleixin, en la data de tancament de cadascun d’ells, dues de les tres condicions següents:

1a. Que el total de les partides de l’actiu superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris superi els cinc milions set-cents mil euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a cinquanta.

b) De dimensió mitjana

Aquelles que durant dos exercicis consecutius compleixin, en la data de tancament de cadascun, dues de les tres condicions següents:

1a. Que el total de les partides de l’actiu no superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris no superi els cinc milions set-cents mil euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.

c) De dimensió reduïda

Aquelles que durant dos exercici consecutius compleixin, en la data de tancament de cadascun, dues de les tres condicions següents:

1a. Que el total de les partides de l’actiu no superi el milió d’euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris no superi els dos milions d’euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a deu.

3.2 Les entitats canviaran de dimensió si deixen de reunir, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun, dues de les circumstàncies abans detallades. En l’exercici de la seva constitució o transformació, les entitats, per tal de determinar la seva dimensió, hauran de tenir en compte les xifres al tancament d’aquest exercici.

3.3 Si l’entitat forma part d’un grup en els termes descrits en la norma 12a continguda en la tercera part d’aquest Pla de comptabilitat, per a la quantificació dels imports s’ha de tenir en compte la suma de l’actiu, de l’import del volum anual d’ingressos ordinaris i del nombre mitjà de treballadors del conjunt de les entitats que conformen el grup.

3.4 En cas que l’associació o la fundació formi part d’un grup d’entitats que formuli o hauria d’haver formulat comptes anuals consolidats, no podrà considerar-se de dimensió mitjana ni reduïda, independentment de les xifres de l’actiu, d’ingressos ordinaris i de treballadors.

Article 4. Criteris específics per a les entitats de dimensió reduïda

4.1 Les fundacions i associacions que optin pels criteris específics de les entitats de dimensió reduïda, hauran de seguir les següents normes, respecte a les operacions descrites a continuació:

1a. Acords d’arrendament financer i altres de naturalesa similar:

Els arrendataris dels acords d’arrendament financer o altres de naturalesa similar que no tinguin per objecte: terrenys, solars o altres actius no amortitzables, han de comptabilitzar les quotes meritades en l’exercici com a despesa en el compte de resultats. Si escau, en el moment d’exercir l’opció de compra, s’ha de registrar l’actiu pel preu d’adquisició de dita opció.

En la memòria dels comptes anuals, en l’apartat Immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries, s’ha d’indicar el valor raonable o valor al comptat de l’actiu calculat a l’inici de l’arrendament i la seva vida útil estimada, les quotes abonades, el deute pendent de pagament i l’import pel qual es pugui exercir l’opció de compra, si n’hi ha. La informació sobre les quotes s’ha de subministrar diferenciant la part que correspongui a la recuperació del cost del bé i la càrrega financera. A aquest efecte, per a cada acord d’arrendament financer s’ha de complimentar la següent informació:

Els arrendataris dels acords d’arrendament financer o altres de naturalesa similar que tinguin per objecte: terrenys, solars o altres actius no amortitzables, han d’aplicar els criteris de registre i valoració relatius als arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar específics per a les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda continguts en la segona part d’aquest Pla de comptabilitat.

2a. Impost sobre beneficis:

La despesa per impost sobre beneficis s’ha de comptabilitzar en el compte de resultats per l’import que resulti de les liquidacions fiscals de l’impost sobre societats relatives a l’exercici. A aquest efecte, al tancament de l’exercici, la despesa comptabilitzada pels imports a compte ja pagats, s’ha d’augmentar o disminuir en la quantia que procedeixi, registrant el corresponent deute o crèdit amb l’Hisenda Pública.

En la memòria dels comptes anuals, en l’apartat Situació fiscal, s’ha d’indicar la informació següent:

a) Diferències entre la base imposable de l’impost i el resultat comptable abans d’impostos motivades per la diferent qualificació dels ingressos, despeses, actius i passius.

b) Bases imposables negatives pendents de compensar fiscalment, terminis i condicions.

c) Incentius fiscals aplicats en l’exercici i els pendents de deduir, així com els compromisos adquirits en relació amb aquests incentius, i

d) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu en relació amb la situació fiscal.

4.2 Els comptes a utilitzar per al registre comptable de les operacions descrites anteriorment són els següents:

a. El compte 621. “Arrendaments i cànons” s’ha de desagregar en els següents comptes de quatre xifres:

6210.”Arrendaments i cànons”

6211.”Arrendaments financers i altres”

El moviment del compte 6211 és el següent:

Es carrega: per l’import meritat per les quotes de l’arrendament financer i altres similars, amb abonament, normalment, a comptes del subgrup 57.

S’abona: amb càrrec al compte 129.

b. El compte 6300. “Impost corrent”

4.3 Les fundacions i associacions que optin pels criteris específics de les entitats de dimensió reduïda han d’incloure en l’apartat 2.1.a) de la memòria una menció expressa de l’aplicació d’aquests criteris.

Disposició transitòria. Aspectes derivats de la transició a les noves normes comptables

Als efectes de l’obligació que estableix l’article 35.6 del Codi de Comerç, i als efectes derivats de l’aplicació del principi d’uniformitat i del requisit de comparabilitat, els comptes anuals corresponents a l’exercici que s’iniciï a partir de l’entrada en vigor del Pla de comptabilitat s’han de considerar comptes anuals inicials, per la qual cosa no s’han de reflectir xifres comparatives als comptes esmentats.

En la memòria dels primers comptes anuals que es formulin aplicant aquest Pla de comptabilitat, s’ha de crear un apartat amb la denominació de “Aspectes derivats de la transició a les noves normes comptables”, en el qual s’ha d’incloure una explicació de les principals diferències entre els criteris comptables aplicats en l’exercici anterior i els actuals, així com la quantificació de l’impacte que produeix aquesta variació de criteris comptables en el patrimoni net de l’entitat. En particular, s’hi ha d’incloure una conciliació referida a la data del balanç d’obertura.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 43/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions privades i les altres normes d’igual o inferior rang que s’oposin al que s’estableix en aquest Decret.

Disposició final Primera. Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’1 de gener de 2009.

Disposició final Segona. Aplicació

El Pla de comptabilitat és d’aplicació obligatòria, en els termes previstos en l’article 2, per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2009.

Barcelona, 23 de desembre de 2008

JOSÉ MONTILLA I AGUILERA

President de la Generalitat de Catalunya

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA

Consellera de Justícia

ANNEX

PLA DE COMPTABILITAT DE FUNDACIONS I ASSOCIACIONS SUBJECTES A LA LEGISLACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

INTRODUCCIÓ

1. La incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Europea va comportar l’harmonització de les normes comptables vigents en aquell moment amb el Dret comunitari derivat en matèria comptable, en endavant Directives comptables (la Quarta Directiva 78/660/CEE del Consell, de 25 de juliol de 1978, relativa als comptes anuals de determinades formes de societat i la Setena Directiva 83/349/CEE del Consell, de 13 de juny de 1983, relativa als comptes consolidats). Les normes resultants d’aquesta convergència van ser, respectivament, la Llei 19/1989, de 25 de juliol, i el Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat de 1990.

2. La Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma i adaptació de la legislació mercantil en matèria comptable per a la seva harmonització internacional amb base en la normativa de la Unió Europea (en endavant, Llei 16/2007), en la seva disposició final primera, va conferir al Govern de l’Estat la competència per a aprovar un nou Pla general de comptabilitat amb l’objectiu de configurar un marc reglamentari de conformitat amb allò disposat en les Directives Comunitàries i tenint en consideració les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC//NIIF) adoptades pels Reglaments de la Unió Europea. Així mateix, sobre la base de la importància de les petites i mitjanes empreses en el teixit empresarial, la Llei habilita el Govern per a aprovar com a norma complementaria del Pla general de comptabilitat, un altre text ajustat a les necessitats informatives de les petites i mitjanes empreses. En virtut d’aquestes habilitacions normatives, es van aprovar el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat (en endavant PGC) i el Reial decret 1515/2007, pel qual s’aprova el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses i els criteris específics per a microempreses (en endavant, PGC PIMES).

3. La Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions privades, a la seva disposició final primera, va facultar el Govern de la Generalitat de Catalunya perquè dictés les normes necessàries per desplegar i aplicar la Llei, especialment pel que feia a l’elaboració d’un pla de comptabilitat de les fundacions privades.

En virtut d’això, es va aprovar el Decret 43/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions privades catalanes. Aquest Pla de comptabilitat prenia com a base tant el marc normatiu com la realitat fundacional catalana. D’altra banda, estava obert per recollir les modificacions que resultessin tant de l’evolució de les activitats fundacionals com dels canvis en les normes i principis comptables i dels suggeriments dels professionals i experts arran de l’aplicació del pla de comptabilitat de les fundacions.

La normativa esmentada havia de respectar els principis comptables generalment acceptats mantenint l’harmonia amb l’estructura i la sistemàtica del Pla general de comptabilitat i de les normes d’adaptació sectorials a aquest.

Per altra banda, amb la promulgació del nou Estatut d’autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya , la Generalitat de Catalunya ha assumit plenes competències en matèria de fundacions i d’associacions.

La Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, ja va introduir en el seu articulat l’obligatorietat de formular els comptes anuals segons les noves normes aplicables.

4. Tots els canvis esmentats de la normativa mercantil i comptable espanyola com també aquells provocats per les noves competències assumides en matèria d’associacions, fan necessària la derogació del Decret 43/2003, pel qual s’aprova el pla de comptabilitat de les fundacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya i l’aprovació d’un nou Pla de comptabilitat per a les fundacions i les associacions subjectes a la Generalitat de Catalunya (en endavant PCFundAss), amb un doble objectiu:

a. Incorporar els nous criteris comptables per a la seva harmonització internacional amb base a la normativa de la Unió Europea

b. Integrar en un sol text normatiu la legislació comptable aplicable a les fundacions i a les associacions

5. El PCFundAss té una estructura molt similar a la del PGC i es divideix en les parts següents:

– Marc Conceptual de la Comptabilitat

– Normes de registre i valoració

– Comptes anuals

– Quadre de comptes

– Definicions i relacions comptables

Les tres primeres parts són d’aplicació obligatòria i les dues darreres són d’aplicació voluntària.

6. El Marc Conceptual de la Comptabilitat no conté modificacions significatives respecte del PGC.

7. La segona part del PCFundAss comprèn les normes de registre i valoració. Atesa l’àmplia diversitat d’entitats sense ànim de lucre pel que fa als seus volums econòmics i d’activitat, s’ha cregut convenient elaborar unes normes específiques per a entitats de dimensió gran i altres normes per a entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda, en la línia del PGC i del PGC PIMES.

Com a novetats principals respecte del Decret 43/2003, cal destacar les que s’esmenten a continuació:

Incorporació en l’immobilitzat material del valor actual de les obligacions derivades del desmantellament, retirada o rehabilitació del lloc on s’ubiquen els actius, tot formant part del preu d’adquisició.

Tractament de les provisions per a grans reparacions. En la data d’adquisició, l’entitat ha d’estimar i identificar l’import dels costos necessaris per a realitzar la revisió de l’actiu. Aquests costos s’han d’amortitzar com un component diferenciat del cost de l’actiu fins la data en què es realitzi la revisió, moment en què s’ha de tractar comptablement com una substitució, donant de baixa qualsevol import pendent d’amortitzar, i s’ha de reconèixer l’import satisfet per la reparació, que igualment s’ha d’amortitzar de forma sistemàtica fins a la següent revisió.

Pel que fa a les permutes, es distingeix entre les comercials i les no comercials i s’estableix un règim diferenciat respecte cadascuna.

Respecte als immobilitzats intangibles, es preveu que n’hi puguin haver amb vida útil indefinida, que no s’han d’amortitzar.

Les despeses de primer establiment s’han de comptabilitzar en el compte de resultats, com a despeses de l’exercici en què s’hi incorri.

La qualificació de determinats actius com a no corrents mantinguts per a la venda, constitueix una novetat important en el nou Pla. Per a incloure un element de l’actiu en aquesta categoria s’han de complir una sèrie de requisits enfocats a la seva disponibilitat immediata i alta probabilitat de venda. La principal conseqüència d’aquesta nova classificació és que aquests actius no s’amortitzen. Quant a la seva presentació, s’han d’incloure en el balanç dintre de l’actiu corrent atès que el seu valor en llibres es preveu recuperar a través de la seva alienació i no mitjançant el seu ús en l’activitat ordinària de l’entitat.

Les normes referides als actius i als passius financers constitueixen, sens dubte, la novetat més rellevant del present Pla. El text afronta la valoració dels instruments financers tenint en compte la gestió desplegada per l’entitat sobre aquests elements patrimonials. S’introdueix el valor raonable com a criteri de valoració en alguns casos.

Pel que fa als instruments financers híbrids, i atesa la seva previsible escassa incidència en les fundacions i les associacions, s’han eliminat com a categoria. Donat que la seva valoració, segons el PGC, és idèntica a la dels actius financers mantinguts per a negociar, qualsevol instrument financer híbrid, sigui actiu o passiu, s’ha de valorar segons les normes aplicables als actius financers mantinguts per a negociar.

En aquesta segona part del Pla, no s’han inclòs determinades normes de registre i valoració que sí que consten en el PGC i en el PGC PIMES, per la seva escassa o nul·la incidència en les entitats no lucratives. Entre elles, es poden anomenar les relatives al fons de comerç, als instruments de patrimoni propi, a les cobertures comptables, a la moneda estrangera i a les combinacions de negocis.

8. La tercera part del Pla recull tant les normes d’elaboració dels comptes anuals com els models, normals, abreujats i simplificats, dels documents que els conformen, inclòs el contingut de la memòria. Els requisits aplicables per a formular els diferents tipus de models han estat recollits en l’article 3 del Decret pel qual s’aprova aquest Pla de comptabilitat, i en la norma tercera d’elaboració dels comptes anuals, inclosa en la tercera part d’aquest Pla. La principal novetat, però, ve donada per la incorporació de dos nous estats financers, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu. Aquest darrer document es potestatiu per a les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda.

Pel que fa al balanç, cal destacar el canvi de terminologia de les masses patrimonials. Els elements patrimonials del balanç s’han classificat en l’actiu, el passiu i el patrimoni net. Els actius i els passius es classifiquen en corrents i no corrents.

El compte de resultats ha passat d’un model de doble columna a un format vertical. S’han suprimit, per altra banda, els resultats extraordinaris.

9. La quarta part del PCFundAss es refereix al quadre de comptes i presenta com a novetat més significativa, per a les entitats de dimensió gran, la incorporació de dos grups nous, el 8 i el 9, per a reflectir els ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net.

10. La cinquena part es dedica a les definicions i relacions comptables. Les relacions comptables, de la mateixa manera que ja venia recollint l’antic Pla, descriuen els motius més comuns de càrrec i abonament dels comptes.

11. Quan una entitat que apliqui aquest Pla de Comptabilitat per a fundacions i associacions realitzi una operació el tractament comptable de la qual no estigui contemplat en el seu text, s’ha de remetre a les normes i apartats corresponents continguts en el PGC o en el PGC PIMES, segons pertoqui.

PRIMERA PART

MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT

1r. Comptes anuals. Imatge fidel

Els comptes anuals comprenen el balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Aquests documents formen una unitat. No obstant això, l’estat de fluxos d’efectiu no és obligatori per a les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda.

Els comptes anuals s’han de redactar amb claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil per als usuaris en prendre les seves decisions econòmiques i han de mostrar la imatge i del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat, de conformitat amb les disposicions legals.

L’aplicació sistemàtica i regular dels requisits, principis i criteris comptables inclosos en els apartats següents ha de conduir que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat. A aquests efectes, en la comptabilització de les operacions s’ha d’atendre a la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica.

Quan es consideri que el compliment dels requisits, principis i criteris comptables inclosos en aquest Pla de comptabilitat no sigui suficient per a mostrar la imatge fidel esmentada, s’han d’incloure a la memòria les informacions complementàries precises per a assolir aquest objectiu.

En aquells casos excepcionals en què aquest compliment fos incompatible amb la imatge fidel que han de proporcionar els comptes anuals, se n’ha de considerar improcedent l’aplicació. En aquests casos, en la memòria s’ha de motivar de manera suficient aquesta circumstància, i s’ha d’explicar la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

El subjecte comptable que informa com a persona jurídica individual, en el marc d’aquest Pla de comptabilitat, ho ha de fer amb independència del grup d’entitats al qual pugui pertànyer, sense perjudici de les normes particulars recollides a la segona part d’aquest Pla i dels desglossaments informatius que s’hagin d’incorporar en els comptes anuals.

2n. Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals

La informació inclosa en els comptes anuals ha de ser rellevant i fiable.

La informació és rellevant quan és útil per a la presa de decisions econòmiques, és a dir, quan ajuda a avaluar successos passats, presents o futurs, o bé a confirmar o corregir avaluacions realitzades anteriorment. En particular, per tal de complir amb aquest requisit, els comptes anuals han de mostrar de manera adequada els riscos als quals s’enfronta l’entitat.

La informació és fiable quan està lliure d’errors materials i és neutral, és a dir, està lliure de biaixos, i els usuaris poden confiar que és la imatge fidel del que pretén representar.

Una qualitat derivada de la fiabilitat és la integritat, que s’assoleix quan la informació financera conté, de forma completa, totes les dades que poden influir en la presa de decisions, sense cap omissió d’informació significativa.

Addicionalment, la informació financera ha de complir amb les qualitats de comparabilitat i claredat. La comparabilitat, que s’ha d’estendre tant als comptes anuals d’una entitat en el temps com a les de diferents entitats en el mateix moment i per al mateix període de temps, ha de permetre contrastar la situació de les entitats, i implica un tractament similar per a les transaccions i altres successos econòmics que es produeixen en circumstàncies semblants. Per altra banda, la claredat implica que, sobre la base d’un coneixement raonable de les activitats econòmiques i la comptabilitat, els usuaris dels comptes anuals, mitjançant un examen diligent de la informació subministrada, puguin formar-se judicis que els facilitin la presa de decisions.

3r. Principis comptables

La comptabilitat de l’entitat i, en especial, el registre i la valoració dels elements dels comptes anuals, s’han de desenvolupar aplicant obligatòriament els principis comptables que s’indiquen a continuació:

1. Entitat en funcionament: Es considera, llevat prova en contrari, que la gestió de l’entitat continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a efectes de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.

En aquells casos en què no resulti d’aplicació aquest principi, en els termes que es determinin en les normes de desenvolupament d’aquest Pla de comptabilitat, l’entitat ha d’aplicar les normes de valoració que resultin més adequades per tal de reflectir la imatge fidel de les operacions tendents a realitzar l’actiu, cancel·lar els deutes i, si s’escau, destinar el patrimoni net resultant i s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals tota la informació significativa sobre els criteris aplicats.

2. Meritació: Els efectes de les transaccions o fets econòmics s’han de registrar quan succeeixin i s’han d’imputar a l’exercici al qual es refereixin els comptes anuals, les despeses i els ingressos que afectin al mateix exercici, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament.

3. Uniformitat: Un cop adoptat un criteri entre les alternatives que, si s’escau, es permetin, s’ha de mantenir en el temps i s’ha d’aplicar de manera uniforme per a transaccions i per a altres fets i condicions que siguin similars, mentre no s’alterin els supòsits que van motivar la seva elecció. En cas d’alteració d’aquests supòsits, es pot modificar el criteri adoptat en el seu dia; en aquest cas, aquestes circumstàncies s’han de fer constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.

4. Prudència: S’ha de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no respongui a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals.

Així mateix, sense perjudici del que es disposa en la segona part d’aquest Pla de comptabilitat en relació amb l’aplicació del valor raonable, únicament s’han de comptabilitzar els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de l’exercici. Per contra, s’han de tenir en compte tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre anterior, tan aviat com siguin coneguts, àdhuc si es coneguessin entre la data de tancament dels comptes anuals i la data en què aquests es formulin. En aquests casos s’ha de donar informació en la memòria, sense perjudici del seu reflex, quan s’hagi generat un passiu i una despesa, en altres documents integrants dels comptes anuals. Excepcionalment, si els riscos es coneguessin entre la formulació i abans de l’aprovació dels comptes anuals i afectessin de forma molt significativa la imatge fidel, els comptes anuals han de ser formulats de nou.

S’han de tenir en compte les amortitzacions i correccions de valor per deteriorament dels actius, tant si l’exercici finalitza amb excedent positiu com amb excedent negatiu.

5. No compensació: Llevat que una norma disposi de forma expressa el contrari, no es poden compensar les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i s’han de valorar separadament els elements integrants dels comptes anuals.

6. Importància relativa: S’admet la no-aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que aquest fet produeixi sigui escassament significativa i, en conseqüència, no alteri l’expressió de la imatge fidel. Les partides o imports la importància relativa dels quals sigui escassament significativa poden aparèixer agrupats amb altres de naturalesa o funció similars.

En els casos de conflicte entre principis comptables, ha de prevaler el que millor condueixi a fer que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

4t. Elements dels comptes anuals

Els elements que, quan compleixin els criteris de reconeixement que s’estableixen posteriorment, es registren en el balanç, són:

1. Actius: béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l’entitat, resultants de successos passats, dels quals s’espera que l’entitat obtingui beneficis, monetaris o socials, o rendiments econòmics en el futur.

2. Passius: obligacions actuals sorgides com a conseqüència de successos passats, per a l’extinció dels quals l’entitat espera desprendre’s de recursos que puguin produir excedents o rendiments econòmics en el futur. A aquests efectes, s’entenen incloses les provisions.

3. Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de l’entitat, una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades per constituir o incrementar el fons dotacional o el fons social, ja sigui en el moment de la seva constitució o en altres posteriors, que no tinguin la consideració de passius, així com els excedents acumulats o altres variacions que l’afectin. Inclou també les aportacions realitzades per a compensar excedents negatius d’exercicis anteriors.

Els elements que, quan compleixin els criteris de reconeixement que s’estableixen posteriorment, es registren en el compte de resultats o, si s’escau, directament en l’estat de canvis en el patrimoni net, són:

1. Ingressos: increments en el patrimoni net de l’entitat durant l’exercici, ja sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin origen en aportacions destinades a constituir o incrementar el fons dotacional o el fons social o a compensar excedents negatius d’exercicis anteriors.

2. Despeses: decrements en el patrimoni net de l’entitat durant l’exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius.

Els ingressos i despeses de l’exercici s’han d’imputar al compte de resultats i formen part del resultat, llevat quan procedeixi la seva imputació directa al patrimoni net. En aquest cas s’han de presentar en l’estat de canvis en el patrimoni net, d’acord amb allò previst en la segona part d’aquest Pla de comptabilitat o en una norma que el desenvolupi.

5è. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals

El registre o reconeixement comptable és el procés pel qual s’incorporen al balanç, al compte de resultats o a l’estat de canvis en el patrimoni net, els diferents elements dels comptes anuals, d’acord amb allò que disposen les normes de registre relatives a cadascun d’ells, incloses en la segona part d’aquest Pla de comptabilitat.

El registre dels elements escau quan, a més de complir-se la seva definició inclosa en l’apartat anterior, es compleixin els criteris de probabilitat en l’obtenció o cessió de recursos que incorporin beneficis o rendiments econòmics i el seu valor pugui ser determinat amb un grau de fiabilitat adequat. Quan el valor s’hagi d’estimar, l’ús d’estimacions raonables no menyscaba la seva fiabilitat. En particular:

1. Els actius s’han de reconèixer en el balanç quan sigui probable l’obtenció a partir d’ells de beneficis, monetaris o socials, o rendiments econòmics per a l’entitat en el futur, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. El reconeixement comptable d’un actiu implica també el reconeixement simultani d’un passiu, la disminució d’un altre actiu o el reconeixement d’un ingrés o d’altres increments en el patrimoni net.

2. Els passius s’han de reconèixer en el balanç quan sigui probable que, al seu venciment i per a liquidar l’obligació, s’hagin de lliurar o cedir recursos que incorporin beneficis, monetaris o socials, o rendiments econòmics futurs, i sempre que es puguin valorar amb fiabilitat. El reconeixement comptable d’un passiu implica el reconeixement simultani d’un actiu, la disminució d’un altre passiu o el reconeixement d’una despesa o d’altres decrements en el patrimoni net.

3. El reconeixement d’un ingrés té lloc com a conseqüència d’un increment dels recursos de l’entitat, i sempre que la seva quantia pugui determinar-se amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o l’increment d’un actiu, o la desaparició o disminució d’un passiu i, a vegades, el reconeixement d’una despesa.

4. El reconeixement d’una despesa té lloc com a conseqüència d’una disminució dels recursos de l’entitat, i sempre que la seva quantia es pugui determinar amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o l’increment d’un passiu, o la desaparició o disminució d’un actiu i, a vegades, el reconeixement d’un ingrés o d’una partida de patrimoni net.

S’han de registrar en el període a què es refereixen els comptes anuals, els ingressos i despeses meritats en aquest període i s’ha d’establir en els casos en què escaigui, una correlació entre ambdós, que en cap cas pot portar al registre d’actius o passius que no satisfacin la seva definició.

6è. Criteris de valoració

La valoració és el procés pel qual s’assigna un valor monetari a cadascun dels elements que integren els comptes anuals, d’acord amb allò que disposen les normes de valoració relatives a cadascun d’ells, incloses en la segona part d’aquest Pla de comptabilitat.

A aquest efecte, s’han de tenir en compte els criteris i les definicions següents:

1. Cost històric o cost

El cost històric o cost d’un actiu és el seu preu d’adquisició o cost de producció. El preu d’adquisició és l’import en efectiu i altres partides equivalents pagades, o

pendents de pagament, més, si escau, el valor raonable de la resta de contraprestacions compromeses derivades de l’adquisició, havent-hi d’estar totes elles directament relacionades i ser necessàries per a la posada de l’actiu en condicions operatives.

El cost de producció inclou el preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, el dels factors de producció directament imputables a l’actiu, i la part que raonablement correspongui dels costos de producció indirectament relacionats amb l’actiu, en la mesura en què es refereixin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada de l’actiu en condicions operatives.

El cost històric o cost d’un passiu és el valor que correspon a la contrapartida rebuda a canvi d’incórrer en el deute o, en alguns casos, la quantitat d’efectiu i d’altres actius líquids equivalents que s’espera lliurar per a liquidar un deute en el curs normal de les activitats.

2. Valor raonable

És l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liquidat un passiu, entre parts interessades i degudament informades, que realitzin una transacció en condicions d’independència mútua. El valor raonable s’ha de determinar sense deduir els costos de transacció en què es pugui incórrer en la seva alienació. No té en cap cas el caràcter de valor raonable el que sigui resultat d’una transacció forçada, urgent o com a conseqüència d’una situació de liquidació involuntària.

Amb caràcter general, el valor raonable s’ha de calcular per referència a un valor fiable de mercat. En aquest sentit, el preu cotitzat en un mercat actiu és la millor referència del valor raonable, entenent per mercat actiu aquell en el qual es donin les condicions següents:

a) Els béns o serveis intercanviats en el mercat són homogenis;

b) Poden trobar-se pràcticament en qualsevol moment compradors o venedors per a un determinat bé o servei; i

c) Els preus són coneguts i fàcilment accessibles per al públic. Aquests preus, a més, reflecteixen transaccions de mercat reals, actuals i produïdes amb regularitat.

Per a aquells elements respecte dels quals no hi hagi un mercat actiu, el valor raonable s’ha d’obtenir, si s’escau, mitjançant l’aplicació de models i tècniques de valoració. Entre els models i tècniques de valoració s’inclou la utilització de referències a transaccions recents en condicions d’independència mútua entre parts interessades i degudament informades, si estiguessin disponibles, així com referències al valor raonable d’altres actius que siguin substancialment iguals, mètodes de descompte de fluxos d’efectiu futurs estimats i models generalment utilitzats per a valorar opcions. En qualsevol cas, les tècniques de valoració utilitzades han de ser consistents amb les metodologies acceptades i utilitzades pel mercat per a la fixació de preus, i s’ha d’usar, si hi és, la tècnica de valoració emprada pel mercat que hagi demostrat ser la que obté unes estimacions més realistes dels preus.

Les tècniques de valoració emprades han de maximitzar l’ús de dades observables de mercat i altres factors que els participants en el mercat considerarien en fixar el preu, limitant en tot el possible la utilització de consideracions subjectives i de dades no observables o contrastables.

L’entitat ha d’avaluar l’efectivitat de les tècniques de valoració que utilitzi de manera periòdica, usant com a referència els preus observables de transaccions recents en el mateix actiu que es valori o utilitzant els preus basats en dades o índexs observables de mercat que estiguin disponibles i resultin aplicables.

El valor raonable d’un actiu per al qual no hi hagi transaccions comparables en el mercat, es pot determinar amb fiabilitat si la variabilitat en el rang de les estimacions del valor raonable de l’actiu no és significativa o les probabilitats de les diferents estimacions, dintre d’aquest rang, poden ser avaluades raonablement i utilitzades en l’estimació del valor raonable.

Quan correspongui aplicar la valoració pel valor raonable, els elements que no puguin ser valorats de manera fiable, ja sigui per referència a un valor de mercat o mitjançant l’aplicació dels models i tècniques de valoració abans assenyalats, s’han de valorar, segons escaigui, pel seu cost amortitzat o pel seu preu d’adquisició o cost de producció, minorat, si s’escau, per les partides correctores del seu valor que poguessin correspondre, i s’ha de fer menció en la memòria d’aquest fet i de les circumstàncies que el motiven.

3. Valor net realitzable

El valor net realitzable d’un actiu és l’import que l’entitat pot obtenir per la seva alienació en el mercat, en el curs normal de les activitats, deduint els costos estimats necessaris per a dur-la a terme, així com, en el cas de les primeres matèries i dels productes en curs, els costos estimats necessaris per a finalitzar la seva producció, construcció o fabricació.

4. Valor actual

El valor actual és l’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar en el curs normal de les activitats, segons es tracti d’un actiu o d’un passiu, respectivament, actualitzats a un tipus de descompte adequat.

5. Valor en ús

El valor en ús d’un actiu és el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats, a través de la seva utilització en el curs normal de les activitats i, si s’escau, de la seva alienació o una altra forma de disposició, tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus d’interès de mercat sense risc, ajustat pels riscos específics de l’actiu que no hagin ajustat les estimacions de fluxos d’efectiu futurs. Les projeccions de fluxos d’efectiu s’han de basar en hipòtesis raonables i fonamentades; normalment la quantificació o la distribució dels fluxos d’efectiu està sotmesa a incertesa, i s’ha de considerar assignant probabilitats a les diferents estimacions de fluxos d’efectiu. En qualsevol cas, aquestes estimacions han de tenir en compte qualsevol altra assumpció que els participants en el mercat considerarien, tal com el grau de liquiditat inherent a l’actiu valorat.

6. Costos de venda

Són els costos incrementals directament atribuïbles a la venda d’un actiu en què l’entitat no hauria incorregut de no haver pres la decisió de vendre, excloses les despeses financeres i els impostos sobre beneficis. S’hi inclouen les despeses legals necessàries per a transferir la propietat de l’actiu i les comissions de venda.

7. Cost amortitzat

El cost amortitzat d’un instrument financer és l’import al qual inicialment va ser valorat un actiu financer o un passiu financer, menys els reemborsaments de principal que s’haguessin produït, més o menys, segons escaigui, la part imputada en el compte de resultats de la diferència entre l’import inicial i el valor de reemborsament en el venciment i, per al cas dels actius financers, menys qualsevol reducció de valor per deteriorament que hagués estat reconeguda.

La imputació gradual a resultats de la diferència entre el valor inicial de l’instrument i el valor de reemborsament al venciment es fa aplicant el tipus d’interès efectiu, que és el tipus d’actualització que iguala els fluxos d’efectiu a cobrar i a pagar estimats al llarg de la vida de l’instrument.

El tipus d’interès efectiu es calcula a partir de les condicions contractuals de l’instrument i sense considerar les pèrdues per risc de crèdit futures, i en el seu càlcul s’han d’incloure les comissions financeres que es carreguin per avançat en la concessió de finançament.

8. Costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer

Són els costos incrementals directament atribuïbles a la compra, emissió, alienació o una altra forma de disposició d’un actiu financer, o a l’assumpció d’un passiu financer, en què no s’hauria incorregut si l’entitat no hagués realitzat la transacció. Entre elles s’inclouen els honoraris i les comissions pagades a agents, assessors i intermediaris, com són les de corretatge, les despeses d’intervenció de fedatari públic i altres, així com els impostos i altres drets que recaiguin sobre la transacció, i s’exclouen les primes o descomptes obtinguts en la compra o emissió, les despeses financeres, els costos de manteniment i els administratius interns.

9. Valor comptable o en llibres

El valor comptable o en llibres és l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç un cop deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deteriorament acumulada que s’hagi registrat.

10. Valor residual

El valor residual d’un actiu és l’import que l’entitat estima que podria obtenir en el moment actual per la seva venda o altra forma de disposició, un cop deduïts els costos de venda, tot considerant que l’actiu hagués assolit l’antiguitat i les altres condicions que s’espera que tingui al final de la seva vida útil.

La vida útil és el període durant el qual l’entitat espera utilitzar l’actiu amortitzable o el número d’unitats de producció que n’espera obtenir. En particular, en el cas d’actius sotmesos a reversió, la seva vida útil és el període de concessió quan aquest sigui inferior a la vida econòmica de l’actiu.

La vida econòmica és el període durant el qual s’espera que l’actiu sigui utilitzable per un o més usuaris o el número d’unitats de producció que s’espera obtenir de l’actiu per un o més usuaris.

7è. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats

Es consideren principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establerts en:

a) El Codi de Comerç i la resta de legislació mercantil.

b) Normativa civil aplicable a les entitats sense ànim de lucre subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

c) El Pla de comptabilitat que s’aprova amb el present Decret.

d) El Pla general de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials.

e) El Pla general de comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses.

f) Les normes de desenvolupament que, en matèria comptable, estableixi si s’escau l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, i

g) La resta de legislació que sigui específicament aplicable.

SEGONA PART

NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ

En el present Pla de comptabilitat s’han diferenciat les normes de Registre i Valoració aplicables a les entitats de dimensió gran de les normes de Registre i Valoració aplicables a les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda.

A. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ PER A LES ENTITATS DE DIMENSIÓ GRAN

1a. Desenvolupament del Marc Conceptual de la Comptabilitat

1. Les normes de registre i valoració desenvolupen els principis comptables i altres disposicions contingudes en la primera part d’aquest text, relativa al Marc Conceptual de la Comptabilitat. Inclouen criteris i regles aplicables a diferents transaccions o fets econòmics, així com també a diversos elements patrimonials.

2. Si una entitat que aplica aquest Pla de comptabilitat d’entitats sense ànim de lucre realitza una operació el tractament comptable de la qual no està contemplat en aquest text, s’ha de remetre a les corresponents normes i apartats continguts en el Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

Les normes de registre i valoració que es formulen seguidament són d’aplicació obligatòria per a totes les entitats de dimensió gran.

2a. Immobilitzat material

1. Valoració inicial

Els béns compresos en l’immobilitzat material s’han de valorar pel seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció.

Els impostos indirectes que graven els elements de l’immobilitzat material només s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública.

Així mateix, forma part del valor de l’immobilitzat material, l’estimació inicial del valor actual de les obligacions assumides derivades del desmantellament o retirada i altres associades a l’actiu esmentat, com els costos de rehabilitació del lloc on s’ubica, sempre que aquestes obligacions donin lloc al registre de provisions d’acord amb allò disposat en la seva norma aplicable.

En els immobilitzats que necessitin un període de temps superior a un any per a estar en condicions d’ús, s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció les despeses financeres que s’hagin meritat abans de la posada en condicions de funcionament de l’immobilitzat material i que hagin estat girades pel proveïdor o que corresponguin a préstecs o a un altre tipus de finançament aliè, específic o genèric, directament atribuïble a l’adquisició, fabricació o construcció.

1.1. Preu d’adquisició

El preu d’adquisició inclou, a més de l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte o rebaixa en el preu, totes les despeses addicionals i directament relacionades que es produeixin fins a la seva posada en condicions de funcionament, inclosa la ubicació en el lloc i qualsevol altra condició necessària per a què pugui operar de la forma prevista; entre d’altres: despeses d’aplanament i enderroc, transport, drets aranzelaris, assegurances, instal·lació, muntatge i altres similars.

Els deutes per compra d’immobilitzat es valoren d’acord amb allò disposat en la norma relativa a instruments financers.

1.2. Cost de producció

El cost de producció dels elements de l’immobilitzat material fabricats o construïts per la mateixa entitat s’ha d’obtenir afegint al preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, la resta de costos que els siguin directament imputables. També s’ha d’afegir la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti en la mesura que aquests costos corresponguin al període de fabricació o construcció i siguin necessaris per a la posada de l’actiu en condicions operatives. En qualsevol cas, són aplicables els criteris generals establerts per a determinar el cost de les existències.

1.3. permutes

A efectes d’aquest Pla de comptabilitat, s’entén que un element de l’immobilitzat material s’adquireix per permuta quan es rep a canvi del lliurament d’actius no monetaris o d’una combinació d’aquests amb actius monetaris.

En les operacions de permuta de caràcter comercial, l’immobilitzat material rebut s’ha de valorar pel valor raonable de l’actiu lliurat més, si s’escau, les contrapartides monetàries que s’haguessin lliurat a canvi, llevat que es tingui una evidència més clara del valor raonable de l’actiu rebut i amb el límit d’aquest últim. Les diferències de valoració que poguessin sorgir en donar de baixa l’element lliurat a canvi s’han de reconèixer en el compte de resultats.

Es considera que una permuta té caràcter comercial si:

a) La configuració (risc, calendari i import) dels fluxos d’efectiu de l’immobilitzat rebut difereix de la configuració dels fluxos d’efectiu de l’actiu lliurat; o

b) El valor actual dels fluxos d’efectiu després d’impostos de les activitats de l’entitat afectades per la permuta, queda modificat com a conseqüència de l’operació.

A més, és necessari que qualsevol de les diferències sorgides per les anteriors causes a) o b), resulti significativa en comparar-la amb el valor raonable dels actius intercanviats.

Quan la permuta no tingui caràcter comercial o quan no es pugui obtenir una estimació fiable del valor raonable dels elements que intervenen en l’operació, l’immobilitzat material rebut s’ha de valorar pel valor comptable del bé lliurat més, si s’escau, les contrapartides monetàries que s’haguessin lliurat a canvi, amb el límit, quan estigui disponible, del valor raonable de l’immobilitzat rebut si aquest és menor.

1.4. Aportacions no dineràries

Els béns d’immobilitzat rebuts en concepte d’aportació no dinerària han de ser valorats pel seu valor raonable en el moment de l’aportació.

Aquestes aportacions són a títol gratuït i l’aportant no ha de comptabilitzar cap actiu derivat d’elles.

2. Correccions valoratives

El valor inicial dels elements de l’immobilitzat material s’ha de minorar, quan escaigui, amb l’import de l’amortització acumulada i, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament reconegudes.

2.1. Amortització

Les amortitzacions s’han d’establir de manera sistemàtica i racional en funció de la vida útil dels béns i del seu valor residual, tenint en compte la depreciació que normalment experimenten pel seu funcionament, ús i gaudiment, sense perjudici de considerar també l’obsolescència tècnica o comercial que els pogués afectar.

S’ha d’amortitzar de forma independent cada part d’un element de l’immobilitzat material que tingui un cost significatiu en relació amb el cost total de l’element i una vida útil diferent de la resta de l’element.

Els canvis que, si s’escau, es poguessin originar en el valor residual, la vida útil i el mètode d’amortització d’un actiu, s’han de comptabilitzar com a canvis en les estimacions comptables, llevat que es tracti d’un error.

Quan d’acord amb allò disposat en l’apartat següent calgui reconèixer correccions valoratives per deteriorament, s’han d’ajustar les amortitzacions dels exercicis següents de l’immobilitzat deteriorat, tenint en compte el nou valor comptable. Cal procedir de la mateixa manera en cas de reversió de les correccions valoratives per deteriorament.

2.2. Deteriorament del valor

Es produeix una pèrdua per deteriorament del valor d’un element de l’immobilitzat material quan el seu valor comptable superi al seu import recuperable, entès aquest darrer com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús.

A aquests efectes, almenys al tancament de l’exercici, l’entitat ha d’avaluar si hi ha indicis que algun immobilitzat material pugui estar deteriorat, cas en el qual ha d’estimar el seu import recuperable, efectuant les correccions valoratives que corresponguin.

Les correccions valoratives per deteriorament dels elements de l’immobilitzat material, així com la seva reversió quan les circumstàncies que les van motivar desapareguin, s’han de reconèixer com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament té com a límit el valor comptable de l’immobilitzat que hauria estat reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

3. Baixa

Els elements de l’immobilitzat material s’han de donar de baixa en el moment de la seva alienació o disposició per una altra via o quan no se n’esperi obtenir beneficis, monetaris o socials, o rendiments econòmics futurs d’aquests.

La diferència entre l’import que, si s’escau, s’obtingui d’un element de l’immobilitzat material, net dels costos de venda, i el seu valor comptable, determina el benefici o la pèrdua generats en donar de baixa aquest element, que s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què es produeix.

Els crèdits per venda d’immobilitzat s’han de valorar d’acord amb allò que disposa la norma relativa a instruments financers.

3a. Normes particulars sobre immobilitzat material

En particular s’han d’aplicar les normes que a continuació s’indiquen:

a) Solars sense edificar. S’inclouen en el seu preu d’adquisició les despeses de condicionament, com tancaments, moviment de terres, obres de sanejament i drenatge, les d’enderrocament de construccions quan sigui necessari per a poder fer obres de nova planta, les despeses d’inspecció i aixecament de plànols quan s’efectuïn amb caràcter previ a la seva adquisició, així com, si s’escau, l’estimació inicial del valor actual de les obligacions presents derivades dels costos de rehabilitació del solar.

Normalment els terrenys tenen una vida il·limitada i, per tant, no s’amortitzen. No obstant això, si en el valor inicial s’hi inclouen costos de rehabilitació, perquè es compleixen les condicions establertes en l’apartat 1 de la norma relativa a l’immobilitzat material, aquesta part del terreny s’ha d’amortitzar al llarg del període en què s’obtinguin els beneficis o rendiments econòmics per haver incorregut en aquests costos.

b) Construccions. El seu preu d’adquisició o cost de producció està format, a més de per totes aquelles instal·lacions i elements que tinguin caràcter de permanència, per les taxes inherents a la construcció i els honoraris facultatius de projecte i direcció d’obra. S’ha de valorar per separat el valor del terreny i el dels edificis i altres construccions.

c) Instal·lacions tècniques, maquinària i utillatge. La seva valoració ha d’incloure totes les despeses d’adquisició o de fabricació i construcció fins a la seva posada en condicions de funcionament.

d) Els utensilis i eines incorporats a elements mecànics s’han de sotmetre a les normes valoratives i d’amortització aplicables a aquests elements.

Amb caràcter general, els utensilis i eines que no formin part d’una màquina, i el període d’utilització dels quals s’estimi inferior a un any, s’han de carregar com a despesa de l’exercici. Si el seu període d’utilització és superior a un any, es recomana, per raons de facilitat operativa, el procediment de regularització anual, mitjançant el seu recompte físic; les adquisicions es carreguen al compte de l’immobilitzat i es regularitzen al final de l’exercici, en funció de l’inventari practicat, amb baixa raonable per demèrit.

Les plantilles i els motlles utilitzats amb caràcter permanent en fabricacions en sèrie han de formar part de l’immobilitzat material, i s’ha de calcular la seva depreciació segons el període de vida útil que s’estimi.

Els motlles per encàrrec, utilitzats per a fabricacions aïllades, no s’han de considerar com a inventariables, llevat que tinguin valor net realitzable.

e) Les despeses realitzades durant l’exercici amb motiu de les obres i treballs que l’entitat duu a terme per a si mateixa, s’han de carregar en els comptes de despeses que corresponguin. Els comptes d’immobilitzacions materials en curs s’han de carregar per l’import d’aquestes despeses, amb abonament a la partida d’ingressos que recull els treballs realitzats per l’entitat per a si mateixa.

f) Els costos de renovació, ampliació o millora dels béns de l’immobilitzat material han de ser incorporats a l’actiu com a major valor del bé en la mesura que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil, i cal donar de baixa el valor comptable dels elements substituïts.

g) En la determinació de l’import de l’immobilitzat material cal tenir en compte la incidència dels costos relacionats amb grans reparacions. En aquest sentit, l’import equivalent a aquests costos s’ha d’amortitzar de forma diferent a la de la resta de l’element, durant el període que passi fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en l’adquisició o construcció, a efectes de la seva identificació, es pot utilitzar el preu actual de mercat d’una reparació similar.

Quan es realitzi la gran reparació, el seu cost s’ha de reconèixer en el valor comptable de l’immobilitzat com una substitució, sempre que es compleixin les condicions per al seu reconeixement. Així mateix, s’ha de donar de baixa qualsevol import associat a la reparació que pogués romandre en el valor comptable de l’immobilitzat esmentat.

h) En els acords que, de conformitat amb la norma relativa a arrendaments i altres operacions de naturalesa similar, s’hagin de qualificar com a arrendaments operatius, les inversions realitzades per l’arrendatari que no siguin separables de l’actiu arrendat o cedit en ús, s’han de comptabilitzar com a immobilitzats materials quan compleixin la definició d’actiu. L’amortització d’aquestes inversions s’ha de realitzar en funció de la seva vida útil o de la durada del contracte d’arrendament o cessió – inclòs el període de renovació quan hi hagi evidències que avalin que aquesta es produirà- si aquesta durada és menor.

4a. Inversions immobiliàries

Els criteris continguts en les normes anteriors, relatives a l’immobilitzat material, s’apliquen a les inversions immobiliàries.

5a. Immobilitzat intangible

Els criteris continguts en les normes relatives a l’immobilitzat material, s’apliquen als elements de l’immobilitzat intangible, sense perjudici del que es disposa a continuació i d’allò previst en les normes particulars sobre l’immobilitzat intangible.

1. Reconeixement

Per al reconeixement inicial d’un immobilitzat de naturalesa intangible, és precís que, a més de complir la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, compleixi el criteri d’identificabilitat.

El criteri d’identificabilitat implica que l’immobilitzat compleixi algun dels dos requisits següents:

a) Sigui separable, és a dir, susceptible de ser separat de l’entitat i venut, cedit, lliurat per a la seva explotació, arrendat o intercanviat.

b) Sorgeixi de drets legals o contractuals, amb independència que aquests drets siguin transferibles o separables de l’entitat o altres drets o obligacions.

En cap cas s’han de reconèixer com a immobilitzats intangibles les despeses originades amb motiu de l’establiment, les marques, capçaleres de diaris o revistes, els segells o denominacions editorials, les llistes d’usuaris o deutors o altres partides similars que s’hagin generat internament.

2. Correccions valoratives

L’entitat ha d’apreciar si la vida útil d’un immobilitzat intangible és definida o indefinida. Un immobilitzat intangible té una vida útil indefinida quan, sobre la base d’una anàlisi de tots els factors rellevants, no hi hagi un límit previsible del període al llarg del qual s’espera que l’actiu generi entrades de fluxos nets d’efectiu per a l’entitat.

Un element d’immobilitzat intangible amb una vida útil indefinida no s’ha d’amortitzar, encara que cal analitzar el seu eventual deteriorament sempre que n’hi hagin indicis i, almenys, anualment. La vida útil d’un immobilitzat intangible que no s’estigui amortitzant s’ha de revisar cada exercici per a determinar si hi ha fets i circumstàncies que permetin seguir mantenint una vida útil indefinida per a aquest actiu. En cas contrari, s’ha de canviar la vida útil d’indefinida a definida, i s’ha de procedir segons allò disposat en relació amb els canvis en l’estimació comptable, llevat que es tractés d’un error.

6a. Normes particulars sobre l’immobilitzat intangible

En particular s’han d’aplicar les normes que a continuació s’indiquen:

a) Recerca i desenvolupament. Les despeses de recerca són despeses de l’exercici en què es realitzen. No obstant això, es poden activar com a immobilitzat intangible des del moment en què compleixin les condicions següents:

– Estar individualitzades específicament per projectes i el seu cost clarament establert per a què pugui ser distribuït en el temps.

– Tenir motius fonamentats de l’èxit tècnic i de la rendibilitat econòmica i comercial del projecte o projectes de què es tracti.

Les despeses de recerca que figurin en l’actiu s’han d’amortitzar durant la seva vida útil, i sempre dintre del termini de cinc anys; quan hi hagi dubtes raonables sobre l’èxit tècnic o la rendibilitat econòmica i comercial del projecte, els imports registrats en l’actiu s’han d’imputar directament a pèrdues de l’exercici.

Les despeses de desenvolupament, quan es compleixin les condicions indicades per a l’activació de les despeses de recerca, s’han de reconèixer en l’actiu i s’han d’amortitzar durant la seva vida útil, la qual, en principi, es presumeix, llevat prova en contrari, que no és superior a cinc anys; quan hi hagi dubtes raonables sobre l’èxit tècnic o la rendibilitat econòmica i comercial del projecte, els imports registrats en l’actiu s’han d’imputar directament a pèrdues de l’exercici.

b) Propietat industrial. Es comptabilitzen en aquest concepte les despeses de desenvolupament capitalitzades quan s’obtingui la corresponent patent o similar, inclòs el cost de registre i formalització de la propietat industrial, sense perjudici dels imports que també es poguessin comptabilitzar per raó d’adquisició a tercers dels drets corresponents. Han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

c) Propietat intel·lectual. Es comptabilitzen en aquest concepte les despeses en què s’incorre en el seu desenvolupament, registre i formalització, sense perjudici dels imports que també es poguessin comptabilitzar per raó d’adquisició a tercers dels drets corresponents. S’han d’utilitzar els mateixos principis i criteris de valoració que els indicats en la lletra b) per a la propietat industrial.

d) Drets de traspàs. Només poden figurar en l’actiu quan el seu valor es posi de manifest en virtut d’una adquisició onerosa, i han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

e) Els programes d’ordinador que compleixin els criteris de reconeixement de l’apartat 1 de la norma relativa a l’immobilitzat intangible, s’inclouen en l’actiu, tant els adquirits a tercers com els elaborats per la mateixa entitat per a si mateixa, utilitzant els mitjans propis de què disposi, entenent-se inclosos entre els anteriors les despeses de desenvolupament de les pàgines web.

En cap cas poden figurar en l’actiu les despeses de manteniment de l’aplicació informàtica.

S’han d’aplicar els mateixos criteris de registre i amortització que els establerts per a les despeses de desenvolupament. Respecte de la correcció valorativa per deteriorament, s’han d’aplicar els criteris especificats amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

f) Drets sobre béns cedits en ús gratuïtament. S’han de reflectir en l’actiu del balanç pel valor que se’ls atribueixi en el moment de la seva concessió, que es determina d’acord amb el valor raonable dels drets d’ús, i s’ha de comptabilitzar en el patrimoni net la subvenció o donació en capital corresponent, pel mateix import del valor fixat.

El dret d’ús s’ha d’amortitzar d’acord amb la pèrdua de valor durant el termini de cessió. Si el termini és superior a la vida útil del bé sobre el qual recauen els drets, aquests s’han d’amortitzar durant el termini de vida útil.

Els costos de renovació, ampliació o millora que es facin als béns, sempre que representin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil, s’han de comptabilitzar com a major valor del dret d’ús, i s’han d’amortitzar d’acord amb els criteris abans assenyalats.

g) Altres immobilitzats intangibles. A més dels elements intangibles esmentats anteriorment, n’hi ha d’altres que han de ser reconeguts com a tals en el balanç, sempre que compleixin els criteris continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat i els requisits especificats en aquestes normes de registre i valoració. Entre aquests elements es poden esmentar els següents: concessions administratives, drets comercials o llicències.

Els elements anteriors han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

7a. Patrimoni cultural

Elements patrimonials mobles o immobles d’interès artístic, històric i cultural, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic, com també el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments, zones arqueològiques, llocs naturals, jardins i parcs que tinguin valor artístic, històric i cultural o antropològic.

En concret, s’hi ha d’incloure tots els béns que compleixin les condicions que requereixen les lleis 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric, o 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Els diversos conceptes compresos en el patrimoni cultural es valoren pel seu preu d’adquisició, i s’han d’efectuar, quan pertoqui, les corresponents correccions valoratives per deteriorament. Aquests béns no s’amortitzen.

S’inclouen en el preu d’adquisició les despeses de condicionament, d’acord amb les característiques originals, i no formen part del patrimoni cultural les instal·lacions i els elements diferents dels consubstancials que formin part d’aquests o del seu guarniment, encara que tinguin caràcter de permanència. Aquestes instal·lacions i aquests elements s’inscriuen al balanç en la partida corresponent a la seva naturalesa.

En la determinació de l’import dels béns del patrimoni cultural cal tenir en compte la incidència del costos relacionats amb grans reparacions. En aquest sentit, l’import d’aquests costos s’ha d’amortitzar durant el període que passi fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en l’adquisició, a efectes de la seva identificació, es pot utilitzar el preu actual de mercat d’una reparació similar.

Quan es realitzi la gran reparació, el seu cost s’ha de reconèixer en el valor comptable del bé com una substitució, sempre que es compleixin les condicions per al seu reconeixement. Així mateix, s’ha de donar de baixa qualsevol import associat a la reparació que pogués romandre en el valor comptable del bé esmentat.

8a. Actius no corrents i grups alienables d’elements, mantinguts per a la venda

1. Actius no corrents mantinguts per a la venda

L’entitat ha de classificar un actiu no corrent com a mantingut per a la venda si el seu valor comptable es preveu recuperar fonamentalment a través de la seva venda, en comptes de pel seu ús continuat, i sempre que es compleixin els següents requisits:

a) L’actiu ha d’estar disponible en les seves condicions actuals per a la seva venda immediata, subjecte als termes usuals i habituals per a la seva venda; i

b) La seva venda ha de ser altament probable, perquè hi concorrin les següents circumstàncies:

b1) L’entitat s’ha de trobar compromesa per un pla per a vendre l’actiu i haver iniciat un programa per a trobar comprador i completar el pla.

b2) La venda de l’actiu s’ha de negociar activament a un preu adequat en relació amb el seu valor raonable actual.

b3) S’espera completar la venda dintre de l’any següent a la data de classificació de l’actiu com a mantingut per a la venda, llevat que, per fets o circumstàncies fora del control de l’entitat, el termini de venda s’hagi d’allargar i hi hagi evidència suficient que l’entitat segueix compromesa amb el pla de disposició de l’actiu.

b4) Les accions per a completar el pla indiquin que és improbable que hi hagi canvis significatius en aquest o que hagi de ser retirat.

Els actius no corrents mantinguts per a la venda s’han de valorar en el moment de la seva classificació en aquesta categoria, pel menor dels dos imports següents: el seu valor comptable i el seu valor raonable menys els costos de venda.

Per a la determinació del valor comptable en el moment de la reclassificació, s’ha de determinar el deteriorament del valor en aquell moment i s’ha de registrar, si escau, una correcció valorativa per deteriorament d’aquell actiu.

Mentre un actiu es classifiqui com a no corrent mantingut per a la venda, no s’ha d’amortitzar. S’han de dotar, però, les oportunes correccions valoratives de forma que el valor comptable no excedeixi el valor raonable menys els costos de venda.

Quan un actiu deixi de complir els requisits per a ser classificat com a mantingut per a la venda s’ha de reclassificar en la partida del balanç que correspongui a la seva naturalesa i s’ha de valorar pel menor import, en la data en què procedeixi la reclassificació, entre el seu valor comptable anterior a la seva qualificació com a actiu no corrent en venda, ajustat, si escau, per les amortitzacions i correccions de valor que s’hagueren reconegut de no haver-se classificat com a mantingut per a la venda, i el seu import recuperable, i s’ha de registrar qualsevol diferència en la partida del compte de resultats que correspongui a la seva naturalesa.

El criteri de valoració previst anteriorment no és aplicable als actius següents, que, malgrat que es classifiquin a efectes de la seva presentació en aquesta categoria, es regeixen quant a la valoració per les seves normes específiques:

a) Actius per impost diferit, als quals resulta d’aplicació la norma relativa a impostos sobre beneficis.

b) Actius procedents de retribucions als empleats, que es regeixen per la norma sobre passius per retribucions a llarg termini al personal.

c) Actius financers, excepte inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades, que estiguin dintre de l’abast de la norma sobre instruments financers.

Les correccions valoratives per deteriorament dels actius no corrents mantinguts per a la venda així com la seva reversió quan les circumstàncies que les van motivar hagin desaparegut, es reconeixen en el compte de resultats, llevat quan escaigui registrar-les directament en el patrimoni net d’acord amb els criteris aplicables amb caràcter general als actius en les seves normes específiques.

2. Grups alienables d’elements mantinguts per a la venda

S’entén per grup alienable d’elements mantinguts per a la venda, el conjunt d’actius i passius directament associats dels quals es disposa de forma conjunta, com a grup, en una única transacció. Pot formar part d’un grup alienable qualsevol actiu i passiu associat de l’entitat, malgrat no compleixi la definició d’actiu no corrent, sempre que s’hagin d’alienar de forma conjunta.

Per a la seva valoració s’han d’aplicar les mateixes regles que en l’apartat anterior. En conseqüència, els actius i els seus passius associats que quedin exclosos del seu àmbit d’aplicació, es valoren d’acord amb la norma específica que els sigui aplicable. Un cop efectuada aquesta valoració, el grup d’elements de forma conjunta es valora pel menor import entre el seu valor comptable i el seu valor raonable menys els costos de venda. En el cas que procedeixi registrar en aquest grup d’elements valorats de forma conjunta una correcció valorativa per deteriorament del valor, s’ha de reduir el valor comptable dels actius no corrents del grup seguint el criteri de repartiment establert en l’apartat 2.2 de la norma relativa a l’immobilitzat material.

9a. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

S’entén per arrendament, a efectes d’aquesta norma, qualsevol acord, amb independència de la seva instrumentació jurídica, pel qual l’arrendador cedeix a l’arrendatari, a canvi de percebre una suma única de diner o una sèrie de pagaments o quotes, el dret a utilitzar un actiu durant un període de temps determinat, amb independència que l’arrendador quedi obligat a prestar serveis en relació amb l’explotació o manteniment d’aquest actiu.

La qualificació dels contractes com a arrendaments financers o operatius depèn de les circumstàncies de cadascuna de les parts del contracte per la qual cosa poden ser qualificats de forma diferent per l’arrendatari i l’arrendador.

1. Arrendament financer

1.1. Concepte

Quan de les condicions econòmiques d’un acord d’arrendament, es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte del contracte, aquest acord s’ha de qualificar com a arrendament financer, i s’ha de registrar segons els termes establerts en els apartats següents.

En un acord d’arrendament d’un actiu amb opció de compra, es presumeix que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat, quan no hi hagin dubtes raonables que s’exercitarà aquesta opció. També es presumeix, llevat prova en contrari, aquesta transferència, encara que no hi hagi opció de compra, entre d’altres, en els següents casos:

a) Contractes d’arrendament en què la propietat de l’actiu es transfereix, o de les seves condicions es dedueix que es transferirà, a l’arrendatari en finalitzar el termini de l’arrendament.

b) Contractes en què el termini de l’arrendament coincideixi o cobreixi la major part de la vida econòmica de l’actiu, i sempre que de les condicions pactades es desprengui la racionalitat econòmica del manteniment de la cessió d’ús.

El termini de l’arrendament és el període no revocable per al qual l’arrendatari ha contractat l’arrendament de l’actiu, juntament amb qualsevol període addicional en el qual l’arrendatari tingui dret a continuar amb l’arrendament, amb o sense pagament addicional, sempre que a l’inici de l’arrendament hi hagi la certesa raonable que l’arrendatari exercitarà aquesta opció.

c) En aquells casos en què, a l’inici de l’arrendament, el valor actual dels pagaments mínims acordats per l’arrendament suposi la pràctica totalitat del valor raonable de l’actiu arrendat.

d) Quan les especials característiques dels actius objecte de l’arrendament facin que la seva utilitat quedi restringida a l’arrendatari.

e) L’arrendatari pot cancel·lar el contracte d’arrendament i les pèrdues sofertes per l’arrendador a causa de la cancel·lació fossin assumides per l’arrendatari.

f) Els resultats derivats de les fluctuacions en el valor raonable de l’import residual recauen sobre l’arrendatari.

g) L’arrendatari té la possibilitat de prorrogar l’arrendament durant un segon període, amb uns pagaments per arrendament que siguin substancialment inferiors als habituals del mercat.

1.2. Comptabilitat de l’arrendatari

L’arrendatari, en el moment inicial, ha de registrar un actiu d’acord amb la seva naturalesa, segons es tracti d’un element de l’immobilitzat material o de l’intangible, i un passiu financer pel mateix import, que ha de ser el menor entre el valor raonable de l’actiu arrendat i el valor actual a l’inici de l’arrendament dels pagaments mínims acordats, entre els quals s’inclou el pagament per la opció de compra, quan no hi hagin dubtes raonables sobre el seu exercici i qualsevol import que s’hagi garantit, directament o indirecta, i s’exclouen les quotes de caràcter contingent, el cost dels serveis i els impostos repercutibles per l’arrendador. A aquests efectes, s’entén per quotes de caràcter contingent aquells pagaments per arrendament l’import dels quals no és ix sinó que depèn de l’evolució futura d’una variable. Addicionalment, les despeses directes inicials inherents a l’operació en què incorri l’arrendatari s’han de considerar com a major valor de l’actiu. Per al càlcul del valor actual s’ha d’utilitzar el tipus d’interès implícit del contracte i si aquest no es pot determinar, el tipus d’interès de l’arrendatari per a operacions similars.

La càrrega financera total s’ha de distribuir al llarg del termini de l’arrendament i s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què es meriti, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. Les quotes de caràcter contingent són despeses de l’exercici en què s’hi incorri.

L’arrendatari ha d’aplicar als actius que hagi de reconèixer en el balanç com a conseqüència de l’arrendament els criteris d’amortització, deteriorament i baixa que els corresponguin segons la seva naturalesa i a la baixa dels passius financers allò disposat en l’apartat 3.4 de la norma sobre instruments financers.

1.3. Comptabilitat de l’arrendador

L’arrendador, en el moment inicial, ha de reconèixer un crèdit pel valor actual dels pagaments mínims a rebre per l’arrendament més el valor residual de l’actiu malgrat que no estigui garantit, descomptats al tipus d’interès implícit del contracte.

L’arrendador ha de reconèixer el resultat derivat de l’operació d’arrendament segons allò disposat en l’apartat 3 de la norma sobre immobilitzat material, llevat quan sigui el fabricant o distribuïdor del bé arrendat, cas en el qual es consideren operacions de tràfic comercial i s’han d’aplicar els criteris continguts en la norma relativa a ingressos per vendes i prestació de serveis.

La diferència entre el crèdit comptabilitzat en l’actiu del balanç i la quantitat a cobrar, corresponent a interessos no meritats, s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què aquests interessos es meritin, d’acord amb el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les correccions de valor per deteriorament i la baixa dels crèdits registrats com a conseqüència de l’arrendament es tracten aplicant els criteris dels apartats 2.1.3 i 2.8 de la norma relativa als instruments financers

2. Arrendament operatiu

Es tracta d’un acord mitjançant el qual l’arrendador convé amb l’arrendatari el dret a usar un actiu durant un període de temps determinat, a canvi de percebre un import únic o una sèrie de pagaments o quotes, sense que es tracti d’un arrendament de caràcter financer.

Els ingressos i despeses, corresponents a l’arrendador i a l’arrendatari, derivats dels acords d’arrendament operatiu han de ser considerats, respectivament, com a ingrés i despesa de l’exercici en què es meritin, i s’han d’imputar al compte de resultats.

L’arrendador ha de continuar presentant i valorant els actius cedits en arrendament conforme a la seva naturalesa, incrementant el seu valor comptable en l’import dels costos directes del contracte que li siguin imputables, els quals s’han de reconèixer com a despesa durant el termini del contracte aplicant el mateix criteri utilitzat per al reconeixement dels ingressos de l’arrendament.

Qualsevol cobrament o pagament que es pogués fer en contractar un dret d’arrendament qualificat com operatiu, s’ha de tractar com un cobrament o pagament anticipat per l’arrendament que s’imputa a resultats al llarg del període d’arrendament a mesura que se cedeixin o rebin els beneficis econòmics de l’actiu arrendat.

3. Venda amb arrendament financer posterior

Quan per les condicions econòmiques d’una alienació, connectada al posterior arrendament dels actius alienats, es desprengui que es tracta d’un mètode de finançament i, en conseqüència, es tracti d’un arrendament financer, l’arrendatari no ha de variar la qualificació de l’actiu, ni ha de reconèixer beneficis ni pèrdues derivades d’aquesta transacció. Addicionalment, ha de registrar l’import rebut amb abonament a una partida que posi de manifest el corresponent passiu financer.

La càrrega financera total s’ha de distribuir al llarg del termini de l’arrendament i s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què es meriti, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. Les quotes de caràcter contingent són despeses de l’exercici en què s’hi incorri.

L’arrendador ha de comptabilitzar el corresponent actiu financer d’acord amb allò que disposa l’apartat 1.3 d’aquesta norma.

4. Arrendaments de terrenys i edificis

Els arrendaments conjunts de terreny i edifici es classifiquen com operatius o financers amb els mateixos criteris que els arrendaments d’un altre tipus d’actiu.

No obstant això, com que normalment el terreny té una vida econòmica indefinida, en un arrendament financer conjunt, els components de terreny i edifici es consideren de forma separada, i s’ha de classificar el corresponent al terreny com un arrendament operatiu, llevat que s’esperi que l’arrendatari n’adquireixi la propietat al final del període d’arrendament.

A aquests efectes, els pagaments mínims per l’arrendament es distribueixen entre el terreny i l’edifici en proporció als valors raonables relatius que representen els drets d’arrendament d’ambdós components, llevat que aquesta distribució no sigui fiable, cas en el qual tot l’arrendament s’ha de classificar com a financer, llevat que resulti evident que és operatiu.

10a. Instruments financers

Un instrument financer és un contracte que dóna lloc a un actiu financer en una entitat i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en una altra entitat.

La present norma resulta d’aplicació als instruments financers següents:

a) Actius financers:

– Efectiu i altres actius líquids equivalents, és a dir, la tresoreria dipositada a la caixa de l’entitat, els dipòsits bancaris a la vista i els instruments financers que siguin convertibles en efectiu i que en el moment de la seva adquisició, el seu venciment no fos superior a tres mesos, sempre que no hi hagi risc significatiu de canvis de valor i formin part de la política de gestió normal de la tresoreria de l’entitat;

– Crèdits per operacions de les activitats: usuaris i deutors varis;

– Crèdits a tercers: com els préstecs i crèdits financers concedits, inclosos els sorgits de la venda d’actius no corrents;

– Valors representatius de deute d’altres entitats adquirits: com obligacions, bons i pagarés;

– Instruments de patrimoni d’altres entitats adquirits: accions, participacions en institucions d’inversió col·lectiva i altres instruments de patrimoni;

– Derivats amb valoració favorable per a l’entitat: entre ells, futurs, opcions, permutes financeres i compravenda de moneda estrangera a termini, i

– Altres actius financers: com dipòsits en entitats de crèdit, bestretes i crèdits al personal, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments pendents a curt termini sobre fons dotacionals, fons socials i fons especials.

b) Passius financers:

– Dèbits per operacions de les activitats: proveïdors, beneficiaris i creditors diversos;

– Deutes amb entitats de crèdit;

– Derivats amb valoració desfavorable per a l’entitat: entre ells, futurs, opcions, permutes financeres i compravenda de moneda estrangera a termini;

– Deutes amb característiques especials, i

– Altres passius financers: deutes amb tercers, com els préstecs i crèdits financers rebuts de persones o entitats que no siguin entitats de crèdit inclosos els sorgits en la compra d’actius no corrents, fiances i dipòsits rebuts i desemborsaments exigits per tercers sobre participacions.

Un derivat financer és un instrument financer que compleix les característiques següents:

1. El seu valor canvia en resposta als canvis en variables com els tipus d’interès, els preus d’instruments financers i primeres matèries cotitzades, els tipus de canvi, les qualificacions creditícies i els seus índexs i que en el cas de no ser variables financeres no han de ser específiques per a una de les parts del contracte.

2. No requereix una inversió inicial o bé requereix una inversió inferior a la que requereixen altre tipus de contractes en què es podria esperar una resposta similar davant de canvis en les condicions de mercat.

3. Es liquida en una data futura.

Així mateix, aquesta norma és aplicable en el tractament de les cobertures comptables i de les transferències d’actius financers, com els descomptes comercials, operacions de “factoring” i cessions temporals i titulitzacions d’actius financers.

1. Reconeixement

L’entitat ha de reconèixer un instrument financer en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les seves disposicions del mateix.

2. Actius financers

Un actiu financer és qualsevol actiu que sigui: diner en efectiu, un instrument de patrimoni d’una altra entitat, o suposi un dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer, o a intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment favorables.

Els actius financers, a efectes de la seva valoració, s’han de classificar en alguna de les categories següents:

1. Préstecs i partides a cobrar.

2. Inversions mantingudes fins al venciment.

3. Actius financers mantinguts per a negociar.

4. Inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades.

5. Actius financers disponibles per a la venda.

2.1. Préstecs i partides a cobrar

En aquesta categoria s’han de classificar, llevat que sigui aplicable allò disposat en els apartats 2.3 i 2.4 següents, els:

a) Crèdits per operacions de les activitats: són aquells actius financers que s’originen en la venda de béns i la prestació de serveis per operacions de tràfic de l’entitat, i

b) Crèdits per la resta d’operacions: són aquells actius financers que, no tractant- se d’instruments de patrimoni ni derivats, no tenen origen en les activitats, els seus cobraments són de quantia determinada o determinable i que no es negocien en un mercat actiu. No s’hi han d’incloure aquells actius financers per als quals el tenidor pugui no recuperar substancialment tota la inversió inicial, per circumstàncies diferents al deteriorament creditici.

2.1.1. Valoració inicial

Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel seu valor raonable, que, llevat evidència en contrari, és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos de transacció directament atribuïbles.

No obstant el que s’ha assenyalat en el paràgraf anterior, els crèdits per operacions de les activitats amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com les bestretes i crèdits al personal, els dividends a cobrar i els desemborsaments pendents sobre fons dotacionals, fons socials o fons especials, l’import dels quals s’espera rebre a curt termini, es poden valorar pel seu valor nominal quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

2.1.2. Valoració posterior

Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats s’han de comptabilitzar en el compte de resultats, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les aportacions realitzades com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars, es valoren al cost, incrementat o disminuït pel benefici o pèrdua, respectivament, que corresponguin a l’entitat com a partícip no gestor, i menys, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament.

No obstant l’anterior, els crèdits amb venciment no superior a un any que, d’acord amb allò disposat en l’apartat anterior, es valorin inicialment pel seu valor nominal, s’han de continuar valorant per aquest import, llevat que s’haguessin deteriorat.

2.1.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor d’un crèdit o d’un grup de crèdits amb característiques similars de risc valorats col·lectivament, s’ha deteriorat com a resultat d’un o més fets que hagin tingut lloc després del seu reconeixement inicial i que ocasionin una reducció o retard en els fluxos d’efectiu futurs estimats, que poden ser motivats per la insolvència del deutor.

La pèrdua per deteriorament del valor d’aquests actius financers és la diferència entre el seu valor en llibres i el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs que s’estima que generaran, descomptats al tipus d’interès efectiu calculat en el moment del seu reconeixement inicial. Per als actius financers a tipus d’interès variable, s’ha d’emprar el tipus d’interès efectiu que correspongui a la data de tancament dels comptes anuals d’acord amb les condicions contractuals. En el càlcul de les pèrdues per deteriorament d’un grup d’actius financers es poden utilitzar models basats en fórmules o mètodes estadístics.

Les correccions valoratives per deteriorament, així com la seva reversió quan l’import de la pèrdua esmentada disminuís per causes relacionades amb un fet posterior, s’han de reconèixer com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament té com a límit el valor en llibres del crèdit que estaria reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

2.2. Inversions mantingudes fins al venciment

Es poden incloure en aquesta categoria els valors representatius de deute amb una data de venciment fixada, cobraments de quantia determinada o determinable, que es negociïn en un mercat actiu i que l’entitat tingui la intenció efectiva i la capacitat de conservar fins al seu venciment.

2.2.1. Valoració inicial

Les inversions mantingudes fins al venciment es valoren inicialment pel seu valor raonable, que, llevat evidència en contrari, és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos de transacció directament atribuïbles.

2.2.2 Valoració posterior

Les inversions mantingudes fins al venciment es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats es comptabilitzen en el compte de resultats, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

2.2.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives aplicant els criteris assenyalats en l’apartat 2.1.3 anterior.

No obstant això, com a substitut del valor actual dels fluxos d’efectiu futurs es pot utilitzar el valor de mercat de l’instrument, sempre que aquest sigui suficientment fiable com per a considerar-lo representatiu del valor que pugui recuperar l’entitat.

2.3. Actius financers mantinguts per a negociar

Els actius financers que es tinguin per a negociar es valoren d’acord amb allò disposat en aquest apartat.

També s’han d’incloure en aquest apartat, cas d’haver-n’hi, els actius financers híbrids als quals fa referència l’apartat 5.1  de la norma 9a. de valoració inclosa en el Pla general de comptabilitat aprovat per Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

Es considera que un actiu financer es posseeix per a negociar quan:

a) S’origini o s’adquireixi amb el propòsit de vendre’l a curt termini (per exemple, valors representatius de deute, qualsevol que sigui el seu termini de venciment, o instruments de patrimoni, cotitzats, que s’adquireixen per a vendre’ls a curt termini).

b) Formi part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament de la qual hi hagi evidències d’actuacions recents per a obtenir guanys a curt termini, o

c) Sigui un instrument financer derivat, sempre que no sigui un contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura.

2.3.1. Valoració inicial

Els actius financers mantinguts per a negociar es valoren inicialment pel seu valor raonable, que, llevat evidència en contrari, és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada. Els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles s’han de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici.

Si es tracta d’instruments de patrimoni forma part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si s’escau, s’hagin adquirit.

2.3.2. Valoració posterior

Els actius financers mantinguts per a negociar es valoren pel seu valor raonable, sense deduir els costos de transacció en les quals es pugui incórrer en la seva alienació. Els canvis que es produeixin en el valor raonable s’imputen en el compte de resultats de l’exercici.

2.4. Inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades

Les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades, tal com queden definides en la norma 12a. d’elaboració dels comptes anuals, s’han de valorar aplicant els criteris d’aquest apartat i no poden ser incloses en altres categories a efectes de la seva valoració.

2.4.1. Valoració inicial

Les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup o associades es valoren inicialment al cost, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos de transacció directament atribuïbles.

No obstant això, si hi ha una inversió anterior a la seva qualificació com a entitat del grup, multigrup o associada, es considera com a cost d’aquesta inversió el valor comptable que hauria de tenir la inversió immediatament abans que l’entitat passi a tenir aquesta qualificació. Si s’escau, els ajustaments valoratius previs associats amb aquesta inversió comptabilitzats directament en el patrimoni net, s’hi han de mantenir fins que es produeixi alguna de les circumstàncies descrites en l’apartat 2.4.3 següent.

Forma part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si s’escau, s’hagin adquirit.

2.4.2. Valoració posterior

Les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades, es valoren pel seu cost, menys, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament.

Quan calgui assignar valor a aquests actius per baixa del balanç o altres motius, s’ha d’aplicar el mètode del cost mitjà ponderat per grups homogenis. S’entén per grup homogeni aquell en què els valors que l’integren tenen drets iguals.

En el cas de venda de drets preferents de subscripció i similars o segregació d’aquests drets per exercitar-los, l’import del cost dels drets disminueix el valor comptable dels actius respectius. Aquest cost es determina aplicant alguna fórmula valorativa de general acceptació.

2.4.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor en llibres d’una inversió no serà recuperable.

L’import de la correcció valorativa és la diferència entre el seu valor en llibres i l’import recuperable, entès aquest com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs derivats de la inversió, calculats, bé mitjançant l’estimació dels que s’espera rebre com a conseqüència del repartiment de dividends realitzat per l’entitat participada i de l’alienació o baixa en comptes de la inversió en aquesta, bé mitjançant l’estimació de la seva participació en els fluxos d’efectiu que s’espera que siguin generats per l’entitat participada, procedents tant de les seves activitats ordinàries com de la seva alienació o baixa en comptes. Llevat millor evidència de l’import recuperable de les inversions, en l’estimació del deteriorament d’aquesta classe d’actius s’ha de prendre en consideració el patrimoni net de l’entitat participada corregit per les plusvàlues tàcites existents en la data de la valoració. En la determinació d’aquest valor, i sempre que l’entitat participada participi a la vegada en una altra, s’ha de tenir en compte el patrimoni net que es desprèn dels comptes anuals consolidats elaborats aplicant els criteris inclosos en el Codi de Comerç i les seves normes de desenvolupament.

Les correccions valoratives per deteriorament i, si s’escau, la seva reversió, es registren com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament té com a límit el valor en llibres de la inversió que estaria reconeguda en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

No obstant això, en el cas que s’hagi produït una inversió en una entitat, prèvia a la seva qualificació com a entitat del grup, multigrup o associada, i amb anterioritat a aquesta qualificació, s’haguessin realitzat ajustaments valoratius imputats directament al patrimoni net derivats de tal inversió, aquests ajustaments s’han de mantenir després de la qualificació i fins a l’alienació o baixa de la inversió, moment en què s’han de registrar en el compte de resultats, o fins que es produeixin les circumstàncies següents:

a) En el cas d’ajustaments valoratius previs per augments de valor, les correccions valoratives per deteriorament es registren contra la partida de patrimoni net que reculli els ajustaments valoratius prèviament practicats fins l’import d’aquests i l’excés, si s’escau, es registra en el compte de resultats. La correcció valorativa per deteriorament imputada directament en el patrimoni net no revertirà.

b) En el cas d’ajustaments valoratius previs per reduccions de valor, quan posteriorment l’import recuperable sigui superior al valor comptable de les inversions, aquest últim s’ha d’incrementar, fins al límit de la indicada reducció de valor, contra la partida que hagi recollit els ajustaments valoratius previs i a partir d’aquest moment el nou import sorgit es considera cost de la inversió. No obstant això, quan hi hagi una evidència objectiva de deteriorament en el valor de la inversió, les pèrdues acumulades directament en el patrimoni net s’han de reconèixer en el compte de resultats.

2.5. Actius financers disponibles per a la venda

En aquesta categoria s’hi inclouen els valors representatius de deute i instruments de patrimoni d’altres entitats que no s’hagin classificat en cap de les categories anteriors.

2.5.1. Valoració inicial

Els actius financers disponibles per a la venda es valoren inicialment pel seu valor raonable que, llevat evidència en contrari, és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada, més els costos de transacció directament atribuïbles.

Forma part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si s’escau, s’hagin adquirit.

2.5.2. Valoració posterior

Els actius financers disponibles per a la venda es valoren pel seu valor raonable, sense deduir els costos de transacció en què es pugui incórrer en la seva alienació. Els canvis que es produeixin en el valor raonable es registren directament en el patrimoni net, fins que l’actiu financer causi baixa del balanç o es deteriori, moment en què l’import així reconegut, s’ha d’imputar al compte de resultats.

No obstant l’anterior, les correccions valoratives per deteriorament del valor i les pèrdues i guanys que resultin per diferències de canvi en actius financers monetaris en moneda estrangera, d’acord amb la norma relativa a aquesta última, s’han de registrar en el compte de resultats.

També es registra en el compte de resultats l’import dels interessos, calculats segons el mètode del tipus d’interès efectiu, i dels dividends meritats.

Les inversions en instruments de patrimoni el valor raonable dels quals no es pugui determinar amb fiabilitat es valoren pel seu cost, menys, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament del valor.

Quan calgui assignar valor a aquests actius per baixa del balanç o qualsevol altre motiu, s’ha d’aplicar el mètode del valor mitjà ponderat per grups homogenis.

En el supòsit excepcional que el valor raonable d’un instrument de patrimoni deixa de ser fiable, els ajustaments previs reconeguts directament en el patrimoni net s’han de tractar de la mateixa manera establerta en l’apartat 2.4.3. d’aquesta norma.

En el cas de venda de drets preferents de subscripció i similars o segregació dels mateixos drets per a exercitar-los, l’import dels drets disminueix el valor comptable dels actius respectius. Aquest import correspon al valor raonable o al cost dels drets, de forma consistent amb la valoració dels actius financers associats, i es determina aplicant alguna fórmula valorativa d’acceptació general.

2.5.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor d’un actiu financer disponible per a la venda o grup d’actius financers disponibles per a la venda amb característiques de risc similars valorades col·lectivament, s’ha deteriorat com a resultat d’un o més fets que hagin tingut lloc després del seu reconeixement inicial, i que ocasionin:

a) En el cas dels instruments de deute adquirits, una reducció o retard en els fluxos d’efectiu estimats futurs, que poden ser motivats per la insolvència del deutor; o

b) En el cas d’inversions en instruments de patrimoni, la falta de recuperabilitat del valor en llibres de l’actiu evidenciada, per exemple, per un descens prolongat o significatiu en el seu valor raonable. En tot cas, es presumeix que l’instrument s’ha deteriorat davant una caiguda d’un any i mig i d’un quaranta per cent en la seva cotització, sense que s’hagi produït la recuperació del seu valor, sense perjudici que pugui ser necessari reconèixer una pèrdua per deteriorament abans que hagi transcorregut aquest termini o hagi baixat la cotització en el percentatge esmentat.

La correcció valorativa per deteriorament del valor d’aquests actius financers és la diferència entre el seu cost o cost amortitzat menys, si s’escau, qualsevol correcció valorativa per deteriorament prèviament reconeguda en el compte de resultats i el valor raonable en el moment en què s’efectuï la valoració.

Les pèrdues acumulades reconegudes en el patrimoni net per disminució del valor raonable, sempre que hi hagi una evidència objectiva de deteriorament en el valor de l’actiu, s’han de reconèixer en el compte de resultats.

Si en exercicis posteriors s’incrementa el valor raonable, la correcció valorativa reconeguda en exercicis anteriors ha de revertir amb abonament al compte de resultats de l’exercici. No obstant això, en el cas que s’incrementi el valor raonable corresponent a un instrument de patrimoni, la correcció valorativa reconeguda en exercicis anteriors no ha de revertir amb abonament al compte de resultats i s’ha de registrar l’increment de valor raonable directament contra el patrimoni net.

En el cas d’instruments de patrimoni que es valorin pel seu cost, per no poder determinar-se amb fiabilitat el seu valor raonable, la correcció valorativa per deteriorament es calcula d’acord amb allò disposat en l’apartat 2.4.3 d’aquesta norma, relatiu a les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades, i no és possible la reversió de la correcció valorativa reconeguda en exercicis anteriors.

2.6. Reclassificació d’actius financers

L’entitat no pot reclassificar cap actiu financer inclòs inicialment en la categoria de mantinguts per a negociar a altres categories, ni a l’inrevés, llevat quan escaigui qualificar l’actiu com a inversió en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup o associades.

No es pot classificar o tenir classificat cap actiu financer en la categoria d’inversions mantingudes fins al venciment si en l’exercici a què es refereixen els comptes anuals o en els dos precedents, s’han venut o reclassificat actius inclosos en aquesta categoria per un import que no sigui insignificant en relació amb l’import total de la categoria d’inversions mantingudes fins al venciment, llevat d’aquelles que corresponguin a vendes o reclassificacions:

a) Molt properes al venciment, o

b) Que hagin tingut lloc quan l’entitat hagi cobrat la pràctica totalitat del principal, o

c) Atribuïbles a un succés aïllat, fora del control de l’entitat, no recurrent i que raonablement no podia haver estat anticipat per l’entitat.

Quan deixi de ser apropiada la classificació d’un actiu financer com a inversió mantinguda fins al venciment, com a conseqüència d’un canvi en la intenció o en la capacitat financera de l’entitat o per la venda o reclassificació d’un import que no sigui insignificant segons allò disposat en el paràgraf anterior, aquest actiu, juntament amb la resta d’actius financers de la categoria d’inversions mantingudes fins al venciment, s’han de reclassificar a la categoria de disponibles per a la venda i s’han de valorar pel seu valor raonable. La diferència entre l’import pel qual figuri registrat i el seu valor raonable s’ha de reconèixer directament en el patrimoni net de l’entitat i s’han d’aplicar les regles relatives als actius disponibles per a la venda

Si com a conseqüència d’un canvi en la intenció o en la capacitat financera de l’entitat, o si passats dos exercicis complets des de la reclassificació d’un actiu financer de la categoria d’inversió mantinguda fins al venciment a la de disponible per a la venda, es reclassifica un actiu financer en la categoria d’inversió mantinguda fins al venciment, el valor comptable de l’actiu financer en aquesta data es converteix en el seu nou cost amortitzat. Qualsevol pèrdua o guany procedent d’aquell actiu que prèviament s’hagi reconegut directament en el patrimoni net s’hi ha de mantenir i s’ha de reconèixer en el compte de resultats al llarg de la vida residual de la inversió mantinguda fins al venciment, utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu.

Quan la inversió en el patrimoni d’una entitat del grup, multigrup i associada deixi de tenir aquesta qualificació, la inversió que, si s’escau, es mantingui en aquesta entitat s’ha de valorar d’acord amb les regles aplicables als actius financers disponibles per a la venda.

2.7. Interessos i dividends rebuts d’actius financers

Els interessos i dividends d’actius financers meritats amb posterioritat al moment de l’adquisició s’han de reconèixer com a ingressos en el compte de resultats. Els interessos s’han de reconèixer utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu i els dividends quan es declari el dret del soci a rebre’ls.

A aquests efectes, en la valoració inicial dels actius financers es registren de forma independent, atenent al seu venciment, l’import dels interessos explícits meritats i no vençuts en aquell moment així com l’import dels dividends acordats per l’òrgan competent en el moment de l’adquisició. A aquests efectes, s’entén per “interessos explícits” els que s’obtenen d’aplicar el tipus d’interès contractual de l’instrument financer.

Així mateix, si els dividends distribuïts provenen inequívocament de resultats generats amb anterioritat a la data d’adquisició perquè s’han distribuït imports superiors als beneficis generats per la participada des de l’adquisició, no s’han de reconèixer com a ingressos, i han de minorar el valor comptable de la inversió.

2.8. Baixa d’actius financers

D’acord amb allò assenyalat en el Marc Conceptual, en l’anàlisi de les transferències d’actius financers s’ha d’atendre a la realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica ni a la denominació dels contractes.

L’entitat ha de donar de baixa un actiu financer, o part del mateix, quan expirin o s’hagin cedit els drets contractuals sobre els fluxos d’efectiu de l’actiu financer, essent necessari que s’hagin transferit de manera substancial els riscos i beneficis inherents a la seva propietat, en circumstàncies que s’han d’avaluar comparant l’exposició de l’entitat, abans i després de la cessió, a la variació en els imports i en el calendari dels fluxos d’efectiu nets de l’actiu transferit. S’entén que s’han cedit de manera substancial els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu financer quan la seva exposició a aquesta variació deixi de ser significativa en relació amb la variació total del valor actual dels fluxos d’efectiu futurs nets associats amb l’actiu financer (com les vendes en ferm d’actius, les cessions de crèdits comercials en operacions de “factoring” en les quals l’entitat no retingui cap risc de crèdit ni d’interès, les vendes d’actius financers amb pacte de recompra pel seu valor raonable i les titulitzacions d’actius financers en què l’entitat cedent no retingui finançaments subordinats ni concedeixi cap tipus de garantia o assumeixi cap altre tipus de risc).

Si l’entitat no ha cedit ni retingut substancialment els riscos i beneficis, l’actiu financer s’ha de donar de baixa quan no n’hagi retingut el control del mateix, situació que es determina depenent de la capacitat del cessionari per a transmetre aquest actiu. Si l’entitat cedent manté el control de l’actiu, l’ha de continuar reconeixent per l’import al qual l’entitat estigui exposada per les variacions de valor de l’actiu cedit, és a dir, per la seva implicació continuada, i ha de reconèixer un passiu associat.

Quan l’actiu financer es doni de baixa, la diferència entre la contraprestació rebuda neta dels costos de transacció atribuïbles, considerant qualsevol nou actiu obtingut menys qualsevol passiu assumit, i el valor en llibres de l’actiu financer, més qualsevol import acumulat que s’hagi reconegut directament en el patrimoni net, determina el guany o la pèrdua sorgida al donar de baixa l’actiu, i forma part del resultat de l’exercici en què aquesta es produeix.

Els criteris anteriors també s’apliquen a les transferències d’un grup d’actius financers o de part del mateix.

L’entitat no ha de donar de baixa els actius financers i ha de reconèixer un passiu financer per un import igual a la contraprestació rebuda, que s’ha de tractar amb posterioritat d’acord amb allò establert en l’apartat 3 d’aquesta norma, en les cessions d’actius financers en les quals hagi retingut substancialment els riscos i beneficis inherents a la seva propietat, com en el descompte d’efectes, el “factoring amb recurs”, les vendes d’actius financers amb pacte de recompra a un preu ix o al preu de venda més un interès i les titulitzacions d’actius financers en què l’entitat cedent no retingui finançaments subordinats ni concedeixi cap tipus de garantia o assumeixi cap altre tipus de risc.

3. Passius financers

Els instruments financers incorreguts o assumits s’han de classificar com a passius financers, en la seva totalitat o en una de les seves parts, sempre que d’acord amb la seva realitat econòmica suposin per a l’entitat una obligació contractual, directa o indirecta, de lliurar efectiu o qualsevol altre actiu financer, o d’intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables.

Els passius financers, a efectes de la seva valoració, s’han de classificar en alguna de les categories següents:

1. Dèbits i partides a pagar.

2. Passius financers mantinguts per a negociar.

Addicionalment, els passius financers originats com a conseqüència de transferències d’actius, en què l’entitat no hagi cedit ni retingut substancialment els seus riscs i beneficis, es valoren de manera consistent amb l’actiu cedit.

3.1. Dèbits i partides a pagar

En aquesta categoria s’han de classificar, llevat que sigui aplicable allò disposat en l’apartat 3.2 següent, els:

a) Dèbits per operacions de les activitats: són aquells passius financers que s’originen en la compra de béns i serveis per activitats de l’entitat, i

b) Dèbits per operacions no relacionades amb les activitats: són aquells passius financers que, no tractant-se d’instruments derivats, no tenen origen en les activitats.

3.1.1. Valoració inicial

Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel seu valor raonable que, llevat evidència en contrari, és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació rebuda ajustat pels costos de transacció directament atribuïbles.

No obstant l’assenyalat en el paràgraf anterior, els dèbits per operacions de les activitats amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com els desemborsaments exigits per tercers sobre participacions, l’import dels quals s’espera pagar a curt termini, es poden valorar pel seu valor nominal, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

3.1.2. Valoració posterior

Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats es comptabilitzen en el compte de resultats, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les aportacions rebudes com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars, es valoren al cost, incrementat o disminuït pel benefici o la pèrdua, respectivament, que calgui atribuir als partícips no gestors.

No obstant l’anterior, els dèbits amb venciment no superior a un any que, d’acord con allò disposat en l’apartat anterior, es valorin inicialment pel seu valor nominal, s’han de continuar valorant per aquest import.

3.2. Passius financers mantinguts per a negociar

Els passius financers que es tinguin per negociar s’han de valorar d’acord amb allò disposat en aquest apartat.

Es considera que un passiu financer es posseeix per a negociar quan:

a) Formi part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament de la qual hi hagi evidències d’actuacions recents per a obtenir guanys en el curt termini, o

b) Sigui un instrument financer derivat, sempre que no sigui un contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura.

El fet que un passiu financer s’utilitzi per a finançar activitats de negociació no implica per sí sol la seva inclusió en aquesta categoria.

També s’han d’incloure en aquest apartat, cas d’haver-n’hi, els passius financers híbrids als quals fa referència l’apartat 5.1  de la norma 9a. de valoració inclosa en el Pla general de comptabilitat aprovat per Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

Valoració inicial i posterior

En la valoració dels passius financers inclosos en aquesta categoria s’apliquen els criteris assenyalats en l’apartat 2.3 d’aquesta norma.

3.3. Reclassificació de passius financers

L’entitat no pot reclassificar cap passiu financer inclòs inicialment en la categoria de mantinguts per a negociar a altres categories, ni d’aquestes a aquelles.

3.4. Baixa de passius financers

L’entitat ha de donar de baixa un passiu financer quan l’obligació s’hagi extingit.

Si es produeix un intercanvi d’instruments de deute entre un prestamista i un prestatari, sempre que aquests tinguin condicions substancialment diferents, s’ha de registrar la baixa del passiu financer original i s’ha de reconèixer el nou passiu financer que sorgeixi. De la mateixa manera s’ha de registrar una modificació substancial de les condicions actuals d’un passiu financer.

La diferència entre el valor en llibres del passiu financer o de la part del mateix que s’ha donat de baixa i la contraprestació pagada, inclosos els costos de transacció atribuïbles, i en què s’ha de recollir així mateix qualsevol actiu cedit diferent de l’efectiu o passiu assumit, s’ha de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici en què tingui lloc.

En el cas d’un intercanvi d’instruments de deute que no tinguin condicions substancialment diferents, el passiu financer original no s’ha de donar de baixa del balanç, i s’ha de registrar l’import de les comissions pagades com un ajustament del seu valor comptable. El cost amortitzat del passiu financer es determina aplicant el tipus d’interès efectiu, que és aquell que iguali el valor en llibres del passiu financer en la data de modificació amb els fluxos d’efectiu a pagar segons les noves condicions.

A aquests efectes, les condicions dels contractes es consideren substancialment diferents quan el valor actual dels fluxos d’efectiu del nou passiu financer, incloses les comissions netes cobrades o pagades, sigui diferent, almenys en un deu per cent del valor actual dels fluxos d’efectiu romanents del passiu financer original, actualitzats ambdós al tipus d’interès efectiu d’aquest.

4. Casos particulars

4.1. Contractes que es mantinguin amb el propòsit de rebre o lliurar un actiu no financer

Els contractes que es mantinguin amb el propòsit de rebre o lliurar un actiu no financer d’acord amb les necessitats de compra, venda o utilització d’aquests actius per part de l’entitat, s’han de tractar com a acomptes o compromisos, de compres o vendes, segons pertoqui.

No obstant això, s’han de reconèixer i valorar segons allò disposat en aquesta norma per als instruments financers derivats, aquells contractes que es puguin liquidar per diferències, en efectiu o en un altre instrument financer, o bé mitjançant l’intercanvi d’instruments financers o, fins i tot quan es liquidin mitjançant el lliurament d’un actiu no financer, l’entitat tingui la pràctica de vendre’l en un període de temps curt i inferior al període normal del sector en què operi l’entitat amb la intenció d’obtenir un guany per la seva intermediació o per les fluctuacions del seu preu, o l’actiu no financer sigui fàcilment convertible en efectiu.

4.2. Contractes de garantia financera

Un contracte de garantia financera és el que exigeix que l’emissor efectuï pagaments específics per a reemborsar al tenidor per la pèrdua en què incorre quan un deutor específic incompleix la seva obligació de pagament d’acord amb les condicions, originals o modificades, d’un instrument de deute, tal com una fiança o un aval.

Aquests contractes es valoren inicialment pel seu valor raonable, que, llevat evidència en contrari, és igual a la prima rebuda més, si s’escau, el valor actual de les primes a rebre.

Amb posterioritat al reconeixement inicial i, llevat que se’ls apliqui el que disposa l’apartat 2.8 d’aquesta norma per sorgir en la cessió d’actius financers que no compleixin els requisits per a la seva baixa del balanç, es valoren pel major dels imports següents:

a) El que resulti d’acord amb allò disposat en la norma relativa a provisions i contingències.

b) L’inicialment reconegut menys, quan procedeix, la part del mateix imputada al compte de resultats perquè correspongui a ingressos meritats.

4.3. Fiances lliurades i rebudes

En les fiances lliurades o rebudes per arrendaments operatius o per prestació de serveis, la diferència entre el seu valor raonable i l’import desemborsat (deguda, per exemple, a que la fiança és a llarg termini i no està remunerada) es considera com un pagament o cobrament anticipat per l’arrendament o prestació del servei, que s’ha d’imputar al compte de resultats durant el període de l’arrendament, conforme al que s’assenyala en l’apartat 2 de la norma sobre arrendaments i altres operacions de naturalesa similar, o durant el període en què es presti el servei, d’acord amb la norma sobre ingressos per vendes i prestació de serveis.

En estimar el valor raonable de les fiances, s’ha d’agafar com a període romanent el termini contractual mínim compromès durant el qual no es pugui retornar el seu import, sense prendre en consideració el comportament estadístic de devolució.

Quan la fiança sigui a curt termini, no és necessari realitzar el descompte de fluxos d’efectiu si el seu efecte no és significatiu.

6. Cobertures comptables

Mitjançant una operació de cobertura, un o varis instruments financers, anomenats instruments de cobertura, són designats per a cobrir un risc específicament identificat que pot tenir impacte en el compte de resultats, com a conseqüència de variacions en el valor raonable o en els fluxos d’efectiu d’una o vàries partides cobertes.

Una cobertura comptable suposa que, quan es compleixin determinats requisits, els instruments de cobertura i les partides cobertes s’han de registrar aplicant els criteris específics recollits en aquest apartat.

Amb caràcter general, els instruments que es poden designar com a instruments de cobertura són els derivats, el valor raonable o fluxos d’efectiu futurs dels quals compensin les variacions en el valor raonable o en els fluxos d’efectiu futurs de partides que compleixin els requisits per a ser qualificades com a partides cobertes.

En el cas de cobertures de tipus de canvi, també es poden qualificar com a instruments de cobertura, actius financers i passius financers diferents dels derivats.

Poden tenir la qualificació de partides cobertes, els actius i passius reconeguts, els compromisos en ferm no reconeguts i les transaccions previstes altament probables, que exposin a l’entitat a riscos específicament identificats de variacions en el valor raonable o en els fluxos d’efectiu. En cap cas es pot considerar com a partida coberta una posició neta d’actius i passius.

Totes les cobertures comptables requereixen en el moment inicial una designació formal i una documentació de la relació de cobertura. A més, la cobertura ha de ser altament eficaç. Una cobertura es considera altament eficaç si, a l’inici i durant la seva vida, l’entitat pot esperar, prospectiva ment, que els canvis en el valor raonable o en els fluxos d’efectiu de la partida coberta que siguin atribuïbles al risc cobert siguin compensats gairebé de forma completa pels canvis en el valor raonable o en els fluxos d’efectiu de l’instrument de cobertura, i que, retrospectivament, els resultats de la cobertura hagin oscil·lat dintre d’un rang de variació del vuitanta al cent vint-i-cinc per cent respecte del resultat de la partida coberta.

Als efectes del seu registre i valoració, les operacions de cobertura s’han de classificar en les categories següents:

a) Cobertura del valor raonable: cobreix l’exposició als canvis en el valor raonable d’actius o passius reconeguts o de compromisos en ferm no reconeguts encara, o d’una part concreta d’aquests, atribuïble a un risc en particular que pugui afectar al compte de resultats (per exemple, la contractació d’una permuta financera per a cobrir el risc d’un finançament a tipus d’interès ix). Els canvis de valor de l’instrument de cobertura i de la partida coberta atribuïbles al risc cobert s’han de reconèixer en el compte de resultats.

b) Cobertura dels fluxos d’efectiu: cobreix l’exposició a la variació dels fluxos d’efectiu que s’atribueixi a un risc concret associat a actius o passius reconeguts o a una transacció prevista altament probable, sempre que pugui afectar al compte de resultats (per exemple, la cobertura del risc de tipus de canvi relacionat amb compres i vendes previstes d’immobilitzats materials, béns i serveis en moneda estrangera o la contractació d’una permuta financera per a cobrir el risc d’un finançament a tipus d’interès variable). La cobertura del risc de tipus de canvi d’un compromís en ferm pot ser comptabilitzada com una cobertura dels fluxos d’efectiu. La part del guany o la pèrdua de l’instrument de cobertura que s’hagi determinat com cobertura eficaç, s’ha de reconèixer transitòriament en el patrimoni net, i s’ha d’imputar al compte de resultats en l’exercici o exercicis en què l’operació coberta prevista afecti al resultat llevat que la cobertura correspongui a una transacció prevista que finalitzi en el reconeixement d’un actiu o passiu no financer, cas en el qual els imports registrats en el patrimoni net s’inclouen en el cost de l’actiu o passiu quan sigui adquirit o assumit.

Els instruments de cobertura es valoren i registren d’acord amb la seva naturalesa en la mesura en què no siguin, o deixin de ser, cobertures eficaces.

11a. Existències

1. Valoració inicial

Els béns i serveis compresos en les existències es valoren pel seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció.

Els impostos indirectes que graven les existències només s’inclouen en el preu d’adquisició o cost de producció quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública.

En les existències que necessitin un període de temps superior a un any per a estar en condicions de ser venudes, s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció, les despeses financeres, en els termes previstos en la norma sobre l’immobilitzat material.

Els acomptes a proveïdors a compte de subministraments futurs d’existències es valoren pel seu cost.

Els dèbits per operacions de les activitats s’han de valorar d’acord amb allò disposat en la norma relativa a instruments financers.

1.1. Preu d’adquisició

El preu d’adquisició inclou l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte, rebaixa en el preu o d’altres partides similars així com els interessos incorporats al nominal dels dèbits, i s’hi ha d’afegir totes les despeses addicionals que es produeixin fins que els béns es trobin ubicats per a la seva venda, com transports, aranzels de duanes, assegurances i altres directament atribuïbles a l’adquisició de les existències. No obstant això, es poden incloure els interessos incorporats als dèbits amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

1.2. Cost de producció

El cost de producció es determina afegint al preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, els costos directament imputables al producte. També cal afegir-hi la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als productes de què es tracti, en la mesura en què aquests costos corresponguin al període de fabricació, elaboració o construcció, en què s’hagi incorregut en ubicar-los per a la seva venda i es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció.

1.3. Mètodes d’assignació de valor

Quan es tracti d’assignar valor a béns concrets que formen part d’un inventari de béns intercanviables entre sí, s’ha d’adoptar amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. El mètode FIFO és acceptable i es pot adoptar si l’entitat ho considera més convenient per a la seva gestió. S’ha d’utilitzar un únic mètode d’assignació de valor per a totes les existències que tinguin una naturalesa i ús similars.

Quan es tracti de béns no intercanviables entre sí o béns produïts i segregats per a un projecte específic, el valor s’assigna identificant el preu o els costos específicament imputables a cada bé individualment considerat.

1.4. Cost de les existències en la prestació de serveis

Els criteris indicats en els apartats precedents resulten aplicables per a determinar el cost de les existències dels serveis. En concret, les existències han d’incloure el cost de producció dels serveis mentre encara no s’hagi reconegut l’ingrés per prestació de serveis corresponent conforme a allò establert en la norma relativa a ingressos per vendes i prestació de serveis.

2. Correccions valoratives

Quan el valor net realitzable de les existències sigui inferior al seu preu d’adquisició o al seu cost de producció, s’han d’efectuar les correccions valoratives oportunes i s’han de reconèixer com una despesa en el compte de resultats.

En el cas de les primeres matèries i altres matèries consumibles en el procés de producció, no s’ha de realitzar cap correcció valorativa, sempre que s’esperi que els productes acabats als quals s’incorporin siguin venuts per sobre del cost. Quan pertoqui realitzar una correcció valorativa, el preu de reposició de les primeres matèries i altres matèries consumibles pot ser la millor mesura disponible del seu valor net realitzable.

Addicionalment, els béns o serveis que haguessin estat objecte d’un contracte de venda o de prestació de serveis en ferm, el compliment del qual hagi de tenir lloc posteriorment, no han de ser objecte de la correcció valorativa, a condició que el preu de venda estipulat en el contracte cobreixi, com a mínim, el cost d’aquests béns o serveis, més tots els costos pendents de realitzar que siguin necessaris per a l’execució del contracte.

Si les circumstàncies que van causar la correcció del valor de les existències haguessin deixat d’existir, l’import de la correcció ha de ser objecte de reversió i s’ha de reconèixer com un ingrés en el compte de resultats.

12a. Moneda estrangera

Una transacció en moneda estrangera és aquella l’import de la qual es denomina o exigeix la seva liquidació en una moneda diferent de l’euro.

Als efectes d’aquesta norma, els elements patrimonials es diferencien, segons la seva consideració, en:

a) Partides monetàries: són l’efectiu, així com els actius i passius que s’hagin de rebre o pagar amb una quantitat determinada o determinable d’unitats monetàries. S’hi inclouen, entre d’altres, els préstecs i partides a cobrar, els dèbits i partides a pagar i les inversions en valors representatius de deute que compleixin els requisits anteriors.

b) Partides no monetàries: són els actius i passius que no es considerin partides monetàries, és a dir, que s’hagin de rebre o pagar amb una quantitat no determinada ni determinable d’unitats monetàries. S’hi inclouen, entre d’altres, els immobilitzats materials, les inversions immobiliàries, els immobilitzats intangibles, les existències, les inversions en el patrimoni d’altres entitats que compleixin els requisits anteriors i els acomptes de compres o vendes.

1. Valoració inicial

Tota transacció en moneda estrangera s’ha de convertir a l’euro, mitjançant l’aplicació a l’import en moneda estrangera, del tipus de canvi de comptat, és a dir, del tipus de canvi utilitzat en les transaccions amb lliurament immediat, entre ambdues monedes, en la data de la transacció, entesa com aquella en la qual es compleixin els requisits per al seu reconeixement.

Es pot utilitzar un tipus de canvi mitjà del període (com a màxim mensual) per a totes les transaccions que tinguin lloc durant aquest interval, en cadascuna de les classes de moneda estrangera en què aquestes transaccions s’hagin realitzat, llevat que aquest tipus hagi experimentat variacions significatives durant l’interval de temps considerat.

2. Correccions valoratives

2.1 partides monetàries

Al tancament de l’exercici es valoren aplicant el tipus de canvi de tancament, entès com el tipus de canvi mitjà de comptat existent en aquella data .

Les diferències de canvi, tant positives com negatives, que s’originin en aquest procés, així com les que es produeixin en liquidar aquests elements patrimonials, s’han de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici en què sorgeixin.

En el cas particular dels actius financers de caràcter monetari classificats com a disponibles per a la venda, la determinació de les diferències de canvi produïdes per la variació del tipus de canvi entre la data de la transacció i la data del tancament de l’exercici, s’ha de realitzar com si aquests actius es valoressin al cost amortitzat en la moneda estrangera, de manera que les diferències de canvi són les que resultin de les variacions en aquest cost amortitzat com a conseqüència de les variacions en els tipus de canvi, independentment del seu valor raonable. Les diferències de canvi així calculades s’han de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici en què sorgeixin, mentre que els altres canvis en l’import en llibres d’aquests actius financers s’han de reconèixer directament en el patrimoni net d’acord amb allò disposat en l’apartat 2.5.2 de la norma relativa a instruments financers.

2.2. partides no monetàries

2.2.1. Partides no monetàries valorades a cost històric

Es valoren aplicant el tipus de canvi de la data de la transacció.

Quan un actiu denominat en moneda estrangera s’amortitzi, les dotacions a l’amortització es calculen sobre l’import en euros aplicant el tipus de canvi de la data en què va ser registrat inicialment.

La valoració així obtinguda no pot excedir, en cada tancament posterior, de l’import recuperable en aquell moment, aplicant a aquest valor, si fora necessari, el tipus de canvi de tancament; és a dir, de la data a la qual es refereixen els comptes anuals.

Quan, d’acord amb allò disposat en la norma relativa a instruments financers, calgui determinar el patrimoni net d’una entitat participada corregit, si s’escau, per les plusvàlues tàcites existents en la data de valoració, s’aplicarà el tipus de canvi de tancament al patrimoni net i a les plusvàlues tàcites existents en aquella data.

2.2.2. partides no monetàries valorades a valor raonable

Es valoren aplicant el tipus de canvi de la data de determinació del valor raonable.

Quan es reconeguin directament en el patrimoni net les pèrdues o els guanys derivats de canvis en la valoració d’una partida no monetària, tal com les inversions en instruments de patrimoni classificats com actius financers disponibles per a la venda, qualsevol diferència de canvi, inclosa en aquestes pèrdues o guanys, també s’ha de reconèixer directament en el patrimoni net. Per contra, quan les pèrdues o guanys derivades de canvis en la valoració d’una partida no monetària es reconeguin en el compte de resultats de l’exercici, tal com les inversions en instruments de patrimoni classificades com actius financers mantinguts per a negociar, qualsevol diferència de canvi, inclosa en aquestes pèrdues o guanys, també s’ha de reconèixer en l’excedent de l‘exercici.

13a. Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i altres Impostos indirectes

L’IVA suportat no deduïble forma part del preu d’adquisició dels actius corrents i no corrents, així com dels serveis, que siguin objecte de les operacions gravades per l’impost. En el cas d’autoconsum intern, és a dir, producció pròpia amb destinació a l’immobilitzat de l’entitat, l’IVA no deduïble s’ha d’addicionar al cost dels respectius actius no corrents.

No han d’alterar les valoracions inicials les rectificacions en l’import de l’IVA suportat no deduïble, conseqüència de la regularització derivada de la prorrata definitiva, inclosa la regularització per béns d’inversió.

L’IVA transferit no forma part de l’ingrés derivat de les operacions gravades per aquest impost o de l’import net obtingut en l’alienació o disposició por altra via en el cas de baixa en comptes d’actius no corrents.

Les regles sobre l’IVA suportat no deduïble són aplicables a qualsevol altre impost indirecte suportat en l’adquisició d’actius o serveis, que no sigui recuperable directament de la Hisenda Pública.

Les regles sobre l’IVA transferit són aplicables a qualsevol altre impost indirecte que gravi les operacions realitzades per l’entitat i que sigui rebut per compte de la Hisenda Pública. No obstant això, s’han de comptabilitzar com a despeses i per tant no han de reduir la xifra de negocis, aquells tributs que per a determinar la quota a ingressar prenguin com a referència la xifra de negocis o una altra magnitud relacionada, però el fet imposable dels quals no sigui l’operació per la qual es transmeten els actius o es presten els serveis.

14a. Impostos sobre beneficis

Els impostos sobre el benefici als quals es refereix aquesta norma són aquells impostos directes que es liquiden a partir del resultat econòmic d’una entitat, calculat d’acord amb les normes fiscals aplicables.

Quan aquest càlcul no es realitzi en funció de les transaccions econòmiques reals, sinó mitjançant la utilització de signes, índexs i mòduls objectius, no s’ha d’aplicar la part d’aquesta norma que correspongui a l’impost diferit, sense perjudici que quan aquests procediments s’apliquin només de forma parcial en el càlcul de l’impost o en la determinació de les rendes, puguin sorgir actius o passius per impost diferit.

1. Actius i passius per impost corrent

L’impost corrent és la quantitat que satisfà l’entitat com a conseqüència de les liquidacions fiscals de l’impost o impostos sobre el benefici relatives a un exercici.

Les deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost, excloses les retencions i pagaments a compte, així com les pèrdues fiscals compensables d’exercicis anteriors i aplicades efectivament en aquest, donen lloc a un menor import de l’impost corrent. No obstant això, aquelles deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost que tinguin una naturalesa econòmica assimilable a les subvencions, es poden registrar d’acord amb allò disposat en l’apartat 4 d’aquesta norma i en la norma relativa a subvencions, donacions i llegats rebuts.

L’impost corrent corresponent a l’exercici present i als anteriors s’ha de reconèixer com un passiu en la mesura en què estigui pendent de pagament. En cas contrari, si la quantitat ja pagada, corresponent a l’exercici present i als anteriors, excedeix de l’impost corrent per aquests exercicis, l’excés s’ha de reconèixer com un actiu.

2. Actius i passius per impost diferit

2.1. Diferències temporànies

Les diferències temporànies són aquelles derivades de la diferent valoració, comptable i fiscal, atribuïda als actius i passius de l’entitat, en la mesura en què tinguin incidència en la càrrega fiscal futura.

La valoració fiscal d’un actiu o passiu, anomenada base fiscal, és l’import atribuït a aquest element d’acord amb la legislació fiscal aplicable. Pot haver algun element que tingui base fiscal malgrat no tingui valor comptable i, per tant, no figuri reconegut en el balanç.

Aquestes diferències es produeixen:

a) Normalment per l’existència de diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable abans d’impostos, l’origen de les quals es troba en els diferents criteris temporals d’imputació emprats per a determinar ambdues magnituds i que, per tant, reverteixen en períodes subsegüents.

b) En altres casos, com:

– els ingressos i despeses registrats directament en el patrimoni net que no es computen en la base imposable, incloses les variacions de valor dels actius i passius, sempre que aquestes variacions difereixen de les atribuïdes a efectes fiscals; i

– en el reconeixement inicial d’un element si el seu valor comptable difereix de l’atribuït a efectes fiscals.

Les diferències temporànies es classifiquen en:

a) Diferències temporànies imposables, que són aquelles que donaran lloc a majors quantitats a pagar o menors quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs, normalment a mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius de què es deriven.

b) Diferències temporànies deduïbles, que són aquelles que donaran lloc a menors quantitats a pagar o majors quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs, normalment a mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius de què es deriven.

2.2. Passius per impost diferit

En general, s’ha de reconèixer un passiu per impost diferit per totes les diferències temporànies imposables, a menys que aquestes hagin sorgit de:

a) El reconeixement inicial d’un actiu o passiu en una transacció que no va afectar ni al resultat comptable ni a la base imposable de l’impost

b) Inversions en entitats dependents, associades i negocis conjunts, si la inversora pot controlar el moment de la reversió de la diferència i a més és probable que tal diferència no reverteixi en un futur previsible.

2.3. Actius per impost diferit

D’acord amb el principi de prudència només s’han de reconèixer actius per impost diferit en la mesura en què resulti probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs que permetin l’aplicació d’aquests actius.

Sempre que es compleixi la condició anterior, s’ha de reconèixer un actiu per impost diferit en els supòsits següents:

a) Per les diferències temporànies deduïbles;

b) Pel dret a compensar en exercicis posteriors les pèrdues fiscals;

c) Per les deduccions i altres avantatges fiscals no utilitzades, que quedin pendents d’aplicar fiscalment.

Sense perjudici de l’anterior, quan la diferència temporània deduïble hagi sorgit per inversions en entitats dependents, associades o negocis conjunts, només s’ha de reconèixer un actiu per impost diferit si s’espera que aquesta diferència reverteixi en un futur previsible i sigui probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs en quantia suficient.

En la data de tancament de cada exercici, l’entitat ha de reconsiderar els actius per impost diferit reconeguts i els que no hagi reconegut anteriorment. En aquell moment, l’entitat ha de donar de baixa un actiu reconegut anteriorment si ja no resulta probable la seva recuperació, o ha de registrar qualsevol actiu d’aquesta naturalesa no reconegut anteriorment, sempre que resulti probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs en quantia suficient que permetin la seva aplicació.

3. Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit

Els actius i passius per impost corrent es valoren per les quantitats que s’espera pagar o recuperar de les autoritats fiscals, d’acord amb la normativa vigent o aprovada i pendent de publicació en la data de tancament de l’exercici.

Els actius i passius per impost diferit es valoren segons els tipus de gravamen esperats en el moment de la seva reversió, segons la normativa que estigui vigent o aprovada i pendent de publicació en la data de tancament de l’exercici, i d’acord amb la forma com racionalment es prevegi recuperar o pagar l’actiu o el passiu.

Si s’escau, la modificació de la legislació tributària –en especial la modificació dels tipus de gravamen– i l’evolució de la situació econòmica de l’entitat dóna lloc a la corresponent variació en l’import dels passius i actius per impost diferit.

Els actius i passius per impost diferit no han de ser descomptats.

4. Despesa (ingrés) per impost sobre beneficis

La despesa (ingrés) per impost sobre beneficis de l’exercici comprèn la part relativa a la despesa (ingrés) per l’impost corrent i la part corresponent a la despesa (ingrés) per l’impost diferit.

La despesa o l’ingrés per impost corrent es correspon amb la cancel·lació de les retencions i pagaments a compte així com amb el reconeixement dels passius i actius per impost corrent.

La despesa o l’ingrés per impost diferit es correspon amb el reconeixement i la cancel·lació dels passius i actius per impost diferit, així com, si s’escau, pel reconeixement i imputació al compte de resultats de l’ingrés directament imputat al patrimoni net que pugui resultar de la comptabilització d’aquelles deduccions i altres avantatges fiscals que tinguin la naturalesa econòmica de subvenció.

Tant la despesa o l’ingrés per import corrent com diferit, s’inscriuen en el compte de resultats. No obstant això, els actius i passius per impost corrent i diferit que es relacionin amb una transacció o succés que s’hagués reconegut directament en una partida del patrimoni net s’han de reconèixer amb càrrec o abonament a aquesta partida.

Quan la modificació de la legislació tributària o l’evolució de la situació econòmica de l’entitat hagin donat lloc a una variació en l’import dels passius i actius per impost diferit, aquests ajustaments constitueixen un ingrés o despesa, segons correspongui, per impost diferit, en el compte de resultats, excepte en la mesura en què es relacionin amb partides que per aplicació de les normes d’aquest Pla de comptabilitat, hagueren de ser prèviament carregades o abonades directament al patrimoni net, cas en el qual s’imputen directament en aquest.

En el cas particular d’una entitat en la que totes les diferències temporànies a l’inici i tancament de l’exercici hagin estat originades per diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable abans d’impostos, la despesa (ingrés) per impost diferit sobre beneficis es pot valorar directament mitjançant la suma algebraica de les quantitats següents, cadascuna amb el signe que correspongui:

a) Els imports que resultin d’aplicar el tipus de gravamen apropiat a l’import de cadascuna de les diferències indicades, reconegudes o aplicades en l’exercici, i a les bases imposables negatives a compensar en exercicis posteriors, reconegudes o aplicades en l’exercici;

b) Els imports de les deduccions i altres avantatges fiscals pendents d’aplicar en exercicis posteriors, reconegudes o aplicades en l’exercici, així com, si s’escau, pel reconeixement i imputació al compte de resultats de l’ingrés directament imputat al patrimoni net que pugui resultar de la comptabilització d’aquelles deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost que tinguin una naturalesa econòmica assimilable a les subvencions;

c) Els imports derivats de qualsevol ajustament valoratiu dels passius o actius per impost diferit, normalment per canvis en els tipus de gravamen o de les circumstàncies que afecten l’eliminació o reconeixement posteriors de tals passius o actius.

15a. Ingressos per vendes i prestació de serveis

1. Aspectes comuns

Els ingressos procedents de la venda de béns i de la prestació de serveis es valoren pel valor raonable de la contrapartida, rebuda o per rebre que, llevat evidència en contra, és el preu acordat per a aquests béns o serveis, deduït l’import de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o d’altres partides similars que l’entitat pugui concedir, així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits. No obstant això, s’hi poden incloure els interessos incorporats als crèdits comercials amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

Els impostos que graven les operacions de venda de béns i prestació de serveis que l’entitat ha de repercutir a tercers com l’impost sobre el valor afegit i els impostos especials, així com les quantitats rebudes per compte de tercers, no formen part dels ingressos.

Els crèdits per operacions de les activitats es valoren d’acord amb allò disposat en la norma relativa a instruments financers.

No s’ha de reconèixer cap ingrés per la permuta de béns o serveis, per operacions de tràfic, de naturalesa i valor similars.

Amb la finalitat de comptabilitzar els ingressos atenent al fons econòmic de les operacions, pot succeir que els components identificables d’una mateixa transacció s’hagin de reconèixer aplicant criteris diversos, com una venda de béns i els serveis annexos; a l’inrevés, transaccions diferents però lligades entre sí s’han de tractar comptablement de forma conjunta.

Quan hi hagi dubtes relatius al cobrament d’un import reconegut prèviament com a ingressos per venda o prestació de serveis, la quantitat el cobrament de la qual s’estimi com a improbable s’ha de registrar com una despesa per correcció de valor per deteriorament i no com un menor ingrés.

2. Ingressos per vendes

Només s’han de comptabilitzar els ingressos procedents de la venda de béns quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

a) L’entitat ha transferit al comprador els riscos i beneficis significatius inherents a la propietat dels béns, amb independència de la seva transmissió jurídica. Es presumeix que no s’ha produït la citada transferència, quan el comprador posseeixi el dret de vendre els béns a l’entitat, i aquesta l’obligació de recomprar-los pel preu de venda inicial més la rendibilitat normal que obtindria un prestamista.

b) L’entitat no manté la gestió corrent dels béns venuts en un grau associat normalment amb la seva propietat, ni reté el seu control efectiu.

c) L’import dels ingressos es pot valorar amb fiabilitat.

d) És probable que l’entitat rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de la transacció, i

e) Els costos incorreguts o a incórrer en la transacció poden ser valorats amb fiabilitat.

3. Ingressos per prestació de serveis

Els ingressos per prestació de serveis s’han de reconèixer quan el resultat de la transacció pugui ser estimat amb fiabilitat, considerant per a això el percentatge de realització del servei en la data de tancament de l’exercici.

En conseqüència, només s’han de comptabilitzar els ingressos procedents de prestació de serveis quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

a) L’import dels ingressos es pot valorar amb fiabilitat.

b) És probable que l’entitat rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de la transacció.

c) El grau de realització de la transacció, en la data de tancament de l’exercici, pot ser valorat amb fiabilitat, i

d) Elscostosjaincorregutsenlaprestació,aixícomelsquequedenperincórrer fins a completar-la, poden ser valorats amb fiabilitat.

L’entitat ha de revisar i, si és necessari, modificar les estimacions de l’ingrés per rebre, a mesura que el servei es va prestant. La necessitat d’aquestes revisions no indica, necessàriament, que el desenllaç o resultat de l’operació de prestació de serveis no pugui ser estimat amb fiabilitat.

Quan el resultat d’una transacció que impliqui la prestació de serveis no pugui ser estimat de forma fiable, s’han de reconèixer ingressos, només en la quantia que les despeses reconegudes es considerin recuperables.

16a. Provisions i contingències

1. Reconeixement

L’entitat ha de reconèixer com a provisions els passius que, tot i complir la definició i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, resultin indeterminats respecte del seu import o de la data en què es cancel·laran. Les provisions poden ser determinades per una disposició legal, contractual o per una obligació implícita o tàcita. En aquest darrer cas, el seu naixement se situa en l’expectativa vàlida creada per l’entitat davant de tercers, d’assumpció d’una obligació per part de l’entitat.

En la memòria dels comptes anuals s’ha d’informar sobre les contingències que tingui l’entitat relacionades amb obligacions diferents a les esmentades en el paràgraf anterior.

2. Valoració

D’acord amb la informació disponible en cada moment, les provisions es valoren, en la data de tancament de l’exercici, pel valor actual de la millor estimació possible de l’import necessari per a cancel·lar o transferir a un tercer l’obligació, i s’han de registrar els ajustaments que sorgeixin per l’actualització de la provisió com una despesa financera conforme es vagin meritant. Quan es tracti de provisions amb venciment inferior o igual a un any, i l’efecte financer no sigui significatiu, no és necessari efectuar cap tipus de descompte.

La compensació a rebre d’un tercer en el moment de liquidar l’obligació, no suposa una minoració de l’import del deute, sense perjudici del reconeixement en l’actiu de l’entitat del corresponent dret de cobrament, sempre que no hi hagi dubtes que aquest reemborsament serà percebut. L’import pel qual es registra l’esmentat actiu no pot excedir de l’import de l’obligació registrada comptablement. Només quan hi hagi un vincle legal o contractual, pel qual s’hagi exterioritzat part del risc, i en virtut del qual l’entitat no estigui obligada a respondre, s’ha de tenir en compte per a estimar l’import pel qual, si s’escau, ha de figura la provisió.

17a. Passius per retribucions a llarg termini al personal

Tenen la consideració de retribucions a llarg termini al personal, les prestacions post-laborals, com pensions i altres prestacions per jubilació o retir, així com qualsevol altra prestació a llarg termini que suposi una compensació econòmica a satisfer amb caràcter diferit, respecte al moment en el que es presta el servei.

1. Retribucions a llarg termini d’aportació definida

Les retribucions a llarg termini al personal tenen el caràcter d’aportació definida quan consisteixin en contribucions de caràcter predeterminat a una entitat separada –com pot ser una entitat asseguradora o un pla de pensions-, sempre que l’entitat no tingui l’obligació legal, contractual o implícita de realitzar contribucions addicionals si l’entitat separada no pogués atendre els compromisos assumits.

Les contribucions a realitzar per retribucions d’aportació definida donen lloc a un passiu per retribucions a llarg termini al personal quan, al tancament de l’exercici, figurin contribucions meritades no satisfetes.

2. Retribucions a llarg termini de prestació definida

Les retribucions a llarg termini al personal que no tenen el caràcter d’aportació definida, es consideren de prestació definida. En aquest cas, l’import a reconèixer com a provisió per retribucions al personal a llarg termini és la diferència entre el valor actual de les retribucions compromeses i el valor raonable dels eventuals actius afectes als compromisos amb què es liquidaran les obligacions. Així mateix, si s’escau, s’ha de minorar en l’import procedent de costos per serveis passats encara no reconeguts en els termes indicats en aquesta norma. Totes les variacions en els imports anteriors que es produeixin en l’exercici s’han de reconèixer en el compte de resultats, llevat les que, com s’assenyala en els paràgrafs següents, s’hagin d’imputar directament en el patrimoni net.

Si de l’aplicació del paràgraf anterior sorgeix un actiu, la seva valoració no pot superar el valor actual de les prestacions econòmiques que poden retornar a l’entitat en forma de reemborsaments directes o en forma de menors contribucions futures, més, si s’escau, la part pendent d’imputar a resultats de costos per serveis passats. Qualsevol ajustament que escaigui realitzar per aquest límit en la valoració de l’actiu, vinculat a retribucions post-laborals, s’ha d’imputar directament a patrimoni net, i s’ha de reconèixer com a reserves.

Per a estimar l’import del valor actual de les retribucions compromeses de prestació definida s’han d’utilitzar mètodes actuarials de càlcul i hipòtesis financeres i actuarials no esbiaixades i compatibles entre sí.

S’entén per actius afectes, incloses les pòlisses d’assegurança, aquells que no siguin propietat de l’entitat sinó d’un tercer separat legalment i que només siguin disponibles per a la liquidació de les retribucions als empleats. Aquests actius no poden retornar a l’entitat llevat quan els actius romanents per a complir amb totes les obligacions siguin suficients. Quan es tracti de pòlisses d’assegurances, l’entitat asseguradora no ha de ser una part vinculada de l’entitat segons es defineix en la norma 14a. d’elaboració de comptes anuals. Quan els actius els posseeixi un fons de prestacions a llarg termini per als empleats, no poden ser instruments financers intransferibles emesos per l’entitat.

La variació en el càlcul del valor actual de les retribucions post-laborals compro- meses o, si s’escau, de l’actiu afecte, en la data de tancament de l’exercici, deguda a pèrdues i guanys actuarials s’ha d’imputar en l’exercici en què sorgeixi, directament en el patrimoni net, i s’han de reconèixer com a reserves. A aquests efectes, les pèrdues i guanys actuarials són exclusivament les variacions que es produeixen com a conseqüència de canvis en les hipòtesis actuarials o de diferències entre els càlculs previs realitzats amb base a les hipòtesis actuarials utilitzades i els successos efectivament ocorreguts.

Si l’entitat pot exigir a una entitat asseguradora el pagament d’una part o de la totalitat del desemborsament exigit per a cancel·lar una obligació per prestació definida, resultant pràcticament cert que aquesta entitat asseguradora reemborsarà algun o tots dels desemborsaments exigits per a cancel·lar aquesta obligació, però la pòlissa d’assegurança no compleix les condicions per a ser un actiu afecte, l’entitat ha de reconèixer el seu dret al reemborsament en l’actiu que, en la resta d’aspectes, s’ha de tractar com un actiu afecte. En particular, aquest dret s’ha de valorar pel seu valor raonable.

Els costos per serveis passats sorgits per l’establiment d’un pla de retribucions a llarg termini de prestació definida post-laboral o per una millora en les condicions del mateix, són reconeguts com a despesa i s’imputen al compte de resultats de la forma següent:

a) Si es tracta de drets irrevocables, la despesa s’imputa al compte de resultats de forma immediata.

b) Si es tracta de drets revocables, la despesa s’imputa al compte de resultats de forma lineal en el període mitjà que resta fins que els drets per serveis passats siguin irrevocables. No obstant això, si d’acord amb allò disposat en aquesta norma sorgeix un actiu, els drets revocables s’imputen al compte de resultats de forma immediata, llevat que es produeixi una reducció en el valor actual de les prestacions econòmiques que poden retornar a l’entitat en forma de reemborsaments directes o en forma de menors contribucions futures, cas en el qual s’imputa al compte de resultats de forma immediata l’excés sobre aquesta reducció.

Els costos per serveis passats sorgits en qualsevol altre tipus de retribució a llarg termini al personal s’han de reconèixer immediatament com a despeses en el compte de resultats pel seu valor actual.

18a. Subvencions, donacions i llegats rebuts

1. Reconeixement

Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables es comptabilitzen inicialment, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i s’han de reconèixer en el compte de resultats com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat, d’acord amb els criteris que es detallen en l’apartat 3 d’aquesta norma.

No obstant el que s’indica en el paràgraf anterior, les subvencions, donacions i llegats no reintegrables rebuts directament per incrementar el fons dotacional o el fons social de l’entitat, o per a compensar dèficits d’exercicis anteriors, no constitueixen ingressos, i s’han de registrar directament en els fons propis, independentment del tipus de subvenció, donació o llegat de què es tracti. En aquest cas, no és aplicable el que s’indica en l’apartat 3 d’aquesta norma.

Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables es registren com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables. A aquests efectes, es considera no reintegrable quan hi ha un acord individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l’entitat, s’han complert les condicions establertes per a la seva concessió i no hi ha dubtes raonables sobre la recepció de la subvenció, donació o llegat.

2. Valoració

Les subvencions, donacions i llegats de caràcter monetari es valoren pel valor raonable de l’import concedit, i les de caràcter no monetari o en espècie es valoren pel valor raonable del bé rebut, referenciats ambdós valors al moment del seu reconeixement.

3. Criteris d’imputació a resultats

La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables s’efectua atenent a la seva finalitat.

En aquest sentit, el criteri d’imputació a resultats d’una subvenció, donació o llegat de caràcter monetari ha de ser el mateix que l’aplicat a una altra subvenció, donació o llegat rebut en espècie, quan es refereixin a l’adquisició del mateix tipus d’actiu o a la cancel·lació del mateix tipus de passiu.

A efectes de la seva imputació en el compte de resultats, cal distingir entre els següents tipus de subvencions, donacions i llegats:

a) Quan es concedeixen per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar els dèficits d’explotació: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es concedeixen, llevat si es destinen a finançar dèficits d’explotació d’exercicis futurs, cas en el qual s’imputaran en aquests exercicis.

b) Quan es concedeixen per a finançar despeses específiques: s’imputen com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses que estiguin finançant.

c) Quan es concedeixen per a adquirir actius o cancel·lar passius, es poden distingir els següents casos:

– Actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s’imputen com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en aquest període per als elements esmentats o, si s’escau, quan es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

– Existències que no s’obtinguin com a conseqüència d’un ràpel comercial: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

– Actius financers: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

– Cancel·lació de deutes: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix aquesta cancel·lació, llevat quan s’atorguen en relació amb un finançament específic, cas en el qual la imputació es realitza en funció de l’element finançat.

d) Els imports monetaris que es reben sense assignació a una finalitat específica s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es reconeixen.

Es consideren en tot cas de naturalesa irreversible les correccions valoratives per deteriorament dels elements en la part en què aquests elements han estat finançats gratuïtament.

19a. Negocis conjunts

1. Àmbit d’aplicació

Un negoci conjunt és una activitat econòmica controlada conjuntament per dues o més persones físiques o jurídiques. A aquests efectes, control conjunt és un acord estatutari o contractual en virtut del qual dues o més persones, que seran anomenades “partícips” en aquesta norma, convenen compartir el poder de dirigir les polítiques financera i d’explotació sobre una activitat econòmica amb la finalitat d’obtenir beneficis econòmics, de tal manera que les decisions estratègiques, tant financeres com d’explotació, relatives a l’activitat requereixen el consentiment unànime de tots els partícips.

2. Categories de negocis conjunts

Els negocis conjunts poden ser:

a) Negocis conjunts que no es manifesten a través de la constitució d’una entitat ni l’establiment d’una estructura financera independent dels partícips, com són les unions temporals d’empreses i les comunitats de béns, i entre les que es distingeixen:

a1) Explotacions controlades de forma conjunta: activitats que impliquen l’ús d’actius i altres recursos propietat dels partícips.

a2) Actius controlats de forma conjunta: actius que són propietat o estan controlats conjuntament pels partícips.

b) Negocis conjunts que es manifesten a través de la constitució d’una persona jurídica independent o entitats controlades de forma conjunta.

2.1. Explotacions i actius controlats de forma conjunta

El partícip en una explotació o en actius controlats de forma conjunta ha de registrar en el seu balanç la part proporcional que li correspongui, en funció del seu percentatge de participació, dels actius controlats conjuntament i dels passius incorreguts conjuntament, així com els actius afectes a l’explotació conjunta que estiguin sota el seu control i els passius incorreguts com a conseqüència del negoci conjunt.

Així mateix ha de reconèixer en el seu compte de resultats la part que li correspongui dels ingressos generats i de les despeses incorregudes pel negoci conjunt, així com les despeses incorregudes en relació amb la seva participació en el negoci conjunt, i que d’acord amb allò disposat en aquest Pla de comptabilitat hagin de ser imputats al compte de resultats.

En l’estat de canvis en el patrimoni net i en l’estat de fluxos d’efectiu del partícip ha d’estar integrada igualment la part proporcional dels imports de les partides del negoci conjunt que li correspongui, en funció del percentatge de participació establert en els acords assolits.

S’han d’eliminar els resultats no realitzats que puguin haver-hi per transaccions entre el partícip i el negoci conjunt, en proporció a la participació que correspongui al partícip. També han de ser eliminats els imports d’actius, passius, ingressos, despeses i fluxos d’efectiu recíprocs.

Si el negoci conjunt elabora estats financers a efectes del control de la seva gestió, es pot operar integrant-los en els comptes anuals individuals dels partícips en funció del percentatge de participació i sense perjudici que calgui registrar-se conforme a allò previst en l’article 28 del Codi de Comerç. Aquesta integració es realitza un cop feta la homogeneïtzació temporal necessària, en funció de la data de tancament i de l’exercici econòmic del partícip, la homogeneïtzació valorativa en el cas que el negoci conjunt hagi utilitzat criteris valoratius diferents dels utilitzats pel partícip, i les conciliacions i reclassificacions de partides necessàries.

2.2. Entitats controlades de forma conjunta

El partícip ha de registrar la seva participació en una entitat controlada de forma conjunta d’acord amb allò previst respecte de les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades en l’apartat 2.4 de la norma relativa a instruments financers.

20a. Operacions entre entitats del grup

Aquesta norma és d’aplicació a les operacions realitzades entre entitats del mateix grup, tal i com aquestes queden definides en la norma 12a. d’elaboració de comptes anuals.

Les operacions entre entitats del mateix grup, amb independència del grau de vinculació entre les entitats del grup participants, s’han de comptabilitzar d’acord amb les normes generals.

En conseqüència, amb caràcter general, els elements objecte de la transacció s’han de comptabilitzar en el moment inicial pel seu valor raonable. Si s’escau, si el preu acordat en una operació diferís del seu valor raonable, la diferència s’ha de registrar tenint en compte la realitat econòmica de l’operació. La valoració posterior s’ha de realitzar segons el que estableixin les normes corresponents.

21a. Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables

Quan es produeix un canvi de criteri comptable, que només procedeix d’acord amb allò establert en el principi d’uniformitat, s’aplica de forma retroactiva i el seu efecte es calcula des de l’exercici més antic del qual es disposi d’informació.

L’ingrés o despesa corresponent a exercicis anteriors que es derivi d’aquesta aplicació motiva, en l’exercici en què es produeix el canvi de criteri, l’ajustament corresponent per l’efecte acumulat de les variacions dels actius i passius, el qual s’ha d’imputar directament en el patrimoni net, en concret, en una partida de romanents llevat que afecti a una despesa o un ingrés que es va imputar en els exercicis previs directament en una altra partida del patrimoni net. Així mateix, s’han de modificar les xifres afectades en la informació comparativa dels exercicis als quals afecta el canvi de criteri comptable.

En l’esmena d’errors relatius a exercicis anteriors són d’aplicació les mateixes regles que per als canvis de criteris comptables. A aquests efectes, s’entén per errors les omissions o inexactituds en els comptes anuals d’exercicis anteriors per no haver utilitzat, o no haver-ho fet adequadament, informació fiable que estava disponible quan es van formular i que l’entitat podria haver obtingut i tingut en compte en la formulació d’aquests comptes.

No obstant això, s’han de qualificar com a canvis en estimacions comptables aquells ajustaments en el valor comptable d’actius o passius, o en l’import del consum futur d’un actiu, que siguin conseqüència de la obtenció d’informació addicional, d’una major experiència o del coneixement de nous fets. El canvi d’estimacions comptables s’aplica de forma prospectiva i el seu efecte s’imputa, segons la naturalesa de l’operació que es tracti, com a ingrés o despesa en el compte de resultats de l’exercici o, quan pertoqui, directament al patrimoni net. L’eventual efecte sobre exercicis futurs s’ha d’anar imputant en el transcurs d’ells.

Sempre que es produeixen canvis de criteri comptable o esmena d’errors relatius a exercicis anteriors s’ha d’incorporar la corresponent informació en la memòria dels comptes anuals.

Així mateix, s’ha d’informar en la memòria dels canvis en estimacions comptables que hagin produït efectes significatius en l’exercici actual, o que els hagin de produir en exercicis posteriors.

22a. Fets posteriors al tancament de l’exercici

Els fets posteriors que posin de manifest condicions que ja hi havia al tancament de l’exercici, s’han de tenir en compte per a la formulació dels comptes anuals. Aquests fets posteriors motiven en els comptes anuals, en funció de la seva naturalesa, un ajustament, informació en la memòria o ambdues coses.

Els fets posteriors al tancament de l’exercici que posin de manifest condicions que no hi havia al tancament, no suposen un ajustament en els comptes anuals. No obstant això, quan els fets siguin de tal importància que si no se’n facilités informació es podria distorsionar la capacitat d’avaluació dels usuaris dels comptes anuals, s’ha d’incloure en la memòria informació respecte de la naturalesa del fet posterior conjuntament amb una estimació del seu efecte o, si s’escau, una manifestació sobre la impossibilitat de realitzar aquesta estimació.

En tot cas, en la formulació dels comptes anuals s’ha de tenir en compte tota aquella informació que pugui afectar a l’aplicació del principi d’entitat en funcionament. En conseqüència, els comptes anuals no s’han de formular sobre la base d’aquest principi si els gestors, fins i tot quan sigui amb posterioritat al tancament de l’exercici, determinen què tenen la intenció de liquidar l’entitat o de cessar en la seva activitat o que no hi ha una alternativa més realista que fer-ho.

B. NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ PER A LES ENTITATS DE DIMENSIÓ MITJANA I DE DIMENSIÓ REDUÏDA

1a. Desenvolupament del Marc Conceptual de la Comptabilitat

1. Les normes de registre i valoració desenvolupen els principis comptables i altres disposicions contingudes en la primera part d’aquest text, relativa al Marc Conceptual de la Comptabilitat. Inclouen criteris i regles aplicables a diferents transaccions o fets econòmics, així com també a diversos elements patrimonials.

Si una entitat de dimensió mitjana o de dimensió reduïda que apliqui aquest Pla de comptabilitat d’entitats sense ànim de lucre realitza una operació el tractament comptable de la qual no hi és contemplat, s’ha de remetre a les normes i apartats corresponents continguts en el Pla general de comptabilitat per a PIMES aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre. En el cas que les operacions no hi siguin regulades, la remissió s’ha de fer al Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, amb l’excepció de les normes i apartats relatius a actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda, que no són aplicables en cap cas.

2. Les normes de registre i valoració que es formulen seguidament són d’aplicació obligatòria per a totes les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda que no hagin optat per aplicar les normes establertes per a les entitats de dimensió gran.

2a. Immobilitzat material

1. Valoració inicial

Els béns compresos en l’immobilitzat material s’han de valorar pel seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció.

Els impostos indirectes que graven els elements de l’immobilitzat material només s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública.

Així mateix, forma part del valor de l’immobilitzat material, l’estimació inicial del valor actual de les obligacions assumides derivades del desmantellament o retirada i altres associades a l’actiu esmentat, com els costos de rehabilitació del lloc on s’ubica, sempre que aquestes obligacions donin lloc al registre de provisions d’acord amb allò disposat en la seva norma aplicable.

En els immobilitzats que necessitin un període de temps superior a un any per a estar en condicions d’ús, s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció les despeses financeres que s’hagin meritat abans de la posada en condicions de funcionament de l’immobilitzat material i que hagin estat girades pel proveïdor o que corresponguin a préstecs o a un altre tipus de finançament aliè, específic o genèric, directament atribuïble a l’adquisició, fabricació o construcció.

1.1. Preu d’adquisició

El preu d’adquisició inclou, a més de l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte o rebaixa en el preu, totes les despeses addicionals i directament relacionades que es produeixin fins a la seva posada en condicions de funcionament, inclosa la ubicació en el lloc i qualsevol altra condició necessària per a que pugui operar de la forma prevista; entre d’altres: despeses d’aplanament i enderroc, transport, drets aranzelaris, assegurances, instal·lació, muntatge i altres similars.

Els deutes per compra d’immobilitzat s’han de valorar d’acord amb allò disposat en la norma relativa a passius financers.

1.2. Cost de producció

El cost de producció dels elements de l’immobilitzat material fabricats o construïts per la mateixa entitat s’ha d’obtenir afegint al preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, la resta costos que els siguin directament imputables. També s’ha d’afegir la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti en la mesura que aquests costos corresponguin al període de fabricació o construcció i siguin necessaris per a la posada de l’actiu en condicions operatives. En qualsevol cas, són aplicables els criteris generals establerts per a determinar el cost de les existències.

1.3. permutes

A efectes d’aquest Pla de comptabilitat, s’entén que un element de l’immobilitzat material s’adquireix per permuta quan es rep a canvi del lliurament d’actius no monetaris o d’una combinació d’aquests amb actius monetaris.

En les operacions de permuta de caràcter comercial, l’immobilitzat material rebut s’ha de valorar pel valor raonable de l’actiu lliurat més, si s’escau, les contrapartides monetàries que s’haguessin lliurat a canvi, llevat que es tingui una evidència més clara del valor raonable de l’actiu rebut i amb el límit d’aquest últim. Les diferències de valoració que poguessin sorgir en donar de baixa l’element lliurat a canvi s’han de reconèixer en el compte de resultats.

Es considera que una permuta té caràcter comercial si:

a) La configuració (risc, calendari i import) dels fluxos d’efectiu de l’immobilitzat rebut difereix de la configuració dels fluxos d’efectiu de l’actiu lliurat; o

b) El valor actual dels fluxos d’efectiu després d’impostos de les activitats de l’entitat afectades per la permuta, queda modificat com a conseqüència de l’operació.

A més, és necessari que qualsevol de les diferències sorgides per les anteriors causes a) o b), resulti significativa en comparar-la amb el valor raonable dels actius intercanviats.

Quan la permuta no tingui caràcter comercial o quan no es pugui obtenir una estimació fiable del valor raonable dels elements que intervenen en l’operació, l’immobilitzat material rebut s’ha de valorar pel valor comptable del bé lliurat més, si s’escau, les contrapartides monetàries que s’haguessin lliurat a canvi, amb el límit, quan estigui disponible, del valor raonable de l’immobilitzat rebut si aquest és menor.

1.4. Aportacions no dineràries

Els béns d’immobilitzat rebuts en concepte d’aportació no dinerària han de ser valorats pel seu valor raonable en el moment de l’aportació.

Aquestes aportacions són a títol gratuït i l’aportant no ha de comptabilitzar cap actiu derivat d’elles.

2. Correccions valoratives

El valor inicial dels elements de l’immobilitzat material s’ha de minorar amb l’import de l’amortització acumulada i, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament reconegudes.

2.1. Amortització

Les amortitzacions s’han d’establir de manera sistemàtica i racional en funció de la vida útil dels béns i del seu valor residual, tenint en compte la depreciació que normalment experimenten pel seu funcionament, ús i gaudiment, sense perjudici de considerar també la obsolescència tècnica o comercial que els pogués afectar.

S’ha d’amortitzar de forma independent cada part d’un element de l’immobilitzat material que tingui un cost significatiu en relació amb el cost total de l’element i una vida útil diferent de la resta de l’element.

Els canvis que, si s’escau, es poguessin originar en el valor residual, la vida útil i el mètode d’amortització d’un actiu, s’han de comptabilitzar com a canvis en les estimacions comptables, llevat que es tracti d’un error.

Quan d’acord amb allò disposat en l’apartat següent calgui reconèixer correccions valoratives per deteriorament, s’han d’ajustar les amortitzacions dels exercicis següents de l’immobilitzat deteriorat, tenint en compte el nou valor comptable. Cal procedir de la mateixa manera en cas de reversió de les correccions valoratives per deteriorament.

2.2. Deteriorament del valor

Es produeix una pèrdua per deteriorament del valor d’un element de l’immobilitzat material quan el seu valor comptable superi al seu import recuperable, entès aquest darrer com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús.

A aquests efectes, almenys al tancament de l’exercici, l’entitat ha d’avaluar si hi ha indicis que algun immobilitzat material pugui estar deteriorat, cas en el qual ha d’estimar el seu import recuperable i efectuar les correccions valoratives que corresponguin.

Les correccions valoratives per deteriorament dels elements de l’immobilitzat material, així com la seva reversió quan les circumstàncies que les van motivar desapareguin, s’han de reconèixer com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament ha de tenir com a límit el valor comptable de l’immobilitzat que hauria estat reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

3. Baixa

Els elements de l’immobilitzat material s’han de donar de baixa en el moment de la seva alienació o disposició per una altra via o quan no se n’esperi obtenir beneficis, monetaris o socials, o rendiments econòmics futurs d’aquests.

La diferència entre l’import que, si s’escau, s’obtingui d’un element de l’immobilitzat material, net dels costos de venda, i el seu valor comptable, determina el benefici o la pèrdua generats en donar de baixa aquest element, que s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què es produeix.

Els crèdits per venda d’immobilitzat s’han de valorar d’acord amb allò que disposa la norma relativa a actius financers.

3a. Normes particulars sobre immobilitzat material

En particular s’han d’aplicar les normes que a continuació s’indiquen:

a) Solars sense edificar. S’inclouen en el seu preu d’adquisició les despeses de condicionament, com tancaments, moviment de terres, obres de sanejament i drenatge, les d’enderrocament de construccions quan sigui necessari per a poder fer obres de nova planta, les despeses d’inspecció i aixecament de plànols quan s’efectuïn amb caràcter previ a la seva adquisició, així com, si s’escau, l’estimació inicial del valor actual de les obligacions presents derivades dels costos de rehabilitació del solar.

Normalment els terrenys tenen una vida il·limitada i, per tant, no s’amortitzen. No obstant això, si en el valor inicial s’hi inclouen costos de rehabilitació, perquè es compleixen les condicions establertes en l’apartat 1 de la norma relativa a l’immobilitzat material, aquesta part del terreny s’ha d’amortitzar al llarg del període en què s’obtinguin els beneficis o rendiments econòmics per haver incorregut en aquests costos.

b) Construccions. El seu preu d’adquisició o cost de producció està format, a més de per totes aquelles instal·lacions i elements que tinguin caràcter de permanència, per les taxes inherents a la construcció i els honoraris facultatius de projecte i direcció d’obra. S’ha de valorar per separat el valor del terreny i el dels edificis i altres construccions.

c) Instal·lacions tècniques, maquinària i utillatge. La seva valoració ha d’incloure totes les despeses d’adquisició o de fabricació i construcció fins a la seva posada en condicions de funcionament.

d) Els utensilis i eines incorporats a elements mecànics s’han de sotmetre a les normes valoratives i d’amortització aplicables a aquests elements.

Amb caràcter general, els utensilis i eines que no formin part d’una màquina, i el període d’utilització dels quals s’estimi inferior a un any, s’han de carregar com a despesa de l’exercici. Si el seu període d’utilització és superior a un any, es recomana, per raons de facilitat operativa, el procediment de regularització anual, mitjançant el seu recompte físic; les adquisicions es carreguen al compte de l’immobilitzat i es regularitzen al final de l’exercici, en funció de l’inventari practicat, amb baixa raonable per demèrit.

Les plantilles i els motlles utilitzats amb caràcter permanent en fabricacions en sèrie han de formar part de l’immobilitzat material, i s’ha de calcular la seva depreciació segons el període de vida útil que s’estimi.

Els motlles per encàrrec, utilitzats per a fabricacions aïllades, no s’han de considerar com a inventariables, llevat que tinguin valor net realitzable.

e) Les despeses realitzades durant l’exercici amb motiu de les obres i treballs que l’entitat duu a terme per a si mateixa, s’han de carregar en els comptes de despeses que corresponguin. Els comptes d’immobilitzacions materials en curs s’han de carregar per l’import d’aquestes despeses, amb abonament a la partida d’ingressos que recull els treballs realitzats per l’entitat per a si mateixa.

f) Els costos de renovació, ampliació o millora dels béns de l’immobilitzat material han de ser incorporats a l’actiu com a major valor del bé en la mesura que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil, i s’ha de donar de baixa el valor comptable dels elements substituïts.

g) En la determinació de l’import de l’immobilitzat material cal tenir en compte la incidència del costos relacionats amb grans reparacions. En aquest sentit, l’import equivalent a aquests costos s’ha d’amortitzar de forma diferent a la de la resta de l’element, durant el període que passi fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en l’adquisició o construcció, a efectes de la seva identificació, es pot utilitzar el preu actual de mercat d’una reparació similar.

Quan es realitzi la gran reparació, el seu cost s’ha de reconèixer en el valor comptable de l’immobilitzat com una substitució, sempre que es compleixin les condicions per al seu reconeixement. Així mateix, s’ha de donar de baixa qualsevol import associat a la reparació que pogués romandre en el valor comptable de l’immobilitzat esmentat.

h) En els acords que, de conformitat amb la norma relativa a arrendaments i altres operacions de naturalesa similar, s’hagin de qualificar com a arrendaments operatius, les inversions realitzades per l’arrendatari que no siguin separables de l’actiu arrendat o cedit en ús, s’han de comptabilitzar com a immobilitzats materials quan compleixin la definició d’actiu. L’amortització d’aquestes inversions s’ha de realitzar en funció de la seva vida útil o de la durada del contracte d’arrendament o cessió – inclòs el període de renovació quan hi hagi evidències que avalin que aquesta es produirà- si aquesta durada és menor.

4a. Inversions immobiliàries

Els criteris continguts en les normes anteriors, relatives a l’immobilitzat material, s’apliquen a les inversions immobiliàries.

5a. Immobilitzat intangible

Els criteris continguts en les normes relatives a l’immobilitzat material, s’apliquen als elements de l’immobilitzat intangible, sense perjudici del que es disposa a continuació i d’allò previst en les normes particulars sobre l’immobilitzat intangible.

1. Reconeixement

Per al reconeixement inicial d’un immobilitzat de naturalesa intangible, és precís que, a més de complir la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, compleixi el criteri d’identificabilitat.

El criteri d’identificabilitat implica que l’immobilitzat compleixi algun dels dos requisits següents:

a) Sigui separable, és a dir, susceptible de ser separat de l’entitat i venut, cedit, lliurat per a la seva explotació, arrendat o intercanviat.

b) Sorgeixi de drets legals o contractuals, amb independència que aquests drets siguin transferibles o separables de l’entitat o d’altres drets o obligacions.

En cap cas s’han de reconèixer com a immobilitzats intangibles les despeses originades amb motiu de l’establiment, les marques, capçaleres de diaris o revistes, els segells o denominacions editorials, les llistes d’usuaris o deutors o altres partides similars que s’hagin generat internament.

2. Correccions valoratives

L’entitat ha d’apreciar si la vida útil d’un immobilitzat intangible és definida o indefinida. Un immobilitzat intangible té una vida útil indefinida quan, sobre la base d’una anàlisi de tots els factors rellevants, no hi hagi un límit previsible del període al llarg del qual s’espera que l’actiu generi entrades de fluxos nets d’efectiu per a l’entitat.

Un element d’immobilitzat intangible amb una vida útil indefinida no s’ha d’amortitzar, encara que cal analitzar el seu eventual deteriorament sempre que n’hi hagin indicis i, almenys, anualment. La vida útil d’un immobilitzat intangible que no s’estigui amortitzant s’ha de revisar cada exercici per a determinar si hi ha fets i circumstàncies que permetin seguir mantenint una vida útil indefinida per a aquest actiu. En cas contrari, s’ha de canviar la vida útil d’indefinida a definida, i s’ha de procedir segons allò disposat en relació amb els canvis en l’estimació comptable, llevat que es tractés d’un error.

6a. Normes particulars sobre l’immobilitzat intangible

En particular s’han d’aplicar les normes que a continuació s’indiquen:

a) Recerca i desenvolupament. Les despeses de recerca són despeses de l’exercici en què es realitzen. No obstant això, es poden activar com a immobilitzat intangible des del moment en què compleixin les condicions següents:

– Estar individualitzades específicament per projectes i el seu cost clarament establert per a què pugui ser distribuït en el temps.

– Tenir motius fonamentats de l’èxit tècnic i de la rendibilitat econòmica i comercial del projecte o projectes de què es tracti.

Les despeses de recerca que figurin en l’actiu s’han d’amortitzar durant la seva vida útil, i sempre dintre del termini de cinc anys; quan hi hagi dubtes raonables sobre l’èxit tècnic o la rendibilitat econòmica i comercial del projecte, els imports registrats en l’actiu s’han d’imputar directament a pèrdues de l’exercici.

Les despeses de desenvolupament, quan es compleixin les condicions indicades per a l’activació de les despeses de recerca, s’han de reconèixer en l’actiu i s’han d’amortitzar durant la seva vida útil, la qual, en principi, es presumeix, llevat prova en contrari, que no és superior a cinc anys; quan hi hagi dubtes raonables sobre l’èxit tècnic o la rendibilitat econòmica i comercial del projecte, els imports registrats en l’actiu s’han d’imputar directament a pèrdues de l’exercici.

b) Propietat industrial. Es comptabilitzen en aquest concepte, les despeses de desenvolupament capitalitzades quan s’obtingui la corresponent patent o similar, inclòs el cost de registre i formalització de la propietat industrial, sense perjudici dels imports que també es puguin comptabilitzar per raó d’adquisició a tercers dels drets corresponents. Han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

c) Propietat intel·lectual. Es comptabilitzen en aquest concepte les despeses en què s’incorre en el seu desenvolupament, registre i formalització, sense perjudici dels imports que també es poguessin comptabilitzar per raó d’adquisició a tercers dels drets corresponents. S’han d’utilitzar els mateixos principis i criteris de valoració que els indicats en la lletra b) per a la propietat industrial.

d) Drets de traspàs. Només poden figurar en l’actiu quan el seu valor es posi de manifest en virtut d’una adquisició onerosa, i han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

e) Els programes d’ordinador que compleixin els criteris de reconeixement de l’apartat 1 de la norma relativa a l’immobilitzat intangible, s’inclouen en l’actiu, tant els adquirits a tercers com els elaborats per la mateixa entitat per a si mateixa, utilitzant els mitjans propis de què disposi, entenent-se inclosos entre els anteriors les despeses de desenvolupament de les pàgines web.

En cap cas poden figurar en l’actiu les despeses de manteniment de l’aplicació informàtica.

S’han d’aplicar els mateixos criteris de registre i amortització que els establerts per a les despeses de desenvolupament. Respecte de la correcció valorativa per deteriorament, s’han d’aplicar els criteris especificats amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

f) Drets sobre béns cedits en ús gratuïtament. S’han de reflectir en l’actiu del balanç pel valor que se’ls atribueixi en el moment de la seva concessió, que es determina d’acord amb el valor raonable dels drets d’ús, i s’ha de comptabilitzar en el patrimoni net la subvenció o donació en capital corresponent, pel mateix import del valor fixat.

El dret d’ús s’ha d’amortitzar d’acord amb la pèrdua de valor durant el termini de cessió. Si el termini és superior a la vida útil del bé sobre el qual recauen els drets, aquests s’han d’amortitzar durant el termini de vida útil.

Els costos de renovació, ampliació o millora que es facin als béns, sempre que representin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil, s’han de comptabilitzar com a major valor del dret d’ús, i s’han d’amortitzar d’acord amb els criteris abans assenyalats.

g) Altres immobilitzats intangibles. A més dels elements intangibles esmentats anteriorment, n’hi ha d’altres que seran reconeguts com a tals en el balanç, sempre que compleixin els criteris continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat i els requisits especificats en aquestes normes de registre i valoració. Entre aquests elements es poden esmentar els següents: concessions administratives, drets comercials o llicències.

Els elements anteriors han de ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deteriorament segons allò especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

7a. Patrimoni cultural

Elements patrimonials mobles o immobles d’interès artístic, històric i cultural, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic, com també el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments, zones arqueològiques, llocs naturals, jardins i parcs que tinguin valor artístic, històric i cultural o antropològic.

En concret, s’hi ha d’incloure tots els béns que compleixin les condicions que requereixen les lleis 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric, o 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Els diversos conceptes compresos en el patrimoni cultural es valoren pel seu preu d’adquisició, i s’han d’efectuar, quan pertoqui, les corresponents correccions valoratives per deteriorament. Aquests béns no s’amortitzen.

S’inclouen en el preu d’adquisició les despeses de condicionament, d’acord amb les característiques originals, i no formen part del patrimoni cultural les instal·lacions i els elements diferents dels consubstancials que formin part d’aquests o del seu guarniment, encara que tinguin caràcter de permanència. Aquestes instal·lacions i aquests elements s’inscriuen al balanç en la partida corresponent a la seva naturalesa.

En la determinació de l’import dels béns del patrimoni cultural cal tenir en compte la incidència del costos relacionats amb grans reparacions. En aquest sentit, l’import d’aquests costos s’ha d’amortitzar durant el període que passi fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en l’adquisició, a efectes de la seva identificació, es pot utilitzar el preu actual de mercat d’una reparació similar.

Quan es realitzi la gran reparació, el seu cost s’ha de reconèixer en el valor comptable del bé com una substitució, sempre que es compleixin les condicions per al seu reconeixement. Així mateix, s’ha de donar de baixa qualsevol import associat a la reparació que pogués romandre en el valor comptable del bé esmentat.

8a. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

S’entén per arrendament, a efectes d’aquesta norma, qualsevol acord, amb independència de la seva instrumentació jurídica, pel qual l’arrendador cedeix a l’arrendatari, a canvi de percebre una suma única de diner o una sèrie de pagaments o quotes, el dret a utilitzar un actiu durant un període de temps determinat, amb independència que l’arrendador quedi obligat a prestar serveis en relació amb l’explotació o manteniment d’aquest actiu.

La qualificació dels contractes com a arrendaments financers o operatius depèn de les circumstàncies de cadascuna de les parts del contracte per la qual cosa poden ser qualificats de forma diferent per l’arrendatari i l’arrendador.

1. Arrendament financer

1.1. Concepte

Quan de les condicions econòmiques d’un acord d’arrendament, es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte del contracte, aquest acord s’ha de qualificar com a arrendament financer, i s’ha de registrar segons els termes establerts en els apartats següents.

En un acord d’arrendament d’un actiu amb opció de compra, es presumeix que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat, quan no hi hagin dubtes raonables que s’exercitarà aquesta opció. També es presumeix, llevat prova en contrari, aquesta transferència, encara que no hi hagi opció de compra, entre d’altres, en els casos següents:

a) Contractes d’arrendament en què la propietat de l’actiu es transfereix, o de les seves condicions es dedueix que es transferirà, a l’arrendatari en finalitzar el termini de l’arrendament.

b) Contractes en què el termini de l’arrendament coincideixi o cobreixi la major part de la vida econòmica de l’actiu, i sempre que de les condicions pactades es desprengui la racionalitat econòmica del manteniment de la cessió d’ús.

El termini de l’arrendament és el període no revocable per al qual l’arrendatari ha contractat l’arrendament de l’actiu, juntament amb qualsevol període addicional en què aquest arrendatari tingui dret a continuar amb l’arrendament, amb o sense pagament addicional, sempre que a l’inici de l’arrendament es tingui la certesa raonable que l’arrendatari exercitarà aquesta opció.

c) En aquells casos en què, a l’inici de l’arrendament, el valor actual dels pagaments mínims acordats per l’arrendament suposi la pràctica totalitat del valor raonable de l’actiu arrendat. En els pagaments mínims acordats s’inclou el pagament per la opció de compra quan no hi hagi dubtes raonables sobre el seu exercici i qualsevol import que s’hagi garantit, directament o indirecta, i s’exclouen les quotes de caràcter contingent, el cost dels serveis i els impostos repercutibles per l’arrendador.

d) Quan les especials característiques dels actius objecte de l’arrendament facin que la seva utilitat quedi restringida a l’arrendatari.

e) L’arrendatari pot cancel·lar el contracte d’arrendament i les pèrdues sofertes per l’arrendador a causa de la cancel·lació fossin assumides per l’arrendatari.

f) Els resultats derivats de les fluctuacions en el valor raonable de l’import residual recauen sobre l’arrendatari.

g) L’arrendatari té la possibilitat de prorrogar l’arrendament durant un segon període, amb uns pagaments per arrendament que siguin substancialment inferiors als habituals del mercat.

1.2. Comptabilitat de l’arrendatari

L’arrendatari, en el moment inicial, ha de registrar un actiu d’acord amb la seva naturalesa, segons es tracti d’un element de l’immobilitzat material o de l’intangible, i un passiu financer pel mateix import, que ha de ser el valor raonable de l’actiu arrendat calculat a l’inici del mateix sense incloure els impostos repercutibles per l’arrendador. Addicionalment, les despeses directes inicials inherents a l’operació en què incorri l’arrendatari s’han de considerar com a major valor de l’actiu.

La càrrega financera total s’ha de distribuir al llarg del termini de l’arrendament i s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què es meriti, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. Les quotes de caràcter contingent, enteses com els pagaments per arrendament l’import del qual no és ix sinó que depèn de l’evolució futura d’una variable, són despeses de l’exercici en què s’hi incorri.

L’arrendatari ha d’aplicar als actius que hagi de reconèixer en el balanç com a conseqüència de l’arrendament els criteris d’amortització, deteriorament i baixa que els corresponguin segons la seva naturalesa i a la baixa dels passius financers allò que disposa l’apartat 3 de la norma sobre passius financers.

1.3. Comptabilitat de l’arrendador

L’arrendador, en el moment inicial, ha de reconèixer un crèdit pel valor actual dels pagaments mínims a rebre per l’arrendament més el valor residual de l’actiu malgrat que no estigui garantit.

L’arrendador ha de reconèixer el resultat derivat de l’operació d’arrendament segons el que disposa l’apartat 3 de la norma sobre immobilitzat material, llevat quan sigui el fabricant o distribuïdor del bé arrendat, cas en el qual s’han de considerar operacions de les activitats i s’han d’aplicar els criteris continguts en la norma relativa a ingressos per vendes i prestació de serveis.

La diferència entre el crèdit comptabilitzat en l’actiu del balanç i la quantitat a cobrar, corresponent a interessos no meritats, s’ha d’imputar al compte de resultats de l’exercici en què aquests interessos es meritin, d’acord amb el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les correccions de valor per deteriorament i la baixa del crèdits registrats com a conseqüència de l’arrendament s’han de tractar aplicant els criteris dels apartats 2.1.3 i 4 de la norma relativa a actius financers

2. Arrendament operatiu

Es tracta d’un acord mitjançant el qual l’arrendador convé amb l’arrendatari el dret a usar un actiu durant un període de temps determinat, a canvi de percebre un import únic o una sèrie de pagaments o quotes, sense que es tracti d’un arrendament de caràcter financer.

Els ingressos i despeses, corresponents a l’arrendador i a l’arrendatari, derivats dels acords d’arrendament operatiu han de ser considerats, respectivament, com a ingrés i despesa de l’exercici en què es meritin, i s’han d’imputar al compte de resultats.

Qualsevol cobrament o pagament que es pugui fer en contractar un dret d’arrendament qualificat com operatiu, s’ha de tractar com un cobrament o pagament avançat per l’arrendament i s’ha d’imputar a resultats al llarg del període d’arrendament a mesura que se cedeixin o rebin els beneficis econòmics de l’actiu arrendat.

3. Venda amb arrendament financer posterior

Quan per les condicions econòmiques d’una alienació, connectada al posterior arrendament dels actius alienats, es desprengui que es tracta d’un mètode de finançament i, en conseqüència, es tracti d’un arrendament financer, l’arrendatari no ha de variar la qualificació de l’actiu, ni ha de reconèixer beneficis ni pèrdues derivades d’aquesta transacció. Addicionalment, ha de registrar l’import rebut amb abonament a una partida que posi de manifest el corresponent passiu financer.

La càrrega financera total s’ha de distribuir al llarg del termini de l’arrendament i s’imputarà al compte de resultats de l’exercici en què es meriti, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. Les quotes de caràcter contingent són despeses de l’exercici en què s’hi incorri.

L’arrendador ha de comptabilitzar l’actiu financer corresponent d’acord amb allò disposat en l’apartat 1.3 d’aquesta norma.

4. Arrendaments de terrenys i edificis

Els arrendaments conjunts de terrenys i edificis es classifiquen com operatius o financers amb els mateixos criteris que els arrendaments de qualsevol altre tipus d’actiu.

No obstant això, com que normalment el terreny té una vida econòmica indefinida, en un arrendament financer conjunt, els components de terreny i edifici s’han de considerar de forma separada i s’ha de classificar el corresponent al terreny com un arrendament operatiu, llevat que s’esperi que l’arrendatari n’adquireixi la propietat al final del període d’arrendament.

A aquests efectes, els pagaments mínims per l’arrendament s’han de distribuir entre el terreny i l’edifici en proporció als valors raonables relatius que representen els drets d’arrendament d’ambdós components, llevat que aquesta distribució no sigui fiable, cas en el qual tot l’arrendament s’ha de classificar com a financer, llevat que resulti evident que és operatiu.

9a. Actius financers

Aquesta norma és d’aplicació als actius financers següents:

– Efectiu i altres actius líquids equivalents; és a dir, la tresoreria dipositada a la caixa de l’entitat, els dipòsits bancaris a la vista i els actius financers que siguin convertibles en efectiu i que en el moment de la seva adquisició, el seu venciment no fos superior a tres mesos, sempre que no hi hagi risc significatiu de canvis de valor i formin part de la política de gestió normal de la tresoreria de l’entitat;

– Crèdits per operacions de les activitats: usuaris i deutors diversos;

– Crèdits a tercers: com els préstecs i crèdits financers concedits, inclosos els sorgits de la venda d’actius no corrents;

– Valors representatius de deute d’altres entitats adquirits: com obligacions, bons i pagarés;

– Instruments de patrimoni d’altres entitats adquirits: accions, participacions en institucions d’inversió col·lectiva i altres instruments de patrimoni;

– Derivats amb valoració favorable per a l’entitat: com futurs, opcions, permutes financeres i compravenda de moneda estrangera, i

– Altres actius financers, com dipòsits en entitats de crèdit, bestretes i crèdits al personal, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments pendents sobre fons dotacionals, fons socials i fons especials.

Un actiu financer és qualsevol actiu que sigui: diner en efectiu, un instrument de patrimoni d’una altra entitat, o suposi un dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer, o a intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment favorables.

Un derivat financer és un instrument financer que compleix les característiques següents:

1. El seu valor canvia en resposta als canvis en variables com els tipus d’interès, els preus d’instruments financers i les primeres matèries cotitzades, els tipus de canvi, les qualificacions creditícies i els seus índexs i que en cas de no ser variables financeres no han de ser específiques per a cadascuna de les parts del contracte.

2. No requereix una inversió inicial o requereix una inversió inferior a la que requereixen altre tipus de contractes en els quals es podria esperar una resposta similar davant de canvis en les condicions de mercat.

3. Es liquida en una data futura.

Així mateix, aquesta norma és aplicable en el tractament de les transferències d’actius financers, com els descomptes comercials i les operacions de “factoring”.

1. Reconeixement

L’entitat ha de reconèixer un actiu financer en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les seves disposicions.

2. Valoració

Els actius financers, a efectes de la seva valoració, es classifiquen en alguna de les categories següents:

1. Actius financers a cost amortitzat.

2. Actius financers mantinguts per a negociar.

3. Actius financers a cost.

2.1. Actius financers a cost amortitzat

En aquesta categoria s’han de classificar, llevat que sigui aplicable allò disposat en l’apartat 2.2 següent, els:

a) Crèdits per operacions de les activitats: són aquells actius financers (usuaris i deutors diversos) que s’originen en la venda de béns i la prestació de serveis per operacions de tràfic de l’entitat, i

b) Crèdits per la resta d’operacions: són aquells actius financers que tot i no tractant-se d’instruments de patrimoni ni derivats, no tenen origen en les activitats de l’entitat i els seus cobraments són de quantia determinada o determinable. És a dir, inclou els crèdits diferents del tràfic de l’entitat, els valors representatius de deute adquirits, cotitzats o no, els dipòsits en entitats de crèdit, bestretes i crèdits al personal, les fiances i dipòsits constituïts, els dividends a cobrar i els desemborsaments pendents a curt termini sobre fons dotacionals, fons socials i fons especials.

2.1.1. Valoració inicial

Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel cost, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos de transacció directament atribuïbles; no obstant això, aquests últims es poden registrar en el compte de resultats en el moment del seu reconeixement inicial.

No obstant el que s’ha assenyalat en el paràgraf anterior, els crèdits per operacions de les activitats amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com les bestretes i crèdits al personal, les fiances, els dividends a cobrar i els desemborsaments pendents sobre fons dotacionals, fons socials i fons especials, l’import dels quals s’espera rebre a curt termini, es poden valorar pel seu valor nominal quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

2.1.2. Valoració posterior

Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats s’han de comptabilitzar en el compte de resultats, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les aportacions realitzades com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars, es valoren al cost, incrementat o disminuït pel benefici o la pèrdua, respectivament, que corresponguin a l’entitat com a partícip no gestor, i menys, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament.

No obstant l’anterior, els actius amb venciment no superior a un any que, d’acord amb allò disposat en l’apartat anterior, es valorin inicialment pel seu valor nominal, s’han de continuar valorant per aquest import, llevat que s’hagin deteriorat.

2.1.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor d’un actiu financer o d’un grup d’actius financers amb característiques similars de risc valorats col·lectivament, s’ha deteriorat com a resultat d’un o més fets que hagin tingut lloc després del seu reconeixement inicial i que ocasionin una reducció o retard en els fluxos d’efectiu futurs estimats, que poden ser motivats per la insolvència del deutor.

La pèrdua per deteriorament del valor d’aquests actius financers, és la diferència entre el seu valor en llibres i el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs que s’estima que generaran, descomptats al tipus d’interès efectiu calculat en el moment del seu reconeixement inicial. Per als actius financers a tipus d’interès variable, s’ha d’emprar el tipus d’interès efectiu que correspongui a la data de tancament dels comptes anuals d’acord amb les condicions contractuals. En el càlcul de les pèrdues per deteriorament d’un grup d’actius financers es poden utilitzar models basats en fórmules o mètodes estadístics.

Si escau, com a substitut del valor actual dels fluxos d’efectiu futurs s’ha d’utilitzar el valor de cotització de l’actiu, sempre que aquest valor sigui suficientment fiable com per a considerar-lo representatiu del valor que pogués recuperar l’entitat.

Les correccions valoratives per deteriorament, així com la seva reversió quan l’import de la pèrdua disminuís per causes relacionades amb un fet posterior, s’han de reconèixer com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament té com a límit el valor en llibres del crèdit que estaria reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

2.2. Actius financers mantinguts per a negociar

Es considera que un actiu financer (préstec o crèdit derivats de les activitats o no, valor representatiu de deute, instrument de patrimoni o derivat) es posseeix per a negociar quan:

a) S’origini o s’adquireixi amb el propòsit de vendre’l a curt termini (per exemple: valors representatius de deute, qualsevol que sigui el seu termini de venciment, o instruments de patrimoni, cotitzats, que s’adquireixen per a vendre’ls a curt termini), o

b) Sigui un instrument financer derivat, sempre que no sigui un contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura. A aquests efectes:

– Un contracte de garantia financera és el que exigeix que l’emissor efectuï pagaments específics per a reemborsar al tenidor per la pèrdua en què incorre quan un deutor específic incompleixi la seva obligació de pagament d’acord amb les condicions, originals o modificades, d’un instrument de deute, com una fiança o un aval.

– Un derivat és designat com a instrument de cobertura per a cobrir un risc específicament identificat que pot tenir impacte en el compte de resultats, com pot ser la cobertura del risc de tipus de canvi relacionat amb compres i vendes en moneda estrangera o la contractació d’una permuta financera per a cobrir el risc de tipus d’interès.

L’entitat no pot reclassificar un actiu financer inclòs inicialment en aquesta categoria a d’altres, llevat quan procedeixi qualificar una inversió com a inversió en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades.

No es pot desclassificar cap actiu financer inclòs en les restants categories previstes en aquesta norma, a la categoria de mantinguts per a negociar.

2.2.1. Valoració inicial

Els actius financers mantinguts per a negociar es valoren inicialment pel cost, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada. Els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles s’han de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici.

Si es tracta d’instruments de patrimoni ha de formar part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si s’escau, s’hagin adquirit.

2.2.2. Valoració posterior

Els actius financers mantinguts per a negociar es valoren pel seu valor raonable, sense deduir els costos de transacció en què es pugui incórrer en la seva alienació. Els canvis que es produeixin en el valor raonable s’han d’imputar en el compte de resultats de l’exercici.

2.3. Actius financers a cost

En aquesta categoria es classifiquen les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup o associades, tal com aquestes queden definides en la norma 12a. d’elaboració dels comptes anuals, i la resta d’instruments de patrimoni llevat que a aquests últims els sigui aplicable allò que es disposa en l’apartat 2.2 anterior.

2.3.1. Valoració inicial

Les inversions en instruments de patrimoni inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment al cost, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos de transacció directament atribuïbles.

Forma part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si s’escau, s’hagin adquirit.

2.3.2. Valoració posterior

Les inversions en instruments de patrimoni incloses en aquesta categoria, es valoren pel seu cost, menys, si s’escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament.

Quan calgui assignar valor a aquests actius per baixa del balanç o per altres motius, s’ha d’aplicar el mètode del cost mitjà ponderat per grups homogenis. S’entén per grup homogeni aquell en què els valors que l’integren tenen drets iguals.

En el cas de venda de drets preferents de subscripció i similars o segregació d’aquests drets per exercitar-los, l’import del cost dels drets disminueix el valor comptable dels actius respectius. Aquest cost es determina aplicant alguna fórmula valorativa de acceptació general.

2.3.3. Deteriorament del valor

Almenys al tancament de l’exercici, s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor en llibres d’una inversió no serà recuperable.

L’import de la correcció valorativa és la diferència entre el seu valor en llibres i l’import recuperable, entès aquest com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs derivats de la inversió, calculats, bé mitjançant l’estimació dels que s’espera rebre com a conseqüència del repartiment de dividends realitzat per l’entitat participada i de l’alienació o baixa en comptes de la inversió en la mateixa entitat, bé mitjançant l’estimació de la seva participació en els fluxos d’efectiu que s’espera que siguin generats per l’entitat participada, procedents tant de les seves activitats ordinàries com de la seva alienació o baixa en comptes. Llevat millor evidència de l’import recuperable de les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades, en l’estimació del deteriorament d’aquesta classe d’actius s’ha de prendre en consideració el patrimoni net de l’entitat participada corregit per les plusvàlues tàcites existents en la data de la valoració.

En les inversions en el patrimoni d’entitats que no siguin del grup, multigrup o associades admeses a cotització, com a substitut del valor actual dels fluxos d’efectiu futurs s’ha d‘utilitzar el valor de cotització de l’actiu, sempre que aquest valor sigui suficientment fiable com per a considerar-lo representatiu del valor que pogués recuperar l’entitat. Si es tracta d’inversions no admeses a cotització, s’ha de prendre en consideració el patrimoni net de l’entitat participada corregit per les plusvàlues tàcites existents en la data de la valoració.

Les correccions valoratives per deteriorament i, si s’escau, la seva reversió, s’han de registrar com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de resultats. La reversió del deteriorament té com a límit el valor en llibres de la inversió que estaria reconeguda en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament del valor.

3. Interessos i dividends rebuts d’actius financers

Els interessos i dividends d’actius financers meritats amb posterioritat al moment de l’adquisició s’han de reconèixer com a ingressos en el compte de resultats. Els interessos s’han de reconèixer utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu i els dividends quan es declari el dret del soci a rebre’ls.

A aquests efectes, en la valoració inicial dels actius financers s’ha de registrar de forma independent, atenent al seu venciment, l’import dels interessos explícits meritats i no vençuts en aquell moment, així com l’import dels dividends acordats per l’òrgan competent en el moment de l’adquisició. A aquests efectes, s’entén per interessos explícits els que s’obtenen d’aplicar el tipus d’interès contractual de l’instrument financer.

Així mateix, si els dividends distribuïts provenen inequívocament de resultats generats amb anterioritat a la data d’adquisició perquè s’han distribuït imports superiors als beneficis generats per la participada des de l’adquisició, no s’han de reconèixer com a ingressos, i minoren el valor comptable de la inversió.

4. Baixa d’actius financers

L’entitat ha de donar de baixa un actiu financer, o part del mateix, quan expirin els seus drets derivats o s’hagi cedit la seva titularitat, sempre que el cedent s’hagi desprès dels riscos i beneficis significatius inherents a la propietat de l’actiu (com és el cas de les vendes en ferm d’actius o les vendes d’actius financers amb pacte de recompra pel seu valor raonable).

En les operacions de cessió en les quals d’acord amb l’anterior, no sigui procedent donar de baixa l’actiu financer (com és el cas del descompte d’efectes, del “factoring amb recurs”, de les vendes d’actius financers amb pacte de recompra a un preu ix o al preu de venda més un interès, de les cessions d’actius en les quals l’entitat cedent reté el risc de crèdit o la obligació de pagar interessos fins que es cobri el principal al deutor), s’ha de registrar addicionalment el passiu financer derivat dels imports rebuts.

10a. Passius financers

La present norma resulta d’aplicació als següents passius financers:

– Dèbits per operacions de les activitats: proveïdors, beneficiaris i creditors diversos

– Deutes amb entitats de crèdit

– Deutes amb característiques especials, i

– Altres passius financers: deutes amb tercers, com préstecs i crèdits financers rebuts de persones o entitats que no siguin entitats de crèdit, inclosos els sorgits en la compra d’actius no corrents, fiances i dipòsits rebuts i desemborsaments exigits per tercers sobre participacions.

Els instruments financers incorreguts o assumits s’han de classificar com a passius financers, en la seva totalitat o en una de les seves parts, sempre que d’acord amb la seva realitat econòmica suposin per a l’entitat una obligació contractual, directa o indirecta, de lliurar efectiu o qualsevol altre actiu financer, o d’intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables.

1. Reconeixement

L’entitat ha de reconèixer un passiu financer en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les seves disposicions.

2. Valoració

Els passius financers, a efectes de la seva valoració, es classifiquen en alguna de les categories següents:

1. Passius financers a cost amortitzat.

2. Passius financers mantinguts per a negociar.

2.1. Passius financers a cost amortitzat

En aquesta categoria s’han de classificar, llevat que sigui aplicable el que es disposa en l’apartat 2.2 següent, els:

a. Dèbits per operacions de les activitats (proveïdors, beneficiaris i altres creditors): són aquells passius financers que s’originen en la compra de béns i serveis per operacions de tràfic de l’entitat, i

b. Dèbits per operacions no derivades de les activitats: són aquells passius financers que, no tractant-se d’instruments derivats, no tenen origen en les activitats de l’entitat.

2.1.1. Valoració inicial

Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel cost, que equival al valor raonable de la contraprestació rebuda ajustat pels costos de transacció que els siguin directament atribuïbles; no obstant això, aquests últims, així com les comissions financeres que es carreguin a l’entitat quan s’originin els deutes amb tercers, es poden registrar en el compte de resultats en el moment del seu reconeixement inicial.

No obstant l’assenyalat en el paràgraf anterior, els dèbits per operacions de les activitats amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com les fiances i els desemborsaments exigits per tercers sobre participacions, l’import dels quals s’esperi pagar a curt termini, es poden valorar pel seu valor nominal, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

2.1.2. Valoració posterior

Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats s’han de comptabilitzar en el compte de resultats, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

Les aportacions rebudes com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars, es valoren al cost, incrementat o disminuït pel benefici o la pèrdua, respectivament, que calgui atribuir als partícips no gestors.

No obstant l’anterior, els dèbits amb venciment no superior a un any que, d’acord amb allò disposat en l’apartat anterior, es valorin inicialment pel seu valor nominal, s’han de continuar valorant per aquest import.

2.2. Passius financers mantinguts per a negociar

Es considera que un passiu financer es posseeix per a negociar quan sigui un instrument financer derivat, segons es defineix en la norma sobre actius financers, sempre que no sigui un contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura, segons es defineixen en l’apartat 2.2.b) de la norma relativa a actius financers.

En cap cas l’entitat pot reclassificar un passiu financer inclòs inicialment en aquesta categoria a la de passius financers a cost amortitzat, ni viceversa.

Valoració inicial i posterior

En la valoració dels passius financers inclosos en aquesta categoria s’apliquen els criteris assenyalats en l’apartat 2.2 de la norma relativa a actius financers.

3. Baixa de passius financers

L’entitat ha de donar de baixa un passiu financer quan l’obligació s’hagi extingit.

Si es produeix un intercanvi d’instruments de deute entre un prestamista i un prestatari, sempre que aquests tinguin condicions substancialment diferents, s’ha de registrar la baixa del passiu financer original i s’ha de reconèixer el nou passiu financer que sorgeixi. De la mateixa manera es registra una modificació substancial de les condicions actuals d’un passiu financer.

La diferència entre el valor en llibres del passiu financer o de la part del mateix que s’hagi donat de baixa i la contraprestació pagada, inclosos els costos de transacció atribuïbles, i en què s’ha de recollir així mateix qualsevol actiu cedit diferent de l’efectiu o passiu assumit, s’ha de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici en què tingui lloc.

En el cas d’un intercanvi d’instruments de deute que no tinguin condicions substancialment diferents, el passiu financer original no s’ha de donar de baixa del balanç. El cost amortitzat del passiu financer es determina aplicant el tipus d’interès efectiu, que és aquell que iguali el valor en llibres del passiu financer en la data de modificació amb els fluxos d’efectiu a pagar segons les noves condicions.

A aquests efectes, les condicions dels contractes es consideren substancialment diferents quan el valor actual dels fluxos d’efectiu del nou passiu financer, incloses les comissions netes cobrades o pagades, sigui diferent, almenys en un deu per cent del valor actual dels fluxos d’efectiu romanents del passiu financer original, actualitzats ambdós al tipus d’interès efectiu d’aquest darrer.

11a. Contractes financers particulars

Contractes que es mantinguin amb el propòsit de rebre o lliurar un actiu no financer

Els contractes que es mantinguin amb el propòsit de rebre o lliurar un actiu no financer d’acord amb les necessitats de compra, venda o utilització d’aquests actius per part de l’entitat, s’han de tractar com a acomptes o compromisos de compres o vendes, segons pertoqui.

No obstant això, s’han de reconèixer i valorar segons allò disposat en relació amb els derivats en les normes sobre actius i passius financers, aquells contractes que es puguin liquidar per diferències, en efectiu o en un altre instrument financer, o bé mitjançant l’intercanvi d’instruments financers o, fins i tot quan es liquidin mitjançant el lliurament d’un actiu no financer, l’entitat tingui la pràctica de vendre’l en un període de temps curt i inferior al període normal del sector en què operi l’entitat amb la intenció d’obtenir un guany per la seva intermediació o per les fluctuacions del seu preu, o l’actiu no financer sigui fàcilment convertible en efectiu.

12a. Existències

1. Valoració inicial

Els béns i serveis compresos en les existències es valoren pel seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció.

Els impostos indirectes que graven les existències només s’inclouen en el preu d’adquisició o cost de producció quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública.

En les existències que necessitin un període de temps superior a un any per a estar en condicions de ser venudes, les despeses financeres s’han d’incloure en el preu d’adquisició o cost de producció, en els termes previstos en la norma sobre l’immobilitzat material.

Els acomptes a proveïdors a compte de subministraments futurs d’existències es valoren pel seu cost.

Els dèbits per operacions de les activitats s’han de valorar d’acord amb allò disposat en la norma relativa a passius financers.

1.1. Preu d’adquisició

El preu d’adquisició inclou l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte, rebaixa en el preu o d’altres partides similars així com els interessos incorporats al nominal dels dèbits, i s’hi ha d’afegir totes les despeses addicionals que es produeixin fins que els béns es trobin ubicats per a la seva venda, com transports, aranzels de duanes, assegurances i altres directament atribuïbles a l’adquisició de les existències. No obstant això, es poden incloure els interessos incorporats als dèbits amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

1.2. Cost de producció

El cost de producció es determina afegint al preu d’adquisició de les primeres matèries i altres matèries consumibles, els costos directament imputables al producte. També cal afegir-hi la part que raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als productes de què es tracti, en la mesura en què aquests costos corresponguin al període de fabricació, elaboració o construcció, en què s’hagi incorregut en ubicar-los per a la seva venda i es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció.

1.3. Mètodes d’assignació de valor

Quan es tracti d’assignar valor a béns concrets que formen part d’un inventari de béns intercanviables entre sí, s’ha d’adoptar amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. El mètode FIFO és acceptable i es pot adoptar si l’entitat ho considera més convenient per a la seva gestió. S’ha d’utilitzar un únic mètode d’assignació de valor per a totes les existències que tinguin una naturalesa i ús similars.

Quan es tracti de béns no intercanviables entre sí o béns produïts i segregats per a un projecte específic, el valor s’assigna identificant el preu o els costos específicament imputables a cada bé individualment considerat.

1.4. Cost de les existències en la prestació de serveis

Els criteris indicats en els apartats precedents resulten aplicables per a determinar el cost de les existències dels serveis. En concret, les existències inclouen el cost de producció dels serveis mentre encara no s’hagi reconegut l’ingrés per prestació de serveis corresponent conforme a allò establert en la norma relativa a ingressos per vendes i prestació de serveis.

2. Correccions valoratives

Quan el valor net realitzable de les existències sigui inferior al seu preu d’adquisició o al seu cost de producció, s’han d’efectuar les correccions valoratives oportunes, i s’han de reconèixer com una despesa en el compte de resultats.

En el cas de les primeres matèries i altres matèries consumibles en el procés de producció, no s’ha de realitzar cap correcció valorativa, sempre que s’esperi que els productes acabats als quals s’incorporin siguin venuts per sobre del cost. Quan pertoqui realitzar una correcció valorativa, el preu de reposició de les primeres matèries i altres matèries consumibles pot ser la millor mesura disponible del seu valor net realitzable.

Addicionalment, els béns o serveis que haguessin estat objecte d’un contracte de venda o de prestació de serveis en ferm, el compliment del qual hagi de tenir lloc posteriorment, no han de ser objecte de la correcció valorativa, a condició que el preu de venda estipulat en el contracte cobreixi, com a mínim, el cost d’aquests béns o serveis, més tots els costos pendents de realitzar que siguin necessaris per a l’execució del contracte.

Si les circumstàncies que van causar la correcció del valor de les existències haguessin deixat d’existir, l’import de la correcció ha de ser objecte de reversió, i s’han de reconèixer com un ingrés en el compte de resultats.

13a. Moneda estrangera

Una transacció en moneda estrangera és aquella l’import de la qual es denomina o exigeix la seva liquidació en una moneda diferent de l’euro.

Als efectes d’aquesta norma, els elements patrimonials es diferencien, segons la seva consideració, en:

a) Partides monetàries: són l’efectiu, així com els actius i passius que s’hagin de rebre o pagar amb una quantitat determinada o determinable d’unitats monetàries. S’hi inclouen, entre d’altres, els préstecs i altres partides a cobrar, els dèbits i altres partides a pagar i les inversions en valors representatius de deute que compleixin els requisits anteriors.

b) Partides no monetàries: són els actius i passius que no es considerin partides monetàries, és a dir, que s’hagin de rebre o pagar amb una quantitat no determinada ni determinable d’unitats monetàries. S’hi inclouen entre d’altres, els immobilitzats materials, les inversions immobiliàries, els immobilitzats intangibles, les existències, les inversions en el patrimoni d’altres entitats que compleixin els requisits anteriors, així com els acomptes de compres o vendes.

1. Valoració inicial

Tota transacció en moneda estrangera s’ha de convertir a l’euro, mitjançant l’aplicació a l’import en moneda estrangera, del tipus de canvi de comptat, és a dir, del tipus de canvi utilitzat en les transaccions amb lliurament immediat, entre ambdues monedes, en la data de la transacció, entesa com aquella en la qual es compleixin els requisits per al seu reconeixement.

Es pot utilitzar un tipus de canvi mitjà del període (com a màxim mensual) per a totes les transaccions que tinguin lloc durant aquest interval, en cadascuna de les classes de moneda estrangera en què s’hagin realitzat, llevat que aquest tipus hagi patit variacions significatives durant l’interval de temps considerat.

2. Correccions valoratives

2.1. Partides monetàries

Al tancament de l’exercici es valoren aplicant el tipus de canvi de tancament, entès com el tipus de canvi mitjà de comptat existent en aquella data.

Les diferències de canvi, tant positives com negatives, que s’originin en aquest procés, així com les que es produeixin en liquidar aquests elements patrimonials, s’han de reconèixer en el compte de resultats de l’exercici en què sorgeixin.

2.2. Partides no monetàries

2.2.1. Partides no monetàries valorades a cost històric

Es valoren aplicant el tipus de canvi de la data de la transacció.

Quan un actiu denominat en moneda estrangera s’amortitzi, les dotacions a l’amortització es calculen sobre l’import en euros aplicant el tipus de canvi de la data en què va ser registrat inicialment.

La valoració així obtinguda no pot excedir, en cada tancament posterior, de l’import recuperable en aquell moment, aplicant a aquest valor, si fora necessari, el tipus de canvi de tancament; és a dir, de la data a la qual es refereixen els comptes anuals.

Quan, d’acord amb allò disposat en la norma relativa a actius financers, calgui determinar el patrimoni net d’una entitat participada corregit, si s’escau, per les plusvàlues tàcites existents en la data de valoració, s’aplicarà el tipus de canvi de tancament al patrimoni net i a les plusvàlues tàcites existents en aquella data.

2.2.2. Partides no monetàries valorades a valor raonable

Es valoren aplicant el tipus de canvi de la data de determinació del valor raonable, i s’ha de registrar en l’excedent de l’exercici qualsevol diferència de canvi inclosa en les pèrdues o guanys derivades de canvis en la valoració.

14a. Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i altres Impostos indirectes

L’IVA suportat no deduïble forma part del preu d’adquisició dels actius corrents i no corrents, així com dels serveis, que siguin objecte de les operacions gravades per l’impost. En el cas d’autoconsum intern, és a dir, producció pròpia amb destinació a l’immobilitzat de l’entitat, l’IVA no deduïble s’ha d’addicionar al cost dels respectius actius no corrents.

No han d’alterar les valoracions inicials les rectificacions en l’import de l’IVA suportat no deduïble, conseqüència de la regularització derivada de la prorrata definitiva, inclosa la regularització per béns d’inversió.

L’IVA transferit no forma part de l’ingrés derivat de les operacions gravades per aquest impost o de l’import net obtingut en l’alienació o disposició por altra via en el cas de baixa en comptes d’actius no corrents.

Les regles sobre l’IVA suportat no deduïble són aplicables a qualsevol altre impost indirecte suportat en l’adquisició d’actius o serveis, que no sigui recuperable directament de la Hisenda Pública.

Les regles sobre l’IVA transferit són aplicables a qualsevol altre impost indirecte que gravi les operacions realitzades per l’entitat i que sigui rebut per compte de la Hisenda Pública. No obstant això, s’han de comptabilitzar com a despeses i per tant no han de reduir la xifra de negocis, aquells tributs que per a determinar la quota a ingressar prenguin com a referència la xifra de negocis o una altra magnitud relacionada, però el fet imposable dels quals no sigui l’operació per la qual es transmeten els actius o es presten els serveis.

15a. Impostos sobre beneficis

Els impostos sobre el benefici a què es refereix aquesta norma són aquells impostos directes que es liquiden a partir del resultat econòmic d’una entitat, calculat d’acord amb les normes fiscals aplicables.

Quan aquest càlcul no es realitzi en funció de les transaccions econòmiques reals, sinó mitjançant la utilització de signes, índexs i mòduls objectius, no s’ha d’aplicar la part d’aquesta norma que correspongui a l’impost diferit, sense perjudici que quan aquests procediments s’apliquin només de forma parcial en el càlcul de l’impost o en la determinació de les rendes, puguin sorgir actius o passius per impost diferit.

1. Actius i passius per impost corrent

L’impost corrent és la quantitat que satisfà l’entitat com a conseqüència de les liquidacions fiscals de l’impost o impostos sobre el benefici relatives a un exercici.

Les deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost, excloses les retencions i pagaments a compte, així com les pèrdues fiscals compensables d’exercicis anteriors i aplicades efectivament en aquest, donen lloc a un menor import de l’impost corrent. No obstant això, aquelles deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost que tinguin una naturalesa econòmica assimilable a les subvencions, es poden registrar d’acord amb allò disposat en l’apartat 4 d’aquesta norma i en la norma relativa a subvencions, donacions i llegats rebuts.

L’impost corrent corresponent a l’exercici present i als anteriors s’ha de reconèixer com un passiu en la mesura que estigui pendent de pagament. En cas contrari, si la quantitat ja pagada, corresponent a l’exercici present i als anteriors, excedeix de l’impost corrent per aquests exercicis, l’excés s’ha de reconèixer com un actiu.

2. Actius i passius per impost diferit

2.1. Diferències temporànies

Les diferències temporànies són aquelles derivades de la diferent valoració, comptable i fiscal, atribuïda als actius i passius de l’entitat, en la mesura que tinguin incidència en la càrrega fiscal futura.

La valoració fiscal d’un actiu o d’un passiu, anomenada base fiscal, és l’import atribuït a aquest element d’acord amb la legislació fiscal aplicable. Pot haver algun element que tingui base fiscal malgrat no tingui valor comptable i, per tant, no figuri reconegut en el balanç.

Aquestes diferències es produeixen:

a) Normalment per l’existència de diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable abans d’impostos, l’origen de les quals es troba en els diferents criteris temporals d’imputació emprats per a determinar ambdues magnituds i que, per tant, reverteixen en períodes subsegüents.

b) En altres casos, com:

– els ingressos i despeses registrats directament en el patrimoni net que no es computen en la base imposable, incloses les variacions de valor dels actius i passius, sempre que aquestes variacions difereixen de les atribuïdes a efectes fiscals; i

– en el reconeixement inicial d’un element si el seu valor comptable difereix de l’atribuït a efectes fiscals.

Les diferències temporànies es classifiquen en:

a) Diferències temporànies imposables, que són aquelles que donaran lloc a majors quantitats a pagar o menors quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs, normalment a mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius de què es deriven.

b) Diferències temporànies deduïbles, que són aquelles que donaran lloc a menors quantitats a pagar o majors quantitats a retornar per impostos en exercicis futurs, normalment a mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius de què es deriven.

2.2. Passius per impost diferit

En general, s’ha de reconèixer un passiu per impost diferit per totes les diferències temporànies imposables, a menys que aquestes hagin sorgit de:

a) El reconeixement inicial d’un actiu o passiu en una transacció que no va afectar ni al resultat comptable ni a la base imposable de l’impost.

b) Inversions en entitats dependents, associades i negocis conjunts, si la inversora pot controlar el moment de la reversió de la diferència i a més és probable que aquesta diferència no reverteixi en un futur previsible

2.3. Actius per impost diferit

D’acord amb el principi de prudència només s’han de reconèixer actius per impost diferit en la mesura que resulti probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs que permetin l’aplicació d’aquests actius.

Sempre que es compleixi la condició anterior, s’ha de reconèixer un actiu per impost diferit en els supòsits següents:

a) Per les diferències temporànies deduïbles;

b) Pel dret a compensar en exercicis posteriors les pèrdues fiscals;

c) Per les deduccions i altres avantatges fiscals no utilitzats, que quedin pendents d’aplicar fiscalment.

Sense perjudici de l’anterior, quan la diferència temporània deduïble hagi sorgit per inversions en entitats dependents, associades o negocis conjunts, només s’ha de reconèixer un actiu per impost diferit si s’espera que aquesta diferència reverteixi en un futur previsible i sigui probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs en quantia suficient.

En la data de tancament de cada exercici, l’entitat ha de reconsiderar els actius per impost diferit reconeguts i els que no hagi reconegut anteriorment. En aquell moment, l’entitat ha de donar de baixa un actiu reconegut anteriorment si ja no resulta probable la seva recuperació, o ha de registrar qualsevol actiu d’aquesta naturalesa no reconegut anteriorment, sempre que resulti probable que l’entitat disposi de guanys fiscals futurs en quantia suficient que permetin la seva aplicació.

3. Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit

Els actius i passius per impost corrent es valoren per les quantitats que s’espera pagar o recuperar de les autoritats fiscals, d’acord amb la normativa vigent o aprovada i pendent de publicació en la data de tancament de l’exercici.

Els actius i passius per impost diferit es valoren segons els tipus de gravamen esperats en el moment de la seva reversió, segons la normativa que estigui vigent o aprovada i pendent de publicació en la data de tancament de l’exercici, i d’acord amb la forma com racionalment es prevegi recuperar o pagar l’actiu o el passiu.

Si s’escau, la modificació de la legislació tributària –en especial la modificació dels tipus de gravamen– i l’evolució de la situació econòmica de l’entitat dóna lloc a la corresponent variació en l’import dels passius i actius per impost diferit.

Els actius i passius per impost diferit no han de ser descomptats.

4. Despesa (ingrés) per impost sobre beneficis

La despesa (ingrés) per impost sobre beneficis de l’exercici comprèn la part relativa a la despesa (ingrés) per l’impost corrent i la part corresponent a la despesa (ingrés) per l’impost diferit.

La despesa o l’ingrés per impost corrent es correspon amb la cancel·lació de les retencions i pagaments a compte així com amb el reconeixement dels passius i actius per impost corrent.

La despesa o l’ingrés per impost diferit es correspon amb el reconeixement i la cancel·lació dels passius i actius per impost diferit, així com, si s’escau, pel reconeixement i imputació al compte de resultats de l’ingrés directament imputat al patrimoni net que pugui resultar de la comptabilització d’aquelles deduccions i altres avantatges fiscals que tinguin la naturalesa econòmica de subvenció.

Tant la despesa o l’ingrés per import corrent com diferit, s’inscriuen en el compte de resultats. No obstant això, els actius i passius per impost corrent i diferit que es relacionin amb una transacció o succés que s’hagi reconegut directament en una partida del patrimoni net s’han de reconèixer amb càrrec o abonament a aquesta partida.

Quan la modificació de la legislació tributària o l’evolució de la situació econòmica de l’entitat hagin donat lloc a una variació en l’import dels passius i actius per impost diferit, aquests ajustaments constitueixen un ingrés o despesa, segons correspongui, per impost diferit, en el compte de resultats, excepte en la mesura que es relacionin amb partides que per aplicació de les normes d’aquest Pla de comptabilitat, hagueren de ser prèviament carregades o abonades directament a patrimoni net, cas en el qual s’imputen directament en aquest.

En el cas particular d’una entitat en què totes les diferències temporànies a l’inici i tancament de l’exercici hagin estat originades per diferències temporals entre la base imposable i el resultat comptable abans d’impostos, la despesa (ingrés) per impost diferit es pot valorar directament mitjançant la suma algebraica de les quantitats següents, cadascuna amb el signe que correspongui:

a) Els imports que resultin d’aplicar el tipus de gravamen apropiat a l’import de cadascuna de les diferències indicades, reconegudes o aplicades en l’exercici, i a les bases imposables negatives a compensar en exercicis posteriors, reconegudes o aplicades en l’exercici;

b) Els imports de les deduccions i altres avantatges fiscals pendents d’aplicar en exercicis posteriors, reconegudes o aplicades en l’exercici, així com, si s’escau, pel reconeixement i imputació al compte de resultats de l’ingrés directament imputat al patrimoni net que pugui resultar de la comptabilització d’aquelles deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l’impost que tinguin una naturalesa econòmica assimilable a les subvencions;

c) Els imports derivats de qualsevol ajustament valoratiu dels passius o actius per impost diferit, normalment per canvis en els tipus de gravamen o de les circumstàncies que afecten l’eliminació o reconeixement posteriors de tals passius o actius.

16a. Ingressos per vendes i prestació de serveis

1. Aspectes comuns

Els ingressos procedents de la venda de béns i de la prestació de serveis es valoren pel valor raonable de la contrapartida, rebuda o per rebre que, llevat evidència en contra, és el preu acordat per a aquests béns o serveis, deduït l’import de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars que l’entitat pugui concedir, així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits. No obstant això, s’hi poden incloure els interessos incorporats als crèdits comercials amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

Els impostos que graven les operacions de venda de béns i prestació de serveis que l’entitat ha de repercutir a tercers com l’impost sobre el valor afegit i els impostos especials, així com les quantitats rebudes per compte de tercers, no formen part dels ingressos.

Els crèdits per operacions de les activitats es valoren d’acord amb allò disposat en la norma relativa a actius financers.

No s’ha de reconèixer cap ingrés per la permuta de béns o serveis, per operacions de tràfic, de naturalesa i valor similars.

Amb la finalitat de comptabilitzar els ingressos atenent al fons econòmic de les operacions, pot succeir que els components identificables d’una mateixa transacció s’hagin de reconèixer aplicant criteris diversos, com una venda de béns i els serveis annexos; a l’inrevés, transaccions diferents però lligades entre sí s’han de tractar comptablement de forma conjunta.

Quan hi hagi dubtes relatius al cobrament d’un import reconegut prèviament com a ingressos per venda o prestació de serveis, la quantitat el cobrament de la qual s’estimi com a improbable s’ha de registrar com una despesa per correcció de valor per deteriorament i no com un menor ingrés.

2. Ingressos per vendes

Només s’han de comptabilitzar els ingressos procedents de la venda de béns quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

a) L’entitat ha transferit al comprador els riscos i beneficis significatius inherents a la propietat dels béns, amb independència de la seva transmissió jurídica. Es presumeix que no s’ha produït la citada transferència, quan el comprador posseeixi el dret de vendre els béns a l’entitat, i aquesta l’obligació de recomprar-los pel preu de venda inicial més la rendibilitat normal que obtindria un prestamista.

b) L’entitat no manté la gestió corrent dels béns venuts, en un grau associat normalment amb la seva propietat, ni reté el seu control efectiu.

c) L’import dels ingressos es pot valorar amb fiabilitat.

d) És probable que l’entitat rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de la transacció, i

e) Els costos incorreguts o a incórrer en la transacció poden ser valorats amb fiabilitat.

3. Ingressos per prestació de serveis

Els ingressos per prestació de serveis s’han de reconèixer quan el resultat de la transacció pugui ser estimat amb fiabilitat, considerant per a això el percentatge de realització del servei en la data de tancament de l’exercici.

En conseqüència, només s’han de comptabilitzar els ingressos procedents de prestació de serveis quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

a) L’import dels ingressos es pot valorar amb fiabilitat.

b) És probable que l’entitat rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de la transacció.

c) El grau de realització de la transacció, en la data de tancament de l’exercici, pot ser valorat amb fiabilitat, i

d) Els costos ja incorreguts en la prestació, així com els que queden per incórrer fins a completar-la, poden ser valorats amb fiabilitat.

L’entitat ha de revisar i, si és necessari, modificar les estimacions de l’ingrés per rebre, a mesura que el servei es va prestant. La necessitat d’aquestes revisions no indica, necessàriament, que el desenllaç o resultat de l’operació de prestació de serveis no pugui ser estimat amb fiabilitat.

Quan el resultat d’una transacció que impliqui la prestació de serveis no pugui ser estimat de forma fiable, s’han de reconèixer ingressos, només en la quantia que les despeses reconegudes es considerin recuperables.

17a. Provisions i contingències

1. Reconeixement

L’entitat ha de reconèixer com a provisions els passius que, tot i complir la definició i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, resultin indeterminats respecte del seu import o de la data en què es cancel·laran. Les provisions poden venir determinades per una disposició legal, contractual o per una obligació implícita o tàcita. En aquest darrer cas, el seu naixement se situa en l’expectativa vàlida creada per l’entitat davant de tercers, d’assumpció d’una obligació per part de l’entitat.

En la memòria dels comptes anuals s’ha d’informar sobre les contingències que tingui l’entitat relacionades amb obligacions diferents a les esmentades en el paràgraf anterior.

2. Valoració

D’acord amb la informació disponible en cada moment, les provisions es valoren, en la data de tancament de l’exercici, pel valor actual de la millor estimació possible de l’import necessari per a cancel·lar o transferir a un tercer l’obligació, i s’han de registrar els ajustaments que sorgeixin per l’actualització de la provisió com una despesa financera conforme es vagin meritant. Quan es tracti de provisions amb venciment inferior o igual a un any, i l’efecte financer no sigui significatiu, no és necessari efectuar cap tipus de descompte.

La compensació a rebre d’un tercer en el moment de liquidar l’obligació, no suposa una minoració de l’import del deute, sense perjudici del reconeixement en l’actiu de l’entitat del corresponent dret de cobrament, sempre que no hi hagi dubtes que aquest reemborsament serà percebut. L’import pel qual es registra l’esmentat actiu no pot excedir de l’import de l’obligació registrada comptablement. Només quan hi hagi un vincle legal o contractual, pel qual s’hagi exterioritzat part del risc, i en virtut del qual l’entitat no estigui obligada a respondre, s’ha de tenir en compte per a estimar l’import pel qual, si s’escau, ha de figurar la provisió.

18a. Subvencions, donacions i llegats rebuts

1. Reconeixement

Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables es comptabilitzen inicialment, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i s’han de reconèixer en el compte de resultats com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat, d’acord amb els criteris que es detallen en l’apartat 3 d’aquesta norma.

No obstant el que s’indica en el paràgraf anterior, les subvencions, donacions i llegats no reintegrables rebuts directament per incrementar el fons dotacional o el fons social de l’entitat, o per a compensar dèficits d’exercicis anteriors, no constitueixen ingressos, i s’han de registrar directament en els fons propis, independentment del tipus de subvenció, donació o llegat de què es tracti. En aquest cas, no és aplicable el que s’indica en l’apartat 3 d’aquesta norma.

Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables es registren com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables. A aquests efectes, es considera no reintegrable quan hi ha un acord individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l’entitat, s’han complert les condicions establertes per a la seva concessió i no hi ha dubtes raonables sobre la recepció de la subvenció, donació o llegat.

2. Valoració

Les subvencions, donacions i llegats de caràcter monetari es valoren pel valor raonable de l’import concedit, i les de caràcter no monetari o en espècie es valoren pel valor raonable del bé rebut, referenciats ambdós valors al moment del seu reconeixement.

3. Criteris d’imputació a resultats

La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables s’efectua atenent a la seva finalitat.

En aquest sentit, el criteri d’imputació a resultats d’una subvenció, donació o llegat de caràcter monetari ha de ser el mateix que l’aplicat a una altra subvenció, donació o llegat rebut en espècie, quan es refereixin a l’adquisició del mateix tipus d’actiu o a la cancel·lació del mateix tipus de passiu.

A efectes de la seva imputació en el compte de resultats, cal distingir entre els següents tipus de subvencions, donacions i llegats:

a) Quan es concedeixen per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar els dèficits d’explotació: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es concedeixen, llevat si es destinen a finançar dèficits d’explotació d’exercicis futurs, cas en el qual s’imputaran en aquests exercicis.

b) Quan es concedeixen per a finançar despeses específiques: s’imputen com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses que estiguin finançant.

c) Quan es concedeixen per a adquirir actius o cancel·lar passius, es poden distingir els següents casos:

Actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s’imputen com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en aquest període per als elements esmentats o, si s’escau, quan es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

Existències que no s’obtinguin com a conseqüència d’un ràpel comercial: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

Actius financers: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.

Cancel·lació de deutes: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es produeix aquesta cancel·lació, llevat quan s’atorguen en relació amb un finançament específic, cas en el qual la imputació es realitza en funció de l’element finançat.

d) Els imports monetaris que es reben sense assignació a una finalitat específica s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es reconeixen.

Es consideren en tot cas de naturalesa irreversible les correccions valoratives per deteriorament dels elements en la part en què aquests elements han estat finançats gratuïtament.

19a. Negocis conjunts

1. Àmbit d’aplicació

Un negoci conjunt és una activitat econòmica controlada conjuntament per dues o més persones físiques o jurídiques. A aquests efectes, control conjunt és un acord estatutari o contractual en virtut del qual dues o més persones, que seran anomenades “partícips” en aquesta norma, convenen compartir el poder de dirigir les polítiques financera i d’explotació sobre una activitat econòmica amb la finalitat d’obtenir beneficis econòmics, de tal manera que les decisions estratègiques, tant financeres com d’explotació, relatives a l’activitat requereixen el consentiment unànime de tots els partícips.

2. Categories de negocis conjunts

Els negocis conjunts poden ser:

a) Negocis conjunts que no es manifesten a través de la constitució d’una entitat ni l’establiment d’una estructura financera independent dels partícips, com són les unions temporals d’empreses i les comunitats de béns, i entre les que es distingeixen:

a1) Explotacions controlades de forma conjunta: activitats que impliquen l’ús d’actius i altres recursos propietat dels partícips.

a2) Actius controlats de forma conjunta: actius que són propietat o estan controlats conjuntament pels partícips.

b) Negocis conjunts que es manifesten a través de la constitució d’una persona jurídica independent o entitats controlades de forma conjunta.

2.1. Explotacions i actius controlats de forma conjunta

El partícip en una explotació o en actius controlats de forma conjunta ha de registrar en el seu balanç la part proporcional que li correspongui, en funció del seu percentatge de participació, dels actius controlats conjuntament i dels passius incorreguts conjuntament, així com els actius afectes a l’explotació conjunta que estiguin sota el seu control i els passius incorreguts com a conseqüència del negoci conjunt.

Així mateix ha de reconèixer en el seu compte de resultats la part que li correspongui dels ingressos generats i de les despeses incorregudes pel negoci conjunt, així com les despeses incorregudes en relació amb la seva participació en el negoci conjunt, i que d’acord amb allò disposat en aquest Pla de comptabilitat hagin de ser imputats al compte de resultats.

En l’estat de canvis en el patrimoni net i en l’estat de fluxos d’efectiu del partícip ha d’estar integrada igualment la part proporcional dels imports de les partides del negoci conjunt que li correspongui, en funció del percentatge de participació establert en els acords assolits.

S’han d’eliminar els resultats no realitzats que puguin haver-hi per transaccions entre el partícip i el negoci conjunt, en proporció a la participació que correspongui al partícip. També han de ser eliminats els imports d’actius, passius, ingressos, despeses i fluxos d’efectiu recíprocs.

Si el negoci conjunt elabora estats financers a efectes del control de la seva gestió, es pot operar integrant-los en els comptes anuals individuals dels partícips en funció del percentatge de participació i sense perjudici que calgui registrar-se conforme a allò previst en l’article 28 del Codi de Comerç. Aquesta integració es realitza un cop feta la homogeneïtzació temporal necessària, en funció de la data de tancament i de l’exercici econòmic del partícip, la homogeneïtzació valorativa en el cas que el negoci conjunt hagi utilitzat criteris valoratius diferents dels utilitzats pel partícip, i les conciliacions i reclassificacions de partides necessàries.

2.2. Entitats controlades de forma conjunta

El partícip ha de registrar la seva participació en una entitat controlada de forma conjunta d’acord amb allò previst respecte de les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades en l’apartat 2.3 de la norma relativa a actius financers.

20a. Operacions entre entitats del grup

Aquesta norma és d’aplicació a les operacions realitzades entre entitats del mateix grup, tal i com aquestes queden definides en la norma 12a. d’elaboració dels comptes anuals.

Les operacions entre entitats del mateix grup, amb independència del grau de vinculació entre les entitats del grup participants, s’han de comptabilitzar d’acord amb les normes generals.

En conseqüència, amb caràcter general, els elements objecte de la transacció s’han de comptabilitzar en el moment inicial pel preu acordat, si equival al seu valor raonable. Si s’escau, si el preu acordat en una operació diferís del seu valor raonable, la diferència s’ha de registrar tenint en compte la realitat econòmica de l’operació. La valoració posterior s’ha de realitzar segons el que estableixin les normes corresponents.

21a. Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables

Quan es produeix un canvi de criteri comptable, que només procedeix d’acord amb allò establert en el principi d’uniformitat, s’aplica de forma retroactiva i el seu efecte es calcula des de l’exercici més antic del que es disposi d’informació.

L’ingrés o despesa corresponent a exercicis anteriors que es derivi d’aquesta aplicació motiva, en l’exercici en què es produeix el canvi de criteri, l’ajustament corresponent per l’efecte acumulat de les variacions dels actius i passius, el qual s’ha d’imputar directament en el patrimoni net, en concret, en una partida de reserves llevat que afecti a una despesa o un ingrés que es va imputar en els exercicis previs directament en una altra partida del patrimoni net. Així mateix, s’han de modificar les xifres afectades en la informació comparativa dels exercicis als quals afecta el canvi de criteri comptable.

En l’esmena d’errors relatius a exercicis anteriors són d’aplicació les mateixes regles que per als canvis de criteris comptables. A aquests efectes, s’entén per errors les omissions o inexactituds en els comptes anuals d’exercicis anteriors per no haver utilitzat, o no haver-ho fet adequadament, informació fiable que estava disponible quan es van formular i que l’entitat podria haver obtingut i tingut en compte en la formulació d’aquests comptes.

No obstant això, s’han de qualificar com a canvis en estimacions comptables aquells ajustaments en el valor comptable d’actius o de passius, o en l’import del consum futur d’un actiu, que siguin conseqüència de la obtenció d’informació addicional, d’una major experiència o del coneixement de nous fets. El canvi d’estimacions comptables s’aplica de forma prospectiva i el seu efecte s’imputa, segons la naturalesa de l’operació que es tracti, com a ingrés o despesa en el compte de resultats de l’exercici o, quan pertoqui, directament al patrimoni net. L’eventual efecte sobre exercicis futurs s’ha d’anar imputant en el transcurs d’ells.

Sempre que es produeixen canvis de criteri comptable o esmena d’errors relatius a exercicis anteriors s’ha d’incorporar la corresponent informació en la memòria dels comptes anuals.

Així mateix, s’ha d’informar en la memòria dels canvis en estimacions comptables que hagin produït efectes significatius en l’exercici actual, o que els hagin de produir en exercicis posteriors.

22a. Fets posteriors al tancament de l’exercici

Els fets posteriors que posin de manifest condicions que ja hi havia al tancament de l’exercici, s’han de tenir en compte per a la formulació dels comptes anuals. Aquests fets posteriors motiven en els comptes anuals, en funció de la seva naturalesa, un ajustament, informació en la memòria o ambdues coses.

Els fets posteriors al tancament de l’exercici que posin de manifest condicions que no hi havia al tancament, no suposen un ajustament en els comptes anuals. No obstant això, quan els fets siguin de tal importància que si no se’n facilités informació es podria distorsionar la capacitat d’avaluació dels usuaris dels comptes anuals, s’ha d’incloure en la memòria informació respecte de la naturalesa del fet posterior conjuntament amb una estimació del seu efecte o, si s’escau, una manifestació sobre la impossibilitat de realitzar aquesta estimació.

En tot cas, en la formulació dels comptes anuals s’ha de tenir en compte tota aquella informació que pugui afectar a l’aplicació del principi d’entitat en funcionament. En conseqüència, els comptes anuals no s’han de formular sobre la base d’aquest principi si els gestors, fins i tot quan sigui amb posterioritat al tancament de l’exercici, determinen què tenen la intenció de liquidar l’entitat o de cessar en la seva activitat o que no hi ha una alternativa més realista que fer-ho.

TERCERA PART

COMPTES ANUALS

I. NORMES D’ELABORACIÓ DELS COMPTES ANUALS

1a. Documents que integren els comptes anuals

Els comptes anuals comprenen el balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Aquests documents formen una unitat i han de ser redactats de conformitat amb allò previst en la normativa sobre fundacions i associacions i en aquest Pla de comptabilitat d’entitats sense ànim de lucre, en particular, sobre la base del Marc Conceptual de la Comptabilitat i amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat. En tot allò que no hi sigui previst, cal aplicar supletòriament allò establert en el Codi de Comerç, en el Pla general de comptabilitat, aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre i en el Pla general de comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses, aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre.

L’elaboració de l’estat de fluxos d’efectiu és potestativa per a les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda.

2a. Formulació dels comptes anuals

1. Els comptes anuals s’elaboren amb una periodicitat de dotze mesos, llevat en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici o dissolució.

2. Els comptes anuals han de ser formulats per l’òrgan competent, el qual respon de la seva veracitat, i han de ser tancats en la data que estableixin els estatuts o, si no n’hi ha cap previsió, el 31 de desembre.

3. El balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria han d’estar identificats, amb indicació de forma clara i en cadascun d’aquests documents de la seva denominació, de l’entitat a què corresponen i de l’exercici al qual es refereixen.

4. Els comptes anuals s’elaboren expressant els seus valors en euros.

3a. Estructura dels comptes anuals

S’estableixen tres tipus graduals de models de comptes anuals, d’acord amb el menor o major grau de detall d’informació que contenen, per a les entitats de dimensió reduïda, de dimensió mitjana i de dimensió gran. Aquests models s’anomenen, respectivament, simplificat, abreujat i normal.

Només poden utilitzar el model simplificat per formular els comptes anuals aquelles entitats classificades com de dimensió reduïda, que són aquelles en les quals, en la data de tancament de l’exercici i durant dos exercicis consecutius, hi concorren almenys dues de les tres circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides de l’actiu no superi el milió d’euros. A aquest efecte, s’entén per actiu el total que figura en el balanç.

b) Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris, tal com està definit en la norma 10a. d’elaboració dels comptes anuals, no superi els dos milions d’euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici, tal com es determina en la norma 11a. d’elaboració dels comptes anuals, no sigui superior a deu.

Les entitats susceptibles de formular els comptes anuals mitjançant el model simplificat poden optar, si ho prefereixen, per fer-ho mitjançant els models abreujat o normal.

Poden utilitzar el model abreujat per formular els comptes anuals aquelles entitats classificades com de dimensió mitjana, que són aquelles en les quals, en la data de tancament de l’exercici i durant dos exercicis consecutius, hi concorren almenys dues de les tres circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros. A aquest efecte, s’entén per actiu el total que figura en el balanç.

b) Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris, tal com està definit en la norma 10a. d’elaboració dels comptes anuals, no superi els cinc milions set-cents mil euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici, tal com es determina en la norma 11a. d’elaboració dels comptes anuals, no sigui superior a cinquanta.

Les entitats susceptibles de formular els comptes anuals mitjançant el model abreujat poden optar, si ho prefereixen, per fer-ho mitjançant el model normal.

El model normal s’ha d’utilitzar per formular els comptes anuals d’aquelles entitats que, en la data de tancament de l’exercici i durant dos exercicis consecutius, superin els límits d’almenys dues de les circumstàncies que s’acaben d’expressar.

Quan una entitat, en la data de tancament d’un exercici, deixi de complir dues de les circumstàncies establertes per a poder formular comptes anuals amb un determinat model, o bé passi a complir-les, aquestes situacions produiran efectes si es repeteixen durant dos exercicis consecutius. D’altra banda, en relació amb el primer exercici des de la constitució o fusió, aquestes entitats poden formular comptes anuals amb els models simplificat o abreujat, si al tancament d’aquest exercici compleixen dues de les circumstàncies exigides per poder fer-ho.

Si l’entitat forma part d’un grup en els termes descrits en la norma 12a. d’elaboració dels comptes anuals d’aquest Pla, per a la quantificació dels imports s’ha de tenir en compte la suma de l’actiu, de l’import del volum anual d’ingressos ordinaris i del nombre mitjà de treballadors del conjunt de les entitats que conformen el grup.

En el cas que l’entitat formi part d’un grup d’entitats que formuli o hauria d’haver formulat comptes anuals consolidats, no pot ser considerada de dimensió mitjana ni reduïda, independentment de les xifres de l’actiu, d’ingressos ordinaris i de treballadors i, per tant, ha d’utilitzar el model normal de comptes anuals.

No coincideixen el nombre de paràgrafs

4a. Normes comunes al balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu
Sense perjudici del que disposin les normes particulars, el balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu, es formulen tenint en compte les regles següents:
1. En cada partida han de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca, les corresponents a l’exercici immediatament anterior. A aquests efectes, quan les unes i les altres no siguin comparables, bé per haver-se produït una modificació en l’estructura, o bé per un canvi de criteri comptable o esmena d’error, s’ha d’adaptar l’exercici precedent, a efectes de la seva presentació en l’exercici a què es refereixen els comptes anuals, i s’ha d’informar d’aquesta circumstància detalladament en la memòria.
2. No hi han de figurar les partides a les quals no correspongui cap import en l’exercici ni en el precedent.
3. No es pot modificar l’estructura d’un exercici a un altre, llevat de casos excepcionals que s’han d’indicar en la memòria.
4. Es poden afegir noves partides a les previstes en els models de comptes anuals recollits en aquest Pla de comptabilitat, sempre que el seu contingut no estigui previst en les ja existents.
5. Es pot fer una subdivisió més detallada de les partides que apareixen en els diferents models de comptes anuals.
6. Es poden agrupar les partides precedides de números àrabs en el balanç i en l’estat de canvis en el patrimoni net, o de lletres en el compte de resultats i en l’estat de fluxos d’efectiu, únicament si representen un import irrellevant per a mostrar la imatge fidel o si s’afavoreix la claredat.
7. Quan pertoqui, cada partida ha de contenir una referència creuada a la informació corresponent dintre de la memòria.
8. Els crèdits i deutes amb entitats del grup i associades, així com els seus ingressos i despeses derivats, han de figurar en les partides corresponents, amb separació de les que no corresponguin a entitats del grup o associades, respectivament. En qualsevol cas, en les partides relatives a entitats associades també s’inclouen les relacions amb entitats multigrup.
9. Les entitats que participin en un o diversos negocis conjunts que no tinguin personalitat jurídica (unions temporals d’empreses, comunitats de béns, etc.) han de presentar aquesta informació, segons allò disposat en la norma de registre i valoració relativa a negocis conjunts, integrant en cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en què participen, i informant sobre el seu desglossament en la memòria.

5a. Balanç

El balanç, que comprèn, amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’entitat, es formula tenint en compte que:

1. La classificació entre partides corrents i no corrents es realitza d’acord amb els criteris següents:

a) L’actiu corrent comprèn:

– Els actius vinculats al cicle normal d’explotació que l’entitat espera vendre, consumir o realitzar en el seu transcurs. Amb caràcter general, el cicle normal d’explotació no excedeix d’un any.

– Aquells actius, diferents dels esmentats en el punt anterior, el venciment, alienació o realització dels quals s’espera que es produeixi en el curt termini, és a dir, en el termini màxim d’un any, comptat a partir de la data de tancament de l’exercici. En conseqüència, els actius financers no corrents s’han de reclassificar en corrents en la part que correspongui.

– Els actius financers classificats com a mantinguts per a negociar, llevat els derivats financers el termini de liquidació dels quals sigui superior a un any.

– L’efectiu i altres actius líquids equivalents, la utilització dels quals no estigui restringida, per a ser intercanviats o usats per a cancel·lar un passiu almenys dins de l’any següent a la data de tancament de l’exercici.

La resta d’elements de l’actiu s’han de classificar com a no corrents.

b) El passiu corrent comprèn:

– Les obligacions vinculades al cicle normal d’explotació assenyalat en la lletra anterior que l’entitat espera liquidar en el seu transcurs.

– Les obligacions el venciment o extinció de les quals s’espera que es produeixi en el curt termini, és a dir, en el termini màxim d’un any, a comptar a partir de la data de tancament de l’exercici; en particular, aquelles obligacions per a les quals l’entitat no disposi d’un dret incondicional a diferir-ne el pagament en aquest termini. En conseqüència, els passius no corrents s’han de reclassificar en corrents en la part que correspongui.

– Els passius financers classificats com a mantinguts per a negociar, llevat els derivats financers el termini de liquidació dels quals sigui superior a un any.

La resta d’elements del passiu s’han de classificar com a no corrents.

2. Un actiu financer i un passiu financer es poden presentar en el balanç pel seu import net sempre que es donin simultàniament les condicions següents:

a) Que l’entitat tingui en aquell moment, el dret exigible de compensar els imports reconeguts, i

b) Que l’entitat tingui la intenció de liquidar les quantitats pel net o de realitzar l’actiu i cancel·lar el passiu simultàniament.

Les mateixes condicions han de concórrer per a que l’entitat pugui presentar pel seu import net els actius per impostos i els passius per impostos.

Sense perjudici de l’anterior, si es produeix una transferència d’un actiu financer que no compleixi les condicions per a la seva baixa del balanç segons allò disposat en la norma de registre i valoració que regula els actius financers, el passiu financer associat que es reconegui no es pot compensar amb l’actiu financer relacionat.

3. Les correccions valoratives per deteriorament i les amortitzacions acumulades, minoren la partida de l’actiu en què figuri l’element patrimonial corresponent.

4. Els terrenys o construccions que l’entitat destini a l’obtenció d’ingressos per arrendament o posseeixi amb la finalitat d’obtenir plusvàlues a través de la seva alienació, fora del curs ordinari de les seves operacions, s’han d’incloure en l’epígraf A.III. “Inversions immobiliàries” de l’actiu.

5. En el cas que l’entitat tingui existències de producció de cicle superior a un any, les partides de l’epígraf B.II. de l’actiu “3. Productes en curs” i “4. Productes acabats” del model normal de balanç, s’han de desglossar per a recollir separadament les de cicle curt i les de cicle llarg de producció.

6. Quan l’entitat tingui crèdits per vendes i prestacions de serveis amb venciment superior a un any, aquesta partida de l’epígraf B.III. de l’actiu del model normal de balanç, s’ha de desglossar per a recollir separadament els crèdits a llarg termini i a curt termini. Aquest desglossament, en els models abreujat i simplificat s’ha de recollir en l’epígraf B.II.

7. Els fundadors i socis per desemborsaments pendents han de figurar en la partida A-1.I.2 “Fons dotacionals o fons socials pendents de desemborsar”.

8. Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables que estiguin pendents d’imputar a resultats, formen part del patrimoni net de l’entitat i es registren en la subagrupació de “Subvencions, donacions i llegats rebuts”. Per altra banda, les subvencions, donacions i llegats no reintegrables destinats a compensar els resultats negatius d’exercicis anteriors formen part del patrimoni net, dintre dels fons propis, i es registren en l’epígraf d’Altres aportacions”.

9. Quan l’entitat tingui deutes amb proveïdors o beneficiaris amb venciment superior a un any, la partida corresponent del passiu, s’ha de desglossar per a recollir separadament els corresponents a llarg termini i a curt termini.

10. L’entitat, si escau, ha de presentar en el balanç, de forma separada de la resta d’actius i passius, els actius no corrents mantinguts per a la venda i els actius corresponents a un grup alienable d’elements mantinguts per a la venda; i els passius que formin part d’un grup alienable d’elements mantinguts per a la venda. Aquests actius i passius no es poden compensar, ni es poden presentar com un únic import.

6a. Compte de resultats

El compte de resultats recull l’excedent, positiu o negatiu, format pels ingressos i les despeses de l’exercici, llevat quan escaigui la seva imputació directa al patrimoni net d’acord amb allò previst en les normes de registre i valoració. El compte de resultats s’ha de formular tenint en compte que:

1. Els ingressos i despeses es classifiquen d’acord amb la seva naturalesa.

2. L’import corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos d’explotació es reflecteix en el compte de resultats pel seu import net de devolucions i descomptes.

3. Les partides “Treballs realitzats per altres entitats”, en el model normal, i “Aprovisionaments”, en els models abreujat i simplificat, recullen els imports corresponents a activitats realitzades per altres entitats en el procés productiu.

4. Les subvencions, donacions i llegats rebuts que financen actius o despeses del cicle normal d’explotació es reflecteixen en la partida “Ingressos de les activitats”, mentre que les subvencions, donacions i llegats que financen actius de l’immobilitzat intangible, material o inversions immobiliàries, s’imputen a resultats, d’acord amb la norma de registre i valoració corresponent, a través de la partida “Subvencions, donacions i llegats traspassats al resultat”. Les subvencions, donacions i llegats concedits per a cancel·lar deutes i les que s’atorguin sense una finalitat específica, s’han d’imputar igualment a la partida “Subvencions, donacions i llegats traspassats al resultat”.

5. La partida “Excessos de provisions” recull les reversions de provisions en l’exercici, amb l’excepció de les corresponents al personal que es reflecteixen en la partida “Despeses de personal” i les derivades d’operacions de les activitats que es reflecteixen en la partida “Altres despeses d’explotació”.

6. Els ingressos i despeses originats pels instruments de cobertura que, d’acord amb el que es disposa en les normes de registre i valoració, s’hagin d’imputar al compte de resultats, han de figurar en la partida de despeses o ingressos, respectivament, que genera la partida coberta, i se n’ha d’informar detalladament en la memòria.

7. Si s’escau, les despeses associades a una reestructuració es registren en les partides corresponents atenent a la seva naturalesa i se n’ha d’informar en la memòria dels comptes anuals.

8. En la partida 16 del model normal “Variació de valor raonable en instruments financers” es reflecteixen els canvis en el valor raonable dels instruments financers en els termes recollits en la norma de registre i valoració relativa a instruments financers. L’import dels interessos meritats calculats segons el mètode de tipus d’interès efectiu, així com el dels dividends meritats a cobrar, es pot imputar en les partides que correspongui segons la seva naturalesa.

7a. Estat de canvis en el patrimoni net

A) Entitats de dimensió gran

Per a les entitats de dimensió gran, l’estat de canvis en el patrimoni net té dues parts.

1. La primera, anomenada “Estat d’ingressos i despeses reconegudes”, recull els canvis en el patrimoni net derivats de:

a) L’excedent de l’exercici del compte de resultats.

b) Els ingressos i despeses que, segons allò requerit per les normes de registre i valoració, s’hagin d’imputar directament al patrimoni net de l’entitat.

c) Les transferències realitzades al compte de resultats segons allò disposat per aquest Pla de comptabilitat.

Aquest document, es formula tenint en compte que els imports relatius als ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net i les transferències al compte de resultats es registren pel seu import brut, i es mostra en una partida separada el seu corresponent efecte impositiu.

2. La segona, anomenada “Estat total de canvis en el patrimoni net”, informa de tots els canvis haguts en el patrimoni net derivats de:

a) El saldo total dels ingressos i despeses reconeguts.

b) Les variacions originades en el patrimoni net per modificacions de fons dotacionals o fons socials i per les aportacions rebudes per a compensar pèrdues d’exercicis anteriors.

c) Les altres variacions que es produeixin en el patrimoni net.

d) També s’informa dels ajustaments al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables i correccions d’errors.

Quan s’adverteixi un error en l’exercici a què es refereixen els comptes anuals que correspongui a un exercici anterior al comparatiu, se n’ha d’informar en la memòria, i incloure el corresponent ajustament en l’epígraf A.II. de l’Estat total de canvis en el patrimoni net, de forma que el patrimoni inicial d’aquell exercici comparatiu ha de ser objecte de modificació per recollir la rectificació de l’error. En el supòsit que l’error correspongui a l’exercici comparatiu, aquest ajustament s’inclou en l’epígraf C.II. de l’Estat total de canvis en el patrimoni net.

Les mateixes regles s’apliquen respecte els canvis de criteri comptable.

Aquest document es formula tenint en compte que:

2.1. El resultat corresponent a un exercici es traspassa en l’exercici següent a la columna de resultats d’exercicis anteriors.

2.2. L’aplicació que en un exercici es realitza de l’excedent de l’exercici anterior, es reflecteix en l’epígraf que escaigui, per les aplicacions que suposin reclassificacions de partides de patrimoni net.

B) Entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda

En les entitats de dimensió mitjana i de dimensió reduïda, l’Estat de canvis en el patrimoni net informa de tots els canvis haguts en el patrimoni net derivats de:

a. L’excedent de l’exercici del compte de resultats.

b. Les variacions originades en el patrimoni net per modificacions de fons dotacionals o fons socials i per les aportacions rebudes per a compensar pèrdues d’exercicis anteriors .

c. Les altres variacions que es produeixin en el patrimoni net.

d. També s’informa dels ajustaments al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables i correccions d’errors.

Quan s’adverteixi un error en l’exercici a què es refereixen els comptes anuals que correspongui a un exercici anterior al comparatiu, se n’ha d’informar en la memòria, i incloure el corresponent ajustament en l’epígraf A.II. de l’Estat de canvis en el patrimoni net, de forma que el patrimoni inicial d’aquell exercici comparatiu ha de ser objecte de modificació per recollir la rectificació de l’error. En el supòsit que l’error correspongui a l’exercici comparatiu, aquest ajustament s’inclou en l’epígraf C.II. de l’Estat de canvis en el patrimoni net.

Les mateixes regles s’apliquen respecte els canvis de criteri comptable.

Aquest document es formula tenint en compte que:

1. El resultat corresponent a un exercici es traspassa en l’exercici següent a la columna d’excedents d’exercicis anteriors.

2. L’aplicació que en un exercici es realitza del resultat de l’exercici anterior, es reflecteix en l’epígraf que escaigui, per les aplicacions que suposin reclassificacions de partides de patrimoni net.

8a. Estat de fluxos d’efectiu

L’Estat de fluxos d’efectiu, que ha de ser elaborat obligatòriament per les entitats de dimensió gran, informa sobre l’origen i la utilització dels actius monetaris representatius d’efectiu i altres actius líquids equivalents, classificant els moviments per activitats i indicant la variació neta en l’exercici de la magnitud esmentada.

S’entén per efectiu i altres actius líquids equivalents els que com a tals figuren en l’epígraf B.VII de l’actiu del balanç, és a dir, la tresoreria dipositada en la caixa de l’entitat, els dipòsits bancaris a la vista i els instruments financers que siguin convertibles en efectiu i que en el moment de la seva adquisició, el seu venciment no fos superior a tres mesos, sempre que no hi hagi risc significatiu de canvis de valor i formin part de la política de gestió normal de la tresoreria de l’entitat.

Així mateix, als efectes de l’Estat de fluxos d’efectiu, es poden incloure com un component de l’efectiu els descoberts ocasionals quan formin part integrant de la gestió de l’efectiu de l’entitat.

Aquest document es formula tenint en compte que:

1. Fluxos d’efectiu procedents de les activitats d’explotació són fonamentalment els ocasionats per les activitats que constitueixin la principal font d’ingressos de l’entitat així com per altres activitats que no puguin ser qualificades com d’inversió o de finançament. La variació del lux d’efectiu ocasionada per aquestes activitats es mostra pel seu import net, a excepció dels fluxos d’efectiu corresponents a interessos, dividends percebuts i impostos sobre beneficis, dels quals se n’ha d’informar separadament.

A aquests efectes, el resultat de l’exercici abans d’impostos ha de ser objecte de correcció per a eliminar les despeses i ingressos que no hagin produït un moviment d’efectiu i incorporar les transaccions d’exercicis anteriors cobrades o pagades en l’actual, classificant separadament els conceptes següents:

a) Els ajustaments per a eliminar:

– Les correccions valoratives, com amortitzacions, pèrdues per deteriorament de valor, o resultats sorgits per l’aplicació del valor raonable, així com les variacions en les provisions.

– Les operacions que hagin de ser classificades com a activitats d’inversió o finançament, com a resultats per alienació d’immobilitzat o d’instruments financers.

– La remuneració d’actius financers i passius financers, els fluxos d’efectiu dels quals s’han de mostrar separadament conforme a allò previst en l’apartat c) següent.

El descompte de paper comercial, o l’acompte per qualsevol altre tipus d’acord, de l’import de les vendes s’ha de tractar als efectes de l’Estat de fluxos d’efectiu com un cobrament que s’ha avançat en el temps.

b) Els canvis en el capital corrent que tinguin el seu origen en una diferència en el temps entre el corrent real de béns i serveis de les activitats d’explotació i el seu corrent monetari.

c) Els fluxos d’efectiu per interessos, inclosos els comptabilitzats com a major valor dels actius, i per cobraments de dividends.

d) Els fluxos d’efectiu per impost sobre beneficis.

2. Fluxos d’efectiu per activitats d’inversió són els pagaments que tenen el seu origen en l’adquisició d’actius no corrents i altres actius no inclosos en l’efectiu i altres actius líquids equivalents, com immobilitzats intangibles, materials, inversions immobiliàries o inversions financeres, així com els cobraments procedents de la seva alienació o de la seva amortització al venciment.

3. Els fluxos d’efectiu per activitats de finançament comprenen els cobraments procedents de recursos concedits per entitats financeres o tercers, en forma de préstecs o altres instruments de finançament, així com els pagaments realitzats per la seva amortització o devolució.

4. Els cobraments i pagaments procedents d’actius financers, així com els corresponents als passius financers de rotació elevada es poden mostrar nets, sempre que s’informi d’això en la memòria. Es considera que el període de rotació és elevat quan el termini entre la data d’adquisició i la de venciment no superi sis mesos.

5. Els fluxos procedents de transaccions en moneda estrangera s’han de convertir a euros al tipus de canvi vigent en la data en què es va produir cada flux en qüestió, sense perjudici de poder utilitzar una mitjana ponderada representativa del tipus de canvi del període en aquells casos en què hi hagi un volum elevat de transaccions efectuades.

6. L’entitat ha d’informar de qualsevol import significatiu dels seus saldos d’efectiu i altres actius líquids equivalents a l’efectiu que no estiguin disponibles per a ser utilitzats.

7. Respecte de les transaccions no monetàries, en la memòria s’ha d’informar de les operacions d’inversió i finançament significatives que, per no haver originat cap variació d’efectiu, no hagin estat incloses en l’estat de fluxos d’efectiu (per exemple, adquisició d’un actiu mitjançant un arrendament financer).

En cas d’haver-hi una operació d’inversió que impliqui una contraprestació part en efectiu o actius líquids equivalents i part en altres elements, s’ha d’informar sobre la part no monetària independentment de la informació sobre l’activitat en efectiu o equivalents que s’hagi inclòs en l’estat de fluxos d’efectiu.

9a. Memòria

La memòria completa, amplia i comenta la informació inclosa en els altres documents que integren els comptes anuals. Es formula tenint en compte que:

1. El model de la memòria recull la informació mínima a omplir; no obstant això, en aquells casos en què la informació que es sol·licita no sigui significativa no s’han de complimentar els apartats corresponents.

2. Caldrà indicar qualsevol altra informació no inclosa en el model de la memòria que sigui necessària per a permetre el coneixement de la situació i activitat de l’entitat en l’exercici i per facilitar la comprensió dels comptes anuals objecte de presentació, amb la finalitat que aquests comptes reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat; en particular, s’hi ha d’incloure dades qualitatives corresponents a la situació de l’exercici anterior quan això sigui significatiu. Addicionalment, en la memòria s’hi ha d’incorporar qualsevol informació que altres normatives exigeixin incloure en aquest document dels comptes anuals.

3. La informació quantitativa requerida en la memòria s’ha de referir a l’exercici al qual corresponen els comptes anuals, així com a l’exercici anterior del que s’ofereix informació comparativa, llevat que específicament una norma comptable indiqui el contrari.

4. Allò establert en la memòria en relació amb les entitats associades s’ha d’en- tendre també referit a les entitats multigrup.

5. Allò establert en la nota 4 de la memòria s’ha d’adaptar per a la seva presentació, en tot cas, de manera sintètica i d’acord a l’exigència de claredat.

10a. Import del volum anual d’ingressos ordinaris.

L’import del volum anual d’ingressos ordinaris es determina per la suma de les partides 1, 4, 6, 10 i 14 que figuren al compte de resultats del model normal.

11a. Nombre mitjà de treballadors

Per a la determinació del nombre mitjà de treballadors es consideren totes aquelles persones que tinguin o hagin tingut alguna relació laboral amb l’entitat durant l’exercici, i se n’ha de fer una mitjana segons el temps durant el qual hagin prestat els seus serveis.

12a. Entitats del grup, multigrup i associades

A efectes de la presentació dels comptes anuals d’una entitat s’entén que una altra entitat forma part del grup quan ambdues estiguin vinculades per una relació de control, directa o indirecta, anàloga a la prevista en l’article 42 del Codi de Comerç per als grups de societats o quan les entitats estiguin controlades per qualsevol mitjà per una o vàries persones físiques o jurídiques, que actuïn conjuntament o es trobin sota direcció única per acords o clàusules estatutàries.

S’entén que una entitat és associada quan, sense que es tracti d’una entitat del grup, en el sentit assenyalat anteriorment, l’entitat o alguna o algunes de les entitats del grup en cas d’haver-n’hi, incloses les entitats o persones físiques dominants, exerceixin sobre aquesta entitat una influència significativa per tenir una participació en ella que, tot creant amb aquesta una vinculació duradora, estigui destinada a contribuir a la seva activitat.

En aquest sentit, s’entén que hi ha influència significativa en la gestió d’una altra entitat, quan es compleixin els dos requisits següents:

a) L’entitat o una o vàries entitats del grup, incloses les entitats o persones físiques dominants, participen en l’entitat, i

b) Es tingui el poder d’intervenir en les decisions de política financera i d’explotació de la participada, sense arribar a tenir-ne el control.

Així mateix, l’existència d’influència significativa es pot evidenciar a través de qualsevol de les vies següents:

1. Representació en el consell d’administració o òrgan equivalent de direcció de l’entitat participada;

2. Participació en els processos de fixació de polítiques;

3. Transaccions d’importància relativa amb la participada;

4. Intercanvi de personal directiu; o

5. Subministrament d’informació tècnica essencial.

Es presumeix, llevat prova en contrari, que hi ha una influència significativa quan l’entitat o una o vàries entitats del grup, incloses les entitats o persones físiques dominants, posseeixin, almenys, el 20 por 100 dels drets de vot d’una altra entitat.

S’entén per entitat multigrup aquella que estigui gestionada conjuntament per l’entitat o alguna o algunes de les entitats del grup, en cas d’existir-ne, incloses les entitats o persones físiques dominants, i un o varis tercers aliens al grup d’entitats.

13a. Estats financers intermedis

Els estats financers intermedis s’han de presentar amb la forma i els criteris establerts per als comptes anuals.

14a. Parts vinculades

1. Una part es considera vinculada a una altra quan una d’elles o un conjunt que actua en concert, exerceix o té la possibilitat d’exercir directament o indirecta o en virtut de pactes o acords, el control sobre una altra o una influència significativa en la presa de decisions financeres i d’explotació de l’altra.

2. En qualsevol cas es consideren parts vinculades:

a) Les entitats que tinguin la consideració d’entitat del grup, associada o multigrup, en el sentit indicat en l’anterior norma dotzena d’elaboració dels comptes anuals.

No obstant això, una entitat està exempta d’incloure la informació recollida en l’apartat de la memòria relatiu a les operacions amb parts vinculades, quan la primera estigui controlada o influïda de forma significativa per una Administració Pública estatal, autonòmica o local i l’altra entitat també estigui controlada o influïda de forma significativa per la mateixa Administració Pública, sempre que no hi hagi indicis d’una influència entre ambdues. S’entén que hi ha aquesta influència, entre altres casos, quan les operacions no es realitzin en condicions normals de mercat (llevat que aquestes condicions vinguin imposades per una regulació específica).

b) Les persones físiques que posseeixin directament o indirecta alguna participació en els drets de vot de l’entitat, o en l’entitat dominant de la mateixa, de manera que els permeti exercir sobre una o l’altra una influència significativa. S’hi inclouen també els familiars propers de les persones físiques citades.

c) El personal clau de l’entitat o de la seva dominant, entenent per aquest les persones físiques amb autoritat i responsabilitat sobre la planificació, direcció i control de les activitats de l’entitat, ja sigui directament o indirecta. S’hi inclouen també els familiars propers de les persones físiques esmentades.

d) Les entitats sobre les que qualsevol de les persones citades en les lletres b) i c) pugui exercir una influència significativa.

e) Les entitats que comparteixen algun membre de l’òrgan de govern o directiu amb l’entitat, llevat que aquest no exerceixi una influència significativa en les polítiques financera i d’explotació d’ambdues.

f) Les persones que tinguin la consideració de familiars propers del representant d’un membre de l’òrgan de govern de l’entitat, quan aquest membre sigui persona jurídica.

3. Als efectes d’aquesta norma, s’entén per familiars propers a aquells que podrien exercir influència en, o ser influïts per, aquella persona en les seves decisions relacionades amb l’entitat. Entre ells s’inclouen:

a) El cònjuge o persona amb anàloga relació d’afectivitat;

b) Els ascendents, descendents i germans i els respectius cònjuges o persones amb anàloga relació d’afectivitat;

c) Els ascendents, descendents i germans del cònjuge o persona amb anàloga relació d’afectivitat; i

d) Les persones al seu càrrec o a càrrec del cònjuge o persona amb anàloga relació d’afectivitat.

II. MODEL NORMAL DE COMPTES ANUALS

BALANÇ EXERCICI …

COMPTE DE RESULTATS EXERCICI …

* Amb signe positiu o negatiu, segons el saldo.

ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET EXERCICI …

A) ESTAT D’INGRESSOS I DESPESES RECONEGUTS EXERCICI …

* Amb signe positiu o negatiu, segons el saldo

B) ESTAT TOTAL DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET EXERCICI …

ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU EXERCICI …

MEMÒRIA

CONTINGUT DE LA MEMÒRIA NORMAL

1. Activitat de l’entitat

Aquest apartat ha de contenir:

a) Descripció específica de les activitats desenvolupades durant l’exercici i la forma com es gestionen.

b) Descripció específica dels ajuts atorgats, amb identificació concreta, en el cas de les persones jurídiques, dels receptors. Criteris i forma d’assegurar que satisfan l’interès general i que incorporen la perspectiva de gènere i de les dones en el seu atorgament.

c) Identificació dels convenis de col·laboració subscrits amb altres entitats, indicant l’impacte monetari i els drets i obligacions que se’n deriven per a la fundació o l’associació, i concretant de quina manera el compliment de cada conveni coadjuva al millor compliment de les finalitats estatutàries.

d) Informació sobre les persones usuàries o beneficiàries de les activitats descrites, tot indicant els criteris utilitzats per a la seva selecció, desglossant la informació per sexes i detallant l’impacte diferenciat d’aquestes activitats sobre homes i dones. En el cas d’ajuts, cal informar de la publicitat de la seva convocatòria i del seu resultat.

e) Informació sobre les accions dutes a terme per promoure condicions d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes durant l’any.

Es modifica per l’annex-1 del decret 125/2010, de 14 de setembre. Ref. DOGC-10250096-pdf.

2. Bases de presentació dels comptes anuals

1. Imatge fidel:

a) L’entitat ha de fer una declaració explícita que els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat, així com la veracitat dels fluxos incorporats en l’estat de fluxos d’efectiu.

b) Raons excepcionals per les quals, per a mostrar la imatge fidel, no s’han aplicat les disposicions legals en matèria comptable, amb indicació de la disposició legal no aplicada, i influència qualitativa i quantitativa per a cada exercici per al qual es presenta informació d’aquesta manera d’actuar sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

c) Informacions complementàries, amb indicació de la seva ubicació en la memòria, que calgui incloure quan l’aplicació de les disposicions legals no sigui suficient per presentar la imatge fidel.

2. Principis comptables no obligatoris aplicats.

3. Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa.

a) Sense perjudici del que s’indica en cada nota específica, en aquest apartat s’ha d’informar sobre els supòsits clau sobre el futur, així com altres dades rellevants sobre l’estimació de la incertesa en la data de tancament de l’exercici, sempre que portin associat un risc important que pugui suposar canvis significatius en el valor dels actius o dels passius en l’exercici següent. Respecte d’aquests actius i passius, s’ha d’incloure informació sobre la seva naturalesa i el seu valor comptable en la data de tancament.

b) S’ha d’indicar la naturalesa i l’import de qualsevol canvi en una estimació comptable que sigui significatiu i que afecti a l’exercici actual o que s’espera que pugui afectar als exercicis futurs. Quan no sigui possible realitzar una estimació de l’efecte en exercicis futurs, aquest fet s’ha d’indicar.

c) Quan l’òrgan de govern sigui conscient de l’existència d’incerteses importants, relatives a fets o condicions que puguin aportar dubtes significatius sobre la possibilitat que l’entitat segueixi funcionant normalment, les ha de detallar en aquest apartat. En el cas que els comptes anuals no s’elaborin d’acord amb el principi d’entitat en funcionament, aquest fet s’ha de revelar de forma explícita, així com les raons per les quals l’entitat no pugui ser considerada com una entitat en funcionament.

4. Comparació de la informació.

Aquest apartat ha d’incorporar la informació següent:

a) Raons excepcionals que justifiquen la modificació de l’estructura del balanç, del compte de resultats, de l’estat de canvis en el patrimoni net i de l’estat de fluxos d’efectiu de l’exercici anterior.

b) Explicació de les causes que impedeixen la comparació dels comptes anuals de l’exercici amb els del precedent.

c) Explicació de l’adaptació dels imports de l’exercici precedent per facilitar-ne la comparació i, en cas contrari, de les raons excepcionals que impossibiliten efectuar aquesta adaptació.

5. Agrupació de partides.

Aquest apartat ha d’informar del desglossament de les partides que han estat objecte d’agrupació al balanç, al compte de resultats, a l’estat de canvis en el patrimoni net o a l’estat de fluxos d’efectiu.

No cal presentar la informació anterior si la desagregació esmentada figura en altres apartats de la memòria.

6. Elements recollits en diverses partides.

Identificació dels elements patrimonials, amb el seu import, que estiguin registrats en dues o més partides del balanç, amb indicació d’aquestes partides i de l’import inclòs en cadascuna.

7. Canvis en criteris comptables.

Explicació detallada dels ajustaments per canvis en criteris comptables realitzats durant l’exercici. En particular, s’ha d’informar sobre:

a) Naturalesa i descripció del canvi produït i les raons per les quals el canvi permet una informació més fiable i rellevant.

b) Import de la correcció per a cadascuna de les partides que corresponguin dels documents que integren els comptes anuals, afectades en cadascun dels exercicis presentats a efectes comparatius, i

c) Si l’aplicació retroactiva és impracticable, s’ha d’informar d’aquest fet, de les circumstàncies que l’expliquen i des de quan s’ha aplicat el canvi en el criteri comptable.

Quan el canvi de criteri sigui degut a l’aplicació d’una nova norma, s’ha d’indicar i s’ha d’informar del seu efecte sobre exercicis futurs.

No cal incloure informació comparativa en aquest apartat.

8. Correcció d’errors.

Explicació detallada dels ajustaments per correcció d’errors realitzats en l’exercici. En particular, s’ha d’informar sobre:

a) Naturalesa de l’error i l’exercici o exercicis en què es va produir.

b) Import de la correcció per a cadascuna de les partides que corresponguin dels documents que integren els comptes anuals afectades en cadascun dels exercicis presentats a efectes comparatius, i

c) Si l’aplicació retroactiva és impracticable, s’ha d’informar sobre aquest fet, les circumstàncies que l’expliquen i des de quan s’ha corregit l’error.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

3. Aplicació de resultats

Informació sobre la proposta d’aplicació de l’excedent, en especial sobre la xifra que l’òrgan de govern ha acordat destinar a augmentar el saldo del compte de fons dotacional o de fons social i sobre la que ha acordat afectar al compliment de les disposicions legals aplicables, d’acord amb l’esquema següent:

En el cas que s’hagi acordat destinar algun import a augmentar el saldo del fons especial, d’acord amb la normativa aplicable i amb el títol de constitució del fons, cal informar sobre els criteris aplicats.

4. Normes de registre i valoració

S’han d’indicar els criteris comptables aplicats en relació amb les partides següents:

1. Immobilitzat intangible; indicant els criteris utilitzats de capitalització o activació, amortització i correccions valoratives per deteriorament.

Justificació de les circumstàncies que han portat a qualificar com a indefinida la vida útil d’un immobilitzat intangible.

Cal precisar els criteris de comptabilització dels drets sobre béns cedits en ús gratuïtament.

En particular, s’ha d’indicar de forma detallada el criteri de valoració seguit per a calcular el valor recuperable dels immobilitzats intangibles amb vida útil indefinida.

2. Béns integrants del patrimoni cultural; indicant els criteris sobre valoració, les correccions valoratives per deteriorament i la seva reversió, la comptabilització de costos que impliquin un major valor d’aquests béns i la determinació del cost dels treballs efectuats per l’entitat per als béns integrants del patrimoni cultural.

3. Immobilitzat material; indicant els criteris sobre amortització, correccions valoratives per deteriorament i la seva reversió, capitalització de despeses financeres, costos d’ampliació, modernització i millores, costos de desmantellament o retirada, així com els costos de rehabilitació del lloc on s’ubica un actiu i els criteris sobre la determinació del cost dels treballs efectuats per l’entitat per al seu immobilitzat.

4. S’ha d’assenyalar el criteri per a qualificar els terrenys i construccions com a inversions immobiliàries, especificant per a aquestes inversions els criteris assenyalats en l’apartat anterior.

5. Arrendaments; indicant els criteris de comptabilització de contractes d’arrendament financer i altres operacions de naturalesa similar.

6. Permutes; indicant el criteri seguit i la justificació de la seva aplicació, en particular, les circumstàncies que han portat a qualificar una permuta com de caràcter comercial.

7. Instruments financers; s’ha d’indicar:

a) Criteris emprats per a la qualificació i valoració de les diferents categories d’actius financers i passius financers, així com per al reconeixement de canvis de valor raonable.

b) Els criteris aplicats per a determinar l’existència d’evidència objectiva de deteriorament, així com el registre de la correcció de valor i la seva reversió i la baixa definitiva d’actius financers deteriorats. En particular, s’han de destacar els criteris utilitzats per a calcular les correccions valoratives relatives als deutors per activitats i altres comptes a cobrar. Així mateix, s’han d’indicar els criteris comptables aplicats als actius financers les condicions dels quals hagin estat renegociades i que, d’altra manera, estarien vençuts o deteriorats.

c) Criteris emprats per al registre de la baixa d’actius financers i passius financers.

d) Contractes de garanties financeres; indicant el criteri seguit tant en la valoració inicial com posterior.

e) Inversions en entitats del grup, multigrup i associades; s’ha d’informar sobre el criteri seguit en la valoració d’aquestes inversions, així com l’aplicat per a registrar les correccions valoratives per deteriorament.

f) Els criteris emprats en la determinació dels ingressos o despeses provinents de les diferents categories d’instruments financers: interessos, primes o descomptes, dividends, etc.

8. Cobertures comptables; indicant els criteris de valoració aplicats per l’entitat en les seves operacions de cobertura, distingint entre cobertures de valor raonable i de fluxos d’efectiu.

9. Existències; indicant els criteris de valoració i, en particular, precisant els se- guits sobre correccions valoratives per deteriorament i capitalització de despeses financeres.

10. Transaccions en moneda estrangera; indicant els criteris de valoració de les transaccions en moneda estrangera i criteris d’imputació de les diferències de canvi.

11. Impostos sobre beneficis; indicant els criteris utilitzats per al registre i valoració d’actius i passius per impost diferit.

12. Ingressos i despeses; indicant els criteris generals aplicats. En particular, en relació amb les prestacions de serveis realitzades per l’entitat s’han d’indi- car els criteris utilitzats per a la determinació dels ingressos; en concret, s’han d’assenyalar els mètodes emprats per a determinar el percentatge de realització en la prestació de serveis i s’ha d’informar en cas que la seva aplicació no hagi estat possible.

13. Provisions i contingències; indicant el criteri de valoració, així com, si s’escau, el tractament de les compensacions a rebre d’un tercer en el moment de liquidar l’obligació. En particular, en relació amb les provisions s’ha de realitzar una descripció general del mètode d’estimació i càlcul de cadascun dels riscos.

14. Elements patrimonials de naturalesa mediambiental, indicant:

a) Criteris de valoració, així com d’imputació a resultats dels imports destinats als fins mediambientals. En particular, s’ha d’indicar el criteri seguit per a considerar aquests imports com a despeses de l’exercici o com a major valor de l’actiu corresponent.

b) Descripció del mètode d’estimació i càlcul de les provisions derivades de l’impacte mediambiental.

15. Criteris emprats per al registre i valoració de les despeses de personal; en particular, els referits a compromisos per pensions.

16. Subvencions, donacions i llegats; indicant el criteri emprat per a la seva classificació i, si s’escau, la seva imputació a resultats.

17. Negocis conjunts; indicant els criteris seguits per l’entitat per a integrar en els seus comptes anuals els saldos corresponents al negoci conjunt en què participi.

18. Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades.

19. Actius no corrents mantinguts per a la venda; s’han d’indicar els criteris seguits per a qualificar i valorar aquests actius o grups d’elements com a mantinguts per a la venda, inclosos els passius associats.

5. Immobilitzat material

1. Anàlisi i justificació del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents amortitzacions acumulades i correccions valoratives per deteriorament acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant les aportacions no dineràries, així com les que siguin degudes a ampliacions o millores, amb el detall dels immobilitzats concrets que han causat aquest increment i el mètode de valoració quan es derivin d’aportacions no dineràries.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos a altres partides; en particular a actius no corrents mantinguts per a la venda.

e) Sortides, baixes o reduccions, amb el detall dels immobilitzats concrets que han causat aquest decrement..

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Amortitzacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

h) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, inclosos com a major valor dels actius, especificant les circumstàncies que s’han tingut en compte per a la seva valoració.

b) Vides útils o coeficients d’amortització utilitzats per classes d’elements, així com els mètodes d’amortització emprats, informant de l’amortització de l’exercici i l’acumulada que correspongui a cada element significatiu d’aquest epígraf.

c) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimació que afectin a valors residuals, als costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, vides útils i mètodes d’amortització.

d) Característiques de les inversions en immobilitzat material adquirides a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Característiques de les inversions en immobilitzat material situades fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

f) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

g) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un immobilitzat material individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa de l’immobilitzat material.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament.

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau, i

– Si el mètode emprat fos el valor en ús, s’han d’assenyalar els tipus d’actualització utilitzats en les estimacions actuals i en les anteriors, una descripció de les hipòtesis clau sobre les que s’han basat les projeccions de fluxos d’efectiu i de com s’han determinat els seus valors, el període que abasta la projecció dels fluxos d’efectiu i la seva taxa de creixement a partir del cinquè any.

h) Respecte les pèrdues i reversions per deteriorament agregades de les quals no es revela la informació assenyalada en la lletra anterior, les principals classes d’immobilitzats afectats per les pèrdues i reversions per deteriorament i els principals successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i la reversió d’aquestes correccions valoratives per deteriorament.

i) S’ha d’informar de l’import de les compensacions de tercers que s’incloguin en el resultat de l’exercici per elements d’immobilitzat material el valor dels quals s’hagi deteriorat, s’hagin perdut o s’hagin retirat.

j) Característiques de l’immobilitzat material no afecte directament a les activitats, indicant el seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

k) Import i característiques dels béns totalment amortitzats en ús, distingint entre construccions i resta d’elements.

l) Béns afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

m) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb l’immobilitzat material, indicant també l’import d’aquests actius.

n) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

o) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti a béns de l’immobilitzat material com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

p) Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar sobre béns de l’immobilitzat material.

q) En el cas d’immobles, s’ha d’indicar de forma separada el valor de la construcció i del terreny.

r) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans d’elements de l’immobilitzat material.

Es modifica per l’annex-1 del decret 125/2010, de 14 de setembre. Ref. DOGC-10250096-pdf.

6. Inversions immobiliàries

A més de la informació requerida en la nota anterior, s’han de descriure els immobles classificats com a inversions immobiliàries, i s’ha d’informar de:

1. Tipus d’inversions immobiliàries i destinació que se’ls doni.

2. Ingressos provinents d’aquestes inversions així com les despeses per a la seva explotació; s’han de diferenciar les inversions que generen ingressos de les que no ho fan.

3. L’existència i l’import de les restriccions a la realització d’inversions immobiliàries, al cobrament dels ingressos derivats d’elles o dels recursos obtinguts per la seva alienació o disposició per altres mitjans, i

4. Obligacions contractuals per a l’adquisició, construcció o desenvolupament d’inversions immobiliàries o per a reparacions, manteniment o millores.

7. Béns del patrimoni cultural

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents correccions valoratives per deteriorament acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant les aportacions no dineràries, així com les que siguin degudes a ampliacions o millores.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos d’altres partides.

e) Sortides, baixes o reduccions.

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, inclosos com a major valor dels actius, especificant les circumstàncies que s’han tingut en compte per a la seva valoració.

b) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimació que afectin a valors residuals i als costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació.

c) Característiques de les inversions en béns del patrimoni cultural adquirits a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

d) Característiques de les inversions en béns del patrimoni cultural situats fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

f) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un bé individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa del bé.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament, i

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau.

g) S’ha d’informar de l’import de les compensacions de tercers que s’incloguin en el resultat de l’exercici per béns del patrimoni cultural el valor dels quals s’hagi deteriorat, s’hagin perdut o s’hagin retirat.

h) Característiques dels béns del patrimoni cultural no afectes directament a les activitats, indicant el seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

i) Béns afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

j) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb els béns del patrimoni cultural, indicant també l’import d’aquests actius.

k) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

l) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti a béns del patrimoni cultural com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

m) Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar sobre béns del patrimoni cultural.

n) En el cas d’immobles, s’ha d’indicar de forma separada el valor de la construcció i del terreny.

o) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans de béns del patrimoni cultural.

8. Immobilitzat intangible

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents amortitzacions acumulades i correccions valoratives per deteriorament de valor acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant els actius generats internament i els adquirits mitjançant aportacions no dineràries.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos d’altres partides, en particular a actius no corrents mantinguts per a la venda.

e) Sortides, baixes o reduccions.

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Amortitzacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

h) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Actius afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

b) Vides útils o coeficients d’amortització utilitzats per classes d’elements, així com els mètodes d’amortització emprats, informant de l’amortització de l’exercici i l’acumulada que correspongui a cada element significatiu d’aquest epígraf.

c) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimacions que afecten valors residuals, vides útils i mètodes d’amortització.

d) Característiques de les inversions en immobilitzat intangible adquirides a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Característiques de les inversions en immobilitzat intangible els drets de les quals es puguin exercitar fora del territori de Catalunya o estiguin relacionades amb inversions situades fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

f) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

g) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un immobilitzat intangible individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa de l’immobilitzat intangible.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament.

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau, i

– Si el mètode emprat fos el valor en ús, s’han d’assenyalar els tipus d’actualització utilitzats en les estimacions actuals i en les anteriors, una descripció de les hipòtesis clau sobre les quals s’han basat les projeccions de fluxos d’efectiu i de com s’han determinat els seus valors, el període que abasta la projecció dels fluxos d’efectiu i la seva taxa de creixement a partir del cinquè any.

h) Respecte les pèrdues i reversions per deteriorament agregades de les quals no es revela la informació assenyalada en la lletra anterior, les principals classes d’immobilitzats afectats per les pèrdues i reversions per deteriorament i els principals successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i la reversió d’aquestes correccions valoratives per deteriorament.

i) Característiques de l’immobilitzat intangible no afecte directament a les activitats, indicant el seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

j) Pel que fa als béns cedits en ús gratuïtament a l’entitat, cal indicar-ne les característiques i l’import que s’hi ha assignat.

k) Import i característiques dels immobilitzats intangibles totalment amortitzats en ús.

l) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb l’immobilitzat intangible, indicant també l’import d’aquests actius.

m) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

n) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans d’elements de l’immobilitzat intangible.

o) L’import agregat dels desemborsaments per recerca i desenvolupament que s’hagin reconegut com a despeses durant l’exercici, així com la justificació de les circumstàncies que suporten la capitalització de despeses de recerca i desenvolupament.

p) S’han de detallar els immobilitzats amb vida útil indefinida, assenyalant el seu import, naturalesa i les raons sobre les que es recolza l’estimació d’aquesta vida útil indefinida.

q) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti l’immobilitzat intangible com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

9. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

La informació que es requereix a continuació per a les operacions d’arrendament, també s’ha de subministrar quan l’entitat realitzi altres operacions de naturalesa similar.

9.1. Arrendaments financers

1. Els arrendadors han d’informar de:

a) Una conciliació entre la inversió bruta total en els arrendaments classificats com a financers (assenyalant, si s’escau, l’opció de compra) i el seu valor actual al tancament de l’exercici. S’ha d’informar, a més, dels cobraments mínims a rebre per aquests arrendaments i del seu valor actual, en cadascun dels terminis següents:

– Fins a un any;

– Entre un i cinc anys;

– Més de cinc anys.

b) Una conciliació entre l’import total dels contractes d’arrendament financer al principi i al final de l’exercici.

c) Una descripció general dels acords significatius d’arrendament financer.

d) Els ingressos financers no meritats i el criteri de distribució del component financer de l’operació.

e) L’import de les quotes contingents reconegudes com a ingressos de l’exercici.

f) La correcció de valor per deteriorament que cobreixin les insolvències per quantitats derivades de l’arrendament pendents de cobrament.

2. Els arrendataris han d’informar de:

a) Per a cada classe d’actius, l’import pel qual s’ha reconegut inicialment l’actiu, indicant si aquest import correspon al valor raonable de l’actiu o, si s’escau, al valor actual dels pagaments mínims a realitzar.

b) Una conciliació entre l’import total dels pagaments futurs mínims per arrendament (assenyalant, si s’escau, l’opció de compra) i el seu valor actual al tancament de l’exercici. S’ha d’informar a més dels pagaments mínims per arrendament i del seu valor actual, en cadascun dels terminis següents:

– Fins a un any;

– Entre un i cinc anys;

– Més de cinc anys.

c) L’import de les quotes contingents reconegudes com a despesa de l’exercici. d) L’import total dels pagaments futurs mínims que s’esperen rebre, al tancament de l’exercici, per subarrendaments financers no cancel·lables.

e) Una descripció general dels acords significatius d’arrendament financer, on s’ha d’informar de:

– les bases per a la determinació de qualsevol quota de caràcter contingent que s’hagi pactat.

– l’existència i, si s’escau, els terminis de renovació dels contractes, així com de les opcions de compra i les clàusules d’actualització o esglaonament de preus, i

– les restriccions imposades a l’entitat en virtut dels contractes d’arrendament, com són les que es refereixin a l‘endeutament addicional o a nous contractes d’arrendament.

f) Als actius que sorgeixin d’aquests contractes, els és d’aplicació la informació a incloure en la memòria corresponent a la seva naturalesa, establerta en les notes anteriors, relatives a immobilitzat material, inversions immobiliàries i intangible.

9.2. Arrendaments operatius

1. Els arrendadors han d’informar de:

a) Les quotes d’arrendaments operatius reconegudes com a ingressos de l’exercici.

b) Una descripció dels béns i dels acords significatius d’arrendament.

c) L’import de les quotes contingents reconegudes com a ingressos de l’exercici.

2. Els arrendataris han d’informar de:

a) Les quotes d’arrendaments i subarrendaments operatius reconegudes com a despeses i ingressos de l’exercici, diferenciant entre: imports dels pagaments mínims per arrendament, quotes contingents i quotes de subarrendament.

b) Una descripció dels acords significatius d’arrendament, on s’ha d’informar de:

– les bases per a la determinació de qualsevol quota de caràcter contingent que s’hagi pactat.

– l’existència i, si s’escau, els terminis de renovació dels contractes, així com de les opcions de compra i les clàusules d’actualització o esglaonament de preus, i

– les restriccions imposades a l’entitat en virtut dels contractes d’arrendament, com són les que es refereixin a l’endeutament addicional o a nous contractes d’arrendament.

10. Instruments financers

10.1. Consideracions generals

La informació requerida en els apartats següents és d’aplicació als instruments financers inclosos en l’abast de la norma de registre i valoració desena.

A efectes de presentació de la informació en la memòria, certa informació s’ha de subministrar per classes d’instruments financers. Aquestes classes s’han de definir prenent en consideració la naturalesa dels instruments financers i les categories establertes en la norma de registre i valoració desena. S’ha d’informar sobre les classes definides per l’entitat.

10.2. Informació sobre la rellevància dels instruments financers en la situació financera i en els resultats de l’entitat

10.2.1. Informació relacionada amb el balanç

a) Categories d’actius financers i passius financers

S’ha de revelar el valor en llibres de cadascuna de les categories d’actius financers i passius financers assenyalades en la norma de registre i valoració desena, d’acord amb l’estructura següent.

a.1) Actius financers, llevat de les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades.

a.2) Passius financers.

b) Actius financers i passius financers mantinguts per a negociar

S’ha d’informar sobre l’import de la variació en el valor raonable, durant l’exercici i l’acumulada des de la seva designació, i s’ha d’indicar el mètode emprat per a realitzar aquest càlcul.

Respecte dels instruments financers derivats, diferents dels que es qualifiquen com a instruments de cobertura, s’ha d’informar sobre la naturalesa dels instruments i les condicions importants que puguin afectar l’import, el calendari i la certesa dels fluxos d’efectiu futurs.

c) Reclassificacions

Si d’acord amb allò establert en la norma de registre i valoració desena, s’hagués desclassificat un actiu financer de forma que aquest actiu passi a valorar-se al cost o al cost amortitzat, en comptes de valorar-se al valor raonable, o viceversa, s’ha d’informar sobre els imports d’aquesta reclassificació per cada categoria d’actius financers i se n’ha d’incloure una justificació.

d) Classificació per venciments

Per als actius financers i passius financers que tinguin un venciment determinat o determinable, s’ha d’informar sobre els imports que vencin en cadascun dels cinc anys següents al tancament de l’exercici i de la resta fins al seu últim venciment. Aquestes indicacions han de figurar separadament per a cadascuna de les partides d’actius financers i passius financers conforme al model de balanç.

e) Transferències d’actius financers

Quan l’entitat hagi realitzat cessions d’actius financers de manera que una part d’aquests actius o la seva totalitat no compleixi les condiciones per a la baixa del balanç, assenyalades en l’apartat 2.9 de la norma de registre i valoració relativa a instruments financers, ha de proporcionar la informació següent agrupada per classes d’actius:

– La naturalesa dels actius cedits.

– La naturalesa dels riscos i beneficis inherents a la propietat als quals l’entitat és exposada.

– El valor en llibres dels actius cedits i els passius associats, que l’entitat mantingui registrats, i

– Quan l’entitat reconegui els actius en funció de la seva implicació continuada, el valor en llibres dels actius que figuraven inicialment en el balanç, el valor en llibres dels actius que l’entitat continua reconeixent i el valor en llibres dels passius associats.

f) Actius cedits i acceptats en garantia

S’ha d’informar del valor en llibres dels actius financers lliurats com a garantia, de la classe a què pertanyen, així com dels terminis i condicions relacionats amb aquesta operació de garantia.

Si l’entitat manté actius de tercers en garantia, siguin financers o no, dels quals pugui disposar malgrat que no s’hagi produït l’impagament, ha d’informar sobre:

– El valor raonable de l’actiu rebut en garantia.

– El valor raonable de qualsevol actiu rebut en garantia del qual l’entitat hagi disposat i si té l’obligació de tornar-lo o no, i

– Els terminis i condicions relatius a l’ús, per part de l’entitat, dels actius rebuts en garantia.

g) Correccions per deteriorament del valor originades pel risc de crèdit

S’ha de presentar, per a cada classe d’actius financers, una anàlisi del moviment dels comptes correctors representatius de les pèrdues per deteriorament originades pel risc de crèdit.

h) Impagament i incompliment de condicions contractuals

En relació amb els préstecs pendents de pagament al tancament de l’exercici, s’ha d’informar de:

– Els detalls de qualsevol impagament del principal o interessos que s’hagi produït durant l’exercici.

– El valor en llibres en la data de tancament de l’exercici d’aquells préstecs en què s’hagi produït un incompliment per impagament, i

– Si l’impagament ha estat esmenat o s’han renegociat les condicions del préstec abans de la data de formulació dels comptes anuals.

Si durant l’exercici s’ha produït un incompliment contractual diferent de l’impagament i sempre que aquest fet atorgui al prestamista el dret a reclamar el pagament avançat, s’ha de subministrar una informació similar a la descrita, llevat que l’incompliment s’hagi esmenat o les seves condicions s’hagin renegociat abans de la data de tancament de l’exercici.

10.2.2. Informació relacionada amb el compte de resultats i el patrimoni net

S’ha d’informar de:

a) les pèrdues o guanys nets procedents de les diferents categories d’instruments financers definides en la norma de registre i valoració desena.

b) els ingressos i despeses financers calculats per aplicació del mètode del tipus d’interès efectiu.

c) l’import de les correccions valoratives per deteriorament per a cada classe d’actius financers, així com l’import de qualsevol ingrés financer imputat en el compte de resultats relacionat amb aquests actius.

10.2.3. Altra informació a incloure en la memòria

10.2.3.1 Comptabilitat de cobertures

L’entitat ha d’incloure, per classes de cobertura comptable, una descripció detallada de les operacions de cobertura que realitzi, dels instruments financers designats com a instruments de cobertura, així com dels seus valors raonables en la data de tancament de l’exercici i de la naturalesa dels riscos que han estat coberts. En particular, s’ha de justificar que es compleixen els requisits exigits en la norma de registre i valoració relativa a instruments financers.

Addicionalment, en les cobertures de fluxos d’efectiu, l’entitat ha d’informar sobre:

a) Els exercicis en els quals s’espera que es produeixin els fluxos d’efectiu i els exercicis en els quals s’espera que afectin el compte de resultats.

b) L’import reconegut en el patrimoni net durant l’exercici i l’import que ha estat imputat al compte de resultats des del patrimoni net, detallant els imports inclosos en cada partida del compte de resultats.

c) L’import que s’hagi reduït del patrimoni net durant l’exercici i s’hagi inclòs en la valoració inicial del preu d’adquisició o del valor en llibres d’un actiu o passiu no financer, quan la partida coberta sigui una transacció prevista altament probable, i

d) Totes les transaccions previstes per a les quals prèviament s’hagi aplicat comptabilitat de cobertures, però que no s’espera que succeeixin.

En les cobertures de valor raonable també s’ha d’informar sobre l’import de les pèrdues o guanys de l’instrument de cobertura i de les pèrdues o guanys de la partida coberta atribuïbles al risc cobert.

10.2.3.2 Valor raonable

L’entitat ha de revelar el valor raonable de cada classe d’instruments financers i l’ha de comparar amb el seu valor en llibres corresponent.

No és necessari revelar el valor raonable en els supòsits següents:

a) Quan el valor en llibres constitueixi una aproximació acceptable del valor raonable; per exemple, en el cas dels crèdits i dèbits per activitats a curt termini.

b) Quan es tracti d’instruments de patrimoni no cotitzats en un mercat actiu i els derivats que tinguin a aquests instruments per subjacent, que, segons allò establert en la norma de registre i valoració desena, es valorin pel seu cost.

En aquest cas, l’entitat ha de revelar aquest fet i ha de descriure l’instrument financer, el seu valor en llibres i l’explicació de les causes que impedeixen la determinació fiable del seu valor raonable. Igualment, s’ha d’informar sobre si l’entitat té o no la intenció d’alienar-lo i en quin moment.

En el cas de baixa del balanç de l’instrument financer durant l’exercici, s’ha de revelar aquest fet, així com el valor en llibres i l’import de la pèrdua o guany reconegut en el moment de la baixa.

També s’ha d’indicar si el valor raonable dels actius financers i passius financers es determina, en la seva totalitat o en part, agafant com a referència els preus cotitzats en mercats actius o s’estima utilitzant una tècnica de valoració. En aquest darrer cas s’han d’assenyalar les hipòtesis i metodologies considerades en l’estimació del valor raonable per a cada classe d’actius financers i passius financers.

L’entitat ha de revelar el fet que els valors raonables registrats o sobre els que s’ha informat en la memòria es determinen, totalment o parcial, utilitzant tècniques de valoració fonamentades en hipòtesis que no es recolzen en condicions de mercat en el mateix instrument ni en dades de mercat observables que estiguin disponibles. Quan el valor raonable s’hagi determinat segons allò disposat en aquest paràgraf, s’ha d’informar de l’import total de la variació de valor raonable imputat al compte de resultats de l’exercici.

10.2.3.3 Entitats del grup, multigrup i associades

S’ha de detallar la informació sobre les entitats del grup, multigrup i associades, incloent:

a) Denominació, domicili i forma jurídica de les entitats del grup, especificant per a cadascuna d’elles:

– Activitats que exerceixen.

– Fracció de capital i dels drets de vot que es posseeix directament i indirecta, distingint entre ambdós conceptes.

– Import del capital, reserves, altres partides del patrimoni net i resultat del darrer exercici.

– Valor segons llibres de la participació en capital.

– Dividends rebuts en l’exercici.

– Indicació de si les accions cotitzen o no en Borsa i, si s’escau, cotització mitjana de l’últim trimestre de l’exercici i cotització al tancament de l’exercici.

b) La mateixa informació que la del punt anterior respecte de les entitats multigrup, associades, aquelles en què tot i posseir-ne més del 20% del capital, l’entitat no exerceix influència significativa. Així mateix, s’ha d’informar sobre les contingències en què s’hagi incorregut en relació amb aquestes entitats. Si l’entitat exerceix influència significativa sobre una altra posseint-ne un percentatge inferior al 20% del capital o si, tot i posseir-ne més del 20% no s’exerceix influència significativa, s’han d’explicar les circumstàncies que afecten aquestes relacions.

c) S’han de detallar les adquisicions realitzades durant l’exercici que hagin portat a qualificar a una entitat com a dependent, indicant-se la fracció de capital i el percentatge de drets de vot adquirits.

d) Import de les correccions valoratives per deteriorament registrades en les diferents participacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades. Així mateix s’ha d’informar, si s’escau, sobre les dotacions i reversions de les correccions valoratives per deteriorament carregades i abonades, respectivament, contra la partida del patrimoni net que reculli els ajustaments valoratius, en els termes indicats en la norma de registre i valoració.

e) El resultat derivat de l’alienació o disposició per un altre mitjà, d’inversions en entitats del grup, multigrup i associades.

10.2.3.4 Usuaris i altres deutors

Desglossament de la partida B.III de l’actiu del balanç, “Usuaris, patrocinadors i deutors de les activitats i altres comptes a cobrar”, amb indicació del moviment que hi ha hagut durant l’exercici i amb especificació del saldo inicial, els augments, les disminucions i el saldo final per a usuaris, patrocinadors i altres deutors de les activitats de l’entitat.

10.2.3.5 Altre tipus d’informació

S’ha d’incloure informació sobre:

a) Els compromisos ferms de compra d’actius financers i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

b) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti els actius financers, com ara: litigis, embargaments, etc.

c) L’import disponible en les línies de descompte, així com les pòlisses de crèdit concedides a l’entitat amb els seus límits respectius, precisant la part disposada.

d) L’import dels deutes amb garantia real, amb indicació de la seva forma i naturalesa.

11. Existències

S’ha d’informar sobre:

a) Les circumstàncies que han motivat les correccions valoratives per deteriorament de les existències i, si s’escau, la reversió d’aquestes correccions, reconegudes en l’exercici, així com el seu import.

b) L’import de les despeses financeres capitalitzades durant l’exercici en les existències de cicle de producció superior a un any, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

c) Compromisos ferms de compra i venda, així com informació sobre contractes de futur o d’opcions relatius a existències.

d) Limitacions en la disponibilitat de les existències per garanties, pignoracions, fiances i altres raons anàlogues, indicant les partides a què afecten, el seu import i projecció temporal.

e) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti a la titularitat, disponibilitat o valoració de les existències, com ara litigis, assegurances, embargaments, etc.

12. Moneda estrangera

L’entitat ha de revelar la informació següent:

a) L’import corresponent a compres, vendes i serveis rebuts en moneda estrangera.

b) L’import de les diferències de canvi reconegudes en el resultat de l’exercici per classes d’instruments financers, presentant per separat les que provenen de transaccions que s’han liquidat al llarg del període de les que estan vives o pendents de venciment a la data de tancament de l’exercici.

13. Fons propis

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquesta agrupació, amb indicació dels orígens dels augments i les causes de les disminucions, com també els saldos inicials i finals.

2. Informació sobre:

– Desemborsaments pendents, si n’hi ha, com també la data en què s’han de fer efectius.

– Aportacions no dineràries, amb indicació dels criteris de valoració utilitzats.

– Aportacions rebudes per compensar pèrdues d’exercicis anteriors, amb indicació dels criteris de valoració utilitzats.

– Moviments dels fons especials (constitució, ampliacions, reduccions i extinció)

14. Subvencions, donacions i llegats

S’ha d’informar sobre:

1. L’import i les característiques de les subvencions, donacions i llegats rebuts que figuren en el balanç, així com els reflectits en el compte de resultats, amb distinció dels vinculats directament amb les activitats de l’entitat i dels rebuts amb caràcter de capital.

2. Anàlisi del moviment de les partides del balanç corresponent, amb indicació del saldo inicial i final com també dels augments i les disminucions. En particular s’ha d’informar sobre els imports rebuts i, si s’escau, tornats.

3. Informació sobre l’origen de les subvencions, donacions i llegats, amb especificació de si es reben del sector públic o del privat, i indicació, pel que fa a les primeres, de quin ens les concedeix i de si l’atorgant és la Generalitat de Catalunya o es tracta d’altres administracions públiques. En el cas que l’entitat atorgant sigui la Generalitat de Catalunya, cal concretar quin ha estat el departament o organisme vinculat que ha atorgat la subvenció o ajut. Si prové d’una altra administració pública, cal especificar l’ens concret atorgant. En qualsevol cas, cal especificar la finalitat per la qual ha estat rebuda o acceptada la subvenció, donació o llegat.

4. Informació sobre el compliment o no de les condicions associades a les subvencions, donacions i llegats.

5. Detall dels béns o les activitats, segons pertoqui, finançats amb les subvencions, donacions i llegats.

Es modifica per l’annex-1 del decret 125/2010, de 14 de setembre. Ref. DOGC-10250096-pdf.

15. Situació fiscal

15.1. Impostos sobre beneficis

Explicació de la diferència que hi hagi entre l’import net dels ingressos i despeses de l’exercici i la base imposable (resultat fiscal). Amb aquesta finalitat, s’ha d’incloure la conciliació següent, tenint en compte que aquelles diferències entre aquestes magnituds que no s’identifiquin com a temporànies d’acord amb la norma de registre i valoració, s’han de qualificar com a diferències permanents.

CONCILIACIÓ DE L’IMPORT NET D’INGRESSOS I DESPESES DE L’EXERCICI AMB LA BASE IMPOSABLE DE L’IMPOST SOBRE BENEFICIS

Explicació i conciliació numèrica entre la despesa/ingrés per impostos sobre beneficis i el resultat de multiplicar els tipus de gravamen aplicables al total d’ingressos i despeses reconeguts, diferenciant el saldo del compte de resultats.

A més, s’ha d’indicar la informació següent:

a) Desglossament de la despesa o ingrés per impostos sobre beneficis, diferenciant l’impost corrent i la variació d’impostos diferits, que s’imputa al resultat del compte de resultats, així com l’imputat directament al patrimoni net, diferenciant el que afecti a cada epígraf de l’estat d’ingressos i despeses reconeguts.

b) En relació amb els impostos diferits, s’ha de desglossar aquesta diferència, distingint entre actius (diferències temporànies, crèdits per bases imposables negatives i altres crèdits) i passius (diferències temporànies).

c) L’import i termini d’aplicació de diferències temporànies deduïbles, bases imposables negatives i altres crèdits fiscals, quan no s’hagi registrat en el balanç l’actiu per impost diferit corresponent.

d) L’import de les diferències temporànies imposables per inversions en entitats dependents, associades i negocis conjunts quan no s’hagi registrat en el balanç el passiu per impost diferit corresponent, en els termes assenyalats en la norma de registre i valoració.

e) L’import dels actius per impost diferit, indicant la naturalesa de l’evidència utilitzada per al seu reconeixement, inclosa, si s’escau, la planificació fiscal, quan la realització de l’actiu depèn de guanys futurs superiors als que corresponen a la reversió de les diferències temporànies imposables, o quan l’entitat hagi experimentat una pèrdua, sigui en el present exercici o en l’anterior.

f) Naturalesa, import i compromisos adquirits en relació amb els incentius fiscals aplicats durant l’exercici, com ara beneficis, deduccions i determinades diferències permanents, així com els pendents de deduir. En particular, s’ha d’informar sobre incentius fiscals objecte de periodificació, assenyalant l’import imputat a l‘exercici i el que resta per imputar.

g) S’han d’identificar la resta de diferències permanents assenyalant el seu import i naturalesa.

h) Canvis en els tipus impositius aplicables respecte als de l’exercici anterior. S’ha d’indicar l’efecte en els impostos diferits registrats en exercicis anteriors.

i) Informació relativa a les provisions derivades de l’impost sobre beneficis així com sobre les contingències de caràcter fiscal i sobre esdeveniments posteriors al tancament que suposin una modificació de la normativa fiscal que afecta els actius i passius fiscals registrats. En particular, s’ha d’informar dels exercicis pendents de comprovació.

j) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu en relació amb la situació fiscal.

15.2. Altres tributs

S’ha d’informar sobre qualsevol circumstància de caràcter significatiu en relació amb altres tributs; en particular qualsevol contingència de caràcter fiscal, així com els exercicis pendents de comprovació.

16. Ingressos i Despeses

1. Import de les despeses derivades del funcionament de l’òrgan de govern de l’entitat, amb indicació de l’import de cada partida del compte de resultats que afecta l’esmentat concepte.

2. Desglossament de la partida 2 del compte de resultats, “Ajuts concedits i altres despeses”, amb indicació dels reintegraments produïts i amb distinció de les activitats.

Desglossament de la partida 5 del compte de resultats, “Aprovisionaments”. Cal detallar els imports corresponents al consum de béns destinats a les activitats i al consum de primeres matèries i altres matèries consumibles, i distingir entre compres i variació d’existències.

Desglossament de la partida 7.b del compte de resultats, “Càrregues socials”, amb distinció entre aportacions i dotacions per a pensions i altres càrregues socials.

Desglossament de la partida 8.c del compte de resultats, “Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions de les activitats”, amb distinció entre variació de provisions d’existències, variació de provisions per a insolvències i pèrdues de crèdits incobrables i variació de provisions per a altres operacions de les activitats.

3. L’import de la venda de béns i prestació de serveis produïts per permuta de béns no monetaris i serveis.

4. Els resultats originats fora de l’activitat normal de l’entitat inclosos en la partida “Altres resultats”.

5. Informació sobre:

– Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboracions amb indicació de les activitats a les quals es destinen i, si escau, les condicions a què estan subjectes.

– Transaccions efectuades amb entitats del grup i associades, amb especificació de les següents:

• Compres efectuades, devolucions de compres i ràpels.

• Vendes realitzades, devolucions de vendes i altres descomptes efectuats.

• Serveis rebuts i prestats.

• Interessos abonats i carregats.

• Dividends i altres beneficis rebuts.

17. Provisions i contingències

1. Per a cada provisió reconeguda en el balanç s’ha d’indicar:

a) Anàlisi del moviment de cada partida del balanç durant l’exercici, indicant:

– Saldo inicial.

– Dotacions.

– Aplicacions.

– Altres ajustaments realitzats.

– Saldo final.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

b) Informació de l’augment, durant l’exercici, en els saldos actualitzats al tipus de descompte per causa del pas del temps, així com l’efecte que hagi pogut tenir qualsevol canvi en el tipus de descompte.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

c) Una descripció de la naturalesa de l’obligació assumida.

d) Una descripció de les estimacions i procediments de càlcul aplicats per a la valoració dels imports corresponents, així com de les incerteses que puguin aparèixer en aquestes estimacions. Si s’escau, s’han de justificar els ajustaments que hagi calgut realitzar.

e) Indicació dels imports de qualsevol dret de reemborsament, assenyalant les quantitats que, si s’escau, s’hagin reconegut en l’actiu del balanç per aquests drets.

2. Llevat que sigui remota la sortida de recursos, per a cada tipus de contingència, s’ha d’indicar:

a) Una descripció breu de la seva naturalesa.

b) Evolució previsible, així com els factors dels quals depèn.

c) Una estimació quantificada dels possibles efectes en els estats financers i, en cas de no poder realitzar-se, informació sobre aquesta impossibilitat i incerteses que la motiven, assenyalant-se els riscos màxims i mínims.

d) L’existència de qualsevol dret de reemborsament.

e) En el cas excepcional que una provisió no s’hagi pogut registrar en el balanç perquè no pot ser valorada de forma fiable, addicionalment, s’han d’explicar els motius pels quals no es pot fer aquesta valoració.

3. En el cas que sigui probable l’entrada de beneficis o rendiments econòmics per a l’entitat procedents d’actius que no compleixin els criteris de reconeixement, s’ha d’indicar:

a) Una descripció breu de la seva naturalesa.

b) Evolució previsible, així com els factors dels quals depèn.

c) Informació sobre els criteris utilitzats per a la seva estimació, així com els possibles efectes en els estats financers i, en cas de no poder realitzar-se, informació sobre aquesta impossibilitat i incerteses que la motiven.

4. Excepcionalment en els casos en què, havent-hi un litigi amb un tercer, la informació exigida en els apartats anteriors perjudiqui seriosament la posició de l’entitat, no és precís que se subministri aquesta informació, però s’ha de descriure la naturalesa del litigi i s’ha d’informar de l’omissió d’aquesta informació i de les raons que han portat a prendre aquesta decisió.

18. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries

1. Informació sobre els actius corrents i no corrents que estan directament vinculats al compliment de les finalitats estatutàries. Cal concretar si són o no són de la dotació fundacional o del fons social, i detallar-ne els elements més significatius (valor comptable, vida útil, amortització acumulada, deterioraments). Així mateix, s’ha d’especificar l’activitat que s’hi desenvolupa.

Informació sobre els beneficis o les pèrdues generats de l’alienació de béns i drets de l’entitat i sobre la reinversió de la totalitat del producte obtingut.

2. Càlcul pel qual es determina si s’ha destinat a les finalitats estatutàries el percentatge legalment establert. Quan escaigui, presentació d’un pla aprovat per l’òrgan de govern per aplicar els recursos pendents de destinar. Quan escaigui, estat de compliment del pla aprovat per l’òrgan de govern en exercicis anteriors per aplicar els recursos pendents de compliment de les obligacions establertes en la legislació vigent.

3. Explicació detallada de les partides significatives a través de les quals es pot comprovar el compliment de les finalitats.

Es modifica per l’annex-1 del decret 125/2010, de 14 de setembre. Ref. DOGC-10250096-pdf.

19. Informació sobre medi ambient

S’ha de facilitar informació sobre:

a) Descripció i característiques dels sistemes, equips i instal·lacions més significatius incorporats a l’immobilitzat material, la finalitat dels quals sigui la minimització de l’impacte mediambiental i la protecció i millora del medi ambient indicant la seva naturalesa, la seva destinació, així com el valor comptable i la seva amortització acumulada sempre que es pugui determinar de forma individualitzada, així com les correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

b) Despeses incorregudes en l’exercici la finalitat de les quals sigui la protecció i millora del medi ambient, indicant la seva destinació.

c) Riscos coberts per les provisions corresponents a actuacions mediambientals, amb especial indicació dels derivats de litigis en curs, indemnitzacions i altres; s’ha d’assenyalar per a cada provisió la informació requerida per a les provisions reconegudes en el balanç en l’apartat 1 de la nota 17.

d) Contingències relacionades amb la protecció i millora del medi ambient, incloent la informació exigida en l’apartat 2 de la nota 17.

e) Inversions realitzades durant l’exercici per raons mediambientals.

f) Compensacions a rebre de tercers.

20. Retribucions a llarg termini al personal

1. Quan l’entitat atorgui retribucions a llarg termini al personal d’aportació o prestació definida, s’ha d’incloure una descripció general del tipus de pla de què es tracti.

2. Per al cas de retribucions a llarg termini al personal de prestació definida, addicionalment, s’ha d’incloure la informació requerida per a les provisions reconegudes en el balanç en l’apartat 1 de la nota 17, i s’ha de detallar:

a) Una conciliació entre els actius i passius reconeguts en el balanç.

b) Import de les partides incloses en el valor raonable dels actius afectes al pla.

c) Principals hipòtesis actuarials utilitzades, amb els seus valors a la data de tancament de l’exercici.

21. Negocis conjunts

1. L’entitat ha d’indicar i descriure els interessos significatius en negocis conjunts detallant la forma que adopta el negoci, distingint entre:

a) Explotacions controlades conjuntament, i

b) Actius controlats conjuntament.

2. Sense perjudici de la informació requerida en l’apartat 2 de la nota 17, s’ha d’informar de forma separada sobre l’import agregat de les contingències següents, llevat que la probabilitat de pèrdua sigui remota:

a) Qualsevol contingència en què l’entitat com a partícip hagi incorregut en relació amb les inversions en negocis conjunts i la seva part en cadascuna de les contingències que hagin estat incorregudes conjuntament amb altres partícips.

b) La seva part de les contingències dels negocis conjunts en què pugui ser responsable, i

c) Aquelles contingències que sorgeixin pel fet que l’entitat, com a partícip, pugui ser responsable dels passius d’altres partícips d’un negoci conjunt.

3. L’entitat ha d’informar separadament de l’import total dels compromisos següents:

a) Qualsevol compromís d’inversió de capital, que hagi assumit en relació amb la seva participació en negocis conjunts, així com la seva part dels compromisos d’inversió de capital assumits conjuntament amb altres partícips, i

b) La seva participació en els compromisos d’inversió de capital assumits pels propis negocis conjunts.

4. S’ha de desglossar per a cada partida significativa del balanç, del compte de resultats, de l’estat de fluxos d’efectiu i de l’estat de canvis en el patrimoni net, els imports corresponents a cada negoci conjunt.

22. Actius no corrents mantinguts per a la venda

1. Per a cada actiu no corrent o grup alienable d’elements que s’hagi de qualificar com a mantingut per a la venda, s’ha d’indicar:

a) Una descripció detallada dels elements patrimonials, indicant el seu import i les circumstàncies que han motivat aquesta classificació.

b) El resultat reconegut en el compte de resultats o en l’estat de canvis en el patrimoni net, per a cada element significatiu.

c) Els ajustaments que s’efectuïn en l’exercici corrent als imports presentats prèviament que es refereixin als actius no corrents o grups alienables d’elements mantinguts per a la venda i que estiguin directament relacionats amb la seva alienació o disposició per altra via en un exercici anterior. O, si s’escau, els originats per no haver-se produït aquesta alienació.

2. Quan els requisits per a qualificar un actiu no corrent o un grup alienable d’elements com a mantinguts per a la venda es compleixin després de la data de tancament de l’exercici, però abans de la formulació dels comptes anuals, l’entitat no els ha de qualificar com a mantinguts per a la venda en els comptes anuals que formuli. No obstant això, ha d’incloure en relació amb ells la mateixa informació descrita en la lletra a) de l’apartat anterior.

23. Fets posteriors al tancament

L’entitat ha d’informar de:

1. Els fets posteriors que posin de manifest circumstàncies que ja existien en la data de tancament de l’exercici que no hagin suposat, d’acord amb la seva naturalesa, la inclusió d’un ajustament en les xifres contingudes en els comptes anuals, però la informació continguda en la memòria ha de ser modificada d’acord amb aquest fet posterior.

2. Els fets posteriors que mostrin condicions que no hi eren al tancament de l’exercici i que siguin de tal importància que, si no s’inclou informació al respecte, podria afectar la capacitat d’avaluació dels usuaris dels comptes anuals. En particular s’ha de descriure el fet posterior i s’ha d’incloure l’estimació dels seus efectes. En el supòsit que no sigui possible estimar els efectes del fet posterior, s’ha d’incloure una manifestació expressa sobre aquest extrem, conjuntament amb els motius i condicions que provoquen aquesta impossibilitat d’estimació.

3. Fets esdevinguts amb posterioritat al tancament dels comptes anuals que afectin l’aplicació del principi d’entitat en funcionament, informant de:

a) Descripció del fet posterior i de la seva naturalesa (factor que genera dubte respecte a l’aplicació del principi d’entitat en funcionament).

b) Impacte potencial del fet posterior sobre la situació de l’entitat.

c) Factors mitigants relacionats, si s’escau, amb el fet posterior.

24. Operacions amb parts vinculades

1. La informació sobre operacions amb parts vinculades s’ha de presentar separadament per a cadascuna de les categories següents:

a) Entitat dominant.

b) Altres entitats del grup.

c) Negocis conjunts en què l’entitat sigui un dels partícips.

d) Entitats associades.

e) Entitats amb control conjunt o influència significativa sobre l’entitat.

f) Personal clau de la direcció de l’entitat o de l’entitat dominant.

g) Altres parts vinculades.

2. L’entitat ha de facilitar la informació suficient per a comprendre les operacions amb parts vinculades que hagi efectuat i els seus efectes sobre els seus estats financers, incloent, entre d’altres, els aspectes següents:

a) Identificació de les persones o entitats amb les quals s’han realitzat les operacions vinculades, expressant la naturalesa de la relació amb cada part implicada.

b) Detall de l’operació i la seva quantificació, expressant la política de preus seguida, posant-la en relació amb les que l’entitat utilitza respecte d’operacions anàlogues realitzades amb parts que no tinguin la consideració de vinculades. Quan no hi hagi operacions anàlogues realitzades amb parts que no tinguin la consideració de vinculades, els criteris o mètodes seguits per a determinar la quantificació de l’operació.

c) Benefici o pèrdua que l’operació hagi originat a l’entitat i descripció de les funcions i riscos assumits per cada part vinculada respecte de l’operació.

d) Import dels saldos pendents, tant actius com passius, els seus terminis i condicions, naturalesa de la contraprestació establerta per a la seva liquidació, agrupant els actius i passius per tipus d’instrument financer (amb l’estructura que apareix en el balanç de l’entitat) i garanties atorgades o rebudes.

e) Correccions valoratives per deutes de cobrament dubtós relacionades amb els saldos pendents anteriors.

f) Despeses reconegudes en l’exercici com a conseqüència de deutes incobrables o de cobrament dubtós de parts vinculades.

3. En tot cas, s’ha d’informar dels següents tipus d’operacions amb parts vinculades:

a) Vendes i compres d’actius corrents i no corrents.

b) Prestació i recepció de serveis.

c) Contractes d’arrendament financer.

d) Transferències de recerca i desenvolupament.

e) Acords sobre llicències.

f) Acords de finançament, incloent préstecs i aportacions de capital, ja siguin en efectiu o en espècie. En les operacions d’adquisició i alienació d’instruments de patrimoni, s’ha d’especificar el nombre, valor nominal, preu mitjà i resultat d’aquestes operacions, especificant la destinació final prevista en el cas d’adquisició.

g) Interessos abonats i carregats; així com aquells meritats però no pagats o cobrats.

h) Dividends i altres beneficis rebuts.

i) Garanties i avals.

j) Remuneracions i indemnitzacions.

k) Aportacions a plans de pensions i assegurances de vida.

l) Compromisos en ferm per opcions de compra o de venda o altres instruments que puguin implicar una transmissió de recursos o d’obligacions entre l’entitat i la part vinculada.

m) Acord de repartiment de costos en relació amb la producció de béns i serveis que seran utilitzats per diverses parts vinculades.

n) Acords de gestió de tresoreria, i

o) Acords de condonació de deutes i prescripció d’aquests deutes.

4. La informació anterior es pot presentar de forma agregada quan es refereixi a partides de naturalesa similar. En tot cas, s’ha de facilitar informació de caràcter individualitzat sobre les operacions vinculades que siguin significatives per la seva quantia o rellevants per a una comprensió adequada dels comptes anuals.

5. Cal informar sobre l’import dels sous, dietes i remuneracions de qualsevol classe meritats en el curs de l’exercici pel personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, qualsevol que sigui la seva causa, així com de les obligacions contretes en matèria de pensions o de pagament de primes d’assegurances de vida respecte dels membres antics i actuals de l’òrgan de govern i personal d’alta direcció. Així mateix, s’ha d’incloure informació sobre indemnitzacions per cessament. Quan els membres de l’òrgan de govern siguin persones jurídiques, els requeriments anteriors s’han de referir a les persones físiques que els representen.

També s’ha d’informar sobre l’import de les bestretes i crèdits concedits al personal d’alta direcció i als membres de l’òrgan de govern, amb indicació del tipus d’interès, les seves característiques essencials i els imports eventualment tornats, així com les obligacions assumides per compte d’ells a títol de garantia. Quan els membres de l’òrgan de govern siguin persones jurídiques, els requeriments anteriors es refereixen a les persones físiques que els representen.

6. En el cas de pertànyer a un grup d’entitats, s’ha de descriure l’estructura financera del grup.

25. Altra informació

S’ha d’incloure informació sobre:

1. El nombre mitjà de persones ocupades en el curs de l’exercici, distribuït per categories i desglossat per sexes.

2. Canvis dels components de l’òrgan de govern, sens perjudici de la tramitació prevista legalment per a la seva inscripció en el Registre corresponent.

3. Relació de les operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per a les quals s’ha tramitat una autorització i estat de compliment de les resolucions corresponents.

4. Operacions en què hi hagi algun tipus de garantia, amb indicació dels actius afectes a aquestes operacions, fins i tot quan es tracti de disponibilitats líquides; en aquest cas, cal assenyalar les limitacions de disponibilitat existents.

5. L’import dels honoraris per auditoria de comptes i altres serveis prestats pels auditors de comptes.

6. Quan l’entitat sigui la de major actiu d’un conjunt d’entitats sotmeses a una mateixa unitat de decisió, perquè estiguin controlades per qualsevol mitjà per una o vàries persones físiques o jurídiques, no obligades a consolidar, que actuïn conjuntament, o perquè es trobin sota direcció única per acords o clàusules estatutàries, s’ha d’incloure una descripció de les citades entitats, assenyalant el motiu pel qual es troben sota una mateixa unitat de decisió.

S’entén per entitat de major actiu aquella que en el moment de la seva incorporació a la unitat de decisió, presenti una xifra major en el total de l’actiu del model del balanç.

7. Quan l’entitat no sigui la de major actiu del conjunt d’entitats sotmeses a una unitat de decisió en els termes assenyalats en el punt anterior, ha d’indicar la unitat de decisió a la que pertany i el registre públic on estiguin dipositats els comptes anuals de l’entitat que conté la informació exigida en el punt anterior.

8. Qualsevol altra qüestió no inclosa en els apartats anteriors de la memòria, i que ajudi a justificar el compliment de les finalitats estatutàries i a determinar la posició financera de l’entitat.

26. Informació segmentada

L’entitat ha d’informar de la distribució de l’import d’ingressos i despeses corresponent a les seves activitats ordinàries, per categories d’activitats, per centres de treball i, si escau, per àrees geogràfiques d’actuació.

III. MODEL ABREUJAT DE COMPTES ANUALS

BALANÇ ABREUJAT EXERCICI …

COMPTE DE RESULTATS ABREUJAT EXERCICI …

ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET EXERCICI …

MEMÒRIA ABREUJADA

CONTINGUT DE LA MEMÒRIA ABREUJADA

1. Activitat de l’entitat

Aquest apartat ha de contenir:

– Descripció específica de les activitats desenvolupades durant l’exercici i la forma com es gestionen.

– Descripció específica dels ajuts atorgats. Criteris i forma d’assegurar que satisfan l’interès general i que incorporen la perspectiva de gènere i de les dones en el seu atorgament.

– Informació sobre les persones usuàries o beneficiàries de les activitats descrites, desglossant la informació per sexes i detallant l’impacte diferenciat d’aquestes activitats sobre homes i dones.

– Informació sobre les accions dutes a terme per promoure condicions d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes durant l’any.

2. Bases de presentació dels comptes anuals

1. Imatge fidel:

a) L’entitat ha de fer una declaració explícita que els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat, així com, en el cas de confeccionar l’estat de fluxos d’efectiu, la veracitat dels fluxos incorporats.

b) Raons excepcionals per les quals, per a mostrar la imatge fidel, no s’han aplicat les disposicions legals en matèria comptable, amb indicació de la disposició legal no aplicada, i influència qualitativa i quantitativa per a cada exercici per al qual es presenta informació d’aquesta manera d’actuar sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

c) Informacions complementàries, amb indicació de la seva ubicació en la memòria, que calgui incloure quan l’aplicació de les disposicions legals no sigui suficient per presentar la imatge fidel.

2. Principis comptables no obligatoris aplicats.

3. Comparació de la informació.

Aquest apartat ha d’incorporar la informació següent:

a) Raons excepcionals que justifiquen la modificació de l’estructura del balanç, del compte de resultats, de l’estat de canvis en el patrimoni net i de l’estat de fluxos d’efectiu de l’exercici anterior.

b) Explicació de les causes que impedeixen la comparació dels comptes anuals de l’exercici amb els del precedent.

c) Explicació de l’adaptació dels imports de l’exercici precedent per facilitar- ne la comparació i, en cas contrari, de les raons excepcionals que impossibiliten efectuar aquesta adaptació.

4. Agrupació de partides.

Aquest apartat ha d’informar del desglossament de les partides que han estat objecte d’agrupació al balanç, al compte de resultats, a l’estat de canvis en el patrimoni net o a l’estat de fluxos d’efectiu.

No cal presentar la informació anterior si la desagregació esmentada figura en altres apartats de la memòria.

5. Elements recollits en diverses partides.

Identificació dels elements patrimonials, amb el seu import, que estiguin registrats en dues o més partides del balanç, amb indicació d’aquestes partides i de l’import inclòs en cadascuna.

6. Canvis en criteris comptables.

Explicació detallada dels ajustaments per canvis en criteris comptables realitzats durant l’exercici. En particular, s’ha d’informar sobre:

a) Naturalesa i descripció del canvi produït i les raons per les quals el canvi permet una informació més fiable i rellevant.

b) Import de la correcció per a cadascuna de les partides que corresponguin dels documents que integren els comptes anuals, afectades en cadascun dels exercicis presentats a efectes comparatius, i

c) Si l’aplicació retroactiva és impracticable, s’ha d’informar d’aquest fet, de les circumstàncies que l’expliquen i des de quan s’ha aplicat el canvi en el criteri comptable.

Quan el canvi de criteri sigui degut a l’aplicació d’una nova norma, s’ha d’indicar i s’ha d’informar del seu efecte sobre exercicis futurs.

No cal incloure informació comparativa en aquest apartat.

7. Correcció d’errors.

Explicació detallada dels ajustaments per correcció d’errors realitzats en l’exercici. En particular, s’ha d’informar sobre:

a) Naturalesa de l’error i l’exercici o exercicis en què es va produir.

b) Import de la correcció per a cadascuna de les partides que corresponguin dels documents que integren els comptes anuals afectades en cadascun dels exercicis presentats a efectes comparatius, i

c) Si l’aplicació retroactiva és impracticable, s’ha d’informar sobre aquest fet, les circumstàncies que l’expliquen i des de quan s’ha corregit l’error.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

3. Aplicació de resultats

Informació sobre la proposta d’aplicació de l’excedent, en especial sobre la xifra que l’òrgan de govern ha acordat destinar a augmentar el saldo del compte de fons dotacional o de fons social i sobre la que ha acordat afectar al compliment de les disposicions legals aplicables, d’acord amb l’esquema següent:

En el cas que s’hagi acordat destinar algun import a augmentar el saldo del fons especial, d’acord amb la normativa aplicable i amb el títol de constitució del fons, cal informar sobre els criteris aplicats.

4. Normes de registre i valoració

S’han d’indicar els criteris comptables aplicats en relació amb les partides següents:

1. Immobilitzat intangible; indicant els criteris utilitzats de capitalització o activació, amortització i correccions valoratives per deteriorament.

Justificació de les circumstàncies que han portat a qualificar com a indefinida la vida útil d’un immobilitzat intangible.

Cal precisar els criteris de comptabilització dels drets sobre béns cedits en ús gratuïtament.

En particular, s’ha d’indicar de forma detallada el criteri de valoració seguit per a calcular el valor recuperable dels immobilitzats intangibles amb vida útil indefinida.

2. Béns integrants del patrimoni cultural; indicant els criteris sobre valoració, les correccions valoratives per deteriorament i la seva reversió, la comptabilització de costos que impliquin un major valor d’aquests béns i la determinació del cost dels treballs efectuats per l’entitat per als béns integrants del patrimoni cultural.

3. Immobilitzat material; indicant els criteris sobre amortització, correccions valoratives per deteriorament i la seva reversió, capitalització de despeses financeres, costos d’ampliació, modernització i millores, costos de desmantellament o retirada, així com els costos de rehabilitació del lloc on s’ubica un actiu i els criteris sobre la determinació del cost dels treballs efectuats per l’entitat per al seu immobilitzat.

4. S’ha d’assenyalar el criteri per a qualificar els terrenys i construccions com a inversions immobiliàries, especificant per a aquestes inversions els criteris assenyalats en l’apartat anterior.

5. Arrendaments; indicant els criteris de comptabilització de contractes d’arrendament financer i altres operacions de naturalesa similar.

6. Permutes; indicant el criteri seguit i la justificació de la seva aplicació, en particular, les circumstàncies que han portat a qualificar una permuta com de caràcter comercial.

7. Actius financers i passius financers; s’ha d’indicar:

a) Criteris emprats per a la qualificació i valoració de les diferents categories d’actius financers i passius financers, així com per al reconeixement de canvis de valor raonable.

b) Els criteris aplicats per a determinar l’existència d’evidència objectiva de deteriorament, així com el registre de la correcció de valor i la seva reversió i la baixa definitiva d’actius financers deteriorats. En particular, s’han de destacar els criteris utilitzats per a calcular les correccions valoratives relatives als deutors per activitats i altres comptes a cobrar. Així mateix, s’han d’indicar els criteris comptables aplicats als actius financers les condicions dels quals hagin estat renegociades i que, d’altra manera, estarien vençuts o deteriorats.

c) Criteris emprats per al registre de la baixa d’actius financers i passius financers.

d) Contractes de garanties financeres; indicant el criteri seguit tant en la valoració inicial com posterior.

e) Inversions en entitats del grup, multigrup i associades; s’ha d’informar sobre el criteri seguit en la valoració d’aquestes inversions, així com l’aplicat per a registrar les correccions valoratives per deteriorament.

f) Els criteris emprats en la determinació dels ingressos o despeses provinents de les diferents categories d’instruments financers: interessos, primes o descomptes, dividends, etc.

8. Existències; indicant els criteris de valoració i, en particular, precisant els seguits sobre correccions valoratives per deteriorament i capitalització de despeses financeres.

9. Impostos sobre beneficis; indicant els criteris utilitzats per al registre i valoració d’actius i passius per impost diferit.

10. Ingressos i despeses; indicant els criteris generals aplicats. En particular, en relació amb les prestacions de serveis realitzades per l’entitat s’han d’indicar els criteris utilitzats per a la determinació dels ingressos; en concret, s’han d’assenyalar els mètodes emprats per a determinar el percentatge de realització en la prestació de serveis i s’ha d’informar en cas que la seva aplicació no hagi estat possible.

11. Provisions i contingències; indicant el criteri de valoració, així com, si s’escau, el tractament de les compensacions a rebre d’un tercer en el moment de liquidar l’obligació. En particular, en relació amb les provisions s’ha de realitzar una descripció general del mètode d’estimació i càlcul de cadascun dels riscos.

12. Elements patrimonials de naturalesa mediambiental, indicant:

a) Criteris de valoració, així com d’imputació a resultats dels imports destinats als fins mediambientals. En particular, s’ha d’indicar el criteri seguit per a considerar aquests imports com a despeses de l’exercici o com a major valor de l’actiu corresponent.

b) Descripció del mètode d’estimació i càlcul de les provisions derivades de l’impacte mediambiental.

13. Criteris emprats per al registre i valoració de les despeses de personal; en particular, els referits a compromisos per pensions.

14. Subvencions, donacions i llegats; indicant el criteri emprat per a la seva classificació i, si s’escau, la seva imputació a resultats.

15. Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades.

5. Immobilitzat material

1. Anàlisi i justificació del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents amortitzacions acumulades i correccions valoratives per deteriorament acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant les aportacions no dineràries, així com les que siguin degudes a ampliacions o millores.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos d’altres partides; en particular a actius no corrents mantinguts per a la venda.

e) Sortides, baixes o reduccions.

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Amortitzacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

h) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, inclosos com a major valor dels actius, especificant les circumstàncies que s’han tingut en compte per a la seva valoració.

b) Vides útils o coeficients d’amortització utilitzats per classes d’elements, així com els mètodes d’amortització emprats, informant de l’amortització de l’exercici i l’acumulada que correspongui a cada element significatiu d’aquest epígraf.

c) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimació que afectin a valors residuals, als costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, vides útils i mètodes d’amortització.

d) Característiques de les inversions en immobilitzat material adquirides a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Característiques de les inversions en immobilitzat material situades fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

f) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

g) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un immobilitzat material individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa de l’immobilitzat material.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament.

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau, i

– Si el mètode emprat fos el valor en ús, s’han d’assenyalar els tipus d’actualització utilitzats en les estimacions actuals i en les anteriors, una descripció de les hipòtesis clau sobre les que s’han basat les projeccions de fluxos d’efectiu i de com s’han determinat els seus valors, el període que abasta la projecció dels fluxos d’efectiu i la seva taxa de creixement a partir del cinquè any.

h) Respecte les pèrdues i reversions per deteriorament agregades de les quals no es revela la informació assenyalada en la lletra anterior, les principals classes d’immobilitzats afectats per les pèrdues i reversions per deteriorament i els principals successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i la reversió d’aquestes correccions valoratives per deteriorament.

i) S’ha d’informar de l’import de les compensacions de tercers que s’incloguin en el resultat de l’exercici per elements d’immobilitzat material el valor dels quals s’hagi deteriorat, s’hagin perdut o s’hagin retirat.

j) Característiques de l’immobilitzat material no afecte directament a les activitats, indicant el seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

k) Import i característiques dels béns totalment amortitzats en ús, distingint entre construccions i resta d’elements.

l) Béns afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

m) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb l’immobilitzat material, indicant també l’import d’aquests actius.

n) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

o) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti a béns de l’immobilitzat material com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

p) Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar sobre béns de l’immobilitzat material.

q) En el cas d’immobles, s’ha d’indicar de forma separada el valor de la construcció i del terreny.

r) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans d’elements de l’immobilitzat material.

6. Inversions immobiliàries

A més de la informació requerida en la nota anterior, s’han de descriure els immobles classificats com a inversions immobiliàries, i s’ha d’informar de:

1. Tipus d’inversions immobiliàries i destinació que se’ls doni.

2. Ingressos provinents d’aquestes inversions així com les despeses per a la seva explotació; s’han de diferenciar les inversions que generen ingressos de les que no ho fan.

3. L’existència i l’import de les restriccions a la realització d’inversions immobiliàries, al cobrament dels ingressos derivats d’elles o dels recursos obtinguts per la seva alienació o disposició per altres mitjans, i

4. Obligacions contractuals per a l’adquisició, construcció o desenvolupament d’inversions immobiliàries o per a reparacions, manteniment o millores.

7. Béns del patrimoni cultural

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents correccions valoratives per deteriorament acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant les aportacions no dineràries, així com les que siguin degudes a ampliacions o millores.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos d’altres partides.

e) Sortides, baixes o reduccions.

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació, inclosos com a major valor dels actius, especificant les circumstàncies que s’han tingut en compte per a la seva valoració.

b) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimació que afectin a valors residuals i als costos estimats de desmantellament, retirada o rehabilitació.

c) Característiques de les inversions en béns del patrimoni cultural adquirits a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

d) Característiques de les inversions en béns del patrimoni cultural situats fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

f) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un bé individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa del bé.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament, i

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau.

g) S’ha d’informar de l’import de les compensacions de tercers que s’incloguin en el resultat de l’exercici per béns del patrimoni cultural el valor dels quals s’hagi deteriorat, s’hagin perdut o s’hagin retirat.

h) Característiques dels béns del patrimoni cultural no afectes directament a les activitats, indicant el seu valor comptable i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

i) Béns afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

j) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb els béns del patrimoni cultural, indicant també l’import d’aquests actius.

k) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

l) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti a béns del patrimoni cultural com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

m) Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar sobre béns del patrimoni cultural.

n) En el cas d’immobles, s’ha d’indicar de forma separada el valor de la construcció i del terreny.

o) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans de béns del patrimoni cultural.

8. Immobilitzat intangible

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquest epígraf i de les seves corresponents amortitzacions acumulades i correccions valoratives per deteriorament de valor acumulades; indicant el següent:

a) Saldo inicial.

b) Entrades o dotacions, especificant els actius generats internament i els adquirits mitjançant aportacions no dineràries.

c) Reversió de correccions valoratives per deteriorament.

d) Augments/disminucions per transferències o traspassos d’altres partides, en particular a actius no corrents mantinguts per a la venda.

e) Sortides, baixes o reduccions.

f) Correccions valoratives per deteriorament, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

g) Amortitzacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

h) Saldo final.

2. Informació sobre:

a) Actius afectes a garanties i reversió, així com l’existència i els imports de restriccions a la titularitat.

b) Vides útils o coeficients d’amortització utilitzats per classes d’elements, així com els mètodes d’amortització emprats, informant de l’amortització de l’exercici i l’acumulada que correspongui a cada element significatiu d’aquest epígraf.

c) Sempre que tingui incidència significativa en l’exercici present o en exercicis futurs, s’ha d’informar dels canvis d’estimacions que afecten valors residuals, vides útils i mètodes d’amortització.

d) Característiques de les inversions en immobilitzat intangible adquirides a entitats del grup i associades, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

e) Característiques de les inversions en immobilitzat intangible els drets de les quals es puguin exercitar fora del territori de Catalunya o estiguin relacionades amb inversions situades fora del territori de Catalunya, amb indicació del seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

f) Import de les despeses financeres capitalitzades en l’exercici, així com els criteris seguits per a la seva determinació.

g) Per a cada correcció valorativa per deteriorament de quantia significativa, reconeguda o revertida durant l’exercici per a un immobilitzat intangible individual, s’ha d’indicar:

– Naturalesa de l’immobilitzat intangible.

– Import, successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i reversió de la pèrdua per deteriorament.

– Criteri emprat per a determinar el valor raonable menys els costos de venda, si s’escau, i

– Si el mètode emprat fos el valor en ús, s’han d’assenyalar els tipus d’actualització utilitzats en les estimacions actuals i en les anteriors, una descripció de les hipòtesis clau sobre les quals s’han basat les projeccions de fluxos d’efectiu i de com s’han determinat els seus valors, el període que abasta la projecció dels fluxos d’efectiu i la seva taxa de creixement a partir del cinquè any.

h) Respecte les pèrdues i reversions per deteriorament agregades de les quals no es revela la informació assenyalada en la lletra anterior, les principals classes d’immobilitzats afectats per les pèrdues i reversions per deteriorament i els principals successos i circumstàncies que han portat al reconeixement i a la reversió d’aquestes correccions valoratives per deteriorament.

i) Característiques de l’immobilitzat intangible no afecte directament a les activitats, indicant el seu valor comptable, amortització i correccions valoratives per deteriorament acumulades.

j) Pel que fa als béns cedits en ús gratuïtament a l’entitat, cal indicar-ne les característiques i l’import que s’hi ha assignat.

k) Import i característiques dels immobilitzats intangibles totalment amortitzats en ús.

l) Subvencions, donacions i llegats rebuts relacionats amb l’immobilitzat intangible, indicant també l’import d’aquests actius.

m) Compromisos ferms de compra i fonts previsibles de finançament, així com els compromisos ferms de venda.

n) El resultat de l’exercici derivat de l’alienació o disposició per altres mitjans d’elements de l’immobilitzat intangible.

o) L’import agregat dels desemborsaments per recerca i desenvolupament que s’hagin reconegut com a despeses durant l’exercici, així com la justificació de les circumstàncies que suporten la capitalització de despeses de recerca i desenvolupament.

p) S’han de detallar els immobilitzats amb vida útil indefinida, assenyalant el seu import, naturalesa i les raons sobre les que es recolza l’estimació d’aquesta vida útil indefinida.

q) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu que afecti l’immobilitzat intangible com ara: arrendaments, assegurances, litigis, embargaments i situacions anàlogues.

9. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

La informació que es requereix a continuació per a les operacions d’arrendament, també s’ha de subministrar quan l’entitat realitzi altres operacions de naturalesa similar.

9.1. Arrendaments financers

1. Els arrendadors han d’informar de:

a) Una conciliació entre la inversió bruta total en els arrendaments classificats com a financers (assenyalant, si s’escau, l’opció de compra) i el seu valor actual al tancament de l’exercici. S’ha d’informar, a més, dels cobraments mínims a rebre per aquests arrendaments i del seu valor actual, en cadascun dels terminis següents:

– Fins a un any;

– Entre un i cinc anys;

– Més de cinc anys.

b) Una conciliació entre l’import total dels contractes d’arrendament financer al principi i al final de l’exercici.

c) Una descripció general dels acords significatius d’arrendament financer.

d) Els ingressos financers no meritats i el criteri de distribució del component financer de l’operació.

e) L’import de les quotes contingents reconegudes com a ingressos de l’exercici.

f) La correcció de valor per deteriorament que cobreixin les insolvències per quantitats derivades de l’arrendament pendents de cobrament.

2. Els arrendataris han d’informar de:

a) Per a cada classe d’actius, l’import pel qual s’ha reconegut inicialment l’actiu, indicant si aquest import correspon al valor raonable de l’actiu o, si s’escau, al valor actual dels pagaments mínims a realitzar.

b) Una conciliació entre l’import total dels pagaments futurs mínims per arrendament (assenyalant, si s’escau, l’opció de compra) i el seu valor actual al tancament de l’exercici. S’ha d’informar a més dels pagaments mínims per arrendament i del seu valor actual, en cadascun dels terminis següents:

– Fins a un any;

– Entre un i cinc anys;

– Més de cinc anys.

c) L’import de les quotes contingents reconegudes com a despesa de l’exercici. d) L’import total dels pagaments futurs mínims que s’esperen rebre, al tancament

de l’exercici, per subarrendaments financers no cancel·lables.

e) Una descripció general dels acords significatius d’arrendament financer, on s’ha d’informar de:

– les bases per a la determinació de qualsevol quota de caràcter contingent que s’hagi pactat.

– l’existència i, si s’escau, els terminis de renovació dels contractes, així com de les opcions de compra i les clàusules d’actualització o esglaonament de preus, i

– les restriccions imposades a l’entitat en virtut dels contractes d’arrendament, com són les que es refereixin a l‘endeutament addicional o a nous contractes d’arrendament.

f) Als actius que sorgeixin d’aquests contractes, els és d’aplicació la informació a incloure en la memòria corresponent a la seva naturalesa, establerta en les notes anteriors, relatives a immobilitzat material, inversions immobiliàries i intangible.

9.2. arrendaments operatius

1. Els arrendadors han d’informar de:

a) Les quotes d’arrendaments operatius reconegudes com a ingressos de l’exercici.

b) Una descripció dels béns i dels acords significatius d’arrendament.

c) L’import de les quotes contingents reconegudes com a ingressos de l’exercici.

2. Els arrendataris han d’informar de:

a) Les quotes d’arrendaments i subarrendaments operatius reconegudes com a despeses i ingressos de l’exercici, diferenciant entre: imports dels pagaments mínims per arrendament, quotes contingents i quotes de subarrendament.

b) Una descripció dels acords significatius d’arrendament, on s’ha d’informar de:

– les bases per a la determinació de qualsevol quota de caràcter contingent que s’hagi pactat.

– l’existència i, si s’escau, els terminis de renovació dels contractes, així com de les opcions de compra i les clàusules d’actualització o esglaonament de preus, i

– les restriccions imposades a l’entitat en virtut dels contractes d’arrendament, com són les que es refereixin a l’endeutament addicional o a nous contractes d’arrendament.

10. Actius financers

1. S’ha de revelar el valor en llibres de cadascuna de les categories d’actius financers assenyalades en la norma de registre i valoració novena, llevat de les inversions en el patrimoni d’entitats del grup, multigrup i associades

A aquests efectes, s’ha de desglossar cada epígraf atenent a les categories establertes en la norma de registre i valoració novena. S’ha d’informar sobre les classes definides per l’entitat.

2. S’ha de presentar, per a cada classe d’actius financers, una anàlisi del moviment dels comptes correctors representatius de les pèrdues per deteriorament originades pel risc de crèdit.

3. Quan els actius financers s’hagin valorat pel seu valor raonable, s’ha d’indicar:

a) Si el valor raonable es determina, en la seva totalitat o en part, prenent com a referència els preus cotitzats en mercats actius o s’estima utilitzant models i tècniques de valoració. En aquest darrer cas, s’han d’assenyalar els principals supòsits en què es basen els esmentats models i tècniques de valoració.

b) Per categoria d’actius financers, el valor raonable i les variacions en el valor registrades en el compte de resultats.

c) Respecte dels instruments financers derivats, s’ha d’informar sobre la naturalesa dels instruments i les condicions importants que puguin afectar l’import, el calendari i la certesa dels fluxos d’efectiu futurs.

4. Entitats del grup, multigrup i associades

S’ha de detallar la informació sobre les entitats del grup, multigrup i associades, incloent:

a) Denominació, domicili i forma jurídica de les entitats del grup, especificant per a cadascuna d’elles:

– Activitats que exerceixen.

– Fracció de capital i dels drets de vot que es posseeix directament i indirecta, distingint entre ambdós conceptes.

– Import del capital, reserves, altres partides del patrimoni net i resultat del darrer exercici.

– Valor segons llibres de la participació en capital.

– Dividends rebuts en l’exercici.

– Indicació de si les accions cotitzen o no en Borsa i, si s’escau, cotització mitjana de l’últim trimestre de l’exercici i cotització al tancament de l’exercici.

b) La mateixa informació que la del punt anterior respecte de les entitats multigrup, associades, aquelles en què tot i posseir-ne més del 20% del capital, l’entitat no exerceix influència significativa. Així mateix, s’ha d’informar sobre les contingències en què s’hagi incorregut en relació amb aquestes entitats. Si l’entitat exerceix influència significativa sobre una altra posseint-ne un percentatge inferior al 20% del capital o si, tot i posseir-ne més del 20% no s’exerceix influència significativa, s’han d’explicar les circumstàncies que afecten aquestes relacions.

c) S’han de detallar les adquisicions realitzades durant l’exercici que hagin portat a qualificar a una entitat com a dependent, indicant-se la fracció de capital i el percentatge de drets de vot adquirits.

d) Import de les correccions valoratives per deteriorament registrades en les diferents participacions, diferenciant les reconegudes en l’exercici de les acumulades.

e) El resultat derivat de l’alienació o disposició per un altre mitjà, d’inversions en entitats del grup, multigrup i associades.

5. Usuaris i altres deutors

Desglossament de la partida B.III de l’actiu del balanç, “Usuaris, patrocinadors i deutors de les activitats i altres comptes a cobrar”, amb indicació del moviment que hi ha hagut durant l’exercici i amb especificació del saldo inicial, els augments, les disminucions i el saldo final per a usuaris, patrocinadors i altres deutors de l’entitat de l’entitat.

6. Altre tipus d’informació

S’ha d’incloure informació sobre qualsevol circumstància de caràcter substantiu que afecti els actius financers, com ara litigis, embargaments, etc.

11. Passius financers

1. S’ha de revelar el valor en llibres de cadascuna de les categories de passius financers assenyalades en la norma de registre i valoració desena.

A aquests efectes, s’ha de desglossar cada epígraf atenent a les categories establertes en la norma de registre i valoració desena. S’ha d’informar sobre les classes definides per l’entitat.

2. Informació sobre:

a) L’import dels deutes que vencin  en cadascun dels cinc anys següents al tancament de l’exercici i de la resta fins al seu últim venciment. Aquestes indicacions han de figurar separadament per a cadascun dels epígrafs i partides relatius a deutes, conforme el model de balanç.

b) L’import dels deutes amb garantia real, amb indicació de la seva forma i naturalesa.

3. En relació amb els préstecs pendents de pagament al tancament de l’exercici, s’ha d’informar de:

– Els detalls de qualsevol impagament del principal o interessos que s’hagi produït durant l’exercici.

– El valor en llibres en la data de tancament de l’exercici d’aquells préstecs en què s’hagi produït un incompliment per impagament, i

– Si l’impagament ha estat esmenat o s’han renegociat les condicions del préstec abans de la data de formulació dels comptes anuals.

12. Fons propis

1. Anàlisi del moviment durant l’exercici de cada partida del balanç inclosa en aquesta agrupació, amb indicació dels orígens dels augments i les causes de les disminucions, com també els saldos inicials i finals.

2. Informació sobre:

– Desemborsaments pendents, si n’hi ha, com també la data en què s’han de fer efectius.

– Aportacions no dineràries, amb indicació dels criteris de valoració utilitzats.

– Aportacions rebudes per compensar pèrdues d’exercicis anteriors, amb indicació dels criteris de valoració utilitzats.

– Moviments dels fons especials (constitució, ampliacions, reduccions i extinció)

13. Subvencions, donacions i llegats

S’ha d’informar sobre:

1. L’import i les característiques de les subvencions, donacions i llegats rebuts que figuren en el balanç, així com els reflectits en el compte de resultats, amb distinció dels vinculats directament amb les activitats de l’entitat i dels rebuts amb caràcter de capital.

2. Anàlisi del moviment de les partides del balanç corresponent, amb indicació del saldo inicial i final com també dels augments i les disminucions. En particular s’ha d’informar sobre els imports rebuts i, si s’escau, tornats.

3. Informació sobre l’origen de les subvencions, donacions i llegats, amb especificació de si es reben del sector públic o del privat, i indicació, pel que fa a les primeres, de quin ens les concedeix i de si l’atorgant és la Generalitat de Catalunya o es tracta d’altres administracions públiques.

4. Informació sobre el compliment o no de les condiciones associades a les subvencions, donacions llegats.

5. Detall dels béns o les activitats, segons pertoqui, finançats amb les subvencions, donacions i llegats.

14. Situació fiscal

14.1. Impostos sobre beneficis

a) Informació relativa a les diferències temporànies deduïbles i imposables registrades en el balanç al tancament de l’exercici.

b) Antiguitat i termini previst de recuperació fiscal dels crèdits per bases imposables negatives.

c) Incentius fiscals aplicats en l’exercici i compromisos assumits en relació amb ells.

d) Informació relativa a les provisions derivades de l’impost sobre beneficis així com sobre les contingències de caràcter fiscal i sobre esdeveniments posteriors al tancament que suposin una modificació de la normativa fiscal que afecta els actius i passius fiscals registrats. En particular, s’ha d’informar dels exercicis pendents de comprovació.

e) Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu en relació amb la situació fiscal.

14.2. altres tributs

S’ha d’informar sobre qualsevol circumstància de caràcter significatiu en relació amb altres tributs; en particular qualsevol contingència de caràcter fiscal, així com els exercicis pendents de comprovació.

15. Ingressos i Despeses

1. Import de les despeses derivades del funcionament de l’òrgan de govern de l’entitat, amb indicació de l’import de cada partida del compte de resultats que afecta l’esmentat concepte.

2. Desglossament de la partida 2 del compte de resultats, “Ajuts concedits i altres despeses”, amb indicació dels reintegraments produïts i amb distinció de les activitats.

Desglossament de la partida 5 del compte de resultats, “Aprovisionaments”. Cal detallar els imports corresponents al consum de béns destinats a les activitats i al consum de primeres matèries i altres matèries consumibles, i distingir entre compres i variació d’existències.

Desglossament de la partida 7 del compte de resultats, “Despeses de personal”, amb distinció entre sous i salaris, aportacions i dotacions per a pensions i altres càrregues socials.

Desglossament de la partida 8.c compte de resultats, “Pèrdues, deteriorament i variació de les provisions per operacions de les activitats”, amb distinció entre variació de provisions d’existències, variació de provisions per a insolvències i pèrdues de crèdits incobrables i variació de provisions per a altres operacions de les activitats.

3. L’import de la venda de béns i prestació de serveis produïts per permuta de béns no monetaris i serveis.

4. Els resultats originats fora de l’activitat normal de l’entitat inclosos en la partida “Altres resultats”.

5. Informació sobre:

– Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboracions amb indicació de les activitats a les quals es destinen i, si escau, les condicions a què estan subjectes.

– Transaccions efectuades amb entitats del grup i associades, amb especificació de les següents:

• Compres efectuades, devolucions de compres i ràpels.

• Vendes realitzades, devolucions de vendes i altres descomptes efectuats.

• Serveis rebuts i prestats.

• Interessos abonats i carregats.

• Dividends i altres beneficis rebuts.

– Transaccions efectuades en moneda estrangera, amb indicació separada de compres, vendes i serveis rebuts i prestats.

16. Provisions i contingències

1. Per a cada provisió reconeguda en el balanç s’ha d’indicar:

a) Anàlisi del moviment de cada partida del balanç durant l’exercici, indicant:

– Saldo inicial.

– Dotacions.

– Aplicacions.

– Altres ajustaments realitzats.

– Saldo final.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

b) Informació de l’augment, durant l’exercici, en els saldos actualitzats al tipus de descompte per causa del pas del temps, així com l’efecte que hagi pogut tenir qualsevol canvi en el tipus de descompte.

No és necessari incloure informació comparativa en aquest apartat.

c) Una descripció de la naturalesa de l’obligació assumida.

d) Una descripció de les estimacions i procediments de càlcul aplicats per a la valoració dels imports corresponents, així com de les incerteses que puguin aparèixer en aquestes estimacions. Si s’escau, s’han de justificar els ajustaments que hagi calgut realitzar.

e) Indicació dels imports de qualsevol dret de reemborsament, assenyalant les quantitats que, si s’escau, s’hagin reconegut en l’actiu del balanç per aquests drets.

2. Llevat que sigui remota la sortida de recursos, per a cada tipus de contingència, s’ha d’indicar:

a) Una descripció breu de la seva naturalesa.

b) Evolució previsible, així com els factors dels quals depèn.

c) Una estimació quantificada dels possibles efectes en els estats financers i, en cas de no poder realitzar-se, informació sobre aquesta impossibilitat i incerteses que la motiven, assenyalant-se els riscos màxims i mínims.

d) L’existència de qualsevol dret de reemborsament.

e) En el cas excepcional que una provisió no s’hagi pogut registrar en el balanç perquè no pot ser valorada de forma fiable, addicionalment, s’han d’explicar els motius pels quals no es pot fer aquesta valoració.

3. En el cas que sigui probable l’entrada de beneficis o rendiments econòmics per a l’entitat procedents d’actius que no compleixin els criteris de reconeixement, s’ha d’indicar:

a) Una descripció breu de la seva naturalesa.

b) Evolució previsible, així com els factors dels quals depèn.

c) Informació sobre els criteris utilitzats per a la seva estimació, així com els possibles efectes en els estats financers i, en cas de no poder realitzar-se, informació sobre aquesta impossibilitat i incerteses que la motiven.

4. Excepcionalment en els casos en què, havent-hi un litigi amb un tercer, la informació exigida en els apartats anteriors perjudiqui seriosament la posició de l’entitat, no és precís que se subministri aquesta informació, però s’ha de descriure la naturalesa del litigi i s’ha d’informar de l’omissió d’aquesta informació i de les raons que han portat a prendre aquesta decisió.

17. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries

1. Informació sobre els béns i drets que formen part de la dotació fundacional o del fons social i sobre aquells que estan vinculats directament al compliment de les finalitats pròpies, amb detall dels elements més significatius.

Informació sobre els beneficis o les pèrdues generats de l’alienació de béns i drets de l’entitat i sobre la reinversió de la totalitat del producte obtingut.

2. Càlcul pel qual es determina si s’ha destinat a les finalitats estatutàries el percentatge legalment establert. Explicació detallada de les partides significatives a través de les quals es pot comprovar el compliment de les finalitats. Quan escaigui, presentació d’un pla aprovat per l’òrgan de govern per aplicar els recursos pendents. Quan escaigui, estat de compliment del pla aprovat per l’òrgan de govern en exercicis anteriors per aplicar els recursos pendents del compliment de les obligacions establertes en la legislació vigent.

18. Fets posteriors al tancament

L’entitat ha d’informar de:

1. Els fets posteriors que posin de manifest circumstàncies que ja existien en la data de tancament de l’exercici que no hagin suposat, d’acord amb la seva naturalesa, la inclusió d’un ajustament en les xifres contingudes en els comptes anuals, però la informació continguda en la memòria ha de ser modificada d’acord amb aquest fet posterior.

2. Els fets posteriors que mostrin condicions que no hi eren al tancament de l’exercici i que siguin de tal importància que, si no s’inclou informació al respecte, podria afectar la capacitat d’avaluació dels usuaris dels comptes anuals. En particular s’ha de descriure el fet posterior i s’ha d’incloure l’estimació dels seus efectes. En el supòsit que no sigui possible estimar els efectes del fet posterior, s’ha d’incloure una manifestació expressa sobre aquest extrem, conjuntament amb els motius i condicions que provoquen aquesta impossibilitat d’estimació.

3. Fets esdevinguts amb posterioritat al tancament dels comptes anuals que afectin l’aplicació del principi d’entitat en funcionament, informant de:

a) Descripció del fet posterior i de la seva naturalesa (factor que genera dubte respecte a l’aplicació del principi d’entitat en funcionament).

b) Impacte potencial del fet posterior sobre la situació de l’entitat.

c) Factors mitigants relacionats, si s’escau, amb el fet posterior.

19. Operacions amb parts vinculades

1. La informació sobre operacions amb parts vinculades s’ha de presentar separadament per a cadascuna de les categories següents:

a) Entitat dominant.

b) Altres entitats del grup.

c) Negocis conjunts en què l’entitat sigui un dels partícips.

d) Entitats associades.

e) Entitats amb control conjunt o influència significativa sobre l’entitat.

f) Personal clau de la direcció de l’entitat o de l’entitat dominant.

g) Altres parts vinculades.

2. L’entitat ha de facilitar la informació suficient per a comprendre les operacions amb parts vinculades que hagi efectuat i els seus efectes sobre els seus estats financers, incloent, entre d’altres, els aspectes següents:

a) Identificació de les persones o entitats amb les quals s’han realitzat les operacions vinculades, expressant la naturalesa de la relació amb cada part implicada.

b) Detall de l’operació i la seva quantificació, informant dels criteris o mètodes seguits per a determinar el seu valor.

c) Benefici o pèrdua que l’operació hagi originat a l’entitat i descripció de les funcions i riscos assumits per cada part vinculada respecte de l’operació.

d) Import dels saldos pendents, tant actius com passius, els seus terminis i condicions, naturalesa de la contraprestació establerta per a la seva liquidació, agrupant els actius i passius en els epígrafs que apareixen en el balanç de l’entitat i garanties atorgades o rebudes.

e) Correccions valoratives per deutes de cobrament dubtós relacionades amb els saldos pendents anteriors.

f) Despeses reconegudes en l’exercici com a conseqüència de deutes incobrables o de cobrament dubtós de parts vinculades.

3. En tot cas, s’ha d’informar dels següents tipus d’operacions amb parts vinculades:

a) Vendes i compres d’actius corrents i no corrents.

b) Prestació i recepció de serveis.

c) Contractes d’arrendament financer.

d) Transferències de recerca i desenvolupament.

e) Acords sobre llicències.

f) Acords de finançament, incloent préstecs i aportacions de capital, ja siguin en efectiu o en espècie. En les operacions d’adquisició i alienació d’instruments de patrimoni, s’ha d’especificar el nombre, valor nominal, preu mitjà i resultat de les mateixes operacions, especificant la destinació final prevista en el cas d’adquisició.

g) Interessos abonats i carregats; així com aquells meritats però no pagats o cobrats.

h) Dividends i altres beneficis rebuts.

i) Garanties i avals.

j) Remuneracions i indemnitzacions.

k) Aportacions a plans de pensions i assegurances de vida.

l) Compromisos en ferm per opcions de compra o de venda o altres instruments que puguin implicar una transmissió de recursos o d’obligacions entre l’entitat i la part vinculada.

m) Acord de repartiment de costos en relació amb la producció de béns i serveis que seran utilitzats per vàries parts vinculades.

n) Acords de gestió de tresoreria, i

o) Acords de condonació de deutes i prescripció d’aquests deutes.

4. La informació anterior es pot presentar de forma agregada quan es refereixi a partides de naturalesa similar. En tot cas, s’ha de facilitar informació de caràcter individualitzat sobre les operacions vinculades que siguin significatives per la seva quantia o rellevants per a una comprensió adequada dels comptes anuals.

5. Cal informar sobre l’import dels sous, dietes i remuneracions de qualsevol classe meritats en el curs de l’exercici pel personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, qualsevol que sigui la seva causa, així com de les obligacions contretes en matèria de pensions o de pagament de primes d’assegurances de vida respecte dels membres antics i actuals de l’òrgan de govern i personal d’alta direcció. Així mateix, s’ha d’incloure informació sobre indemnitzacions per cessament. Quan els membres de l’òrgan de govern siguin persones jurídiques, els requeriments anteriors s’han de referir a les persones físiques que els representen.

També s’ha d’informar sobre l’import de les bestretes i crèdits concedits al personal d’alta direcció i als membres de l’òrgan de govern, amb indicació del tipus d’interès, les seves característiques essencials i els imports eventualment tornats, així com les obligacions assumides per compte d’ells a títol de garantia. Quan els membres de l’òrgan de govern siguin persones jurídiques, els requeriments anteriors es refereixen a les persones físiques que els representen.

6. En el cas de pertànyer a un grup d’entitats, s’ha de descriure l’estructura financera del grup.

20. Altra informació

S’ha d’incloure informació sobre:

1. El nombre mitjà de persones ocupades en el curs de l’exercici, distribuït per categories i desglossat per sexes.

2. Canvis dels components de l’òrgan de govern, sens perjudici de la tramitació prevista legalment per a la seva inscripció en el Registre corresponent.

3. Relació de les operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per a les quals s’ha tramitat una autorització i estat de compliment de les resolucions corresponents.

4. Operacions en què hi hagi algun tipus de garantia, amb indicació dels actius afectes a aquestes operacions, fins i tot quan es tracti de disponibilitats líquides; en aquest cas, cal assenyalar les limitacions de disponibilitat existents.

5. Quan l’entitat sigui la de major actiu d’un conjunt d’entitats sotmeses a una mateixa unitat de decisió, perquè estiguin controlades per qualsevol mitjà per una o vàries persones físiques o jurídiques, no obligades a consolidar, que actuïn conjuntament, o perquè es trobin sota direcció única per acords o clàusules estatutàries, s’ha d’incloure una descripció de les citades entitats, assenyalant el motiu pel qual es troben sota una mateixa unitat de decisió, i ha d’informar sobre l’import agregat dels actius, passius, patrimoni net, xifra de negocis i resultat del conjunt de les citades entitats.

S’entén per entitat de major actiu aquella que en el moment de la seva incorporació a la unitat de decisió, presenti una xifra major en el total de l’actiu del model del balanç.

6. Quan l’entitat no sigui la de major actiu del conjunt d’entitats sotmeses a una unitat de decisió en els termes assenyalats en el punt anterior, ha d’indicar la unitat de decisió a la que pertany i el registre públic on estiguin dipositats els comptes anuals de l’entitat que conté la informació exigida en el punt anterior.

7. Qualsevol altra qüestió no inclosa en els apartats anteriors de la memòria, i que ajudi a justificar el compliment de les finalitats estatutàries i a determinar la posició financera de l’entitat.

21. Informació segmentada

L’entitat ha d’informar de la distribució de l’import d’ingressos i despeses corresponent a les seves activitats ordinàries, per categories d’activitats, centres de treball i, si escau, àrees geogràfiques d’actuació.

IV. MODEL SIMPLIFICAT DE COMPTES ANUALS

BALANÇ SIMPLIFICAT EXERCICI …

COMPTE DE RESULTATS SIMPLIFICAT EXERCICI …